Vilaweb - Llibre d'estil

VI. NOMS PROPISÉs un camp no gaire simple, que presenta aspectes diversos, des del de delimitar què és unnom propi, per exemple, al de decidir com s’hi apliquen les majúscules.A diferència dels noms comuns, que pertanyen, bàsicament, a un mateix dipòsit lingüístic,de noms propis, n’hi ha de patrimonis lingüístics distints. A sobre, com que hi ha força noms,especialment de persones jurídiques i similars, que són simples (seqüències de) motscomuns, a vegades cal determinar, també, si s’han de traduir o no, oimés que la pràcticahabitual no sembla, en aquest punt, gaire coherent ni sistemàtica. 32Ací no podem pas atardar-nos en detalls, ans hem de procurar uns pocs criteris pràctics queajudin a escriure aquests noms amb una seguretat raonable.El primer gran criteri, doncs, general i pràctic, pot ésser de dividir aquests noms en tresgrups: noms propis de persona, de lloc i restants; el segon, pot ésser de destriar els nomspropis catalans dels no catalans, i d’aquests, els de llengües que fan servir l’alfabet llatí delsque fan servir sistemes d’escriptura no llatins.Val a dir, podem considerar els noms propis segons que designin:i. persones (antropònims),ii. llocs (topònims)iii. restants (entitats, marques, obres...).Però també segons que siguin noms propis:1. catalans, 332. no catalans; i en aquest cas, que s’escriguin amb l’alfabet llatí amb un alfabet no llatí.Amb aquest croquis a la vista es poden establir unes quantes regles molt genèriques ipràctiques.A. Criteris generals d’escriptura de noms propis1. Tots els noms propis catalans o assimilats s'escriuen segons les normes pròpies del'ortografia catalana.32 Per què fem servir un nom traduït com 'Estrella Roja' (de Moscou) i un de no traduït com 'Steaua' (deBucarest)?33 Noms catalans vol dir, ací, ‘lingüísticament’ catalans; no pas noms de persona o de lloc d'origen català, ninoms posats a gent o llocs de l’àrea catalana: mar Negra, Japó, Casablanca... són, doncs, noms catalans, iLòpez o Bourg Madame, no.32