Gant ciutat flamenca.generar usat en excés per ‘fer’, ‘produir’, ‘suscitar’..., segons context.gens pronom indefinit i adverbi de quantitat, contrari de ‘tot’; fa joc amb poc, gaire, molt, tot ‘lanorma no agrada gens’, ‘no té gaire importància, ‘no en té gens’, i no pas ‘la norma noagrada res’, o ‘no té molta importància’, ‘no en té cap’ (vegeu 'cap' i 'res').Gernika municipi basc (no pas Guernika, ni Guernica).giny mecanisme, artefacte; és diferent de ‘enginy’ (vegeu-ho).gira ‘plec del llençol’; en el sentit de ‘recorregut que fa una companyia musical o teatral éspreferible ‘ronda’.global (globalització) un tot considerat en general; l’anglès ‘global’ es tradueix millor per ‘planetari’,‘mundial’.Gotemburg ciutat sueca (no pas su. Göteborg).govern designa el de l’àrea catalana de què tracta el text on apareix; altrament cal adjuntar-hi elgentilici determinador; no són admissibles fórmules com ‘govern central’, perquè no n’hi hacap als Països Catalans. (Vegeu cap. IX Apunts de redacció, Nomenclatura, vii.)Gran Bretanya (la) denominació preferible a Regne (o Reialme) Unit.Groninga ciutat neerlandesa (no pas nl. Groningen).guerra civil no és una bona designació de la guerra que va assolar el nostre país el 1936; més valdir-ne ‘guerra del 1936-39’ o, simplement, ‘guerra de Franco’.Guipúscoa demarcació basca (no pas es. Guipúzcoa, ni eu. Gipuzkoa).Haia (l’) capital dels Països Baixos (no pas la Haia).Hèlsinki capital de Finlàndia (amb accent a la ‘e’).Hendaia ciutat basca.hindú seguidor de l’hinduisme, no pas habitant de l’Índia, que és ‘indi’.Holanda regió dels Països Baixos, dividida en dues províncies. No s'ha de fer servir per designartot el país (vegeu Països Baixos).holandès gentilici d’Holanda, no dels Països Baixos. Aplicat a la llengua, designa la variant delneerlandès parlada a Holanda (vegeu neerlandès).Hong Kong regió de la Xina (no pas Hong-kong, ni Hong-Kong).horabaixa (masculí) període comprès entre el migdia i el vespre, d’ús regional, però preferible a‘tarda’.inclòs participi d’incloure; no és una variant ni un equivalent de ‘inclús’.inclús adjectiu, no significa ‘fins i tot’.incomplir usat indiscriminadament en lloc de ‘violar’, ‘transgredir’ ‘infringir’ o ‘desobeir’.indi gentilici de l’Índia (per designar els aborígens americans, valdria més servir-se de ‘amerindis’).infligir no s’ha de confondre amb ‘infringir’ (vegeu ‘infringir’).infringir (no pas infrigir) significa transgredir (una norma, llei…); no té res a veure amb ‘infligir’, quesignifica aplicar (un càstig, una pena…).ingúix gentilici d’Ingúixia (no pas ingush, ni inguix).Ingúixia país caucàsic (no pas Ingúshia).112
iniciar (inici) es fa servir abusivament en lloc de ‘començar’; ‘iniciar’ significa ‘introduir (algú) en unàmbit, doctrina’...Iparralde àrea del País Basc sota domini francès.Irac país del Pròxim Orient (no pas Irak, ni Iraq).irlandès gentilici d’Irlanda; designa sempre la llengua celta pròpia d’Irlanda.Irun població basca (en èuscar és Uranzu).Islamàbad capital del Paquistan (amb accent a la segona ‘a’).Istanbul ciutat turca (no pas Istambul).ja que locució conjuntiva causal; s'ha d'utilitzar de la mateixa manera que 'com que'. (Vegeu cap.VIII Apunts de llengua, Sintaxi, Qüestions generals, 8.)Jaèn ciutat espanyola.Jalalàbad ciutat afganesa (amb accent a la tercera ‘a’).jugar no significa ‘fer un paper’, ‘tenir, exercir, una funció’; a més, el complement de ‘jugar a’ vasense article (‘jugar a bitlles’, ‘a pilota’, no pas ‘a les bitlles’, ‘a la pilota’).Kàbul capital de l'Afganistan (amb accent a la ‘a’).Karachi ciutat del Paquistan.Kemper ciutat bretona (no pas fr. Quimper).Kenya país de l’Àfrica oriental (no pas Kènia).Kíev capital d'Ucraïna (amb accent a la 'i').Kosovë país balcànic.kosovès gentilici de Kosovë (no pas ‘kosovar’).Kyoto ciutat japonesa.Lahaur capital del Panjab (no pas ang. Lahore).Lausana ciutat suïssa (no pas fr. Lausanne).Lieja ciutat belga (no pas fr. Liège).Lilla ciutat flamenca (no pas fr. Lille).Lió ciutat francesa.Lisboa capital de Portugal (la forma ct. tradicional és Lisbona).Ljouwert capital de Frísia (no pas nl. Leeuwarden).llançar sinònim de ‘tirar, que és generalment preferible (vegeu ‘tirar’), llevat de certs usos figurats(‘llançar una campanya’).Llemotges ciutat occitana (no pas fr. Limoges).llençar desfer-se d’una cosa (‘llençar els mobles vells, les escombraries’); no és ‘llançar’ ni ‘tirar’(vegeu tots dos verbs).Lleó ciutat espanyola (no pas es. León).llevant punt cardinal; mai no designa el nostre país, ni en tot ni en part.lliurar ‘fer a mans’, ‘donar’; substitueix bé ‘entregar’, sempre que no en fem un equivalent calcat.llum (verd o verda) no significa mai ‘autorització’, ‘vist-i-plau’…113
- Page 1 and 2:
Llibre d'estilv. 1.0
- Page 3 and 4:
4. Qüestions de concordança .....
- Page 5 and 6:
I. INTRODUCCIÓDe llibres d’estil
- Page 7 and 8:
II. TIPOGRAFIADes del punt de vista
- Page 9 and 10:
- Els decimals no se separen dels e
- Page 11 and 12:
Aquesta parsimònia és tant més r
- Page 13 and 14:
'L’oposició faria molt bé de re
- Page 15 and 16:
- La lletra inicial de noms propis:
- Page 17 and 18:
- Expressió de la sigla correspone
- Page 19 and 20:
Per facilitar la consulta als ciuta
- Page 21 and 22:
iv. DOS PUNTS (:)Quatre indicacions
- Page 23 and 24:
IV. INICIALS, ABREVIATURES, SIGLES
- Page 25 and 26:
les ONG, les PIME (no pas ONGs, PIM
- Page 27 and 28:
3. En les expressions percentuals c
- Page 29 and 30:
Demà és primer de mes, últim de
- Page 31 and 32:
ObservacionsEl metro de Barcelona c
- Page 33 and 34:
2. Els noms propis no catalans de l
- Page 35 and 36:
Observacions- En el procés de norm
- Page 37 and 38:
No cal ni dir que aquests criteris
- Page 39 and 40:
VII. GENTILICISEls gentilicis són
- Page 41 and 42:
VIII. APUNTS DE LLENGUADiem al come
- Page 43 and 44:
equivalent resulta detonant. 59 En
- Page 45 and 46:
VilaWeb segueix els paradigmes verb
- Page 47 and 48:
El segon exemple suposa una venda e
- Page 49 and 50:
Ara, quan la possibilitat s’expre
- Page 51 and 52:
és obligatori que aquest precedeix
- Page 53 and 54:
Dóna la mà / les mans als company
- Page 55 and 56:
ObservacióEls numerals cardinals s
- Page 57 and 58:
D’entrada, tinguem present que el
- Page 59 and 60:
10. L’infinitiu temporalSi la loc
- Page 61 and 62: A la llista de participants hi havi
- Page 63 and 64: El projecte pot servir per comunica
- Page 65 and 66: L’euro manté la seva feblesa, ma
- Page 67 and 68: 6. ‘estar’- arribada en un lloc
- Page 69 and 70: 7. ‘per’ i ‘per a’Aquestes
- Page 71 and 72: IX. APUNTS DE REDACCIÓLa informaci
- Page 73 and 74: 2. Frases linealsLa frase lineal s
- Page 75 and 76: Vegem un exemple de redacció difus
- Page 77 and 78: També té a veure amb aquesta prà
- Page 79 and 80: una pàgina de complement, no modif
- Page 81 and 82: la Generalitat. 100Aquesta informac
- Page 83 and 84: Ara, si els pronoms van lligats a u
- Page 85 and 86: El president disposa: ‘Se suspèn
- Page 87 and 88: Ni les que la llengua pot evitar am
- Page 89 and 90: ix. EXPRESSIONS QUANTITATIVES APROX
- Page 91 and 92: Si VilaWeb té i sosté una concepc
- Page 93 and 94: Igualment cal evitar l’ús sistem
- Page 95 and 96: viii. ALGUNES DENOMINACIONS DE PAÏ
- Page 97 and 98: Doncs bé, un discurs semblant, que
- Page 99 and 100: elacionen al final de tot, darrere
- Page 101 and 102: aquell període es va reduir un 22,
- Page 103 and 104: ComentarisLa redacció d’aquesta
- Page 105 and 106: X. ÍNDEX LÈXIC I TOPONOMÀSTICAbr
- Page 107 and 108: altre adjectiu i pronom indefinit,
- Page 109 and 110: celebrar emprat abusivament i reite
- Page 111: engegar arrencar un motor o mecanis
- Page 115 and 116: Mònegue principat de l’Europa me
- Page 117 and 118: definit al nom’).potser adverbi m
- Page 119 and 120: sigles solament s’han de fer serv
- Page 121: veure-s’hi tenir una visió bona
Change language