terra (el) quan significa paviment, en català popular no sol dur article: anar per terra, caure a terra,tirar a terra; fregar a terra, llepar a terra...Tessalònica districte i ciutat macedònia (no pas Salònica).Tetuan ciutat marroquina (no pas Tetuà).Tíbet país de l’Àsia meridional (amb accent a la 'i').tipus substantiu emprat abusivament en lloc de ‘mena’, ‘índole’, etc. (‘sols cultiven fruita d’aquesta(mena)’, ‘aquesta mena de fruita’).tirar no significa ‘desfer-se d’una cosa’, sinó ‘deixar-la anar amb impuls (‘tirar un roc, una bala'; unacarta a la bústia…'; 'tirar l’esponja o la tovallola a terra’).Tirol del Sud regió del Tirol sota domini italià (no pas it. Alto Adige).Toló ciutat occitana (no pas fr Toulon, ni oc. Tolon).Tolosa de Llenguadoc ciutat occitana (no pas fr. Toulouse).Tòquio capital del Japó (preferible a Tokyo, i això malgrat Kyoto).Torí ciutat italiana (no pas es. Turín, ni it. Torino).tot davant un topònim, del gènere que sigui, no precedit d'article, aquest adjectiu és sempreinvariable: ‘tot València’, 'tot Osona', ‘tot Rússia’, ‘tot Àfrica’ (però ‘tota l’Àfrica negra’).totes totes (de totes totes) expressió manllevada innecessària; l'equivalent genuí és, per exemple,‘de totes passades’.tret de sortida emprat abusivament per ‘principi’, ‘començament’, ‘origen’...treure contrari de ‘ficar’, i per extensió, en català central i nord-occidental, també de ‘posar’; peròno significa ni ‘prendre’, ni ‘impedir’, etc. (de cap manera ‘li ha tret dos punts d’avantatge, o‘li va treure el paper de les mans', o ‘una cosa no treu l’altra’). Com a contrari de ‘posar’potser seria preferible ‘llevar’, d’acord amb l’ús baleàric i valencià, sense que hagi d’ésserconflictiu amb el sentit de ‘deixar el llit’.trobada (trobar) suplanta, abusivament, ‘reunió’ o ‘aplec’.Tunis capital de Tunísia (no pas Tunes, ni Túnez).tunisenc gentilici de Tunis, capital de Tunísia (no pas ‘tunisià’ ni ‘tunesí’ o ‘tunecí’).tunisià gentilici de Tunísia, país del Magrib (no pas ‘tunisenc’ ni ‘tunesí’ o ‘tunecí’).Tunísia país del Magrib (no pas Tunis).Txornòbil ciutat ucraïnesa (no pas rus Txernòbil).Ucraïna país de l’Europa oriental (no pas Ucraina, ni Ucrània).Úmbria regió italiana (no pas Umbria ni Ombria).Valença ciutat occitana (no pas fr. Valence).venir forma estàndard de l’infinitiu d’aquest verb; no ‘vindre’.vesprada mot que significa,regionalment, ‘horabaixa’; ara, en la llengua general és un equivalentaproximat de ‘capvespre’.veure clar expressió genuïna, sovint usurpada per ‘tenir clar’.veure percebre amb la vista, diferent de ‘mirar’; ‘veure un gat’ no és ‘mirar-lo’ (vegeu ‘mirar’).veure-hi tenir visió, tenir capacitat visual, no ésser cec, en sentit recte i figurat (‘no és ben cec, peròno hi veu gaire’).120
veure-s’hi tenir una visió bona o suficient, en una situació concreta (‘que t’hi veus, amb tan pocaclaror?’).viatjar s’usa absolutament, sense indicar direcció o destinació; no és bona una expressió com‘viatja al Magrib’ (però sí, ‘viatja pel Magrib’, que té un sentit dferent).Viella capital de la Vall d’Aran (no pas oc. Vielha).Vitòria ciutat basca (no pas eu. Gazteiz).Xampanya regió francesa.Xangai ciutat xinesa (no pas Xang-hai, ni Xanghai).xifrar significa numerar, no pas estimar o avaluar, per tant no s'ha d'escriure 'obres xifrades en deumilions d'euros', sinó 'estimades en...'; també significa escriure en un codi secret i, per tant,fa superflu el manlleu 'encriptar'.Xixon ciutat asturiana (no pas es. Jijón).zona mot usat abusivament, i a voltes supèrfluament (igual que ‘àrea’ o 'espai') per a indicar unlloc; sovint els pronoms ‘en’, ‘hi’ fan millor servei (‘treballen a la zona del port’ ‘treballen alport’; ‘de nit ningú no s’acosta per aquella zona’ o ‘tothom fuig d’aquella zona’ ‘de nit ningúno s’hi acosta’ o ‘tothom en fuig’).Zuric ciutat suïssa (no pas Zúric, ni Zurich o Zürich).121
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34:
2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36:
Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38:
No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40:
VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42:
VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44:
equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46:
VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48:
El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50:
Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52:
és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54:
Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56:
ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58:
D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60:
10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62:
A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64:
El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66:
L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68:
6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113 and 114: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119: sigles solament s’han de fer serv
Change language