ObservacionsEl concepte de nom propi és, en alguns casos, difícil de delimitar i, per tant, també ho ésd’establir criteris d’ús inequívocs. Els casos fronterers o dubtosos abunden, com demostrenles vacil·lacions. 11 Doncs bé, en principi, VilaWeb opta decididament per restringir lesmajúscules, però sense estridències.Conseqüentment, s’hi escriuen amb inicial majúscula cada un dels termes comuns queintegren noms que es consideren propis, com els següents o similars:Ajuntament d’Elx, Audiència de Castelló, Corts Valencianes, Església Catòlica; Ministeride Justícia, Facultat de Medicina, Parlament de Catalunya;Això no obstant, quan aquests mateixos termes comuns s’empren sols, convé d’escriure’lsamb inicial minúscula, encara que designin la mateixa realitat:L’església ha topat amb el ministeri;L’audiència ha absolt els inculpats;Avui el degà de la facultat serà rebut pel president de les corts.Atenció als casos següents i similars:– Estats Units és nom propi, i va amb majúscules; però estat espanyol és antonomàsia (isubterfugi: el nom propi és Espanya), i va amb minúscules;– Generalitat Valenciana es considera nom propi; Generalitat republicana, no (‘republicana’sols indica un moment històric de la institució, designada per ‘Generalitat’).vi. PARÈNTESIS ( )Els parèntesis enclouen incisos, una explicació o una informació complementària o diversa,del context en què s'inscriuen. A vegades aquests incisos són constituïts per una frase operíode autònoms del context.Ara, sempre que es puguin articular amb el període de què formen part, val més encloure'ls,els incisos, entre comes. El criteri ha d’ésser la facilitat de lectura i la comprensió: si un incísdelimitat per comes ja resulta diàfan, no el tanquem entre parèntesis.Entre els casos de funció explicativa o informativa, es poden enumerar, a tall d’exemple, elssegüents:11 N'hi ha prou d'observar la freqüència amb què apareixen grafies com les següents: Mar / mar Mediterrània,Estret / estret de Bering, Península / península Ibèrica (i península ibèrica!), Illes / illes Balears, Cap / cap deCreus, Cala / cala Montgó..., al costat de llac Baikal, riu Ebre..., que semblen més estables. Per una altrabanda, els noms 'propis' dels mesos s'escriuen amb minúscula, ço que no priva pas d'escriure 'Edat Mitjana’,que no sembla pas més nom propi que 'juliol'.16
– Expressió de la sigla corresponent a una denominació o, inversament, desenvolupamentd’una sigla:Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV); DURSI (Departament d’Universitats i Recerca perla Societat de la Informació).– Emmarcament geogràfic d’una ciutat, àrea, regió...Benigànim (Vall d’Albaida), Maladeta (Pirineu central), Phoenix (Arizona, EUA) 12– Detall dels elements d’un tot:Els partits del Pacte de Progrés (PSOE, PSM, UM, Verds) 13 ...Els parèntesis van immediatament adherits al text que enclouen, sense espais en blanc,però separats per un espai en blanc del text extern, precedent i següent, tret que aquestúltim vagi seguit d’un signe de puntuació.Si l’incís enclòs pels parèntesis forma un període o una oració independent del context enquè s’inscriu, no solament comença amb inicial majúscula, sinó que també el punt finald’aquest període o frase va dintre el parèntesi, no pas a fora. Dit altrament, si aquesta oraciócomença i acaba dintre els parèntesis, també hi va el punt que n’indica la fi. En tot altre cas,el punt final va darrere el parèntesi de tancament.B. Signes ortogràfics de puntuacióSón els que marquen l’ordenament d’una frase, d’un període o, en general, d’un text, encaraque també n’hi ha que en marquen l’entonació.Els signes de puntuació són:– coma (,),– punt (.),– punt i coma (;),– dos punts (:)– punts suspensius (...),– signe d’admiració (!),– signe d’interrogació o interrogant (?).12 Aquesta solució és preferible, perquè és més econòmica, que no la de detallar, amb preposicions incloses,el marc geogràfic pertinent: 'Benigànim, a la Vall d’Albaida'. També ho és perquè resulta més clara que no lainclusió del marc geogràfic entre comes: Benigànim, Vall d’Albaida.13 A vegades una enumeració d’aquest estil és més pràctic d’introduir-la amb dos punts (‘Els partits del Pactede Progrés: PSOE, PSM, UM, Verds...’). Tot depèn del context.17
- Page 1 and 2: Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4: 4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6: I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8: II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10: - Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12: Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14: 'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15: - La lletra inicial de noms propis:
- Page 19 and 20: Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22: iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24: IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26: les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28: 3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30: Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32: ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34: 2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36: Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38: No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40: VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42: VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44: equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46: VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48: El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50: Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52: és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54: Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56: ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58: D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60: 10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68:
6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70:
7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72:
IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74:
2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76:
Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78:
També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80:
una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82:
la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84:
Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86:
El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88:
Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90:
ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92:
Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94:
Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96:
viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98:
Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100:
elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102:
aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104:
ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106:
X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108:
altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110:
celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112:
engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114:
iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116:
Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118:
definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120:
sigles solament s’han de fer serv
- Page 121:
veure-s’hi tenir una visió bona