Untitled - Ajuntament de Sabadell
Untitled - Ajuntament de Sabadell Untitled - Ajuntament de Sabadell
Quant a l’educació infantil (segon cicle) i primària (de 3 a 11 anys), elsestrangers del continent americà hi són predominants. La xifra delsprocedents de la Unió Europea és l’única que té un cert biaix cap afranges de més edat, ja que els de 45 a 54 anys representen el 12,0%del total dels immigrants procedents d’aquesta regió. Finalment, esconstata que en les edats més grans, els estrangers de la Unió Europeai, lleugerament, els magribins, augmenten el seu pes relatiu.Des del punt de vista demogràfic l’aportació migratòria no noméssuposa un increment de la població global de Sabadell, sinó que tambété un efecte directe sobre el seu creixement natural: l’arribada desegments més joves, en una conjuntura de fecunditat alta, com la delsseixanta i primeria dels setanta, es tradueix en un augment del nombrede naixements. De fet, a Catalunya la franja de 15 a 44 anys concentra el70,0% de la població nouvinguda.Taula 3. Població estrangera segons regió de procedència i grups d’edat, 2007Continent 0-2 3-11 12-15 16-24 25-34 35-44 45-54 55-64 65-79 80+ TotalLlatinoamèrica 39,4 58,5 64,1 56,9 51,8 51,0 55,0 53,6 56,3 46,0 53,4Magrib 27,8 18,2 15,1 15,4 15,4 15,0 12,2 11,4 13,1 2,0 15,7Resta Europa 8,7 8,0 10,1 11,8 10,0 10,3 12,8 12,9 9,4 8,0 10,4Àfrica 12,9 7,5 3,0 6,0 11,5 10,3 5,4 1,7 0,8 0,0 8,9subsaharianaUE 3,5 4,3 4,7 5,2 6,5 7,5 10,9 16,7 15,1 42,0 6,8Àsia 7,7 3,4 3,0 4,7 4,9 5,9 3,7 3,4 5,3 2,0 4,8Oceania 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,2 0,0 0,0 0,0Total 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,0 100,023Font: Ajuntament de Sabadell. Padró d’habitants.Quant al nivell educatiu de la població immigrant, cada col·lectiupresenta unes pautes diferents. A l’Àsia, el Magreb i l’Àfrica més d’un70% té un nivell educatiu inferior a EGB; són els tres col·lectius ambmenys educació dels que resideixen a Sabadell. Per contra, els foransd’Amèrica presenten unes pautes molt millors, fins i tot, que els habitantsde Sabadell: el 39,0% té un nivell inferior a EGB i el 29,1% el graduatescolar o equivalent. El col·lectiu americà també presenta una taxa altadels que posseeixen el títol de BUP, COU o superior. Els procedents de laresta d’Europa o de països membres de la Unió Europea presenten un altnivell educatiu, sobretot amb relació als ciutadans espanyols, els quals, en
termes comparats posseeixen en general un nivell educatiu més baix queels habitants estrangers. 10Per tant, analitzades les pautes de comportament segons la regiói el nivell educatiu, es poden establir dues realitats: en primer lloc, laimmigració procedent de països africans (Àfrica subsahariana i elMagreb) és, en general, una immigració poc qualificada. En segon, elsestrangers procedents de la resta d’Europa (sobretot, països de l’est) id’Amèrica és una immigració qualificada, fins i tot més que els ciutadanssabadellencs.24Com s’ha observat, els nous residents de Sabadell provenen dediverses regions del món. De fet, la societat sabadellenca està integradaper 115 nacionalitats diferents, cosa que la converteix en una societatautènticament multicultural. Malgrat la diversitat, es pot observarl’existència de perfils majoritaris dins del col·lectiu estranger que s’han anatconsolidat dins la ciutat, formant uns grups cada vegada més nombrosos.Els immigrants bolivians representen el primer dels col·lectius, essent el16,7% del total. La resta de nacionalitats predominants són la marroquina,l’equatoriana i la romanesa. Una tendència diferent de la catalana, on lamajor part d’immigració és marroquina i, en segon lloc, boliviana.Sigui com sigui, l’existència d’unes comunitats predominants potresultar de profit tant per al col·lectiu de persones immigrades, que trobaràun suport bàsic en el seu procés d’acollida i d’integració, com per a la10 La inferència realitzada ha exclòs, de nou, el cas d’Oceania a causa del nombre reduït de casos amb els qualses treballa.
- Page 4 and 5: ÍNDEXPRESENTACIÓ 7INTRODUCCIÓ 91
- Page 6 and 7: 3.9. Les festes populars com a espa
- Page 8: PRESENTACIÓ“Sense diàleg,la div
- Page 11 and 12: 10• El capítol 5 és el cos prin
- Page 13 and 14: 2. DiversitatLa societat intercultu
- Page 15: 10. Planificació, gestió i avalua
- Page 19 and 20: Taula 2. Situació de la població
- Page 21: l’increment més important de pob
- Page 27 and 28: ja que, com s’ha fet palès anter
- Page 30 and 31: 3EIXOS DEL TREBALLTRANSVERSALEl Pla
- Page 32 and 33: 4PLA OPERATIUDE TREBALLEl Pla opera
- Page 34 and 35: EIX 1. RECEPCIÓ I ACOLLIDA1.2. Tr
- Page 36 and 37: EIX 1. RECEPCIÓ I ACOLLIDA1.4. Ate
- Page 38 and 39: 1.6. Servei Ciutadà d’Acolliment
- Page 40 and 41: EIX 1. RECEPCIÓ I ACOLLIDA1.8. Tal
- Page 42 and 43: 1.10. Un espai d’aprenentatge (ta
- Page 44 and 45: EIX 1. RECEPCIÓ I ACOLLIDA1.12. At
- Page 46 and 47: 1.14. Formació per a persones en p
- Page 48 and 49: EIX 1. RECEPCIÓ I ACOLLIDA1.16. In
- Page 50 and 51: EIX 1. RECEPCIÓ I ACOLLIDA1.18. Pr
- Page 52 and 53: 1.20. Servei de dinamització i med
- Page 54 and 55: EIX 1. RECEPCIÓ I ACOLLIDA1.22. Xa
- Page 56 and 57: 4PLA OPERATIUDE TREBALLEIX 2. SERVE
- Page 58 and 59: EIX 2. SERVEIS I EQUITAT2.2. Atenci
- Page 60 and 61: EIX 2. SERVEIS I EQUITAT2.4. Promoc
- Page 62 and 63: EIX 2. SERVEIS I EQUITAT2.6. Taller
- Page 64 and 65: EIX 2. SERVEIS I EQUITAT2.8. Taller
- Page 66 and 67: EIX 2. SERVEIS I EQUITAT2.10. Forma
- Page 68 and 69: EIX 2. SERVEIS I EQUITAT2.12. Capac
- Page 70 and 71: EIX 2. SERVEIS I EQUITAT2.13. Forma
termes comparats posseeixen en general un nivell educatiu més baix queels habitants estrangers. 10Per tant, analitza<strong>de</strong>s les pautes <strong>de</strong> comportament segons la regiói el nivell educatiu, es po<strong>de</strong>n establir dues realitats: en primer lloc, laimmigració proce<strong>de</strong>nt <strong>de</strong> països africans (Àfrica subsahariana i elMagreb) és, en general, una immigració poc qualificada. En segon, elsestrangers proce<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> la resta d’Europa (sobretot, països <strong>de</strong> l’est) id’Amèrica és una immigració qualificada, fins i tot més que els ciutadanssaba<strong>de</strong>llencs.24Com s’ha observat, els nous resi<strong>de</strong>nts <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll provenen <strong>de</strong>diverses regions <strong>de</strong>l món. De fet, la societat saba<strong>de</strong>llenca està integradaper 115 nacionalitats diferents, cosa que la converteix en una societatautènticament multicultural. Malgrat la diversitat, es pot observarl’existència <strong>de</strong> perfils majoritaris dins <strong>de</strong>l col·lectiu estranger que s’han anatconsolidat dins la ciutat, formant uns grups cada vegada més nombrosos.Els immigrants bolivians representen el primer <strong>de</strong>ls col·lectius, essent el16,7% <strong>de</strong>l total. La resta <strong>de</strong> nacionalitats predominants són la marroquina,l’equatoriana i la romanesa. Una tendència diferent <strong>de</strong> la catalana, on lamajor part d’immigració és marroquina i, en segon lloc, boliviana.Sigui com sigui, l’existència d’unes comunitats predominants potresultar <strong>de</strong> profit tant per al col·lectiu <strong>de</strong> persones immigra<strong>de</strong>s, que trobaràun suport bàsic en el seu procés d’acollida i d’integració, com per a la10 La inferència realitzada ha exclòs, <strong>de</strong> nou, el cas d’Oceania a causa <strong>de</strong>l nombre reduït <strong>de</strong> casos amb els qualses treballa.