Vilaweb - Llibre d'estil

Observacions– En el procés de normalització nacional i lingüística sembla un deure dels mitjans decomunicació d’ajudar a recobrar, tant com sigui possible, la forma catalana genuïna delstopònims, propis i forans, que l’escolarització en llengües forasteres ha relegat o deturpat.– Quant als topònims que no tenen forma catalana i que s’han de transcriure, no podenconsiderar-se iguals els de països coneguts, i susceptibles d’un ús sovintejat, i els de llocsignots i d’ús rar: si aquests toleren grafies en català estridents (Qom), aquells s’hi resisteixeni, tard o d’hora, s’han d’ajustar als patrons gràfics de la nostra llengua (Irac, Paquistan…).Aquesta consideració val, amb matisos, per a tots els noms propis no personals.– Modernament, la Xina i el Japó han establert uns criteris de transcripció de llurs nomspropis (de lloc i de persona) en alfabet llatí. Això no obstant, aquests criteris no s'hand'aplicar als noms que ja tenen forma tradicional o assimilada catalana, com Pequín.iii. NOMS PROPIS RESTANTSEnglobem sota aquest epígraf tots els noms propis que no són ni de persona ni de lloc,noms d'entitats i de persones jurídiques en el sentit més ampli, des de noms propis del'administració a noms d’empresa, passant pels d’associacions, clubs, col·legisprofessionals, grups de teatre o dansa, emissores de ràdio o televisió, equips, institucions,partits polítics, etc.; noms d’edificis, naus i similars; denominacions d’activitats: concursos,congressos, festivals, premis...Doncs bé, a aquesta mena de noms, s’hi solen aplicar criteris diversos, no semprecoherents, i variables, segons èpoques i modes. És, sens dubte, la parcel·la dels nomspropis d'ordenació més revessa, àdhuc en el cas dels noms catalans. 45A banda, quan aquests noms no són catalans, tan aviat es presenten traduïts com no. Per ales denominacions no catalanes, els criteris que segueixen voldrien ajudar a tractar-los ambuna mica de coherència.1. Les denominacions formades de noms personals o de lloc es tracten com els noms propispersonals o locals. Igualment es tracten les marques, o les denominacions que hanesdevingut marques:Ibèria, Lloyd’s, Roland Garros, París-Dàkar, el Saragossa;Crédit Lyonnais, General Motors.2. Si consisteixen en noms comuns lligats amb noms propis personals o de lloc, se’n soltraduir el terme comú:Atlètic de Madrid, Copa Davis, Filharmònica de Berlín.45 Una dificultat, i no pas l’única, que presenten les denominacions d'aquesta índole catalanes consisteix asaber com s’hi han d’aplicar les inicials majúscules (un aspecte que ja hem abordat al punt corresponent).35