Tornaran a dos quarts de tres; a les dues i mitja;– Quan s’indica l’horari d’un acte, és del tot superflu d’anteposar-hi ‘a partir de’.La sessió serà a les deu (no pas a partir de les deu, ni a partir de les 10.00).D. Indicacions relatives a dates i horarisLa proposta que es presenta tot seguit, relativa a l’aplicació de termes com ‘matí’, ‘migdia’ isimilars acompanyant una expressió horària, aspira a sistematitzar un ús que, a la pràcticaoral i escrita, es presenta molt variat, no sempre coherent i a vegades arbitrari. No és pasuna proposta fantàstica ni capriciosa, encara que sigui discutible. La intenció, subratllem-ho,és de posar una mica d’ordre, que n’hi ha d’haver, en un àmbit poc atès.El mot ‘dia’ en català és ambigu, car tant indica les vint-i-quatre hores que dura una rotaciócompleta de la Terra sobre el propi eix (‘trenta dies fan un mes’), com el període de clarorsolar (‘pel juny els dies allarguen molt: a les nou del vespre encara és de dia’).Si en el segon sentit es contraposa a nit, en el primer es divideix en parts diferents,denominades: matinada, matí, migdia, tarda o horabaixa, 29 vespre i nit. Aquestes parts tenenun ús força variable segons llocs i algunes circumstàncies més, especialment la del ‘vespre’,laminada per la dilatació de ‘tarda’ o l’anticipació de ‘nit’.Com a indicació general, el dia, en el primer sentit, comença a la nit i s’acaba al vespre. Hoil·lustren expressions com la nit de Nadal, de Cap d’Any, de Sant Joan..., que designen laprimera part d’aquests dies, que és quan s’hi fan les celebracions habituals. Enconseqüència, la divisió del dia segueix, a VilaWeb, l’esquema següent:– 6.00-11.00 del matí (fins que no hi surt el numeral ‘dotze’);– 12.00-14.00 del migdia (fins que no hi surt el numeral ‘tres’);– 15.00-17.00/19.00 d’horabaixa o tarda (fins que no hi surten els numerals ‘sis’ o ‘vuit’);30– 18.00/20.00-23.00 del vespre (fins que no hi surt el numeral ‘dotze’);– 24.00-3.00 de la nit (fins que no hi surt el numeral ‘quatre’); 31– 4.00-5.00 de la matinada (fins que no hi surt el numeral ‘sis’).La votació serà a les onze del matí, o a un quart de dotze del migdia;La sessió s’havia d’acabar a les dues del migdia, però s’ha aixecat a tres quarts de tresde la tarda (d’horabaixa);El concert va començar tard, a les onze passades del vespre, i va durar fins a les duesde la nit (o de la matinada);29 Mentre ‘horabaixa’ (masculí) pot competir amb ‘tarda’, ‘vesprada’, el terme equivalent dels parlars sudoccidentals,té un sentit diferent a la resta del domini lingüístic. Això i la relació amb ‘vespre’ el fan menysaprofitable com a divisió concreta del dia.30 Durant l’horari d’hivern el vespre comença a les 18.00, i durant el d’estiu, a les 20.00.31 A partir de la una, també se sol especificar ‘de la matinada’.30
ObservacionsEl metro de Barcelona comença la jornada cap a les cinc de la matinada;La cercavila va començar a les sis del matí ben tocades.– S’han d’evitar expressions com ara, ‘un quart d’una de la tarda’, per ‘exactes’ que semblin,perquè s’oposen a la manera popular tradicional de dir.– Una expressió com ‘la nit de dijous a divendres’ és, a més d’enfarfegosa, inadequada, sivol dir ‘de dijous al vespre a divendres al matí’. Ara, la gran majoria de vegades allò que dedebò significa és, ben simplement, ‘divendres a la nit’, que és com convé de dir-ho.– No són gens pròpies de la llengua tradicional, ni gens recomanables, expressions com ‘latarda de dimecres’, ‘el matí de dissabte’ i similars, en lloc de ‘dimecres a la tarda’, ‘dissabteal matí’...– Ben mancades de solta i, per tant, gens promovedores, semblen fórmules com ‘tarda-nit’ o‘tarda-vespre’: la primera perquè sovint no és sinó una manera de defugir ‘vespre, i lasegona perquè, en general, delata confusió entre ‘vespre’ i ‘nit’.31
- Page 1 and 2: Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4: 4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6: I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29: Demà és primer de mes, últim de
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82:
la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84:
Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86:
El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88:
Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90:
ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92:
Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94:
Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96:
viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98:
Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100:
elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102:
aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104:
ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106:
X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona