Vilaweb - Llibre d'estil

2. Les paraules corrents tenen la preferència sobre mots equivalents, però més ‘distingits’ (ia vegades més imprecisos o inadequats). És així que ‘arribar’ o ‘entrar’, segons els casos,són millors que no pas ‘accedir’ (que no vol dir ben bé ni l’una cosa ni l’altra); que ‘començar’és millor que no pas ‘iniciar’ (que té un significat diferent); i que ‘acabar’ és millor que no‘finalitzar’.3. Servir-se de les paraules com si fossin falques mancades de sentit propicia un llenguatgebuit, poc informatiu, com demostren els exemples següents, en què els mots ‘tema’, ‘zona’ i‘edició’ no volen dir res i són prescindibles:‘Parlar del tema de la sida’, ‘protegir la zona del delta’, ‘aquesta és la quarta edició delSaló X’… (en lloc de: ‘parlar de la sida’, ‘protegir el delta’, ‘aquest és el quart Saló X’...,expressions més clares, i més sòbries).4. Per evitar vaguetats, de les paraules, no ens n’hauríem de servir tampoc com si fossincomodins o sinònims (que sovint no ho són) d’equivalents més corrents i directes, com ara:‘celebrar’ en lloc de ‘fer’, ‘suposar’ en lloc de ‘pujar a', 'equivaler’, ‘provocar’ en lloc de‘originar', 'causar’.5. Quan un mot té més d’una variant formal, ha de prevaler la més històrica i general, encaraque no sigui la més habitual del redactor: ‘caragol’, ‘carabassa’ han de prevaler sobre‘cargol’, ‘carbassa’.6. Hi ha qui sosté que els termes normatius territorialment marcats no són compatibles ambels de la llengua general o amb els d'un altre territori. Ara, aquest criteri sembla fundat enuna visió fragmentada de la llengua. Si, sempre que s’usin degudament, ‘noi’ i ‘xicot’ sóncompatibles, per què no ho són ‘noi’ i ‘al·lot’, ‘eixir’ i ‘sortir’, ‘horabaixa’ i ‘tarda’, ‘atansar’ i‘acostar’, ‘espellir’ i ‘descloure’s’, per dir-ne uns poquíssims exemples? Naturalment, elstermes que tenen significats diversos en la llengua general i en un parlar territorial s’hand’usar segons el sentit general, no pas en el sentit territorial. És a dir, si ‘ca’ o ‘gos’,equivalents com són, poden arribar a conviure, ‘nena’ i ‘nina’, no, justament perquè no sónequivalents en la llengua general. 587. Els termes socialment considerats vulgars o malsonants no són admissibles en un textinformatiu, ni sota pretext de versemblança o de fidelitat; i no ho són per una simple raó deregistre. Cal tenir present que la informació no es vehicula amb una llengua mimètica, sinóamb una llengua formal. De totes maneres, en casos molt excepcionals, i a títol de citacióexacta, pot admetre’s la reproducció d’un terme o expressió d’aquesta mena.8. Per la mateixa raó, termes d’argot professional o col·loquial d’una altra llengua no s’hande traduir necessàriament per un equivalent formal de la nostra, sobretot si aquest58 Això no vol pas dir que ‘nina’ no es pugui fer servir, territorialment, en el sentit de ‘nena’.42