Vilaweb - Llibre d'estil

VII. GENTILICISEls gentilicis són adjectius, substantivats o no, que indiquen la relació o pertinençagenealògica, nacional, urbana... d'un individu o cosa. Com que tenen a veure amb elstopònims, escau de parlar-ne després d'aquests.Els gentilicis solen revestir formes derivades del topònim a què es refereixen, però nosempre. És així que, al costat de gentilicis com francès o italià, hi ha rus o letó, que sóntermes primitius respecte dels corònims (noms de país) amb què es relacionen (Rússia,Letònia).No solament això: siguin primitius o derivats, els gentilicis presenten en català formes benvariades. Heus-ne ací una petita mostra:– derivats típics: australià, canadenc, xinès, marroquí; brasiler...; 51– derivats atípics: asiàtic, austríac, egipci, espanyol, europeu, jueu, provençal, trempolí,vietnamita, xilè, xipriota...;– no (pròpiament) derivats: alemany, anglès, àrab, asteca, basc, belga, búlgar, copte,cors, croat, èsquim, finès, gascó, grec, indi, indonesi, kurd, libi, maia, malgaix, sard,serbi, suec, suís, sumeri, turc, txec...;– especials: amazic, àzeri, bantu, inuit, zulu...Aquesta varietat de formes és deguda, en bona part, a manlleus, directes o indirectes. Ara,avui els gentilicis presenten, en general, quatre terminacions, que són les úniques amb quèsolen formar-se'n de nous, encara que no totes siguin igualment productives. Heus-les ací:-à: africà, algerià (país), andorrà, català, lituà, peruà, saharià, 52 sirià, tunisià (país);lleidatà, romà, valencià, venecià;-enc: canadenc, guatemalenc, flamenc; castellonenc, eivissenc, figuerenc,perpinyanenc, tunisenc (ciutat), vallenc;-ès: escocès, iroquès, japonès, maltès, paquistanès, romanès, xinès; alguerès,cantonès, genovès, maonès;-í: argentí, filipí, mallorquí, palestí, somalí; alacantí, algerí (ciutat), barceloní, fragatí,pollencí, tarragoní.Quant a -eny, no es pot pas considerar un sufix gentilici genuí, sinó un manlleu rutinari. Alcapdavall, els gentilicis així formats es refereixen, quasi tots, a topònims espanyols orelacionats amb la colonització espanyola. 53 Vegem-los:51 Encara que ‘brasiler’ sigui una adaptació del portuguès ‘brasileiro’, el considerem típic perquè, de gentiliciscatalans acabats en –er, n’hi ha uns quants: denier (Dénia), elianer (l’Eliana), felanitxer (Felanitx), maniser(Manises), pobler (sa Pobla).52 Aquest és el gentilici que correspon als habitants del Sàhara occidental, i no pas ‘saharaui’ o ‘saharauí’, ni‘sahraui’ o 'sahrauí'.53 Per més que se'n trobi algun rar exemple al nostre país, com ‘alzireny’,39