ix. CATALANITZACIÓ IMPROCEDENT ......................................................................................95x. NORMALITAT EN LES DENOMINACIONS .............................................................................96D. Discurs equivalent ..................................................................................................................96E. Exemples il·lustratius ..............................................................................................................97i. PRIMER EXEMPLE................................................................................................................97ii. SEGON EXEMPLE ................................................................................................................99iii. TERCER EXEMPLE............................................................................................................101iv. QUART EXEMPLE .............................................................................................................102X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTIC ............................................................................................1054
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil, n’hi ha de menes i propòsits diferents, segons els interessos i lesnecessitats de promotors o usuaris. N’és una, la dels llibres d’estil periodístics, tambédiferents segons medis i mitjans.De llibres d’estil periodístics, n’hi ha que prioritzen qüestions deontològiques. Exposen lesnormes de conducta professional i els criteris que els periodistes d’una empresa han de teniren compte o que no poden preterir, l'orientació informativa d'un mitjà: de què s'hi had’informar, com i quan, els criteris de denominació sensible que s'hi han d'observar, lesopcions tipogràfiques i redaccionals que el defineixen. Ara, la llengua..., la suposen.Però és que, ara i ací, es pot suposar el coneixement de la llengua, oimés quan lesgeneracions ensenyades en català no es distingeixen pas per un domini de la llengua millorque el de les precedents, privades d’escola catalana? Sigui com sigui, força llibres d’estil dela nostra àrea lingüística no solament no la suposen, ans n'esbossen models més o menysajustats al sistema fabrià.I tanmateix, aquestes pàgines volen suposar-lo, aquest coneixement. Seguint l’orientaciólingüística general d’en Fabra i les propostes raonades que s’hi inspiren i la continuen, nosenten la necessitat de qüestionar la bona feina feta; simplement hi remeten. Això vol dirque parteixen del coneixement d’aquest model i del designi que el sustenta: el de bastir unallengua estàndard nacional, no pas regional, apta per a tot el domini lingüístic i aclarida detota interferència innecessària, sobretot si en mina el sistema.Conseqüentment i per damunt de tot, aquestes pàgines no tenen pas tant la intenciód’abordar el model o la gramàtica de la llengua, com la d’oferir uns criteris estilístics:redaccionals, terminològics, tipogràfics..., que dibuixin el perfil de la llengua periodística quees gesta a VilaWeb. Això no priva, certament, que alguns aspectes de llengua, especialmentvulnerables o confusos, hi siguin recordats, amb el propòsit de seguir i prosseguir el modelfabrià sense servilismes, però també sense renúncies.La fita que aquests apunts s'imposen és de cercar uns patrons redaccionals, estilístics, ilingüístics, generals i coherents; tan generals, que hi cabés tota la llengua genuïna, i tancoherents que no detonessin. Uns patrons que fossin prou còmodes perquè els redactors deVilaWeb s’hi trobessin a pler, i prou rigorosos perquè no en sofrís la qualitat d’una llenguaclara, feta de precisió i concisió, i genuïna; i que fos, essencialment i sobretot, obra delsredactors que hi participen.Clara, que vol dir intel·ligible. Doncs bé, la intel·ligibilitat està en l’ordre expositiu. Unainformació ordenada, amb tots els elements que en formen part ben travats i relacionats, vala dir: sintàcticament ben cenyits, generalment serà clara. En canvi, una redacciódesordenada, confusa, no ho serà gairebé mai, tant se val que la sintaxi sigui elemental, i ellèxic, ínfim. Ara, l’ordre emana, en primera instància, de l’esperit del redactor: no hi hamanera d’expressar clarament una idea o una percepció confusa. Tan sols una idea clara tépossibilitats d’expressar-se meridianament.5
- Page 1 and 2: Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3: 4. Qüestions de concordança .....
- Page 7 and 8: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56:
ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58:
D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60:
10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62:
A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64:
El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66:
L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68:
6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70:
7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72:
IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74:
2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76:
Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78:
També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80:
una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82:
la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84:
Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86:
El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88:
Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90:
ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92:
Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94:
Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96:
viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98:
Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100:
elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102:
aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104:
ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106:
X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona
Change language