“Isabel Aríñez Álamo, Secretària General <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong> <strong>de</strong> <strong>Santa</strong> <strong>Coloma</strong> <strong>de</strong>Cervelló, província <strong>de</strong> BarcelonaInformaAssumpte: dret <strong>de</strong> gaudi <strong>de</strong> vacances d’un funcionari <strong>de</strong> carrera un copincorporat <strong>de</strong>sprés d’un perío<strong>de</strong> d’incapacitat transitòria.Antece<strong>de</strong>ntsEn data 06.09.<strong>2011</strong>, amb número <strong>de</strong> registre d’entrada 2.632, el Sr. Andreu RubioValle, funcionari <strong>de</strong> l’<strong>Ajuntament</strong>, agent <strong>de</strong> la policia local, exposa que havent estat <strong>de</strong>baixa per malaltia no va po<strong>de</strong>r gaudir <strong>de</strong> les vacances d’estiu corresponents a l’any encurs i <strong>de</strong>mana que li siguin assigna<strong>de</strong>s el mes d’octubre <strong>de</strong>l dia 1 al 30 inclosos.Fonaments jurídicsLa normativa vigent no dóna resposta a aquest supòsit, motiu pel qual la seva <strong>de</strong>cisiópassa per analitzar la jurisprudència dictada en casos similars.Doctrina anteriorFins a data relativament recent la jurisprudència nacional, emparant-se en la dictadapel Tribunal Superior <strong>de</strong> Justícia <strong>de</strong> la Comunitat Europea, ha assenyalat que, un copfixat el calendari <strong>de</strong> vacances d’un treballador/a, si aquest no pot gaudir <strong>de</strong> lesmateixes per haver coincidit amb un perío<strong>de</strong> d’incapacitat transitòria, a excepció <strong>de</strong> labaixa per maternitat, no podia gaudir-les amb posterioritat, encara que no haguésfinalitzat l’any.Aquesta doctrina, que havia estat fixada per la Sala social <strong>de</strong>l Tribunal Suprem ensentència <strong>de</strong> 03.10.2007 dictada en rec. <strong>de</strong> cassació en unificació <strong>de</strong> doctrina (Rec.5068/2005) i reiterada en sentència <strong>de</strong> 20.12.2007 (Rec. 75/2006), com es veurà, haestat rectificada.Es <strong>de</strong>staca l’argumentació que va esgrimir el TS en sentència <strong>de</strong> 03.10.2007 per negarel dret a gaudir <strong>de</strong> les vacances en aquelles circumstàncies:1) L’art. 40.2 CE inclou una garantia institucional que obliga a consi<strong>de</strong>rar les vacancesperiòdiques retribuï<strong>de</strong>s com un ingredient imprescindible <strong>de</strong> l'or<strong>de</strong>nament laboral, peròconfigurat com a “principi rector <strong>de</strong> l’ordre social i econòmic”, l’esmentat article té unabast limitat, ha <strong>de</strong> ser al·legat i aplicat mitjançant les normes legals <strong>de</strong><strong>de</strong>senvolupament (art. 53.3 CE).2) L’art. 38 <strong>de</strong> l’ET no conté cap previsió específica al respecte. Aquesta possibilitat síque es pot introduir, si escau, <strong>de</strong> forma individual o bé mitjançant conveni col·lectiu.3) La finalitat <strong>de</strong> les vacances anuals retribuï<strong>de</strong>s es troba estretament vinculada ambla <strong>de</strong>fensa <strong>de</strong> la salut <strong>de</strong>l treballador (art. 40.2 CE i Directiva 93/104). Les vacancestenen com objecte reparar no només la fatiga energètica, resultant <strong>de</strong> l’esforç físic imental continuat, sinó també la fatiga ambiental, resultant <strong>de</strong> les diversesconstriccions que po<strong>de</strong>n <strong>de</strong>rivar-se <strong>de</strong>l treball, <strong>de</strong>l medi <strong>de</strong> treball i <strong>de</strong> la forma <strong>de</strong> vidaque el treball comporta (en relació amb l’art. 10 <strong>de</strong>l Conveni 132 OIT).4) És cert que <strong>de</strong>termina<strong>de</strong>s distraccions o ocupacions <strong>de</strong>l temps d’oci no sóncompatibles amb la IT. Malgrat això, no sembla dubtós que, a diferència <strong>de</strong>l cas <strong>de</strong> lamaternitat (STC 324/2006), una malaltia o un acci<strong>de</strong>nt concurrents o sobrevinguts enel perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> vacances no alteren l’estat d’inacció o total omissió d’activitat que elPLENS. LEGISLATURA <strong>2011</strong>-2015. ANY <strong>2011</strong> Pagina 44 <strong>de</strong> 53
caracteritzen, ni <strong>de</strong>svirtuen normalment l’efecte <strong>de</strong> reparació <strong>de</strong> la fatiga produïda peltreball.5) És cert que els projectes personals <strong>de</strong> vacances es po<strong>de</strong>n veure afectats per lasituació d’IT, però el Tribunal Suprem entén que aquests projectes i en general elsprojectes humans, es po<strong>de</strong>n veure afectats per moltes causes imprevisibles oinevitables i que l’obligació empresarial en aquest àmbit es restringeix a reconèixer elsdies <strong>de</strong> <strong>de</strong>scans en les dates fixa<strong>de</strong>s individualment o en un acord col·lectiu <strong>de</strong>planificació <strong>de</strong> les vacances. Aquests acords <strong>de</strong> fixació <strong>de</strong> les vacances tenen un clarpropòsit d’ajust o compromís entre l’interès productiu <strong>de</strong> l’empresari i l’interès <strong>de</strong>ltreballador a <strong>de</strong>senvolupar activitats d’oci en el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> vacances. I com que estracta d’un compromís, po<strong>de</strong>n existir sacrificis i cessions <strong>de</strong> preferències per una i altrapart. Entre els sacrificis possibles per l’empresari, es troba la impossibilitat <strong>de</strong> comptaramb el treballador durant els dies <strong>de</strong> vacances; i entre els sacrificis <strong>de</strong>l treballador,l’assumpció <strong>de</strong>l risc d’IT un cop el perío<strong>de</strong> <strong>de</strong> vacances ha estat fixat regularment.6) El Tribunal Suprem entén que la seva tesi no es veu afectada per la sentència <strong>de</strong>lTribunal <strong>de</strong> Justícia <strong>de</strong> les Comunitats Europees <strong>de</strong> 26 <strong>de</strong> juny <strong>de</strong> 2001 (AssumpteBECTU) i recorda que la seva posició es veu avalada per la STC 324/2006.Doctrina actual rectificadaLa rectificació d’aquella doctrina pren com a base la Sentència <strong>de</strong>l Tribunal Superior <strong>de</strong>Justícia <strong>de</strong> la Comunitat Europea <strong>de</strong> 20.01.2009, dictada en l’assumpte C-350/06 i C-520/06 que interpreta l’art. 7.1 <strong>de</strong> la Directiva 2003/88/CE, relativa a les disposicionsmínimes en matèria <strong>de</strong> seguretat i salut en matèria d’or<strong>de</strong>nació <strong>de</strong>l temps <strong>de</strong> treball.La rectificació es produeix per Sentència <strong>de</strong>l Tribunal Suprem Sala Social <strong>de</strong>24.06.2009 dictada en recurs <strong>de</strong> cassació en unificació <strong>de</strong> doctrina (Rec. 1542/2008).Es transcriu el seu fonament jurídic sisè:“Sexto.— 1. Recor<strong>de</strong>mos que el artículo 40.2 CE se limita a proclamar que los po<strong>de</strong>respúblicos... garantizarán el <strong>de</strong>scanso necesario, mediante... las vacaciones periódicasretribuidas. Que con mayor prolijidad pero sin ofrecer tampoco solución al objeto <strong>de</strong> lalitis, el artículo 38 ET dispone: 1. El periodo <strong>de</strong> vacaciones anuales retribuidas... seráel pactado en convenio colectivo o contrato individual. (…) 2. El periodo o períodos <strong>de</strong>su disfrute se fijará <strong>de</strong> común acuerdo entre el empresario y el trabajador, <strong>de</strong>conformidad con lo establecido en su caso en los convenios colectivos sobreplanificación anual <strong>de</strong> las vacaciones... 3. El calendario <strong>de</strong> vacaciones se fijará en cadaempresa. Que por su parte, el artículo 6.2 <strong>de</strong>l Convenio 132 OIT establece que losperíodos <strong>de</strong> incapacidad <strong>de</strong> trabajo resultantes <strong>de</strong> enfermedad o acci<strong>de</strong>nte no podránser contados como parte <strong>de</strong> las vacaciones pagadas anuales prescritas como mínimo. Yque, finalmente, el artículo 10 <strong>de</strong>l mismo Convenio 132 OIT dispone que la época enque se tomarán las vacaciones, siempre que no se fije por reglamentos, contratoscolectivos, laudos arbitrales o <strong>de</strong> otra manera compatible con la práctica nacional, se<strong>de</strong>terminará por el empleador, previa consulta con la persona empleada interesada ocon sus representantes y que al fijar la época en que se tomarán las vacaciones, setendrán en cuenta las exigencias <strong>de</strong>l trabajo y las oportunida<strong>de</strong>s <strong>de</strong> <strong>de</strong>scanso ydistracción <strong>de</strong> que pueda disponer la persona empleada.2. Estas normas no resuelven <strong>de</strong> manera directa el problema <strong>de</strong> que tratamos, lasituación <strong>de</strong> IT obstativa <strong>de</strong>l disfrute <strong>de</strong> periodo vacacional ya fijado [incluso el citadoartículo 6.2 parece aludir así lo <strong>de</strong>stacamos en la STS 03/10/07, <strong>de</strong> Sala General a unacuestión próxima pero netamente diferenciada, que es la resta o <strong>de</strong>scuentoautomáticos <strong>de</strong> las ausencias al trabajo por baja respecto <strong>de</strong> los días <strong>de</strong> vacaciones];como tampoco lo hace expresamente el artículo 7.1 <strong>de</strong> la Directiva 2003/88, no menosimpreciso al respecto que nuestros textos nacionales. Pero en la solución <strong>de</strong>l caso,<strong>de</strong>s<strong>de</strong> la óptica <strong>de</strong> la normativa interna [en la que ha <strong>de</strong> incluirse ex artículo 96 CE losartículos 6.2 y 10 Convenio 132 OIT] y actuando como obligado elementoPLENS. LEGISLATURA <strong>2011</strong>-2015. ANY <strong>2011</strong> Pagina 45 <strong>de</strong> 53
- Page 1 and 2: PLE DE L’AJUNTAMENT DE DATA 27-10
- Page 4 and 5: La Llei 4/1997, de 20 de maig, de P
- Page 6 and 7: PRIMER.- Aprovar la signatura dels
- Page 8 and 9: 2011 32 341 22602 Publicitat propag
- Page 10 and 11: MARIA DOLORS PUEYO BERTRAN, REGIDOR
- Page 12 and 13: Ordenança fiscal núm. 6 regulador
- Page 14 and 15: Ordenança Fiscal núm. 29 regulado
- Page 16 and 17: La bonificació per els vehicles hi
- Page 18 and 19: JOSÉ MANUEL VALDÍVIA GODOY, REGID
- Page 20 and 21: ALFONSO MUÑOZ SAURA, REGIDOR D’H
- Page 22 and 23: MARIA DOLORS PUEYO BERTRAN, REGIDOR
- Page 24 and 25: ALFONSO MUÑOZ SAURA, REGIDOR D’H
- Page 26 and 27: ALFONSO MUÑOZ SAURA, REGIDOR D’H
- Page 28 and 29: GERARD SEGÚ LÓPEZ, ALCALDE, DIU:
- Page 30 and 31: esulta que la administración está
- Page 32 and 33: MIGUEL ANGEL JANSÀ MOÑINO, REGIDO
- Page 34 and 35: Segon- Facultar expressament la Reg
- Page 36 and 37: 355 26/09/2011 RRHH RRHH. Reconeixe
- Page 38 and 39: Santa Coloma de Cervelló, 2 de set
- Page 40 and 41: susceptible de constituir una falta
- Page 42 and 43: Assumpte: Ampliació jornada trebal
- Page 46 and 47: interpretativo la Directiva 2003/88
- Page 48 and 49: És cert que la sentència del Trib
- Page 50 and 51: inventari quins tractaments i quina
- Page 52 and 53: plaç, el planning de treball i el