Consideracions generalsAquest no és el lloc de parlar de l’ús normatiu d’aquests signes, que ja detallen els manualsd’ortografia o d’ortotipografia. Únicament s’hi comenten, a guisa de recordatori, algunscriteris genèrics i uns pocs hàbits no recomanables. També s’hi indiquen certs usos propisde VilaWeb, no necessàriament en exclusiva.– Tots els signes de puntuació simples (punt, coma, dos punts, interrogant…) se juxtaposenal text contigu que els precedeix, sense cap espai en blanc, i se separen del text que elssegueix immediatament per un espai en blanc.Han passat dies, mesos, anys... (no pas Han passat dies ,mesos , anys ... ).– Tots els signes de puntuació aparellats (cometes, parèntesis, claudàtors...) van sempreimmediatament units al text que enclouen, sense cap espai en blanc, i separats del textexterior per un espai en blanc. Ara, si van seguits d'un altre signe de puntuació, aquest s'hiannexa sense cap espai en blanc.La seva ‘màgia’ era fascinant (no pas La seva’ màgia ‘era…).Ha manifestat un secret (secret per a qui?) [no pas un secret( secret per a qui? )].– Els punts que terminen les frases començades a l'interior d'aquests signes aparellatstambé van a l'interior d'aquests signes.El curs és de franc. (Pressuposa uns coneixements mínims.) [no pas (Pressuposa unsconeixements mínims).]El diputat va acabar dient: ‘No és la llei que volíem.’ (no pas ‘No és la llei que volíem’.)– Darrere els signes d’admiració i d’interrogació no hi va mai punt (ja n’hi ha un a sota decada un d’aquests signes!). A vegades apareixen seguits de coma, però s’hauria d’evitar.Què en penseu dels atacs de l’11-S? Participeu en el fòrum corresponent (no pas Quèen penseu dels atacs de l’11-S?. Participeu...)Què en penseu dels atacs de l’11-S? O de la reacció dels americans? (no Què enpenseu dels atacs de l’11-S?, o de la reacció dels americans?– Tot enunciat, per breu que sigui, ha d’acabar amb punt, si no és que ja acaba amb puntssuspensius, interrogant o signe d’admiració.Les úniques excepcions a aquesta regla són titulars o subtítols i destacats (‘tickers’). Tambéels peus de foto, si consisteixen en un simple nom propi, o en un sol mot comú.i. COMA (,)1. La coma no és un signe de respiració, sinó de puntuació. Per tant, s’ha d’aplicar d’acordamb el sentit o la coherència gramatical, no arbitràriament o per un simple criterid’entonació. Conseqüentment, són inadmissibles les comes dels exemples següents:18
Per facilitar la consulta als ciutadans, la web té un apartat...La reunió del comitè d’empresa de la planta de Martorell, s’hagué de suspendre...2. Les comes també enclouen incisos, sobretot a VilaWeb, on no hi ha el recurs del guió i oncal estalviar, tant com sigui possible, els parèntesis. Com a criteri general, un incís esmarcarà amb comes sempre que no en pateixi el text, ni el context. Naturalment, els incisosque no es puguin encloure entre comes aniran entre parèntesis.3. És amb una coma, sense espais en blanc intermedis, que se separen els decimals delsenters, i no pas amb punts ni apòstrofs.250,25 € (no pas 250.25 €, ni 250’25 €).4. Després de la conjunció adversativa ‘ara’, hi posarem sempre una coma, no pas dospunts (:), per evitar la confusió amb l’adverbi de temps ‘ara’, que no ha d’anar seguit decoma. 14La dreta ha perdut les eleccions. Ara, no es pot pas dir que hagi guanyat l’esquerratampoc.5. Finalment, convé de recalcar que tots els elements simples d’una llista distribuïda enparàgrafs s’han d’acabar, si més no, amb coma, tret de l’últim, que anirà seguit de punt. Encap cas no es deixaran oberts, sense cap mena de puntuació. En cas d'elementscomplexos, s'hauran d’acabar amb punt o amb punt i coma.ii. PUNT (.)El punt, més clar i categòric, no sol presentar una aplicació tan fluctuant com la de la coma.Però això no vol dir que no s'hi observin usos gens recomanables.En l’aspecte més pròpiament literal, recordem que no acaben mai amb punt ni titulars nisimilars: títols, subtítols, epígrafs...Tot altre text s’ha d’acabar necessàriament amb un punt (o amb suspensius, admiració ointerrogant). Tant si es tracta d’un peu de foto (tret que consisteixi en un nom o en un solmot), com d’un destacat o d’un text molt breu.Panoràmica de Bàssora.El president valencià Francesc Camps.Bagdad (sense punt),Tony Blair (sense punt).14 Cal tenir en compte que l’ús d’un ‘ara’ adversatiu, o temporal, seguit d’un incís pot ésser equívoc. Perexemple, ‘Ara, quan la pau és a prop, un atemptat la fa impossible’, pot entendre’s temporalment (‘en elmoment que s’acosta la pau’), però també adversativament (‘tanmateix, quan s’acosta la pau’).19
- Page 1 and 2: Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4: 4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6: I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 17: - Expressió de la sigla correspone
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70:
7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72:
IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74:
2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76:
Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78:
També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80:
una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82:
la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84:
Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86:
El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88:
Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90:
ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92:
Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94:
Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96:
viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98:
Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100:
elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102:
aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104:
ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106:
X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona