Vilaweb - Llibre d'estil

equivalent resulta detonant. 59 En principi, sempre val més fer-ne la traducció amb un termeneutre.ObservacionsPotser no són tampoc sobreres un parell d’orientacions relacionades amb el lèxic, l’unasobre alguns verbs mal formats amb –ejar, i l’altra sobre l’ús injustificat de termes sinònims.1. Els verbs derivats en -ejar afegeixen al significat del mot primitiu (generalment un adjectiu:agrejar, groguejar; però també un substantiu: torrejar, petonejar) una connotació adés de‘tendència a’, de ‘aparença, gust, de’, de 'semblar, fer com'…, adés de reiteració: asprejar(tendir a ésser aspre); fuetejar (administrar repetits cops de fuet). 60Doncs bé, hi ha uns quants verbs en -ejar, tots de formació relativament moderna, mancatsd’aquesta connotació de tendència o reiteració, que semblen calcs servils dels espanyols en‘-ear’ corresponents. La forma més plausible d’aquests verbs és en -ar, no pas en –ejar(amb els possibles derivats en -atge, no pas en -eig):Boicotar (boicot), blocar (blocatge), boxar (boxa), escannar (escannatge), sabotar(sabotatge), sondar (sondatge).2. La llengua periodística dels nostres mitjans té tendència a evitar la repetició d’un mateixmot i per aconseguir-ho no s’està de prodigar termes emparentats de lluny o de prop ambaquell que no vol repetir. Aquesta pràctica dóna força textos poc naturals, i sovintconfusionaris i tot. És allò de fer una petita crònica sobre una efemèride daliniana, posemper cas, i d’enfilar-hi tots els epítets possibles per no repetir el nom de Dalí: artista, pintor,creador, surrealista, empordanès, figuerenc, personatge, figura...Ben altrament, la gràcia d’un text està més aviat a discernir el mot just, que si designa bé larealitat de què parlem, no ha pas de menester alternatives, tret dels pronoms que puguinrepresentar-lo adequadament (com diem més endavant). I, ben entès, això no té res a veureamb impropietats com ‘l’exposició, inaugurada ahir a migdia a Barcelona per R., exposa obrabàsica de T.’, o ‘l’exposició, inaugurada ahir..., mostra obra bàsica de T.’, igualmentdesafortunades, però força habituals.B. MorfologiaCom és sabut, la morfologia constitueix, amb l’ortografia, un dels capítols de més èxit de lareforma fabriana, i això que, en alguns punts, capgirava usos orals molt arrelats. Fabra, quebastia la reforma pensant en una llengua nacional, va trobar en la llengua antiga les línies59 I ben menys encara per un equivalent formal, però no semàntic (com el desafortunat ‘pentinar’, que encatalà col·loquial significa ‘renyar’, en lloc de ‘garbellar’, ‘fer una batuda’, ‘recercar’).60 Compareu, per a més il·lustració, parells de verbs de significat semblant: sagnar, sanguejar; fumar,fumejar; passar, passejar; rondinar, rondinejar…43