Vilaweb - Llibre d'estil

VilaWeb segueix els paradigmes verbals establerts per Fabra i seguits per F. de Borja Moll iEnric Valor, amb les opcions preferents que segueixen:a) A la primera conjugació, la primera persona plural del present d’indicatiu té la formaconcurrent -am; i la segona (del present d’indicatiu i d’imperatiu), la forma concurrent -au: 62Avancem / avançam, espereu / esperau.b) La característica modal bàsica del subjuntiu és –i: 63 .Declari, temis, culli, obrin.Deixant de banda els verbs irregulars que presenten un subjuntiu amb -a (‘càpiga’, ‘sàpiga’),sempre caldria afavorir decididament la forma bàsica en -i o, si més no, prescindir devariants extremes com ‘còrrega’, ‘òbriga’, ‘sàpia’, etc.c) Les característiques temporals de l’imperfet de subjuntiu són -às / -és, -és, -ís. 64Declaràs / declarés, temessis, obrissin.d) L’increment dels verbs incoatius de la tercera conjugació, tant del present d’indicatiu comde subjuntiu, és -eix, amb la forma concurrent -esc.Servesc / serveixo, pateix, posseeixen.Pateixi / patesqui, serveixin / servesquin.e) Les formes de perfet d’indicatiu simple i perifràstic (‘anaren’, ‘van anar’) no sónincompatibles. Això vol dir que és lliure l’ús de l’una o de l’altra, o la combinació de totesdues, sempre que respongui a un propòsit estilístic o expressiu, o que tingui algun avantatgeredaccional. No es tracta, doncs, de fer-les alternar indistintament, ni a mitges, sinó deservir-se’n d’una manera funcional. 65C. SintaxiAquest apartat inclou dos epígrafs: un de qüestions generals, que s’ocupa d’alguns usos oabusos força habituals, i un altre de qüestions particulars, que requereixen una atenció mésconcreta o detallada.62 Les formes concurrents de la primera persona del present d’indicatiu, d’ús quasi nul en un text periodístic,són ø (sense desinència), -e, -o.63 Les formes amb -e es confonen totes, tret d’una, amb les corresponents del present d’indicatiu.64 La majoria de les formes amb -ara es confonen amb les corresponents del perfet d’indicatiu simple. Unabona part dels autors valencians opta per les formes en -às, -és, -ís.65 Aquestes opcions morfològiques són les que assumeix l’edició central de VilaWeb. Naturalment, tambévalen per a les edicions locals. De totes maneres, les edicions locals que les trobessin d’aplicació inoportunasempre poden prioritzar les variants regionals històriques, tal com les recullen i exposen Enric Valor per alvalencià i F. de Borja Moll per als parlars baleàrics.45