– extremeny, malagueny, madrileny;– costa-riqueny, hondureny, nicaragüeny, panameny, porto-riqueny, salvadoreny;– rifeny.De tots aquests gentilicis terminats amb -eny, els únics que potser convé de mantenir, pelcaràcter excepcional que revesteixen, són 'extremeny' i 'madrileny'. 54 Els altres, talment coms'han repudiat ‘angoleny’, 'brasileny' o moçambiqueny, d’ús ben popular, en favor de'angolès’, 'brasiler' o moçambiquès, s'haurien de reemplaçar per equivalents terminats amb -enc 55 o -ès:Observacions– hondurenc, nicaragüenc, panamenc, salvadorenc; rifenc– malaguès; costa-riquès, porto-riquès.– Avui com ahir hi ha gentilicis que són manlleus dels noms amb què s'anomenen els individuso comunitats que designen, o amb què els anomenen els veïns. Seria el cas de:amazic, àzeri, èsquim o inuit, 56 nàvaho, quítxua, sami 57 , sioux...– No totes les comunitats tenen gentilici, especialment quan hi ha hagut poc tracte; ni tots elstopònims són prou mal·leables perquè se’n derivin. Pensem en La Paz o Rio de Janeiro, d’unabanda, i en Estats Units, d’una altra.Això explica, segurament, que, ara com ara, no s’hagi trobat cap terme millor, com a gentilicidels EUA, que nord-americà, que és clarament impropi o abusiu (ells s'anomenen 'americans',tanmateix!).– Els habitants de l'Índia són ‘indis’, no pas hindús (també n’hi ha de musulmans o budistes).De fet, són ells, pròpiament, els indis, i no pas els aborígens americans. Aquests últims potseres poden designar, sobretot en cas d'ambigüitat, amb el terme 'amerindi'.54 Aquesta excepcionalitat perdura en les formes ‘madrilène’ (francès) i ‘madrileno’ (italià, portuguès). Quanta ‘extremeny’, no és derivat de ‘Extremadura’ ni té cap variant pràctica (extremadurès?). De fet, elsportuguesos designen els habitants de llur província d’Estremadura amb el castellanisme ‘estremenho’!55 Com s’ha fet, per exemple, amb ‘guatemalenc’ (en lloc de ‘guatemaltec’).56 Inuit (‘home’) és com es designa a si mateix el poble que habita l’Àrtic americà, de Grenlàndia a Alaska, iés el terme que s’hauria de preferir. ‘Èsquim’ (o ‘èsquimo’, ‘devoradors de carn crua’), és el terme amb què eldesignen els veïns. (‘Esquimal’ és una interferència absurda que s’ha de bandejar.)57 No lapó, que és pejoratiu (com ho és ‘bable’ per a designar l’astur, o astur-lleonès, i per raons semblants).40
VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al començament de tot que aquestes pàgines suposen el coneixement de la llenguacatalana i que no pretenen pas d’ensenyar-la ni de revisar-ne la normativa, sinó d’oferir uncanemàs estilístic, a ús dels redactors de VilaWeb, basat en el model nacional, no pasregional, de la llengua que el Mestre Fabra va perfilar. També les inspira, aquestes pàgines,un convenciment molt simple: que, si la finalitat dels mitjans de comunicació no és,directament, d'ensenyar llengua (però n'ensenyen!), tampoc no és d’inhibir-se’n pretextantuna altra funció, ni de malmenar-la per una compulsiva pruïja de simplicitat.Amb un tal supòsit, doncs, aquest capítol, de tots el més gramatical, tampoc no és, ni ho volésser, un epítom de morfologia o sintaxi, ni de qüestions lèxiques, sinó un simple recordatorid’alguns usos propis de la llengua, que VilaWeb fa seus, i que la interferència cumulativa deles llengües que dominen el nostre món o el nostre espai enterboleix o desballesta.A. LèxicA l’hora de confegir un text, i potser encara més un text informatiu, la tria del lèxic hauria defonamentar-se en raons de precisió, que és tant com dir que les paraules s’haurien deseleccionar per l’exactitud i per l’adequació al propòsit d’un text: exactitud de significació iadequació al to, o registre, adoptat.Aquest criteri de precisió no desdiu gens del criteri de genuïnitat, consistent a aprofitardegudament el cabal propi de la llengua i a evitar l’ús gratuït o negligent de manlleusprescindibles o mal assimilats i de novetats mal formades o incongruents amb el sistemalingüístic propi.Satisfets, doncs, aquests criteris de precisió i de genuïnitat, ben poques raons hi ha per arestringir l’ús dels recursos lèxics de la llengua i, en canvi, sí que n’hi ha per a servir-se’ngenerosament, fins i tot una mica més generosament que no aconsellaria la prudència. N’hiha prou de ponderar que els mots que no s’usen es perden, i que avui són els mitjans decomunicació que en gran mesura els vehiculen i propaguen. Si tantes generacions hanviscut per guardar-nos els mots, seria ben deplorable que, ara que podem fer-ho amb tantsde mitjans, els enterréssim per una dèria de fer-nos entendre mal entesa, o que elsperdéssim per desesme, deixadesa o apocament. En aquest punt, i en tants altres, nohauríem de resignar-nos a la llei del mínim esforç, sinó regir-nos per una voluntatd’exigència honesta, i de superació indefallent.Unes poques observacions, algunes de sentit comú, no semblen ocioses:1. No s’ha de fer servir mai una paraula sense saber què significa i, en tot cas, s’ha d’usarsempre amb propietat. Si, per exemple, ‘endegar’ no vol dir ‘engegar’, ni ‘obviar’ vol dir‘evitar’, tampoc ‘reticència’ no vol dir ‘recel’ o ‘renuència’ ni ‘parafernàlia’ vol dir ‘embalum’(de coses o de raons).41
- Page 1 and 2: Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4: 4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6: I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92:
Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94:
Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96:
viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98:
Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100:
elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102:
aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104:
ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106:
X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona