Al - Teatre Lliure

Fundat el 1976, el Teatre Lliure té dues seus, l’una a Montjuïc i l’altraa Gràcia.Les nostres sales, equipades amb excel·lents dotacions tècniques,ofereixen espectacles de format gran, mitjà i petit en disposicionspolivalents, sempre seguint la voluntat de reflectir la nostra realitat.Al Lliure, el públic constitueix a cada funció una assemblea quecomparteix sentiments individuals i col·lectius amb el plaer de viure igaudir el teatre de prop.© ROS RIBASBENVIN

GUTS1

ÍNDEX CRONOLÒGICens en vam endur l’art també. Perquèl’art és la representació incruenta –sensemort ni dolor– de la sofrent mortalitat del’home. I quan la mímica, la gestualitat,el moviment, la veu, la música i la declamaciódels actors, al servei d’una tramaque progressa, creen per un moment, efímerament,la il·lusió de la vida humana,sembla como si allà mateix, en mig dela comunitat reunida, es materialitzésla musa amb tots els seus encanteris ila descàrrega carismàtica es malbaratésamb més prodigalitat que mai. El teatrecelebra públicament i en comunitatque existeixi l’ésser i no el no-res, peròno es tracta en cap cas d’una celebraciótriomfant: l’encanteri de l’art ens alleujade la recança de viure, però paradoxalmentho fa mentre contemplem en escenaels destins de la nostra mortalitatferida, tan despullada i vulnerable comel cos que la suporta.No fa gaire tancàvem el llibre i desprésbaixàvem al carrer per veure gent i socialitzar-nos.Ara podem llegir el llibre enun dispositiu electrònic i, sense sortir decasa, abocar-nos al món a través de latelevisió, l’ordinador de taula, el portàtil,l’iPhone o l’iPad… pantalles, pantalles imés pantalles! Al ciberespai però senseocupar un espai. Permanentment connectatsperò amb un univers de nomésdues dimensions, habitat per ànimessense cos o per cossos sense carnalitat,pixel·lats, de plasma, en HD. Tal com elssignes arbitraris del llenguatge, tampocles imatges virtuals sacien la set humanade contacte, d’aquesta «carn temptadoraamb els seus frescos gotims» que diriaDarío. Al contrari, tanta tecnologia fa encaramés imperiós i apressat el desig departicipar en actes no només en directesinó també en viu.En viu! Auguro un gran futur al teatre. nJavier Gomá Lanzón és filòsof i assagista. El seu últimllibre és Todo a mil, Galaxia Gutenberg, 2012.SONGS OF WARS I HAVE SEEN 8text Gertrude Steinmúsica Heiner Goebbelsdirecció Ernest Martínez Izquierdodirecció escènica Jordi Prat i Coll / bcn16PÀTRIA 10autoria i direcció Jordi CasanovasEL MONTAPLATOS 12de Harold Pinter direcció Andrés LimaAnimalario30/40 LIVINGSTONE 13creació i direcció Sergi López i Jorge PicóCOMPANYIA K 14Taller per a postgraduats en interpretacióLA RARA ANATOMIA DELS CENTAURES 14de Miquel Àngel Rieradramatúrgia i direcció Pere FullanaIguana TeatreIVAN I ELS GOSSOS 15de Hattie Naylor direcció Pau CarrióAVENTURA! 16autoria i direcció Alfredo SanzolT de teatreCONCERTS AL FOYER 9JUICIO A UNA ZORRA 18autoria i direcció Miguel del Arcodirecció musical Arnau VilàGRIMÈGIES 20idea original Tortell Poltronadirecció Jaume MateuEL LLIURE DELS NENS.LA LLANTERNA MÀGICA 20idea original Joan Montanyès “Monti”direcció Damià Barbany i Joan MontanyèsLOS HIJOS SE HAN DORMIDO 21a partir de La gavina d’Anton Txékhovversió i direcció Daniel VeroneseLa portada d’aquest programaés una creació originalde Frederic AmatBLACKBIRD 22de David Harrower direcció Lluís PasqualEL LLIURE DELS NENS. UN BOSC DE CAMES 24autoria i direcció Jordi Palet i PuigTAAAT - Farrés brothers i cia.EL LLIURE DELS NENS.LA REINA DELS COLORS 24de Jutta Baueradaptació i direcció Eva Noell i Paul OlbrichCie Les VoisinsLA TEMPESTA 6d’August Strindbergdirecció Juan Carlos Martel BayodLA CASA CREMADA 6d’August Strindbergdirecció Lluís PasqualLA SONATA DELS ESPECTRES 6d’August Strindberg direcció Pau CarrióEL PELICÀ 6d’August Strindberg direcció Pau MiróBICENTENARI GEORG BÜCHNER 6dramatúrgia Pau Miródirecció David SelvasLA INDAGACIÓ 6de Peter Weissdramatúrgia Pau Miródirecció Carme PortaceliEL LLIURE DELS NENS. LAVA 24idea i realització Martine Decroos,Philippe Van de Velde, Katrien Pierlet,Brenda Bertin i Dominique Van MalderDISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIX 26de Mark Ravenhilldirecció Josep Maria MestresLA VIDA ES SUEÑO 28de Pedro Calderón de la Barcaversió Juan Mayorga direcció Helena PimentaCompañía Nacional de Teatro ClásicoL’ONADA 30d’Ignacio García Maydirecció Marc Montserrat DrukkerELS FERÉSTECS 32de Carlo Goldoni direcció Lluís PasqualCARTES IMPERTINENTS 32de Maria Aurèlia Capmany direcció Pau CarrióL’ESTRANGER 34d’Albert Camus versió Rodolf Sireradirecció Carles AlfaroRÀDIONOVEL·LA - L’ESTRANGER 35d’Albert Camus direcció Iban BeltranHEDDA GABLER 36de Henrik Ibsen direcció David SelvasFRAGMENTS DE CONVERSES (EPISTOLARIEDUARD TOLDRÀ - RAMON CLAUSELLS) 7dramatúrgia i direcció Rosa Novell3

Lluís Pasqual reflexionasobre les pulsionsque recorren latemporada 2012/2013i el poder del teatre.© ROS RIBASLa majoria de nosaltres, avui,vivim envoltats de tota menad’inseguretats que afecten profundamentel nostre present i,sobretot, cobreixen de desconegudescapes de fum el nostre futur. Paraulesi conceptes, que no entenem ben béi que intentem explicar-nos per saber elque ens passa, ens van ferint en la nostravida diària: la crisi, en realitat una menade Tercera Guerra Mundial que ja no esfa amb bombes i fusells sinó amb sofisticadesoperacions econòmiques i que produeixenla mateixa misèria física i moral,i al capdavall també morts, molts morts,alguns d’ells amb la irònica dissort de serbiològicament vius... La situació, com ensdiuen constantment, és molt complexaperò el resultat desgraciadament és simple:la gent té por, tenim tots (corregeixo:gairebé tots) molta por. I aquesta por noés només un sentiment irracional o fonamentatdavant d’un factor desconegut ointuït; la por en aquest cas (jo que sócun home de poques certeses, aquesta vegadan’estic ben segur) és provocada perdur-nos a un estat de xoc; provocada diarere dia, minut rere minut per les amenacesi les culpabilitzacions constantsd’aquells que la provoquen, perquè sabenTEATRE4

LA MEMÒRIA EUROPEASota aquest títol us proposem un breu recorregut per algunsmoments històrics que el teatre ha sabut reflectir de maneraúnica, i que van de la Revolució Francesa a la Rússia de VladimirPutin passant per les dues grans guerres que ens han assolatdurant el segle xx.En els moments fonamentals, el teatre sempre ha pres posició. Lavigència d’aquest acte ens empeny a recordar-los i a celebrar-hodes de l’escenari.LA REVOLUCIÓ FRANCESA –BICENTENARI GEORG BÜCHNERCoincidint amb el bicentenaride la mort de l’autor alemanyGeorg Büchner, David Selvasdirigeix una nit a l’entornde les peces clau de l’últimclàssic i el primer romàntic:El correu de Hessen, La mortde Danton i Woyzeck, amb dramatúrgia dePau Miró.Al manifest El correu de Hessen, Büchnerdenuncia la prepotència i l’abús recaptatorid’una administració governada per unacasta aristocràtica de polítics sense escrúpols.Aquest text va suposar la persecuciói l’exili posterior de l’autor. Durant les cincsetmanes que va estar-se amagat a casava escriure La mort de Danton, situada enplena Revolució Francesa, on mostra lacontraposició ideològica i psicològica de lespersonalitats de Danton i de Robespierre.Un cop a l’exili, amb Woyzeck, va convertirper primera vegada la classe treballadora enprotagonista d’una obra literària en alemany.Gràcia. 19 i 20 de febrer / 20’30h. / 12qEL NAIXEMENTDEL TEATRE CONTEMPORANI –CENTENARI AUGUST STRINDBERGAra fa cent anys de la mort d’AugustStrindberg, segurament la figura que millorporta a escena els postulats estètics quecirculen del Positivisme al Simbolisme.Al final d’aquest recorregut, quan els espais–i per tant, també els teatres– han començata fer-se petits, domèstics, el dramaturgnoruec inaugura el seu Teatre Íntim ambquatre obres mestres i obre definitivamentla porta al teatre contemporani.Us les oferim en dos programes dobles defunció única.La tempesta, direccióJuan Carlos MartelBayodL’aparició transitòriai turbulenta del passattrasbalsa la vidatranquil·la d’un homegran.La casa cremada,direcció Lluís PasqualLa investigació perdeterminar l’autor d’unincendi provoca, quan arriba el germàde l’inquilí de la casa cremada, haver depassar comptes amb el passat familiar.Gràcia. 13 de febrer / 20’30h. / 12qLa sonata delsespectres,direcció Pau CarrióUn estudiant sospiraper aconseguir lafelicitat que creu hi hadarrera l’esplèndidafaçana d’una casa,però el que acabadescobrint és un soparabsurd i terrorífic onningú representa allò que és realment.El pelicà, direcció Pau MiróEn una ciutat de províncies de finals delsegle xix, un cap de família ha mort delpatiment que li ha provocat la seva dona.La vídua menysprea el fill i imposa unmatrimoni a la filla, mentre la casa quedaen mans de la minyona.Gràcia. 16 de febrer / 21h. / 12qI GUERRA MUNDIAL –COMPANYIA KTaller per a actors apartir de la novel·lahomònima de WilliamMarch, dirigit perLluís Pasqual.(més informació a lapàg. 14).Montjuïc - Espai Lliure. NovembreII GUERRA MUNDIAL –LA INDAGACIÓ (UN ORATORI EN ONZE CANTS)de Peter Weiss,dramatúrgia Pau Miró idirecció Carme PortaceliUna peça sobre elsJudicis de Frankfurt(1963-1965), el primerprocés volgut pelgovern alemany per jutjar la responsabilitatdel Nazisme en l’Holocaust, sobre ungrup de SS i de funcionaris del camp deconcentració i d’extermini d’Auschwitz,que el dramaturg alemany Peter Weiss vaescriure a partir de les notes que va prendredurant les sessions.Gràcia. 23 i 24 de febrer / 21h. (ds.) /18h. (dg.) / 12qRÚSSIA SEGLE XX – IVAN I ELS GOSSOSde Hattie Naylor,direcció Pau CarrióMonòleg de la dramaturgabritànica HattieNaylor sobre la vida alMoscou de l’era Putin.(més informació a lapàg. 15)Gràcia. 21 al 25 de novembre6

TEMPORADA 12/13REALITAT I TEATRELluís PasqualII REPÚBLICA ESPANYOLA –50È. ANIVERSARI EDUARD TOLDRÀFragments de converses(epistolari Eduard Toldrà –Ramon Clausells)dramatúrgiai direccióRosa Novellintèrprets Rosai Queco Novell(néts de RamonClausells)soprano Maria Lluïsa Muntada /violí Ariadna Padró / piano Josep Bufornproducció Bohèmia’s produccionsamb la col·laboració de l’Ajuntament deVilanova i la GeltrúLes cartes entre el compositor EduardToldrà i Manuel Clausells, escritesentre el 1926 i el 1935, donen ideadel món cultural i musical en quèvivia aquella Barcelona. EduardToldrà –músic, violinista, compositori director d’orquestra–, era amic íntimde Manuel Clausells, que era el queara anomenaríem un “gestor cultural”.Era “l’home dels encerts” com escriuToldrà. Secretari i ànima de l’AssociacióMúsica Da Camera, programavaconcerts i impulsava trobades i obresque esdevindrien importants, com és elcas d’El Giravolt de Maig.Per commemorar el 50è aniversari dela mort de Toldrà, presentem aquestespectacle, que és un espectaclemusical, una lectura de cartes i algunacosa més.Gràcia. 28 de maig, 3 i 4 de juny /20’30h. / 12qMés o menys pàl·lid o lluent,més deformant o més fidel,el teatre sempre hatractat i tracta d’explicarla realitat més immediatai de fer-ne una síntesi poètica. Els pontsque uneixen la realitat i el teatre, la necessitatd’explicar-se i d’explicar-nos através seu, podrien ser el fil d’Ariadnaque ens conduís per tot allò que al Lliureus proposem per a la temporada 2012-2013. Justament per veure com el teatreha reaccionat i reacciona davant “d’allòque ens passa”.Hem buscat les persones, els actors, elsdirectors, els músics i la resta d’equipsartístics perquè ens expliquessin la vidaxuclant-la i transformant-la en metàfora.Cadascú a la seva manera. Hem intentatque les mirades d’aquestes persones, elsartistes que ens reflectiran allò que endiem “la realitat”, fossin molt diferentsperò totes elles clares, lúcides i molt sovint,amb la intel·ligència que proporcionaposseir el do de la ironia i el sentitde l’humor; és a dir mirades lluminoses,il·luministes en temps de foscors. Quanveig els seus noms, l’un darrera l’altre,veig molt de talent i em fa feliç que elsaculli el mateix sostre, ja sigui per moltsmesos o per una nit.Just quan acabem d’imprimir aquestprograma hi ha sobretot una meravellosallista de còmplices, alguns textos escrits,alguna partitura i algunes certeses, poques.Per sort, la temporada és prou vivaperquè molts dels espectacles siguin encaranomés idees, desitjos o pensamentsque es comencen a fer realitat nomésara, després de molt de temps de reflexió.Sempre ens pregunten, i ens preguntem,si hi ha una línia en la pròpia programació,si la uneix algun element comú. Gairebémai no tenim respostes. Però potserper una vegada em sembla que hi ha unpensament, un color comú en les moltdiverses mirades: totes tenen, al fons del’ull, el reflex més present o més llunyàde dues generacions que es confronten:una que intueix que és el final de lesseves regles i del seu comportament, il’altra que lluita per treure el cap i ocuparel seu lloc a la vida. El final d’un cicle,un final sense èpica, com podem veure.Potser només es pot explicar a través dela poesia de les petites històries d’homesi dones mirades en primer pla.També traspua de la pròpia temporada,ens ha sortit així i no és del tot casual,que la dona juga un paper fonamental perfer avançar la història en moltes de leshistòries que s’explicaran durant aquestsmesos; i també és fonamental per feravançar la pròpia temporada. Amb el permísdels homes, els actors i els grandíssimspersonatges masculins que hi hauràdes del mes d’octubre fins al mes dejuny, he de dir que les dones, les actriusi els personatges femenins, agafen permoments una llum i un relleu particular.Aquest és ja el primer reflex de la realitat.I també empaitem la intuïció d’una idea:tenim el desig d’oferir l’Espai Lliure, comun aixopluc quan comenci el fred, i durantels mesos de novembre i desembre,a propostes joves, independents, espectaclesde microteatre, petits recitals itot allò que ens dicti i ofereixi l’esperitd’immediatesa.Hem filat la temporada amb la consciènciamolt present de tenir un compromísamb l’espectador i una responsabilitatdavant dels artistes: la de continuar essentuna casa de teatre on s’expressinveus molt diferents, i on moltes personestambé d’edats molt diferents es puguintrobar per compartir moments extraordinarisescoltant unes altres veus, mirantunes altres persones que en diem personatges,fins aquell moment desconeguts ique al cap d’uns minuts se’ls faran moltpròxims. n7

HAROLD PINTER / ANDRÉS LIMAANIMALARIOEL MONTAPLATOSUn dels primers textos del dramaturg britànic Harold Pinter,protagonitzat per Guillermo Toledo i Alberto San Juan.© ANDRÉS DE GABRIELBen i Gus són dos assassins asou tancats en una habitaciólúgubre d’un soterrani. Mentreesperen les ordres de l’organització per aqui treballen, comencen a rebre encàrrecsabsurds de menjar a través del muntaplats.Escrita el 1957 sota el títol original TheDumb Waiter, es va estrenar el desembre de1960 al Hampstead Theatre Club. Pintertornava a tancar dos personatges en una habitacióper parlar-nos de l’estúpida servitudque es genera en les relacions humanes.Una traducció lliure del títol és El cambrerestúpid, crec que l’autor defineix molt béles relacions humanes titllant-les de servitudestúpida. Qui es comunica amb nosaltres?(I dic nosaltres per què Ben i Gus somnosaltres, com Epi i Blas o Laurel & Hardy,o Don Quijote i Sancho Panza). Déu? LaMàfia? El Cap? Els bancs? El meu pare? Enqualsevol cas, ens posem al servei d’algúo d’alguna cosa que defineix el món comuna guerra contínua entre els éssers quel’habiten, mentre ells demanen plats combinatsi nosaltres, en la nostra estupidesa,no entenem què significa. És molt senzill,s’estan posant les botes, mengen a costanostra i a més els paguem perquè ho facin.Però la nostra estupidesa és responsabilitatnostra. Obre els ulls i mira qui tensdavant. Al teu costat. A la teva habitació.Sempre m’ha agradat imaginar l’atmosferad’aquesta habitació 10 minuts abans i experimentaramb aquestes pauses que nosón mai reals en teatre, per antirítmiques,i arribar a construir un món amb el silencii amb els sorolls. Com et sonen els budellsquan estàs mort de por? La meva simpatiaper El muntaplats neix de veure-la com unmalson còmic, una cosa així com la vida.La primera vegada que la vaig llegir vaigpensar en ETA, la banda terrorista, això emva situar en el pla polític, i això em va dural pla personal: què li fa por, a l’assassí? Imés clarament, què fa por entre germans?Quan encara no havia dissenyat la posadaen escena, intuïa que las canonades delsoterrani cridarien i l’estupidesa de Beni de Gus seria la seva mort. Al realismed’aquesta obra hi va molt bé la frase deIonesco: “La vida de l’home és absurda; laseva tragèdia, ridícula.” nAndrés LimaEL MONTAPLATOSde Harold Pinterdirecció Andrés LimaAnimalariointèrprets Alberto San Juani Guillermo Toledoproducció AnimalarioMontjuïc. 23 a 28 d’octubre20’30h. (de dt. a dv.) /17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.)27q / 19q / en castellà12

SERGI LÓPEZ / JORGE PICÓ30/40LIVINGSTONELA PARELLA FORMADA PER SERGILópez i Jorge Picó, que es coneixen dequan estudiaven a l’escola parisencade Jacques Lecoq, va estrenar el 2005un dels grans èxits del teatre catalàdels darrers anys, el monòleg d’humorNon solum. López i Picó ara presenten30/40, Livingstone, una creació, direcciói, aquesta vegada, interpretacióconjuntes que es va estrenar al FestivalTemporada Alta 2011 en una primeraversió que avui ja ha crescut. Un homecontemporani, xerraire i contradictori,forçosament insatisfet que decideixdeixar-ho tot i marxar lluny en buscade grans aventures. Allà és trobarà ambun animal que li revelarà coses de simateix.30/40 LIVINGSTONEcreació, direcció i interpretacióSergi López i Jorge PicócoproduccióSetzefetges Associats S.L.,Ring de Teatroi Temporada Alta -Festival de Tardorde Catalunya Girona/SaltMontjuïc. 31 d’octubrea 18 de novembre20’30h. (de dt. a dv.) /21h. (ds.) / 18h. (dg.)27q / 19q / en català30/40, Livingstone és un espectacled’humor, tennis i antropologia. Unelogi de la dialèctica entre el gest ila paraula. És un estudi psicològic através del gest i les actituds de certscomportaments. On anem quan caminem?A què estem jugant? A tennis?Quines són les regles del joc? Quant detemps ens queda? Qui va inventar lesparaules? Ens fascina la capacitat del’humor de mirar les coses com si fosla primera vegada. Com deia Poincaré,“si coneguéssim les lleis de la vida ensquedaríem parats de veure què senzillesque són”. nJorge Picó© DAVID RUANO13

WILLIAM MARCHIGUANA TEATRE© NATIONAL LIBRARY OF SCOTLANDCOMPANYIAKTALLER PER A POSTGRADUATS EN INTERPRETACIÓNOVEMBRE – MONTJUÏC ESPAI LLIUREDURANT EL MES DE NOVEMBRE,a l’Espai Lliure es farà un Taller perpostgraduats en interpretació dirigitper Lluís Pasqual, a partir de la novel·laCompanyia K de William March, i dins elcicle La memòria europea.El 1917, William March es va allistar voluntaria la Marina nord-americana per combatrea la Primera Guerra Mundial. El 1933publicava Companyia K, un recull de 113testimonis dels soldats de la seva unitatsobre aquella experiència brutal i absurda.Una visió de la guerra realista i humana,un retrat de l’estupidesa i de la violènciaon es troben abocats els homes al límitde la bogeria, que permetrà explorar enaquest taller la part fosca de l’esperithumà en tota la seva dimensió. n“A tots els nois els meravellava la mevaaudàcia. Mai els vaig revelar la veritat,però en el fons del meu cor sabia que nomereixia que se’m reconegués cap mèrit.De bon començament em preocupava laguerra i que em matessin, però un dia, aBaltimore, mentre estava de permís, vaigveure un cartell en una porta:“Madame Bonatura –vident de l’Orient–endevina el passat, el present i el futur”.Vaig entrar a la sala i vam estar una estonaparlant. Va abaixar les persianes i va encendreun llum minúscul que li il·luminavael rostre i va contemplar la bola de vidre.–Digui’m si moriré durant la guerra –vaigvoler saber.Madame Bonatura va mirar una bona estonala bola de vidre abans de respondre.Tenia ganes de dir-li: “No! No m’ho digui!No contesti!” Però no ho vaig fer. Finalmentla madame va parlar i vaig aguantarla respiració:–No el mataran, ni tan sols el feriran –vadir –. Tornarà al costat d’aquells que estima,es casarà amb la noia que trïi i viuràfeliç la resta de la seva vida.Per això no trobava just que se’m reconeguéstant de mèrit. No vaig ser més valentque els altres i, a més, sabia de bona fontque fes el que fes no podia passar-me res.”(testimoni del soldat Martin Passy)Manteniu-vos informats del taller awww.teatrelliure.catLA RARAANATOMIADELSCENTAURESPER SI CALGUÉS PRESENTAR-LOS,Iguana Teatre és una companyia mallorquinafundada el 1986 que comptaamb 33 espectacles estrenats i més de1.600 funcions fetes arreu de l’Estat.En aquesta Rara anatomia…, de MiquelÀngel Riera, cinc actors són en un espaide trànsit amb sis contes de l’escriptormallorquí escrits el 1979. Els darrerspensaments d’un afusellat a la GuerraCivil, la recerca tràgica d’un centaureen un bosc de castanyers per part dedues parelles, una història d’amor tristai profunda d’un ésser molt especial,la culminació de totes les esperancesd’un homenet ridícul en un futur ques’endevina pròxim, el relat d’una caceraaccidentada i l’emotiva reconstrucciód’una llar desapareguda. n© IGUANA TEATRE14

HATTIE NAYLOR / PAU CARRIÓMIQUEL ÀNGEL RIERA neix el1930 a Manacor, fill d’una famíliaacomodada que va viure l’especialcruesa de la Guerra Civil a la comarcade Manacor. Format a la postguerraamb Vidal Alcover i Guillem d’Efak,a partir dels anys 50 comença aescriure poesia, però moltes de lesseves obres no es publiquen finsanys després. Als anys 70 s’inicia enla novel·la i el relat. Ha estat premiSant Jordi 1973, premi Joan Alcover1974, premi de la Crítica de Serrad’Or 1975 i 1984, Premi Nacionalde la Crítica de Narrativa Catalana1979 i 1990, Premi Nacional deLiteratura Catalana 1986, premiJosep Pla, Ciutat de Barcelona i JoanCrexells 1990. La majoria de lesseves novel·les i llibres de relats s’hantraduït al castellà i algunes al txec, al’alemany, al rus i a l’anglès. El 1987va ser nominat pel PEN Club a lacandidatura al Premi Nobel i el 1989va rebre la Creu de Sant Jordi. Vamorir el 1996 a Ciutat de Mallorca.El compromís de Miquel Àngel Rieraamb el món cultural i la relaciópersonal que uneix l’autor ambPere Fullana van fer que, als anys90, durant el procés de creaciódel projecte Teatre del Mar que vaculminar l’any 93, Riera —entred’altres figures i entitats— mostrés elseu interès i suport perquè el projectesortís endavant, i es va convertir enPatró de la Fundació Teatre del Mar.Un monòleg basat en fets realsde la dramaturga londinencaHattie Naylor, concebut per ala ràdio i que va fer el salt alsescenaris el 2010 obtenint unanominació als Premis Olivier. Lahistòria d’un nen salvatge urbàal Moscou de l’era Putin.1996, Moscou. La caiguda del sistema haabocat milers de persones al carrer. IvanMixukov té 4 anys. Fa temps que a casa nohi ha diners. S’escapa, busca un lloc onviure entre els humans pels carrers de laciutat. Acaba vivint durant dos anys ambun grup de gossos salvatges.Tots els diners s’havien acabat. I no hi haviares amb què comprar menjar. Les mares i elspares van intentar desfer-se de tot el que fosprescindible. Els gossos van ser el primer.Els feien pujar al cotxe, els portaven fins al’altra banda de la ciutat i els deixaven allà.Però fins i tot així no hi havia diners. I vanportar alguns nens fins a l’altra banda dela ciutat i els van deixar allà. Aleshores jotenia quatre anys.Podrien ser titulars del diari d’ahir, d’abansd’ahir o d’aquest mateix matí. I aquest ésel punt de partida d’aquest monòleg meravellós,trepidant, tendre i colpidor. Un contecontemporani sobre la lluita d’un nenper la supervivència en una ciutat en crisi.Un retrat de la condició humana quan esdesfà “de tot allò que és prescindible”. nPau CarrióIVAN I ELS GOSSOSde Hattie Naylor direcció Pau Carrióintèrpret Pol Lópezcoproducció Teatre Lliure i Teatre BartrinaGràcia. 21 a 25 de novembre20’30h. (de dc. a dv.) /17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.)25q / 17q / en catalàLA RARA ANATOMIA DELS CENTAURESde Miquel Àngel Rieradramatúrgia i direcció Pere FullanaIguana Teatreintèrprets Sergi Baos, Maria Bauçà,Aina Calpe, Antònia ‘Nies’ Jaumei Carles Molinetcoproducció Iguana Teatre,Teatre Principal de Palma, CAER - Centred’Arts Escèniques de Reus, CAET - Centred’Arts Escèniques de Terrassa i EL CANALCentre d’Arts Escèniques Salt/GironaGràcia. 15 a 18 de novembre20’30h. (dj. i dv.) /21h. (ds.) / 18h. (dg.)25q / 17q / en català© PAU CARRIÓIVANI ELS GOSSOS15

ALFREDO SANZOLEl dramaturg i director Alfredo Sanzol torna a la càrrega amb les T de Teatre.Després de l’èxit de Delicades, s’endinsen ara pels camins de l’aventura de viure.AVENTURA!T DE TEATREsensació que és el gènere que ho impregnatot, i que no hi ha tragèdia sense aventura,ni comèdia sense aventura, ni drama senseaventura, ni sarsuela sense aventura.Viure és una aventura. No sempre èpica,però sí aventura. Per això potser fa riurellegir només Aventura! Perquè és com llegirVida! I fa una mica de por perquè perdarrera es pot llegir Mort!La paraula aventura ens produeix una certareverència, la valorem i ens agrada tenir-laa prop. Rere la paraula hi ha algunacosa important que amaguem mirant-noslauna mica per damunt de l’espatlla, i ésque potser ens produeix inquietud perquèsabem que hi estem destinats. Aprendre aviure sense por pot ser que sigui l’objectiude viure. Els filòsofs i els artistes ho hanexpressat de diverses maneres al llarg delssegles, però sempre fem com si això no foscosa nostra.Aventura! en aquests moments és un rètollluminós que s’ha encès en alguna bandade la meva ment i hi volo com una arna.No sé on va, però veig que m’hi jugo algunacosa essencial que té a veure amb comviure. n Alfredo Sanzol17

MIGUEL DEL ARCODesprés de dirigir Laviolación de Lucrecia,Miguel del Arco es vallançar a escriure unmonòleg sobre Helenade Troia per encàrrec pelFestival de Mérida 2011que Carmen Machi hafet realitat.Helena de Troia és, possiblement,una de les dones més vilipendiadesde la Història. Carrega ales espatlles el pes d’haver desencadenatla guerra més famosade l’antiguitat. Deu anys va estar assetjadapels grecs la poderosa ciutat de Troia.Un exèrcit com no se n’havia vist mai capes va mobilitzar per forçar els troians altiusa tornar al seu amo legítim la reinad’Esparta, convertida en Helena de Troiades que ella mateixa va decidir abandonarel seu regne, el marit i la filla, i seguir Paris,fill de Príam, rei de Troia. Però, comdiu ella mateixa:De veritat que algú amb el seny complitpot pensar que tot aquell desplegamentera realment per mi?Helena és un personatge conegut de sobres.Sabem que l’hi van prometre a Parisa canvi que declarés que Afrodita era lamés bonica de les tres deesses en discòrdia,ens han explicat el furor irresistibleque va produir que fugís amb Paris, la sevabellesa divina és mítica... Però en tots elsepisodis apareix com un personatge secundari.Un personatge que desencadenaaccions de les quals no és mai protagonista.Els poetes de l’antiguitat la van ferservir per exalçar el valor o la virtut delsherois embogits sota l’influx de la seva bellesaperillosa, o per contrastar la situacióde les dones a qui la luxúria i l’avaríciad’Helena havia convertit en víctimes. Sialguna vegada algun poeta li va donar veu,va ser per ampliar els motius per maleir-la.La van maleir grecs i troians, convençutsd’haver estats arrossegats per culpa sevaa una guerra interminable. La van maleirgregues i troianes per ser la causa de lamort dels seus marits i fills. I des de llavors,la va maleir la Història com a representacióde la dona interessada i infidel.Shakespeare fa cridar la seva Lucrècia, desprésque la violi Tarquini:Pobre instrument mutmostra’m la puta que va provocar aquestescàndoli que les meves ungles puguin esgarrinxarlila bellesa.Helena ens apareix des “d’aquests llimbsimperibles on la col·loca la imaginació delshomes”. Un lloc on ha estat condemnadaper la Història... per com s’ha explicat laHistòria. Però ella es revolta en contra dedéu. I se sotmet al judici dels homes ambl’únic objectiu de “deixar de ser”.Un judici en el qual sap que ha estat condemnadad’entrada. L’acumulació de dolor...i la quantitat de temps lliure que deixal’eternitat... la porten a abordarel seu propi procés. Peròaquesta vegada volnarrar la Històriaamb les sevesparaules.La seva18

Es presenta davantnostre, ara i aquí,una Helena gastada,llenguallarga. UnaHelena sense por.història és la d’una dona enamorada que vaprendre una única decisió en tota la sevavida: seguir l’home que estimava.Es presenta davant nostre, ara i aquí, unaHelena gastada, llenguallarga. Una Helenasense por. Amb aquest valor que proporcionaestar de tornada de gairebé tot i notenir-hi res a perdre. Convertida en una“ruïna del temps”. Desafia els homes i desafiadéu. Una Helena que reclama l’oblit.Les fonts han estat moltes però un cop assumidesvaig deixar que la seva veu es fesforta amb la Carmen Machi en la meva imaginació.La Machi és capaç de tot. Té totsels registres coneguts i fins i tot alguns dela seva propietat única i exclusiva. El seuregistre còmic s’ha fet sobradament conegutamb la televisió, però potser no tothomconeix el seu registre tràgic, el que és capaçde fer volar les paraules per fer que l’ànimaexperimenti una passió pròpia a causa de lafelicitat i l’adversitat en assumptes i personesalienes. n Miguel del ArcoCARMEN MACHI Nascuda a Madrid el1963, la seva activitat als escenaris ensha permès veure-la a El mercader deVenecia, María Sarmiento, Retablo de laavarícia, la lujuria y la muerte, RobertoZucco, La tortuga de Darwin o Almuerzoen casa de los Wittgenstein. Ha treballatamb directors com Gerardo Vera, ErnestoCaballero, Josep Maria Mestres, LluísPasqual o Andrés Lima. En cinema hacol·laborat amb Pedro Almodóvar, AlexisValdés i Santiago Tabernero. A partir del2002 es va fer especialment famosaamb les sèries de televisió 7 vidas i Aída(Tele 5), i El club de la comedia (LaSexta, 2011).JUICIO A UNA ZORRAautoria i direcció Miguel del Arcodirecció musical Arnau Vilàintèrpret Carmen Machiproducció Kamikaze ProduccionesGràcia. 28 de novembrea 16 de desembre20’30h. (de dt. a dv.) /21h. (ds.) / 18h.(dg.)27q / 19q / en castellà© SERGIO PARRAJUICIO A UNAZORRA19

TORTELL POLTRONAMONTILA LLANTERMÀGPresentat al passat festival Temporada Alta, ens arriba aquest solode Tortell Poltrona: un viatge fet des de la maduresa del pallasso ique desmunta molts dels nostres prejudicis davant la mort.Les trifulgues d’un pallasso sol que afrontael seu viatge, un viatge que a tots ens ha tocaten sort des del moment en què naixem.A escena, el pallasso prepara animat elgran viatge, el seu traspàs. Prepara, reflexionai fa front als entrebancs. No és uncomiat, és una manera d’entendre la vida,perseguint amb la tendresa i el riure unsinstants d’eternitat.El riure i el plor. Els extrems es toquen ila realitat és relativa. Necessita riure persobreviure, per fer més comprensible lapetitesa de la seva existència. Marxa peròn’arriba un altre. Tot és substituïble. Totplegat una grimègia, tant per qui ve comper qui se’n va, ningú no es queda onera. Un tema transcendental tractat sensetranscendència, amb quotidianitat i sentitde l’humor.De les èpoques més remotes, el pallassoés la persona pagada per fer riure, i ho fa,sobretot, de les coses que no som capaçosd’entendre. Un tema tabú, un joc amb lespròpies pors, els amors i els desamors. nTortell PoltronaGRIMÈGIESidea original Tortell Poltronadirecció Jaume Mateu pallasso Tortell Poltronacoproducció CAER - Centre d’Arts Escèniquesde Reus i CRAC - Centre de Recerca de lesArts del CircGràcia. 19 a 30 de desembre20’30h. (de dc. a dv.) /17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.)25q / 17q / en catalàPallassos sense Fronteres són al Lliuredes de gener del 2012. Fundats el 1993per Tortell Poltrona, tenen per missiómillorar la situació emocional de la infànciaque pateix conflictes bèl·lics ocatàstrofes naturals mitjançant espectaclescòmics realitzats per pallassos.informació i contacte: www.clowns.org /933248420 / psf@clowns.org© CARLES FARGASLa llanterna màgica és unviatge a través de l’espai idel temps des de l’inici delcinema fins avui dia, totdeixant una porta oberta capal futur.La comicitat i la màgia es donen la màper endinsar-se en un món d’il·lusiói fantasia, en el qual res no és el quesembla i tot és possible. L’artesania i latècnica, en una confrontació única perfer emocionar petits i grans. Pallassos,il·lusionistes, superherois...Una mampara, que té diferents utilitats,fa alhora de pantalla de projecció i ésl’únic element escenogràfic del muntatge,A través de les ombres xineses, lesvideoprojeccions, les tècniques làser ensincronia amb la música, la llum i la dra-GRIMÈGIES20

DANIEL VERONESENAICAmatúrgia fent de nexe, tres personatgesens introdueixen al món del cinema.Un espectacle pensat perquè el públicinteractuï amb els artistes, i que comptaamb un dels carablanques més famososde la nostra història contemporània, elSr. Pipo Sosman. nLA LLANTERNA MÀGICAidea original Joan Montanyès “Monti”direcció Damià Barbany i Joan Montanyèsdramatúrgia Damià Barbanyintèrprets Sergi Buka, Monti i Pipo Sosmanproducció Monti & ciaPlaça Margarida Xirgu. 7 a 16 de desembreen catalàEspectacle de EL LLIURE DELS NENS(més informació a la pàgina 24)funcions familiars Consulteu horarisi preus a www.teatrelliure.comfuncions escolars 6q10’30h. (de dt. a dv.)LOS HIJOSSE HAN DORMIDOa partir de La gavinad’Anton Txékhovversió i direccióDaniel Veroneseintérprets Malena Alterio,Ginés García Millán,Malena Gutiérrez,Miguel Rellán,Pablo Rivero, Marina Salas,Susi Sánchez, Anibal Soto(resta de repartiment en curs)producció ProduccionesTeatrales Contemporáneasi Sebastián BlutrachMontjuïc.8 a 13 de gener20’30h. (de dt. a dv.) /17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.)27q / 19q / en castellàLOS HIJOSSE HAN DORMIDO© PACO MANZANOUna nova versió de l’obra deTxékhov signada pel director argentí DanielVeronese. Ara és el torn de La gavinai els seus protagonistes són un grupd’artistes provincians.La gavina està considerada una deles quatre obres mestres de Txékhov,juntament amb L’oncle Vània, Les tresgermanes i L’hort dels cirerers. Estrenadael 1896 al Teatre Aleksandrinski de SantPetersburg, i represa sota la direccióde Konstantin Stanislavski al Teatred’Art de Moscou, porta a escena elconflicte romàntic i artístic entre quatrepersonatges: la ingènua Nina, l’actriuIrina Arkadian, el seu fill KonstantinTréplov i l’escriptor Trigorin. En líniaamb les altres peces de Txékhov, comptatambé amb un repertori coral integratper diversos personatges d’una complexapsicologia.Només el plàcid costum de la quotidianitat,de la banalitat, de la mínimaexpressió, sembla que pugui tirar un velper tapar allò que bull en profunditat,la confusió i el desordre, l’aïllament ila incomprensió. Saviesa, educació,humanitat i capacitat de sacrifici són valorsgairebé inexistents, negats a aquest grupactoral silvestre d’una idiosincràsia moltpeculiar. Semblen sentir i decidir: és millordesentendre-se’n i no interferir en el cursde la Història, consumint-se, destruintse…Una pregunta va surant per l’obra: espodria intentar evitar aquest despullamentespiritual i deixar que l’ànima flueixilliurement? Jo encara tendeixo a pensaren la funció benèfica i sanitària –perquè no?– de la creació, i en l’actitud del’home en aquesta creació. Òbviament, unapresentació del problema sense la solucióque hi correspon. n Daniel Veronese21

Un home rep la visitainesperada de la noiaque farà trontollar laseva existència.Una peça ineludible deDavid Harrower.Blackbird és per a mi un exemplede teatre polític, d’un teatrefonamentat en la discussiópública de qüestions morals.Hi ha dues maneres de ferteatre polític: crear espectacles per aun públic ‘convençut’, o bé decidir-seper textos com Blackbird. Un exempleper a la primera opció: ningú no acceptala mort que provoca la fam, la set o elvirus de la sida que s’estenen com unaDAVID HARROWER Nascut aEdimburg el 1966, actualment estàvinculat del Teatre Nacional d’Escòciacom a dramaturg. El 1995 va estrenarla seva primera peça, Ganivets a lesgallines (Knives in Hens), al TraverseTheatre d’Edimburg. Des de llavorsha presentat Kill the Old Torture TheirYoung (1998), Presence (2001) i DarkEarth (2003). La seva última peça,365, es va estrenar el 2008 dirigidaper Vicky Featherstone. Ha adaptat iversionat peces de John Wyndham,Luigi Pirandello, Anton Txékhov, GeorgBüchner i Arthur Schnitzler, i tambéha també Jon Fosse, Friedrich Schilleri Bertolt Brecht. El 2005 va estrenarBlackbird al Festival Internacionald’Edimburg sota la direcció de PeterStein.plaga bíblica sobre una gran part delcontinent africà. Si jo, com a espectador,trio d’anar a veure un espectacle que emparla d’aquests temes tinc ja un criteri,una posició. Abans d’entrar a la salaja sé de quina banda em trobo. He deconfiar que la genialitat de la proposta idels intèrprets potser em modificaran lamirada sobre uns fets del tot evidents.L’altra possibilitat, el que jo anomenoteatre polític strictu sensu, és una peçacom Blackbird. Harrower no fa més queexposar una sèrie de preguntes quevan lligades antropològicament al propiconcepte de les relacions humanes.No hi ha respostes clares, sinó moltparcials. No ens en dóna la psicoanàlisi,tampoc la societat. Com a màxim hemarribat a una necessària i esquemàticaresposta jurídica: establir una definiciólegal del terme abús, i establir unscàstigs legals per sancionar-lo. La restacontinuarà sent un misteri.De quines pulsions sorgeix l’abús sexualsobre un menor? A quina edat podemdir que una persona és adulta? Per què?En quin moment neix la provocació i ones troba el seu origen? Es troba a l’ulldel qui mira o a la ment del qui se sentobservat? Fins a quin punt una víctimaes pot convertir en botxí d’un ésserhumà que pot haver-se equivocat peròque, tanmateix, després d’acomplir lapena, té el dret de reconstruir la sevavida? Blackbird fa surar a la superfície lafragilitat de tots nosaltres davant d’unsfets per als quals no tenim respostes. nLluís Pasqual© WOLFGANGFOTOBLACK22

DAVID HARROWER / LLUÍS PASQUALBIRDBLACKBIRDde David Harrowerdirecció Lluís Pasqualintèrprets Jordi Bosch, Bea Segura(resta de repartiment en curs)producció Teatre LliureGràcia. 16 de gener a 10 de febrer20’30h. (de dt. a dv.) /21h. (ds.) / 18h. (dg.)27q / 19q / en català23

© TAAAT - FARRÉS BROTHERS I CIA.Arriba la segona edició d’EL LLIURE DELS NENS, després de la vostrabona acollida. Aquest any presentem quatre espectacles, sempreen funcions de cap de setmana per a públic familiar i de dimartsa divendres en funcions destinades únicament a les escoles,que cobreixen les franges d’educació infantil i primària.Perquè la sensibilitat es forma a la infància.Perquè l’experimentació alimenta la intel·ligència.Perquè els infants tenen dret a l’art i a la cultura.Perquè el teatre els ajuda a afrontar la vida.a partir de3anysEL LLIURE DELSNEN© CIE LES VOISINSa partir de5anysUN BOSC DE CAMESUna nena es perd en una estació detren on el tren fa tard: l’andana es vaomplint, la gent es neguiteja, s’acumulaals passadissos subterranis i ella nomésveu cames i més cames. Llargues, curtes,gruixudes, primes, peludes, pelades…No troba les del seu pare per enlloc, ijustament avui que era el seu primer viatgeen tren! Passarà uns moments de por, peròper sort coneixerà unes quantes persones–especialment el cap d’estació– quel’ajudaran a retrobar-lo. Segona temporadaa El Lliure dels nens.MÉS INFORMACIÓ I RESERVESContacte Mariona Montañae-mail serveieducatiu@teatrelliure.comtelèfon 932 892 770EDUCACIÓ INFANTILautoria i direcció Jordi Palet i Puigcia TAAAT - Farrés brothers i cia.intèrprets Mariona Anglada, Ada Cusidói Pep Farréscoproducció TAAT - Farrés brothers i cia.i Teatre Lliureamb la col·laboració de LaSala/SabadellLES ESCOLES HAN DIT“Un bosc de cames ens va semblarde gran qualitat tant pel que fa al textcom a la posada en escena.Vam trobarque l’obra oferia diferents lecturesen funció de l’edat. Us animem a continuaraquesta programació infantil.”Carme Gil, mestra de l’Escola Joan MiróLA REINADELS COLORSUna petita reina viu sola en un castell ontot és de color blanc. La seva vida seria benavorrida si no hi hagués algú que hi afegísuna mica de color. Però què passarà sin’hi posem massa? Jugant amb els colors,la música, la llum i l’ombra, la tècnica delvídeo recupera de manera subtil el teatred’ombres tradicional. Les imatges pintadesen directe es reprodueixen en una pantalladavant del públic, i el músic toca l’acordiómentre l’actriu/pintora ens va explicant lahistòria.LA LLANTERNAMÀGICAidea original Joan Montanyès “Monti”direcció Damià Barbany i Joan Montanyès24

SLA LLANTERNA MÀGICAMontjuïc-Pl. Margarida Xirgu. 7 a 16 de desembrefuncions familiarsConsulteu horaris i preus a www.teatrelliure.comfuncions escolars 6q10’30h. (de dt. a dv.)nUN BOSC DE CAMESMontjuïc-Espai Lliure. 8 a 20 de generfuncions familiars 9q / 12q18h. (ds.) / 12h. (dg.)funcions escolars 6q10h. (de dt. a dv.)nLA REINA DELS COLORSMontjuïc-Espai Lliure. 25 de gener a 10 de febrerfuncions familiars 9q / 12qConsulteu horaris a www.teatrelliure.comfuncions escolars 6q10h. (de dt. a dv.)nLAVAMontjuïc-Pl. Margarida Xirgu. 5 a 24 de marçfuncions familiars 9q / 12qConsulteu horaris a www.teatrelliure.comfuncions escolars 6q10h. i 11’30h. (de dt. a dv.)na partir de6anys© ROS RIBASCICLE INICIAL I MITJÀde Jutta Baueradaptació i direcció Eva Noell i Paul OlbrichCie Les Voisinsintèrprets Eva Noell i Paul Olbrichacordió Raoul Goellaen - Patrice Langloisproducció Cie Les Voisins (Bretanya)amb el suport del Goethe InstitutCICLES INICIAL,a partir de6anysMITJÀ I SUPERIORUn viatge a través de l’espaii del temps des de l’inici delcinema fins avui dia amb Sergi Buka,Monti i un dels carablanques mésfamosos, el Sr. Pipo Sosman.(més informació a la pàgina 20)LAVAPer segon any consecutiu, en un petitacarpa instal·lada a la plaça MargaridaXirgu, tres geòlegs treballen en laconstrucció d’un aparcament subterrani. Aquinze metres sota terra se senten sorollsestranys i inexplicables. Amb l’ajut d’unaminicàmera, s’endinsen pel subsòl i hidescobreixen uns éssers diminuts. ElsLES ESCOLES HAN DIT“El format és molt original i diferentdel que estem acostumats, els infantsvan gaudir en tot moment i fins i totvan dubtar de si havien anat al teatre.El joc entre realitat i ficció ens vaagradar molt.”Natalia Martínez, mestra de l’Escola FluviàCICLE INICIALinvestiguen seguint les seves activitats através de la càmera. Finalment, hauran dedecidir què en fan: ajudar-los, avisar lesautoritats o deixar-los viure en pau?Una recerca arqueològica viva i en directeque demana la participació activa i lacomplicitat entre els espectadors i elsactors.intèrprets Pol López, Carla Rovirai Neus Umbertidea i realització Martine Decroos, PhilippeVan de Velde, Katrien Pierlet, Brenda Bertini Dominique Van Maldercoproducció Teatre Lliure i Imaginarta partir de la producció original de StudioOrka amb la col·laboració de Zona 35-62i CCHasselt Teatre Vrijthof de Maastrichti subvencionat per l’Ajuntament de Ganti el festival MiraMiróamb la col·laboració de LaSala/Sabadell25

DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIXde Mark Ravenhilldirecció Josep Maria Mestresintèrprets Sílvia Bel, Boré Buika,Àlex Casanovas, Mónica López,Carmen Machi, Àurea Márquez, Mar Casas(resta de repartiment en curs)producció Teatre LliureMontjuïc. 31 de gener a 3 de març20’30h. (de dt. a dv.) / 21h. (ds.) / 18h.(dg.)27q / 19q / en catalàAmb cada peça confiessorprendre’t i explorarcoses noves. Provesd’escoltar què passa almón i posar-ho en joc,però el món evolucionaconstantment. I etpreguntes quin és el grantema de la nostra època.© U.S. ARMYDispara / Agafa Tresor / Repeteix és unconjunt de peces breus que explora elsefectes personals i polítics de la guerra enla vida moderna. La guerra global vista delluny i de prop. Els seus efectes devastadorsen els països i en els éssers humansque els habiten. Un joc de la Playstationi una crua i terrible realitat.Mark Ravenhill, una de les veus més potentsdel teatre contemporani, ens ofereixun al·legat contra la guerra que ens sacsejai ens obliga a abordar críticament elsconceptes més estereotipats de llibertat,democràcia i drets humans. Tenim a lesnostres mans petites-grans històries, cadauna de les quals adopta el títol d’una obraclàssica de la literatura universal: Guerrai pau, La mare, El paradís perdut, Donesenamorades, Crim i càstig... Són històriesèpiques, qüotidianes, màgiques, realistes,absurdes, cruels, líriques... Tant debo us les sapiguem fer arribar amb lamateixa força, contundència i emotivitatamb què m’han colpit en llegir-les. nJosep Maria MestresMARK RAVENHILL Nascut el 1966,va estudiar a la Universitat de Bristol.El 1996 estrena la seva primera peça,Shopping and Fucking, al Royal Courtde Londres. Van seguir Faust Is Dead(1997) i Handbag (1998), premiEvening Standard. Aquest mateix any,com a director literari de la companyiaPaines Plough, munta el projectecol·lectiu Sleeping Around. El 1999estrena un altre dels seus grans èxits,Unes polaroids explícites (Some ExplicitPolaroids), i des de llavors ha presentatFeed Me (2000); Mother Clap’s MollyHouse (2001); Totally Over You (2004);The Cut, Product, Citizenship, Pool (nowater) (2006); Dispara / Agafa Tresor /Repeteix (Shoot / Get Treasure / Repeat)(2007) i Over There (2009).Depèn de tu en quin ordrellegeixes o portes a escenaaquestes peces.Pots disposar-les en ordre diferent iveure què t’ofereixen. O triar les quesiguin més rellevants per a tu. Tant debo diferents lectors, teatres i públicsexperimentin amb diverses combinacionsi en sorgeixen vivències diferents. Crecque això reflecteix els nostres temps,una època en la qual desitgem una grannarrativa encara que sospitem que la grannarrativa ha mort.En aquell moment, quan vaig escriureaquestes peces, el xoc entre civilitzacions,la guerra contra el terrorisme i la guerrad’Iraq semblaven els temes més importantsper a un escriptor.Crec també que hi ha un perill ambparaules com ‘llibertat’ i ‘democràcia’, quecontenen molt significat i que han de sermolt importants. Es repeteixen una vegadarere una altra i una altra, i així acabendevaluades i perdent el significat. Com mésvegades les dius, més es devaluen.26

MARK RAVENHILL / JOSEP MARIA MESTRESDISPARAAGAFA TRESORREPETEIXEn aquest cicle, els llocs i les persones tenia molt a veure amb ells, perquè la sevaconcretes ja no tenen nom, la qual cosa societat està dividida entre les influènciespermet la transposició temporal i de occidentals i les islàmiques, i conviuen ambpaïsos. Per exemple, vaig parlar amb gent la guerra contínua entre turcs i armenis. nd’Istambul i em va fer la sensació que també Mark RavenhillnnRAVENHILL AL CINEMAProjecció del film Sleeping Aroundde Marco CarnitiBasat en la peça de Mark Ravenhill(2007, 90’). Producció Buskin Filmi Fargo Film en col·laboració amb RaiCinemaMontjuïc. 4 de febrera les 20’30h. / entrada lliurebcn216 CONCERTIntolerancellibret Mark Ravenhillmúsica Conor MitchellA la Helen, una dona de classe mitjana,li agafa un sobtat mal de panxa.Té intolerància a la cafeïna, o potseralguna altra cosa més profunda. Primerapeça del cicle operístic TheHeadless Soldier (El soldat sense cap,2011), per a soprano, flauta, clarinet,piano, percussió i violoncel.Montjuïc. 11 de febrera les 20’30h.27

CALDERÓN DE LA BARCA / HELENA PIMENTA‘Pero siga el consueloal llanto, a la tristeza la alegría;corra la niebla el veloy a la noche suceda alegre el día.’La vida es sueño, de Calderón, és un delstextos més bells i expressius que han escritels clàssics del Segle d’Or espanyol sobrela passió i l’instint, sobre el coneixementi la raó, sobre el poder mal exercit i lallibertat escamotejada, sobre la paternitati l’amor; i sobre el que és mentida i el queés veritat. No ens ha d’estranyar, doncs,que hagi estat traduït i representat per total’Europa anglòfona i francòfona, i preferitpel romanticisme alemany.Un Calderón capaç d’apassionar públics dela més diversa ideologia, d’omplir teatres,i alhora de promoure les discussions mésprofundes sobre el significat i el valorde la vida humana; un Calderón quedomina sempre la bellesa de la poesia, laprofunditat de la paraula i el mestratge dela construcció dramàtica.Tots hi guanyem si som capaços de mirardins Segismundo l’ésser humà instintiu,dolgut, autèntic; l’heroi violent i primitiu,transformat en príncep que ha après lalliçó de la dubtosa estabilitat de la realitata preu de cinisme. Per saber més coses,per protegir-nos millor de la realitat queens ha tocat viure, com ell.Tots hi guanyem si podem refusar deBasilio el poder que s’hereta i perpetua asi mateix mitjançant la por i l’obscuritatque sap imposar al seu voltant.Tots hi guanyem si sortim de la torre, si ensfem capaços de triar amb llibertat el nostrepropi destí, fugint de les presons queens imposen altres, o fins i tot nosaltresmateixos…Tots hi guanyem si no edifiquem palausi governs sobre la mentida, si podemexperimentar i aprendre. En definitiva,amb Calderón i La vida es sueño, tots higuanyem. nHelena Pimenta© SERGIO PARRA28

Si la condició del clàssic és laseva actualitat permanent, nohi ha clàssic del nostre teatreque ho sigui tant com La vidaes sueño. Calderón va trobar laforma exacta d’expressar una experiènciauniversal: la que fa aquell que mira al seuvoltant, es pregunta si viu o si somia –o siel fan somiar. Tampoc hi ha en el nostreteatre un altre personatge en qui descobrimla fràgil bellesa de la humanitat comla reconeixem en Segismundo, “un homede les feres i una fera dels homes”. Ni haaconseguit la nostra llengua en cap altraobra, em sembla, la tensió que travessacada vers d’aquesta tràgica comèdia. Pertot plegat, avui com sempre, La vida essueño es troba entre les més altes ofertesque ens pugui fer un escenari.Ha estat alhora una enorme responsabilitat,un honor i un plaer submergir-me enl’oceà d’imatges del riquíssim text calderonià.Hi he intervingut des de l’admiraciói el respecte, buscant que, quan es pronunciés,arribés amb una intensitat eloqüenta l’espectador contemporani. Esperohaver custodiat gairebé tot allò quefa de La vida es sueño una fita del teatreen qualsevol llengua i un monument dela nostra. He treballat sabent que ho feiaper a un gran equip, començant per unmagnífic repartiment que convertirà cadaparaula en acció. I en diàleg permanentamb Helena Pimenta, a parer meu unadirectora excepcionalment dotada –per laseva imaginació, pel seu sentit poètic del’escena, per la seva creativitat en rellegirla tradició– per convertir La vida es sueñoen una formidable experiència teatral. nJuan MayorgaLA VIDAES SUEÑOUna visió renovadora de Calderón signada perHelena Pimenta, versionada per Juan Mayorgai amb Blanca Portillo fent de Segismundo.LA VIDA ES SUEÑOde Pedro Calderón de la Barca versió Juan Mayorga direcció Helena PimentaCompañía Nacional de Teatro Clásicointèrprets Pedro Almagro, Calia Álvarez, Rafa Castejón, Ángel Castilla,Juan Carlos de Mulder, Daniel Garay, Alberto Gómez Taboada, DavidLorente, Anna Margules, Anabel Maurín, Joaquín Notario, Pepa Pedroche,Blanca Portillo, Marta Poveda, Fernando Sansegundo i Óscar Zafraproducció Compañía Nacional de Teatro ClásicoMontjuïc. 7 a 17 de març20’30h. (de dc. a dv.) / 21h. (ds.) / 18h. (dg.)27q / 19q / en castellà29

L’ONADAHavia de ser al Lliure latemporada passada, peròno va poder ser. Aquesta,sí: Ignacio García Mayi Marc Montserrat portena escena un experimentreal de Ron Jones percomprendre per què elNazisme va aconseguirimplantar-sesota el consensdemocràtic.© BUNDESARCHIVResulta obscena la prepotènciaamb què la nostra època jutjael comportament políticosociald’aquelles generacions que els va tocarviure sota la dictadura franquista, sota eljou nazi, sota les diverses tiranies comunistes.Amb l’avantatge que confereix saber elfinal de la pel·lícula i trobar-se, a més, forad’ella, es critica la “covardia” i la “passivitat”dels nostres avantpassats pròximsdavant d’aquella onada d’absolutismesd’encuny divers, recalcant la idea esgarrifosai implacable de la culpa: com ésque no se’n van adonar? com és que novan fer res per impedir-ho? Aquests retretscaracterístics del ciutadà modern, tan demòcrata,tan compromès políticament, tansegur d’ell mateix, tan resguardat de tot,es tornen incòmodes quan un es preguntacom hauríem actuat nosaltres si ens ha-30

IGNACIO GARCÍA MAY / MARC MONTSERRAT DRUKKERUN EXPERIMENT La tercera onada va ser unexperiment realitzat pel professor d’històriaRon Jones al Cubberley High School, uncol·legi de Palo Alto (Califòrnia) l’abril de1967, en el marc dels seus estudis sobrel’Alemanya nazi amb alumnes de secundària,per demostrar que fins i tot les societats lliuresi obertes no són immunes a l’atractiud’ideologies autoritàries i dictatorials.Jones, no podent explicar als alumnes perquè els ciutadans alemanys (especialmentels no jueus) van permetre que el PartitNazi exterminés milions de jueus i altresanomenats “indesitjables”, va decidirmostrar-ho convertint la classe d’històriaen un grup amb un gran sentit d’ell mateix.El fet que la democràcia enfasitzal’individualisme es va considerar com undefecte inherent, i Jones va remarcar-hoa través del lema: “Força per mitjà de ladisciplina, força per mitjà de la comunitat,força a través de l’acció, força a través del’orgull”. Va convèncer els estudiants queel moviment eliminaria la democràcia i vaanomenar-lo La tercera onada, seguint lanoció popular que la tercera d’un seguitd’onades del mar sempre és la més forta.© LENI RIEFENSTAHLgués tocat viure en aquelles circumstàncies.Podem assegurar que no hauríemestat col·laboracionistes? És més, què ensautoritza a donar per fet la nostra actualsuperioritat moral? Com sabem que nofem el mateix ara, permetent el creixementd’algun monstre totalitari del qual ens neguema ser conscients? Per què, per exemple,considerem normal que la corrupcióformi part del sistema polític? No resultaesgarrifós que un episodi tan fosc com lamort de Bin Laden hagi estat aplaudit perun 90% de la població nord-americana iper amplis sectors “progressistes” europeus?“Escoltareu, però no comprendreu”,escriu el profeta Isaïes; “mirareu bé, peròno hi veureu”. Podem negar-nos a mirar elmar però, quan arriba, l’onada igualmentens arrossega. nIgnacio García MayL’ONADAd’Ignacio García Maybasat en una història curta de Ron Jonesdirecció Marc Montserrat Drukkerrepartiment en cursproducció Teatre LliureGràcia. 14 de març a 7 d’abril20’30h. (de dc. a dv.) /17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.)25q / 17q / en català31

ELS FERÉSTECSde Carlo Goldonidirecció Lluís Pasqualintèrprets Laura Aubert,Andreu Benito, Jordi Bosch,Laura Conejero, Pol López,Carles Martínez, Xicu Masó,Rosa Renom, Boris Ruizi Rosa Vilaproducció Teatre LliureMontjuïc. 10 d’abril a 19 de maig20’30h. (de dc. a dv.) /17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.)27q / 19q / en catalàELSFERÉSTECSCARTES IMPERTINENTSdirecció Pau Carrióproducció Teatre LliurePer acompanyar les donesd’aquests ‘feréstecs’, tornen enfunció única les cartes deMaria Aurèlia Capmany estrenadesla temporada passada. Una horatrepidant amb Rosa MariaSardà, del tot imprescindible.Montjuïc. 16 d’abril / 20’30h. / 25qQuatre ‘feréstecs’ conservadors, dirigits per Lluís Pasqual,s’oposen a la vitalitat dels joves i de les dones en una deles obres mestres de Goldoni. Estrenada el 1760,Els feréstecs inicia el gran fresc crític i còmic de la vidaburgesa de finals del xviii elaborat per l’autor.32

CARLO GOLDONI / LLUÍS PASQUAL© ROS RIBASM’he decidit a muntar Elsferéstecs de Goldoni permolts motius. El primer,perquè aquesta temporadam’he creuat amb molts espectadorsque m’han dit: per què no fas unaltre Goldoni? No m’han parlat d’un altreautor sinó d’aquest. Han estat molts elsqui m’ho han dit i és tan difícil intuir elsdesitjos del públic que, per una vegada quet’ho expressen directament, em semblavacom a mínim una descortesia no fer-ho. Ensegon lloc, perquè és una obra mestra quefa molts anys que acaricio, esperant podertenir els actors per interpretar-la, i estic segurque els he pogut reunir. En tercer lloc,perquè ens parla, sempre amb un somriure,d’angoixes, misèries i solituds oposadesa la alegria i les ganes de viure, de comportamentsoposats a qualsevol canvi, dels quivolen tancar portes i finestres per impedirque la llum i el món entri dins les casesi dins les persones, amb uns personatgesque tenen unes actituds molt venecianes,és a dir, molt catalanes també. I sobretot,perquè és un simple i pur joc de teatre, unacelebració. Negar el teatre, per a Goldoni,era negar la vida. Per a mi també. nLluís PasqualA Venècia, durant el Carnaval, Lunardo iMaurizio, amb Canciano i Simon (quatreferéstecs ancorats en els vells costums,a l’ideal de les portes tancades i delsbalcons barrats, enemics de totallibertat i conversa, maniàtics, malcaratsi rondinaires, intolerants amb tot el quesigui nou) han acordat el matrimoni delsseus fills, Lucietta i Filippetto. Els dosjoves no s’han vist mai i es coneixeranel dia del casament. La filla, que no ensap res, comença a intuir alguna cosa.Decideixen que ningú la pugui veurei que, qui la vegi, s’hi haurà de casar.No compten, però, amb l’esperit mésliberal i domèstic de les dones i delsjoves, que desitgen un estil de vida mésobert i sincer.CARLO GOLDONI Nascut a Venèciael 1707, ben aviat es va interessar pelteatre i va formar part de diverses companyiesamb les quals va recórrer Itàlia.Sobre el 1750 es consagra com a comediògrafa Venècia. El 1762 s’instal·la aParís, on morirà el 1793.Les seves peces van suposar una reformaestilística per tornar la dignitat literària alteatre, davant de les improvisacions bufonesquesde la commedia dell’arte. Goldoniparteix de la vida quotidiana i renovales trames fent servir un llenguatge quefa evident l’aspecte realista de les situacionscreades pels seus personatges, aradespullats de tota màscara.La seva difusió per Europa va ser moltextensa. A la fi del segle xviii circulavenmés de tres-centes versions d’obres sevesen catorze idiomes, especialment enfrancès, anglès i alemany.El seu és un teatre plenament europeu,que mostra la confrontació entre el vell iel nou i resulta un instrument de lecturacontemporània del món.33

ALBERT CAMUS / CARLES ALFAROMeursault, el protagonistade L’Étranger, la primeranovel·la de Camus, hacomès un crim incomprensible:ha mort un àraba sang freda, després d’un incident enel qual només estava implicat indirectament.Però la realitat és que allò queportarà Meursault a la guillotina no seràaquest crim concret –en tot cas, el crimserà el pretext legal– sinó la seva indiferènciadavant la vida, la seva incapacitatd’integrar-se i d’assumir el codi de valorsi els models de comportament d’unasocietat en la qual es veu inclòs, senseque ningú no li hagi demanat el parer nila conformitat. I és cert que Meursaultpodria rebel·lar-se contra aquest estatde coses. Però rebel·lar-se significaria, alcapdavall, actuar, prendre partit.I és que Mersault mai no actua per pròpiavoluntat, si exceptuem, és clar, quan matal’àrab d’un tret; un tret al qual, desprésd’una pausa, en segueixen altres quatre.Va ser el sol, potser, la calor d’aquell diad’estiu; Meursault no solament no trobacap explicació al crim, és que ni tan solsla busca...La versió teatral que volem realitzar de lanovel·la de Camus, autor sobre el qual javam fer un treball anterior (La caiguda,2001), s’allunya de la simple conversiód’un text narratiu en un altre que siguiapte per a l’escena. Volem conservar lamajor fidelitat a l’esperit de l’obra original,que ens sembla d’una riquesa i unacomplexitat extraordinària, però sense renunciara fer-ho mitjançant un llenguatgeespecíficament teatral. És a dir, creant-neun espectacle autònom. Si bé la novel·laés tota ella escrita en primera persona,nosaltres jugarem amb la primera i latercera, desdoblant el personatge centralen el mateix Meursault (jo) i el món quel’envolta, i que és testimoni dels seus actes(ell va dir, ell va fer).Pel que respecta a l’espai i el temps, lanostra voluntat és conservar les coordenadesque la novel·la proposa (Algèria1942), però sense fer-hi especial incidència.Perquè aquesta història d’estrangers,d’estranys (que aquesta seria la traducciómés ajustada del títol original a la nostrallengua), ens afecta a tots per igual, siguiquin sigui el nostre lloc de naixement, siguiquina sigui la nostra època. nCarles Alfaro i Rodolf SireraL’ESTRANGERd’Albert Camusversió Rodolf Sireradirecció Carles Alfarointèrprets Francesc Orella(resta de repartiment en curs)coproducció Teatre Lliure i EL CANAL –Centre d’Arts Escèniques Salt/GironaGràcia18 d’abril a 12 de maig20’30h. (de dc. a dv.) /17’30h. i 21h. (ds.) / 18h. (dg.)25q / 17q / en català© [NARO]Una de les novel·les vertebrals de l’existencialismefrancès arriba a Gràcia de la mà del director valenciàCarles Alfaro, que signa aquesta versió en complicitatamb el dramaturg Rodolf Sirera.L’ESTRA34

PAU MIRÓ© DAVID RUANOPau Miró s’incorporacom a autor resident al Teatre Lliure.ANNA LIZARANPAU MIRÓA banda de treballar en les dramatúrgiesde les lectures al voltantde Georg Büchner i PeterWeiss (pàg. 6), aquest any téencomanat l’encàrrec d’escriureuna peça de teatre pensada pera Anna Lizaran.Som sempre entre la possibilitat i la incertesa.El resultat del seu treball conjuntpodria quedar llest per ser ensenyataquesta temporada, però també podriaser que no, perquè els ritmes de l’art i dela creació no sempre es deixen subjectarper les servituds d’un calendari.Per al Lliure, tenir un autor en residènciatambé vol dir això: deixar que l’autor trobiper a cada creació el seu propi temps demaduració i de creixement i permetre queels processos es desenvolupin al màxim.Podem acollir Pau Miró en aquestes condicionsi ens sembla una sort necessària. n37

SERVEI EDUCATIUDes del Servei Educatiu un any més apostem per apropar les arts escèniques als alumnes de secundàriai batxillerat a partir de la relectura dels clàssics i el compromís amb la creació contemporània.Amb una programació oberta, volem fornir les bases per tal que els joves es creïn una mirada pròpia,subjectiva: perquè esdevinguin espectadors crítics. I els convidem a reflexionar sobre la nostra societati a apropar-se a les arts escèniques d’una forma educativa i lúdica.UN TEATRE D’ART PER A TOTHOM, aquesta va ser la premissa que va marcar el naixement delTeatre Lliure i des del Servei Educatiu volem continuar portant aquest lema als centres de formació ia la comunitat educativa en general. Volem ser una eina més al vostre abast.ESPECTACLES RECOMANATS PEL SERVEI EDUCATIUPÀTRIAautoria i direcció Jordi CasanovasGràcia. 18 d’octubre a 11 de novembreFunció escolar dimarts 23 d’octubre a les 17h.AVENTURA!autoria i direcció Alfredo SanzolT de teatreMontjuïc. 29 de novembre a 30 de desembreFunció escolar dimarts 4 de desembre a les 17h.DISPARA / AGAFA TRESOR / REPETEIXde Mark Ravenhilldirecció Josep Maria MestresMontjuïc. 31 de gener a 3 de marçLA VIDA ES SUEÑOde Pedro Calderón de la Barcaversió Juan Mayorgadirecció Helena PimientaCompañía Nacional de Teatro ClásicoMontjuïc. 7 a 17 de marçFunció escolar dimarts 12 de març a les 17h.L’ONADAd’Ignacio García Maya partir d’una idea original de Ron Jonesdirecció Marc Montserrat DrukkerGràcia. 19 de març a 7 d’abrilFunció escolar dimarts 19 de març a les 17h.ELS FERÉSTECSde Carlo Goldonidirecció Lluís PasqualMontjuïc. 10 d’abril a 12 de maigFunció escolar dimarts 7 de maig a les 17h.L’ESTRANGERd’Albert Camus versió Rodolf Sireradirecció Carles AlfaroGràcia. 18 d’abril a 12 de maigFunció escolar dimarts 30 d’abril a les 17h.HEDDA GABLERd’Henrik Ibsendirecció David SelvasGràcia. 22 de maig a 16 de junyConsulteu les fitxes pedagògiques dels espectacles al nostre web. www.teatrelliure.comEDMÉS INFORMACIÓ I RESERVESContacte Mariona Montañae-mail serveieducatiu@teatrelliure.comtelèfon 932 892 770EL TEATRE LLIURE AMB APROPA CULTURAEl Teatre Lliure forma part de la xarxa de teatres i auditoris de Catalunya adherits al programa socioeducatiuApropa cultura, a través del qual els centres que treballen amb persones en risc d’exclusiósocial poden assistir a la programació habitual dels seus espectacles al preu de 3 euros, i gaudird’una experiència normalitzadora i d’inclusió social. La temporada 11/12, 11.140 usuaris del sectorsocial van participar en aquest programa gràcies a la col·laboració de 17 equipaments culturals.La gran novetat d’aquest any, després de la suma d’esforços de l’Auditori, el Mercat de les Flors, elPalau de la Música Catalana, el Teatre Nacional de Catalunya i el Teatre Lliure, és Educa amb l’art,un curs de formació adreçat a educadors socials per afavorir la presència del teatre, la música i ladansa en la vida quotidiana d’aquestes persones i col·lectius.Apropa cultura compta amb el suport institucional de la Generalitatde Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona.www.apropacultura.comXXIV MOSTRA DE TEATRE38

BAR EL LLIUREGRÀCIA CARRER MONTSENY, 47© ROS RIBASEl BAR EL LLIURE us ofereix servei de bar abans i després de les funcions,i sessions lounge el cap de setmana fins a les 2’30h. de la matinada.Un espai excel·lent de 200m² amb llum natural i ple de taulesde marbre amb potes de ferro. Quiches, barquetes per picar, cassoletes,coques de recapte i hamburgueses entre altres plats. Carta de tarda i denit, copes de vins i carta de gin tònics!Restaurant regentat per4teamHORARISn de dimarts a dijous, de les 18h. a la 1h.n divendres i dissabte, de les 18h. a les 3h.n diumenge, de les 17h. a les 23h.nnMigdies: dinars de grups amb reserva prèvia.Lliure Lounge, divendres i dissabtes de les 24h. fins a les 2’30h.Reserves al 93 237 12 43 / 4teamlliure@gmail.comLLIURE DE GRÀCIACOM ARRIBAR-HIn Metro Línia 3 (Fontana)n Bus Gran de Gràcia: 22, 24, 28, 87, 114, N4Torrent de l’Olla: 39, 114n Bicing Gran de Gràcia / Fontana, Canó / Plaça del Soln Pàrquing Plaça del Sol, 5 / Carrer Siracusa, 39(preus especials)SERVEI DE TAXI A les taquilles del teatre al final de la funcióLOCAL ADAPTATAccés per minusvàlids / Sistema d’anell magnèticper a persones amb discapacitat auditivaWIFI Espai equipat amb wifiCarrer Gran de GràciaL3 FontanaPlaçad’AnnaFrankCarrer MontsenyPlaçadel SolCarrer d’AstúriesCarrer del Torrent de l’OllaPlaçadel DiamantPlaçade laRevolucióCarrer de la PerlaPlaçade laVirreinaCarrer TorrijosTravessera de GràciaCarrer del Torrent d’en VidaletCarrer Siracusa40

RESTAURANT EL LLIUREMONTJUÏC PASSEIG DE SANTA MADRONA, 40-46© ROS RIBASAl RESTAURANT EL LLIURE hi trobareu servei de cafeteria i de restauració.Us ofereix una cuina innovadora en un ambient distès i agradable,tant a les seves instal·lacions interiors (cafeteria i menjador) com a laterrassa de la Plaça Margarida Xirgu, per dinar i per sopar abans o desprésde les funcions.HORARISn de dilluns a divendres de les 10h. a les 17h.n els dies de funció, de les 17h. fins a 2 hores després de la funció.n els dies de funció doble, de les 17h. fins a 2 hores després de l’últimafunció.Restaurant regentat perLLIURE DE MONTJUÏCCOM ARRIBAR-HIn Metro Línia 1 i 3 (Plaça Espanya) / Línia 3 (Poble Sec)n Bus Plaça Espanya: 9, 13, 27, 30, 37, 50, 57, 65, 109, 157,N0, N1, N2, N13, N15, N53, EA, EN 7carrers Lleida, França Xica i Pg. de Santa Madrona: 55n FGC Plaça Espanyan Bicing França Xica / Ricart, Rius i Taulet / Lleidan Pàrquings Av. Reina Maria Cristina, 16 / França Xica, 35 (preus especials)Pl. Margarida Xirgu: des d’1 hora abans fins a 1 hora desprésde les funcions (gratuït)SERVEI DE TAXI A les taquilles del teatre al final de la funcióLOCAL ADAPTATAccés per minusvàlids / Sistema d’anell magnèticper a persones amb discapacitat auditivaWIFI Espai equipat amb wifi41

ABONAMENTS 12/13CADA COP SOM MÉS!ELS AVANTATGESDELS ABONAMENTSDesprés del rècord d’abonaments assolit la temporada passada,mantenim els preus per als nous Abonaments de la Temporada12/13 i afegim alguns importants avantatges:ABONAMENTS ESPECTADOR 10 i 22n 10 o 22 entrades amb descompte a escollir entre tots els espectacles de la temporada.n Fins a 2 entrades per espectacle: compartiu el vostre abonament amb qui vulgueu!n Gestió d’entrades per internet: imprimiu les entrades des de casa i entreu a la salasense passar per taquilla!n Opció de reserva d’entrades per email ó telèfon: modifiqueu o anul·leu la vostra reservafins a 48 hores abans de la funció.n Invitacions a assaigs amb públic.n Descompte del 15% en entrades addicionals.n Descomptes al TNC, Mercat de les Flors, Festival Grec i a altres teatres.n NOU! Inclou 2 espectacles del GREC Festival de Barcelona (a definir entre laprogramació de l’edició de 2013)BENVINGUTSA L’ASSOCIACIÓD’ESPECTADORSDEL LLIURE!Més enllà dels avantatges queofereixen tots els abonaments delLliure, només pel fet d’adquirir un delsAbonaments Espectador (10 o 22)esdevindreu membres de l’ASSOCIACIÓD’ESPECTADORS DEL TEATRE LLIURE, unaentitat formada per amants del Teatrei seguidors del Lliure en especial quedes de fa 23 anys viuen i alimentenla seva passió en estreta col·laboracióamb el Teatre Lliure. Ser membres del’Associació d’Espectadors us dóna lapossibilitat de participar activamenten totes les activitats organitzades perl’Associació d’Espectadors al llarg de latemporada (lectures, xerrades, sortidesa altres teatres, viatges a FestivalsInternacionals, etc.).PASSI 4 i PASSI 4 -25n 4 entrades amb descompte a escollir entre tots els espectacles de la NOU!temporada.n NOU! Fins a 2 entrades per espectacle: compartiu el vostre abonamentamb qui vulgueu!n Gestió d’entrades per internet: imprimiu les entrades des de casa i entreu a la salasense passar per taquilla!42

PREU TAQUILLAAMB DESCOMPTE*exceptedia de l’espectadorDIMECRES(dia de l’espectador)* carnet jove,+25 estudiants, menorsde 14 anys, jubilats/targetarosa, aturats, personesamb disminució, grupsa partir de 15 persones,families nombrosesi monoparentals, abonatsal TNC i Mercat de les Flors,TRESC, Bibliotequesi Teatres comarcalsPREUS I VENDA D’ENTRADESATARIFA TARIFA TARIFA25q21q17qEspectacles Tarifa ASongs of Wars... (pàg. 8)La rara anatomia... (pàg. 14)Ivan i els gossos (pàg. 15)Grimègies (pàg. 20)L’onada (pàg. 30)Cartes impertinents (pàg. 32)L’estranger (pàg. 34)Hedda Gabler (pàg. 36)B27q23q19qEspectacles Tarifa BPàtria (pàg. 10)El montaplatos (pàg. 12)30/40 Livingstone (pàg. 13)Aventura! (pàg. 16)Juicio a una zorra (pàg. 18)Los hijos se han... (pàg. 21)Blackbird (pàg. 22)Dispara/Agafa... (pàg. 26)La vida es sueño (pàg. 28)Els feréstecs (pàg. 32)C12qEspectacles Tarifa CUn bosc de cames*La reina dels colors*Lava*(pàg. 24)Memòria europea (pàg. 6)Ràdionovel·la (pàg. 35)* Preu per a nensfins a 12 anys: 9 qVENDA D’ENTRADES PER INTERNETwww.teatrelliure.comAmb el sistema de venda per internet podeu comprar iimprimir les vostres entrades amb la màxima seguretat,total comoditat i sense cap despesa de gestió addicional!Registreu-vos com a usuaris i adquiriu ja les vostresentrades per a qualsevol espectacle!VENDA D’ENTRADES PER TELÈFON *902 106 369, de dilluns a divendres de 10 a 20h.* la venda per telèfon té un cost addicional per gestióALTRES PUNTS DE VENDA D’ENTRADESTaquilla de Montjuïc (plaça Margarida Xirgu) feiners de9 a 20h.Taquilla de Gràcia (els dies de funció) els dies de funciódes de les 17h. i fins que comenci la funció. ATENCIÓ:30 min. abans de la funció només es vendrà l’espectacledel dia.Taquilla de Montjuïc (Sala Fabià Puigserver, els dies defunció)des de 3 hores abans / diumenges i festius, des de 2 horesabans.ATENCIÓ: 30 min. abans de la funció noméses vendrà l’espectacle del dia.A la taquilla del Palau de la Virreina ‘Ticket Rambla’(Rambla 99)PREUS D’ABONAMENTSABONAMENTESPECTADOR 22ABONAMENTESPECTADOR 10PASSILLIURE 4PASSILLIURE -25n 22 entradesn màxim 2 entradesper espectaclen 10 entradesn màxim 2 entradesper espectaclen 4 entradesn màxim 2 entradesper espectaclen 4 entradesn màxim 2 entradesper espectacle330q15 ql’entrada165q16’5 ql’entrada70q50q17’5 ql’entrada12’5 ql’entradaLes funcions i espectacles inclosos als abonaments poden tenir algun canvi en el transcurs de la temporada. Un cop adquirits,els abonaments no es poden canviar ni retornar. En cas que, per causes de força major, es cancel·lés alguna funció o espectacle,les entrades adquirides amb l’abonament seran retornades per poder ser utilitzades en qualsevol altre espectacle disponiblede la temporada vigent.FER-SE ABONAT ÉS MOLT FÀCIL!Podeu adquirir qualsevol dels abonaments del Lliure perINTERNET (www.teatrelliure.com), CORREU ELECTRÒNIC(info@teatrelliure.com), TELÈFON (932 289 748) odirectament a les TAQUILLES del Lliure de Montjuïc i delLliure de Gràcia. Us esperem al Lliure!Amb l’Abonament Voyage, inclòs a l’Abonament Espectador,viatgeu i gaudiu durant la temporada cultural 2012/2013de preus de preferència als teatres de Tolosa, Montpeller,Perpinyà i Girona/Salt! (més informació a www.teatrelliure.com)una inciativa deinclòsa l’AbonamentEspectador!43

LES FUNCIONS DIA A DIAOCTUBRE 12NOVEMBRE 12DESEMBRE 12GENER 13MONTJUÏCGRÀCIAMONTJUÏCGRÀCIAMONTJUÏCGRÀCIAMONTJUÏCDl. 1Dj. 1 30/40 Livingstone / 20’30h. Pàtria / 20’30h.Ds. 1 Aventura! / 17’30h. i 21h. Juicio a una zorra / 21h.Dt. 1Dt. 2Dv. 2 30/40 Livingstone / 20’30h. Pàtria / 20’30h.Dg. 2 Aventura! / 18h. Juicio a una zorra / 18h.Dc. 2Dc. 3Ds. 3 30/40 Livingstone / 21h. Pàtria / 21h.Dl. 3Dj. 3Dj. 4Dg. 4 30/40 Livingstone / 18h. Pàtria / 18h.Dt. 4 Aventura! / 17h. Juicio a una zorra / 20’30h.Dv. 4Dv. 5Dl. 5Dc. 5 Aventura! / 20’30h. Juicio a una zorra / 20’30h.Ds. 5Ds. 6 La violación de Lucrecia /Dt. 6 30/40 Livingstone / 20’30h. Pàtria / 20’30h.Dj. 6 Aventura! / 20’30h. Juicio a una zorra / 20’30h.Dg. 6Dg. 7Dc. 7 30/40 Livingstone / 20’30h. Pàtria / 20’30h.Dv. 7 bcn216* / Aventura! / 20’30h. Juicio a una zorra / 20’30h.Dl. 7Dl. 8Dj. 8 30/40 Livingstone / 20’30h. Pàtria / 20’30h.Ds. 8 Aventura! / 17’30h. i 21h. Juicio a una zorra / 21h.Dt. 8 Los hijos se han... / 20’30h.Dt. 9Dv. 9 30/40 Livingstone / 20’30h. Pàtria / 20’30h.Dg. 9 Aventura! / 18h. Juicio a una zorra / 18h.Dc. 9 Los hijos se han... / 20’30h.Dc. 10Songs of War... / 20’30h.Ds. 10 30/40 Livingstone / 21h. Pàtria / 21h.Dl. 10Dj. 10Los hijos se han... / 20’30h.Dj. 11Songs of War... / 20’30h.Dg. 11 30/40 Livingstone / 18h. Pàtria / 18h.Dt. 11Juicio a una zorra / 20’30h.Dv. 11Los hijos se han... / 20’30h.Dv. 12Dl. 12Dc. 12 bcn216* / Aventura! / 20’30h. Juicio a una zorra / 20’30h.Ds. 12 Los hijos... / 17’30h. i 21h.Ds. 13Dt. 1330/40 Livingstone / 20’30h.Dj. 13 Aventura! / 20’30h. Juicio a una zorra / 20’30h.Dg. 13 Los hijos se han... / 18h.Dg. 14Dc. 1430/40 Livingstone / 20’30h.Dv. 14 bcn216* / Aventura! / 20’30h. Juicio a una zorra / 20’30h.Dl. 14Dl. 15Dj. 15 30/40 Livingstone / 20’30h. La rara anatomia... / 20’30h.Ds. 15 Aventura! / 17’30h. i 21h. Juicio a una zorra / 21h.Dt. 15Dt. 16Dv. 16 30/40 Livingstone / 20’30h. La rara anatomia... / 20’30h.Dg. 16 Aventura! / 18h. Juicio a una zorra / 18h.Dc. 16Dc. 17Ds. 17 30/40 Livingstone / 21h. La rara anatomia... / 21h.Dl. 17Dj. 17Dj. 18Pàtria / 20’30h.Dg. 18 30/40 Livingstone / 18h. La rara anatomia... / 18h.Dt. 18Dv. 18Dv. 19Pàtria / 20’30h.Dl. 19Dc. 19 bcn216* / Aventura! / 20’30h. Grimègies / 20’30h.Ds. 19Ds. 20 Pàtria / 21h.Dt. 20Dj. 20 Aventura! / 20’30h. Grimègies / 20’30h.Dg. 20Dg. 21 Pàtria / 18h.Dc. 21Ivan i els gossos / 20’30h.Dv. 21 bcn216* / Aventura! / 20’30h. Grimègies / 20’30h.Dl. 21Dl. 22Dj. 22Ivan i els gossos / 20’30h.Ds. 22 Aventura! / 17’30h. i 21h. Grimègies / 17’30h. i 21h.Dt. 22Dt. 23 El montaplatos / 20’30h. Pàtria / 17h.Dv. 23Ivan i els gossos / 20’30h.Dg. 23 Aventura! / 18h. Grimègies / 18h.Dc. 23Dc. 24 El montaplatos / 20’30h. Pàtria / 20’30h.Ds. 24 Ivan i els gossos / 17’30h. i 21h.Dl. 24Dj. 24Dj. 25 El montaplatos / 20’30h. Pàtria / 20’30h.Dg. 25 Ivan i els gossos / 18h.Dt. 25Dv. 25Dv. 26 El montaplatos / 20’30h. Pàtria / 20’30h.Dl. 26Dc. 26 Aventura! / 20’30h. Grimègies / 20’30h.Ds. 26Ds. 27 El montaplatos / 17’30h. i 21h. Pàtria / 21h.Dt. 27Dj. 27 Aventura! / 20’30h. Grimègies / 20’30h.Dg. 27Dg. 28 El montaplatos / 18h. Pàtria / 18h.Dc. 28Juicio a una zorra / 20’30h.Dv. 28 bcn216* / Aventura! / 20’30h. Grimègies / 20’30h.Dl. 28Dl. 29Dj. 29 Aventura! / 20’30h. Juicio a una zorra / 20’30h.Ds. 29 Aventura! / 17’30h. i 21h. Grimègies / 17’30h. i 21h.Dt. 29Dt. 30Pàtria / 20’30h.Dv. 30 Aventura! / 20’30h. Juicio a una zorra / 20’30h.Dg. 30 Aventura! / 18h. Grimègies / 18h.Dc. 30Dc. 31 30/40 Livingstone / 20’30h. Pàtria / 20’30h.Dl. 31Dj. 31Dispara/Agafa... / 20’30h.MARÇ 13ABRIL 13MAIG 13JUNY 13MONTJUÏCGRÀCIAMONTJUÏCGRÀCIAMONTJUÏCGRÀCIAGRÀCIADv. 1 Dispara/Agafa... / 20’30h.Dl. 1Dc. 1 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Ds. 1 Hedda Gabler / 17’30h. i 21h.Ds. 2 Dispara/Agafa... / 21h.Dt. 2Dj. 2 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Dg. 2 Hedda Gabler / 18h.Dd. 3 Dispara/Agafa... / 18h.Dc. 3 L’onada / 20’30h.Dv. 3 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Dl. 3 II República*** / 20’30h.Dl. 4Dj. 4 L’onada / 20’30h.Ds. 4 Els feréstecs / 17’30h. i 21h. L’estranger / 17’30h. i 21h.Dt. 4 II República*** / 20’30h.Dt. 5Dv. 5 L’onada / 20’30h.Dg. 5 Els feréstecs / 18h. L’estranger / 18h.Dc. 5 Hedda Gabler / 20’30h.Dc. 6Ds. 6 L’onada / 17’30h. i 21h.Dl. 6Dj. 6 Hedda Gabler / 20’30h.Dj. 7 La vida es sueño / 20’30h.Dg. 7 L’onada / 18h.Dt. 7 Els feréstecs / 17h. Ràdionovel·la / 20’30h.Dv. 7 Hedda Gabler / 20’30h.narisDv. 8 La vida es sueño / 20’30h.Dl. 8Dc. 8 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Ds. 8 Hedda Gabler / 17’30h. i 21h.Ds. 9 La vida es sueño / 21h.Dt. 9Dj. 9 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Dg. 9 Hedda Gabler / 18h.Dg. 10 La vida es sueño / 18h.Dc. 10Els feréstecs / 20’30h.Dv. 10 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Dl. 10Dl. 11Dj. 11Els feréstecs / 20’30h.Ds. 11 Els feréstecs / 17’30h. i 21h. L’estranger / 17’30h. i 21h.Dt. 11Dt. 12 La vida es sueño / 17h.Dv. 12Els feréstecs / 20’30h.Dg. 12 Els feréstecs / 18h. L’estranger / 18h.Dc. 12Hedda Gabler / 20’30h.Dc. 13La vida es sueño / 20’30h.Ds. 13 Els feréstecs / 17’30h. i 21h.Dl. 13Dj. 13Hedda Gabler / 20’30h.Dj. 14 La vida es sueño / 20’30h. L’onada / 20’30h.Dg. 14 Els feréstecs / 18h.Dt. 14Dv. 14Hedda Gabler / 20’30h.Dv. 15 La vida es sueño / 20’30h. L’onada / 20’30h.Dl. 15Dc. 15Els feréstecs / 20’30h.Ds. 15 Hedda Gabler / 17’30h. i 21h.Ds. 16 La vida es sueño / 21h. L’onada / 17’30h. i 21h.Dt. 16Cartes impertinents / 20’30h.Dj. 16Els feréstecs / 20’30h.Dg. 16 Hedda Gabler / 18h.Dg. 17 La vida es sueño / 18h. L’onada / 18h.Dc. 17Els feréstecs / 20’30h.Dv. 17Els feréstecs / 20’30h.Dl. 17Dl. 18Dj. 18 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Ds. 18 Els feréstecs / 17’30h. i 21h.Dt. 18Dt. 19 L’onada / 17h.Dv. 19 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Dg. 19 Els feréstecs / 18h.Dc. 19Dc. 20L’onada / 20’30h.Ds. 20 Els feréstecs / 17’30h. i 21h. L’estranger / 17’30h. i 21h.Dl. 20Dj. 20Dj. 21L’onada / 20’30h.Dg. 21 Els feréstecs / 18h. L’estranger / 18h.Dt. 21Dv. 21Dv. 22L’onada / 20’30h.Dl. 22Dc. 22Hedda Gabler / 20’30h.Ds. 22Ds. 23 L’onada / 17’30h. i 21h.Dt. 23Dj. 23Hedda Gabler / 20’30h.Dg. 23Dg. 24 L’onada / 18h.Dc. 24 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Dv. 24Hedda Gabler / 20’30h.Dl. 24Dl. 25Dj. 25 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Ds. 25 Hedda Gabler / 17’30h. i 21h.Dt. 25Dt. 26Dv. 26 Els feréstecs / 20’30h. L’estranger / 20’30h.Dg. 26 Hedda Gabler / 18h.Dc. 26Dc. 27L’onada / 20’30h.Ds. 27 Els feréstecs / 17’30h. i 21h. L’estranger / 17’30h. i 21h.Dl. 27Dj. 27Dj. 28L’onada / 20’30h.Dg. 28 Els feréstecs / 18h. L’estranger / 18h.Dt. 28II República*** / 20’30h.Dv. 28Dv. 29L’onada / 20’30h.Dl. 29Dc. 29Hedda Gabler / 20’30h.Ds. 29Ds. 30 L’onada / 17’30h. i 21h.Dt. 30 L’estranger / 17h.Dj. 30Hedda Gabler / 20’30h.Dg. 30Dg. 31 L’onada / 18h.Dv. 31Hedda Gabler / 20’30h.44

DATES PER RECORDARGRÀCIABlackbird / 20’30h.Blackbird / 20’30h.Blackbird / 20’30h.Blackbird / 21h.Blackbird / 18h.FEBRER 13MONTJUÏCGRÀCIADv. 1 Dispara/Agafa... / 20’30h. Blackbird / 20’30h.Ds. 2 Dispara/Agafa... / 21h. Blackbird / 21h.Dg. 3 Dispara/Agafa... / 18h. Blackbird / 18h.Dl. 4 Sleeping Around** / 20’30h.Dt. 5 Dispara/Agafa... / 20’30h. Blackbird / 20’30h.Dc. 6 Dispara/Agafa... / 20’30h. Blackbird / 20’30h.Dj. 7 Dispara/Agafa... / 20’30h. Blackbird / 20’30h.Dv. 8 Dispara/Agafa... / 20’30h. Blackbird / 20’30h.Ds. 9 Dispara/Agafa... / 21h. Blackbird / 21h.Dg. 10 Dispara/Agafa... / 18h. Blackbird / 18h.Dl. 11 Intolerance** / 20’30h.Dt. 12 Dispara/Agafa... / 20’30h.Dc. 13 Dispara/Agafa... / 20’30h. Centenari Strindberg*** / 20’30h.Dj. 14 Dispara/Agafa... / 20’30h.Dv. 15 Dispara/Agafa... / 20’30h.Ds. 16 Dispara/Agafa... / 21h. Centenari Strindberg*** / 21h.Dg. 17 Dispara/Agafa... / 18h.Dl. 18Dt. 19 Dispara/Agafa... / 20’30h. Bicentenari Büchner*** / 20’30h.Dc. 20 Dispara/Agafa... / 20’30h. Bicentenari Büchner*** / 20’30h.Dj. 21 Dispara/Agafa... / 20’30h.******BCN216 - CONCERTS AL FOYER7, 12, 14, 19, 21 i 28/12Thirteen (pàg. 9)Trio / Recóndita armonía (pàg. 9)String Trio / L’aube assaillie (pàg. 9)Per altres concerts durant la temporada,consulteu www.teatrelliure.comRAVENHILL AL CINEMASleeping Around (pàg. 26) 4/02BCN216 - CONCERTIntolerance (pàg. 26) 11/02MEMÒRIA EUROPEABicentenari Georg Büchner (pàg. 6)19 i 20/02Centenari August Srindberg (pàg. 6)13 i 16/02I Guerra Mundial (pàg. 6) novembreII Guerra Mundial (pàg. 6) 23 i 24/02II República (pàg. 7) 28/05, 3 i 4/06FUNCIONS SOBRETITULADESEN CASTELLÀ I ANGLÈSELS DISSABTES A LES 21h.Aventura! (pàg. 16) a partir del 15/12Dispara / Agafa Tresor / Repeteix(pàg. 26) a partir del 9/02Els feréstecs (pàg. 32) a partir del 20/04FUNCIONS ACCESSIBLESAMB SOBRETÍTOLS per a personesamb discapacitat auditiva iAUDIODESCRIPCIÓ per a persones ambdiscapacitat visualAventura! (pàg. 16) 14/12Dispara / Agafa Tresor / Repeteix(pàg. 26) 8/02Els feréstecs (pàg. 32) 12/04amb la col·laboració de l’ONCE i l’IMD(Institut municipal de persones ambdiscapacitat)Blackbird / 20’30h.Blackbird / 20’30h.Blackbird / 20’30h.Blackbird / 20’30h.Blackbird / 21h.Blackbird / 18h.Blackbird / 20’30h.Blackbird / 20’30h.Blackbird / 20’30h.Dv. 22 Dispara/Agafa... / 20’30h.Ds. 23 Dispara/Agafa... / 21h. II Guerra Mundial*** / 21h.Dg. 24 Dispara/Agafa... / 18h. II Guerra Mundial*** / 18h.Dl. 25Dt. 26 Dispara/Agafa... / 20’30h.Dc. 27 Dispara/Agafa... / 20’30h.Dj. 28 Dispara/Agafa... / 20’30h. Cartes. Dalí/Lorca / 20’30h.COL·LOQUISAmb els equips artísticsdels següents espectacles:Pàtria (pàg. 10) 21/10El montaplatos (pàg. 12) 26/1030/40 Livingstone (pàg. 13) 4/11La rara anatomia dels centaures(pàg. 14) 16/11Ivan i els gossos (pàg. 15) 23/11Aventura! (pàg. 16) 2/12Juicio a una zorra (pàg. 18) 9/12Los hijos se han dormido(pàg. 21) 11/01Blackbird (pàg. 22) 27/01Dispara / Agafa Tresor / Repeteix(pàg. 26) 10/02La vida es sueño (pàg. 28) 15/03L’onada (pàg. 30) 24/03Els feréstecs (pàg. 32) 14/04L’estranger (pàg. 34) 28/04Hedda Gabler (pàg. 36) 2/06FUNCIONS ESCOLARSA LES 17h.Pàtria (pàg. 10) 23/10Aventura! (pàg. 16) 4/12La vida es sueño (pàg. 28) 12/03L’onada (pàg. 30) 19/03L’estranger (pàg. 34) 30/04Els feréstecs (pàg. 32) 7/05EL LLIURE DELS NENSLa llanterna màgica (pàg. 20)7 a 16/12Un bosc de cames (pàg. 24) 8 a 20/01La reina dels colors (pàg. 24)25/01 a 10/02Lava (pàg. 24) 5 a 24/03Les dates dels col·loquis poden variar enfunció de la disponibilitat dels equipsartístics. Qualsevol canvi serà anunciatdegudament per part del Teatre Lliure.Les informacions sobre horaris i espaispoden tenir algun canvi en el transcursde la temporada. Consulteu la informacióactualitzada al web del teatre(www.teatrelliure.com) i a les entrades decada espectacle un cop adquirides.EL LLIURE MÉS ACCESSIBLEEl Teatre Lliure, fidels al compromís de fer el teatre accessible a tots els ciutadans enels diversos àmbit que envolten el fet teatral, aquesta temporada us oferim:n places d’aparcament reservades per a persones amb discapacitat (Montjuïc)n sales amb accessos adaptats per a persones amb mobilitat reduïdan seients reservats per a persones amb mobilitat reduïdan sistema d’anell magnètic per a persones amb discapacitat auditivan programes de mà en braille als espectacles disponibles a taquilla45

ELS ESPAIS DEL LLIUREGRÀCIACARRER MONTSENY, 47Per a consultar condicions de lloguers d’espais www.teatrelliure.com / info@teatrelliure.comSALA Capacitat màxima: 220 espectadors.Sala amb configuració de grada modular. Éspossible tenir espai amb públic a 2, 3 o 4bandes. Aforament segons la configuració.Equipada amb el sistema d’anell magnètic pera persones amb discapacitat auditiva.VESTÍBUL Espai ampli i diàfan al quals’accedeix pel carrer Montseny, que mantél’esperit de l’antiga botiga de la cooperativa LaLleialtat. S’hi poden fer reunions i presentacionsa peu dret o asseguts, en diverses distribucions,i compta amb un taulell que facilita la gestió.BAR EL LLIURE Al primer pis del teatres’obre aquest espai excel·lent de 200m² ambllum natural i ple de taules de marbre i potesde ferro, que permet tota mena d’actes enun clima de proximitat, i amb servei de baropcional.MONTJUÏCPASSEIG DE SANTA MADRONA, 40-46SALA FABIÀ PUIGSERVER Capacitatmàxima: 736 espectadors. Equipada amb ladarrera tecnologia escènica: total versatilitaten la disposició de l’espai escènic i en la sevarelació amb l’espectador. Sala equipada amb elsistema d’anell magnètic per a persones ambdiscapacitat auditiva.ESPAI LLIURE Capacitat màxima: 172espectadors. Sala de planta de creu grega,amb quatre grades retràctils que fan possiblediferents disposicions d’escenari i públic.Pensada per a produccions de petit format iassaigs, l’Espai Lliure fa possible un contacteíntim de l’espectador amb l’espectacle.SALA DE PREMSA Sala amb deu files decadires a cada banda d’un passadís central,d’uns 15 x 5m, equipada amb una taula llargaper fer les presentacions i microfonia adaptadaper a l’amplificació i l’enregistrament. S’utilitzahabitualment per a rodes de premsa, col·loquisi conferències.46VESTÍBUL i FOYER L’entrada al Teatre Lliurepel Passeig de Santa Madrona s’obre a unvestíbul d’uns 400m² en disposició de creu,que porta a través d’un passadís ondulat al foyerde la Sala Fabià Puigserver, d’aproximadament34 x 10m. Són dues àrees àmplies i diàfanesque compten amb la calidesa de la fusta i quepermeten alhora confort i mobilitat.RESTAURANT EL LLIURE Espai formatper una terrassa de 560m² i un espai interioramb servei de bar opcional. Tres àmbits quepermeten molta variabilitat de reunions.

PATROCINA EL LLIUREVoleu formar part del Lliure com a patrocinadors? Us oferim diverses opcions:PATROCINADOR OFICIALn inserció del logotip en diversos suports i a les rodes de premsan cessió puntual de la Sala Fabià Puigservern descomptes en lloguer d’espaisn funcions exclusivesn paquet de 500 invitacions personalitzadesPATROCINADOR DE TEMPORADA O DE CICLEn inserció del logotip en diversos suports i a les rodes de premsan cessió puntual de l’Espai Lliure o del vestíbuln descomptes en lloguer d’altres espaisn paquet de 300 invitacions personalitzadesPATROCINADOR D’ESPECTACLEn inserció del logotip en diversos suports i a les rodes de premsan paquet de 200 invitacions personalitzadesCOL·LABORADOR (COMPRANT PAQUETS D’ENTRADES)n inserció del logotip a la webn descomptes en lloguer d’espaisn paquet d’invitacions personalitzadesALTRES POSSIBILITATS DE COL·LABORACIÓn intercanvis comercialsn lloguer d’espaisMés informació 93 289 27 70 / info@teatrelliure.comentitat concertada ambmembre demitjans patrocinadorsamb el patrocini deamb el suport deinstitucionscol·laboradoresaltres entitatscol·laboradores47

EQUIP FUNDADOR directors Fabià Puigserver, Lluís Pasqual i Pere Planella / actors Muntsa Alcañiz,Imma Colomer, Joan Ferrer, Lluís Homar, Quim Lecina, Anna Lizaran, Josep Minguell,Domènec Reixach, Fermí Reixach, Antoni Sevilla i Carlota Soldevila / tècnics Xavier Clot,Cesc Espluga, Ros Ribas i Joan PonceFUNDACIÓ TEATRE LLIURE-TEATRE PÚBLIC DE BARCELONAPRESIDENT Antoni Dalmau i RibaltaJUNTA DE GOVERN president Antoni Dalmau i Ribalta / vicepresidents Xavier Solà i Cabanes(Generalitat de Catalunya), Jaume Ciurana i Llevadot (Ajuntament de Barcelona),Joan Carles García Cañizares (Diputació de Barcelona) i Miguel Ángel Recio (Ministerio deEducación, Cultura y Deporte) / vocals Guillem-Jordi Graells, Jordi Maluquer, Carlota Subirósi Salvador Sunyer / director Lluís PasqualPATRONAT Frederic Amat, Pere Arquillué, Josep M. Arrizabalaga, Joan BalaguerMartínez, Joan Anton Benach, Josep Maria Benet i Jornet, Irene Bordoy, Jordi Bosch,Xavier Clot, Josep Codines, Imma Colomer, Modest Corbella, Joan Font, Jordi Font (Institutdel Teatre de la Diputació de Barcelona), Diana Garrigosa, Cesc Gelabert, Ramon Gomis,Joan M. Gual (Associació d’Actors i Directors Professionals de Catalunya), Montse Guallar,Romà Gubern, Joaquim Gubern (La Lleialtat SCCL), Lluís Homar, Quim Lecina, EsteveLeón, Anna Lizaran, Lluís Llach, Roser Marcè, Maria Martínez, Manuel Núñez i Yanowsky,Lluís Pasqual, Josep Pons, Lola Puigserver, Fermí Reixach, Domènec Reixach, Pere Riera(Associació d’Espectadors del Teatre Lliure), Joan Rigol, Àlex Rigola, Josep Ros Ribas, RosaMaria Sardà, Antoni Sevilla, Mercè Sindreu, Joaquim Sorio Vela (Ajuntament de Reus), JosepMaria Subirachs, Montserrat Sunyer, Emma Vilarasau i Ajuntament de GironaDIRECCIÓ director Lluís Pasqual / sotsdirectora Clara Rodríguez / adjunta a ladirecció artística Aurora Rosales / equip de direcció Lluís Pasqual, Clara Rodríguez,Aurora Rosales i Giovanni Soresi / responsable de direcció de Gràcia Carles Cano / assistentde direcció Jordi Ferron / assistent de direcció artística Pau Carrió / secretària de direccióAna CastilloDEPARTAMENT DE PRODUCCIÓ directora de producció Marta López-Orós / producció executivaOlga Álvarez i Mercè Cervera / secretària de producció Marine ZimmerDEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ I ATENCIÓ AL PÚBLIC director de comunicació David Vericat / relacionspúbliques Noemí Alesan / premsa Anna Aurich / publicacions Maria Zaragoza / servei educatiui grups Mariona Montaña / imatge i disseny Laia Montanyès / secretària de comunicacióAlícia Gorina / cap de sala Albert Minguillón / adjunta al cap de sala Mireia Coromina /taquilles Eva Pachón / atenció telefònica Susana Torrejón i Maite Vázquez / atenció al públicGràcia Borràs i Mireia Fernández / col·laborador Ros Ribas (fotografia)DEPARTAMENT D’ADMINISTRACIÓ director d’administració Toni Rodríguez / comptabilitatÀngels Albarrán i Mercè Sindreu / laboral Montserrat Sitjà / serveis jurídics Gertrudis Gacio /auxiliar d’administració Susana PazDEPARTAMENT TÈCNIC director tècnic d’escenari César Fraga / director tècnic de mantenimentXavier Rodón / adjunt direcció tècnica Xavier Clot / secretàries de direcció tècnicaDelphine Boghos i Sabrina Gràcia / cap de llums Rai García / tècnics de llums Jorge Barbancho,Marc Lleixà, Raimon Rius i Edgar Segura / cap de so Igor Pinto / tècnics de so Marta Folch,F. Xavier Martínez i Jordi Orriols / cap de regidoria Manolo Jiménez / regidor Joan Manel Morillo /cap de sastreria Montse Olivella / sastreria Judit Carvalho i Susana García / cap demaquinària i taller Bernat Cardoner / maquinistes Albert Julve, Sergi Martínez,Fernando Román, Aleix Serra i Pedro Torrijos / cap de manteniment José M. Galindo /manteniment Francisco Javier Dengra i Antonio Vilchez48

© ROS RIBAS

ABONAMENTS 12/13CADA COP SOM MÉS!TRIA EL TEU ABONAMENTABONAMENTESPECTADOR 22n 22 entradesn màxim 2 entradesper espectacle330q15 ql’entradaABONAMENTESPECTADOR 10n 10 entradesn màxim 2 entradesper espectacle165q16’5 ql’entradaPASSILLIURE 4n 4 entradesn màxim 2 entradesper espectacle70q17’5 ql’entradaPASSILLIURE -25n 4 entradesn màxim 2 entradesper espectacle50q12’5 ql’entradaCompra el teu abonament perINTERNET www.teatrelliure.comCORREU ELECTRÒNIC info@teatrelliure.comTELÈFON 932 289 748 o directament a lesTAQUILLES del Lliurewww.teatrelliure.comCOMPRA EL TEU ABONAMENTO QUALSEVOL ENTRADASENSE DESPESES DE GESTIÓ!...I IMPRIMEIX-LA DES DE CASA!