llur possessiu de tercera persona plural d'ús no recomanat; en cas de servir-se’n, s’ha de tenir encompte que és el possessiu de ‘ells’, no de ‘ell’ (i menys encara de ‘vostè’!).lo inadmissible en funció d’article neutre (vegeu ‘el’).localitat terme que no hauria d’acompanyar el nom de nuclis urbans de l’àrea catalana (tret quepogués haver-hi confusió amb algun accident geogràfic, per exemple).Logronyo ciutat espanyola (no pas es. Logroño).Lorda vila occitana i santuari marià (no pas fr. Lourdes).Los Angeles ciutat dels EUA (no pas Los Ángeles, ni Los Àngeles, ni Els Àngels).Lucerna ciutat suïssa (no pas Luzerna).macedoni gentilici de Macedònia.macedònic llegua eslava parlada a Macedònia.Madràs ciutat índia.Magrib regió de l’Àfrica septentrional (no pas Magreb).Magúncia ciutat alemanya (no pas al. Mainz).Malines ciutat flamenca (en nl. és Mechelen).Mànega (la Mànega) nom de la mar que separa la Bretanya i Normandia de Cornualla i Anglaterra;la designació, Canal de la Mànega (equivalent a dues vegades Canal o Mànega) s'ha deproscriure.Marràqueix ciutat marroquina (amb accent a la segona ‘a’).marroquí gentilici del Marroc (marroquina, marroquins, marroquines, no pas ‘marroquís’).massiu emprat inadequadament en lloc de ‘multitudinari’,’a gran escala’, ‘en massa’ (és ungal·licisme que significa’ massís’, ‘compacte’).mateix (el mateix) no serveix per a evitar la repetició d’un substantiu ja expressat; sóninadmissibles, doncs, construccions com ‘les liquidacions diàries i la comptabilització deles mateixes pertoquen al Grup’ (en lloc de ‘les liquidacions diàries i la comptabilitzaciócorresponent pertoquen al Grup’).materialitzar emprat abusivament en lloc de ‘concretar’, ‘realitzar’, ‘dur a terme’.medi ambient (mediambiental) calc innecessari i no gens pertinent: en català ‘medi’ ja significa‘entorn’; també hi ha ‘ambient’ i ‘ambiental’ (‘estudis del medi’, ‘estudis ambientals’, no pas‘mediambientals’).Melilla ciutat nord-africana (no pas ar. Mlila).mentrestant contracció de ‘mentre estant’ (‘mentretant’ no és admissible).Minho riu gallec i portuguès (no pas es. Miño).mirar prestar una atenció visual deliberada a un objecte, cercar-lo amb la vista, no simplementpercebre’l; sovint suplantat per veure.mitjan (a mitjan) locució preposicional que indica la meitat d’un període de temps; s’usa sempreaixí, no ‘a mitjans’ ni ‘a mitjans de’ (‘les eleccions seran a mitjan març’).món usat sovint innecessàriament (igual que ‘àmbit’, ‘sector’) en expressions com ‘el món de lamúsica, de les lletres’, etc. (‘adreçat als amants del món del còmic’, en lloc de ‘als amantsdel còmic’; ‘saló dedicat al sector de l’agricultura’, en lloc de ‘dedicat a l’agricultura’).monegasc gentilici de Mònegue.114
Mònegue principat de l’Europa meridional (no pas Mònaco).Montalban ciutat occitana (no pas fr. Montauban).Montpeller ciutat occitana (no pas fr. Montpellier, ni oc. Montpelhier).Montréal ciutat quebequesa (no pas Mont-real, ni Mont-réal).Montsó vila aragonesa.Mossul ciutat iraquiana.mostra terme emprat abusivament en lloc de ‘exposició’.Munic ciutat alemanya (no pas Munich, ni Múnich).municipalitat corporació municipal, preferible a ‘ajuntament’ en tots els àmbits, propis i forans, tretd’Espanya i l’Amèrica hispana (vegeu ‘comú’. Vegeu cap. IX Apunts de redacció,Nomenclatura, vi).nacional per defecte, es refereix a la nació catalana, altrament ha d’anar acompanyat del gentilicipertinent; solament s’aplica a realitats o conceptes comuns a tota la nació, val a dir, alsPaïsos Catalans, no a Catalunya. (Vegeu cap. IX Apunts de redacció, Nomenclatura, iv.)Nanquín ciutat de la Xina (no pas Nankin o Nang-king, ni Nanqin o Nang-qing).Narbona ciutat occitana (no pas fr. Narbonne).Navarra regió del País Basc (no pas eu. Nafarroa).neerlandès gentilici dels Països Baixos, no s’ha de confondre amb holandès, que és gentilicid’Holanda, que és una part dels Països Baixos. La llengua parlada als Països Baixos i aFlandes és el neerlandès, no l’holandès.Niça ciutat occitana (no pas fr. Nice).Nimes ciutat occitana (no pas fr. Nîmes).nombre substantiu usat a desdir, sovint supèrfluament (‘el nombre de morts de càncer augmentacada any’, en lloc de ‘els morts de càncer augmenten cada any’).nombrós adjectiu usat sense mesura, en detriment de ‘molt’, ‘força’, etc.només adverbi usat a tort i a dret, adesiara en detriment d’expressions més adequades com ‘i prou’(‘n’autoritza una i prou’, millor que no pas ‘només una’; quant a 'no només' té equivalentscom 'no solament', 'no (tan) sols', ‘no únicament’... preferibles i no cacofònics.Nord d’Irlanda regió d’Irlanda sota domini britànic (no pas Irlanda del Nord; el gentilicicorresponent és ‘irlandès del nord’).nord-americà gentilici dels EUA (no pas ‘estatunidenc’ o 'estadunidenc') i de l’Amèrica del Nord.o conjunció adversativa emprada a voltes, abusivament, en lloc de ‘i’ (‘els agents han visitatAnglaterra, Cuba o Gàmbia’, en lloc de 'i Gàmbia’).oblidar usat, quasi en exclusiva, en detriment de ‘descuidar’.obviar significa ‘obstaculitzar’, ‘oposar resistència’, no pas ‘esquivar’, 'defugir'.Odense ciutat danesa (no pas dn. Odensee).Oostende ciutat flamenca (no pas fr. Ostende).Orà ciutat algeriana (no pas es. Orán).Òttawa capital del Canadà (amb accent a la 'O').Ourense ciutat gallega (no pas es. Orense).115
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34:
2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36:
Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38:
No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40:
VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42:
VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44:
equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46:
VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48:
El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50:
Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52:
és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54:
Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56:
ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58:
D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60:
10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62:
A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111 and 112: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 113: iniciar (inici) es fa servir abusiv
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona