el-proces-publicar-def-web2

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐EditorialSomconscientsquelaimmensa majoriadelshomeside lesdonesfannomésel que veuenferalsaltres, i ambaquesta esperançatanirrealassagem,unavegadamés,lanostracapacitatperfertransmutarlarealitatamargaenil∙luminacióviva;encaraquesiguinoméspelrefinatdelitcontemplatiu.HemllegitihemfetllegirJoanVinyoli,entre d’altres, intensament;demaneraqueaclaparatsperlallumdelesparaulesseguimamatentsalpanoramaíntimdelqueconsiderem granshomes. Una experiència,simés no,que fa comprendre lapròpiaipersonalpetitesa.Núm.6?Equipeditorial:JoaquimArmengolJordiArmengolQuimCantalozellaDaniChicanoMartaNegrehttp://revistaelproces.wordpress.comContacte:revistaelproces@gmail.comPortadaicontraportada:NarcísComadiraDibuixoseditorial:QuimCantalozellaDipòsitLegal:B‐8996‐2013ISSN:2339‐69702

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Índex2. Editorial5. Correspondències:diàlegsambelsvius6. Realitatifum.AlbertVinyoli12. FeliuFormosa‐JoanVinyoli‐FeliuFormosa24. Correspondènciescomconspiracions(papersentreJoanVinyoliiVicençAltaió).VicençAltaió37. Paisatgeabansdelabatalla.Històriad’unacartaatravésdeleslínies enemigues.EnricCasasses41. PasseigambVinyoliil’àngeldeRilke.JaumeCreus46. Vinyoliilaprimaveradel75.IsonaPassola47. ArturSagués‐JoanVinyoli‐ArturSagués57. RecorddeJoanVinyoli.MiquelDesclot71. LluísUrpinell‐JoanVinyoli75. SalvadorOliva‐JoanVinyoli76. FrancescParcerisas‐JoanVinyoli77. ÀlexSusanna‐JoanVinyoli82. SalvadorClotas‐JoanVinyoli‐SalvadorClotas86. JoanVinyoli.TeresaFont88. JoanVinyoli‐XavierFolch90. AndreuRossinyol‐JoanVinyoli96. EnJoanVinyoli.JosepM.Ballarín106. Noms‐Papers‐Dedicatòries111. Elsuïcidiencarano.AdriàPujol113. CursdeCrueltat.PauVadelliLuciaPietrelli114. Elsoterrani.Unaretirada.JordiArmengol115. Undominitràgic.LapoesiadeJoanVinyoli.DolorsOller118. Detallaúnica.PereLlobera119. Veuréllavorsunaltrefirmament.JoanCasas120. Vinyoli.DavidBestué122. Ànimatevapersistentd’argila.UnalecturadeSuntlacrimaererum.JosepM.Fonalleras124. Perquèparaules?LluísSolà129 DibuixdeJoanVinyoli130. Oriójafapartdemi.PepSolà132. DibuixdeJoanVinyoli133. DeShakespeareaVinyoli:elrecorregutd’unaimatge.JoanTodó142. Elprocés‐articles143. Il∙lustraciódeNarcísComadira144. IV.Erotisme,Riba,lasituaciódelallenguacatalanaielPortdelaSelva.EntrevistadeNarcísComadiraaJ.V.Foix153. HomesicosesdelaBarcelonad’abans.Crònicaprimera:laBarcelonad’arafacentanys.JustCortès158. Poemes.LuciaPietrelli160. ?161. Amor,dinersicoacció:tresllibresdeNúriaGüell.MartaNegre165. Tabucchiada.PepTosar169. Il∙lustraciódeMimJuncà173. Pessoa.JordiArmengol174. Faust.Tragèdiasubjectiva.AlexiaSinoble180. Ser,comoapedra/Umlugar,nadamais.QuimCantalozella182. Tristany.Unaevocació.RaülGarrigasait185. Llopblanc.QuimCantalozella3

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐4


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Realitat i fumAlbert Vinyoli...Hedeciditescriurepoesiesconcretes.Envelleixo,calenrealitats,nofum.Aquestany2014faràcentanysquevanéixerelpoetaJoanVinyoli i Pladevall,i elpaísvol retre‐lihomenatge.En els àmbits delacultura es diu oficialmentque 2014 és l’anyVinyoli.Per les notíciesque m’arriben,i pel què vaig veient, tot fa pensarque, gràcies als qui la porten i al recolzament quevanrebent,aquestaseràunabonacelebració,ambrealitats, sense fum, cosa que personalment i ennom de la família agraeixo molt sincerament atothom.Se’mfadifícilimaginarcomhauriareaccionatel meupare,acostumat a cerclesmés aviat reduïtsd’amicsilectors,davantdetotaixò.Premisimedalles(alguns,elsmésnotables,pòstums),unsjardinsamb el seunom alaciutatdeBarcelona,unaplacacommemorativa a la casa on va viure fins que vadeixardefer‐ho,iaraaquestanyVinyoli...Quanalgúescriu i publica, busca, entre d’altres coses, i moltcomprensiblement,uncertreconeixement,unarespostaperpart delslectors,del públic.Hi haautorsqueescriuenbuscantnomésaixò.N’hihaquehofantambé per altres motius. Als humans ens agradaentendreifer‐nosentendre,comunicar.JoanVinyolimainoesvaproposarserpoeta.Hoera.Elfetdeser,nodevolerser,enl’àmbitdelacreació artística, i en molts altres,és una qualitatqueòbviamentdistingeix.Devegadesettrobesdavantde paraules, imatges, músiques i movimentsque tenen aquesta força, que immediatament etposenencontacteambelseuautor,comsitinguessisunaconversaíntima,intensa,devegadescordial,d’altrespotser notant,amb elloella,perquèperlasevaparthoestàfentbé,nodivaga,ésprecísicoherentd’intencions i resultats, no ofereixfums, sinórealitats,itu,perla teva,estàs rebentbéaquestesrealitats.T’agraden,t’interessen,et serveixen.Tambéetpotstrobaramb unaproducciómoltben feta,moltelaborada,queencaixaperfectamentdinsd’unestilomoda,peròquenotéaquestaforça.Depossibilitatsn’hihatantescomtotes.Davantd’unapinturade Miquel Barceló, t’agradi més o t’agradimenys,ésgairebéinevitabledetectarqueestàscontemplant‐compartintlafeinad’algúquefaelquèhade fer,quepintaperquè realment éspintor i hadepintar.Veient una pel∙lículade Fellini passael mateix,i també succeeix llegint la poesia de Vinyoli.Aquests són només uns exemples. N’hi ha moltíssims,llarga,animadoraiextraordinàriallista!En el cas de Vinyoli, aquesta autenticitat,alhora que va donar, dóna,a la seva obra poèticaunaforçainnegable,quepocapocesvadescobrint,tambélivacrear algunesdistànciesdintredelsambientsculturals i literaris de la seva època. Erentempsdifícils,comtothomsap,encarasotal’embatd’unes forces que tendien a veure els poetes comenemics,incòmodes,insignificantsoinútils,tretqueels fessin eslògans i lloances de recolzament a laseva causa.I això, per descomptat,té conseqüències,iexplicacionsqueaVinyolinolivanpassarperalt:Nodormis:s’hand’esglaiarprimertoteslescanyesdevoraelrec,àcidamúsica,fonsdecapvespre.Ja,decop,sócal’indretonneixocadavegada,queésonmainoestocafons.Vinyoli, per lesraons quesigui,no podia (nivolia) renunciar alaseva‘investigació’en unàmbitmés extens, en l’espai al qual s’entra cada vegadaque esneix onmai no estoca fons.S’hi entra pre‐6

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐guntant,preguntant‐se,molt sovint allò que no téunarespostafàcil.“Hihapreguntesdifícilsdecontestar”emvadirunavegadaunconegutpolític,elmateixque, quan Vinyoli va morir, va comentar perràdio “enVinyoli se’ns ha escapat”. És cert que enVinyoli se’ls va escapar, i també és cert que hi hapreguntesdifícils decontestar,però aixòno vol dirque no tinguin resposta.N’han de tenir. Buscar‐lapot ser un recorregut complicat,arriscat fins i tot,que notothomestàdisposataemprendre.LapoesiadeVinyolinoésacomodatícia,suggereixrecorreguts...Totalaselvacrepitamenyselgorg,inversemblantheilignüchterneWasser*.*(aiguabeneitaisòbria)Calbanyar‐s’hidevotament,osisabessisproudenedar,capbussa‐t’hi.Convéd’aprendre’nperallòqueestrobadessotaenordred’aigües:canvid’ulls,peronelspeixosentrendinslaxarxadelsmots.Hi hamoltes maneres de dir les coses,peròenunapoesiacomladeVinyoli,aixòesfa,hofa,decop, amb forma i contingut compactats en un solmotlle, segell, creant un impacte que després desencadenaexplicacions.Devegadesaquestsimpactesfinsi tot poden obrir portes.Laforçadelesparaulesésimmensa.PeròaVinyoli,queconeixiaproubéquinaéslaforçadelaparaula,nolierasuficient,per una raó ben senzilla;Vinyoli era incapaç d’enganyar‐sei sabiaperfectament queno éselmateixllunaquedirlluna.Recordounesdevenimentimportanta casa,fa ja molts anys, encara que no tantscomcent,quanundiavaaparèixerelmeupareambunabiografiadelpoetaxinèsLiTaiPo,un“desterratdel cel”,es definia ell, que viatjavaper laXina enbúfalimúsica,unanoiaquelicantava.BrindavaperlavidamirantcapelSud,però,permésques’hiesforcés,noespodiaoblidarquehihad’haverunpunten el querealitat i paraula es troben,esfonen,perdesaparèixerenunbuitontot éspossible,finsitotlarealitatmésimmediata...Éstard,éshoradetornaraBegurenl’autocarqueensdeixaràalaplaça.anemalbariprenguemunaperitiuambcloïssesbenamanidesambllimonaipebre...La realitat o les realitats immediates cobravenen mans de Vinyoli una dimensió tremendamentsuggerent, com les cloïsses ben amanidesamb llimona i pebre. De fet, aquesta capacitat defruirrealmentdelquèestéatocardemàestrobaalpuntdepartidad’unagranpartdelasevapoesia.Lavidaliagradava,livaagradarmolt,malgratelsobstaclesi dificultats que tota vida planteja, i sabiatransmetre aquest plaer.Vinyoli no necessitava recórrergransdistànciesperferllargsviatges.Recordo quan de petits ens portava a unacotxerade tramvies quehi haviaalPasseig deManuelGirona,justalcostat onarahihaelsJardinsdeJoan Vinyoli, que ens feia veure aquells tramviesimmòbils, tancats en una gran nau, algunselevatsper aserreparats per sota,comesculturalsmàquinesde ferro,màquines extraordinàries construïdesper atransportar gransquantitats depersonesd’unlloc a l’altre. El guarda,que ens coneixia,era diumenge,tambése l’escoltava, i miravai tornava amirarelsseustramviesintentantesbrinarquèteniend’extraordinari. A partir d’aquí, quan vèiem untramvia,vèiem màquinesfabulosesdeportar gransquantitatsdepersonesd’un llocal’altra.Elsdiccio‐7

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐narisnoelsvandefiniraixí,idecopivolta,undia,aBarcelona, van començar aarribar deFrançaautobusosChaussonquese’ls van menjar sencers,amb‘trole’itot.Després d’aquesta visita a les grans màquines,pujàvem,apeu,capaSarrià,capalaCarreterade les Aigües fins un solidíssim dipòsit d’aigua enforma de búnquer des d’on baixàvem corrents finsunpoblet‐barri‐popular.Cases,molt poques,deparetsblanquesi gossos,a tocar de lesmansionsdePedralbes,onhi haviaun xiringuito.L’únic perillperaaconseguir fer el recorregutsencer erael fet queenarribaralapastisseriaFoixdeSarrià,enJ.V.Foixensveiés,is’obríspas,encorbatat,elegant,entreelsclientsdepastísdediumenge,persortirasaludarelmeu pare.Aquí s’acabava el trajecte.Punt i final.EnFoixi el meupareesposaven aparlar i alsmenorsdeset o vuit anys no ens quedavamés remeique entretenir‐nos amb el què fos.Noteníem Nintendos.Arajamen’heoblidat,peròenaquelltempssabiaexactamentquantesrajoleshihaviaalavoreraquevadelCarrerdelaCreucantonadaMajordeSarriàfinsalCarrerdeCornetiMas.Eraunatrobadade poetes.Unallarga conversa,llarguíssima. FoixiVinyolieren amicsiesrespectavenmolt,i m’imaginoque ara,una transcripcióexacta d’aquellesconversesserienunllibrequegairebécap editoresnegariaapublicar.Nosaltresnoescoltàvem,contàvemabsurdament rajoles,o el nombredeCitroën,PeugeotoFord que passaven,treso quatre.Méstard,avui,perexemple,llegeixo:EnveritatusdicQuenoesfaresenveritatsinóPerlaparaulacreadoradesilenci.Iempreguntosobreelsilencidelsrecordsilacontundència del present on hi ha, com en tantspoemesdeVinyoli, labellesa i la no bellesadelavida....Hedeciditescriurepoesiesconcretes.Envelleixo,calenrealitats,nofum.Itantmateix,unfumaram’entela,s’interposa,fluix,entrelaCosaijo,quetoteslesarestesafina:jaelmónquasinofamal...També em pregunto per la majúscula d’aquestaCosailaminúsculad’aquestfum.Preguntes.8




Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Feliu Formosa - Joan Vinyoli - Feliu Formosa12












Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Correspondències com conspiracions(papers entre Joan Vinyoli i Vicenç Altaió)Vicenç AltaióAcabàvem de sortir unacolla depoetesal’exteriorde lacerveseriaBaviera,aLaRambladeBarcelonatocant lafont deCanaletes.Enshi havíemprotegitperuninstantd’extrematensióenleshoresdarreresdel dia de Sant Jordi, quan les parades de llibresacabaven de ser desmuntades i s’havia iniciat unamanifestació llampec afavorde lallibertat,del’estatutd’autonomia‐amb crits d’In‐de‐pen‐dèn‐ci‐ain‐de‐pen‐dèn‐ci‐a‐idel’amnistia,quehaviaacabatamb un enfrontament amb les forces d’ordre delaDictadura.Decop sobtat, en aquell buit que es fadesprésd’unaviolènciamàxima,vaaparèixervenintper l’altrabanda,emergint dela cruïllaSantaAnnacarrer Canuda, caminant parsimoniosament, unhomeambabricapesardelaprimaverailesmansales butxaques,enmigde lescadiresque haviensaltatper l’aire.Un denosaltres,delsjoves estudiantsdel’AutònomaqueensidentificàvemambelnomdelarevistaTarotdequinze,quedeviaser el LluísUrpinellopotserelJosep Maria Fulquet,vareconèixerlo:“ÉsJoanVinyoli,elpoeta”.Es va acostar remugant fort, queixant‐se:“M’hanexpulsat.Elscatòlicsm’hanexpulsat del’Ateneu...unhomecomjo.”Ihaventestatpresentatsels quatre o sis que allà érem, s’apuntalà amb elspeus,tancàelsullsperagafarforça,elsobrícomunil∙luminat i ens digué com un orat:“Veig venir unatriplerenaixença:una novaRenaixença peraCatalunya;el centre i motor d’aquest ressorgir serà lapoesia;ijom’ofereixoavosaltresperferd’intermediarientreelspoetesjagransivosaltres,joves,queporteuaquestcanviielrenéixer.”A la nit,vaig rellegirVinyoli amb una grancuriositat.Vaig comprendre que aquell home quese’nshaviaafiguratcomunpoetaenessènciapura,procedia del pas delapoesia postsimbolista cap aun despullament realista,iquemaino abandonavaunarecercatranscendental.Enelsseusestatsd’exaltació,parlava de tu a tu,amb un cant humil peròarrogant,amb Déu i la Natura,en un absolut,i laPoesia.Llegit,Vinyolitemperavalaforçasotaseveresestructuresformalsquehaviapracticatendisciplinapermanent.Diesdesprésvareaparèixer,anònim,enhoratardana,al barVelòdrom,on els delTarotdequinzeteníemunatertúliaobertafins queensen van ferforaperquèfèiemmultitudiregiaencaralalimitaciódel nombrede gent que espodiareunir en un llocpúblic sense autorització governativa. Ens vam intercanviarunesparaulesi vamquedar.L’endemàelvaig recollir a la feina, a l’editorial.Va explicar‐meque esvolia retirar per lliurar‐sede ple a lapoesia,queliquedavenpocsanysiqueteniaunatascapersonalquepassavaperdamuntdetot:clourelasevaobrapoèticacom una aventuratotal,definitiva,indiscutible.Vaigtenir la sensació que rere la sevaaparent fragilitat quotidiana, domèstica i laboral,aquellhome‐poetas’autoexpulsavadelmónrealperentrarenunaaventurad’ordrepoèticinsòlita.Anavaadonarlavida.Almatí,l’endemà,ensvamveureacasasevai des d’aquell dia vam iniciar una relació personalmoltintensaquedurariaunsanys,elsanysuniversitarisd’aprenent de poeta, amb la revista Tarotdequinze(1972‐1975)ielFestivalGespaPrice(1975)ielsanysquejo viviaaSabadellitreballavaaBarcelonaacavalldelacol∙leccióCristalls(1975‐78)ilarevistad’objectesmetafòricsÈczema(1978‐84)finsquevaigmarxaraParísivaigcanviarderumbideciclecultural.Ensvèiemsovint.Molt.Unarelaciómoltestreta,confidencialiíntima,lligadadel tot alasevaobraials lligams que anava establint jo com a agitadorambelmóndelacultura.ElJoan eraunapersona forçasolitàriaa quino agradavaestarsol.Emtelefonavasovint perquèassetjat pelsfantasmesdelamemòria,se lihavienaparegutunsversosprimers,comregalats,alsqualshaviadonat continuïtat ivoliaposar‐losaprovade24

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐lectura.Passàvem moltes horesplegatsparlant depoesiai remirantelspoemesd’unamaneraobsessivaalarecercad’unmotmilloro capgirant elsentit,retocant l’ordresintàctic.Per unencavalcament deversosounsignedepuntuacióesmerçavatantd’esforçcomperalacomprensióilacomunicaciódefinitiva.Aquellpoetahumilhodonavatot,elsanysdevida que se li esmunyien,en paraulavivaque desprésreduïaaescripturaquanhiarribava.Gairebé,janollegia.JahaviadeixatdeserelsecretarideRilke,que encara traduïa obsessivament, i de Hölderlin,per ser un confident entre la vidaviscuda i lavidaelevada,ladel coneixementatravésdelapoesia.Asoles.Viviaasolesiesveiaambunnombrereduïtdepersones amiguesi còmplices.Són elsanysdelpasde la poesia postsimbolista i realista a la poesiaal∙lucinatòria.En l’ordre domèstic,així com en el cultural,se’nsvancreuarlesvides.DelessopesdelaTeresa,lasevaesposa,alescopescompartidesendesmesurafinsentradalamatinada.Delaprimaveradel75,quan havíem organitzatelfestival depoesiaGespa‐PricealaUniversitatAutònomaperposarlapoesiailallenguacatalanaalmigd’unarevoltauniversitàriai política, als passeigs d’estiu als bars obrers i detrànsit.Del dia que vafer detestimoni en el meucasamentcivilamblaLena,aldiaquevaigdeixardepoder‐li escriuredurant el serveimilitar obligatori acausad’unaccidentqueemvaafectarlamàdel’escriptura.Delacorrecciód’Elgriu,queeditaríemalacol∙lecció Cristalls,a lacol∙laboració al Calendari del’Èczema.De laseparació durant les vacancesd’estiu,ellaBegurinosaltresaMenorca,alarecupera‐ciód’Elllibred’amicilasevapèrdua.Del’assaltalesjoves al dia que vaig descobrir‐lo allitant‐lo ambcalçotets estampats amb dibuixos de lleopard. Ell,unapersonagran,apunt dejubilacióilliurat atancarla sevaobra i guanyar‐se elsnous lectors entreelsjoves;ijounpoetajovequem’enllaçavaambelspoetes grans en continuïtat i ruptura.De Foix vaigaprendreallegir,llegir i llegir;deBrossa,ainvestigar,investigar i investigar;deVinyoli i de Palau, aviure,viureitransformar.Són elsanys del franquisme tardà,en plenafebredesubversióintel∙lectualidevida.ElJoaneraponderat en la vida pública, quan tot assaltava elcarrer.Mésaviat íntim,esreservavaanosermaiunescriptor polític, de la mateixa manera que ambigual intensitat feia tot el possible per treure’s deldamunt l’adscripció aser considerat un poetareligiós.L’atencióalasevasalut,queposavaenguàrdiaconstantmentapesardelsseusexcessos,elmanteniaenreserva:araobertdeltot,aratancat.Isónelsanysdel’escolaencatalà,del’esclat editoriali delavidapolíticaamb el guanyd’unademocràciapactada.Toteslescontradiccions,d’oberturaid’aïllament,d’exaltació i dedolor,es manifestaven enuna obrainsòlita,aïllada,d’unapotènciainaudita.Nota:D’entre els papers conservats a laBibliotecadeVicençAltaióreferitsalarelacióquemantinguerenamb Joan Vinyoli,larevistaha fet unaselecciódelacorrespondènciailesdedicatòriesaelladreçades,i ho hem complementat amb una recerca enparal∙lelal’ArxiuVinyoli:25

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐DedicatòriadeJoanVinyolialllibreAraqueéstard,editatalacol∙leciódepoesiaL’escorpí,elfebrerdel1975.26

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Dedicatòriade JoanVinyoliambdibuixa PoesiaCompleta1937‐1975,editadaalacol∙leccióCincd’oros,d’Ariel,perXavierFolch.AladedicatòriaesfareferènciaalFesGvaldepoesiaGespa‐Pricequel’AltaióielspoetesdeTarotdequinzeorganitzarenamblaIsonaPassola,companyadecursalaUniversitatAutònoma.27

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐DedicatòriadinsunaltreexemplardePoesiaCompleta1937‐1975,moltpensadaiqueJoanVinyolioferíaljoveAltaió.28

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Postalde laprimaveradel1976deJoanVinyoliondenoufareferènciaalaPrimaveradel75iaunencontre quehaestatrecordat perdosdelsseusprotagonistes: VicençAltaióa l’epílegdelllibre de poemesSantaFolliadeSerCàntic. AJoanVinyoli,editatper3i4,el2005,iMiqueldePalol,aDospoetes.Impressionsd’EspriuiVinyoli,editatperColumna,el2006.29

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐PoemadeVicençAltaióqueadreçàaJoanVinyolieldiadelseuaniversaridel’any1976iquetécomamotiuunaobradePicasso.ElpoemavaserpublicatalllibredepoemesSempresomafany,editataLlibresdelMallel1979,quejustamentdeuelseutítolaunversdeRilketraduïtperJoanVinyoli.30


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐CartadeJosepPalauiFabreaVicençAltaió,onfaunscomentarissobreelmateixpoemaqueJoanVinyolihaviarebuteldiadelseuaniversari.PalauiFabretambéhaviaestateditataTarotdequinze,aCristallsiaÈczema.De fet,PalauiFabrehaviaprologatelllibredeVicençAltaióiJaumeCreus,escritaduesmans,Lapoesia,ésadirlafollia,quevaencapçalarlacol∙leccióCristalls,queellsdirigien,ionespublicàQuadernsdel’Alquimista,el1976,iVersionsd’AntoninArtaud,delmateixPalau,el1977.32

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐CartadeJoanVinyoliaVicençAltaióonescomentalarecepciódediversospoemesidelshorarisalafeina(Vinyolitreballavaal’editorialLabor)pertaldeplanificarnousencontres.33

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐DedicatòriaaElgriu,llibredeJoanVinyoliquevasereditatalacol∙leccióCristalls,el1978,iquedirigienVicençAltaióiJaumeCreus.34

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Postaldel’estiudel1978deJoanVinyolienviadadesdeBeguronpassàunsdiesdevacancesiontrobàelpoetaFeliuFormosa35

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐PoemamanuscritdeVicençAltaiódedicataJoanVinyoli,protagonistadelpoemaidelseuestatdetransfiguració.ElpoemavaserpublicatcomaprimeradeVuitfiguresambeltítoldeFiguraenpoetaaSempresomafany.36

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Paisatge abans de la batalla.Història d’una carta a travésde les línies enemiguesEnric CasassesCadatardaogairebé,quanteniadivuitodinouanys(capal1969o 70),anavaacasadelanoiaqueestimava,afestejar‐hio simplement aestar‐m’hi,iemvaig anar fent amic dels seus germans i de totalafamília. Tenien pocs llibres de poesia, però bentriats:entre altres unMaragall,i unexemplar delasenzilla i impactant primera edició del que per mieramoderníssimllibre titulat Emva ferJoan Brossa(ques’haviapublicatel1951,ambelfamóspròlegdeCabral de Melo),i hihavia totselsVinyolis quehaviensortitfinsalmoment,queerencinc:Primerdesenllaç,Devidaisomni,Les horesretrobades,ElCallati Realitats.PerquèJoanVinyolieraparent delacasa, la noia que jo estimava li era neboda. Enaquellsdiesenvasortirundenou,del’onclepoeta,unllibrequeensvafermoltefecteiqueduiauntítolespectacular:Totésaraires.Apartird’aquílapoesiadeVinyolise’ns vacomençar afer mésimés pròximafinsaarribaraserlaquehumanament sem’haficatmésendinsdelmolldel’osdelesqüestionsquecremen, del viure, que són les de com, què, qui iambqui.Ienelsseusversosaquestaproblemàticaodesproblemàticaens arribaa travésdelscolorsidelesformesdelarealitat:l’existènciadelabellesa(uncel,unapintura,unmoment,un gest) i lapreguntadequèicomviure,sóncosesquevanjuntesiencaramés,sónindestriables.L’èticamésguapail’estèticamésestricta.Unadeles tardes quejohiera,acal’amiga,s’hivapresentardesorpresa“eltietJoan”.Veniadelmetge, que li havia parlat clar:que ho tenia moltnegre,queviviaquasi demiracleenl’equilibri inestablede dues malalties greus,que l’una li frenaval’altra,peròqueelpetfinaleraimminent,qüestiódemesos.Iperacabar‐hod’adobarlihaviaparlat,nosési el mateix doctor o algú altre,deparanoia galopantiinguarible.Ellestavaemprenyadíssimi haviapujatacasael cunyataesbravarlaindignació.Deiainflamat Vinyoli queestava segur,diguessin el quediguessin els metges, que encara viuria els deu oquinzeanysquelifaltavenperacabarlafeina,iqueper ell aquests serien els més importants,perquèfariacom Beethoveno comRembrandt (joescoltavasensedirnipiuirecordoperfectamentquevadiraquestsdosnomsinocap altre),queelmillordelasevaobrahodonenalfinal.I efectivamentdurant ladècadadelssetantaVinyoli vapublicarsis llibresmés:Encaralesparaules,Araqueés tard, Vent d’aram,El griu, Cercles iaquellapetitajoiadeforadeltempsidel’espaiqueéselLlibred’amic (encaraqueaquest jaelteniaescritd’abans,empenso).Després,el1981surtAhorespetites,llibred’altamàgiaid’altíssimapoesia,undelsmésricsques’hanvist.El 1983elsCantsd’Abelone,cantsd’amorividaenbocad’unadona.El1984treutresllibres:el febrerel deversionsdeRilke,elmarçDominimàgic,que és undelsmésfortsimésbonics de la poesia de qualsevol època, i el juliolPasseigd’aniversari,tambémagníficiqueéscomelvolumde“conclusions”delasevaobra.Aquelljuliolenvacomplirsetanta.Elnovembremorí.Alcomençdel1985encarasurtunsegonvolumdetraduccionsdeRilke.Osiguiqueentreelsseixanta‐cincielssetantaanysde laseva edat l’homedónamitjadotzenallarga de llibres dels més poderosos de la poesiamundial,i així fa certala profeciaqueli vaig sentiraquellatardaacasaelsseusnebots.Pocdesprés,empensoquejaerael1974,perfugirdelsjutgesfranquistesidelabòfiaidel’exèrcitespanyol,undiumengedetardor,disfressatdeboletaire,vaigpassar la fronteraa peu per les Salines,cap aCeret,i me’n vaig anar a viure a Montpeller,que m’hi vaigestar quasi dos anys,i desprésaNottingham,quetambé,imen’hivaigendurelqueenaquellmoment erael darrer Vinyoli,Encara lesparaules,queés unllibreque físicament ocupaipesapoc. I un dia, emocionat amb el poema “Tot són37

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐L’altraneboda.preguntes”,livaigescriureaquestacartaquearahareaparegut i quejanilarecordava.Enaquell tempsa Montpeller entre els jovenots feia furor el darrerLéoFerré,Iln’yaplusrien,osiaNoquedares,quenoésunacançósinóun enormepoemotdeclamat,demésd’unquartd’hora,efectistaperòeficaç,grandiloqüentialhoramoltdur,perònocaldirquelaconcisióvinyolianadel “Totsónpreguntes”,queacabarepetint el famós vers“tot és araires”, encaraemfeia mésmal.És clar queper mi aquestmal eraunplaer solitari perquèno el sabiacompartir amb elscompanys francesos, que podien ser molt trencadorsirevolucionarisperònoacabavendecreureenl’existènciadelcatalà,encaraespensavenquealsuddePerpinyàtotsónolésisevillanes.I acabem amb un quadro deRembrandt quehetrobat entreelsmeuspapersiquefapensar,entrealtres,ambelpoema“L’equivalent”(undelsCercles):Elquadro ésfosc,sí,peròelsreflexosdelfocliballenalacara.Elquesemblaestrany,ocuriós,ésaixò del’espasa.Deuser una ganiveta.O potserelpintor ensha volgut mostrar unVinyolid’una altraèpoca, de segles ja filats, l’emperador vestit ambteranyines.REMBRANDT,RETRATDEJOANVINYOLIDematinadaiacasafentpatatesalabrasaremenaelfocambl’espasaJoanfosc.38



Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Passeig amb Vinyoli il’àngel de RilkeJaume CreusAl poemaAlgúquevedelluny,JoanVinyolihiposaaquests tres versos de fet autobiogràfics: «I vaconèixerRilke,/iRibalivadirques’estimés/aquellquel’ajudésafer‐segran».Josemprehetingutunaflacaper lespersonesgransquem’ajudenafer‐megran, perquè em traspassen alguna cosa —pertanyentalregnedelasaviesa—quejoapreciomolt:lasevapersonal,peròtransferible,experiènciadelavida.Deixant debandaiconesartístiques o elsclàssics,queenunmomentoaltreetserveixendemirallmés o menys durador, al llarg de la meva primerajoventut vaigtenir alguns referents depersonesdegeneracionsanteriorsalamevaqueemvan marcarprouper fer‐memadurar.En el terrenydelapoesiael primerva ser Espriu,indubtablement,peròreconecque en la construcció de la meva veu poètical’empentaespriuananoduràgaire.Haviaanat descobrintels poetes francesos maleïts (Baudelaire,Lautréamont, Rimbaud, Verlaine) i aquests emtemptavenmésenlaideadeviurelapoesiacomunart desi mateix,deixant‐hi la pell d’una maneraoaltra,si calia.I amésamés,alaFacultatdeLletresde la Universitat Autònoma, ja havia conegut GabrielFerrater, i a través d’ell m’havia familiaritzatamb Pavese i Pasolini.Peròs’hade dir que elsprimersanys setanta ja m’havien estat especialmentreveladors delamultiplicitat deveuspoètiquescatalanesque teniaa l’abast,malgrat lapersistènciadel règim franquista. El gran recital del Price del1970(amiemvanquedargravadeslesintervencionsd’Espriu, Pere Quart,Bartra, Brossa,Ferrater i Colomines)vaser una experiència revulsiva,és a dir,destructivaiconstructivaalhora.I apartird’aleshoreselmeumónpoètic vacomençar afer ungir notable.Enunadelesreunionsextradocentsalbar“ElMesón” de Sant Cugat, Ferrater m’havia parlat deJoanVinyoliiamim’haviaquedatelcuquetdetenirhitractes. De moment,però, les persones que enaquell moment em marcaven més eren l’enyoratJoanSolà,que emrevisavaelsprimerspoemesseriosos;l’AlfredBadia,poeta i dramaturg,paredelaLola Badia,amb qui llavors jo sortia (avui aquestadeixebladeRiquerésunamedievalistadeprestigi),iels meusonclesJosepMateu,còmic, “teatrero” integral,elprimer queem va fer estimar elpiano,elteatre i el país (juntament amb la MariaCreus,lamevapadrinai muller seva)i Miquel Muñoz,elparedel Miquel Desclot, devorador de Pla, que em vaobrirelcampdelsllibresencatalàiemvaeixamplarl’amor a lamúsica catalana. En el present contextnomésparlarédel’AlfredBadia.L’AlfredBadiatambéemvaparlardeVinyoli,a qui va presentar en un recital a l’Escola Betània(estemparlantdel1971)ivaserelprimeraposar‐meelsSonetsaOrfeudeRilkesotael nas.Elljan’haviapublicat alguns,crec que eraala revista “El Pont”,però ja en tenia una traducció completa o, si nocompleta del tot, sí molt a punt. Reconec queemvandeixarben trasbalsat,perquèerenpoemesqueesresistienalacomprensióimmediataiobligavenaprofundesreflexions,demaneraquese’mfeiengratamentmisteriosos. Segurament per això, hi vaigparar mésatenció.Elljame’n vaobriralgunssecretets,jodesprés,capal1974,vaigintentarcapbussarmemésintensamentenRilke,iencaraelvaigtrobarinaccessible,sobretot lesElegiesdeDuino.En canvi,els sonets ja els vaig trobar més diàfans i, per damuntdetot,instigadors.Peròabanshivahaverunaltrefetincomprensible,perbéqueclaramentcomprensible(jotambélihaviasentitdirquenopensavapassar de la cinquantena): el suïcidi de Ferrater,l’agostdel72.Joqueme’lteniacomamoltpròximquantaltreball poètic(nocomareferentvital,però),passateltràngold’assumirlasevamort,emvaigsentirunamicaorfe,tot iquejaemfeiamalveure’lalesclassesdelingüística podent amb proufeines articularbélesparaules.I dic orfetantpelquefaalapoesia41

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐(eraunaveu que m’agradavamolt iqueja nodiriamai més res),com pelquefa a lapersona, perquèllavorsjosovintejavaelseupisdeSantCugat,enunbloc gairebé als afores del poble,i gaudia enteramentdelseuingentsabericontactes(atravésd’ellvaigconèixerJaimeGildeBiedma,unaltredelspoetesdequi gaudiaescoltant‐lo entertúliao enpetitcomitè). Sempre he pensat que aquesta orfenesaem vafer acostar a la figura deVinyoli. No dubtoque tard o d’hora hi hauria establert relació, peròl’amistat crec que la va fomentar el coneixementque jaFerraterm’havia procurat d’aquell poetapocvistent que durant el Festival Price m’havia deixatmés aviat fred. I ho dic perquè ja en les primeresconversesquevamanarteixintapartir delmaigdel1975,enquèelscomponentsdelTAROTDEQUINZEvamorganitzarelGespa‐Price(al qualVinyoli novaassistir,peròsíqueenviàunpoemaperal’antologiadel’acte),undelstemesquedeseguidasortirenvaserPavese,l’amoritaliàquem’haviainculcat Ferrater,comesdesprènd’unaanotacióalamevaagendad’aquellany,corresponentaldia14dejuny.Inevitablement,laconversad’aquest dia en concret vagirar a partir del poeta suïcida, la desaparició delqual també havia deixat tocatVinyoli.Però tambévasortirjaRilke,indefectiblement.Pertantaquestaeralaconstel∙lacióenquèensvammoureenaquellsprimersmomentsdeconeixençamútua.VaexplotaraleshoreselqueellendeialasevaPrimaveradel75,quetanimportantlivaresultar(xerrades,converses,presentacions,sopars,creacióinsitudepoemesperpart d’ell).A la dedicatòria que em va fer al llibreVent d’aram, que va sortir a la tardor del 1976, hiposa:«Al’amicJaumeCreus,un,inopasunqualsevol,delaprimaveradel75,encaraquetotshiéremnecessaris i tan “bons” per mi,queem feien comrenéixer a lanova joventut de l’edat madura». Deresultesdelaprimaveradel75lamevarelacióambell esvaanaraprofundint,potsermés perpart meva,perquèmel’estimavamolti emmenjavalessevesparaulescomsifossinmannàdelcel,peròsensdubte també per part seva, perquè notavala sevagranestimaenl’altíssimgraudeconfiançaisintoniaque em mostrava,prouper fer‐meconfidènciessobrelasevafamíliaquesuposoquenoatothomdeviafer.Iamés,crecqueem coneixiaforçabé,perquètambé jome liobriaincondicionalment,ili explicavasenseembutselsreferentsdelamevapoesia.Totaixò,però,era sempreentrediscussiói discussióapropòsitd’algunmotoconceptedeRilke.Jahiarribarem.Entremigvamretrobar‐nosal’escenariperl’homenatgeaFerrater,al’OrfeódeSants,l’abrildel 1976.Amb els actors de l’Escola de Teatre del’Orfeó deSants,vamsortirunabonacolladepoetesque volíem dedicar a Ferrater un espai en lesnostres memòries.Enaquells anys jo formava partdel grupanomenatTeatredel’Escorpí,amb el qualjahavíemfetunaTerraBaixatrencadora,ambescenografiadel Fabià Puigserver (una xarxa plena depans de pagès penjant damunt del cap dels protagonistesdel’obradeGuimerà);despréslapeça,sumade peces,a partir de textos de Brossa, que esdeiaQuiriquibú,i just aleshorespreparàvem unmusicalambelgrupdejazzLaLocomotoraNegra,encaraavuibenengreixada,apartirdetextosdepoetescatalans, 43 en total, la tria dels quals va ser“moltpersonal(delavintenadepersonesquehihanintervingut),fruit d’unconjunt d’interessosi denecessitats...”,comdeiaelprogramademàdel’obra,uncopestrenada,ambeltítold’undelspoemes(deJoaquimHorta):Homeambblues.Unadelavintenadepersoneserajo,ivaigserjoquivaproposard’incloureVinyoli. Al llibre ja esmentat Vent d’aram,Vinyoliens vadedicar,alsdelaprimaveradel75,elpoema Aplec.Quan el Guillem‐Jordi Graells em vadirde fer propostespoètiquesperal musical,entred’altres poetes (alguns acceptats,d’altres no), vaigtriardeVinyoliprecisamentAplec,peròtambéPiscinaiDiesalcamp,queencaratincmarcatsenelmeuexemplar del llibre.I Aplecvasertriat i vaentrar aformarpart del’únic musical ques’hagifetmaiaquíestrictament confegit apartir de textos de poetescatalansi ambmúsicadejazzen directesobrel’escenari,onelsactorsgaudíemcosadenodirrecitant,cantant iballant,queéselqueesfaenun musical,òbviament.L’obravapujaralsescenariselmarçdel1977,pocsdiesdesprésde lameva primeravisitaacasaseva,alcarrerCastellnou(finsaleshoresnomésens havíem reunit en bars, com el de la Plaça deSarriàoelVelódromo, o caus més íntimsiagradablesdelcascanticontambémenjàvem).DesprésHomeambbluesesva feralTeatreGrec imés tardencaravamanar de gira per terrescatalanes.Ambaixò deixo constància del fet que uns quantsjovesde la Primavera del 75 sí que vam contribuir a unmillorconeixementdel’obrapoèticadeVinyoliamblesnostresparticularsaportacions.L’any1977,a laprimavera,Vinyoli enshaviafet lacridaper a l’antologiadel Price‐Congrés(quevammuntaruncop méselsdelTAROTDEQUINZE),alcostatd’unaltreescritdeJosepMariaLlompart.Ielnovembredel1977,elVicençAltaióijo,quejafeiaunspocsanysquedirigíemlanostracol∙leccióCRIS‐TALLSdeliteraturaalacrestadel’onada,vampro‐42

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐posar a Vinyoli la publicació d’un nou llibre seu, iaquest vaser El griu,aparegut el dia deSant Jordidel1978.Perdesgràcia,elllibrevaarribarmassajustales paradesdelscarrers imoltesllibreries ni l’havienexposat i eltenien enpaquets encara tancats.Vaig haverd’anar de llibreriaenllibreriaper fer‐losposarelllibredeVinyoli alavista.Tot i així,elllibreesvavendremalamentivaserlafidelacol∙lecció.Aposteriori vasermésbuscat,peròllavorsensvaresultarfatal:desprésdelseujanovampodertreurecapmésllibre,totitenir‐neunsquantsmésdepreparats.Durant l’any 1977 i el primer trimestre del1978 el vaig anar a veure diverses vegades a casaseva i també vam fer diverses sortides de copes,gairebé sempre al bar de prop de casa seva, elPensylvania.Cada vegada que ho fèiem no podiaevitardepensarenelpelegrinatgedebarenbarqueenpleserveimilitaraBerga vaig feramb unpagèsd’Espinalvet, en Ton‐de‐les‐prèdiques, un pelegrinatgequevaconcloure deben curiosa manera:enarribar a la caserna, il∙luminat en més d’un sentit,vaignotarl’incontenibleimpulsd’escriureunpoemaabsolutament,meridianamentdionisíac:Sacrificidelvi.Aquestpoema,quesegurquetraspassavaalgunaratlla vermella d’aquellaèpoca, es va merèixer,enser publicat al darrer número delarevistaTAROT‐DEQUINZE,llavorssotaelsegellded’EditorialAriel,unaseverarepulsaiunaamenaçaperpartdelacensuradeMadrid.FinsitotaVinyolili haviasemblatexcessiu, però ho entenia, em deia, com enteniaque elsàngelsquem’acompanyaven,enlapoesiaien la vida,no fossin estrictament celestials. Perseguintund’aquests àngels,vaiganar fins aGranadaperquèhifeia lasevamili,juntament amb un altreamic meu,de la xicota del qual, amb trets marcadamentàrabs i molt coneixedora de l’Alhambra,vaigquedarmésquefascinat,contrael queem podiaimaginar.El22demarçdel1978,abansdemarxara Andalusia, vaig trucar a Vinyoli, perquè emdesitgés bon viatge poètic i vital,i des d’allà,desprésd’unanitmoguda amb tota lacollade granadinsd’aquella noia enartadora, li vaig enviar unapostal exposant‐li elgavadal de sentimentsencontratsqueaquellaterram’haviadeparat.Lideiaexactament:“EstimatJoan,sijasabíemquehihasentimentsinefables,aixòquearaesticvivintdepassatotsentit de normalitat. No sé com podria exposar laperplexitat,la interrogació,la incògnita, el misteri,lafascinació ienelfonsresmésquelalucidesad’unaresposta:quetotariquesaensvedel’experiència,és adir,tambédel transvasament de comunicacióque establim amb els altres. I això és el que viscintensamentaGranada.T’hoexplicaréihoescriuré.Enshemdetornaraveuremoltaviat.Sinceramentambtu”.Tambéaquelldiavaigescriurelesprimeresratlles del poema Norna, que forma part del llibreSuite dels bons amors, i que li vaig dedicar posteriorment,quan vaig acabar‐lo a Alcobendas (Madrid),a casad’un altre dels meus cossos amorososd’aleshores.AJoanVinyolilivandiagnosticarlatrombosiel 15de maig del1978,peròjas’haviasentit malamentdies abans. Des del meu retorn deGranadafinsal maig,amb l’anadaa impremtad’El griu perentremig,vaiganar‐loaveure tres vegadesi el dia11demaig,eldiaanterioralsprimerssímptomesdela malaltia,li vaig telefonar per dir‐li comestavaelllibre.Després,ambelVicençAltaió,ensvam veureenlanecessitat dedur‐loalaClínicaTresTorres,ontambéhi haviaingressatVicentAndrésEstellés,dequi volíem publicar unnoullibre alanostracol∙lecció,titulatllavorsSalzburg.PeròTAROTDEQUINZEiCRISTALLSvan desaparèixerdefinitivament,malgrat lesmoltesnovetatsqueteníem encartera:llavorsno hi haviasubvencionsijaestàvem endeutats.L’inici delamevatrajectòria professional com a traductor, i perguanyar‐melesgarrofes,quejahaviacomençatcapalafidel1978,emvaanarallunyantdemicaenmicadels cercles poètics i literaris,i lamort del meupareencaravaescurçarleshoresquehi podiadedicar,perpassar a dedicar‐les a lesnecessitats delamevamare.Malgrattot,encaramanteniaelcontacteambelsmembresdelTAROTiencarafèiemplanspertirarendavantalgunacosamés,peròdebades...Vaig començar a treballar per a Edicions 62 i eltempsvaacabard’omplirelfossatambl’aiguadelaseparació entre les experiències vitals individuals.QuanemvannotificarlanotíciadelamortdeVinyolinoemvaestranyar,defet l’esperava.Però ladoside desenganyacumulada amblapocaviabilitat deles propostes literàries del país, va quedar rebladaamb el darrer claualatapaaltaüt deVinyoli,mentreéremalaplaçadeSarriàdavantdel’esglésiaones feien els funerals: algú va arribar dient que elguardó que li atorgava l’Ajuntament de Barcelona,haviaestatmoltcontestat perJoanTriadú,queconsideravaqueno se li haviad’atorgar aun alcohòliccomVinyoli.Ja erasabut queTriadú no el teniaenbonconcepte,peraixòaquestabramavacórrerperentre els que érem allà i va resultar creïble, peròpotserlescosesnohavienanatexactament així.Totique...43

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐He traçat fins ara un viatge condensat enformadepasseigperlesvivènciescompartidesamblapersonadeVinyoli;aracaldriadonar,niquesiguiavold’àliga,unmosaicminimalistadelasevainfluènciaenlamevapròpiapoesia.UnapartdelmeullibreEl lent creixement dels coralls i tot Calotips i instantàniesdeuen molt a la interiorització del ferpoètic deVinyoli,queenlesnostres conversesanavainfiltrant‐seen el meu corrent emocional i sanguini.IconcretamentalseuLlibred’amic,queemvaimpressionarmoltquanme’lvallegirenveualta.Elpoemabreu,peròd’intensitatsconcentrades,detallistaenlapinzellada,peròvastenlaintenció,obertalavivènciatranscendent,peròperfectamentconscientdelpasdeltempsidelamortqueaguaita,vacomençaraformarpartdelmeubagatgepoèticidela meva reflexió fins i tot personal.Però potser elqueméspucagrairaVinyoliésquem’acostéstantalfer poètic de Rilke. Moltes vegades em va insistirperquèemdeixésanaral’aventuradetraduirelpoetadePraga;ellmateixemconsultavasobrealgunesdelessevestraduccionsimelesfeiallegirperquèendonés la meva opinió. Algun cop havíem discutitsobre la precisió d’algun mot en català(“inefable”versus “indicible”, per exemple) per traduir ja fosunaparaulaounconcepteitot delprecísmuntatgelingüísticdeRilke.End’altresocasionseracapaçdedesvelar‐meelsentitdetot unpoema,cosaqueemfeiaobrir elsullsmeravellatdelasenzillacomplexitatamb què afrontavaaquellestraduccions nopasfàcils.M’haviafet llegir laPrimeraElegia deDuino,entraduccióseva,l’únicapublicadai pòstumament,i jo sempreinsistiaen l’extremadificultat amb quèem trobava, però el seu esperonament va acabarobtenint resultats. Quan programava alguns delsconcertsdelFoyerdel Liceu,enocasió delesrepresentacionsdeL’OrfeodeMonteverdi(tambéhavíemparlat molt de música amb Vinyoli), el febrer del2002vaigmuntarunconcertques’obriaambundelsDiàlegsamb Leucò de Pavese(L’inconsolable, entreOrfeuiunabacant,entraducciómeva)perintroduirles peces musicals al voltant del tema òrfic, gratcom pocs aVinyoli!Per auna peça del compositorKirchnersobrealgunsdelsSonetsaOrfeu,vaig traduirelssonetsI,II,III,IV,VIII,IXdelaprimerapart,que jomateixvaigrecitar abans delainterpretacióde l’obra. D’aquesta manera vaig complir ambVinyoli,al qual havia promès defer un any o altrealgunatraducciódeRilke.Inofapasgaire,el2010,vaiggosarenfrontar‐mealRèquiemperaunaamiga,on la mort tothora present de l’amiga de Rilke,lapintoraPaulaModerson‐Becker,queelvisitadesdelmés enllà, com si algunacosahaguésquedat pendent,fa el llarg poema d’una densitat emotiva itranscendent molt pròpiadeRilke(«Sihosuportes,siguesmortaenmigdelsmorts»).I per acabar, una anècdota que explica elstermesdeladedicatòriaque em va posar al volumdelasevaPoesiaCompletaeldia22d’abrildel1978,lavigíliadesortirElgriu,totiquelasignàambdatadel 21.La dedicatòria diu: «A Jaume Creus,poeta,gran amic de sensibilitat extrema... Diria que sócunabèstiafortaiunàngelpoderósencombat.Pensoquel’àngel guanya...Ben teu,l’àngel aguisadecompany...Molt teusempre.Joan».Aquell dia havíemestat parlant de lesElegies deDuino,havíemcomentat la Primera Elegia i també havíem parlatd’àngels,delsmoltsqueusavaRilkealsseuspoemesidelsquejousavaenelsmeus,mésfísics,méscarnals,i em va entendre perfectament. Perquè a laPrimeraElegiaesparlad’àngelsid’amants.Llavors,tenint com teníem el començament de la segonaElegia a la vista,cadascú amb el seu exemplar (joamb el meu molt subratllat), em va deixar anar,potser amb un deixde sornegueriaamical, lesprimeresparaulesquehi escriu Rilke:«JederEngel istschrecklich»...Totàngelésterrible!,frasejapresenta laPrimera Elegia.Vinyoli es referiaals meus àngels,alsseusialsdeRilkealhora,indubtablement.Ijopertornar‐lilapilotalivaigrecordarelseupoemaNit del’àngel, on ell,temerari,lluita amb un àngelgranifort.I concretament li vaig llegir el fragmentque diu:“Tenscom lanit,amb meravellai espant,entrelessevesmansdebatent‐me,quinmisterinaixiaen mi...”. I vaig afegir: «Ara saps com em vaigsentir la primera vegada que vaig estar “lluitant”ambunaltrehome».Aquelldiaemvacomprendreafonsi vapassaraserelmeu“àngel aguisadecompany”.P.S.EncarahefetmésenhonorimemòriadeVinyoli. Al Festival PACEM de poesia i música deCollbató,peljunydel 2011,vaig muntar un concertdedicatenteramentaell,ambtotd’estrenesabsolutesdepecesmusicalscompostesexpressamentperaaquellaocasió.També joli vaigescriureunapeçaper aflautai veu,amb el textdel seuFosc ocell delllibreDominimàgic.L’èxitdelconcertemvafermoltfeliç,perquèesvaposardemanifestquehihamoltagent quese l’estimacadacop més,i encara pensofer‐limésregalsd’aquests.Toca.44


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Vinyoli i la primavera del 75Isona PassolaEmdemanenqueparlideVinyoli perquèelllibre"Ventd'aram"eldedicàalsdelaprimaveradel75comell anomenava elgrup delletres queens solíem trobar elsmatinsdediumengealdesaparegutbardelaplaçadeSarriàperparlardeliteratura.Recordolallum travessantel verd tendredelsplàtansil'airenetel diaexacteque ensel va portar l'Altaiói com ens llegia,feliç deveure'ns embadalits ell tangran,nosaltrestanjoves,versosdel'"Araqueéstard",elseullibredarrer.Per elll'ara,eratardipernosaltrestotjust començava!Enelseuentusiasmevaigentendrelanecessitatdeconnectar‐sequetéaquellqueenlasoledatpersonals'habuidatenunpoema.Aquellsqueéremnosaltres,l’enteníemmésquelamajoriadelasevageneracióqueelvadeixar debandaperquèlasevapoesiade l'experiènciaiautodidactaxocavaamblapoesiaques'estilavaal'època.Jome'lmiravaencuriosidafinsquel'emociódelsmotsvapodermésquelacuriositatdelpersonatgequanrecitava"ELSCORBS"Grallantalesfosqueselscorbsretornencadavespre.Vésambcompteambelsbecsprivilegiats.Enshemd'anarfornintdellumsidedefenses.Desconfia,quejahasperdutaltresvegadeseneljocdepactar‐hi.Totalmésacceptaunperemptoricompromísperòfuig‐ne,sipots,noetdeixisdevorar.Araquenosaltresteniml'edatqueellteniallavors,dequèensvoliaprevenir,premonitori?Enelcentenaridelseunaixementemdiuenqueparli deVinyoliperòésque ami,Vinyoli,d’ençàd'aquella primaverano m'hadeixat mai,perquè lasevapoesiadramàticaivital,elsseusproverbis conclusiushanperdurat mésenllàdetotamodaielsituencomundelsmésgransdelsegleXXdelapoesiacatalana.Peraixò,humilment,liretorno comun boomerangelqueellemdeiaaladedicatòriadelseullibre:Joan,empeses!46

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Artur Sagués - Joan Vinyoli - Artur Sagués47









Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐EstimatArthur,Noséperquèt’heposatunahenelteunom.Herebutlatevapostal.Jonotincgavinesperòtincfulles.Josócunafullasecaarrossegadapelvent.Latevapostalésmoltbonica,molt,decontingutiimatge.Aquestafullabeuaraambtuunaginebraambgel...Aquestapostalmevaésvivaimorta. EstranyacosaComjo. viurePetons56

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Record de Joan VinyoliMiquel DesclotNo vaig començar a tractar Joan Vinyoli fins pelfebrer de l’any 1977, mentre jo encara escrivia lespoesiesdel meullibreCançonsdelallunaal barret.Al capde pocs mesosemvaigtraslladaraCastellardelVallès,perlacomoditatdeviuremésapropdelaUniversitat Autònoma, on treballava de professordesdelatardordel 1975,iperaixòapartir d’aquellmoment una part del nostre contacte va serepistolar(en aquellaèpoca,lagent escrivíem cartesamb tota naturalitat),però aviat la meva donai jovamcomençar abaixaraBarcelonadetanten tantperanar aveureelpoetaalcarrerdeCastellnou.Laveritat és que des del primer moment ens vamavenircomsienshaguéssimconegutdemoltsanys.A ell li agradava el tracte amb els joves —enparticular, amb les joves—, que evidentmentl’afalagavai l’estimulava.Lasevasalut,però,jaeramolt precària, i aquelles visites eren com unafinestraobertaalmóndesd’uncertenclaustramentforçat,cadavegada méspenósi inevitable.A cadavisita,ésclar,dedicàvem una bona estonaalsseusúltimspoemes,que ell ensllegiaamb veuseguraiclara, i sobretot amb una convicció incontestable.Vansermomentsmoltintensos,demaloblidar.Benalcomençamentd’aquellaamistat,arrand’una lectura sistemàtica de tota la seva obra, jovaigesbossar l’esborranyd’unassaigsobreuntemarecurrent en la seva poesia, que vaig encapçalaramb eltítolViatgeala llavor,inspirat per uncontedel cubàAlejoCarpentierquedeviahaverllegitfeiapoc.Tot itractardelaseva poesia,haviade serunassaigcreatiumésquenopasunestudi;untextliterari,doncs,mésquenopasacadèmic.Quanl’hivaigsotmetre,però,jaemvaigadonarquelaideal’haviadecebut:m’hivacomençaraposar pegues,aintroduir‐hicorreccions,aproposarcanvis.Emvaquedarbenclarqueelqueellesperavademieraunestudiinopasunassaig,unaobradelprofessor universitarimés que no pas del poeta encara jove que jo era.“Em produeix una gran satisfacció i m’ajuda aprosseguir lamevadifícil tascaveure quepersonesjoves i preparades com tu s’interessen tan seriosamentperlamevapoesia”m’escriviaamitjan agostdel1979.Aquelladivergènciadecriterisemvadesanimarfins al punt dedeixar adormir l’esborranyenun calaix,amb l’esperançadereprendre’l algundia,tot i que en realitat continuava sense intenció deconvertir‐loenunestudiacadèmic.Empensoquejocompreniaproulanecessitatqueelpoetasentiadeserreconegutperlauniversitatalaqualellnohaviatingutaccés,però al meutornjo sentiavivamentlanecessitat de defugir l’academicisme universitariquesemprem’hasemblat unaamistatperillosapera la poesia.Al llarg dels mesos següents, el poetaem vareclamar amablement més d’una vegadalacontinuaciód’aquelltextembrionari,peròjoel vaigferpassarllastimosamentambraons.Ésclarqueemsabiagreufer‐logruard’aquellamanera,però elcasésquejonosabiadonar‐lilasatisfaccióqueellesperava.Alcap d’uns mesos,per acabar‐ho d’adobar,vaigmarxar aAnglaterra a treballar alauniversitatdeDurham durant unany,quefinalmentenvanserdos,i aquellcanvi radicaldevidaem vafer oblidardespietadamentel“deute”impagat.Però,en canvi,nosaltresensvamcontinuar escrivintiell encaravaser prou amable d’enviar‐me poemes recents,queemvanferunabonacompanyiaenaquelleslatitudsnòrdiques. Sempre més he lamentat no haver‐losabut complaure com ell hauria volgut. Endescàrrec,livaigescriureunpoemadesdeDurham,que esva publicar dinsel meullibreJuvenília, l’any1983.Entornarjod’Anglaterra,perl’estiudel1982,encaraensvam veurediverses vegades,peròlasalutcada vegada més fràgil delpoeta ho feia mésimésdifícil.Aixíitot,aquellamalasalut haviaesdevinguttanacceptada,tanhabitual,tan“amiga”,queen arribar‐li la mort poc desprésde complir elssetantaanysem vaagafar desprevingut com si l’haguésfulminatunllamp.57














Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Lluís Urpinell - Joan Vinyoli71




Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Salvador Oliva - Joan Vinyoli75

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Francesc Parcerisas - Joan Vinyoli76

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Àlex Susanna - Joan Vinyoli77





Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Salvador Clotas - Joan Vinyoli - Salvador Clotas82




Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Joan VinyoliTeresa Font“Maino és tard.Tot ésen cadamoment imprevisiblei únic. ‐Dolça nit‐ Ulls, cares,mans,‐ Mentre aforaroden els estels… i tot encara,aquí, sensesaber‐ho,vida cap a més vida. On la mort? Semprevigilaperòfempermanerad’aturar‐la.”Joan Vinyoli va escriure per a mi aquestesparaulesenun “posa‐vasos”mentre preníemunaotresginebres,arafamés detrenta anys enun pubanglèsdeBarcelona.Vaigconèixerelpoetaalacasafamiliarquanjoteniasetovuitanys.Vinyoli era amic dels meus pares i veniatotsovintacasaasopariafertertúliaambelmeupare,allegirpoemes,aparlardepoesiaitambéaemprovar‐seelsjerseis demitjaamb dibuixosde fantasiaquelamevamarelifeiaambgranil∙lusió.Begur,estiusamb aiguablava,Rupit,tardorsamb vent d’aram,Alforja,hiverns vora del foc,primaveresambolordefarigolaaVallvidrera...,dolçosmomentsviscutsambgranintensitat!Vanpassarelsanysilanenadelestrenesvaesdevenir unadonacomdiuelpoetaenlesnostresendreces.Unadonajovealeshores,enèrgica,esperançadaivital.ValadirquealcostatdeJoanVinyoliesrespiravaunveritablealèd’humanitat.Claredatsifoscúries convivien plegades en lasevamaneradetransmetre i de compartir les mancances dels homesilesdones.Moltespassejadespel barrideGràcia,perlaFestaMajor,perdiferentsraconso placesdelaciutat,prenentunacopadevi,unatorradaamboliisal,uncafècalent o unBenjaminbenfred,mentreparlàvemdels místics, dels somnis, de la vida, de lamort...agafats del braç,mirant‐nos els ulls o recitant‐nosversos de Shakespeare o de Rilke a caud’orella.Instants que mai no podré oblidar i queguardocom els meus millorstresors de“vidamésalta”.Quantes hores passades,quanta“vida capamésvida”mentrepassàvemennetelsnouspoemesamb una petita màquina d’escriure al carrer Castellnoude Sarrià, tot escoltant la veu de “l’hostemeuqueviusalagaleria”omentrecelebràveml’arribadadelsolstici d’estiu al meu petit pis de laTravessera,assaborint àvidament un parell de prunesdolcescomlamelorellegintunai centvegadeselspoemesdeSantJoandelaCreu.Desd’allàonsiguisapquel’enyoroicomquemainoéstard,ahorespetites,quanaforarodenelsestelsparlo ambell i totajo ressono,encara,delaseva saviesa tot agraint a l’atzar la sort d’haver‐loconegut. "No vencerà cap fred, els meus recordsencesos".FotografiaisotagotsceditsperTeresaFont86

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Laplaça AJoanVinyoli, amic,estimatAquí,damuntlaplaçasotadelesacàcieslavidapassa.Unaombra,unacançó,unallunyanaveu,elsod’unatenoraqueemfapensarquisóc.Te’nrecordes,amicquanpassejàvempelsmateixosindretsquearatrepitjo?Delatevasaviesajodelia.Avuiquejanopucpenjar‐medelteubraç,noséquedonariaperescoltaraltrecoplatevamúsica.87

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Joan Vinyoli - Xavier Folch88


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Andreu Rossinyol - Joan VinyoliFaun quantemps,quanlarevistaElProcésencaraeraalesbeceroles,enRogerVilàaconseguí contactarambl’AndreuRossinyol,l’esplèndidifidelcorrectorde Joan Vinyoli,i convèncer‐lo queens era imprescindiblefer‐liunaentrevista,quenecessitàvemsaber més coses del poeta.Ell va accedir‐hi amablementivacitar‐nosunatardaal’AteneudeBarcelona.Recordo l’Andreu Rossinyol com un homesubstancial,pausat,quearrossegavaunairepacífic,desaviprofundidiscret,acompanyatd’uncertgraudetimidesa,semblantald’unnoietadolescent.Unamica reservat i circumspecte. Laveritat és que nodeixava caure gaires paraules de buit. Mirava, observavaiescoltava atentament.Tot i tenir una veucom la d’un tronc gruixut, no era gens propens al’estridència ni a l’expansió. Semblava, això sí,arrossegar un punt de distància, però que contràriamentel feia somriure amb bonhomia.Tinc lasensació que era força alt, amb els cabells llisos iemblanquinats.Posades duia unes ulleres considerables,negres,quelianavenlliscantcapavall,finsala punta del nas.Aquestes li feien créixer uns ullspetits,bellugadissosi llampants,gràvids de simpatia.Jome l’imaginava tancat en una cambra i fumantcomuncorsari,voltatd’unaflotadediccionaris,moltsllapisipapersamuntegats.Ensvadirquetreballava ambel llapis.Un fet singular ‐l’hepogutcomprovar‐,iquellavorsvasorprendre’mforça.Emvaferpensar deseguidaamb unVladimir Nabokovescrivintdepeudretiambunabarretadegrafitenfustadadaltl’orella.Uncopfeteslessalutacions,ensvamtraslladaraunamenadegruta,alfonsdel’Ateneu.Unasalamésaviatfosca,rondadaperquadresvellsiempolsinats,d’ancianesfiguresil∙lustresipaisatgesllòbrecs.Recordoquevamseureenunataulaenorme, i que quedàvem,ben mirat, una micaesquifitsen aquell espai tan enfarfegat.Tot seguit,vam parlar llargament de JoanVinyoli,de gairebétot:decom era treballar amb ell,del seugraud’exigènciaenl’elaboraciódelspoemes,deltreballme‐ticulós i constant,de la confiança que li tenia, del’amabilitatibontractequedesprenia,delseuautodidactisme,delafamília,elsfills,elsneguits,lapoesia,l’alcohol,etc.D’aquellaentrevistame’nquedalaimpressióquel’AndreuRossinyolsentiaunaprofundai sincera admiració, un enormerespecteper enJoanVinyoli,i queeren amics reals mésenllàdelafeina.I,sobretot,que sentiaun profund agraïmentperaquellcontactehumà,tanricanivellpoètic.Idicque això és el que recordo perquè la meva períciaambelsartefactestecnològicsvaresultarcatastròficai mortificant.No vaig, pel que es veu, pitjar elbotó delacàmera que hauria d’haver pitjat,i d’aquellameravellosaconversanoenquedaaltracosaque aquestes impressions tan pobres i vagues. Enacabar l’interviu,imés contentsque unespasqües,vàrempassar al pati esponerósdel’Ateneu,aprendreuna cervesa i a xerrar de moltes altres coses.Estàvem tan satisfets de l’entrevista que ens hauríembegut les existències d’uns quants barrils d’aquellscerealsfermentats tan frescos.Deseguida,iper atzar,s’hi va afegir un dinàmic NarcísGaroleraquerondavaperallí,amic d’enRossinyolisavitambé,engrescador,desplegant una tracalada d’anècdotesperfectamentjovialsquenoenslesacabaríempas. D’aquella topada espontània amb en NarcísGaroleran’han sortit algunesbelles col∙laboracionsenaquestamateixarevista. Haigde dirqueen RogerVilàno m’haperdonatmaiaquestairritantimperíciaquearrossego.Ique m’ha deixat,amb totalaraó del món, per unésserimpossible;unamicaalmarge,comsidiguéssim.Jotampocm’hoperdono,esclar.D’altrabanda,noheaconseguittopar,contactarni parlarmaimésamb l’Andreu Rossinyol,cosa que lamento moltíssim.Araaprofitol’avinentesaperenviar‐lilesmevessalutacionsidemanar‐lidisculpes,sincerament.JoaquimArmengol90






Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐En Joan VinyoliJosep M. BallarínEn honor a la besàvia i altres avantpassatsque s’ho feien entreSanta Coloma i Castanyet nopuc negar‐meaescriureaixò queem demaneu,encaraquenoempuguiallargarperquèvaigtractarelVinyolinomésunbelltemps.Lacosavacomençar quan el benauratEnricBaguéelsvadirque joeracapaçdefer unllibretoun articlepel diccionari Labor ieracapaçd’escriurealguna cosa sobre històriadeles religions. Hi vaigtreballar gairebé acarnissant‐m’hi, fent la lecturaencaramésespessaambunsesquemesquedemostrencomjoeraencara sortint del rovell del’ou delseminari. Vaiglliurar l’original eldiaassenyalatialcap d’un parellde dies el mestreVinyoli,molt polidament,emdeiaque aquell escrit no anava béperundiccionarii,quesifoscas,me’lpublicarienapart.Comunrecord,perquèmaiméstorniaferelpollastre,tincl’originalentreelsaltresoriginalsdelsmeus llibres i alguna vegada que he estat de bonhumorm’hihefetuntipderiure.Déunosen guardquem’hohaguessinpublicat.Tanmateix en Vinyoli i jo ens férem amics,anavaacasaseva,elcarrerdeCastellnouonhiregnavalasevadona,laTeresaSastreihiverolaventresmarrecsqueprometien,nohi haresmés prometedorqueunvailetclassificatdelapelldeBarrabàs.Eltemps m’ha donat la raó. ElstresVinyoli xics hanverolat.Ambsonpare passàvem lanit xerrant finsales tantes,parlàvem detot allòquefoshumàiquefos diví, aquest darrer no gaire aclarit, perquè enVinyoli es veia amb una colla d’intel∙lectuals, intel∙lectualsdedebò,ambunescepticismeunamicafredipotsermassasuficientcomcalapersonesd’aquestnivell. Tocàvem la poesia. Havia acabat unllibre i em va explicar com havia sortit un poema,quan encaraalesfosquesselihaviaaparegut cantantmatinades la paraula gall.Em parlavad’altrespoetes.Teniaungranrespecteperl’Espriu.JolideiaqueCatalunyanoera“nipobranitrista”.ConservavaunaamistatdetempsambenJoanTeixidorquanemllegia“ElPríncep”,elfillmort.La poesia del Vinyoli, al meu parer, és unequilibrientrelaburxadad’unainspiracióiuntreballmolt viscut a les tripes de l’ànima.No crec que hihaginiunasolaparaulasobreraenelsseuspoemes.Per dir‐ho, potser massa recargoladament, cadamotlisortiaentreespontaniisofert.No en puc dir gaire més,però em queda ladarreraimésimportant.Algundelspoetesdel’èpocadelVinyolivessavenmalabavaperquèentenien,algunaltreet donavaunatristorquenoperpoèticadeixavadeserveritat.EnelVinyolitottéunacertatransparènciaquenopot amagar.Benclar.MestreJoan era una bona persona,sentia la tendresa delmóni delagent,ensentialabondatilamaldat,hoviviade debò,assumiales personesenallòqueteniendeproperes.Iunadarrera.Lapoesiad’enVinyoli ésproutreballadaperquènotinguiescletxes,peròteniauncrit delgallalvesprequeliobriatotununivers.Imésnopucdir.96










Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Noms - Papers - Dedicatòries106





Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐El suïcidi encara noAdrià PujolTothom estiuejavaaBegur.ElventallanavadesdeJoanManuelSerrat aJosepAntoniDurani Lleida,ientremigs'hidesplegavaunabateriadefutbolistes,escriptorsipoetes,artistesivividors,bohèmia,aristocràciatronadade terraendins i urbanitesesperitats.Elsprimersdeuanysdelfranquismepotsernogaire,peròapartirdel'anycinquanta,unaiguadeixincessantdepersonesvainundarlesvilesdelaCostaBravadurantlesvacances.I Begur iCadaquésesvanendur el còmput de lagauche divine–delsquepensaven à gauche i tanmateix vivien una mica àdroite.Peraixòelmeupareilamevamarevancollarambunapart delmarrointel∙lectual,entrepixapolitiesquerranós,delpaís.Begurvaserimbatible,imantpintoresc, galeta. Quan Nostramo va dissenyar eldecorat, en aquest racó de món va decidir que elmarmossegarialacostaambelcapricid'unescultorbarrocque...ESTOP.L'editor d'aquesta revista on ara llegeixenaquestafrase,ésamic meu.Per mivasaber,doncs,que els meus pares havien conegut Joan Vinyoli,quanelpoetapassavaelsestiusalmeupoble.Ime'nvademanar un ressenya,al voltant,també,del fetque Vinyoli elsdediquésun poema que deu córrerpercasaique,persort,se'nguardaunacòpiaal'arxiudeSantaColomadeFarners.SuposoqueVinyoli,contento emocionat,ésigual,enalgun momentelvatranscriuredememòriai se'l vaguardar.Heanata preguntar al meu pare, perquè la meva mare favintanysque,comdiemaBegur,vapassaravall.Diu el meu pare que amb enVinyoli feienexcursions.Nosésiésperquèellnoconduïa,osiésque li agradavaqueel passegessin,però quedavenentesosi amigmatíelrecollien al'HotelBegurielduienavoltar.LiagradavamoltpujaralesGavarres,als indrets inhòspits (Fitor,Santa Pellaia, Els Metges),ifimbravarandemar(PuntadesMut,SesNegres,Tamariu,Aigua Xellida). Durant els periples,enraonaven.Vinyoliestavapreocupatperlallengua.Molt.Deiaques'haviadeferungranesforçcol∙lectiu,preservarla sintaxi,desbarbaritzar l'idioma.Enacabat,normalment desprésdedinar,eldeixavenal'hotel,onVinyoli,sovint amb larecança dereintegrar‐sealseugrupd'amics,japreguntavaquans'esdevindrialasegüentocasiód'empordanejar.Vinyolibevia.Devegadesalpicdelmigdiajaduiaunacarregadaimponentdeginebra.Em diuelparequeeltrobaven al barTothorafet unacalamitat.Ésquanel poeta blasmava els seuscompanysde vacances (Maurici Serrahima,Josep Pedreira ialtres d'esporàdics).Sen'apartava,però això no ésimportant.L'alcohol,que tant el vaconnectar ambGabrielFerrater,però que,adiferènciad'aquest,nol'impel∙liaaasseure'snenesdedotzeanysalafalda,eltornavafoscisignificant.Enaquestpaís,l'alcohol haempèslesmillorspàginesasortir delesplomes⎯itambén'hafacilitatalgunes de lespitjors. Riusd'aiguardent per onhan baixat proses i versos que ara són a totes lesantologies.I l'alcohol tambéhaestat el jutge delsfinals tristos. Quan Vinyoli treballava a Labor, eldeixavenarribartard.Posem percasqueescomencésalesvuit,peròellpodiapresentar‐s'hialesnou,ales deu,amb lacondició d'allargar el moment deplegar. El meu pare diu que així tenien el millorVinyoli,iquefinsitotnohauriencomèscaperrorsia la feina li haguessin servit, de tant en tant,unacopa.PeròaLaborvaentrarenTriasFargas,ilapuntualitatvapassarpersobredelaqualitat.Noésimportant.Un dia Vinyoli i la meva mare parlaven depoetes.Havienpujat al castell,perquèlatramuntanadaelscridava. Estaven d'acord queno es podiajutjar unautorperlessevesideespolítiques.Vinyolinoentenial'odideJoanOliveraenPla.Ialeshoreselmeu pareva recordar unaconferènciasobrelacrisidelanovel∙lacatòlicaaEuropa,pronunciadaaprincipisdelscinquantaal'ArtsiOficisdePalafrugellper111

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐l'Oliver,enBenguerelienSales.Esveuquelacrostai lacarcúndia van omplir la sala,i queprecisamentl'Oliver vaenaltir en Sales per la seva condició decatòlic practicant,deixant entreveure que per aixòIncertaGlòriaeratanitanbona.Alatarda,elmeupareelsvaacompanyaraprendrecafèaCalella,ivamanteniraquestdiàlegambl'Oliver,quevadispararlaprimerafrase:⎯Vostèescriupoesia?⎯Devegades.⎯Iquiliagrada?⎯Elsclàssics.⎯Noelsimitimai!⎯Decapdelesmaneres,nopateixi.I,jaquehisom,quèn'opinadelPoemadeMontserrat?Aquelldolldellengua,ladecosesquejohiheaprès...⎯Allònos'haviad'haverpublicatmai!Poesiadesaldo!Oliverescontradeia.Espicava.Erad'unanticlericalismeferotge, criticava, se'n reia d'alguns.Vinyoli,encanvi,diu el meupare,mainodeiapenjamentsdeningú.SidecasmenysteniaunamicaenTomàsGarcés(l'homesuportavaelmalnomd'ElGrilldelapoesiacatalana),peròhofeiaperquèvaserunamoda,un tic del'època,allòdefotre'samb enGarcés.Vinyoli era pulcre, gens vanitós. Els paresdisseccionavenambellelfranquisme,l'exili,latascade Joan Fuster, estipulaven els compendis del quecalia fer. A diferència d'un Oliver, o d'un Pedrolo,Vinyoli no perdiael temps lluint‐se,del palfranctirador.I arribem al poema quevadedicar als meuspares,alamevamare.AquelldiaVinyolitrontollava.Eren quartsde dotze del matí.Al bar Tothora,alaseva taula, la rastellera de gots era una processómortuòria.Els pares se li van asseure a tocar.Vanentaular conversa. Vinyoli els va parlar de la sevadona, de problemes amb en Serrahima, i de lestemptacionsdesuïcidi.Deiaquenoesveiaambcordeseguir.Esqueixavaquenoteniaundéu,unagafador,noen trobavacap i voliaestimbar‐se,espadatsdeBegur,mar enllà,elseu mar.Vaagafar lesmans de la meva mare i li va dir que els seus ullsverds eren com no sé què.També li va preguntarcomemdiriajo,queeradinslapanxa,iellali vadirque em diria Marçal, petit homenatge a un pobledelsterraprimsonesfeiateatreindependent.El meu pare va demanar tres ginebres. Ialeshores li vadir queno es matés,que mésvaliaescriureunpoema.Ullsmolls.Embriaguesa.Vinyoli,unamàagafantlamàdelamevamare,ambl'altravaescriureEl suïcidi encarano.Recitat dememòriapelmeupare,faaixí:Illavorsquèfarem?sitotesmor,siunpoetaesmor,quedelspoetesnose'nparlagaire,iellshosóntotperquèfanlliurelaparaula,ifanlliureselspobles. Jono,sócunpoetapetit,emanatdelssomnisilesimatges tanmateixmoltnecessarialcontextdelavida. Not'oblidisd'aquestnidel'altre. Totsaneminterpretantunsomni. QuèéslaMort?NocregueuenlaMort. Lavidaperdamunttot Dona'mlamà,Elisendaunmomentmés. Queavuiencaranovullmorir‐me.Després el van acompanyaral'HotelBegur iel vandeixar alaseva cambra.Abansd'acomiadarse,Vinyoliels va repetir queelspoetesfaran lliuresels pobles. Els seus amics eren aremullar‐se a SaTuna. L'última vegada que el pare va veure enVinyolivaseralcarrerdeTusetdeBarcelona,davantde la Cova del Drac. El poeta prenia vi i sortia deveureDersuUzalaal cinema.El parelivapreguntarper l'alcohol. Ell va dir quenomés vi,que l'aiguardenteracosapassada,iqueelfilmlihaviasemblatunameravella.112

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Curs de crueltatPau Vadell i Lucia PietrelliAUNJOVECorre,nocaiguis,cremapernores,provanteljocdifícildeserunhome;afanya’t,fesuncursdecrueltatambtumateix,peròsomriualsaltres.Inhala,quannopuguismés,lamàscaradamuntlatauladelquiròfan.Deixaquevaginfent.Esperasolslasortdenotornarmaimésarespirarl’aireinfestatquejaetmatàprimer,inot’enganyisquantad’altresvides.Entroaunbar.Nosésivullunaginebraounacopadevi.M’agradariaserméscategòric,poderdirles coses claresals joves,com unJoanVinyoli embriagaten el tasser i vivint els poemes no com unerror,sinócomunavivènciamés.“A mi el que em va portar a escriure va serunafrasedeRilkellegidaalarevistaD’acíd’allà:“lapoesia no és cosa de sentiments sinó d’experiències”.”(Simó,Isabel‐Clara:“Joan Vinyoli:la paraulaen el temps”, Canigó, núm. 659, 24 de maig de1980).Joan Vinyoli és un i ésdos. Dins de la sevaextensaobrapoèticaespresentacomelpoetadeladobleactitud,elpoetaqueacaronaelsdosextremssenseacabardelliurar‐seacapdelesduespossibilitatsperquèésjustamentlacordafluixaquehiapareixenmiglaque li permet abocar‐sea ambduesiaprofundir‐les.Per una banda,allò inassolible, impalpable,introbable i contínuament desitjat i, perl’altra,elselementsde laquotidianitatmésdomèstica,la successió inexorable dels dies amb la sevapròpiacontingènciafeta de llums petites i de fetscomuns. La sentència, moltes vegades empradacomacosdelpoemao comaversfinal,tambétorna,detantentant,profètica,unaprofeciaquealhoraés una ordre i una exhortació cap a un Tu que,explicitatono,sempretéunespaipropialcostatdelJopoètic.Per aVinyoli,lapassióilasaviesasónelsdosmotorscapaçosd’engendrar paraules,ambunaconsciènciaquepotsertrontollaipassad’unacondicióal’altrasensedetenir‐neunalucidesatotal,perventuraamb la creença queaquests dos estats tenenpermísper anar agafats delamàiguanyar alternativamentlacarreracrueldelapoesiaqueéslavida.RilkeabansiCarlesRibadesprésrepresentenles duesprimeres personalitatsque varen ser capacesd’estirarelpoetacapalapoesiaiésaixíque“peraVinyoli,com per als millors romàntics, la poesiatornaaésserelfetessencialdelavida,elresumdetoteslesaltresactivitats.I,talcomveiemenaquells,tendeixadonarescalfhumàalaintuïciómetafísica”(Bofill,Jaume‐Comas,Antoni:“Unsegledepoesiacatalana”,Destino,Barcelona1968).Unullcapalceli l’altrecap aterra,penetrantelsdosmisterisambsenzillesa,calculant el pes de les coses amb clarividència.O també un ull cap a fora i l’altre cap adins,comalespinturesfemeninesd’AmedeoModiglianionl’ull obert analitzalarealitat exterior il’ullrepresentat com un cercle negre i impenetrablesimbolitza l’anàlisi interior, l’endinsament en l’alquímiaquedualatransformacióconstant.Vinyoliescriuambunaànsiadeconeixementquenocauenlainquietud,sinóqueesmantéquasisempremesuradaitransparent,llibrerere llibre.Lavidailapoesiasónquasiindestriablesdinsdelasevaproducció que “concep la poesia [...] com unaeinaindagatòriaideconeixementsobreunmateixisobreel móni com unaformaderealització espiritual.[...]Lapoesiaés,peraVinyoli,una via d’arrelamenten la realitat i de transcendència d’aquesta”(Noudiccionaridelaliteraturacatalana,Barcelona,Ed.62,2000).EnelpoemaAunjoveesfaclaralavoluntatd’entrardinsdelavidad’unaltre,d’unTu cabalós,ideqüestionarl’existènciaapartir d’unacertesaqueVinyoli pareix posseir: mai no serem homes i lesmàscaresmai no acabaran detapar‐nos del tot.Lacrueltat,lamisèriai lesindigènciessocials cadadiaensafectaran.113


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Un domini tràgic.La poesia de Joan VinyoliDolors OllerSegonsundetalldelabiografiadePepSolà(Labastidadelssomnis.VidaiobradeJoanVinyoli,CCGEd.2010),itambérecollitalacronologiadeXavierMacià(a Joan Vinyoli, Poesia Completa, Ed. 62 “Labutxaca”2008),l’any 1935Vinyoli queda enlluernatperRilke,iaprènalemanypertraduir‐lo:undestídepoetas’orientacap aunalíricaessencial,expressionistai,enelseucas,entrelligataunavidadura.Orfede pare des dels cinc anys, va anar a l’escola enrègim de “classes defavor”al col∙legi delsjesuïtesdeCaspi,després,elsestudis decomerç alcol∙legide la Immaculadaseran la frontissa dela seva entradaal’editorialLaborontreballarà,nopassempreen les condicions esperades,dia rere dia, des delssetzeanysi finsalajubilació,quatreanysabansdemorir.De molt jovenet,ambla sevamare i família,passavacadaanyunmesd’estiuaSantaColomadeFarnersenunpisdeixatper unamic delpare.Iunapreguntasorgeix:¿comdeuriaserlaveudelapoesiaamb quèvaguanyarelsJocs FloralsdeSantaColomadeFarnersl’any1927?¿Quinaveupoèticavetllavaaquell adolescent trist i commogut davant delmiracledelanaturalesaenelsparatgesdolçosdeLaSelva?Treballadorambunmesdevacances,larestade l’anyera aBarcelona, i mantenia relacionsambgent de lletres de l’època ‐tertúlies, projectes,històries...–gairebétotsuniversitarisi,segurament,totsmillorsituatsqueno pasell.TambésabemquetambéBegurielsseuspaisatges,onquedenrecordde lessevesestadesestiuenques jad’adult,hanestatimportantíssimsperalasevaobra,i queelmarn’ésunafontd’imatgesdemúltiplessignificacionsiuna reserva de promeses i d’experiències poètiques...Sigui com sigui,a lapoesia deJoanVinyoli,una permanent pietat dolorosa impregna la lúcidaanàlisi de la veu poètica,en un diàleg amb si mateixaa través de la mirada sobre el món.Tots elstemes hi convergeixen. Totes les meditacions lacomparteixen, i tots els llibres,tots els poemes larepeteixentossuts,infatigables,en uncant d’estremidalucidesa.Unapoesiaque,desdelesmésantiguestradicionsexultaenelcantlírici,encertamanera,religiósdesdels tempsimmemorials:comunhomehumiliat,canto –diuVinyolialllargdetotalaseva poesia. Miro, escolto el món,i canto la sevaglòriaielmeudesconsol.Sem’enduenlesparaules,i canto.Canto per amor,perdesamor,iper ferquem’estimeu:¡Quinacosapeculiar,tantesdedicatòriesals seus lectors amics, coneguts..., gairebé tantesdedicatòries com poemes...! Cada poema, unapenyora.I el mateixdolor de mancament existencialqueelfatristisensiblefaràd’ellelgranpoetadeladesolacióíntimai personal,unaveu tan essencialiintensaque traspassalaconsciènciaquellegeixi esfapresentenelcor,avegadesfinsitotsensenecessitatd’exactitudlèxicani precisió sintàctica.La impressióés que té moltes coses adir,moltes a dirnos.PerquèenlapoesiadeVinyolinohihaespaiperalpensamentpoèticentermesgenerals,filosòfics,oformals. Es pot dir que quan es llegeixVinyoli esprodueixunaforçapuraiincontenible,indomableisense variacions, una xarxa tensa on s’inscriu eldiàlegentreeljo i l’altre:entreunjo virtual,poètic,cadavegadaméshàbiliambmésrecursosenelseurigor d’intèrpret del sentit de les coses, i “l’altre”,unapersonacomtotesalesqueeldestídeparaunalluitadesigual entrelaforçadeldesigilaforçadestructivadelarealitat:unheroi sense mite,peròlligata la seva història i a les seves circumstàncies.Precises, actives, indefugibles, són les circumstànciesquemarqueni condicionen,de fet,tota acció,totaintencióitottestimoni.Ienaquestcasés“l’altre”,unaltrejoreconegutcomainhàbil,quiprovocaeldiscurspoètic:elclamdevençut queéstotapoe‐115

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐sia‐segonsendiuJ.V.Foixdel’alèpoètic‐,oelclamd’un “presoner demancament que creixen unvelldolor”,comdiuunversdeSalvadorEspriu.És molt interessant constatar la manerasemblant com poetes tant diferents expliquen orígenshipotèticsde la força de l’escriptura. Però laveritat és que aquest vers deSalvador Espriu,quem’ha vingut al pensament en referència a Vinyoli,també em faser conscient de la diferència de lessevesobres i també de les seves formes de pervivència.Nilaseva coetaneïtat ni elfet que totsdosesrelacionenambSantaColoma,elsdónaexperiènciessemblants. Espriu, que hi va néixer perquè elseuparen’eranotari,se’nvaanarmoltaviat.Vinyoli,encanvi,noiet de Barcelona,hi va contrastar lasevavibrant sensibilitatihivaexperimentar lesvirtutsd’una naturalesa viva, modulable a les sevesemocionsestètiques.Peraltrapart,lasevapresèncias’hafetmemorablealaciutat:labibliotecaportaelseunom‐iunrestaurant,el títold’undelsseullibres.Tambéunitinerariarrelalasevaveualterritorien un peregrinatgetriat des dels seuspoemes.Pelquefaalapoesia,SalvadorEspriuéstambéunpoetademeditacionsdolgudes,però el seuésunavariantdel dolor molt més fàcil de gestionar:potseramb algunpetit secret insatisfet, però,en general,undolorméssocial,mésindividual,mésasseveratiui judicial i,alcapi a lafi,més d’índolepolítica.Peraixòelseucentenarihaestatsubvencionatpelspolítics,mentrequeeldeVinyolitemoquedependràdela beneficència. Però la pobresa de recursos no liseràcapnovetataVinyoli;acanvi,unasinceraisentidapassió vinyoliana jacomençaa donar mostresde la vigènciareal de lasevaobra.Dirigidaper unpoeta,lacommemoració del centenari del seu naixementtindràsegurament un ressò mésentranyableiesperoque lapresènciadelasevaveui delaseva obra, ben triada i ben llegida, serà el millorhomenatge.L’obrailaveudeJoanVinyoli téunavocacióessencialment lírica, la seva litúrgia de la parauladita en els momentsmésinhòspits és,en el fons,solidària i intersubjectiva. Una veu que ja és persempre, que trasbalsa i emociona, que ens fa reconèixeratotseneldesamorienelfracàs,queensfasentirlapietateneldolor,ilatristesaradicaldelaimpotència;però quetambéensrevelalapercepcióde labellesaen el miraclede laformapoètica.Noméslagranpoesiaéscapaçdeguardaraquest poudememòriaqueensagermanacomaespècie,iqueés capaç,comdiu Kafka,d’esberlar el gel queensrecobreixel cor.Elstítolsdelsseusllibres dibuixenun itinerari amb fites cada vegada més rigoroses,mésessencials:desdeladelnoi humiliatqueesrefugiaenelseudoenunprimerdesenllaç,finsalvellpoderósqueviu i mor enun domini màgic.Dominien els dos sentits: de territori i de virtut.Entreelsdosllocsdel‘itinerari,lavida,lesrealitats,leshoresque passen,lapor,la pèrdua,i encara lesparaules,únictresorqueliésdonat.Laparauladoncséselseudominiienelliperellés,diuifa.Ifarealmentperquè,lapoesia,comlaparla,ésunaacció,unaaccióambintenciópoètica,ésadir,constructoradesentit.Ésapartir d’aquestmoment quan Vinyoli es fa realment gran i que ésmoltconscientdelseudomini:[XIII]Estranyesflors,aquestesquehetrobatperlariberadel’insomni:xisclesdeventidiamantsd’escumabrillantalsol. Hevistlavidacoronar‐se’n,lafollaambgestdemar.Noemvaguidelligar‐la–damuntl’ona,l’escumaduramés‐;quedibenlliure,solaiescabelladadamuntlesroques,indòmita. Mesurolafondàriaonalaficauràdesfetaencrits.(p.272) 1A partir d’un cert moment,la sevaveuesfarealmenttràgica,ambaquestsseusfinalsdepoema116

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐tan estridentsen el contrast com clarsen lavisió.Perònoemrefereixopasalavisiógenial,espetecdelafantasia,sinóalapotènciadelaimaginacióenlatroballadelcorrelatobjectiu.Ésaixíquelasevavisióconstruïda des d’un domini màgic converteix elpoemaenundomini tràgic:perlaforçadelesimatgesi, sobretot, pel diàleg entre aquestes imatgessempreafavordelaforçadelsseuscorrelatsexplícits:PLATJADURA............................... Demanajustoselsmotsindispensablesperfersorgirlaimatgedelescosespassades. Deixa‐lesanarcomunesteldesd’unturó. Lesonesbaten,feixugamentdamuntlasorrabruta,negrosa,delaplatjaduradelsanysviscuts”(p.220)I encaramés i millors, lesimatges dels seuscorrelats implícits,saltsmortalsdel sentit,metàforessostingudes, de llarg recorregut, en comparacionsenigmàtiques.Repteperalalecturaiperalainterpretació. Correlats oberts, punyents, irrefutables:en absolutament tots els casos. Per tant, tambépodriadonar‐seelcasqueaquestasensació d’incertesagramatical, aquesta mena d’inseguretat,d’estranyesaquesobtaavegadesquan esllegeixen algunsdels seus poemes, provoqui, precisament,unenteniment superior,una irresistible solidaritat lectorai una necessitat de comprensió mútua, decol∙laboraciónecessàriaentrelaveuilaconsciènciaque llegeix,perquè és clar que la veu que parlatémoltes coses a dir, i que són importants i necessàries,justesperal’experiència.Ésprecisamentenaquestviatgedelectura,enaquestintercanviperalaconstrucció delsentit,ondesobteellectorquepersisteix,atrapatperlaxarxadelasinceritatpoètica,descobreix les intermitències del cor i el nuclisensibledelapoesiavinyoliana.Vinyoliaconsegueixdonar‐la en una il∙luminació de llampec. I és que,efectivament,imai millor dit,Vinyoli apuntadirectamental sentit més profund dels efectes del quevoldir,iil∙luminal’acciódelseupoemaambelsseusepifonemes emocionalment precisos, epifonemesque,primer,encongeixenelcor,peratotseguittensarlamusculaturadelaimaginacióenunsaltmortal,enunvolsensexarxacapalseusignificat.Ésaixícomlasevavisióconstruïdadesd’un dominimàgicconverteixelpoemaenundominitràgic.AIGUAMOLLSCadavegadaesfamésimésflacalatarda;cadavoltamésconstretsaserdelvespre,ambsuperàvitd’ombresquenosabemquèfer‐ne,ensenganyem,parlantcomsivisquéssim,peròsolsparaulesbuidestenimisomcampsenaiguats,senseniungrad’arròs. Araelsànecss’enlairendelsaiguamollsenunceldecapvesprerogencitrist. Alçar‐nosara?Elsànecsvolenperserfurtivamentcaçats.(p.357‐58)En algun moment anterior d’aquest article,he parlat com les circumstànciesvitalsdels poetesafegeixen sentits globals a les seves obres. Crecdoncs, i tot es pot dir,que una característicafàcilmentdetectableenlapoesiadeVinyoliéselfetquela forçamajestuosade lessevesimatges éspotsersuperioralasevaformagramatical.Peròlacomunicacióliteràriaésmisteriosa i pot ser (ésun criteriiunapossibilitat)quelalleinosiguielmésimportant1EltextdelspoemesilespàginescorresponenaJoanVinyoli,Poesiacompletaedicions62“labutxaca”,2008.117


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Veuré llavors un altre firmamentJoan Casas Vindràlamortielsullsm’arrencarà: veuréllavorsunaltrefirmament. Lafinitudésunvaixellvarat, l’hortalissaquemenjonotécucs, elsilencim’impregnadeclarors. Lamortéspuramentuncanvimés.Hetriat aquest poemabreude“Domini màgic”, el llibreque m’agradamés delsd’enJoanVinyoli.L’hetriat perlasevabrevetatilasevadensitat.El poemas’instal∙laenunatensiósuprema entrelacontingència absolutadel moment present(“l’hortalissaquemenjonotécucs”)iunareflexiósobrelamortielseumisteriqueés portadora de ressonàncies d’altres poetes i d’altres poemes que són grats alpoeta.Totensisdecasíl∙labs(totsdeterminacióaguda,taxativa,peròsenserima).ElprimerdialogabrutalmentambCesarePavese(“Verràlamorteeavràituoiocchi”1 ...)Elprimerielsegonmantenenundiàlegmésdistant,peròquetroboevident,ambelCant EspiritualdeMaragall.Eltercerversexpressaalhoralaconvicciódelafinitudielplanyperaquestnaviliqueno vaenlloc.Elquart s’instal∙laenlaconcrecióabsolutadel present quetanmateixesveutranscendida,enelcinquè,pelllampegueigdela intuïció poètica.Per acabar reprenem eldiàleg amb elspoetes delamortilamirada:“Lamortéspuramentuncanvimés”.EnunacartaaMiquelMartíiPolVinyoliescrivia:“Nosésimaiaconsegueixoelqueen Ribaendeia–citode memòria‐la ‘transsubstanciació perfecta,sense residus,de lamatèriaenformalírica’.”En poemes com aquests’hiacostamolt.Elresidumaterial,comelcucdel’hortalissa,janohiés.1N’hihatraduccionscatalanes.Joproposolameva,queéscomsegueix:“Vindràlamortitindràelsteusulls/aquestamortqueensfacompanyia/delmatífinsalvespre,senseson,/sorda,talmentcomunapenaantiga/ocomunviciabsurd.Elsteusulls/seranllavorsunaparaula vana,/unlamentofegat,unaquietud. / Ésaixícom elsveuscada matí/quansola etpleguesdamuntdetumateixa/enelmirall.Oh,caraesperança,/també sabremaquelldianosaltres/queetslavidaiqueetselno‐res./Pera tothomtélamortunesguard./Vindrà lamortitindràelsteusulls,/seràigualcomdeixarcórrerunvici,/seràcomveureadintredelmirall/unrostremortquetornaaemergir,/comescoltarunabocajaclosa./Davallaremensilencial’abisme.”119



Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Ànima teva persistent d’argila.Una lectura de Sunt lacrimae rerumJosep M. Fonalleras“De fondària”,diu Enric Casasses, “n’hi vas veientmés a cadallegida,el fons dels seus grans poemesésunacosamòbilqueesvaadaptantalesfondàriesaquèpotarribarl’ànimadelllegidor”.Suntlacrimaererumés un gran poema i,doncs,generaaquestalectura múltiple i canviant, aquest busseig. Hi hallàgrimes en les coses o les coses ens fan plorar osón les coses que ploren,ellesmateixes.I,tot plegat,ésunafibladaenl’esperitdelshomes.Unasolaexcursióperlesvariantsdelatraducciódel’hexàmetrevirgiliàenstindriaocupatsalllargdetotl’article.Hiha unaversió castellana,de l’humanistaEnriquedeVillena,que em sembla del tot pertinent –“soncausadellorarestascosasepungenelentendimientodelosmortales”–totiquen’hihad’altres,menyscanòniques,quetambéreflecteixen,empenso,l’esperitdel’original.Unaésdel XVII,del poetaanglèsJohn Dryden.Hiparladeles“paretsmudesqueexpliquenlafamadel guerreriel dolordeTroia”,quereclama“pietat”.Bé, situem‐nos. Enees ha fugit de Troia i,desprésd’unatempesta,ésempèsperlasevamare,Venus, a les costes deCartago. S’hi trobarà ambDido,lareina,ambquiviuràunahistòriad’amordefinaltràgic,com sabemperfectament.Totjustarribar,al temple de Juno, contempla un fris amb ungrupescultòricquerefàladesfetadelasevaciutatamansdelsgrecs.LanotíciadelacaigudadeTroiaésconegudaarreuiseràaquí,enelrecorddeladerrotaidelapèrduade familiarsiamics,on començaràelrelatqueEneesfaaDido del’ensulsiada.Memòria.Una cosa, la pedra.Una cosa que fa plorar. Hi hallàgrimes,enaquestacosa,enlapedra,iésellamateixaqui lesgeneraen elsullsdequi lacontemplacom a remembrança del patiment i demanda depietateneldolorcompartit.Somaquíi encarano hem entrat albar d’enPeredeCanPatxei,aTamariu,oncantavahavaneresfinsala matinadael fill del’Hermós.Per què? Perquèlaintroducció que faVinyoli de lacita del vers462 del llibre primer de l’Eneida no és en absolutsobreraogratuïta,sinócapital,decisiva,al’horadellegir l’evocacióqueel poetafadels“amicsquehanmort”i“queselifanpropers”quanelsrecorda.Éslamateixa operació que efectua Enees, la remembrança,laconstataciódelapèrduaidelplorquelescosestenendesat i queles coses,el temps,provoquenenl’esperithumà.Vinyoli–inoésgairehabitualenell–dibuixaambelseu“ai”unacertaelegia(deutoradellamentd’Enees)ques’estén al llarg delpoemai quetambéensveacompanyadad’unrecorregutimpetuósenlajoia,d’unabreuexcursió finsalBegur que“haestatelllocmésimportant idefinitiucom acentredelesmevesexperiènciesdetotordre,poèticivital”.Hihal’enyordelapresència,queguareixlamalaltiaamorosa(o amical) provocada per la distància, perl’enyorament, com diu la cita de Sant Joan de laCreu.Iésapartird’aquí,del’imaginarimuraldeCanPatxei, on neix el detall de l’evocació. “Davantaquestes coses cal plorar”.Però no pas només davantla pèrdua o latragèdia,sinó davant el tempsquetranscorre,quefuig.Davant latardaquepassa,la tenora que ressona.També davant aquell esclatdefelicitatqueesconcentraenlescloïssesdel’aperitiu.Quicontempla aquests moments, que s’acumulenvertiginosos,hofadesde lacalmaque neix“albotódelaroda”,acompanyatenlamirada.Sensetemps,sensemoviment.Un “botó”quetornarà,anysmés tard enla imponent Elegia deVallvidrera:“On cessa tot, al centre del silenci / quiet, sensefissures, i ja tot és molt distant / i sense afanyderes...”.Melangiós,potser sí, però alhora allunyat,iambundeixdesomorta“joiedevivre”queclamaafavordelasolidaritat(tornemal’ElegiadeVallvidrera:“Somuntot sabent‐nos solidaris”),de lacomunió(també amb els absents,que imposen la sevapresència!).Unfris,elquecontemplaVinyoli,onell122

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐mateixesreflecteixi queell observades del’exterior.Elrecordimplicanonomésl’elegiasinótambél’instintdesupervivència.Lescosesploren.Ara,elsarbresesmalmetenielsfruiters exsuden goma.Estanmalalts.Iploren.Tots’acaba,peròhihauncritafavordecompartirelqueensfonamentaperquèno ensengoleixi“eldaltabaix”.Hemvistcomelpoetahitorna,favariacionsd’aquestesllàgrimesinherentsenlescosesqueensenvolten. Entre l’assumpció del dolor i lacrida perconfondre’l.Entreelrelatd’allòviscutil’absènciadequihovaviure.Iespreguntaaellmateix:Quantunohisiguis,quèse’nfaràdetotaixòquefouànimatevapersistentd’argila,quetothoguardaimprèsitoumalgratnoser‐hitu?123

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Per què paraules?Lluís SolàElprimer vers d’una delesgranscomposicions tardanesdeJoanVinyolicomençaaixí:“Perquèparaules?”.És una pregunta pesant situada en un puntdecisiu del poema, just al començament, quan laveuassajad’obrir‐seunpasenlarealitatiencaratotés possible,però també massatendre,massadelicat.En tot cas, és el que vindrà immediatamentdesprés el que començarà aorientar amb força elrumb dels primers sons i del text.Arabé,aquestapregunta ni tan solament acaba el vers o primeraentonació del vers. Només n’erigeix abruptament,exigentment,laprimerapart,elprimer compàs,elcompàsmésbreu.Lapodemcompararalsacordsocops de percussió inicials amb què alguns músicshan cregut que havien d’iniciar una simfonia o unquartet. Ben bé com si la potència dels primersmomentsfesgairebéimpossiblelacontinuaciódelapeçaovolguessinmanifestar‐nosquequalsevolcontinuacióésprovisionaliesporàdica.I,tanmateix,hosabem,hi hacontinuació,hi haevolució,en el poemadeJoanVinyoliienelspoemesengeneral,enlessimfoniesiquartets.Lapreguntaquecomençatanradicalmenteltrajectedelaveupertanyal text ElegiadeVallvidrera,un títol que anuncia dos elements fonamentalsdetotamanifestacióverbal.Elprimer element,elegia,ensrefereixelcaràcteroclimaenquèesmoulacomposició, el temprament i el temperament queprenenl’escaladelsafectes.Nohihaparaulaquenoestiguiimpregnadaperl’estat afectiudelqui lapronuncia.L’afectivitatnoésunafacultatdel’homedelaqual puguemprescindirono.L’afectivitat,queesvertebrasempreen estats afectius,constitueixunacondició de l’homei una qualitat inherent.La poesia,l’art, sempre ho han sabut i ho han tingut encompte. En canvi, en altres dominis de l’activitathumana,sovint han aparegut reticències i resistènciesal’actuaciódel’afectivitat.D’altrabanda,elmot“elegia” no únicament reconeix el clima personalque haafectat el procésde composició del text,elclimaapartirdelqualigràciesalqualeltexts’articula.El mot ens posa amés sobre lapista d’una determinadaidentificaciódel’estatafectiudelpoemaamb el que impregnen altres textos de la tradicióoccidental,ésadir,el climaoestat elegíac.Vinyoli,doncs, en denominar “elegia”el poema vinculaunestat personal al sentiment que han experimentatmolts homes i moltspoetes d’altresèpoques.Situaelseuestatdinslahistòriadel’afectivitathumana. El segon element del títol, el topònim“Vallvidrera”,anunciael llocdes d’oniapartir d’onés anunciadalaparaula.La veu sempreha de serarticuladaomoduladaenunlloc,queesdevéellloc.Siguiunaciutat,unacasa,unboscoundesert.Eljoqueanuncialaparaula,noméslapot anunciarenunlloc, en el lloc. L’absoluta necessitat material d’uncosperquè hi hagi veu humanaexigeixaixí mateixl’absolutasituació del jo en un lloc.La veu, doncs,sempreésacíinopasenunaltrelloc.Peròelllocdel’homeidelaparaulanoésúnicamentunindretfísico geogràfic. És tambéun lloc històric i comunitarideterminat.Perquèhihagiparaulatambécalqueuntu,queunacomunitatdetusqueviuenicreixensotalamateixaparaula,peròcadascunsolenlaveuisolenlaparaula,facipossiblelaconstitucióilavehiculaciódel diàleg.No únicament la veu, doncs, sinótambélallenguarequereixunlloc,ellloc.I quanlaparaulaésanunciada,llavorselllocesdevéelcentredelmón,elfonamentindispensable.És,doncs,enunestatafectiudeterminatienunlloc determinat ques’erigeixlapreguntaineludiblequetrencael silenci i queinicial’entonació delpoema:“Perquèparaules?”Lapregunta,quenomésocupalaprimerapart del vers,enstornadecopalsilenci.Fa sensible, oïble, la ruptura del començamentmelòdic quan la melodia tot just comença aconcretar‐se, a vertebrar‐se. L’aturada brusca del’impulsinicialtrencaelversiprovocaunaregolfadade l’energia que transporta. En certa manera, enstorna al començament i, així,elvers adquireixunaenergia addicional. Però, per damunt de tot, ensexpressa,enla rupturamelòdicai rítmica delversi124

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐en la insuturació que es produeix, la manera comsón conformades les percepcions físiques i psíquiquesenundeterminat momenthistòric.Per aixòlaforma d’aquest vers no és una excepció. El cursbrusc,juxtaposat,tensionat,trencatqueelmanifestamés aviat es presenta com el patró principal decomposiciómusicaldetotelpoema.Ensconstaqueel Vinyoli de la darrera èpocaés un mestre en elsajustamentsienlesdislocacionsdelvers.Enlesrupturesi en els estiraments o arrossegaments de launitat melòdicai oracional queés el vers hasituatenbonapartl’expressiódelapercepciódelritmedelescoses,lapercepciódelritmedel’experiència.Nosolament,però,la sevapercepció,ans,sobretot,laque ha configurat l’estat i el to vitals dels homesidonesdelasevaèpoca.Però,defet,elversnoespotaturar.I en resultauna situació paradoxal. D’una banda, la pregunta“Perquèparaules?”,quellançaeltextcapalasevarealització,reclamaunaresposta,comtoteslespreguntes.D’unaaltrabanda,lacategoriadelapreguntaposaenqüestióqualsevolpossibilitatdeteixirun text,d’establiruncursoun discurs.Lapreguntaésundetonantabsolutquefasaltarlapossibilitatderesposta.Car,ambquèseràsatisfetaaquestaiqualsevolpregunta si no és amb paraules? Ara bé,aquestano ésunapreguntacomles altrespreguntes.Aquestaéslapreguntamésdifícil,éslapreguntadefinitiva,essencial.Desprésd’aquestapreguntajanoenspodemferméspreguntesnipodemesperarcapmenaderesposta.Noúnicament,doncs,hiha unaaturadamelòdicaquasi al centredel primerverssinóque,sobretot,esprodueixuncol∙lapsedelsistemaverbal,delallenguacomallengua.Laprimerapartdelverses demanaper lautilitat i lanecessitatd’allò queconstitueixlasubstànciaprimeradelapoesiai,probablement,nosolamentdelapoesia.Laparauladelversesdemanapelvalor,pelsentitiperlanecessitatdelesparaules.Éscomsielcosposés en dubte declaradament la seva utilitat i lasevanecessitat com a cos. L’aturada hauriadeserdefinitiva.Comespotcontinuarunversdavantd’aquestasituació? I, tanmateix,el vers continua. Elspoetes, com els altres homes, es troben en situacionsdifícils o moltdifícils,peròelspoetess’hitrobenespecialment en els versos. I saben, com elsaltreshomes,que,adesgratdetot,calprosseguir.Ara,enl’obradelapoesiacomenl’obradelasensibilitat, del saber i de la consciència humanesens movem imprescindiblement en les paraules iamb les paraules. I la segona part del vers,el quehauria hagut deser l’acabament del’oració i delamelodiadelaprimerapart,perbéqueestrobipràcticamentdesguarnida, desfundada, incapacitadaperfer‐ho,hadereprendrelaparaula.Noesproposapas, però, de constituir‐se en una resposta alapreguntaexigent.Elquesapquehadeferifaésnocedir. Ha d’inventar, trobar un altre to, assajar elsalt.El verssapquelamúsicano espotacabar,quenecessita sons iparaules percontinuar‐se.Sapqueelversi elpoemaesnodreixenjustamentd’aquestasubstància,iqueelshomes,el mónilescosestambése’nnodreixen.Elversacceptalasituacióescandalosaaquèl’haportatlapreguntai,amblaparaula,plantaunaaltra vegada la veu i construeixunasegonamelodia.I ésaixíqueel versensdiu:“ei,nom’he pasensorrat,no m’he pas acabat, encara noets nialasegonameitat delamevapresència,isibépotseretsemblaimpossiblequepuguicontinuar,tanmateix continuo, com continuen les coses delmónpassielquepassi.”Id’aquestamaneradeclaraque només amb la paraula els homes i els poetespodenposardemanifestlaqüestiódelesparaules.Quehagipogutsercomençatunpoemaambuna pregunta així, “Per què paraules?”, posa enevidència una situació històrica en què l’home haposatendubtel’home.Cadavegadaquediscutimlafuncióoelvalordelaparauladiscutimsobrelafuncióielvalor del’home.El quedefet,però,ésrealmenthistòricésqueel poemaespugui feraquestapregunta i que no sigui ni estrany ni extemporanique se la faci. És justament la situació natural dedesconfiançaquedenotaenverslaparaulaelqueenfaunautènticsignehistòric.JoanVinyolisapcopsarla naturalitat amb què aquest signe opera dins lasevaèpocai,alhora,l’excepcionalitat,lainsostenibilitatque representa. La contundència energèticaamb quèllançaelprimerversexpressalaconsciènciadetal situació i el sofriment que causa.Quelapoesiasigui unadelestasqueshumanesméssensiblesimésvulnerablesalsaccidents deles paraulesés lògic i necessari. En el moment que no ho fosdeixariadeserun delsllocseminentsdemanifestaciódelacondicióhumana.No costagaired’arribar a laconstatació quetota l’època contemporàniaha viscut, a occident simés no, sota la preocupació per la paraula.Fenòmensmolt diversos,procedentsdelavidapolítica,social,econòmica,religiosa,nacional,ciutadanai, fins i tot, dels cercles mateixos de l’ensenyament,hanafectat laimatge i el valor que l’hometeniade l’home.Laparaula,l’òrganmés importantde què disposal’homeper representar i per representar‐se,perpensariperpensar‐se,per serl’ésser125


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐expressiu que li pertoca, no podia restar al margedelscaminsdifícils,feixucsisovintdramàtics,peronavançava. La paraula també havia esdevingut unaherènciaiuna experiènciafeixuga.Lamalfiança,elrecel,lasuspicàcia,lasospita,l’escepticisme,ladesconfianças’havienapoderatdelanostrarelacióamblaparaula.Alnostrepaís,alsPaïsosCatalans,aquestaexperiència occidental i contemporània de lallengua ha vingut aafegir‐se a una experièncialingüísticapròpiaforçadiferent.D’unabanda,elscatalanshempatitafonslavoluntatdel’Estatespanyol,persistent al llarg de seglesi ben activaencaraactualment,dedividiri exterminarlallenguacatalanaamb tota mena de lleis i de coaccions.D’una altrabanda,però,hemestatcapaçosdeconstruir,adesgratd’això, un moviment tan extraordinari com laRenaixença,quetinguécomacentrelarecuperacióilafeenlallenguapròpia.Hi hamoltagentdel nostrepaísqueésconscientqueaquestafehaestatunade lescolumnesprincipals delgranedifici culturalisocialqueelnostrepoblehaanatconstruint al’èpocamoderna.Lanostrapoesia,doncs,lanostraliteratura,elshomesilesdonesdelnostrepaís,amésdeviureenelclimadedesconfiançacreixentenverslaparaulaqueesvaestenentaEuropaapartir delsprimersanys del segle passat, han hagut de patir tambél’experiènciadelapersecucióidelavoluntatd’anihilamentde la pròpia llengua.Això ha afectat sensecap dubte el sentit que té la nostra comunitat delvalor de la paraula i de la llengua en general. Serl’objecte de la voluntat persistent, metòdica, desubstitució dela llenguapròpiaper una altrad’imposadanopotdeixarindemneselsafectats,entotsels ordres dels valors humans i,en primer lloc,enl’ordre dela llengua.A ladesconfiança política,socialiculturaleuropeaenverselllenguatgenosaltreshihemhagutd’afegirl’experiènciadelavoluntatdedestrucció física de lanostrallengua. Esclar quelanostranoésunaexperiènciaúnica,nidebontros.Hihaaltrespaïsosd’occidentquehansofertisofreixenpersecucionssemblants.Amb redreçaments mésomenys reeixits.Entot cas,però,per força,aquestacoacciópermanent sobrelanostraparaulahaestatuna experiència més directa, més concreta, mésferidoradelanostraconfiguraciópersonal icol∙lectivai,també,hadesvetllatsensibilitatsisabersmésdisposatsavalorarlesvirtutsprofundesdelaparaula.Lamevaopinióésqueaquestaexperiènciaafegidaconstitueixundelselementsquehadotatlapoesiailaliteraturacatalanesd’unsentitdel’humàespecífici de primer ordre.A hores d’ara, si disposéssimdels instrumentspolíticsper fer‐laconèixer,lanostraparaula,laparauladelanostrapoesiaidela nostra literatura,ja ha esdevingut unaherèncialiteràriaexemplar,per alshomesd’aquí i peralshomesdelmón.Arabé,tambésabemquelasospitasobrelesparaules no és una qüestió estrictament contemporània.Tenim, per exemple, prou documentaciósobre laGrècia clàssica,sobrela XinadeConfuci osobre l’Índia de Buda per constatar que probablementvisqueren situacions semblants. És evidentqueenshauríemderemuntarmoltenllà,massaenllà,enmomentsque lanostraimaginacióno pot niconsiderar,per trobar una tribu o una personaqueno hagi dubtat de la consistència dela paraula. Laparaulaésinherental’home,formapart substancialdelacondicióhumana.L’homeviuenladualitat,enla lluitaconstant amb ellmateix,enl’oposició aellmateix,en la proximitat i la distància permanentsamb ell mateix. La paraula no podria ser la companyadel’home,nohipodriacreureniparlar,consolar‐loi encoratjar‐lo,si nopatíslamateixainconsistènciai no disposés, també, de la mateixa resistènciaexcepcionalquel’home.Sempre i a tot arreu hem exigit molt a laparaula,sovint més que no ens exigim a nosaltresmateixos.Elspoetes,elsamants,elstestimonis,elsconvertits,els científics,elsqui han vist i hanoït,lihan exigittot:latransparència,l’exactitud,laplenitud,launióiladissolució.Icommésexigim,mésensospitem,mésendubtem.Peròquipodriarenunciaralspodersdetotamenaqueenprincipihematorgatalaparaula?ComUlisses,elshomessucumbiminexorablementalsencanterisdelmón.No solament alesgransmeravelles,com el mar ilessevessirenes,sinó també ales coses pobres,petites,mesquines,quepotsers’assemblenmésanosaltres.Ihienviemsemprelesparaulesperquèenslesexpliquinienslesfacin nostres.I arribaun momentquetot se’nsesmuny.Noenspodemexplicar niper quèexisteixenlescoses,niperquèsóntanbellesniperquès’esvaneixen.Noenspodemexplicar niels nostressentimentsnielsnostrespensaments.Illavors,en algunlloc,enellloc,ienun estatafectiu determinat,enspreguntem:“Perquèparaules?”.Ien comptesdeposar‐hi unaresposta,ambparaules,ambles paraules queenssemblaqueensesgarrien o ensmenteixen,femelsalt,i hioposemunaevidència,hi oposemelquedemésincontestabletenimdavant delsulls,comsielsullsvalguessinmés que la paraula.Hi oposem la segonapart delvers,l’entonaciói lamelodiamés difícilsimés afir‐127

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐matives:“Aquestblauintens/delmarésprou.”JoanVinyolioposaaixí elsdosabismesaquèporteninevitablementlesparaules:laparaulail’ésser,l’ésserilaparaula.Elshomes,perexpressarelblauintens,elmónilescoses femservir laparaula,perexpressarelsnostressentimentsielsnostrespensamentfemservir la paraula. És l’organisme comunicatiu méspotent que tenim.Hem establert un vincle indissolubleentre l’existència,lanostraexistència,i laparaula,l’hemestablertoenshihemtrobatestablerts.Unvincle queens constitueixcoma éssersexpressius,ésadir,comaésserscompresosenlaparaulaicompromesosenlaparaula. El cabal queengega lasegona melodia delprimerversésmassagranimassaimpetuós.Laribadelprimerversnoelpotcontenir.I,amés,aralamelodiadel’éssers’haimposaticomençaalliscar.Cal,doncs, com sap fer molt bé el poeta en situacionsd’amuntegament d’energia, deixar que el correntdesbordielprimerversiqueinundiunapartdelsegon.Noésqueaixíatenuï latensiórítmica delprimersvers,ans,mésaviat,preténd’accentuar‐la.Nos’hanpasacabat ambaixòelscontrastosilestopadesqueelpoemaconté.Però l’ElegiadeVallvidrerahad’expressarelsacordsielsdesacordsquemouenl’home. Ha d’arribar fins on pugui,enllà.L’existentexisteixiresplendeixambblausintensos.Ihadeserdit, hadeser acollit,ha deser habitat i hadeserreconegut.Iésamb laparaulaqueelmónhi continuaessent dit. La contraposició fonamental entreésser i paraula continua actuant, doncs, i torça itorçaràamb força,trencai trencarà mésd’una vegadaencaraelfilferrodelvers.Tanmateix,el que és cert és que, fins i totnegant‐lao desnonant‐la,laparaulaharetallatihaconfiguratperl’homeiperal’homealgunamenaderealitat, sigui aquesta inefable o no, material oimmaterial, objectiva o subjectiva, il∙lusió o electrons.La paraulade l’home haacollit el blau,l’intens,elmari l’excési lasuficiència.Laparaulas’hafet campana i ressò, d’una maneraincertai, segurament,incompleta,del’existent, i l’ha proclamat.Nosabemquanlaparaulaacudíalsllavisdel’home,ni perquè,nicom.Ésmés,noenspodemimaginarl’homesenselaparaula,comno enselpodemimaginarsensela vistao l’oïda.De tempsimmemoriallesparauleshan anatihan vingut del’homeal’home,del’homeals éssersi a l’univers,en elpoema,enlaconversaoenlavidasilenciosadelaintimitat.La proclamació que efectua la paraula sempre haestat una acollida, una reconeixença de l’existent.Comafirmendosversosdeladarrerapartdel’ElegiadeVallvidrera,“el que, però, perdura/ho funden elspoetes”.Sónparaulesalemanyesd’unpoetaalemany,Hölderlin,queJoanVinyolitradueix,repeteixitambéacull, i en les qual posa,a desgrat de tot,confiança.Nohihadubtequeelpoetasabiaquenosaltres,gentdeparlacatalana,hi afegiríem,enescoltar‐les,lanostra experiènciasobre les paraules. Lade la coacció i l’extinció, la de la usurpació del’herènciapersonalicol∙lectivailadelarenaixençailareconstrucciói,enprimerlloc,ladelafundaciódelallibertat.Fetifet,cadapersona,cadatribu,cadapobleescoltaamb lasevaveu,iésamb lasevaveuque assaja d’acostar‐seals altres sons i a les altresexperiències, als altres mons i als altres sentits.Aquellsdosversosfinals,però,són,permésallunyatsque estiguin delprimer vers,unaresposta alapreguntainicial,“Perquèparaules”,ialanecessitatquetélanostraèpocad’escoltar‐lesid’escoltar‐nos‐hi afons.Enelterritoride l’humàésaixí com esfalapoesiaieldiàlegentrel’homeielmón,entrel’homei l’home:semprearran dedosabismes.Ladesconfiançaenlaparaulasempreacabaen desconfiançaenl’home.Lacoacciósobrelaparaulasempreacabaencoacciósobrel’home.Iladesconfiançaenl’homeilacoacciósobrel’homesempreéselpuntdepartidad’unanovaafirmaciódel’homeidelaparaula.Lapoesiamesuraicomunicacontínuamentladistànciaentrelaparaulail’existent,isemprehitrobadistànciai sempre hi troba proximitat. La humanitat, atravésdelaparaulaideladiversitat deparaules,haestat undiàleg difíciliininterromputambl’existent.Per habitar‐lo i per habitar‐hi.Per conèixer‐lo i perreconèixer‐lo.La poesia ha estat el vaixell insígniad’aquesta tasca que l’home s’ha proposat: salvarl’insalvable.128


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Orió ja fa part de miPep SolàEls poetes són receptius a tots els senyals delmón. D’entre ells, n’hi ha alguns que estan condemnatsa cercarconstantment,elseuanhel és incommensurableiviuen sempre en lacarència d’algunacosa.Nomésde tant en tant els és donat detrobar l’oasi on poder reposar.Aquest és el casdeJoanVinyoli,el qual anomenava “besllums de permanènciafeliç”aquestsmomentsd’assosseciplenitud.Aquests poetes són homes desmesurats,il∙limitats en el seupropòsit,d’unavitalitatextraordinària:semblenvenirdemoltllunyicarregar alessevesespatlles totalahumanitat queels haprecedit.Sónhomesaquielscremenelsmotsi,defet,elscremalavidamateixa.Lacombustióvital,transubstanciadaenparaules,ésprecisament allòquedónasentitalasevavida.Però això té perills:Hölderlinhi va perdre el seny i es va recloure a la torre deTübingen.Vinyoli,comell,vatransitarper lestenebres.Enaquestshomes,lesdimensionstemporaliespacial nopoden ser rígides.Necessiten transgredir‐lesperdonarcabudaatotalasevapotènciavital.EnVinyoli,elsrecordsilamemòriapujavenperformarpartmoltactivadelpresent,ielpresentdeseguidadeixava de ser‐ho perquè “tot és ara i res”.Quantal’espai,eldelaterraselifeiapetit,iperaixòmirava enlaire i entravaenressonànciaamb el celiels seusobjectes.Vinyoli teniauna sensibilitat còsmicai“sentia”elmoviment delsastres.Desdebenjove,enacostar‐selesdatesdelsolstici,tanteld’estiucomeld’hivern,sesentiaenvaïtperunavibracióprimigènia.Així hoescriviaal’amicÒscarSamsóenels anys de guerra civil,els de la indigència moralcol∙lectivamésextrema,referint‐sealanitdeSantJoan:“És unahoraplenadepressentimentsque esmostren sobretot dinslasuprematensiódeles nitsestelades”.I ho certificava,anys més tard, el1975,en unadedicatòriaaVicenç Altaió:“Tutenstotalavida per endavant.Jo tinc la mort ala cantonada,però men’escapo mirant potser la claror d’aquestsdiesque són prop del Solstici d’Estiu,quea miemtrasbalsamoltdesqueerajove.”PeròhemderecórreralsversosdeVinyolipertrobar‐hi els senyals més contundents d’aquestaconvivènciadelpoetaambelmónastral.AlanitdeVinyolis’hiacostumaaentrartravessantunperíodede temps tambémàgic,eldel crepuscle,nomenystrasbalsador.Certament,“lasecretafont del’èxtasidelvespre”éslaportad’accésalanit.EnElCallat,elllibreon laindagaciólíricadelpoetaassoleixelvolmésvertiginós,lesestrellesnoformenpartd’unpaisatgequehadesercontemplatsinó que són un agent interlocutor.En aquest cas,però,són feridores perquèla seva resposta ésunaveritatfredai nohi harespostessatisfactòriesalespreguntes pregones. Cap certesa és perdurable,només el “crit salvatge” delshomesque,com ell,interroguen.Quedarà, només, l’opció de tornar‐se“pasturade silencid’estrelles”.Ésjusten aquestllibrequehipublicaelpoema“Gall”,escritsotal’influxdelsefectesexcitantsd’unanitproperaaladeNadali,pertant,alsolsticid’hivern.Vinyoli pretenia escrutar “el secret altíssimcòsmic i ancestral de les constel∙lacions i lesgalàxies” i el seudiàleg estel∙lar prenia més forçaenelsCantd’Abelone,elsegon delsseusllibresmístics,osigui,sensualmentalats.Enelprimervers,jas’adreça a la constel∙lació d’Orió, la de presènciamés imponent en lesnostres nits hivernals,per demanar‐liqueaturielseuvol,ques’eixampliiquecreïmés nit, on es pugui perdre, o fondre, la vida delpoeta.Éssensdubte,unaaltramodalitatdelshabitualsimpulsosdeVinyolidedissoldre’senlanaturalesa.Desig que serà satisfet uns cants més endavant,quandirà:“Arasóctemplederosada/iOriójafapartdemi”.Elpoetaha passatde volerfondre’senlanit aconvertir‐seentemplederosadai acon‐130

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐tenir, ell mateix, la constel∙lació. Les expectativesinicialss’hanvistdeltotsuperadespercausadel’extraordinàriaforçavitaldeVinyoli il’incommensurableanhel que esmentàvem al començament.Arribatsenaquestpunt,siel vertigen no enshoimpedeix,jahipodem posar aquellaltrevers,aradelllibreCercles:“Heaturatelvoldelesestrelles”.Elmagiàdela nit gosava imaginar queaturavael movimentdelavoltacelesteitotaixòambelpoderdelaparaula.Aquest desig ascensional de Vinyoli, aquestímpetu totalitzador,fruitd’unaintensaexperiènciacòsmica,el portaren a fer‐se amic del llamp, comNietzsche.Peraixòialtrescosestrobemtanavinentque hagués desitjat morir d’aquest raig fulgurantqueconnectaelcelilaterra.“Morird’unllampéselquevull,nopasalllit,ansapleboscentrelesbèsties.”EsculturaConstel∙lacióVinyolid’EnricPladevall,instal∙ladaaReus131


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐De Shakespeare a Vinyoli:el recorregut d’una imatgeJoan TodóEl segle XX ha estat profús en poetes que, alhoraqueescrivienlasevaobrapoèticaensentitestricte,en feien una de paral∙lela, o complementària, enprosa,dedicadaareflexionar sobre el fet poètic,osobrel'obrad'altrespoetes,comsilaprimeranecessitésaquest complement assagístic. De The Dyer'sHand o Quaderns de l'Alquimista, per posar dosexemples, és gairebé una constant. I aquest fenomen,enel nivell mésprosaic de l'assumpte, no ésalièalaprocedènciaaladedicacióuniversitàriadelamajor part d'ells,a la seva condició d'especialistesacadèmics.Una constant podríem dir que gairebéhagenerat un prejudici;especialmentdinsunaliteratura,la catalana, que des de la consciència del’exigüitatdelatradició pròpia,haprovat de legitimar‐seatravésdel’enquadramentdinsl’altaculturaoccidental.Fruit d’aquestadoble dinàmicaés la riquesadels encreuaments entrelecturai creacióenuna literaturaonlapropostadeT.S.Eliot a “Traditionand the Individual Talent”, va ser traduïda al’avançadaenl’orsià“totelquenoéstradicióésplagi”.Així, trobem un Joan Vinyoli que es confessa“confús i gairebé espantat de la meva incultura”,basant‐se en el fet que no té una carrera universitària;itanmateix,Vinyoliacompanyalasevaobrapoèticade pròlegsi textos prousubstanciosos,aixícom d’una àmplia traducció de poemes de Rilke.L’afirmació,enqualsevolcas,revelaunainseguretatreal que,acompanyadad’unautodidactismeautèntici,segurament,d’unacertadesatencióperpartdela crítica, va fer que Vinyoli desenvolupés la sevacarreraamb unacertalentitud,i quetrigués molt adonar tota la mesura del seu talent.Una lentitudacompanyada perllargs períodesde silencicreatiu,d'esperai maduració,i tanmateixclarament ascendent,culminadaambeldípticfinal,publicatel1984,que formen Domini màgici Passeig d’aniversari.Untext,aquestúltim,queesdevégairebéunamenadetestament vinyolià,latercerapart del qual,“Elegiade Vallvidrera”, desenvolupa justament una menadesíntesidelesideesdel’autoralvoltantdelapoesia.Paral∙lelament,Vinyoliacabadedicant‐sealatraducció.Podríem dir,ihitornaremmésendavant,que mancat d’una obra en prosa assagística decaràcter metapoètic (a excepció del pròlegper aElCallat i d’alguns textos dispersos espigolats de diversesentrevistesiocasionsdiverses,odelacorrespondènciaambMiquel Martí iPol),enVinyolilareflexiósobre lapoesia,pròpia ono,espresentasobretotatravés dels propis poemes, incloent‐hi lestraduccions i referències intertextuals que hi sóninserides.Així,abandadeRilke,tradueixsispoemesde Friedrich Nietzsche per a la revista QuadernsCrema,el1979,iunpoemadeWilliamShakespeare.Unatraducció,aquestaúltima,queintegraràdinsunvolum propi,Dominimàgic,enunapràcticainauguradaper Cants d’Abelone, que inclouen el poemagairebéhomònimdeRainerMariaRilke.Elpoemashakespeariàenqüestióéslacançód’Ariel,delprimeracte,escenasegona,deTheTempest.El trobem,concretament,quan l’esperit ArielcondueixFerran,príncep de Nàpols, prop del magPròsper i la seva filla Miranda, tot atraient‐lomitjançant la música. I la lletra d’aquesta música,destinada a manipular el príncep de Nàpols,és elpoema que es posa tot seguit en boca d’Ariel, unpoemaqueevocalamortdelparedeFerran:Fullfathomfivethyfatherlies: Ofhisbonesarecoralmade;Thosearepearlsthatwerehiseyes; Nothingofhimthatdothfade,Butdothsufferasea‐changeIntosomethingrichandstrange. Sea‐nymphshourlyringhisknell: (Dingdong) Hark!nowIhearthem,– (Ding‐dongbell)133

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐AquestésnomésunpasenlamanipulaciódeFerranperpartdePròsper:fer‐licreurequesonpareésmort,comapaspreviperdur‐lodavantMirandaiprovocar quetots dos joves,d’acord amb els interessosde Pròsper, s’enamorin. El poema és, dinsl’universdeficció bastitperl’obrateatral,unamentida:Alonsonos’haofegat,iesretrobaràambelseufillenlaprimeraescenadel’actecinquè.Aquí,però,se’ns descriu lasevamort, notant una desapariciócomunametamorfosi,concretadaenduesmetàfores:elsossosque esdevenen corall ielsullsque estornen perles.El cadàver, així,passa a formar partdel’àmbitmarí,ingressaenunnouordredelarealitat.Mitjançant aquestes translacions, de fet, elpoemaredimeixlamort dequèellmateixdónanotícia:Alonso, ofegat, s’hi transforma en una cosamés bella que no la que era, quelcom plenamentintegratenelnouàmbitonaraestroba.Vallapenad’afegir,d’altrabanda,quel’obraés unade les quehan tingut mésrecepció dins laliteraturacatalana,almenysalavistadelestraduccionsrealitzades:unadeJosepCarnerdurantlaprimeradècadadelsegleXX,unasegonadeCèsarAugustJordanael1930,ladeJosepMariadeSagarra(possiblementlallegidaperVinyolienlasevajoventut)iduesmés,posteriorsaVinyoli,acàrrecdeSalvadorOliva i Miquel Desclot.Afegint‐hi, esclar,pelque faalpoemad’Ariel,unaaltratraducció,dutaaterme perJoan Ferraté,sobre laqual tornaremtotseguit.Hi ha,però,unaltreintermediari:T.S.Eliot.Perquè fins aquí,parlàvem d’allò que seria pròpiamentel poema dins el seucontext originari, l’obrade Shakespeare. Entre aquest i la traducció deVinyoli, però,hi haT.S. Eliot; concretament,i perara,lasevaobracrítica.JaNorthropFryeensavisavaque,per aaquest poeta nord‐americà, lacançód’Ariel sembla associada al procés de la creaciópoètica, a la transformació d’unes determinadesvivències enunaformaverbal;concretament,Eliotcitael poema,en Theuseof poetryand theuse ofcriticism,totreferint‐seal problemadelainspiració.Per aaixò,es basaenl’anècdotade laredacció delpoema Kubla Khan, de Samuel Taylor Coleridge.Recordem‐la: Coleridge, havent pres un calmant(possiblementopi),vaadormir‐seivatenirunsomnion elllibreque tot just abanshaviaestat llegint esbarrejavaamb una sèrie de versosque,ja despert,intentaria transcriure abans que una interrupcióinoportunal’obliguésadeixarelpoemaenlaversiófragmentària(respecteal poemasomiat)però definitivaqueenconeixem,haventoblidatpelcamítotallòquenovatenir tempsdereconstruir.Coleridge,defet,varenunciaraarrodonirelpoematotsubstituintels versos que havia oblidat per una o altraforma de complementació del material efectivamentregistrat, convençut que el seu ofici com aescriptor mai no seriacapaç d’estar a l’altura delainspiració onírica. Eliot és d’un parer ben diferent:“Lafeenlainspiración místicaesresponsabledelaexagerada reputación deKublaKhan.Ciertamente,lasimágenesdeesefragmento,cualquieraquefuesesu origen en las lecturas de Coleridge, calaronhastalomáshondodesussentimientosyallísesaturaronytransformaron–“perlassonlosquefueronsusojos”–antes desalir nuevamentealaluz;peronosehanutilizado:elpoemaestáporhacer” 1AllòquemancaaKublaKhan,segonsEliot,ésel treball literari posterior a la “inspiració mística”queli dónaorigen.LacitaciódelpoemadeShakespeare,concretamentdel vers tercer (justament elquecentraràelnostretreball),ésempradaaquí,demaneradescontextualitzada,comunametàforadela transformació deles vivències (ni que siguin,enaquest cas,lectures),ésadir,els“ulls”,enunapropostaper al poema a fer (les “perles”); no tot elpoema,segonsEliot,peròsíelseugermen.Trobemaquí, de fet, una operació de “lectura incorrecta”queinsereixunametàforarelativaalamortperofecdinsunametàforamajor,dinslaqual transformaciód’unsullsen perless’equiparaalatransformaciódelesvivències,delcaosdelapercepció,enl’arreld’unpoema,d’una formaque Eliot voldria tancada,estricta.Totplegat,laimatgetractadedonarcompted’unproblema,el dereunir l’autonomiadel poemarespectealarealitatamblasevacondiciódevehicleperal’expressióilaconstrucciódelaidentitatdeljoque escriu, i que té una existència efectiva dinsaquella realitat; la relació, doncs, entre la vida il’obra,plantejadaenunstermesmenysingenusqueenlahistoriografiapositivista.LacosaméscuriosaésquelalecturametaliteràriadeTheTempest enconjunt noés,defet,innovadora;estractad’un text que haestat considerat,finsitot,el testament literari deShakespeare,tot cercant en determinats parlaments de Pròsperunaanalogiaentrelesartsmàgiquesdelprotagonista,quemanipulenlarealitatbastint,dinsl’illaon esdesenvolupal’acció,ununiversdefantasmagories,ilesartsteatralsd’undramaturg,quemitjançantunasèried’esperitsalessevesordres(elsactors)aixecariaunarealitatfictíciadavantelsespectadors.Diversosfragments de l’obra,tant com l’obraen el seuconjunt,permetenestabliraquestalectura;peròcapd’ellsno és directamentlacançó d’Ariel,com amí‐134

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐nimfinsqueno arribemaladescontextualització aquèlasotmetEliotenaquestcas.Encara amb Eliot,trobem una altra referènciadestacadaalpoemadeShakespeareenTheWasteLand;enel vers48delatercerapart,“Theburialof the dead”,retrobarem el tercer vers delacançód’Ariel,citatentreparèntesisenelmoment queMadameSosostristiralescartes,entreellesladelMarinerFeniciofegat,Flebas.D’acordambJoanFerraté,aquest personatge correspon al protagonistamasculí del poema,i lasevasort té un sentit moltconcret:“Ésla mort natural, doncs,figurada perla“mortperaigua”comamortsenseredempció,peròalmateixtempscomaúnicaformaderescatentantquesignifical’alliberamentdela“mort en vida”queéslanostravidanatural.”Elmotiureapareixenunaal∙lusió de “The fire sermon” i, sobretot, la secció“Death by water”; també segons Ferraté, aquí la“cosa estranya i rica” de la cançó d’Ariel no és alcapdavallsinóla“personalitatintegrada,laidentitatpersonal finalment atesa”.En aquest cas,doncs,elvers de Shakespeare rep una mena d’interpretacióentermesmorals,almenysdinselnoucontextbastitpelpoemad’Eliot.Lamort natural enofegar‐se,lafi delavida,s’oposaaixí alamort metafòrica,lamort en vida que transcorre en l’erm del títol delpoemai és el resultat d’una existència fal∙laç;mésconcretamentd’unarelaciódeviolènciaambl’alteritatquehiencarnapelpersonatgefemenídelpoema(almenysdinslalectura,moltargumentada,queduatermeFerraté).Éshora,però,quetornem aJoanVinyoli.Lareferència més antiga que fa el poeta a l’obra deShakespeareestrobaen elpoema“Primavera”,oneljopoètic,encalma, quietipledelamemòriadeltempspassat,queambelcrepusclearriba,comal’illadePròsper,encantada,sovintescoltolacançód’Ariel.Enstrobem,així,enl’àmbitdelapuraal∙lusió(a diferència d’Eliot, que igual que el Vinyoli méstardà opera per cites literals, encastades dins elpoemasensesoluciódecontinuïtat),totprenentelspersonatges shakespearians com a referents vàlidsper a representar estats d’ànim i abstraccions morals;justenlamesuraqueOtel∙lopotrepresentarlagelosiaiHamletl’esmapèrdua.La“cançód’Ariel”ésaquílamemòriadesvetlladaperlacontemplaciódelcrepuscle,un crepuscleque deixa el jo en un estatd’encís molt semblant al de Ferran.També és unameraal∙lusió el quetrobem en “Ariel–Calíban”,ons’aprofitala marcada oposició entre els dosprincipalsserventsdePròsperper areunir lesseves personalitatscontraposadesenladelpoeta,esdevingut“lira”o“llaüt”.Enel mateixllibrequecontéaquestúltimpoematenimtambédospoemesconsecutius,“Per la sega” i “A clar nivell de càntic”,on apareixunacita,el“canvid’ulls”,dinslaimatgedelcapbussamentque segons FerranCarbó “expressal’endinsamentalesfondàriesinteriorson estrobenelsresidusd’experiències, vivències, somnis..., algunacosaqueserveixdegermeniembrióperalpoema”.El“canvi d’ulls”,queapareixaquí per primercop,ésdefetundelsmotiusrecurrentsdel’obradeVinyoli;i,perbéqueel lligam nosiguiaquíexplícit,acabaràtrenant‐se amb latransformació en perlesdelsulls delpare deFerran.Enelpoema“Algúquevedelluny”,dinsTotésaraires(1970)trobaremunarevisió dels inicis poètics de l’autor 2 , encapçaladaper unacitadeTheTempest,el famósfragment delparlament de Pròsper que, com indicàvem mésamunt, ha donat peu a interpretacions metaliteràriesdel'obra:“Wearesuchstuff/Asdreamsaremadeon,andourlittlelife/Isroundedwithasleep”.S'encadenen,dinsel cosdel poema,tot decites ireferènciesadiversos autors:Rilke,Riba,Hölderlin,LiTai‐Po,peraconcloure:Fes‐meelfavordecreure,nopasenmi,decreurequelescosespermisónperserdites,quejoencaram’assajodedir‐lesambparaulesdifícilsdetrobar,quequanlestrobojanohihalescosesiemquedosol.Flebes,elmariner,vacórrermoltesmars;guanyà,perdé,sofrílamortperaigua.Llegim‐nosl’unal’altreLaTempesta:sabremalgunacosadelavida,delsomniidelamort.La reflexió sobre el sentit de la creació (i lamanera com desemboca en un esborrament de larealitat,talcomafirmavaMallarméipotserhauríemderecordarmésd’uncopabansd’assignaraVinyoli,alegrement,l’etiquetade“realista”)s’encavalcaaquíamb unaal∙lusió aTheWasteLand,poemaassociata TheTempest a través de la cançó d’Ariel;la qualmostra l’ingrésd'allò queés viu,real,en un ordrealtre que ho transfigura,queho anul∙la,dela mateixamanera que,aquí, latroballadelsmots per adir les coses coincideix amb la seva desaparició iamb la solitud definitiva del poeta. El poema,així,135

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐més que aixecar‐se contra l’esvaïment del real,enrevelalacondiciófugaç,aquellaqueelmateixPròsperevocaenelsmotscitatsabans.Elfetinteressantésque,jades d’aquí,lareflexió vinyolianasobrelapoesia(dinsdel poemamateix)prencomapuntdereferènciaexplíciteltextshakespearià.Nopodempassarsenseanotarduesreferènciesméscircumstancials,del’ordredelesal∙lusions:en“Primeresbósderetrat d’unadona”ien el poema“Pròsper”,abansd'arribaralcasprincipal,eldelllibreDomini màgic,especialment lasecció tercera.Es tracta, de fet, d’una secció fortament individualitzada,composta bàsicament per “cançons”(en unsentit mésaviatlax,formalmentparlant,delterme; es tracta,en qualsevol cas,de poemes derima consonant)i en la major part dels casos ambreferènciesliteràries,desdeMallarméfinsaGoethe,abandadel gairebéomnipresentShakespeare.I ésque, de fet,el tercer versdela cançó d’Ariel obre,com a epígraf, el conjunt de la secció; a bandad’això,quatrepoemesen concret centren elnostreinterès: “Cançó lila”, “Cançó d’Ariel”, “Cançó demar”i“Campanes” 3 .Elsegondelscitatséslatraduccióvinyolianadel poemadeShakespearedequèparlàvem abans;enunanotaalfinaldelllibre,l’autorafirmahaver‐sesentit “obligat” arealitzar aquestatraducció:“i hovaig fer procurant donar, encara que fos en versosde metrei ritme diferents dels del’original,l’equivalentmésaproximat possible,finsonvaigsaber,de l’efecte que produeix el poema en anglès.” Ésben béaixí:elsheptasíl∙labsdel’originalesdevenendecasíl∙labsenlaversiódeVinyoli,queesdiferenciaen això de latraduccióanisosil∙làbicadeSagarrai dels octosíl∙labs emprats per Joan Ferraté. Ésaquestatraducció,defet,la quemés s’apropaala136

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐deVinyoli, que en tot d’aspectes n’és una rèplica,milloradaquant al sentit literali lesformesdel’expressiógràciesal’espaidejocmésampliquedonenelsdecasíl∙labs 4 :Benbécincbracesfondojeutonpare:delsossosseussen’estàfentcoral,elqueerenelsseusullssónperlesara,niunamicadelqueésenellmortalnos’haperdut;unamudançaclarademareltornaencosaricairara.Nimfestoquenamortsperellcadahora:eldringescolta!,aralessento,ning‐nang‐ning.Val la pena demanar‐nos, però, pel sentitd’aquella “obligació” de traduir el poema de quèparlava Vinyoli; sense cap dubte, va més enllà deldeuremorald’admetrelesfonts d’un poemapropi,de la necessitat de no cometre un frau respecte al’abastdel'originalitatpròpia.Aquestproblema,queafecta l’últim vers del poema següent, “Cançó demar”,s’haguéspogutsolucionar indicant‐hoenunanotafinalcomlaquejainclouelllibre(juntambunaaltradeparal∙lela,dedicadaaprecisarl’arrellul∙lianadelverb“eixir”enelpoema“Sidenit”),abandaqueelversde“Cançódemar”noenganyaningúdesdelmoment que l’intertext shakespearià, com ja hemdit,encapçalatotalasecció.L’obligaciódequèparlaVinyoli,defet,semblaanarmoltmés enllà;implicainclourelacançó d’Arielcomun poemamés dinselllibre,traduïtalcatalàper taldefondre’l ambl’obrapròpia;peraapropiar‐se’l.Hiha,així,enparaulesdeSegimon Serrallonga, “aquella altra dificilíssimallibertat perlaqualel traductoraconsegueixdeprimerlacomuniódel’homequeésellambl’homequeés o fou l’altre i aconsegueixper aquí i només peraquí lacomuniódelpoetaambelpoeta.”Serrallon‐137

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐gaparla,ésclar,del“Cantd’Abelone”deRilke,queVinyolitambéinclouenunaltredelsseusllibres.Enelcasqueensocupa,però,hemd’anara“Cançódemar”,iaallòqueensendiul'autor:“Vameravellarmequeelmeupoema,nascutarrand’unsomni,fostot ell com preparat per arribar al “màgic”vers final.”Vegem,però,elpoemasencer:Aquinracód’antigamarvingut,francderecances,m’hequedatrocós,matinalmentatònitquejofosunaltre,net,insomne,resolut?Queveloçmentcorriasenseporperlafinorporosadel’asfaltcapons’assecaencadabarca,alpal,lateranyinaambfoscasalabror!Quanhesentitlavellaolordesalmarinaapropihetocatelsesculls,heinterrogatlamardesdelsorralisem’hanfettoteslesperlesulls.Noestractariatantqueel versfinalneixiindependentmentdelareferènciaaldeShakespeare,com semblaria que vol fer‐nos creure Vinyoli en lasevanota d'aclariment 5 , sinó del fet que n’és unainversió: aquí,les perles es transformen en ulls. Hiha malgrat tot un cert paral∙lelisme que justifical’acarament entreun i altrepoema,fent‐losestablirun diàleg, orientant una determinada lectura deltext del poeta català. “Cançó de mar” narra unaanadacapalamar;allàel jopoètic,comel nàufragde l’obra teatral, es transforma en “un altre, net,insomne,resolut”;ara bé,al capdavall elfet d’interrogarlamarprovocaunaltrecanvienelsubjecte,eldelesperlesenulls.Nohiha,així,unafusióentrel’homeilanaturacomlaquefeiapossiblelamort(ila creació poètica),sinó un distanciament fruit delcaireinquisitiuqueprenlamiradahumana.Ambdóspoemes,“Cançód’Ariel”i“Cançódemar”,s’oposen,d’aquestamanera,quantal’experiènciaevocada.Obrienlasecciódospoemes,“Cançóblava”i“Cançó lila”,quepodemreconsiderar ara.Enelprimer,elllenguatgeéslapossibilitat(aparentment,atravésdelsuïcidi)de“ser‐feliçcombeureunvasdellet”,totmirant “eldedins secret del blaudelaparaula”.“Cançólila”s’organitzaalvoltant d’un apòstrofeal“motlila”,possiblearreld’unpoemaquenoesrealitza.Podemrelacionar aquestaideaambunadeterminada tradició que arrenca amb la paraulavivade Maragall, i quetrobarà diferents inflexionsen l’obra deCarneri deRiba;ésCarner,potser,quis’apropa més alstermes vinyolians,en textos com“Virtut d’una paraula” i “Teoria de l’ham poètic”.Així,el“motarribat encarasense/projectedesentit”alqualesreferiràVinyolien“ElegiadeVallvidrera,III” és, per a Carner,el principi generador d’unvers “donat” (gairebé diríem “màgic”) que serà elnucli del poema definitiu, almenys com a centreorganitzadordesentit.Vinyolimateixhifareferènciaen una carta a Miquel Martí i Pol d’octubre de1978:Devegadespensoqueno,quelapoesianoésnomésqüestió de treball, sinó qüestió de contemplació.Com quearaesticentresoquatre poemesalavegada,emfaig untipdellegir‐losirellegir‐los,persitot d’unatrobo laparaulavàlida, la paraula quedónasentiticohesióalqueseràelpoema,siarribaaser‐ho, laparaulallum (clau).Esdeu poderescriuredemolteso,almenys,d’algunesmaneres.–Aranopensoqueempassimaiallòdelversqueelsdéusetregalen perquè el poeta faci la resta de la feina.Ningú no emregalacaphendecasíl∙lab (sic)acabatqueengenerid’altresfàcilment.No. Mésaviatunao duesparaules; així, tal com sona: paraules, peròquevolen,sipucexpressar‐meaixí,seralgunacosaquenosé què és. Finsquetot d’unas’hiafegeixenaltresmotsialtresque vaig acceptant fins que séqueallòjaés. 6Com dèiem, però, en “Cançó lila” el poemanoesduaterme;eljo,abandonat,s’exposallavorsa“morir negat” (un altre cop el naufragi, el de Shakespeare,peròtambéeld’Eliot),esperant“l’àmforaque salva”; aquesta expressió,amb la qualconclouel poema, ensremet al “perill que salva” d’un Hölderlinfiltrat per Carles Riba.L’àmfora serà,llavors,una mena d’entrega al’incert d’on sortirà,definitivament,elpoema, almenys en els termes en quèaixòserà plantejat,de nou,en“ElegiadeVallvidrera”.Diversosfilstextuals,però,esbarregenaquí,partintdel poemadeShakespeare,reprenent lainflexióeliotiana i afegint‐hi,com amínim,lalecturade Hölderlin i Riba, abandadela mateixa reflexióvinyoliana.Xifrableaquestadarrera,segurament,enladavalladaquesignificael vers“sem’hanfettoteslesperlesulls”,en elqualVinyoliafirmalafragilitatd’unaexperiènciaplenadelapoesia,quetanmateixno es cansadebuscarique,adiferènciadels altresautorsevocats,captaenallòquetédefungible(d’aquíel debatible apropament a lesrealitats concretes,la“segonaelegia”de què haparlatJoanTeixidor),sense refermar‐se en la pretensió d’una permanènciadins aquell estat; el fet d’emprar lametàfora d’un negat fa, en realitat, prou visibleladificultatd’instal∙lar‐seentalestatambgarantiesde138

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐romandre‐hi,desobreviure‐hi,d’habitar‐lo.Un mecanisme del tot visible en l’obra delpoetadeSantaColomadeFarnerséslaintratextualitat:la constant represa d’una sèrie de motius ilemes(coml’insistent “Totésaraires”quel’obsessionaràdurantlaprimera meitat dels anys setanta)que,enlarepetició,assoleixen unarenovadacàrregade sentit que es va transmetent de poema enpoema,enriquint‐se acada pas;saltant,fins i tot,per sobre de les “èpoques” creatives de l’autor, iabastant tot sovint les seves referències (sovint,també, obsessives, com hem anat veient) a altresautors.Noésestranya,així,ladensitatquetranspira“Elegia deVallvidrera”, veritable testament poèticdeVinyoli (acompanyat perdossuitesmés,“Vesprealacafeteria”i“Sensemans”),poemaqueseràl’últimaparadadelnostrecamí.S’obre,defet,amb unainterpel∙lació directaalamar,dinslaqualeljopoèticéscaracteritzatcomun bus quehi cerca“perlesque abanshavien estatulls”,és a dir,lanovamiradad’aquellque hapenetraten l’àmbit demort fictíciadel poema 7 .Aquí,lacita deShakespeareja no ve marcada; immediatamentrecognoscible després de Domini màgic, elsseusressonss’anirandisseminantalllargdelpoema,creuant elmotiu deles “perles” ambels ressons ribians(“perla”éstambé,defet,undelsmots‐claudel’autordelesEstancesiSalvatgecor)ihölderlinians.La“perla”reapareixal fragmentIII;tot i queaïllada,convocajaelrecorddelacitashakespearianai laredimensiona;aquí les perlesqueforen ullssón el resultat de la recerca iniciada amb el “motarribat”i ques’adreçaals“déus”quedonen “sentit,certesaiforça”;ésadir,elpoema.Retrobemtambél’ofegat,pelperill quel’activitat significa,però tambéperlapossibilitat quedónadeviurepersempre.S’insinua així un moviment purificador, que ens ésdescritendosmoments:alfragmentIV: incendiqueesdestrueixasimateix,mentresalvadesquedenlescosesquetocàiméspuresIalVIII,respectealatrobadaamb“algú”: vaigquedar‐mecec,peròvidentd’algunacosacerta,certíssima;Hi ha, per tant, un canvi en la mirada quecondueixalarevelaciód’unaltreespaiqueés,jahopodemdir,el“dominimàgic”del“realpoètic”.Iqueés,així,laconclusiófinaldinsl’obradeVinyolialvol‐tantdeltema,enunplantejamentproperalafeno‐menologiahusserliana.Podemconsiderarelpoemacom la representació d’una situació imaginària, omés concretament, la representació d’un acte deparla imaginari on, a més, la major part d’indicacionscontextualsrestenvelades(contrael casdelanarrativa,on aquestes són ben presents,ni que siguinindeterminades),demaneraqueellectorhadereconstruirunasituació fictíciaqueinclouelsubjectequel’enuncia.És a dir:en el poema,cal girarelsulls(otancar‐los)delscontingutsdelapercepcióalscontinguts dela consciència (queésel mateixmovimentquedemanavaHusserlcomapasprimerperal coneixement); així, curtcircuitant la seva funciócomunicativa més immediata,els mots esdevenenuna“cosaricairara”,senseperdreresd’allòqueenellseramortal.ElprocésapareixenVinyolilligatalamort, en termes propers als emprats per MauriceBlanchot aL'espacelittéraire:“escriureésdonar‐seal’absènciadetemps”;peral’autorfrancès,enlaliteraturaelllenguatge esdevé unaimatge(gairebéunfantasma)desi mateix,en absènciadels esdevenimentsquerecull.Així:Viureunesdevenimentenimatgenoésdesprendre’sd’aquest esdeveniment, desinteressar‐se’n (...); ésdeixar‐se agafar, passarde laregió del real, en laqual ensmantenim a distància de lescosesper adisposar millor d’elles, a aquella altra regió on ladistànciaensreté, aquelladistànciaque ésllavorsprofunditat no vivent, no disponible, llunyaniainapreciable que s’ha transformat en la potènciasobiranaiúltimadelescoses(...). D’aquesta transformacióderivaelpoderdelamàgiaNomoltllunytrobemunVinyolique,en cartaaMiquelMartíiPoldel’agostde1979,afirma:Primer detot hi haun “embrió inert”o “germencreatiu”(eindumpferschöpferischerKeim)i, d’altrabanda, el llenguatge, tots els recursos delsmotsadisposició delpoeta.Té,el poeta, algunacosaquegerminaenell,peralaqualhadetrobarparaules(elsubratllatésmeu),però nopotsaberquinesparauleslicalenfinsalmomentqueleshatrobat; no pot identificar aquest embrió fins quehaestat transformat en un arranjament de lesparaules justes en l’ordre just (el subratllat ésmeu). I quanhatrobataquestesparaules, la“cosa”peralaqualcaliatrobar‐leshadesaparegut,substituïdaperunpoema.Perbéqueaquestanosiguil’últimaparaulade Vinyoli (que, ben lluny de donar‐la, rectificarà139

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐més tard aquest apropament a la perspectiva mallarmeana,en favor d’una no del tot explícita peròmoltmatisadafunciódelesvivènciesdinselpoema,i d’una redefinicióde lasevafunció mésenllàdelamera “catarsi” 8 o el pur joc), els seus termes enspermeten entendre perfectamentl’apropiació delacançódeShakespearecomaimatgedel’autonomia(absolutaorelativa)delpoemarespectealarealitat,especialmentrespectealabiografiadequienserial’autor; una autonomia, però, que no significa unapèrduaderelacióambella,sinómésaviatalcontrari.Ésadir,l’ingrés,atravésdelpoema,enunaformadevisiódiferentdel’habitualonl'experiènciapersonalesredimeix,adquireixunsentit,ion elsubjectees retroba, plenament integrat. Un domini màgic,en definitiva,elaborat amb els materials de lamateixavida.1CitolatraducciódeJaimeGildeBiedma.2Xavier Macià, enlaseva edicióde l'obra poètica deVinyoli,ensinforma delvessantbiogràfic d’aquest poema (tambéexplicat,peraltra banda, perPepSolà).Aquest“algú”(visible,d’altrabanda, desd’“Algúm’ha cridat”,primerpoemadelrecullElCallat,finsa “ElegiadeVallvidrera,VII”;perbé queenelcasquecomentem és,de fet,unafiguraciódeljopoètic,que capala meitatdelpoema passa aadreçar‐se,enprimerapersona,aun“tu”indeterminat)esrelacionariaambIsabelAbelló, amb qui Joan Vinyoli va tenir una intensa relació entre 1937 i 1942, i que seria “el detonant” del procés de“conversió”a la poesia queVinyolimateixsituavaentre PrimerdesenllaçiDe vidaisomni; ésa dir, l’abandódelapoesiacom a disciplinaestètica(lligada, sota l’advocacióalpoema‐cosa rilkeà, aunesdeterminadesreglesd’art)perlapoesiacomaformadevidaiderecercadel’altre.Maciàtambé indica,però,unaaltraqüestió:AbellótambévaintroduirVinyoliala lectura d'autorsanglesoscom KeatsoShakespeare. Ésa partirdelatrobada ambella que Pròsper esdevéuna figuraemblemàticaperaVinyoli,gairebéunàlterego,unaimatged'allòqueperaellésunpoeta.3Malgrattot,laveritatésquehihapocacosaadir,respectealtemaqueensocupa,sobre“Campanes”,que aprofitadelpoemad’Arieljustl’onomatopeiafinal.4Posatsadonardetalls:elquartvers,“Nothingofhimhathdothfade”,enrimaambel“corallmade”delsegon,presentaunproblema altraductorcatalà.Ferraté tradueix“senseque enellhihagidefalt”,introduintunarcaismeforçat;Vinyolirealitzaundesplaçamentd’elementsiunavariacióde sentit:“niunamicadelqueésenellmortal/nos’haperdut”.El“resd’ell”quenos’haperdutesdevéaixímésespecífic: ara ésnomésallòqueeramortalenl’homemort,deixantunanotablellibertat, de fet, per a determinarquè hipodia d’haverimmortal(i sihihavia algunacosa;encascontrari,tindríem unaexpressiósinònimadel’original;ateamentsinònima,afegiríem,enlamesuraqueelpoemadeShakespearesemblaindicarque lamort éstotal, que tot s’hi podria perdre)enla persona. Enqualsevol cas, quanta l’expressió,la versió deVinyoliresultaforçamésnatural,totmantenintl’esquemaderimesil’isosil∙labismedel’original.5 Passa que,molt probablement,Vinyolinoésaquídeltot fidedigne. XavierMacià parla d’unasèrie de poemesinèdits,escritsentre1955i 1960(entre ElCallatiRealitatsi, pertant, enundelsperíodesde “silenci”delpoeta), iposteriormentrecuperatsambtotdevariacions,entre elsqualshi haelgermendeLlibred’amicialgunspoemesque reapareixeran,uncopsuperadal’èpocadelrealisme històricproposatperCastelletiMolas,dinsderecullscom Cantsd’Abelone,CerclesoElgriu.Entreaquestspoemesn’hiha un,“Le vierge,le vivace et le belaujourd’hui”, format per tresseccions, que aniranapararcom a poemes independents, respectivament, a Domini màgic, Ahorespetites i Vent d’aram. El primerd’aquestspoemesés,defet,unaversióprimigèniade“Cançódemar”:Peraquinajoiosamarhevingut,/francderecances,pelcamíflairós,/ matinalment,sorprèsquejofos/unaltre, pur,alliberat,resolut?//Queveloçmentlliscavasense por/perlafinorporosadel’asfalt,/caponeldéusalobreservaendalt/lateranyinafoscadelsormeigs.//Quanheprovatambpeuardentelun/ del’aiguasoma gorgolantalgual, /entre conquilles,nacresi palets, / he vistlaprimavera de lesalgues. Caprastre,doncs,delacançód’Ariel,independentmentde sipodem valorar‐ne la cita comaconclusiónecessària,ono,delpoema.Naturalment,podementendrelesparaulesdeVinyolidesdelaperspectivadepensarqueelpoemanovaestaracabatfinsquenos’hivaincardinarlacitad’Ariel,queenserial’únicfinalpossible.6Totila distància d’aquestaformulaciórespecteala qualtrobemenDominimàgic(ialade Carner,que hibuscava unaconciliacióentre lesexigènciesde la mètrica i la rima, osiguieltreballde la intel∙ligència, ilacondiciód’expressióde lainterioritat,ésa dir,lacontemplació),aquestaseriamatisable perunesafirmacionsposteriors, dinslesmateixescartesaMartíiPol.7Pera aquestàmbit,sovintVinyoliadoptaràeltermedeJ.V. Foix,el“realpoètic”(ambtot, siVinyoli lliga aquestespaiamblaimatgedelamort,Foixdelqueparlaésd’unexili;entotsdoscasos,metafòricamentparlant,clar).Enaquestsentit,ireprenentallòquedèiemalprincipidelnostretextrespecteal’autodidactismedelpoeta,resultasorprenentadonar‐sedecomarribaa recollirtotd’elementsdeMaragall,Carner,Riba,FoixiFerrater(ésadir,dels“palsdepaller”,perdir‐hoaixí,delapoesiacatalanadelsegleXX, almenysde lafeta alPrincipat),assumint‐loscoma propisifiltrant‐losenla seva obrapersonal.8 Ensreferim a una carta a Martí i Pol, no datada, que trobem en el volum de correspondència citat. Vinyoli semblaconfondre‐s’hi, en realitat, respecte al terme “catarsi”, en proposar superar‐lo per tal d’accedir al “canvi de vivènciesdoloroses,tràgiquesinclús,enformaalliberadora”,“quealavegada,evidentment,hadecomplirlafunciópurificadoraperalmateixautoriperalsaltres”; ésadir,proposacomasubstituciódelacatarsiquelcomqueés,bàsicament,unadefinicióbencanònicad’aquesttermearistotèlic.140


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐El procés V - articles142


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐IV. Erotisme, Riba, la situació de lallengua catalana i el Port de la SelvaEntrevista de Narcís Comadira a J.V. FoixNARCÍSCOMADIRA.Abans,durantlavostrajoventut,elstemes eròtics en literaturadevien ser moltmésdiscretsquenopasara..J.V.FOIX.Home,hihaviaelcasd’enFrancescPujolsquevaescriureencastellàElNuevoPascual.SortienrevistesopublicacionscomelPAPITU;mésenllàjano espodiaanar.El Papituva corrompre absolutamentellèxiccatalài encara ensenressentim,perquètotselsmotsvanacabartenintundoblesentit,senseposar‐hicapdibuixobscè.Alsmusic‐hallspassavaelmateixqueara,s’exhibienlamateixamenad’actrius,amb unamicamésdeprudència.Per partdelspoetes actuals,hi hala tendència afer poesiaautobiogràfica i explicar‐nos les aventures amoroses,peròsenseelbufquejoimaginoquehadetenirelpoeta.Elpoetaestàperdamuntdetotal’anècdotapersonal,houniversalitza.NARCÍSCOMADIRA. Les anècdotes personals podenserl’estímul,peròhandequedaramagades.J.V.FOIX.Hevist aaquestsfilmsVictòriaiLaciutatcremadaquehifansortirmoltsprostíbulsilesdoneshi apareixennues.Això en aquellaèpoca eraprohibit.Per llibertinatge que hi hagués, aquí com aFrança,com arreu del món,el sexe femení sempreportava un cache‐sexe.Als music‐halls de la mevaèpoca,no sortien mai completament nues.Però,ales pel∙lículesd’ara,hi surten per tal dedonar alagentelmenjarquevol.Elpúblicestàacostumatqueal cinemali donin escenesamoroses més o menysarriscadesi,sinoensurten,jadiuenquelapel∙lículaésensopida.NARCÍS COMADIRA. Els poetes joves actuals notenenpas pèls ala llengua.Ho expliquen tot,peròdevegadessensecapsentit.J.V.FOIX.Aquíme’nvavenirunallegir‐meelsseusversositotesreferiaalasevaprimeraprovad’amor.Ili vaigdir,¡peròsid’ençàd’AdamiEva,bilionsi bilionsdegentfanaquestactesensedonar‐licap importància!¡Iaraavosaltresussemblaquehodescobriu!Nos’explicaqueunapersonaintel∙ligentpuguiarribar acreurequeestàescrivint unacosa originalsobreunactequeesrealitzanormalmentcadadia.NARCÍSCOMADIRA.Això, jaho hem parlat, no ésexclusiu dels poetes. Els novel∙listes d’ara sempreensestanexplicantlessevesmemòries.J.V.FOIX.¡Però si les memòries consisteixen a explicarel quepassa fora detu!Lahistòriaés el quepassa a fora; el que em passa a mi no té cap importància.La història és el que passa al món. Lahistòriaéslacaigudad’aquellavióaMadrid;això ésun fet històric impressionant,lamort col∙lectivademés de cent persones. En un minut cauen morts,cremats.Aixòésunactehistòricperexplicar,comlacrema d’aquella discoteca madrilenya. Diuen quevanestarnoméstresminutspermorir totsplegats,ambsortidesd’emergènciaquenos’obrien.Emvanensenyar una menade discotecaala quales baixaperunaescalaestretíssimai nohihacapaltresortida.Imagineu‐vos! Però canviem de tema. Mireu,aquí tinc aquesta antologiade poetes universitaris,publicadaperl’InstitutdeCiènciesdel’Educació.MelavaportarfaunsdiesenLluísUrpinell.NARCÍSCOMADIRA.Sí,l’Urpinell,quefadecorrectorde català al Parlament;ja ho necessiten força.Veig araal’índexque hi somen FrancescParcerissas,l’AntoniMarí,l’AlexSusanna,enJaumeMedina,enjosepM.Fulguet,enPereFons...J.V.FOIX.Nol’hellegit,PereFons.144

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐FotografiadePilarAymerichNARCÍSCOMADIRA.Téunllibreenaquellacol∙lecciód’Edicions62,l’ESCORPÍ,aquellsllibretsblancs.Lacol∙lecció lavauinaugurarvósambDarrercomunicat.En aquesta antologia que em mostreu,veigque jasom tres o quatre que voltem els quarantaanys.Elsaltresvanpelstrenta.Jahihadeuanysdediferència.J.V.FOIX.Deuanysésunageneració.EnJosepCarnerportava deu anys de diferènciaper damunt deCarles Riba i meu. Entre nosaltres hi havia LópezPicó.IabansdeCarner,BofilliMates.NARCÍSCOMADIRA. Recordo que en una de lesvostresprosesheuescrit:“EnMaragallexaltal’esperit.EnCarnerienGuerau deLiost,el verb.En Sagarra,lasang.I enRibala intel∙ligència”.I desprésencarafeu unadistincióque trobo moltencertada:“Els quatre primers, fervorosament pairals i mésuniversal,quiendubta,enCarlesRiba,tan emocionalmentcontingut”. ¿Vós us col∙locaríeu entre elsuniversals,otambéentreelsfervorosamentpairals?J.V.FOIX.Notinc perspectivaper parlar demi.Nom’he posat mai en perspectivaper tal de contemplar‐me.Joeraunadmirador detotsellsi unlectorexteriordetotsells,enelsentitquenoteniaamistatparticularambcapd’ells,foraderelacionspuramentamicals.Amb enGueraude Liost havíem tingut algunaconversasobretemespoèticsipolítics.ACarlesRiba el vaigfreqüentar perlesreunionsque organitzavaels diumenges a la tardaacasaseva. Hianàvemaescoltarelmestre.Ambgranerudicióensexplicava detot,generalment poesiai,sobretot,laseva gran coneixença dels clàssics. Recitava alemany...NARCÍSCOMADIRA.A aquestesreunionstambéhivenienelsmésjoves,noésaixí?TantGabriel Ferratercom el seu germà gran hi havien estat, tambéJoaquimMolas.J. V. FOIX. Fins l’Enrique Badosa hi havia vingut.Peròtotsplegats,davantd’enRiba,escoltàvem.Nohihaviadiàlegnipolèmica.145

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐NARCÍSCOMADIRA. I la senyora Riba,ClementinaArderiu,assistiaalesreunions?J.V.FOIX.No.Detantentanttreiaelcapperveuresifaltavaalgunacosaalsconvidats.NARCÍSCOMADIRA. Així és que ella, oficialment,¿noexerciadepoeta?J.V.FOIX.Enabsolut.Esmanteniareservadacomamestressadecasa.NARCÍS COMADIRA. És curiós. Sempre m’ha estranyatmolt,això.Ellaescriviaiescriviamolt...J.V.FOIX....iescriviabé.Perònointervenia.Deixavaelmarit solamb elsseusamics.Jo nohivaigassistirdurant elsúltims anys.I desprésja sabeuqueRiba va morir de forma inesperada, no tenia capmalaltiaqueanunciésunamortpròxima...NARCÍSCOMADIRA.Araenfaràvint‐i‐cincanys.J.V. FOIX.Vatenir un enterrament,per l’èpocaenquè érem, bastant nodrit.El van portar a coll unsquantsestudiants,entreelsqualsemsemblaquehihaviaenJoaquim Molas.També l’AlbertManent,nical dir‐ho.Jonol’haviatrobatmaialesreunionsdecanRiba,l’AlbertManent.Onveniamolteraaquí,acasa.Veniagairebédiaper altredurant unatemporadallarga,per afers més aviat político‐sentimentals.Teniaunagranafeccióperlapolíticaactivadamuntelsjoves.Erauncatalanistafervorósiradical.Aquí venia apresentar‐me alguns xicots joves i vaarribaralamentar‐sedelfetquejoelsdesmoralitzava,encomentar‐los lamevavisió del país.Ell voliaque els exaltés. Estava portat per una força líricaextraordinària, l’Albert Manent. El contacte amb larealitat i amb els partits polítics, porten a certesadaptacions. He vist que en Pere Gimferrer escriuarticlesliterarisencastellàalsdiaris...Aixòapart,ésun xicot molt actiu,molt estudiós,un lector fervorós,hademostrat tenir enginy... L’altre dia tambévaig veure a El País un article en castellà deJoanBrossaamb totselstòpicsquejohesentitdesd’infantsobre l’Església catòlica.Hi són tots, no n’hifaltacap!Emvafergràciaquesemblessindescobrirsearaelstòpicsmésusats.NARCÍS COMADIRA. Són una sèrie d’articles queaquest diarienshademanataunsquantsescriptorscatalans. Volien reconstruir una mica la memòriadelsnadalsdequanérem petits.Jovaigescriureunarticle sobre el nadal a Gironal’any1950,quan jotenia set o vuit anys.Elsvaig donar l’articleen català,tot demanant‐los que fessin constar que eratraduït.AldeJoanBrossa,també hiconstava.Perònotothomhofaaixí.J.V.FOIX.DoncsenaquellarticledeJoanBrossanohihaviacapatacnoualCatolicisme.NARCÍSCOMADIRA.M’agradariaqueparléssimdelcatalà,delallengua.Dèieufaunmomentquesemprehavíeusentitungranafecteenverselcatalà.J.V.FOIX.Apropòsitdelallengua,aviatestàdittot,enquatremots.joheescritsempreambl’ortografiad’enFabra.Molt abansqueensortissin lesnormes.Quan vaig començar a escriure, llegia els primersvolumsquehaviensortitdelacol∙lecció literàriadel’Avenç, que costaven tres rals.Apareixien traduccionsdeMaeterlinckide moltsaltres,així com novel∙laipoesiaoriginald’aquí.L’AvençeraunlaboratoriperaenFabra.Siagafeulacol∙lecció,quejotincaquí tota enquadernada, detant en tant hi veureuunainnovaciólingüística.Vacomençarper suprimirleshacsfinalsiintervocàliques.Desprésvasuprimirleshacsinicials;hihaunsquantsllibresdel’Avençonome,onoroistòriaestanescritssensehac.Desprésvaintroduirlaformainvertidadelpossessiume,te,se,en,em,et,es.Quan,alavocalanterior,s’hi posavaun apòstrof,ell no hi posava res. Posem percas, dóna’m ho escriviadóna m,amb un blanc entremig.Després va inventar‐se un punt al lloc delblanc. Jo vaig anar seguint punt per punt en elsmeus escritsles modificacionsque introduïaenFabra,finsquevansortirlesnormesim’hivaigadaptardeltot.NARCÍSCOMADIRA.Jo em referiaa com veieu elcatalàactual,comcreieuques’escriu.J.V.FOIX.Laconstrucció,enl’actualitat,éscastellana.Elsmotsencatalàpodensertotscorrectes,peròelqueescriunos’haesforçatdetrobarcomesconstruïriaaquella frase en català.Jo n’havia fet comprovacions,peròara ja m’han passat les ganes defer‐ne.El català té dos perills:el contacte continuamb el castellà i la pèrdua de llenguatge entre lagent. En proporció als habitants de Catalunya, esparla menys català que anys enrera. La joventut146

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐parlaencastellài potser nous n’heu adonat.Hihaun tipusdejoventut catalanaque parlaen castellà.Les noies de discoteca —d’aquelles que fumen cigarretes—lamajoriaparlencastellà.Unconegutemdeial’altrediaqueparlaencatalàalessevesquatrefilles,però que entreellesparlen castellà.Un altrem’explicavaquelasevafilladevint anysvarebrelavisitadetresamiguesiesvanposaraparlarencastellà.Quanel pare els va fer l’observació de saberper què parlaven castellà si totes eren d’aquí, vancontestarque“araésmoda!”.Aquestéselpunt:araésmodaparlarcastellàentrelesnoiesquevesteixend’una certa manera, que van amb pantalons i quefumen.Totesaquestesnoiessolenfumarisónmoltindependentsenl’ordresexual.NARCÍSCOMADIRA.Tothomfuma,ara…J.V.FOIX.Fumenméslesdonesqueelshomes!L’altrediaalgúem vapreguntar si no fumava i li vaigcontestar:“Queetpensesquesócunadona?”.NARCÍSCOMADIRA.D’altrabanda,el català actualha perdut molts matisos,començant pels fonètics.Perexemple,janoesdistingeixenlesessessonoresilessordes.J.V.FOIX.Aquest dia,un conegut quehavia llegitl’articlede“Raimon”ObiolsaLaVanguardia,emvapreguntarsi s’haviade dir en catalàcrisol ocrissol.Niunacosanil’altra:ésgresol!NARCÍSCOMADIRA.Ifanunesconstruccionsestranyíssimescomara“hihaquefertalcosa”...J.V.FOIX.N’éstanple,quesiagafeuunarticleescritde bona fe però ambel català talcoms’utilitzaactualment,quedatandiferentd’un articlede LaPublicitato de La veu deCatalunya que semblen dosdialectesparal∙lels.NARCÍSCOMADIRA.Ésunempobriment,sensdubte.J.V.FOIX.El català de Barcelona ha perdut moltvocabulari en poc temps. Us en donaré exemplesrecents.L’altrediaemvacomentarunprofessorquehaviaensenyatalessevesalumnes,quesóncatalanes,laportada d’un llibre meutitulatDesa aquestsllibresalcalaixdebaix.Elsvapreguntarquèvoliadiraquest títol.Capdelesnoiesdelaclasseconeixiaelmot desar.El mot desar hadesaparegut del vocabulari!L’altre dia, un senyor em va sotmetre unsversosquejohaviaescritiemvapreguntarquèvoliadirabocar,lesnoiesabocadesalsbalcons.Entercerlloc,vavenirunconegutdeSantLlorençdelaMugaambelseufillpetit.Elnenvaseureenaquestacadiraijoenuncertmomentlivaigdir:“Nen,not’acotis”.El pare em va preguntar què volia dir... D’aquestsmots que han desaparegut recentment delcatalàentincrecollitsunapila.NARCÍSCOMADIRA.JoquesócdeGirona,m’adonoencaradeladiferènciaentreelcatalàgironíielbarceloní.El gironí és més genuí, i encara no hi hanarribat certs excessos que aquí es fan cada dia...peròemsemblaqueescorrompràbenaviat.J.V.FOIX.Lamainadajanoparlacatalà.Undiavaigser a laGeneralitat i vaig sentir a un conseller delgoverndelaGeneralitatqueelsseusfillsjugavenencastellà.Ésunfenomengeneral,lamainadajugaencastellà.NARCÍSCOMADIRA.La televisió ha estat unaeinaterribleenaquestsentit.J.V.FOIX.Bé,latelevisió.Perami,laculpaalanatalitatinsuficient entreelscatalans.D’altrabandajaabansdelaguerradel14,johaviaconegutaBarcelonadues famíliespoloneses.Cadadia,havent sopat,ensenyaven als fills llengua, història i religiócristiana segons la seva tradició.Vaig saber per ellque això ho feien tots els polonesos.Fa poc vaigllegir al FigaroMagazineunainterviudeSoljenitzin,elqualexplicavaqueacasasevaaNovaYorkreuneixcada dia la família per parlar‐los de la història deRússia i delallenguarussa,alhora quelamareensenyala religió ortodoxa. Afegeix que això ésfreqüent entreelsemigrats russosqueconeix.Aquíno hi ha hagut mai cap català,per més catalanistaque fos,quereunísalvespre lafamíliapertald’ensenyar‐loselcatalà.Isielsfillselspreguntenalgunacosadecatalà,encaralicontestaran:“Quèn’hasdefer?Jahosabràsquanseràsgran”.Ensanemestimbant.Cadavegadatrobomésperdudalacausadelallenguaidelasevauniversalitat.JanoésuniversalaCatalunyaelcatalà.AAndorra¡són2.000andorransi 20.000andalusos!Al Rosselló,segons emdeiaunprofessor d’allà,el catalàhauràdesaparegut abansdevintanys.147

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐NARCÍSCOMADIRA.Iaquíd’aquíaquantsanys...?J.V.FOIX.Alcomençamentdesegle.Aniràquedantreduït aunaminoriafervorosaqueconrearàlallengua,que l’estudiarà des d’un punt de vista arqueològic...Elsxicots joves queem visiten no sónfervorososambelcatalàcomhoéremnosaltres.NARCÍCOMADIRA.Aquèpotserdegutaixò?J.V.FOIX.Catalunyaésunpaísendecadènciacomels altres països d’Europa.Lamoral ha caigut,lareligiós’hadesintegrat,lagent viu comsifossinelsdarrers dies del món,viuena l’instant,almoment,tirenaldret.NARCÍSCOMADIRA.Éscertquenoestélasensacióque la gent visqui per construir alguna cosa per al’endemà.Elspolíticsquetenim noméssemblaquevulguinposar pedaços,sensevoluntat allargtermini.Nomésvanaldarreradel’èxitinstantani inoelspreocupadeposarfonamentsperaunaconstruccióseriosaqueellspotserjanoveuran.Elspolíticsvolencobrar immediatament el rèdit del treball invertit.Noelsinteressa,perexemple,ferunmuseubenfet,ounaexposicióútil,elqueelsinteressaésnoméslainauguració...J.V.FOIX.Ielsperiodistesescriuentotsencastellà;ara són tots.Barcelona haperdut capitalitat en elterreny cultural.¡Una ciutat queno ha pogut crearmuseus!UndelsmeusarticlesaLa Publicitat jademanavaaixò: que es creessin museus en edificismoderns,amplis,enquèelscol∙leccionistesparticularssabessinondeixarlessevesobresenmorir.Aranoleshipodenpasdeixar,nielsinteressa.NARCÍSCOMADIRA.ElmateixMuseud’ArtModernhaestatdesfetambl’habilitaciódelParlament.J.V.FOIX.I per fer el ParlamenthanhagutderecórreraunedificideFelipVI.Cadacosaalseulloc!Siexpliquemla realitat,faplorar.M’agradaobservariserobjectiu,peròmoltescosesemfantristesa.NARCÍSCOMADIRA. Un dels problemes bàsics ésque no es vol veurela realitat com és.No esvolenentendrelescosescomsón.J.V.FOIX.‐ Novolen veurelarealitat.Emcomentavenel resultat d’una petita enquesta realitzadaalspassadissos delMetro delaRambla:de48famíliesque hipassaven,46 parlavencastellà.A latelevisióparlenuncatalàincorrecteenmoltscasos.NARCÍSCOMADIRA. A Ràdio 4 ¡parlen un catalàespantós!J.V.FOIX.Jo m’he trobat d’entendre més bé unalocutoraquedonavainformacióencastellàqueunaqueladonavaencatalà.Unexemplequepucdonard’un home que parla un català correctíssim és elcapellàquediulamissadelsdiumengesadosquartsd’onze.148

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐NARCÍSCOMADIRA.AquíaSarrià?J.V.FOIX.No,alaràdio.Josentomissaperràdioil’escolto perquè és un capellà que parla un catalàcorrectíssim.Altrament,aalgunscatalansnoméselsentenclameitatdelquediuenperlaràdioalatelevisió.NARCÍS COMADIRA. Llegint els vostres versos,semprem’hefixat en la importància quedoneualsllocs geogràfics concrets. Us agrada parlar dellocsconcrets,comperexempledelPortdelaSelva.J.V.FOIX.Eraun partit pressensegairereflexió,elfet de signar els poemes al’indret on havien estarescrits. Era un costum que tenia jo aleshores quedesprésvaigperdreunamica.Alspoemesenprosa,janohifiguraelllocon hanestatescrits,exceptesise’nparlaeneltext.NARCÍS COMADIRA. Em referia sobretot alstopònims dinsdel poema,comara en elsnadalsoelssonets.mort,acausad’unarticledeJosep PlaaLaPublicitat.Enfeiaunelogicomapoblellunyà,d’unacertatristesaambiental,sobretotalsvespresquannoméshihaviatresoquatrellumsdegas.VamanarentrenfinsaLlançàidesprésvamagafaruncotxedelínia.Ens va deixar a l’entrada del poble i tots dos vamcomençaracaminarpelcarrerdemar.Enpassarpeldavant del Cafède laMarina —que encara té nomavui,perquèhi haunacomèdiaqueelportacom atítol—, hi havia tots els pescadors asseguts alsgraons del cafè, com tenen costum. Nosaltres,estiuejants,vestíemunspantalonsblancsiunacamisablanca,sensecapell.Aixíque vamhaverpassat perdavant,es vasentir laveu d’un pescador queesvaaixecarivadir:“Culsblancs!”Ho deiacomadistinciód’uns forasters. Ens vam fer amics dels pescadorsivamferlasevavida,tot sortint apescarambellsalanit,quan sortien.Tambéanàvemalafont.Aleshoresno hi havia aigua corrent ales cases ilagentanavaabombar aiguaala font.LesnoiesdelPortduienl’aiguaenaquellesàmfores.Desprésvaigfreqüentaraltresindretsde lacosta.HeestataTamariu...J.V.FOIX.Elssonetstenenunacertaantiguitat.Sónfetsatravésdeltemps,noéspasunacol∙leccióescritaambel propòsit previ de publicar un llibredesonets, propòsit que no he tingut mai.Sempreheescritelspoemeslliurement,quanm’havingutl’instantd’inspiració.Totselssonetseròticsdemar sóndeSitges.NARCÍSCOMADIRA.Així,Solidedol¿noésunllibreplanificat, sinó recollit i ordenat després segons elmaterialqueteníeu?J.V.FOIX.Exactament.NARCÍSCOMADIRA.Al Port de la Selva,quan vaucomençaraanar‐hi?J. V. FOIX. La primera vegada va ser l’any 1925.Aleshores,hi anava l’Alexandre Plana,un homedemolt valor intel∙lectual que pertanyia a la colla del’Ateneu. Hi anava en Josep Maria de Sagarra, enJoaquimVentalló...L’any1925hivaig passar vuit odeu dies.Eraun pobledepescadors,solitari,sensecap turista.Només l’AlexandrePlana s’hi haviallogatunpis,hiteniaunabarcaisortiaambelspescadors.JovaigdecidirperprimeravegadadevisitarelPortdelaSelva,conjuntamentambunamicmeujaNARCÍS COMADIRA. No teniu un sonet amb referènciaaSaTuna...J.V.FOIX.VaigestaraSaTuna,nocaldir‐ho.Eraunadelescalesmésprimitivesquejohevist.PertanyaBegur, junt amb Sa Riera i Aiguablava. Ens hi vancedirunacasaqueeraconstruïdaambaiguasaladaiesdescomponiacomunbolado...El venedoremvaoferir de passar‐hi uns dies amb els meus amics.Vam anar‐hiset ovuit amics,entre elsqualsCarlesRiba. Encara era més desert que Port de la Selva,perquèno erani poble.Hihavia deuo dotzecasesde pescadors.Teníem unagramolai a lesnits,alaterrassad’aquestacasa,ballàvemsardaneso altresballsamblamitjadotzenadenoiesquehi haviaenaquestacala.Eren unes nits preciosesde les qualsparlo en algun sonet. Causaven una sensaciód’immortalitat extraordinària.A Solidedolhihados sonets escrits a Begur,un és dedicat aCarlesRibail’altre parla d’aquesta sensació d’eternitat delanit,totreferint‐setambéenalgunmomentaRibasense anomenar‐lo.Quan méstard es vaoferir persubscripcióunacasaaCadaquésaenRiba,vaig llegiraquestsonetalfinaldel’àpat,sobreeltemadelanit.149

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐NARCÍSCOMADIRA.¿Quanushiestablíreu,alPortdelaSelva?NARCÍSCOMADIRA.Vós,del negoci,¿no us n’heuocupatmai?J.V.FOIX.Sí,delasupervisiógeneral.Allòquem’hainteressat més d’aquest negoci, atès que m’hi hetrobat,ésfer‐neunesbotiguesdequalitat.NARCÍSCOMADIRA.Depetit, ¿vau aprendrel’oficideconfiter?J.V.FOIX.L’any1948 em van proposardecomprarunacasetadepescadors.Abanselspescadorsnohivivien,alPort.ProcediendelaSelvaialPortnoméshitenienlesbarraques.Hihaviadospobles:laSelvailaVay,amagatsadarreraduesalesdelamuntanyaper no ser vistos pels pirates.Quan la pirateria vaanar desapareixent, van anar baixant i es van anarinstal∙lant al Port fins a formar el Port delaSelvadurantelsegleXVIII.L’any1948vaigcompraraquestacasa per una quantitat inversemblant.El pobleestava mig destruït per la guerracivil, atès que hidesembarcavenl’armamentqueprocediadeFrançaielsbombardeigseren continus.El poblevaquedargairebé abandonat,perquè la gent s’havia anat arefugiar a altres poblets. Les cases costaven de7.000 a 8.000 pessetes... Lavaig arreglar però nomésperpassar‐hil’estiu.Encaraaralatincambmoblesprovisionals.Comqueno hi vaig durant l’any,no hitinc confort,just per passar‐hiel mesqueemdonava de vacances. Ara me’n dono dos mesos.Aquest darrer estiu encara hi he anat...Tenia unabarca amb un pescador que se n’ocupava. Era enQuimet,que encaraésviuitéun nompopular perquèenSagarralivaferunsversos titllant‐lo declavellmorenet.Ambaquellabarcasortiacadadiacapalesdeu,quartsd’onze,totacollint‐hielsquevolienvenir.Erensobretotestrangers,perquèal Port delaSelva durant una collad’anys noméshi han vingutestrangers. Fins que han construït l’autopista, nos’haviavistcapbarceloníalPortdelaSelva.Elsbarceloninsnopassaven deCalelladePalafrugell.Sortíemamb la barca i triàvem una cala.De vegadesanàvem fins al Cap deCreus. En Quimet coneixiatotes lescales del’itinerari,des delCap delaSelvafinsalCapdeCreus.Sempretriàvemunacalaonnohi haguésningú.Enshi reuníem vuit odeu.Tothomhipreniaelsol,menysjo.Jonom’estiravaaprendreelsol.Comacaminadorqueheestatsempre,aprofitavalesestonesdurantlesqualselsamicsprenienel sol,perenfilar‐me muntanyaamunt,cap alacarena.Ensestàvemalacalafinsalestresitornàvemadinar,totcantantcoms’acostumaaferenaquestsmoments d’estiueig. A la tarda, havent dinat, joanavad’excursiógairebécadadiapelcamídeCadaquéso bépel camí deRoses,o alaSelvadeDalt avisitarenTomàsGarcés.ASant PeredeRodahiheacompanyat molta gent. Encara hi vaig tornar recentment...Ara em dono dos mesos de vacances.Gràciesals altres membres dela famíliaque s’ocupendel negoci,sempre he tingut la feina lleugera.Primerelmeupareilamevamare,despréslamevagermana. Tenia una altra germana que es va fermonjaivaanarapararaLaHavana,finsqueenCastrolesenvatreure.Vaingressarenunconventd’aquí,onvamorir.J.V.FOIX.No.Apartirdelsnouodeuanys,vaigestudiarel batxillerat al’Institut,integrat al’edificidelaUniversitat.D’allàvaigsortirpermatricular‐mealCol∙legideGràciaquehihaviaalcarrerGran,cantonadaamb el carrer de les Carolines. En acabar elbatxillerat,vaig ingressar a laFacultar de Dret.Noemvainteressar,noemdeiares.Men’anavaallegiralabibliotecadelaUniversitat elsclàssics catalansquetenienenedicionsantiguesi descuidavalesassignaturesdelacarrera.Elmeuparevacomprarunafoneriatipogràficaijome’nvaigencarregarfinsquevan aparèixer les linotips i les monotips que vansubstituir la feina dela foneriatipogràfica:fabricarles lletres queens compraven els impressors quancomponienamà.Lesmevesescapadeserenanaralmigdiaal’Ateneu,a mirar si havienarribar revistesnoves.Antigament,al’Ateneu rebien quasi totselsdiaris i lesrevistesdel’estranger.Tambémiravaelsllibresrecentmentincorporatsalabiblioteca,adquiritsoceditsperdonació.Arabé,noformavapartdelapenyadel‘Ateneu.Sempreanavaensolitari.Decser un dels socis més veterans de l’Ateneu Barcelonès.NARCÍSCOMADIRA.Deveu haver vist canvis moltimportantsdelPortdeLaSelva...J.V. FOIX.El canvi més important és que de1.200habitantshapassat atenir‐ne800.Esunacosaqueimpressiona de cop. A l’estiu, evidentment, no técompte.Però quanquedennoméselsdel Port,són800. Lajoventut se’n va.Les famílies no sónnombroses.Elspescadorshanmilloratdecondiciósocialacausadel’explotaciódelturisme,abased’aixecar150

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐pisos i anar fent apartaments. Gràcies als apartamentsalgunsviuentotl’any.Elsindígenesviuendelturismeielsque poden al’hivern se’nvan aviatjar.Elsmateixospescadorsqueviviendepaiunaarengadaalstemps d’en Sagarra. És un canvi radical,sobretotdesdelpuntdevistaeconòmic.Elsfills,elsfanestudiartots.TotfilldepescadorvaalaUniversitatinoquedaniunpescadorjove,niunnoidelPortques’hagivolgutinscriurealgremidepescadors.NARCÍSCOMADIRA. En queden gaires, de pescadorsalPortdelaSelva?J.V. FOIX.Pocs.Alguns vellsqueja no surten,unsquantsquesurtenindividualmentamblasevabarcaidosgrupscol∙lectiusquetenenunabarcassa,peròsenseresaveureambelsbousi lesvaquesgrosses.Hiha quinzeo setze bous,peròsónde Llançà perquèallànotenenportidesembarquenelpeixalPortde laSelva.Finsitothivan bous deTarragonaquepesquenalCapdeCreusibousdel nordd’Espanyaque sónel doblede benpresentatsqueelsdePortde laSelva.Delsbousmés petits,aquí se’n van dirvaques,acausa dela confusió entreboui buey.Jasabeuquebouvedelaparaulagregabolosquedesignauntipusdexarxa,senseresaveureambl‘animal.NARCÍSCOMADIRA.VósalPort,deveusertotaunainstitució, perquè us hi han dedicar un carrer i unmonument...J.V.FOIX.Uisí,allàesvanengrescardepressa.Emvandedicarunaavinguda.Peròtotalahistòriacorresponalamaneradeserdelpaís.Mireu,aquellaavinguda,l’únicadelpoblequepotsemblarunaavinguda,l’haviendedicat aenCarreroBlanco.Aleshores,uns nois catalanistes de per allà van esborrar lesdues“o”finalidurantunquanttempsesdeia“CalleCarrer Blanc”...Ambelcanvi derègim,m’handedicatami aquest monòlit, quediuen.Hancanviat laplacadelamateixapedrailihanposat “AvingudaJ.V.Foix”.Defet,jojahiteniauncarrerdedicat,peròhancanviatelcarrerperl’avinguda.NARCÍSCOMADIRA.Encarasortiuamblabarca?J.V. FOIX.No.Vaigdeixar de sortir‐hifa seto vuitanys. ¿Com voleu que surti amb la vista deficientquearatinc?Jo portavaeltimóduranttrentaanysisortia cada dia d’estiu. Aquella barca havia tingutdos noms. Darrerament esdeia El freu de la medella.Delespetitesroquesquesobresurtendelmar,endiuenmedelles.Elfreudelamedellaésunindretperonpassàvemsempreiperaixòvaigposaraquestnomalabarca.NARCÍSCOMADIRA. I ara com passeu els dies,alPort?J.V.FOIX.Malament.Enelmateixestat d’iraqueaBarcelona,pel fet deno poder llegir.Ésunmalques’had’haver sofert per acomprendre’l.Tinc moltesvisites,aixòsí.NARCÍSCOMADIRA.AraalPort,defet,ushideveuavorrirunamica...J.V. FOIX. M’hi avorreixo del tot.Al matí, cap aquarts de dotze, surto a passejar acompanyat pelqui erael meu pescador,en Quimet,que ara estàjubilat.A latarda faig un volt pel moll,per veurel’arribada dels forasters i l’entradai lasortida delsvaixells.Total, res.Tristesa i resmés.Això queallàtinc una biblioteca tan abundant com la d’aquí...Hauriendecuidarmésaquestmaldelavista.NARCÍSCOMADIRA. ¿Vau veure recentment la reposiciódel’obradeteatreElcafèdelaMarina?J.V.FOIX.Jal’haviavist abans, al Port de laSelvaquanvanorganitzarfasisosetanysunhomenatgeaenSagarra.La vaprotagonitzar la mateixaactriuque l’haviarepresentadaantigament alRomea.Eralavíduad’undelsgermansCostadelPort delaSelva.Hovan organitzar al Pòsit, amb el mateixambientquealCafèdelaMarina.Elsactorssecundariseren pescadors del Port. La reposició més recenttambé l’he vista. Estava molt modificada, però eldecorat jano corresponiaalCafède laMarina,quearaésuncafèultramodernsensecapdelescaracterístiquesdel’antic.És unaobratípicad’en Sagarra.Eraunhomeper fer obresd’aquest tipusitotesleshi va fer,ja hoconeixeu.Eraun teatre demitjania.Així com va traduir tan bé Shakespeare, no vaescriurecapobrad’alèshakespearià.NARCÍSCOMADIRA. Potser no s’hi hauria guanyatla vida. En aquest país donava més això altre. EmsemblaqueSagarrasabiamolt béel quecaliafer.Itenia molta facilitat per escriure, per exemple elsversos.151

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐J.V.FOIX.Tenia moltafacilitat perescriureepigrames,epigrames bastant picants. Eren dos epigramistes:elli enFagesdeCliment.Elsfeiamés bonsenFages deCliment queenSagarra,des d’unpuntdevistagramaticalideversificació.EnSagarratiravaaldret.¡UnavegadaenFagesdeClimentesvafercantar les absoltes per un capellà davant meu!Vavenir a lamevabarcaperquèemvoliaensenyarlessevespropietats més o menys reals que tenia pelserratquevadelcapdelaSelvaalcapdeCreus.EnsacompanyavauncapellàdeGirona,mossènTapiola.Vam desembarcar en unaplatjadeserta, en FagesdeClimentvaferunsotalasorra,s’hivaajeureiesvafercantarlesabsoltespermossènTapiola.NARCÍSCOMADIRA.AlPortdelaSelva,enSagarradeviasermoltpopular...J.V.FOIX. Entre la gent,sí.Anava amb els pescadors,sortienapescardenitambl’AlexandrePlanaid’altres.Erencinc osis presiditsperAlexandrePlana,que era un personatge molt intel∙ligent, quetambéfeiacríticadeteatre.NARCÍSCOMADIRA.I va ferunaantologiadepoetesdelasevaèpoca.I enSagarra,tambédeuteniruncarrerdedicat,no?J.V.FOIX.Sí,un carrer amb unaplacai unsímbol.L’Alexandre Plana també l’hi té i en tindrà un enTomàs Garcés, que ja està projectat.Al Port de laSelva també hi anava Josep Pla. No l’havia tractatgaire.Jo he tractat amb molt poca gent del mónliterari. Potser he tractat més amb pintors que nopas amb escriptors, llevat d’en Riba,en MariàManent,l’Albert Manent, en Llates i uns quants d’aquestgrupquefeienelsQuadersdepoesia.vida.Tenia unagran intuïciósobre la característicadelspoblesquevisitavalagentquefreqüentava.Elsescriptorscatalanspodemestarcontentsdetotselsquehanreeixit.Cadascúpelseucompte,totstenenel seuvalor.N’hi ha quehan plegat,comen BoixiSelva,i d’altres quehan continuat, com enVinyoli.Encaravatreballant,téestil,técultura,tébongust.EnGarcés ara estàdelicat desalut, però va evolucionant.Mireu,enGarcésésdels queno hanescritmai en castellà.EnMariàManent ésunhomemoltintel∙ligent i té unes traduccions de l’anglès quesemblenpoemesoriginals.Ja hansortit uns quantsnoms notables d’aquella generació, diguem‐ne deLa Revistaperquè totshi van col∙laborar.Sobreelspoetesjovesactuals,caltenirencomptequeésllargde temps aconseguir una certa anomenada enaquest país.EnSagarraera unpoetamolt popular,tothom el coneixiaielsseusllibresesvenien molt.Encanvi,de Ribase’n parlavamenys,eraun homemésdifícil.NARCÍSCOMADIRA. Ara em sembla que no se’nparladecap,depoeta.Durantunaèpocaesvaparlarmolt d’Espriu, suposo que per raons polítiques,perquèeral’èpocadeLapell debrau,delaresistència.Potserenvanparlarmassaiarase’nparlamassapoc.Detotamanera,jaestabéel silenci,per aunpoeta.Generde1984NARCÍSCOMADIRA.L’heullegitmolt,Pla?J.V.FOIX.Elllegiacadadia.Emdistreiamolt.Sinolihan donat elPremi d’Honorés perqüestió política,nopasperqüestióliterària.Comaescriptor,teniaelseu estil.Devegadesesrepetia,perquè norellegiaallòqueescrivia.Però teniaunagranforçad’observació.Hauriaestataquídurantcincminutsidespréshauriaescritsobreaquestareunióambtotdedetallsdelsqualsnosaltresnoenshauríemniadonat.Quanviatjavafeiaelmateix.AnavaaLaHavana,s’hiestavamitjahoraassegut en un cafè i jafeiauna descripciódeLaHavanacomsihihaguésviscuttotala152

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Homes i coses de la Barcelona d’abansCrònica primera: la Barcelona d’ara facent anysJust CortèsDesdelesdarreresdècadesdelsegleXIXCatalunyaien especial laciutat de Barcelonaviu un intent dedesvetllamentartísticiculturalquefaquefixielsullsenlamodernitat europeaiqueté lasevaconcrecióen el Modernisme, un moviment multidisciplinar(arquitectura, pintura, literatura, etc.) i queconjumina diferents estètiques (decadentisme,simbolisme, prerrafaelitisme, etc.) que a la fi noacaba de quallar per un munt de factors adversosquearaseriallargescatir.Enelterrenypolític,tanmateix,estemencaraimmersos a l'Espanya de la Restauració, del caciquismeidel'alternançaenelpoder,aral'unaral'altre,delspartitsconservadori liberal.A casanostra,larealitatpolíticaésunamicadiferent,jaqueelballde bastons no es produeix entre partits dinàsticssinó,tambésimplificant‐homolt,entreespanyolistesi catalanistes, els primers esquerranosos i elssegonsmésaviatdedretes,ésadir,entrelerrouxistesi regionalistes.Així, si de1900 a 1910 el PartitRepublicàRadicald'Alejandro Lerroux, l'emperadordelParal∙lel,éselpartithegemònicambimportantsparcel∙lesdepoderabsolutal'AjuntamentdeBarcelona,apartir delaSolidaritat Catalanael nacionalismecatalà,tant el Centre Nacionalista Republicàcomsobretot laLligaRegionalista,vanescalant posicionsifent‐seamblesregnesdelpodermunicipaliprovincial.Això comporta que cap a 1910 a Catalunyaexisteixi un altre moviment cultural homogeni epígondelModernisme,elNoucentisme,que,de nouper simplificar,veaserunamenad'ententecordialeentrela burgesiacatalanaqueper aquestsdies dominalesregnesdelapolíticaautòctona(laDiputacióicada vegada mésl'Ajuntament) i uns determinatsintel∙lectualsquepropugnenla intervenció socialatravésd'unasèriedevalorsafinsalsdelaculturaburgesa(classicisme,civilitat,cosmopolitisme,arbitrarisme, catalanisme, etc.). I això des d'unasèrie de plataformes (el diari LaVeu deCatalunya,especialment)id'institucionscreadesadhoc(l'Institutd'EstudisCatalans,laJuntadeMuseus,laBibliotecadeCatalunya,etc.) des de les quals s'exalcenuns determinats temes igèneres literaris, en especiallapoesia.Més enllà, però, d'aquesta diguem‐ne altacultura,queseriacomlacapasuperiordelsdiferentsestratsquecomponenunsistemacultural,iqueésal'abast d'unapetitaelit,iquefinsitot,alaciutatdeBarcelona, geogràficament té un radi d'acció moltprecís,quevadelPasseigdeGràciafinsal'Eixample,hi ha un cúmul o un aiguabarreig de diferents i diversesmanifestacions culturals,de caire marginal,153

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐que provenen delvuit‐centsiencaraperviueniquees circumscriuen als espais méspopularsde laciutat,és a dir, al triangle del "vici" que formen lesRambles, el carrer Nou (aleshores del Conde delAsalto) i el Paral∙lelfinsal mar.Uns estrats,doncs,deculturapopulardefacturavuitcentistai,pertant,empeltatstantdetòpicsromànticscomdelesfontsméspopularitzadesdelModernismequevanfentlaviu‐viuper lasenzillaraóqued'unanysençà,enespecial,desdelaRevolucióIndustrial,alesgransciutatscomaBarcelona,augmentaconsiderablementla població i prolifera un conglomerat de gent decapamitjanaibaixaquefinsaleshoreshaviaromàsalmargede l'accésalacultura,quearacomençaademanarproductesd'ociientreteniment.Iésquelacombinaciód'unasèried'esdevenimentssocioculturals—laprogressivaalfabetitzaciódelsindividus;laincorporaciódeladonaalavidasociali,moltparticularment,a la lectura(un incís,les dones són lesgranslectoresdel moment,això sí,d'un tipusmoltparticular d'obres);la lentaperò uniforme reduccióde les jornades laborals i, per tant, l'existència detemps lliure, etc‐— afavoreixen el terreny per alademanda social o comunitària de productesd'oci id'entretenimentper partd'un gransectordepoblacióamb inquietudsculturals i amb afanyde saber,deconèixercoses,deformar‐seid'informar‐se.Quinsproductesomanifestacionsartístiquesi/oculturalsintentendonarrespostaal capicasal aaquestademandaenunmoment enquèencaranohafetlasevaapariciólaràdio(quenoinicialessevesemissionsfinsal 1924)ni,moltmenys,latelevisió,iquenoexisteixnialesbecerolesunaindústriaculturalautòctona amb unamica de cara i ulls? Doncs,bàsicament,laculturaescritailaculturaaudiovisual.De la primera en destaca, sens dubte, en un llocmolt destacat, la premsa periòdica,l’única font deconeixement,deformacióid’informacióal’abastdegairebétoteslesbutxaquesi,doncs,laprincipaleinade formació dela gran massa. Per posar‐hi xifresique els lectors se'n facin una idea, cal fer esmentque al llarg de la dècadadels deu del segleXX espubliquenaBarcelonaentredeuiunavintenallargadecapçaleresd'apariciódiària,un40%delsqualsdetendència progressiva.Però també contribueixen aaquesta formació, molt a pesar dels noucentistes,lesnovel∙les,enespecial,jabenentradalasegonaiterceradècadadesegle,lesnovel∙lesdegènere(rosa,detectivesca,etc.),aixícoml'esclatquesignifical'aparició de les primeres col∙leccions de novel∙lacurta de tipus i temàtica variada. Mentre que pelque fa ala cultura audiovisual,cal tenir present elpaper conformador del gust que forneix el teatre,tambéde facturavuitcentista,i,en especial,l'augequeperaquestsdiesconeixenlesdiversesbarraquesdel Paral∙lel idel districtecinquè destinades a l'entretenimentiqueposenal'abast delpúblicciutadàmultitud de gèneres, des del cuplet autòcton alsespectacles de vodevil, majoritàriament importatsde França, passant pels espectacles de revista,lesvarietats,elmusic‐hallilesprimeresmanifestacionsde la indústria cinematogràfica d'importació, a laqual deseguidaseliafegeixenlesprimeresproduccionsautòctones.I,totplegat,ambunaltreafegit conjuntural,fruitdel'esclat delaGranGuerral'any1914idetotel que comportaa casa nostra la neutralitat espanyola,entrealtres, la possibilitat de negoci industrialvenentproductesaunialtrebàndoli,pertant,l'augmentdelaproducció,quenosemprevaacompanyadad'un augment equitatiu de sous per a lapoblació obrera,però quesí quefa arribardiners apleret a casanostraqueels enriquits fabricants esgastenentotamenadetugurisquenotanquenlesportes encap moment de lanit,per no parlar delsdinersquetambéreparteixen acor quèvolslesambaixadescontendents per afavorir el discurs arafrancòfilaragermanòfiliquetambéfaaterraraBarcelonatotaunafaunainternacionald'entretingudes,espies, excontendents, aristòcrates estrangers,mandatarisinternacionals,etc.ambganesdegresca154

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐i que també animen fins a extrems insospitats lavida nocturnaciutadana.Rasi curt: a Barcelona,opotser millor,en unespai molt concret delaciutat,el triangle "del vici", aquests dies de mitjan anysdeu,delsque,simésnoacasanostra,sónelsfeliçosanysdeu,delaneutralitat,elsdinersadojoilesnitssense fi,elsmassmedia,enun obrir itancar d'ulls,proliferen,esmultipliquenicomencenaconèixerunèxitpopularsenseprecedents.I el queresultamésimés significatiu per a allò que motiva aquestes línies:bonapartdels principals protagonistes, en elseupaperdeproductorsiprimeresfiguresd'aquestesproduccions,sónunconjuntdepersonatgesque,desprésd'unabreui fugisseraetapabohèmia,idesdel'anonimat,escalenposicionsiagafen lesregnesd'aquestestratdeculturapopularideconsum.Quisón aquests personatges? Peresmentarne,ara, a penes un tercet, doncs,per exemple,enJosepAmichiBert,lleidatà,quevasignarlapràcticatotalitat dels seusescrits ambel pseudònim d'Amichatis,iquealmargedelessevapuntualescripturadecupletsidelasevanotabletascacomaguionistaicomadirectordefilmografiacatalana,vaesdeveniralllargdelasegonailaterceradècadesdesegleel dramaturg méspopular del Paral∙lel,fent parellaambJosepSantpereilessevestemporadesestablesde vodevil català,primer al teatreNou i posteriormental Teatre Espanyol. O el granollerí ManuelFontdevila,periodista, barrilaire i sobretot engiponadorisalvadordediaris.O,finalment,LluísCapdevila,elpríncepdelabohèmiabarcelonina,que,mésenllàdelasevaparticipacióenlaconfecciódemultituddeplataformesperiòdiques,tocatoteslesteclesi tant fabrica produccions per a l'escenacomercialdelParal∙lel,ambtítolstantsignificatiuscomL'aucade la cupletista (1919) i Les dones del music‐hall(1920),ambduesescrites encol∙laboracióamb ManuelFontdevila, com conrea a bastament la novel∙la,llargaicurta,peral granpúblic,itant encatalàcomencastellà,ambtítolscomRosadepasión(1916), LaVenuscoixa (1924), Memòriesd'un llit dematrimoni(1926),Venusielsbàrbars(1929)o Homed'amorid'aventura(1935).Arabé,més enllà delconreu d'aquestesdisciplines,que en la majoria dels casos no s'esdevéfinsafinalsdelsanys deuprincipisdelsanys 20,laprincipal ocupació que tenen els "bohemis" iadlàters (és a dir, els Francisco Iribarne, FernandoPintado, Agustí Piracés,Àngel Samblancat, MateoSantos,BrauliSolsona,JoanTomàsiRosich,etc.)éslatascapublicista,ésadir,l'escripturadetextosdetotamenaperalapremsaperiòdica.Iquandiemdetota mena,volemde dir això,detota mena:cròniquesliteràries, crítiques teatrals, articles polítics,contes, textos humorístics, satírics i galants (quannodirectamentpornogràfics),proclamespolítiques,manifestos,elquecalgui.Iaixòendiaris,enrevistesculturals, en setmanaris polítics, en revistes d'art icinematografia,enmagazins,enrevistesdebarrila,atotarreuonuspugueuimaginarinosolsenplataformesja existents sinó, en molts casos, en plataformesd'expressió creades per ells mateixos comara"Arlequí","Nanu","Bohemia","Margot",etc.Amb això el que vull dir és que tot i fer esmentaaquestspersonatgescoma"bohemis"nocalfer‐selaideaqueestemparlant d'artistespurs,cregutsdelvalorsuprem del'arti quefessindelaprofessiódefeartísticaunareligió,ésadir,quenogosessinvendre's laploma al millor postor, sinó mésaviat tot el contrari, va tractar‐se d'una colla degent,dejoves(per aquestsdiesdemitjananysdeudel segleXXtots tenen entrevint itrentaanys)noprecisament de casa bona, pobres,desvergonyitsipintorescos, la majoria molt populars i divertits,gentapassionadacapaçde vendre’sl’oficii l’enginyper dos –i fins i tot, un‐ ous ferrats, i que bàsicament,alcapdavall,uncopabandonadesunescertesínfules i pretensions artístiquesqueels duren apenesquatre dies, van esdevenir professionals de la155

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐plomaidel'escenari (escriptors,dramaturgs,periodistes,actors, músics, etc.) que, al capdavall, allòque perseguiren fou l'èxit popular i, per tant, perassolir‐lo,van excel∙lir entretenint elpersonal delamillor manera possible. I, particularment, abansd'assaltarlatotalitatdelsmedia,permitjàdemultituddeplataformesperiòdiquesd'expressió,ésadir,de la premsa periòdicaescrita.I això per què,és adir,perquèaquestgrup degentvareninteressar‐seofixarelsseusullsenelsmassmedia?Lesraonssónmúltiples,peròpodemressaltar‐neunesquantes:1a)Comhaestatdit,estractadegentjovei,sobretot,desconeguda.Apenesun parell(Capdevila,Amichatis)hanaconseguitveurepublicadaalgunanovel∙leta,Labaladadelessetgermanes (1912),elprimer,i ElpequeñoNerón(1911)iCarnedemujer(1913),elsegon,quepassensensepenaniglòria2a)Tenenconviccionspolítiquesavançadesi,engeneral,laimmensamajorianotenenresd'apolítics,al contrari, tenen un ideari progressiu i republicàivolen fer sentirla seva veu contral'ordredecoses establert, tant en política (Monarquia, LligaRegionalista, sistema dinàstic de partits) com pelque fa a l'estètica dominant (Noucentisme). I peraixò,davant la realitat política i cultural que els ésadversa,cerquenenelsmedia(elteatre,lanovel∙laisobretotlapremsaperiòdica)unaplataformapúblicaperfersentirlasevaveuiexpressarallòqueportenadins.Ielqueporten,sónjovesiradicals,ésunafanyenormederebel∙lió,com deia,contral'ordreestablert i d'aquí que quan poden funden òrgansd'expressió que tenen uns títols tan cridaners, enl'esferapolítica,com "ElIntransigente"(1912‐1913),"La Ira" (1913), "Los Miserables" (1913‐1918), "ElHombre Libre" (1916), "La Protesta" (1912), "LaAgresión"(1915),"LaDiscusión"(1917),oenl'esferasatírica,"ElRecte"(1909),"Lamalasetmana"(1911),"LaFiga"(1913),"LaPiga"(1913)o"LaPepa"(1913).3a)Noexisteix,comacabodedir,acasanostraencaraunautènticmercatculturalnitansolsunapotent indústriaeditorial(un circuit queintegriunaempresaeditorial que tingui en compteel gust delpúblic i planifiqui la creació per mitjà d'una sèried'agents:autors,distribuïdors,crítics,consumidors,etc.).Al contrari,lesaventureseditorials—lapublicaciód'unllibre—normalmentselespagal'autordetorn,quefialasevasortalesvendes,quedifícilmentresulten grans quan no hi haa penes publicitat delesobresni unadistribucióadientni,el mésimportant,un capa de públic lector cultivat que esperiaquestescreacions.Pernoafegirladadaqueabansde l'any1917tampoc no existeixentemporadesestablesde teatre autòcton, que puguin requerird'obres escrites ad hoc. Però, en canvi, allò que síque hiha,com abanshaestat dit,ésunademandadeproductes peralaformació i lainformaciói,peraixò, es publiquen a la ciutat comtal infinitud decapçaleres periòdiques, diàries i no diàries,que faque puguem afirmar que,aprincipisdesegleXX,simés no a casa nostra, la premsa escrita és l’únicmitjàdecomunicaciódemassesquecomatal,enelsentitmoderndeladisciplina,existeix.4a) Per això,en comptes del'edició d'un llibre,quetambéreclamamoltméstempsd'elaboració,l'alternativa passa per la publicació derevistetes, que normalment prenen la forma d' unsetmanari devuit pàginesitiratgecurt,queésunaaventura relativament econòmica (a penes pagar,entre totsels integratsdel grup l'impressor i algunrepartidor odistribuïdor ipoquetacosamés)iambgranspossibilitats:plataformadepresènciapública,nucli de cohesió de gent afí, tribuna publicitària ipropagandística, púlpit per a la crítica contra elrègim i instrument peralacaptacióde recursosdecorreligionaris. En altres paraules: un periòdic degrup constitueix,per aqualsevol grup incipient,un156

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐focus de poder, de prestigi i d'influència i, de fet,valgui l'incís,totsels lletraferits del moment tenenen ment que els grans noms de la políticarepublicanad'aquests dies—elsSalmerón,Lerroux,Pii Margall,etc—,abansdefer elsalt alapalestrapolítica, van començar com a obscurs periodistes.En una paraula: la premsa periòdica és, per a elsjoves inèdits aspirants a artistes, que són gairebétots de condició menestral o bé fills de la petitaburgesia, una plataforma des de la qual fer‐se unnom i, més que més, fer coneixences i establirrelacions que possibilitin l'oportunitat, mésendavant, d'estrenar en els teatres, editar lespròpiescreacionsi,finalment,lapossibilitatd'assolirel parnàs de la glòria i el reconeixement futur.Talcom reconeix qui fora director de La Vanguardia,l'escriptura de textos per a la premsa periòdica i,doncs,laprofessióperiodísticasiusplauperforçaéselmalmenoraquèesveuenabocats,enelmomentque ens ocupa, multitud de personatges quedesitjarien excel∙lir com a escriptors i que nocompten amb recursos propis, amb prou talent,osimplement sort. I, per descomptat, en llenguacastellana, que és la llengua majoritària i perantonomàsia dels media autòctons fins benavançadalaterceradècadadesegle.DiuGaziel:"Arribar a ser un escriptor excepcional era, aCatalunya,onvaignéixericriar‐me,gairebéunimpossible.La llenguanostraestrobava terriblementenvilida,senseclàssicssuficients,senseescoles,sensenormesfixes.Eraunallenguaincerta,mal apresa,quenopodíemagafar endeus purificades i corrents,sinó en rierols depagesiaoen clavegueresciutadanes.[...]Era,doncs,unmedihostilicaòtic.Per altra banda, representava una veritablebogeriapensara viurede laliteratura catalana.Calhaverconegutlasordidesadelsnostrespetitscenaclesliteraris,a començaments d’aquestseglei l’esgarrifosa misèria dels escriptorsbarceloninssensefortunaoposiciópersonal.Ala llarga,totsels jovesneòfits, finselsmésbendotats,queestrobavenensemblantscondicions,haguerenderenunciaralaliteratura,resignar‐sealperiodisme,emigraralcastellàomorir‐sedefam.Elsmillorsescriptors,jaconsagrats,erentotsmenestrals,ambunpassamentassegurat,o burgesosbenestants queescrivien per gust,aestones perdudes,ogentassentada damuntuna professióliberal ounaaltraactivitat lucrativa:advocats,magistrats,sacerdots,industrials,comerciants."I, a pesar d'aquest panorama tan magre,alguns dels nostres personatges —l'Amichatis, enCapdevila—varenacabarvivintdelaploma,aixòsí,compaginant la producció en llengua catalana(majoritàriament, novel∙les i teatre) i la llenguacastellana (especialment, en l'àmbit de la premsaperiòdica),deresultesdelagranpopularitatquevanassolir ja a la dècada dels vint entre els sectorspopulars, i mercès al conreu de tots els gèneres idisciplines existents: teatre comercial, cinema,novela llarga i curta, cròniques per a la premsa,textoshumorístics,etc.Com s'ho fan, això? I quina relació hi té unestablimentmític,barrejadebaricabaret,defet,elprimer cabaret de l'Estat on es ballaren tangos is'ensumàcocaïnatal com diuen elsseusfreqüentadors,elBardelCentro,entot plegat?Enlaproperaentregadesvetllaremelmisteri. (Continuarà)157

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐PoemesLucia Pietrelli1Enlatramadelaplujavaigamagarelganivetixopavaigdescobrirquecreixiadetu.2Undragóhamortsotaelnostrellit.Etsustentoelspeus,unaun,notocaràslasang.Etfaigcamí.Lesmevesmansbaixenambelseupes.Ésl’artdeferembogirtoteslesbusques,laloqueriadeviureapòcrifa,elfetderesguardar‐tedelcruixitdel’esquelet.Undragómorttornagegantalesribesdelllit.Ésl’escorregudaoelmotinnocentquefermentadinsdelsilenci.Nosaltresdossempredesitjàremviurealcampiestendrel’habitaciófinsalpou.3Portaremaquestmotalcentredelriuil’ofegarem.158

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐1Sensemaipoder‐seseparar,enfila,lestevesvèrtebresagafadesdelamà.Diguesquit’havolgutdesd’unprincipisensebuit.Diguesperquè.2Quanfèiemcaurelespastilles,enmigsempreensquedavauntassódemar.Hemfingitnotenirsetihemrebentatcorsdecabradinsdelspensamentsmésfràgilsqueensdesafiaven.Éremeternsianimalsdebondeveres.Peròlallumjugavaaconfondre’samb lavenjança.Llavorslanitesfeianadóiestàvemcondemnatsaveure‐lacréixeralnostrecostat.Criarbrollsespantaalesprenyadesmésalegres.Lamiradanodreixl’ullitotadeclaracióesdevéculpabledinsdelventre,odelmón.Capterramainopodràbeure’slesmareesdesangqueetdec.3Tusuplicantaiguaijoambelsolcrematfentfocentremotimot.159

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐?Mireu,lavaigconèixerd’unaformabensimple.UndiavaigarribaraunacasadesconegudaperviureambunatalsenyoraQuirou,quevamorirpoctempsdesprés.Lapropietàriadelacasa,lasenyoraPastrani,emvafersaberqueliencantariaqueseguísvivint en lamevahabitació.Ja hosabeu,lessimpaties són estranyesi devegades inexplicables.La notíciaemvaagradar,doncsjo estavaenamorat delamevacambra.Noésfàcilavuitrobarunacambra.DemaneraquelasenyoraPastraniesvaconvertirdefinitivament en lameva novapatrona.Els meusnegocisllavorsanavenmolt malament,cadavegadapitjor;enconseqüènciajoeraunhomecallat,malhumoratiesquerp,i,comatal,alprincipinoemvainteressargensnimicaunadonatan notableenelseugènere.Quanmiravaper lamevabellíssimafinestra,la veia sovint deambular peljardí ambun abillament extravagant,propid’unagitanaiambelcabelldesordenat.Aquellafigurafemeninavestidaambdescuitm’astoravadeveres.Pelquefaalaresta,laignorava,pèrfiddemi,quanambtotaseguretat,talcomvaigcomençarapressentirbenaviat,ladonaemvoliateniracasaseva,sobretot perquelifescompanyia.¡Soledat,quinanimaltanterribleisalvatgenoets!*Lafortunavaproporcionar‐nos unacapsadecartróantigaplenade documentsitextosinclassificables,anònimsiestranys,queanirempublicantelspropersnúmerosdelarevista,finsquel’autoraparegui.160

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Amor, diners i coerció:tres llibres de Núria GüellMarta NegreNúriaGüell (Girona, 1981) assegura que les sevesinquietuds artístiques estan directament lligades alessevespreocupacionscomaciutadana 1 :“nom’interessaresdel’artqueparlidesimateix”2 ,afirmaenuna entrevista. Totalment coherent amb aquestareflexió,utilitzal’espaidellibertatqueli ofereixl’artper tractar temes que tenen a veure amb el queafectaelque és comú,construintunaobraquedefuigtotavoluntatdeserunmerproductemercantilautocomplaent.Coneixedora que els discursos imposatspelsdispositiusdepodermodelenlasubjectivitatcol∙lectiva delasocietat,considera que l’artpolíticamentcompromèshadetenircomafinalitatsubvertir aquests patronsculturals estancs,i alhoradesemmascarar els possibles mecanismes abusiusque les estructuresdominants ‐ja siguin polítiques,jurídiques, econòmiques o ètiques‐ puguin perpetrar.Precisament,lasevasagacitat rau a detectarlosi fer‐los visibles des d’unaposició militant:lessevesobresesconfiguren comaprojectilscapaçosde detonar i produir escletxes en l’ordre establert.Perportar‐lesatermeseserveixd’unametodologiaque anomena “aplicació legal/moral desplaçada”,queconsisteixaemprarprincipislegalsomoralsenelsentit oposatalquehandeterminat lesrelacionsdepoderoelsrelatshegemònics.Totsovintelsseusprojectes artísticss’acompanyen o esmaterialitzenenllibres.Lesentitatsfinanceres,elturismesexualicertaideologiadel’estamentpolicialsónlestemàtiquesque ocupen les seves darreres publicacions.Desd’aquíenfaréunbreurecorregut.i arrugues,talcoml’artistalesvarebre.Caldirqueestan farcides detòpicsi clixés propis delromanticismedetelenovel∙lamésdesfasat.AquestapublicaciósorgeixdelprojecteAcciómoral desplaçada: ajuda humanitària (2008‐2012),on l’artista exploraelsrolssocioeconòmicside poderestablertsencertesrelacions“amoroses” entrehabitants de països “exòtics”i turistesoccidentals.La proposta va arrancar quan l’artista, resident al’Havana,va enviar una convocatòria pública en laquals’oferiaacasar‐seambqualsevolcubàqueestiguésinteressat a emigraraEspanya.L'única condicióeraqueliescrivís“lacartad’amormésbonicadelmón”.Unjuratformatpertresjineteras(prostitutes)vaescollir elpremiat,el qual vaacceptar participarenelprojecteartístic.Davant denotariesvanestablirles regles del joc:es concretà el matrimoni,elviatgeaEspanyaielcompromísdelguanyadorambl’obraduranttoteltempsqueduréslatramitaciódelasevanacionalitat.Aixímateix,espactàeldivorciielrepartiment delsbeneficis,uncop assolitselsobjectiusmarcats.Amb aquesta acció, la Núria utilitza les estratègiesimplícites en els intercanvis de serveis,propis d’una cultura on els favors “amorosos” sónEpistolariperaunafugida“Paramirosa.Teescribetujardinero…”Ambaquestesparauless’iniciaunacompilaciódecartesd’amorquelaNúriahaagrupatenelllibreEpistolario.Ayudahumanitaria (2012). Es tracta d’una edició que reprodueixdeforma facsímil les cartes escrites i dibuixadesamàpelspretendents,ambdibuixos,plecsTargetadedifusió161

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐habituals.Perquèsi bélapeçatambéincideixenlesformes decontrol migratori que exerceixen els governs,el tema principal no és altre que el turismesexual. De fet,l’artista explica que la idea se li vaocórrerdurantunsoparenunrestaurantfreqüentatper parelles formades per occidentals d’avançadaedat ijoves delpaís.Calassenyalar queaCuba,els“acompanyants”sovint mantenenrelacions amb elturistaqueespodenallargarduranttotalasevaestada.Aquestaparticularitatfacilitaques’estableixinvinclessentimentalscomplexos.Elllibrepublicat ‐queagrupatoteslescartesque es van presentar en el concurs‐ és el reflexd’unes pràctiques on l’amor es fonamenta en lamentida, però també en la necessitat, ja siguieconòmicaosexual.Enaquestsentit,l’obrapresentaunacorrelació depoderi dependènciaentredosindividus,o millor dit, entre dospersonatges estereotipats:elcubàqueanhelamarxardelseupaísalarecercadelaterrapromesa,ielturistaque,gaudintd’una experiènciaexòtica,utilitzala seva capacitatadquisitiva per satisfer el desig de ser estimat. LaNúria mostra com, dins del terreny de l’economiaglobal,aquest “amor” és producte de les relacionscapitalistes i postcolonials.Segons l’artista “els cubanshan desenvolupat el do d’enamorar a l’altrecoma estratègiadesupervivència” 3 ,en uncontextonlespolítiquesd’emigraciónohanfetsinóincentivaraquests comportaments. Les cartes manuscrites,ambflorituresipoemes,són unafarsa,i alhoraindicisreveladorsd’unaaterridora circumstància:ladel subjecteentèscomamercaderia.Lesparaulestòpiques i sense atributs es converteixen en fredsdesitjosdefugida.Elméspunyent,però,éslalecturaques’extreudelaconvocatòria:lapresènciadelafigurad’unabenefactora,encarnadaen ladonaoccidental,nofaaltracosaquerestablirun rol desuperioritat.Delamateixamaneraqueenlanovel∙laPlataforme(2001)deMichel Houellebecq,o elfilmParadise: Love (2012) d’Ulrich Seidl, aquesta peçaplanteja sense miraments el tema de l’intercanvisexualanivellmundial,ifaexplícitalasubordinaciódels països pobres envers els rics. Seidl mostraaquestacruarealitat amb unamirada descarnadaigenscomplaent.Mentrestant Houellebecq,amb toirònic i nihilista, proposa com a solució a la crisid’amordel’homeeuropeuunmónglobalitzatsensehipocresies,oneldinersubstitueixlaseducció.Totila distància conceptual que separa l’artista d’aquestsautors,laNúriatambéparladelaimposturadelanostrasocietat,assentadaenunaèticabasadaenladoblemoral. El llibre de laNúriaés tan solsunapart delprojecte:unmatrimoni,unanacionalitat,undivorci,els documents legals de tot plegat i finalment unvídeo on realitat i ficció s’entrecreuen i completenl’obra.Un simulacre d’amor que té com a objectiudesmantellar els fonaments de la nostrabenintencionadaculturaoccidental. EnelboscdeSherwoodTal com succeeix en el llibre Epistolario.Ayuda humanitaria,lesmetàforestambéabundenenlatesinadel comissari general decoordinació territorial delsMossosd’esquadraDavidPiqué,anomenadaLaSíndromede Sherwood (2009), que durant un certtemps va estar publicada al repositori Recercat.Aquest treball pretenia ser un protocol d’actuacióper a labrigadaantidisturbis de lapolicia catalanaenversels grups antisistema i ocupes.Fent unsímilamb la llegenda anglesa David Piqué equipara elslíders d’aquestsmovimentsamb la figurade RobinHood,i els barrison esmanifesten amb el boscdeSherwood.Aquestesreferènciesomplenuntextquela Núria recuperai reeditaincorporant un únic element:unsubratllatfet perunadvocat assenyalaelspunts que constituirien delicte. Però més enllàd’aquestes evidències a l’artista també li interessadonaraconèixereltext,ons’analitzeniplantegenNúriaGüell:Joemrebel.lo,nosaltresexistim.FotografiadeNaniPujol.162

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐comamodelsd’intervenciópolicialquatretàctiquesmilitarsutilitzadesal llargdelahistòriapelsimportantsestrategsSunTzu,KarlvonClausewitz,MiyamotoMusahi i JuliCèsar.Delasevalectura és fàcilestablir les següents analogies: exèrcit = policia,manifestant=enemic.Lareediciód’aquestestudiéselresultatd’unprojecteartísticmés ampli,ideat juntament ambelcuradorOriol FontdevilaperalMuseu deMolletdelVallès,ciutat onels Mossos tenen elcentredeformació.L’exposició,quegiravaalvoltantdelapoliciacatalana,vasercensuradaperaquest cos,l’alcaldeiladirectoradel Museu.Elquequedadelapropostaésl’ediciólimitadade2000exemplarsdelllibreiunarodade premsa enregistradaqueté com a finalitatdonar visibilitat a allò que es pretén ocultar. D’aquestamanera,fentun exercici d’apropiació i desplaçamentde sentits, l’artista desvetlla l’aparellideològic que sustenta determinades polítiques decontrol i deseguretat.Latesinapublicadasotaunallicència creative commons li permet retornar‐la al’esfera pública. Un entorn on les veritats moltesvegadesestansupeditadesaunideariabanspredefinit,talcom reflecteixaquest petit fragment delatesi:“caldria aprofitar per deixar quedurant el recorregut(de lesmanifestacions) es produeixin prouactesvandàlicscomperintensificareldebatsobreelcomportamentantisocialdelmoviment antisistema(…).Ésessencialquelapoblacióestiguiconvençudad’aquestarelacióencaraquenosiguitotalmentcerta” 4 .Comrobaralsbancs?Potser delstresllibreselquedescriudeformamésevident aquesta pugna enversels poders fàctics és¿Cómopodemosexpropiardineroaentidadesbancarias?LapublicaciósorgeixcomaresultatdelprojecteAplicaciólegaldesplazada#1:Reservafraccionària(2009‐2010)onlaNúriaanalitzaeldispositiuquedeforma mésaclaparadora hacontribuït a lacrisi actual:labanca.Elprojecte,iniciatel2009,consisteixenlacreació d’unaplataformadedifusió i formacióque té com aobjectiu mostrar estratègies utilitzadesenpolíticamonetària.Gràciesal’ajutd’especialistes,vaanalitzarelsistemaanomenatreservafraccionària,unprocediment que permet a l’entitat financeracrear diner com adeute.El funcionamentesbasaen el dret legal queesconcedeixal’entitatper prestareldiner dipositatpelsseusclientsmentrees mantingui en efectiu un petit coeficient.Defet, és un procediment que diversos economisteshan titllat de frau,ja que afavoreixl’aparició d’unabombolla financera, al mateix temps que promouuna societat esclavitzada pel deute. Aquesta visiótambéla comparteixlaNúria queconsideraque espot equiparar l’acció dels bancs, que creen capitaldel“no‐res”,ambladelsfalsificadorsdemonedes.ANúriaGüell:Aplicaciólegaldesplaçada#Reservafraccionària(2012‐2011).Displayexpositiu.FotografiadeMartaNegre163

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐partir d’aquestaconclusió,i desd’unaposturamilitant,vaproposarunaaccióartístico‐pedagògicaqueteniacomafinalitatensenyar laciutadaniaarobarbancs.Perfer‐hovaorganitzarunseminariambdosactivistesanarquistes(LucioUrtubiaiEnricDuran)iun economista (representant de Qmunty),elresultatdelqual vaserrecollitenunmanual‐publicatel2011 per l’editorial Melusina‐ on es mostren estratègiesd’expropiació,assessoramentlegal,itambéreflexionsteòriquesentornalmercatielcapital.Així,amb ironialatent,coordina un esdevenimentiunapublicacióque,peruncostat,ensenyenelsmecanismesdespòticsque el sistema neoliberal utilitza,al mateix temps que generen un gest de resistènciaenverslesestructuresdepoder.Endefinitiva,dinsdelseumarcd’acciólaNúrias’esforçaaproporcionaraltresmaneresdemiraripertantdepensar irelacionar‐seambelmón.Enlasevaproducciós’adverteixunrebuigperl’autonomiade l’objecte artístic com quelcom únicamentsimbòlic,deslligatdelcontacteambelreal,isupeditata la instrumentalització del mercat.Jorge LuisMarzo analitza en el llibre L’era de la degradacióde l’art com les polítiques culturals, inserides enlaconcepció neoliberal, poden condemnar l’artista a“abandonar elterritori dela imaginació isuplantarlopeldelafantasia,entenentlaprimeracomlafacultatquepermetrevelarlarelaciósecretaentrelescoses,ila segonacom la simpleofertaderealitatssubstitutòries i deslligades del real” 5 .Afí a la mateixareflexió, la Núria defensa un art compromèscapaç de posicionar‐se contra els poders fàctics.Aquestaposturaésevidentenunprocéscreatiuonl’objectedetreballésmaterialhumà:lasevarecercaparteixd’experiències,preocupacions,desitjos,porsisituacionspersonalsd’individusconcrets,elaborantuna obra en col∙laboració ambprofessionals‐advocats,economistesifilòsofs,entrealtres‐quelifacilitenunamiradapolièdricailipermetenunavinculacióvivaidirectaambelmónilessevesproblemàtiques.Portadadelmanual:¿Cómopodemosexpropiardineroalasentidadesbancarias?Ambtextos de Qmunty, Enric Duran,SimonaSarau,ColectivoCrisiyLucioUrtubia.RessenyadelsllibresEpistolario.Ayudahumanitaria(2012)(ISBN: 978‐84‐393‐8767‐1), Cómo expropiar a los bancos(2011) (ISBN: 978‐84‐96614‐88‐8) i de la publicació “LaSíndrome de Sherwood2”realitzada enelmarcde l’exposicióJo em rebel∙lo, nosaltres existim, Fundació Palau(Caldesd’Estrac).1NúriaGüell(212):L’èticadelesconseqüènciescomaactitudenelprocésilaconcepciódelapràcticaartística.http://www.ub.edu/ubtv/es/video/letica‐de‐les‐consequencies‐com‐a‐actitud‐en‐el‐proces‐i‐la‐concepcio‐de‐la‐practica‐artisitica‐nuria‐guell(consulta2/04/2014)2Sesé,Teresa.“Lacreadora(175)NúriaGüell”dinsLaVanguardia.2/12/2013.3ibid4NúriaGüell:LaSíndromedeSherwood2dinshttp://www.nuriaguell.net(consulta2/04/2014)5Marzo,JorgeLuis(2013):L’eradeladegradaciódel’art.PoderipolíticaculturalaCatalunya.Barcelona:ElTangram.Pàg.48.164

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐TabucchiadaPep TosarEm penso que aquest paio ja no vindrà.Així va començartot, penso mentre vaig caminant pel Caisd’Alcântara,aLisboa,tractantdetrobarunpuntdepartidaclarper començaraescriureaquest textpelqual m’hefet el suec jamassa vegades.Així va començartot.ComproeldiariesportiuABolaalpetitquiosc que hi hasobreel dic,atocar deles aigüesdelTejo,contemplol’ombraexiguadelmeucosprojectadaenterrapelsoldelmigdia,miroelrellotgeiemdic:aixònotécapsentitniun.Undiaobresunllibrequeunamic t’haregalat,llegeixaixò,crecqueet pot interessar,ialaprimerapàginatrobesunencapçalamentquediu,personatgesquesurtenenaquestllibre.Sorprès,tornesa mirar la portada per assegurar‐te que es tractad’unanovel∙la:Rèquiem,AntonioTabucchi.Anagrama,Panoramadenarrativas.Passeslapàginaiinicieselprimercapítol:Empensoqueaquestpaioja novindrà,i nolipucdirpaio,ésungranpoeta,probablementelmillorpoetadelseglevinti,amésamés,famoltsanysqueés mort,l’he de tractar amb respecte, és més, ambmoltrespecte.Peròquèhifaigjoaquí,almolld’Alcântara,eldarrerdiumengedejuliol,alesdotzedel migdia,ambaquestacalor,aixònotécapsentitniun.Pocsanysdesprés delanostra petitaoperacióteatralamblanovel∙labreude PatrickSüskind,La història del senyor Sommer,amb en Xicu Masó ienLluísMassanet,buscàvemunaltrematerialambel qual volíem iniciar una nova experiència dramatúrgica.Havíemrepassat ja moltsautors, diferentsgèneres,etc.però no acabàvem de trobar un textliterari que s’ajustés als nostres propòsits,queensoferísunescoordenadesclaresperaquènosaltreseltransforméssimenuntextperalteatre.Desobtem’adonoqueno falamateixacaloradaquepateixelpersonatgeprotagonistadelllibredeTabucchialllargdelseutragíperlaciutatdeLisboa.Itotd’unareparoque,aquestcop,hevingutunmes més tard. I, a més, afortunadament avui, 24d’agost,santBartomeu,comsolsercostum,bufaunventet de nord queno deixa passar el termòmetredels27graus.Avui no és el darrer diumengede juliol,comtéllocalanovel∙la;és,depuracasualitat,eldarrer diumenge d’agost.Quantesvegades l’he fetaquestrecorregut?Pare,escuteeolhe:umcomboiopodeesconderoutro. Paro,escolto i miro.No veig que vingui captren.Semblaquela meva vidano corre perill, aixíquetravessolesviesendireccióalLargodeSantos,on l’infatigableHélderCostaresisteixdinslasevaABarracade teatre.Sec una estona, a l’ombra delsarbres dela placeta.El teatreés tancat per vacances.Peròalfrontisencaras’hipotveureelcartelldeMeninodeSuaAvó,unaobrabasadaenlarelaciódeFernandoPessoaamblasevaàvia,peçaamblaqualcrec que han tancat latemporada.Això no tindriares de particular si no fos que és precisament FernandoPessoa el paio amb qui el protagonista deRèquiem creu que ha quedat citat, a les dotze, almoll d’Alcántara.Fa quinze anys que vinc periòdicamenta Lisboa, temps suficient per haver entèsqueésunaciutatpropíciaal’atzar,alescasualitats,peròencaraaixí,sempreemdescobreixoemocionatdavant unade nova.Tabucchiades,endèiemal començament,cadavegadaque l’atzar ens sorpreniasituant‐nosdavantd’unfetrealforadelreal.L’estrena de la nostra adaptació teatral deRèquiem,alasalaAdriàGual,deBarcelona(unasalaamb què somio quan penso en un possiblelloc oncontinuarelmeuprojecteiniciatalMaldà),durantelGrec de 1999, va tenir molt bonaacollida entreelpúblic ilacrítica.Un anyabansjo haviafetamistatamb en BielHuguet,que m’haviaproporcionattotselsvolumsdel’obradelpoetamallorquí BlaiBonet,uns llibres que havien estat de son pare, el tambépoetaDamiàHuguet,iamb elqualsjo haviaconfiguratel guiódel meu espectacle,Lacasa en obres.165

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Per aquell temps, en Biel festejava amb una noiaitaliana,quenomiaEvelyn,iqueeraalumnad’AntonioTabucchi,alaUniversitatdeSiena.Tabucchi,queera un hipocondríac professional no havia pogutvenir a Barcelona per l’estrena de Rèquiem, aconseqüènciad’unaoperaciódecataractesqueelteniapreocupadíssim, així que no vaig poder resistir latemptació defer‐li arribaratravésdelasevaalumna,algunesdeles crítiquesque havienelogiat l’espectacle.Entro al conegut cafè A Brasileira. Caldràcomprarla mateixaampolladexampanyquecomprael protagonista de la novel∙la, ja que em dirigeixoalmateixllocqueelliamblamateixaintenció.Peròabansdesortircedeixoalatemptaciódeprendreuncafè acompanyat d’un pastel deBelém.Durantaquests minuts em ve al cap la idea absurdaque,l´únicaraóperlaqualnoviscaLisboadesdefaanysésqueamblamevaterribleaddiccióalspasteisdeBélemseriaincapaç demantenirel meucolesterolaratlla.Avergonyitdemimateix,prencl’ampolladexampany,surtod’ABrasileiraicreuocapalLargodeCamôesperaagafarel28endireccióalCemitériodosPrazeres.Mentreesperoala parada,emposolamàalabutxacaitrecunapostalambunafotografiadelafesta del Pal∙li de Siena. Caro Pep. A tua amicaEvelynmiportadibuonenotizie.Sperodiincontrartepresto.AntonioTabucchi.Eltramviaire ésun home extravertit,alegre.Emdespatxa el bitllet mentre es contorsiona sobreels comandamentsdel tramvia.Obrigado,dic.Iell,mentreimitaamb unaveracitat poccomúelsmiolsd’ungat excitat,engegaeltramvia.Per sort,trobounseientlliurealcostatd’unafinestraimentreembadaleixolamiradaatravésdeltrajectedel28,emvénen al cap algunsdels moments més feliços delnostresegonenvitambl’obradeTabucchi,l’estrenadeRevésal TeatrodelaAbadía,deMadrid.L’espectacleeralasumadequatrecontes:Missatgedesdela penombra,IrmaSirena,Eljoc del revés i Molts records.Totsquatreenversiócastellana.Johaviaentraten contacteamb Carlos Gumpert,el traductordeTabucchialcastellà,ambquiencaramantincunaafectuosa amistat.Gumpert havia posat al correntTabucchi sobrel’estrenaal’Abadía:son losmismosde Réquiem. Un dia d’aquells, poc abans de desplaçar‐meaMadridperl’estrena,joeraacasad’unsamics, a Barcelona i, de sobte, em va sonar eltelèfon,eraunnúmero llarg,estranger.Sí?PepTosar?Sí,¿quién habla? SonoAntonioTabucchi.Ambles cosesquem’havien arribat a passar,assajant iinterpretantelpersonatgedeRèquiem,l’alteregodeTabucchi, els misteris, les casualitats, la sensaciód’haver visitat enmultitud d’ocasions elrevésdelamevapròpiavidarealposseïdaenaquelltempspelslaberints tabucchians, podria escriure una novel∙lade llarga extensió.I ara, de cop,sonoAntonio Tabucchi:¿dónde te encuentras ahora?, va dir. Tabucchisempreem vaparlar en castellà.Crec queliagradava parlar castellà. Era un castellà empeltatd’italiàide portuguès,peròera un bon castellà.EnBarcelona, en casa deunosamigos, li vaig respondre.Ah,muybien.Puesaquenosabes¿dóndevoyairestasemanayconquién?Pueslaverdadesquenolo sé,Antonio.Iamb un entusiasmegairebéinfantilvadir‐me,mevoya lasAzoresconmi mujer MaríaJosé!No he estado allí desde que escribí Dama dePortoPim.VamosaverunasballenasyluegovendréaMadridparaveraunasirena.¿Quéteparece?Havíem d’estartotel mesdejunyal’Abadía.A l’espectacle, jo actuava en companyia del granguitarristaicompositormallorquí,JoanBibiloni,quefinsitotfeiad’actor,interpretavaunpetitpersonatgecap al final de l’espectacle. Ja portàvem duessetmanesde representacions quanemvatelefonarCarlosGumpert.Antonio va a venir la semanaqueviene.Él quierequeseaunasorpresa.Mehadicho,tucompralasentradas,unafilanomuycercanaalaescena;veremos el espectáculo y,al final,durantelos aplausos, yo aparecerédeentre la oscuridad ymereuniréconellosen el escenario.MiraPep,despuésdepensarlomucho,mehaparecido preferibleavisarte.No sabescuánto telo agradezco,Carlos.Iaixívaserquevaig conèixerpersonalmentAntonioTabucchi. Érem sobre l’escenari de l’Abadia,acabàvemd’interpretarl’últimcontedel’espectacle,Moltsrecords,en el qual jo feia delTadeo,unaltrealterego deTabucchi,unvellqueesdisposaaemprendreelviatgedelasevavidaper països exòticsambnomsdifícilsdepronunciarcomOaxacaoChapultepec,iqueestrobaambeljoveTadeo,unnendetretzeanysquecantaitocal’ukelelepelsturistesal’andanadel’estació,interpretatperJoanBibiloni.Joportava una guaiaberamarró i una barret de foradins,i en Bibiloni uns calçons blaus, amb peto.Suàvemi ensinclinàvemdavantelsaplaudiments.Ien aquest precís moment vaig veure com AntonioTabucchienpersona,baixavalesescalesdelagradadelasalapetitadel’Abadía,davant lamiradaal∙lucinadadelsespectadorsiesreuniaambnosaltresal’escenari. Primer em vaabraçar a mi i desprésenBibiloni.Vaig beneir CarlosGumpert per haver‐meavisat. D’una altra manera crec que m’hauria des‐166

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐maiat, generant una situació d’allò més ridícula.Després de la representació, primer vam prendreunacervesaalaterrassad’unbarquehihaaldavantdel teatre.Joseiad’esquenaalavorera,Tabucchihiseiadecara,davant meu,imentreemparlavadelasevafascinacióperlanovel∙ladeMihailBulgákov,Elmestre i Margarita, vaig veure que ell mirava persobre meu cap a algunacosaque passavaal meudarrera.¿Me estoyperdiendoalgo?,li vaig preguntar.Acabadepasar...un balcón,vadir.Òbviamentparlavadeltamanydelspitsd’unanoiaqueacabavade passar.Nunca lo había oido describir así, li vaigdir.Niyotampoco,vadirell,semeacabadeocurrir.Vamesclatarariure,trencantelgelivamacabarlacanya brindant per aquell moment en què, per fi,enshavíemtrobat.DesprésTabucchiensvaportaraun restaurant hindú que ell ja coneixia.Vam parlardetot,duranthores.Eltramvia haparat.Hi haun cotxemig entravessatihemd’esperarqueapareguielpropietari.Ningútocael clàxonnivociferaimpertinències.Lisboa.Comqueno famassa calor,decideixo baixaricontinuar a peu fins al cementiri. Camino per laCalçadada Estrelaendirecció aPrazeres.Desobte,enpassar perunapetitallibreriaquehihaalcostatde laBasílicadaEstrelarecordo quehe fetun descuitimportant.Cal comprar l’Esprit,la revista francesaquellegeixelCoixdela loteria,el personatgeBasílicadaEstrela(Lisboa)desconcertant amb qui es troba el protagonistadeRèquiemquanbuscal’ombrasotaelsarbresdeLargodoSantos.El MeninodeSuaAvóm’haviafet oblidaraquest detall imprescindible.Calcomprar l’Esprit sivullquetotsurtibé.Llegeixounarticlesobrel’ànima,vadirelCoixdelaloteria.Durantmoltdetempsningún’havia parlat, però ara sembla quel’ànima torna aestardemoda.Si,téraó:defet,crec quehaestatlamevaànimalaquem’haportatfinsaquí.Aixíqueaixòés el que creu? Efectivament. Li proposo un canvi,doncs.Un canvi?Si,jo lideixo l’Esprit i el senyoremdeixa A Bola.Però el senyor noestavainteressat enl’ànima?Hiestava,peròaram’interessenméselsgolsdelBenfica.TemarevistaEsprit?Tenho,massão velhas.De qualquer maneira. O senhor não é português,poisnão?,empreguntalasenyoradelapetitallibreria.Quemmedera!Maso senhor falamuito bem!Não,não...Obrigado,masnãoéverdade.Sim!Nuncavi um espanhol a falar portuguêscomo o falaosenhor!Se calhar éporqueo meupai eragalego eeusoumeiogalegoemeiocatalão.Maso senhor éespanhol,nãoé?Ding‐ding‐ding.Miau, miau, miaaaaauuuu...Elgattramviairearribaràabansquejo.Rèquiem és una novel∙la que ha creat dependènciaamoltagent.Emconsta,iaixòemtranquil∙litza.Laprimeravegadaquelavaigllegiremvaproduir aquesta coneguda sensació que la llegiriamésd’uncop.Peròunacosaemsemblavasegura,elcapítolquemés m’haviaimpressionat eraaquellenquè el protagonista visita la casa del far,unacasaon,anysenrere,ell s’haviaposat encontacte ambels fantasmes i onhavien tingut lloc elfetsquehaviendeterminatlasevavida,unsfetsqueesdevenenundelseixosprincipalsdeldesenvolupament narratiudelanovel∙la.Crecquetotselsquevamparticiparenaquellaoperaciódramatúrgica,alsinicisdelaproducció,estàvem segursquesi hihaviaalguncapítoldel qual no podíem prescindir, aquest era elcapítoldel far.Tabucchi,queen aquell momentencaranoens coneixia personalment,ens va ferarribarunacòpiad’unaadaptacióitaliana.Lavamexaminardetingudamentirecordoque,totiquenoensvadesagradargens,ens vasemblarqueelsitalianss’havien equivocat terriblement ensuprimirelcapítoldelfar.Vamresoldrelanostraversióprioritzantelcapítoldel farivamcomençar aassajar.Desprésd’unmesde provessemblavaquetot començavaarespirar.Però cada cop queassajàvem l’escena delfar,cadaundenosaltres,perseparat,teníemlasensacióque hi havia algunacosa que no acabavade167

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐caminarbé.Callàvem,però.Quinzediesabansd’estrenar,quan l’espectacle ja tenia cos i ànima, eramésqueobvi quel’escenadelfar,talcomn’havíemfetúsenaquellaocasió,causavaunallacunadramatúrgicadinselcursnarratiudel’espectacleiqueeranecessari suprimir‐la.Simplement,un dia ens vammirar, en silenci, vam mig somriure i algú va dir,l’hemdetallar.Al rellotge de laBasílicada Estrelaveig quenoésnilaunaipensoqueencaratinctemps.Faundia magnífic i una temperatura ideal per a pujar ibaixar pels turons deLisboa. No obstant,com quem’he aixecat d’hora per a encarar bé aquest dia,sentounsdestorbadorsavisosalapanxa.Paroenunforn avinent, em faig amb unaempadadefrangoiunaÁguadaspedrasqueventiloenunsminutsientroa la basílica per a seure una estona. L’interiorconté unagran quantitat demarbre,intricat enpatronsgeomètrics,grisi colorderosa.Lespecesdeltrespolidelesparets,encanvi,sóngrogues.Tambéespoden veurealgunsquadres dePompeo Batoni,unpintoritaliàdelsegleXVIII.IlatombadelaReinaMariaIdePortugal.Aquestareinaesveuquehaviafetvotdeconstruirunaesglésiasiengendravaunfillmasclequepoguésheretareltronportuguès.Desafortunadament,però,elnoiquevanodrir,queesvadir José, va morir de varicel∙la dos anysabansques’acabessinlesobresd’aquestabasílica.M’assecaunbanc.Elsraigsdesolqueentrenara per les finestres de la cúpula confereixen aaquest moment unclimacertamenttabucchià,realforadelreal.L’assossec ésimmediat.Desprésd’unsminutsdecontemplació,decideixoferunavoltaperlaBasílicamentrecontinuoambelmeuhomenatgeíntimal’autordeSostéPereira.Tadeus,sócaquí,hevingutavisitar‐te.Aquestaésla frasequepronunciael personatgeprotagonistadeRèquiemquanesplantadavantlatombadelseu amic,al Cemitério dos Prazeres, de Lisboa.Tadeuséselvèrtexdeltriangleamorósqueconeixemalanovel∙la.Eltriangleamorósquedesencadenaelsfetsalacasa delfar,almisteriós capítol.Ésl’amic,éselmestre,és el referent,és el sarcàstic,ésel valent,éseltraïdor,éselcoratjós,elsempreocurrentTadeus.Mira,Tadeus,lacosamésmisteriosa,lacosaquemés m’intriga, és aquella nota queem deixaràsjust abansde morir:tute’n recordes? Com vols queme’nrecordi?Bé,tuettrobesalesportesdelamort,estàsagonitzantalteullitdel’hospital deSantaMaria,alteucostathi ha unamàquinamonstruosaalaqual estàs connectat,tens un tubal nasiun altrealbraç dret, em fas senya que m’acosti, jo m’apropo,m’indiquesamblamàesquerraquevolsescriurealgunacosa,jobuscounpaperiunllapisite’lsdono,tensla miradaennegridai lamortala cara,fasun esforçterribleperescriure,escriusambl’esquerra,emdonesla notai ésunafrasemolt extravagant,Tadeus,“totha estat culpa de l’herpeszòster”,quèvols dir ambaixò?Tadeus i Isabel,la donaque tocavaels nocturnsdeChopin al piano de la casadel far,convocanteldramaquehiviuriaeltriangled’amoriliteratura,Tadeus i Isabel són el binomi recurrent quereapareix inesperadament entre les línies d’altresllibres d’Antonio Tabucchi, sembrant a l’ànima dellector la idea que es trobadavant un gran trencaclosqueslaberíntic,poblat derevessos,d’equívocsid’infinits.Així,a mésa més de a Rèquiem,trobemaquests personatges a l’Àngel negre, a Petits equívocssenseimportància,aElsvolàtilsdelbeatAngèlicoaS’estàfentcadacopméstard.Jo,totisabentqueja no hi haviaformadedesfer‐sede l’encanteri tabucchià,vaigvolertornar al capítol del far.No nomésde tornar‐hi sinó de convertir‐lo en el motornarratiudel meu nouespectacle sobre Antonio Tabucchi.Aquestavegada,pelmeucompte.Vaigvolerresseguirl’onaexpansivadelsfetsquesónnarratsalcapítol del far de Rèquiemdins els altres llibresdeTabucchi,ivaigtitularl’espectacle,Nocturn,otothaestat culpadel’herpes zòster.Larodadepremsavaserelmateixdiadel’estrena,alCírcolMaldà.Aquellmatí,inusualment,lasala eraplenade periodistes.Molts d’ells van preguntar si Nocturn tenia algunacosa a veure amb la novel∙la deTabucchi,Nocturnhindú.Persort,algúvarespondrealmeucostat:No.Y,porcierto,tampocotienenadaqueverconGuerrayPaz.La ironiadeTabucchi,queem cobria lesespatllesen aquella roda de premsa al Maldà, mésparticipadaquemai,va sorprendrelaconcurrència.Finsi tot Zé,l’esposa d’Antonio,que seiaala sala,entreelsperiodistes,vaesclatarariure.Un dia,mentre treballava amb ladramatúrgiadeNocturn,vaigtrucaraTabucchi,aLisboa,perfer‐li una pregunta sobre els personatges deRèquiem. Antonio, cuando el protagonista cuentaque iban amenudo al Museo deArteAntiguaparaverLas tentacionesdeSanAntonio,el cuadrode ElBosco, habla de “nosotros cuatro”. ¿Ah sí? Sí. ¿Ybien? Bien:uno eselpropio protagonista,otro Isabel,otroTadeus,¿no?Sí.¿Quiénes el cuarto? Peroesto,¿enquépáginaestà?Bueno,puesestoestáenlapágina37.Peppe,porfavor,esperaun momentoquebuscomisgafas.Zé,Peppedicecheapagina37di Rèquiem si parla di quattro personaggi. Sapete168


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐chièilquarto?ÉMagdalena,nãoé?Non loso,nonlo so...Vediamo,pagina37,ah,si,ecco!Peppe.Dime,Antonio.Elcuarto...,bien,setratade...setratade unaamiga.¿Unaamiga? Si,bueno,yasabes:ellibroesloquetuvesenél.Lanitdel’estrena,alMaldà,joactuavagairebétotal’obradarrerauntul,desd’onse’mfeiadifícildistingir lacaradelsespectadors.Peròalfinal,quanel tul s’aixecavai tot quedavaaldescobert,mentrejo escoltavadecaraalpúbliceltextdelMissatgedela penombra,quejohaviaposaten boca delpersonatgedela Isabel,vaig poder veure de coa d’ull,assegutsalatercerafila,passadís,l’Antonioi laZé,agafatsdelamà,pràcticament senserespirar,sotalamirada atenta deCarlosGumpert,queelsacompanyava.Aquellanit justificava d’un cop totes lesperipècies que jo havia passat,i passaria, al CírcolMaldà.Paro davant d’unacapella dins de la qual hihal’estàtuad’unsantqueportaunamenadedestralde mànec llarg. La base del pedestal és plenad’exvots.Aquests exvots em fan pensar en algunacosa. Però quina? A l’interior del santuari de SantSalvador,d’Artà,elmeu poble,hihaunapetitasalad’exvots, amb les fotografies, els agraïments, elsbraços, cames o caps de pepes desemmotllades...No, però no, clar que no. Els exvots em porten aunes líniesdel Missatgedesdela penombra!Arahoveig!És difícil dir comestàfeta lameva penombra iquèsignifica. És com un somni que saps queestàssomiant,ienaixòconsisteixlasevaveritat:enserrealforadelreal.Lasevamorfologiaésladel’iris,omillor,la de les gradacionslàbils que deixen de ser mentresón,comeltempsdelanostravida.M’éspossiblederecorre’l,aquesttempsquejanoésmeuiquehaestatnostre, i quecorre lleuger a l’interior delsmeusulls,tan ràpid que joentreveig paisatges i llocs quehemhabitat, moments quehem compartit i finsi tot lesnostres converses d’aleshores, te’n recordes?, parlàvemdelsparcsdeMadridid’unacasadepescadorson hauríemvolgut viurei dels molins devent,i delspenya‐segatsdamuntlamarenunanitd’hivern,quanvammenjarfarinetes,i dela capellaambels exvotsdels pescadors, verges de rostre popular i nàufragscomatitellesqueessalvendeltemporalagafant‐seaunraigdellumplogutdelcel.Ésevident que torno aser davant d’una tabucchiada.He d’estar atent. Què són aquestsexvots?O millor,quiés aquest sant? M’acosto lentamenta l’estatueta i, ràpidament, sota els peus,sobrelabasede marbre,unaplaquetadezincambuna inscripció, São Judas Tadeu. Com un llamp,m’amagodins lacapella perpoder connectar‐me ainternetatravésdelmòbil,novullmolestarelsquatrefeligresos que practiquen la seva espiritualitatescampats pels bancs de la basílica,amb la mevadistorsió tecnològica. Google, Sant Judes Tadeu.Formàpart delsdotzeapòstols.Se’lsol representaramb una alabarda, una arma alta, amb forma dedestralper unabandaipunxegudaperl’altra.Judesés una paraula hebrea que significa alabances siendonades a Déu. Però la paraula Tadeu prové de lallengua aramea i significa el valent, l’home de pitrobust. Encara que també se’l va conèixer com aJudes Lebbeu, i Lebbeu, en canvi, significal’homedelcortendre.Arapla!Miri,volquelidiguiunacosa?,lidiuelpintorcopistaalpersonatgeprotagonistadeRèquiem.Crec quel’herpeszòsterésunamicacomelremordiment:roman adormit a dins nostrei un bondia es desperta i ens ataca i un altrecop estorna aadormirperquèaconseguimdecalmar‐lo,peròsempreelportemadins,nohiharesa fercontrael remordiment.Totalmentposseïtperlasensaciódetransitarentreel reali l’irreal,o millor,de transitar dins allòreal foradel real,he arribat,gairebésense adonarme’n,caminant com un somnàmbul, al CemitériodosPrazeres,alapart oestdelaciutat.Passoperlaportaladaiabansdedirigir‐mealJazigodosescritores,aladretadel’entradadelcementiri,m’assecunsinstantsa un dels bancs del corredor central, perairejar‐me una mica.Crec que un dels motius pelsqualsnodeixodevisitar aquestcementiriésaquestmissatge quees dóna al visitant desde totsels indretspossibles:rellotgesdesorraambunesalesderatpenatilainscripciótempusfugit.Hisónal’entrada,alacapella,sobre certestombes,també.L’advertènciaqueeltempsfuig,rebudaentrelaquietuddelsmortssempreemresulta,nosensecertafantasia,regeneradora.Assegutalbanc,propdel’oficina,emveal caplaprimeravegadaquevaigveniraquí,amb en Xicu i en Pep Oliver, l’escenògraf deRèquiem.Havíem vingutafertot elrecorregut delanovel∙la,amb el llibre a lamà.Enarribar acadaundelsescenarisreals,llegíem el capítol corresponentenveualta.Aquí,aPrazeres,desprésdellegir el divertidíssimcapítol del conserge del cementiri,vambuscar,ansiosos, el jazigo 4664,on,segons la novel∙la,reposaTadeus.TadeusWaclawSlowaky,filldepolonesos emigrats a Portugal,que havia fet d’escriptor.Iquèescrivia?,vapreguntar el conserge.Vaescriurepàgines molt bellesen portuguès; no,bellesno és la paraula,eren pàgines amargues: ell era unhomepled’emociói d’amargura.Hevingut perfer‐li170

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐unapregunta.Icreuqueell lirespondrà?Miriqueelsmortssónmoltssilenciosos,joelsconec.Almenyshointentaré:ell va morir sensedir‐meres, sap? Bé, bé,deixi’mveure quètenim per aquí,va dir el consergementreobria unfitxer.Silva,Silva,Silveira,Slowaki:ésaquí!CarrerU,dreta,número4664.Éscapicua.Alseuamicliagradavenlesbromes?Crec que tots tres, mentre caminàvem pelscarrersdelcementirimésbonic queconec,buscantaquellescoordenadesdeficció,crèiemrealmentqueexistialapossibilitatd’arribardavantdeljazigo4664del carrerUdretadel CemitériodosPrazeres,aLisboa,itrobar lainscripcióTadeus Waclaw Slowaky.Decebuts, vam córrer cap a l’oficina amb el llibreobert pelcapítoldel cementiri,assenyalantla pàginaamb el dit, com una reclamació,davant els ullsd’assaciament delveritableconserge:jácátêmvindomuitaspessoascomolivro!TampocelSarrabulhos’haviadeixatdescobrirfàcilment. El Sarrabulho, un guisat portuguès,originari del nord del país, ple de contrastostabucchians.Unplatambunsingredientsquetallenl’alè, quasi fins a la nàusea, però amb un resultatfinalsuauirefinatalpaladar quefaqueuntinguilasensació en provar‐lo, sobretot si ha assistit alprocés delcuinat,deser objecte d’algunamenadesomieig. Així,doncs,anemamenjar,vadirTadeus,anema dinaraquíasota,aCalCasimiro.Escolta,noetpotsimaginar el quet'espera,ahir vaig encarregarperami un sarrabulhoalamaneradeDouroqueelsàngelshicantaven,ladonadeCasimiroésdeDouro,ifaunsarrabulhodedaltdetot!nosésim'explico.Vamsortir cap al carrer.Caminàvem agafatsdelbraç ielsnostres passos seguienel mateixritme.AraTadeussemblavamésseriós,menysburleta,comsialgunacosaelpreocupés.Quèet passa,Tadeus?livaigdemanar.Nohosé,vadir ell,tal vegadatinc unatacdemelangia,sentonostàlgiad'aquellstempsqueanàvemaixí per la ciutat, te'n recordes? En aquellaèpocatoteradiferent,totbrillavamés,comsifosmésnet.Eralajoventut,vaigdirjo,erenelsnostresulls.Und’aquestsestiusquehevisitat Lisboavaigtrucar l’Antonio a casa seva. Pensava que seguramentserien al seu refugi d’estiu de l’Alentejo, unpaisatge d’arrossars il∙luminats pel ponent portuguès,d’unabellesa singular,prop deles platgesdeComporta.Però noeraaixí,encaraerenalaciutat.Peppe,¿conocesunpequeñorestaurante,enlaRuadeDomPedroVquesellama,AntigaCasaFazFrio?Lo conozco: delante del Pavilhâo Chinês. Ecco! Josabia que l’Antiga Casa Faz Frio coincidia bastantambladescripcióqueTabucchifadeCalCasimiro,ala seva novel∙la.Podemos comer juntos enese curiosolugar a las dos: ¿qué te parece? Me parecebien,peronomeharáscomersarrabulho,¿verdad?Després de dinar vaig acompanyar‐lo acasaseva. De fet, johavia volgut quedaramb ell per acomentar‐liquem’haviatrucatPedroLuísLadróndeGuevara,catedràtic defilologiaitalianaalaUniversidadde Múrcia, i m’havia insinuat de programarSomnisdesomnis, el meu espectaclesobre el llibredeTabucchidelmateixtítol,comapart d’unesjornadesque ell volia proposar a l’entorn de l’obrad’AntonioTabucchi, però que després no ho haviaacabat de concretar perquè, segons ell mateixm’haviacomentat, no s’havia pogut posar en contactedecapmaneraambl’Antonio.LaZéhaviapreparatcafè,sèiemalsofàialesbutaquesquehihaviaal costat d’unmagnífic dibuixverticalquerepresentavaelpoetaFernandoPessoa–no recordo el nom del dibuixant, un dels seusamics,probablement.Joportavalesbutxaquesplenesdedevedés gravats,però ells volien sentir deviva veu com havia convertit aquelles cinc narracionsd’unapàginaimitjaenunespectacledeteatreque durava vuitanta minuts.Tots dos em miravenamb gran curiositat,amb els ulls amples i un migsomriureinsinuatalsllavis.Vaigtractarderesumirelmeu procésdramatúrgic,dissimulant malamentelsnervisi,comsempreque em trobo en aquestcompromís,em vaig perdre pel camí i vaig tractar decentrar la meva explicació en la part musical. Soncinco actores y una cantante que se acompaña alpiano.Lostemas musicales se entrecruzan con lasfrasesdelospersonajes,adquiriendoasíuncaràcterdramatúrgico. Es como si fuera un concierto en elcual los instrumentossolistassonlasvoces narrativasdelos actores.Tots dos em miraven fixament,cadavegadaamblamiradamésobertaielsomriuremés ample,com dos entabanats, però jo no sabiacertsiaquellamiradaerad’estuporodesorpresa,decuriositat,potser;aixíqueamblesúltimesparaulesse’mvaanarentretallantlaveu,comunautòmatdejoguinaal queseli acabalacorda.Y¿quéesloquecantan?, va preguntar de sobte l’Antonio amb unembadalimenttotal.Bueno,vaigdir,puescantanLapantera rosa y Noche de ronda con el cuento deCecco Angiolieri,Quéserà,seràyBluemoonconelde Leopardi,Autumn Leaves con el de Maiakovski,Sia bonga babá y Manhã de carnaval con el dePessoayAlgocontigoyAfelicidadeconeldeFreud.Vamosallamarporteléfono aPedroLadrón,vadirTabucchi,mentre prenia una petitaagenda que hihaviaalcostatdel’aparell.Vamosaver,vadir,men‐171

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐tremiraval’agenda,ladrón,ladrón,porqueladronesloshaydemuchasclases,claro.Tudirás,vaigdirjo.Vamarcarel número iesposar altelèfon.¿Pedro?,sonoAntonioTabucchi,dovesei adesso?Ah,bene,bene.IosonoaLisbonaconilnostroamico PepTosar.Quindi,sepossiamovedere lospettacolo saremolietidivenireaMurcia.Vabene?LaZéi joensmiràvem i, encongint les espatlles,ens conteníem.Maggio,Pedro,maggio.Arivederci,caro.Ciao,ciao.Antoniovapenjareltelèfonivadir,bien,todoarreglado.Havia arribat l’hora de marxar.Antonio vainsistir d’acompanyar‐me un tros. Caminàvem persobre la vorera, crec que vam tornar a parlar d’Elmestre i Margarita i de Txèckhov, mentre travessàvemel Jardim do PríncipeReal. Poc després,quan jaenfilàvemlaRuadedomPerdroV,justquanpassàvemperdavantd’AntigaCasaFaz Frio,onhavíemdinat,Tabucchiemvaagafardelbraç.Anardelbraçambelsmeusamicsésungestambelqualesticdeltotfamiliaritzatperò,enaquellmoment,sensequeho pogués evitar,uncalfred em va recórrerl’espinada.Permostrarnaturalitat,recordoquèvaigpreguntar‐li per les adaptacions cinematogràfiquesques’havien fetd’algunesdelessevesnovel∙les.Vadirquelaque mésli haviaagradat era lad’Elfil del’horitzó.Ambaixòjahavíemarribatalaterrassad’ABrasileira, el final del passeig.I recordo com si fosaraque,enaquellprecísmomentemvapreguntarsiconeixia João Cesar Monteiro. Li vaig dir que main’haviasentitaparlar.Fueunbuenpoetayunbuendirector de cine.Unpersonajeque creo que puedeinteresarte.De com m’ha arribat a molt més queinteressar Joâo Cesar Monteiro ja en parlaré en elseumoment.CaroPeppe,civediamoaMúrciaconilladro.Bé, ha arribat l’hora. M’aixeco del banc delcorredor central del cementiri i camino lentamentelsescassoscent metresqueem separendel Jazigodosescritores.No pucdeixar derecordar en aquestmoment elsimpecables funerarisque van oficiarladeposició de les cendres d’Antonio Tabucchi enaquest lloc precís. Uns personatges que ell haviadescrit amb unagràcia infinitaal seu conteÚltimainvitació.Unafurgonetade colorantracita,ambelsvidresfumatsarribadavantdelJazigodosescritores.Dedinselvehicleensurten dos homesi unadona,tots tres d’uns trenta‐cinc anys,vestits amb pantalonsicamisaajustats,tambédecolorantracita,elegants.Ellsvan impecablement afaitats i pentinats,ellaportaelscabellsrecollitsenunacuaitéelspitsnotablement prominents.Ellsvanarticularunamenadepeanyaiella,ambgestdelicat,vaagafarl’urnaquecontenialescendresd’undelsmillorsescriptorseuropeus de les últimes dècades i la va posarsobre lapeanya.Vaig pensar queTabucchi hauriacelebratquelapersonaquel’haviadeferarribaralasevasepulturafosunadonaambunbalcó.Ara jasom al lloc que buscava.AntonioTabucchi,Vecchiano, 24/09/1943‐Lisboa, 25/03/2012.Poso l’Esprit i el xampany als peus del jazzigo onreposen les sevescendres,em trec les ulleres,emrasco el clatell, em poso les mans dins les butxaques,agafoaireidic:Antonio,estoyaquí,hevenidoavisitarte.Jaforadelcementiri,agafodenouel28queemportaràfinsalLargodeSãoVicente,adaltdetotde l’Alfama,on viula nostraamigaClaudia,quehatingutl’amabilitat d’hostejar‐nosunavegadamés,ala meva dona ia mi.Mentre sec al tramviano pucdeixar de sentir l’absència.Tot em fa pensar ambl’Antonio,A Baixa,el Miradouro deSanta Luzia,elrecorregut del28quevàremgravaríntegrament,lameva dona i jo,per a l’escena de Nocturn, un diad’estiu,alessetdelmatí,ambl´únicacompanyiadelconductor;tot.Desobtepensoque,apesarqueEvelynésunnom,alavegada,d’homeidedona,jojustenconectres: l’escriptor anglès Evelyn Vaugh, a tua amicaEvelynmi portadibuonenotizie,il’Evelyn,lamevadona,aquivaigconèixerarafacincanys,iquequanm’obre laportade la casa dela Claudia, on acabod’arribar, em pregunta, ja tens alguna idea per al’article?Potser tot això també es tracti d’una tabucchiada.172


Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Faust. Tragèdia subjectivaAlexia SinobleEl qui es féu fonedís amb les altures i,partícip del’essènciadivina,accedíalssecretsqueenclouenlacreació de l’univers i dels éssers, soberg, desafia is’iguala alsdéus,tot provocant lapèrdua d’aquellasubstància íntima que compartia amb els aitals,larupturadelacomunicacióqueamb ellsmanteniai,ensems,lasevaexclusiódelavidaentreelshomes.Elplanyd’aquest,quevisquéamb intimitat ambelmisteridelsdéusidelséssers,delanaturaidel’universi,desdelmésaltcimdelpensarhumà,fouprecipitatal’abismeil∙limitat,ocupaelscincactesdelatragèdia subjectiva Faust, de Fernando Pessoa,enun monòleg gairebéininterromput enel decursdelqual elprotagonistaeslamentade laimpossibilitatde comunicar,ni per capfórmulamortal,paraulaoidea;ni a través de cap creació racional –veritat,vida,existència,transcendència,ésser,déu‐el mistericompletiprofunddel’universqueaelllivaserrevelat.Juntament a aquesta impossibilitat de comunicar,mitjançantles creacionslingüístiquesfinites,aquellaunitatdelaveritatquedudinsseu:“Paraules,no sou res!/ Quèés Déu?/Una paraula/ pocmésqueun so./Iunso?/Nores”(p.187,II);l’ànimadel protagonista es dol del fet que,malgrat haverassolit el coneixement suprem queel fa igual aundéu,maiarribaràacopsarl’essènciaúltimadel misteri,perquèni“Déumateixnosapquinaéslaveritatreal/[...]unaaltrai ocultaéssemprelaveritat.../unaltreDéuésDéu...”(p.199,II);“Totésmisteriielmisterihoéstot./Totésmésqueil∙lusió;elmateixsomni/del’Universestranscendeixasimateix,ilacomprensió,en penetrar/ obscurament l’essència de lail∙lusió,romansempreaunpasdeveurebé/finsaquinpunttot ésil∙lusiófal∙laç/ienel desenganyar‐sedesimateix”(p.159,II).Eldesigalqualobscuramentaspiraaquestvoraçpensador,excedirel summeinexcedibledelsaber,anarmésenllàdelaveritatquelihaestatcomunicada,intueixquenoméspodràassolir‐loamb lamort:“lamort,laincompresa/revelaciód’allò que és més queincomprès” (p.415,V);“Nohihaurà/mésenllà delavidai laimmortalitat/algunacosamés sublim?[...]/mésenllàdelavidaila mort,ser,no‐ser,/unInnominablesupertranscendent/EternIncògnit i incognoscible”(p.57,I);presumpció perlaqual aquesta l’occeixde basardaamb un terror talque,fins i tot, arriba a declarar que prefereix“nomorirmai,ni/queelsdolorsm’esquincessintotelcos/iquetrosatros,lacarnendurida,espodrísenmi...”(p.187,II)EndiversosmomentsdeldramaFaust intentaexplicar‐seasimateixlaformaenquèvaproduirseeldespertar delaseva consciència,com fou capaçd’assolir aquell nivell superior de saber enpossessiódelquallaveritatessencialdetotesdesplegàdavantseu.Malgrat declararqueno pot trobarles paraules amb què copsar aquesta revelaciódel transcendent,Faust ladescriucomunfenomenigni, a través de fugaçosllampecsquepenetren elpensament i traspassen i somouen l’ànima quanaquestaestrobaabsortadesi:“Devegadespassen/dinsdemillampecsdepensament/intuïtiuiaprofundidor/queangoixosamentemrevelen/momentsd’unmisteridebasarda”(p.155,I);“[...]aquella nuesa/delaconsciènciaenmi,comunllampec/quetinguésunaveuiunaexpressió,/m’haembalbit persempreen unaltreésser/del mateixabans,ja[...],jo.”(p.301,IV);“quehihagiunestat d’ànima,/aquellestat/enquèelmisteri penetra l’abisme,/ i no haver‐hi paraules oidees/quecopsinaquestestatocomuniquin/d’ideesaideeselquepassa/devagueihorrorós”(p.165,II).End’altres ocasions, aquesta operació es produeix através de la percepció sensible, quan el jo profund“arriba atocaramb lasensació del cosun coneixementmetafísic del misteri de les coses” (Diari desassossec,p.94)mitjançantundelsòrgansperceptius(oïda,tacte i vista):“inclino lameva oïdacap ami/iescolto...UnDéuReal iVertader”(p.201,III);“icadaporus/sentiésconscientiagut,/[...]cadaporus174

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐del’ànima se’m torna/unsentit perpensar”(p.401,V); “Cels,cims,us demano no poder/ difondreen lamevaànimaaquestsecret/queusfaexistiriamisentir‐vos!”(p.114,I);“Enlescosesqueenlamevacambracontemplo/ i m’horroritzen... M’estremeixo, comsento/ darrerameu el misteri!Ja nogoso/girar‐me iveure‐hi...”(p.113,I);“Sem’apareguél’Universíntim/del misteriós advers... I vaig veure,/ l’altre costat deles coses, no pas de les coses/aparents noméssinól’altre/del mésenllà–diví idel divíen Déu...Tenialaforma, sensible als meus ulls/ de l’esperit d’un immenscel estrellat./Però jo amb una nítida visió dedins/veia queerainfinit,comsiveiés/en cos i forma[...]Isotaelmeuesguardespaordit/vaigveureelnostresistemadel’univers/mésaprop...Laideaabstractainua,/la vidaextrema i últimadetotsnosaltres”(p.191,II).Atravésdel paisatgedelanatura,ambl’ànimaabsortaenl’objectesobreelqualfixalamirada,enun estat contemplatiuenquèsubjectei objecteesfonenenunaunitat,Faustassisteixalarevelaciódel misteri del’universi dedéu en lesseves criatures,tal com pot apreciar‐se en diversos passatgesdescriptius del paisatge: “Un arbre és Déu del tot./Totésel mateixmode/deserDéudiferent...”(p.231,III).Lesestrofesdedicadesalvent,elmar,elsrius,elcel,lesestrelles,elsarbres,elsturons,lallumdelatarda i del capvespre,etc.,imposen una pausa,unapaivagament i sojorn de l’agoniaque,al llarg delscinc actes,turmental’ànimadamnadadelprotagonista,obstinatpelneguit de “saber lacausa exactadetot”(p.277,III):“Ijoemprecipitoal’abisme,iromanc/en mi... I mai no davallo...I acluco elsulls/ isomnio–i emdespertoiveiglaNatura.../aixítornoamiialavida...”(p.199,II).L’espurneigdelllamp quetravessael pensamentdel Faust de Pessoa i la seva percepció visionària,a través de les facultats interiors d’unal’ànimaque,desobte,sentelmisteriformarpartdesi, s’aparten de la recercacientíficai l’especulaciófilosòficaiteològicaqued’altresFaustssíque exercitarenenla recercadela veritat suprema:“no pasvulgarment, amb la distància del filòsof creient en[...]/Peròlavaigpensarsentint‐la”(p.395,V).Peròlacontemplaciód’“allòquedevagueiestrany,/travessantcomuncalfred/delpensament,integra/enllumparcial [...] la negralucidesa del misteri suprem” (p.165,II),“d’allòquenoténom”,d’“allòqueuncopvisti sentit/[...] comsienun moment tot/fos llum,fostenebraenunamenade/mudança,totiqueimmediata,/estranyaaltemps”(p.303,IV)transfigural’esperitil∙luminant‐lo per, tot seguit, esvair‐se del pensamenten una ombra,perquèni la memòria,ni elllenguatge humans poden ni retenir, ni expressaraquellarevelació,ideixenl’ànimaexhaustai atordida.Faustéscondemnatenvidaalcàstigdesentirlasupremaintuïcióenuna“llumdedinsendinselmeuésser...” i a “tornar sempre a no saber quèhe vist”;aquest és el seu infern: “I en aquella tenebra pudent,enaquellinfern/queenmitéllocenl’ànima,elpensament/ielsentiment,horrorosament/conscientsi aguts,vacil∙len,/ s’enfonsen,desvarien,criden,sagnen,/però sempre clars, sempre conscients/ [...] isempreaixí,senseparar,arrossego,enagoniainconcebuda/lavidatorturada,”(p.167,II).Davant lacondiciód’ésserescinditenquèhaestat transfigurat,delaconcepció desi mateixcom“Déu inconscienciant‐se per ser humà” (p.391, V),Faustrenegadellampec guspirejant derevelacionsquesondrollatotelseuésser:“Quem’obrinelsomni/o la follia la tenebrosa porta,/que la tenebra no éstannegracomaquestallum.” (p.91,I)i busca,enl’oblitdelabegudaid’unfiltre,elsbàlsamsambquèliquar “l’enigma de l’Univers quetinc a la sang” (p.105,I);iofegar laconsciènciadeDéuidelsmisterisde l’Univers: “Parlant de Déu,/ quan el sento quem’amargalagola,/faigaixò.(beu)Prencunglop,icapdins.”(p.355,IV). En la consciència del Faust portuguès queengendràPessoaeslliurauncombat sensetrevaeneldecurs delqual laveu quedeclarahaversentitlasupremaintuïció de laVeritat s’enfronta aaquellaaltraveudesimateixperalaquall’únicacertesaéslainefabilitatdelsmisterisil’existènciad’unapluralitatd’Universos amb els seus respectius déus,creençaque, enun dels passatgesdelasevanovel∙laL’horadelDiable,Pessoaatribueixalainiciacióde tot poeta en l’esperit diabòlic, tot concordant,doncs,ambaquellacelebèrrimadefinicióambquèelMefistòfeles de Goethe es presenta: “Jo só aquellEsperit/ quesemprenega” (p. 49, I); així,l’host deFúriesqueescometenelPrometeualliberatdePercyShelley ambla terribleamenaça “Dolor éselnostreelement [...]Serem ideesterribles en latevament,/undesigespantóspelteucor”(p.59,I)esdevenen,enel Faust dePessoa,lapròpiaconsciènciade si mateixnegant el saber supratrascendent que, enestat ultradespert, creu haver adquirit; de formaque si una de les veus del Faust pessoà s’iguala aDéuidiuhaveradquiritelconeixementabsolutdelssecretsdelmón,l’Univers i Déu;l’altraveu negalaunicitat d’aquest univers i de Déu, tot introduintcreences ocultistesd’acordamb lesquals mésenllàd’aquest univers i del seu creador existeixen “un175

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐nombre infinit d’universos,/ i infinits déus, tots infinits,”(p.95,I);“Iaquell/Déu,comelseuUniversrealietern,/ésunàtomen un món d’universos./Inextricablement[...]/hihad’altresRealitats.”(199,II).Elpropòsit d’exposaren unarticlel’argument delatragèdiafàusticadePessoaéstanttemerari i forassenyatcom intentarprendre‐li aFaustlacopaambquèpretén beure’s l’enteniment;tractarderepetirl’anatema que,contrael déu suprem,proferiren elPrometeu alliberat de Shelley o l’Empèdocles deHölderlin; esforçar‐se a transcriure el retrunyir delmartellqueclavàelsgrillonsambquèPrometeufoucrucificat sobre la roca del Caucas i Crist, sobre lacreu; o mirar de plasmar, en llenguatge humà, laremorde lesfunestesalesdel’àligadevoradoradelfetge de Prometeu. Un batent d’ales nefast quetambé sent,com presagi anunciador del seu final,Jokanaan,elprofetaqueencarnaSantJoanBaptistaenl’obraSaloméd’OscarWilde,quanel“tocatpelditdeDéu;aquellenlabocadel qual Déuha posat lessevesparaules”intueixl’arribadadelamort enunaremoraladaque,comunecobrunzent,romanpresentalllargdetoteldrama.Elmateixfragorobscurd’alesqueelPrometeualliberatdeShelleyreconeix,endevinantenl’estrèpitdelvoll’arribadadelatropade Fúries enviades, a través de l’infern, per Zeusamb la intenciódesumar als turmentsdel seu coscrucificat l’horror delpensament,el mateixhorrorilúgubreanunciqueel Faust pessoàsemblaadvertirenelfinaldelIIIacte:“Sentopassarelventdelanit./Sesenten l’aire,ialt,l’embat/denoséquèennoséquè.”(p.287,II).Elbrogitalabatentnoésl’únicsoque,desdelrerefonsdelprosceni,s’escoltacomunaremorconstantenlatragèdiafàusticadePessoa.Elcoprepetitiuque profereix, contra la tarima teatral d’aquestdramaestàtic,elbastódelafilosaambquèelDestíilaTristesateixeixenlaxarxadelavidaielmantelldelaSolitudoelvestitdeldolor,respectivament,esdevépronunciament d’aquella “hora fugissera” ambquèPessoaconclouunadelesodesqueintegren“Elpoeta es un fingidor”, signades per l’heterònim RicardoReis;ambuncopsecreiteratiu,d’unagravetatsonorapuntualquecontrastaambelmésvaguezumzeig,pesant tot i alat,ambquèlamort s’apropa;talcomelmateixPessoaexpressaenunversde“Pasdeleshores”quesignasotal’heterònimÁlvarodeCampos,“instantsquepasseusensepasalat”.Lafugacitat amb què transcorre la vida humana i laproximitatdelamort ‐gairebésempreacompanyadadel’epítetèpicqueenlatradiciómitològicagregaprecedeix l’aparició del déu Hares, “el queavança”,tot atansant‐seversFaust,ambelsbraçosobertsolacabelleraestesasobreelsbraçoscomunbressol‐,esfan presentseneldecursdelscincactesque componenlatragèdia, mitjançant el recurs insistentdel’autor al camp semàntic del teixit (filar,teixir,xarxa,vestit,mantell,etc.),atravésdelqualelpoetaassoleixl’efecte de perpetuarel so d’aquestfilar evocador de les Parques, les tres deïtatshel∙lèniquesfiladores del Destí queapareixen enlasegona part del Faust deGoethe.La presència deltranscursdeltemps,explicitadaen el Faust pessoàdeformaanàlogaaladeGoethe,amb lesaccionsiels ormeigs propis a l’activitat del teixir i el filardeles Parques,obeeixa un dels trets definitoris delmite del doctor Faust, el termini de vint‐i‐quatreanysqueestableixelpacteambeldiable,alcòmputdelqualelnigromanthauràdelliurarlasevaànimaaMefistòfeles. L’adveniment d’aquest moment ésassenyalat, en les diferents reinterpretacions delmite, a través del rellotge de sorra (Anònim dels.XVI publicataFrankfurt deMainiDoktorFaustus,de Thomas Mann), el rellotge mecànic (La tràgicahistòriadelDr.Faust,deMarlowe)oelretrunyirdelscascs d’un corser nocturn: “O lente, lente currite,noctisequi!“(Marlowe).Elressò deles diferents versions clàssiquesiromàntiques delatragèdiadePrometeu,delesreinterpretacionsdelmitedeldoctorFaustidetantesaltresobresqueelgeniliterarioccidentalhaproduïtper explicar lamaledicció,la condemna,lasolitudilamortdelquihaexceditelslímitsdelconeixementhumàis’hafetigualalsdéuss’escola,sigil∙losamentisubtil,enelsversosdeldramasubjectiupessoà,totinfonental lectorla sensació queel seu autor,ambl’escriptura d’aquesta tragèdia, ha acomplert elpropòsitquemotivàelFaustdePáulValeryasignarelpacteambMefistòfeles:“quequihagillegitaquestllibrejanoenpugui llegir capaltre”i,alhora,n’hagipogutllegir,enlessevespàgines,tantsd’altres.EnundelsDiàlegsdelsdéus,deLluciàdeSamosata,en què Prometeu conversa amb els olímpics a quiZeushaencomanat aplicarl’execuciódelseucàstig,Hermes i Hefest, l’autor samosatenc incideix en larellevància amb què Hermes precisa l’alçada de laroca sobre la qual ha de ser clavat el tità, mesuracalculadaambelpropòsitd’impedirqueelshumanspuguin socórrer el seu protector. En la posició enquè esmantésuspèsPrometeu,sense gairebé podertocar,nidepuntetes,depeusaterra,nonoméss’incrementael dolor del crucificatque,així penjat,hauràde suportar el pes del seu cosenelsbraçoslligats pels grillons; sinó que, precisament, per la176

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐distànciaqueel separadelasuperfícieterrestre,esmanifesta la incapacitat humanaper comprendreiaproximar‐sealdolordelcondemnat. L’aïllament de Faust vers els homes, ambelsqualsdeclarano poder‐seagermanar,totrenuncianta l’amor de Maria; és no només respectealshumans vivents sinó,també, contra els qui,abansque ell,sondejaren elsmisterisicompilaren llur recercaen els llibres. Els autors laveu delsquals, atravésdelalectura,podrienfer‐losortirdelseupensamentmonològic és rebutjada, tot radicalitzantaixílasevasolitud:“Vaigcremarllibres,papers,/vaigdestruir‐ho tot per quedar‐me ben sol” (p. 219, III);“Vaigtancar,trèmul,elsllibres“(p.59,I)i“Nollegeixo.Horesintèrmines,perdut/detot,excepted’unadolorosaconsciènciabuidademimateix”(p.61,I).La lletania i la incomprensió que separa alshumans del qui, abans que abandonat pels déus,haviaestatelseuconfidentihaviacompartitlasevasubstànciaíntimas’estableixdeformarecíprocaenelmitedeFaust.Elpactequevinculaeldoctorambel diable‐figuraaquestaque enla versió pessoanaés part inherent a l’ànima “sempre vigilant” deFaust‐ és constatat, al final del III acte,mitjançantclàusules formals pròpies del llenguatge contractual:“Sia:”“vistque”,etc.,atravésdelesqualsFausts’obliga no només aser apartat del tracte dels humans,sinótambé de l’univers sencer i de tot allòcreat:“prenc sobre mi el dol/ del’indesxifrableodi/infinit a l’Univers sencer”; “oh mars, sol, estrelles,vents,/ [...] jo us dono vida només per odiar‐vos.”(p.279,III).ElpaisatgeermisecdeldesertdelCaucasonés encadenat Prometeu és expressat en el dramametafísic dePessoaenla vacuïtat il∙limitadadel’abismealfons delqual ésprecipitadalaconsciènciade Faust:“hora rerahora,enla mevaestèril ànima/més profundl’abismeentreelmeu ésser i jo/s’obre,ienaquell [...] abismeno hiha res.”(p.63,I); “Peròavuicapimatge,caprostre/evocoenmi...Nomésundesert on/nohihacolordesorral,niunairemort pucsomiar...Sinótenintnoméslaidea,tenintdelcolordelpensament només,/ vacu, buit, sense calor, ni fred,senseposició,ni direcció, ni [...]/ només el vacu llocdelpensament”(p.65,I);“quèhihapermisinovacuïtat/almón[...]onemdestinares?/Elbuit?Elsilenci?Lafoscor?(p.277,II).La buidor que envaeix l’ànima de Faust ésanàloga,nonomésal desertcaucàsic,sinótambéala creu de Crist: “l’esfereïda commoció que neix/ ensentir la follia del buit;/ l’horror d’una existència incompresa/quanal’ànima arriba des d’aquell horror/fadetotdolorhumàunail∙lusió./Aquestéselsupremdolor,laveracreu./Volerdesdenyarelteusantorgull,oh,Crist!”(p.59,I).Malgrat el pactemitjançantel qualFaust renegadetotallòcreatideclaraelseuodialavidaialmón, tot i les constants imprecacions que etzibacontra lahumanitat: “Odio el món./Sigui joel destructor!SiguijoDéu‐ira”(p.393,V),comsucceeix,enturbulentsmomentsde deliri,també al titàPrometeu(eldeP.ShelleyenlamalediccióquellançacontraZeus:“Enviadesdelatevatorreetèria/lestevesrabents crueltats per esclafar l’home” i al d’AndréGidé quan,davant el públic assistent al’espectaclepirotècnicon el titàpresentalasevaàliga:“Noestimoels homes, estimo allò que els devora”), finalment,l’heroitràgicesreconciliaambelmón,itrobal’assossegament del seuesperit en lamort.Enl’últimacte,Pessoaposa en els llavis d’una “veu queparladesdelatenebra”:“Prouséquel’obraacabaenlatristesa,/peròéselfer‐laallòquefabellesa,/prouséquela mortéselseufiliel dolor/constant en elfilar.Però filaambamor”(p.387,V).El contrast d’aquestaestrofa referent a la noció abstracta d’unamor a la humanitat i a l’acte de “filar” com ametàfora de la producció literària o artística ambaquells paràgrafs del Diari del desassossec i delsassajossobreelgeniilafolliaenquèl’autorlisboetareflexionasobrelaincapacitat delgeniperestimarisobre l’aïllament i l’egotisme que el caracteritzen,totimpedintquepuguisentir‐seagermanatambelsaltresindividus,ensindueixadestacar,d’entretotsells,aquellenquèPessoaconfessaquelainhumanitatdelgeni sorgeixenvirtutd’aquellgran amorperlahumanitatque,precisament,l’impulsaacrearartper a l’home.(PESSOA,F.: Escritos sobreGenio ylocura,p.57).LatragèdiasubjectivaquePessoacomposàalllargdevint‐i‐sisanysconverteixelpersonatgemíticdeFaust enl’heterònimenveu delqual ambmajorhorrorontològicimésextremaiinsuportabletensiónerviosa s’expressa l’autor, tot perpetuant en elscinc actesde quèconstaeldramalavivènciafugaçd’aquellinstantqueBernardoSoares,heterònimdelDiarideldesassossec,experimentaunatarda,enmigd’un pont, en un lapse de temps que anomena“moment lustral”,viscut pel comptable tan efímeramenti inefableque,després,no pot ni dir,ni expressar;tot i qualificar‐lo com un estat insà, fruitd’una malaltia o indisposició de l’ànima en què laconsciència profunda desperta d’una somnolènciaperpètua,existirenlavidaactivacomdinsunsomnialiè,perassistiralarevelaciódelaveritatúltimadel177

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐móni accedir “alanociódelamònadaíntima,delaparaulamàgica del’ànima”(Diari del desassossec,p. 188). L’heterònim Álvaro de Campos, davant laTabacareria,tot“calcigantlaconsciènciad’estarexistint”,declara “i gaudeixo, en un moment sensitiu icompetent,/ de l'alliberament de totes les especulacions/idelaconsciènciaquelametafísicaésunaconseqüènciade tro‐/ bar‐se indisposat.” En un delspoemes d’El guardià de ramats, sota l’heterònimAlbertoCaeiro,Pessoaescriu:“estant malalthaigdepensarelcontraridelquesento/quansócjoambsalut./[...]/d’aquívequeaquestescançons queemreneguen/[...]/i són el paisatgedela mevaànima denit;/la mateixa,al’inrevés....”Unaànimaque,enlatenebra de la sevasolitud, sent la necessitat d’expressarles ombres i la foscor del misteri que se limanifesta quan esreconeix“net del Destí ifillastredeDéu,casatamblaNitEternaquanellaenviduàdelCaos dequi vertaderament som fills” (Diari del Desassossec,p.139).FilladelaNixoNictegrega,descendentaquesta del Caos, la Mort rescata l’ànimasofrent de Faust de caure en l’abisme del No‐Resprimigeni, pare devorador de la seva progènie.UnNo‐Resqueesborronaiturmentaellectorprousensiblepercomprendrei,siéspossibleiellcapaç,sentir‐secoml’heroitràgic,substànciaíntimad’unNo‐Resalqualesresisteixatornar,totiveure‐s’hiabocatineludiblement.Ellectortocatpeldramaesdevéaixíaquellenqui un ja absent Pessoa troba el consol de podercompartir aquest sofriment extrem,coml’acomplimentd’aquella“delectançatrista”que,sovint,apaivagaval’exclusió i isolament en què visqué l’autor,tal com constata en el Diari del Desassosec: “si undia,enunfuturalqualjojanopertanyi,aquestesfrases,queescric,duren amb lloança, tindré finalmentgentqueem“comprengui”,elsmeus,laveritablefamíliaper néixer‐hiiserestimat.Però,llunydenéixerenella,hauréja mort famolt.Seréentès només enefígie.” (Diari del desassossec,p. 189).Així esculpit,com unaesfinxtebaidao un Prometeu encadenat,hieràtic,el text en vers deldramaatrapal’espectadoren l’escenari abstracte que el prologuista delaprimeraedicióportuguesapublicada,Eduardo Lourenço,descriu com la “presó interior de les quatreparetsdelcranideFaust”,dinslaqual s’esdevé total’acció de la tragèdia. D’aquesta forma, la peçadramàtica que ens ocupa ha de ser considerada,doncs, com unaobra pertanyent aaquella espèciedegènereteatral modernqueel mateixautor,enelseuassaigSobreoDrama(1914),designacom“TeatreEstàtic”,“aquellla trama del qual noconstitueixacció‐ és a dir,on lesfiguresnosón agents,...nitansols tenen sentits capaços de produir una acció. Onl’acció és la revelació de lesànimes a través de lesparaulesemprades i lacreaciódesituacions.[...] Pothaver‐hirevelaciódelesànimessenseacció,ipothaver‐hicreació de situacions d’inèrcia, moments del’ànima sense finestres o portes a la realitat.”(PESSOA,F.,PáginasdeEstéticaedeteoriaecríticaliterarias,p.113).Malgrat pugui el lector sentir‐se engolit pelvòrtexontològic enquènaufragalaconsciènciad’aquestFaust,allòquemotivàl’escripturadramatúrgicadePessoafou,mésqueelconsoldetrobarcomprensióen elsseusfuturslectors,l’alliberament immediatdel deliri ardent amb què cremava la sevaànima,totprojectant aquestestatinsofribledel’esperitenpersonatgesque,pernoserellmateixiperhaverestatdotatsd’unaconsciència,unaveuiunaidentitat alienes a les del seu autor,expulsaven eldolor del seu si. Amb aquest valor de guariment ialleujament en què la producció literària esdevéremei de l’ànima damnada és amb el qual ÀngelCrespo,totcitantuntextdecríticaliteràriaeuropeaque Pessoa dedicà alahistèria neurastènica i alamotivacióilainspiraciódelacomposiciódramatúrgicadeShakespeare –aquí ampliat‐, explica la incessantdedicació del literatlisboetaalacomposiciódelatragèdiafàustica:“Lavoluntat engalavernada per escriuretambéesdeuriamanifestarend’altresformesd’acció.Ladepressiód’esperit ha d’haver‐seexpressat, no en lafigura de Hamlet, sinó en el text de les principalstragèdies(enelseucontingut verbalipsicològic).[...]El propòsit malaltísha pres color a laseva vida,aixícomalsseus poemesipeces.Ien elsgaudisnoassa‐178

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐borits, en les activitats descuidades, en les tasquesevitadesiodiadesha actuat comadisminució,en elseuefectemental,sobreladepressióqueels generà,tot incrementant el desànimqueelsprovocà.[...] Ladepressiócondueixalainacció;escriurepecesdeteatreconstitueixacció.Aquestapotser resultatdetrescoses:[...] 2)El poder derecuperaciód’un temperamentdeprimitnoorgànicament(només),quereacciona,enelsintervalsdedepressió,contraaquesta;3)latensiódelsofriment extrem–nodepressió,sinósofriment–,peractuarcomunfuetsobrela tristesaacovardida,tot impel∙lint‐la a expressar‐se com fins al’interiord’uncau,capal’objectivatcomperunafugidadesimateix,doncs,comdiuGoethe,l’accióéstotelconsol”. Lanecessitatd’escriureaquellespecesesrevelaenlaintensitatiamargordelesfrasesqueexpressenladepressió.[...]El poderderecuperació deltemperament,l’histerismedeShakespeare,esrevelaenel fet quehi hagi,nodisminució,sinóaccentuaciódelseugeni.Manifestamentsa(realitza)unesforçdel’intel∙lectepersotmetrel’emoció,perocultar l’abatiment,perexpulsarla preocupaciódel’angoixa a travésdela preocupació del pensament.Peròl’agitaciódelrevésextern ésevident enl’elecció constant d’estatsmentals anormals com a base de les sevestragèdies.Nomésl’esperit dramàticcrispatdavant latensió del mal exterior es projecta així, instintivament,en personatges que han d’exprimir del tot elcaosqueés,enpart,el delpropiautor.”(PESSOA,F.,PáginasdeEstéticaedeteoriaecríticaliterarias,pp.321‐323).Enels cinc actes quecomponen latragèdia,només en dues ocasions el protagonista revela elseunom.Enladarrera,laidentificacióambel“doctorFaust” serveix a l’autor per concedir una mésgreuisolemnial veualprotagonistaque,aleshores,confessalaconclusiódeldrama,quelaveritatsempreestàmésenllàdelsdéusidelshomes:“JoFaust,vaigtrobar laciènciasupremaquel’homepot tenir,ienellahedescobert[...]/ElsecretdelaRecercaésqueno estroba.Tot és semprediferent i sempredavant/d’homesi dedéusvalallumincerta/dela supremaveritat.”(p.409,V);quetotail∙lusiód’haverobtingutelconeixementassolidordel’enigmadeTotéssempreaparença;iquetotacertesaésfugissera,talcomconfirmalapròpiaMort aFaustquan vaacercar‐lo:“Nohihaveritatqueassolim,/elDéudelsDéus,mainoelveuràs...”(p.429,V)“Passenelsdéus,inielmateixDéuqueésu/nodura.Lescreencescomlesnuvoladesdeixen/elshomes,ielmisteriroman.”(p.413,V).BIBLIOGRAFIACRESPO,A.:ConFernandoPessoa,Madrid:HuergayFierro,1995.CRESPO,A: Diario del desasosiego, Madrid: SeixBarral,2008.GIDÉ,A.:LeProméthéemal enchaîné,Paris:Gallimard,DL1980GOETHE, J.W.: Faust. LLEONART, J. (trad.); LLO‐VET,J.(ed.),Barcelona:Proa,1995.PESSOA,F.:Páginasdeestéticaedeteoria ecríticaliterarias, RUDOLF LIND G., PRADO COELHO J.(ed.),Lisboa:Atica,1950.PESSOA,F.:L’horadel diablei altres ficcions,MES‐TRES,A.(trad),Barcelona:Proa,2000.PESSOA,F.:Llibredel desfici,DEVIV.i DESEABRA,M.(trad.),Barcelona:Proa,1990.PESSOA,F.:Elguardiàderamats,poemesd’AlbertoCaeiro,SALA‐SANHAUJAJ.(trad.),Barcelona:QuadernsCrema,2002.PESSOA,F.:OdesdeRicardoReis,SALA‐SANHAUJAJ.(trad.),Barcelona:edicions62,1992.PESSOA,F.:Poemesd’ Alvaro deCampos, SALA‐SANHAUJA J.(trad.),Barcelona:Edicions del Mall,1985.PESSOA,F.,Escritossobregenioylocura,PIZARROJ.(trad.ied.),Barcelona:Acantilado,,2013.PESSOA,F.,Fausto,tragèdia subjetiva,fragmentos.SOBRALCUNHA,T.(ed.), LOURENÇO, E.(Pròleg),Lisboa:Presença,1988.PESSOA, F., Faust, tragèdia subjectiva. SOBRALCUNHA, T. (ed.), SINOBLE, A. (trad.), Barcelona:EdicionsPoncianes,2013.SAMOSATA,L.:,Diálogodelos dioses,Gredos,Madrid,.SHELLEY, P.: Prometeo liberado (Prometheus Unbound).Madrid:PoesíaHiperión,2009.WILDE,O.:Plays,Harmondsworth:PenguinBooks,1954.179



Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Tristany. Una evocacióRaül GarrigasaitVoralacasadel’EstanydeLloberola,al’altaSegarra,hi ha un lloc que no surt als mapes: el Clot delsMorts. Les històries que l’envolten, difícils d’encaixar,nosempresemblenpossiblesdinsunaúnicarealitat.Propd’allà,unaprimaveradefagairebédossegles,el cabdillcarlí MiquelTristanyelMancoielsseus homes esvan enfrontar auna tropa governamentalcomandada per Antonio van Halen, futurbombardejadordeBarcelona.Elscarlinsvanvèncer,peròelMancono vasobreviurealasevapròpiavictòria.Envaprendreel relleu el seugermà,mossènBenet.Diuenquetresanysméstard,unaltrediadeprimavera,mossènTristanyvacombatreallàmateixlesforcesd’AntoniNiubò;aquestcophivandeixarlapell el comandant governamental i quatre‐centssoldats seus. Després d’aquella dolça venjança, aSolsonavanrebreTristanycomunheroi.CarlesMariaIsidredeBorbó,devisitaperlesterrescatalanesque li proclamaven fidelitat, va obrir els braços alcanonge guerriller, esforçant‐se a fer veure que escomprenien, i elvaascendir amariscal decamp.ABenetTristany,elClot dels Mortsl’haviafet capdepartidail’haviaglorificat.Avuinohihamanerad’esbrinaronés,ellloc,sinoésperlesindicacionsd’alguniniciat que no sé si existeix. En menys de dossegleselsmortshanaprèsacallar.Tristany havianascut a mig diade camí delClot dels Morts, en una masia immensa d’Ardèvolquedesdellunysemblaunafortalesa,elmateixanyque a Parísla Revolució guillotinavaRobespierre.Itambévaserexecutatamig diadecamí d’allà,alaplaçadelCampdeSolsona,amb un cerimonialmeticulósquevaquedargravatalamemòriadelspresents.Previstl’afusellamentperalessisdelatarda,les campanes van començar a tocar a morts a lestres,escampant silencipelscarrerstortuosos.Brutiensangonat, van escortar Tristany dos soldats decavalleria muntats, un piquet de deu Mossos d’esquadra,unaltrepiquetd’un oficialivint homesdelRegimentdelaConstituciócompassatspelrum‐rumdeltambordestemprat,unaltrepiquetdecavalleriarere els grinyols del clarí també destemprat, unacolumnasensefi ambtoteslestropesdelscoronelsBaixeras i Ríos i del comandant Orozco.Al lloc del’execucióvan obligar‐loaseured’esquena,malgratlessevesprotestes,ilivanposaralcostatelcadàverdel Ros d’Eroles, l’altre guerriller indòmit. La carnedificantdelsrebelsvaserexposadatotelvespre.Elcanongehaviacaigut alesmansdelscristinsalesVilesdeLlanera,segonsl’informedelcoronelBaixeras; alguns historiadors han desplaçat lasevacapturamésalnord,alaViladeLlaneraoGolade Bous, confosos per la semblança lingüística oatretspelmagnetismedeldolmenmonumentalques’alça allà a la vora.Al Ros d’Eroles l’havien mortamb poqueshores dediferència a canBorrellesdeClariana; tot i que els informes oficials afirmavenquelihaviendisparatuntret,deseguidavacórrerlaveu que l’havien assassinat a cops de baioneta,almateixllit on el tenien prostrat unesfebres,sensehonor. Així les figures fascinants es van envoltantd’històriesméstravades,ambmésflairededestí.Entre aquells límits geogràfics, a través deltel dels anys, les gestes del canonge guerriller esveuenborroses.Esdiuquepotsernohi vaser,enlavictòriasobrelestropesdeNiubòalClotdelsMorts,perquè aquell matí era a Solsona i va arribar amisses dites, com altres vegades. I el topònimpotser el va inventar algun historiador de cor novel∙lesc,massadominat per l’amor dels llocs,i peraixò nosurt als mapes.Delcert sabem quealllargdelasevavidaderevoltaTristanyvasaquejardesenesdecasesivamatarofermatarcentenars,potsermilersdecristins.Mésenllàdelsnombres,entenimalgunes imatges inoblidables, fermentades a lesfondes oen les històriesde vora el foc,o sorgides182

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐d’una conversa entre amics entusiasmats.ContenquemossènTristany,cofatambunagorrablavaqueli tapavaamitgeslatonsura,amb duestercerolesiun sabre penjats als malucs, alentiael pas del seucavall,desmuntavaiordenavaalssoldatsqueresessinel rosari.Eren homesesparracats,sorneguers,isomreien, però obeïen. Tristany també somreia.Llunyal’esquerras’alçavalaserradelPortdelComte,bruscai fosca,que li avivavamalsrecords;aladretase liestenien com un entramatdecatifeslesterres aturonades on havia crescut, amb sembratstendres i carrasquesques’arrupien,amb lesmasiesque tenien totesun nom,un grapat dexafarderies,bones gallines, bons porcs, un hereu que rumiava,bones llangonisses penjades a assecar. Els soldats(toti queésexageratanomenar així aquells homessense sentit de l’ordre),entonant l’avemaria,s’imaginavenunadonzellaplenadegràcies—«presumidasou vós entretotes lesdones»—,li demanavenquepreguésper ells—«pe‐ca‐dors!»—araienl’horadelamort,quese’lsacostavacomunaamanttorbadora.Repetint‐se, repetint‐se,el temps tambées retardava,s’espesseïa, fins que arribavael glòriai elcanonge elcelebrava disparant un tret enlaire. Eltret beneïael momentiellloc i lesblasfèmiesdelssoldats i els centenars de cadàvers revolucionarisques’amuntegarienalapròximabatalla.Comenelprincipi,araisempre,pelsseglesdelssegles.***A laCatalunya central la primera guerracarlina vaesclatar com una perdigonada: desenes de violènciesespontànies,malcomunicades,vanemergirdesobte.Lesvilesilesciutatsestavensotadominigovernamental;elsboscosielsviaranyserendelscarlins.Elsreialistes, que sobre el paper lluitaven perl’absolutismei contralarevolució,noactuaven sotmesosacapautoritat.Aquellaviolènciadisseminadas’endinsavadevegadesenunavila,hiexecutavaalgunsmilicians,robavaarmesiqueviuresidesapareixiadinselboscoentreelstossalsangulosos.Barcelonahaviaquedat desguarnida;gairebé toteslesforcesdel’ordrehavienestat enviadesamuntanyaimiravend’orientar‐seenunterritoridesignesmuts,amb l’ajuda de mapes imprecisos, sense acabar‐sed’entendreambelscristinsqueelsrebien.Lapaperassacreixent de l’Estat modern s’enfrontava alsrenecs familiars,els despatxos alsnoms clavatsalsindrets, les estratègies planificades a les partidesanàrquiques.Lluitantpel poder absolutd’unrei,elsprimerscarlinsdefensaven unsobiràremot ipaternal,tan absent com el Déu dels catòlics. Als seusenemics els arrossegava l’afany d’expandir l’aparellburocràtic de l’Estat, un afany que els llibresd’història,peralgunaraó quesem’escapa,anomenenliberalisme.Éselmateixzelque,enlògicapugnaamblesvellesprerrogativesdel’Absolut,exclaustravamonjos i saquejava monestirs. Com quan eldolor ens revolta el cos i clavem cops a la paret ovomitem amb unaforça quedesconeixíem,els carlinsvanesclataramb elsdesficis dela modernització.Reconfortaimaginar‐loscom una cosa mortaiabsurda,ofeliçmentsuperada,però elsrevivimperdinscadacop quesentim ambuna repugnànciaíntimal’expansió d’una forma de poder més precisasobre nosaltres, cada cop que entreveiem les esquerdesdelsmitesdelaIl∙lustracióidelsEstatsques’hirepengen.Commésavançavaelconflicte,mésesforçosfeienalgunscarlinscatalansperdotar‐sed’estructurespermanents,d’unadireccióclara.Capalasegonameitatdelaguerraesvan multiplicar elspapersque ho documenten.Si els esforçosvan ser inútilspotser no és solament per la incompetència delsaristòcratesielscatedràticscerverinsquevanintentarposar‐seal capdavant del carlisme.Potser lajerarquiaiaquellsguerrillersestrambòticsquecombatienasangcalentaperlajerarquiaeren,enelfons,irreconciliables. Potser havien sentit dir a algunfilòsofquel’esperitdelahistòriaobrialesportesdelfuturalsliberalsilestancavaalscarlins;ohosabienambl’estómac,comsesabenlescosesimportants,ivolienaprofitarmentrepodienelplaerdelalluitaenllocdeflorir‐seentrediscussionspolítiques.Peraalgúqueveniadelnord,peraunmilitarhabituatalallegendàriadisciplinaprussiana,totallòhaviade semblar benbé d’un altremón.El príncepFelixvon Lichnowky explica a les seves memòriesque, en arribar a Solsona amb la comitiva reial, esfeiacreusdel’«anarquiasenselímits»enquèvivienels combatents carlins.A un altreseptentrionalastorat,WilhelmvonRahden,seli envolavalaimaginació:«Bonapartd’aquestestropescatalanesencaravivieniguerrejavenenunestatmigsalvatge.Elsgenets semblaven centaures,perquèanaven gairebédespullats i majoritàriament cavalcaven a pèl.Anaven armats amb llances i algunsfins i tot ambarcs,buiracsifletxes;alsmalucselsonejavenflassadesde colors.Els soldats d’infanteria,com els beduïns,quasi només tenien unes escopetes allargadesquearribavenmoltlluny,algunes amb panydemetxa,i alcostatdretelspenjavaunganivet lluent.Sovintnomésdisposavendetresoquatrecartutxos,183

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐que guardavenala pitreraamb elsescapularis.Lesprovisionsdebocai totselsaltresobjecteselsportavendinslesflassadesdellanaviroladaidinsunesgorresvermellesiacabadesenpuntaqueelsqueiensobrel’esquena.»***MossènTristanyteniaun avantatgesobreels altresguerrillers:havia estudiatllatí,filosofiaiteologiaalseminari de Solsona i s’hi havia avorrit sobiranament.L’historiadorliberalAntonioPiralaafirmaquelasevaimaginacióardentiel seugeni«inquietibulliciós»novan mostrargaireaficióals estudis,iencaramenysa la«teologiamoral».Quan el van nomenarcanonge dela catedral deGirona,els membresdelcapítolvanfer‐loinstal∙laraBarcelona,onlasevainsuficiènciaintel∙lectualilasevaconductapocexemplarpodienresultarmenyscomprometedores.Detota manerano vaperdre mai aquell càrrec. Elseu catolicisme era tan ferm, assumia amb tantanaturalitat les jerarquies, que podia donar tota labrida a les passions.A còpia de bretolades i vicisjovialsTristanyvaenvoltar‐se d’un halo carismàtic;elsmésgrollers,labasedetotaguerradeguerrilles,l’admiravenperquèhi veien el triomf delsseuspropisimpulsos.S’haparlatdelasevaabnegació,delasevafe inconcussa,del menyspreu queliinspiravenles privacions, de la seva laboriositat, però totesaquesta paraules transfiguradores semblen fruitd’un error de perspectiva. Pels rastres amb regustd’autenticitat que ens n’han pervingut,Tristany noera un lluitador ascètic que s’elevava cap al cel aforça de patiments acceptats amb resignació, sinóun home que celebrava amb cadaacte elsinstintssensualsisanguinarisquelibellugavenelcos.Hi ha persones de vida intel∙lectualitzada,fetatext,que els documents poden expressar plenament.Commés estudis tenen,més previsiblesicomprensibleses tornen;la lògica quehan après aimposar‐se al llarg dela vidase’lsenganxa a lapellcomunvestitadotzenat,elsesmorteeixelsrampellsiels llimalesasprors(però aneuasaber,potser l’únicque passa és que els petits deliris quotidianss’amaguen més endins,al fons de tot, on callen icouen).Tristanyhaviaestudiat alseminari,peròs’hihaviaavorrit com pocs,il’avorrimentésunadelesmesuresdeproteccióméspotentsquehiha.Vasortir‐neigualderampellutquequanhihaviaentrat.Opotser més, un cop perduda la paciència. Durantl’últimperíodedelaprimeraguerra—eldelsexèrcitsregulars,del’organitzaciómilitarcreixent—,TristanyvaserenviatbenllunydeCatalunya,inutilitzable.Unafont de violència atzarosacom aquestaencaixa malament amb elsdocumentsoficials,i nosolamentperquèlallenguaenquès’escriviennoeralaqueellfeiaservir perrenegar;lesfórmulesprefabricadesqueinfestenlapaperassadel’èpocapassendellargdelesarestesi lesrugositatsdelsindividus.Enunafitxapolíticadel’any1838noméslesúltimesparaulesinsinuen unasilueta característica,en moviment:«Edad de 35 a 40 años. Estatura regular.Pelo negro.Ojos pardos. Nariz algo chata. Barbacerradaconmuchapatillainclinadaacia[sic]arriba.Cararedonda.Color moreno.Corpulento,vistaalegreydesvergonzadaydemodalesgroseros.Tienepropensiónasilbar.»LaproclamaquevasignarTristanyel3desetembredel1837aBerga,comasegoncomandantdel’exèrcitdeCatalunya,encaraésmésglacial,més farcidadetòpics: falsamodèstia,elogidelssuperiors,afalacs als igualsi alsinferiors,amenaçade càstigs, crida a «libertar cuanto antes ánuestrapatriadelyugorevolucionario».Éseldramade tota la primera meitat del vuit‐cents en aquestpaís: vides carregades d’història, impetuoses, quefan irrisoriel nostreanar tirant anodí,però mancadesd’unllenguatgequelespuguiexposarnitansolsd’unamaneraaproximada.Noéscasualquelesdescripcionsmésgràfiquesd’aquellmónlestrobemenlesmemòriesdelsmilitarsprussians.LaviolènciadeTristany quedava atrapada entre l’absurd que nos’explicaielsclixésoficialsquehoallisentot.Ensofereixen unaimatgeunamicamésvivaque elsdocumentsde despatxalgunsromançosdel’època. En algun hi sentim el to burleta dels quimalparlavendelguerrilleralestertúliesescèptiquesodesenganyades:Elscarlinsjatenenmalacuad’any,jafoseldiabledonBenetTristany.Oencaraambméspercussió:Nosaltres,perdivertir‐nos,proutenimambloTristany,quetéelcaplomateixqueunaescopetasensepany.Peròpotserhihauncasenquèpodemsentirla veu deTristany amb les seves inflexions rudes,amblasevaasproralegre,etílica.Ésd’unaèpocaenquèesdiuqueelcanonge,acabatdetornardel’exili184

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐francès,viviaamagat pelsvoltantsdeSolsona.L’albagèlidadelsegondiumengedel1847vail∙luminarun pasquí clavat aun pilar dela plaça Major.Algú,potser el borratxodel poble,encaraamb lasonentelant‐lielsulls,el vallegir,vaestremir‐sei se’nvaanarcorrents.Unamà—¿elsditsabotifarrats,callosos,demossènTristany?—hi havia gargotejat cincparaules,unestripalsbrodatsretòricsdelsegle:VIVACARLOSQUIN.JAUSFUTAREM.185

Elprocés.Revistacontracultural‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐‐Agraïments:Atotselscol∙laboradors,ala famíliaVinyoli,al’AntoniSolà,a l’ArxiuComarcaldelaSelva,en especial a enQuimCarrerasia enQuim Puigdemont, i a laTeresaGuiluz, perla sevacol∙laboracióinextremis.DediquemaquestnúmeroespecialalamemòriadeCarmeVinyoli.Totselsdocumentsmanuscrits,cartesipostalsde “Correspondències”hanestatceditspelFonsJoanVinyoli.Arxiucomarcalde la Selva (ACSE). Excepte elsdocumentsmanuscritsinclososenl’articledeVicençAltaió,queformenpartdelseuarxiupersonal.TotselsdocumentsfotogràficsreferentsaJoanVinyolihanestatceditspelFonsJoanVinyoli.ArxiucomarcaldelaSelva(ACSE).Lafotografiadel’obradeDavidBestuéhaestatrealitzadaicedidaperMirariEchávarriiBielBooks.Totelscontingutsd’aquestarevistaestansubjectesalallicènciacreativecommonsCC:BY/NC/ND,sinós’indicaelcontrari.LesimatgesdelFonsJoanVinyolisónpropietatdel’ArxiuComarcaldelaSelvaitenentotselsdretsreservats.Elsdocumentde l’articledeVicençAltaióilesobresde Mim Juncà, MirariEchávarri, DavidBestué,EnricPladevalliNaniPujoltenentotselsdretsreservats.186

el-proces-publicar-def-web2

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?