V. NOMBRESL’escriptura dels nombres té dues facetes: la de definir quins nombres s'han d’escriure ambxifres i quins altres amb lletres, i la d'establir en quina mena de texts ha de prevaler, i coms’ha d’aplicar, l'escriptura numèrica o la literal.Per una altra banda, no deu ésser gaire fàcil, en aquesta matèria, d’establir uns criterisd'aplicació general que siguin, alhora, coherents i clars, en vist de tantes pràctiques quesemblen exercicis d’improvisació.Per tant, les propostes ací enunciades voldrien apuntaralgunes línies d’ordre en un domini movedís que no admet fronteres gaire definides nirígides.En tot cas, i sumàriament, haurien d’ésser la claredat i la facilitat de lectura, més que no pasla facilitat d’escriptura, el gran criteri predominant. A la pràctica, això vol dir, en síntesi, queno es pot escriure tot i sempre amb xifres, ni tot ni sempre amb lletres, però no que s’hagi deprescindir de la coherència 24 o de l’estètica.A. Escriptura numèricaObservacionsEn principi, s’haurien d’escriure amb xifres:– tots els nombres d'un text ‘numèricament dens’: economia, estadística…;– tots els nombres decimals, en qualsevulla mena de text: 10,5, 90,08...;– generalment, totes les expressions percentuals: 23%, 44,5%;– nombres d’expressió literal llarga o de lectura incòmoda: 824, 1.250, 350.877;– els segles, però amb xifres romanes: segle XIV, XVIII, XXI;– els anys: 1714, 1877, 2001;– els dies del mes: 7 de febrer, 29 de juny, 3 de novembre;– les hores expressades sexagesimalment: 7.25, 10.30, 22.50.1. Els decimals se separen dels enters amb una coma, no pas amb un punt, ni amb apòstrof.2,10, 10,5, 90,08 (no pas 10.5 ni 90’08).Els milers (milions...) es delimiten amb un punt, no pas amb una coma, ni amb un espai enblanc.1.250, 22.350, 3.350.877 (no pas 1,250 ni 22 350).2. Escriure 44.000 o 126.000 és més coherent que no 44 mil o 126 mil, i igual de clar. Encanvi, sembla més fàcil de llegir 385,6 milions que no pas 385.600.000.24 Manca de coherència sembla el fet que, en un mateix text i sense raó aparent, hom hi escrigui ‘2’ o ‘8’, alcostat de ‘tres i ‘cinc’.26
3. En les expressions percentuals cal evitar, d’una banda, representacions híbrides com ‘15per cent’, ‘39 per cent’, i d’una altra, representacions com ‘entre un 15 i un 18%’, en lloc de15%, 39%; entre un 15% i un 18%.Tot i amb això, expressions com ‘deu, vint, setanta... per cent’, i sobretot ‘cent per cent’, sónben admissibles, i segons com preferibles, en un text poc ‘numèric’ o gens.4. Com ja hem dit en parlant del punt (.), els anys sempre s’escriuen sense punt: 1412,1659, 1714 (de cap manera, 1.412, 1.659, 1.714).5. L’expressió sexagesimal de les hores es fa amb punt, no pas amb coma, ni dos punts, niapòstrof.El concert serà a les 22.30 (no pas 22,30, ni 22:30, ni 22’30).–Si fins a nou, les hores s’indiquen amb un sol dígit (mai precedit d’un ‘0’, doncs), els minutss’indiquen amb dos dígits (sempre amb un ‘0’ al davant).La inauguració és a les 9.05 (no pas 09.05, ni 9.5 o 09.5).– L’ús del sistema sexagesimal abasta les vint-i-quatre hores, de les 0.00 a les 23.59. Aixòvol dir que les 9.15 hi és sempre una hora matutina, diferent de les 21.15, que és l’horavespertina correlativa.6. Els ordinals que acompanyen manifestacions com ara cicles, congressos, festivals...s’indiquen, preferentment, amb xifres romanes.XXII Festival Internacional de Música Marinera.B. Escriptura literalGeneralment s’escriuen amb lletres:– l'edat: trenta-set anys;– la indicació genèrica d’anys o dècades: els anys vint, la dècada dels cinquanta;– les hores expressades a la catalana: les nou, dos quarts de deu;– els nombres ordinals, tret que siguin de lectura incòmoda: vintè, trenta-quatrena (però529è); 25– en un text ‘no numèric’: qualsevol nombre que es pugui escriure amb tres mots o menys.Cal tenir en compte que expressions com ‘els anys trentes’, ‘la dècada dels norantes’, notenen gaire solta i s’han d’evitar.També s’ha de considerar que la indicació horària literal solament és adequada enexpressions relativament simples: les nou, tres quarts de deu... En canvi, expressions més25 A vegades, per raons d’economia, pot convenir d’escriure els ordinals abreujadament, amb una xifra i unasola lletra (mai volada, ni precedida o seguida de punt): 2n, 3r, 4t, 8è, 9a (no pas 2n., 4 t , ni 3.r).27
- Page 1 and 2: Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4: 4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6: I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18: - Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78:
També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80:
una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82:
la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84:
Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86:
El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88:
Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90:
ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92:
Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94:
Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96:
viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98:
Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100:
elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102:
aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104:
ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106:
X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona