L'ERA DIGITAL - Institut Lluís Domènech i Montaner

REVISTA DE L’IES LLUÍS DOMÈNECH I MONTANERNúm.23 · juny 2010Alumnes amb talentCarnavalTeachers’ interviewsComiatsNotíciesActivitats pedagògiquesLa nova selectivitatSant JordiLes nostres mascotesQui és qui?L’ERA DIGITAL

EDITORIALCom deia el poeta Virgili “fugit irreparabile tempus”. Ja som a les acaballes delcurs i aviat començarem les vacances d’estiu. Aquest ha estat un curs dur, malgrattot, amb bones estones, que serà el que recordarem en un futur. Un curspassat per aigua, amb neu, amb retallades pressupostàries i també amb novetats:pissarres digitals i ordinadors portàtils per als alumnes de primer de l’ESO.Hem celebrat les festes tradicionals. La de Nadal, aquesta ja la vam explicar a l’anteriorrevista; la del Carnestoltes, un dia molt divertit en què molts professors i alumnes ensvam disfressar i ens ho vam passar molt bé a la fira de la Kermesse; i Sant Jordi, en quèel tema de les roses va causar alguna polèmica entre els alumnes.És un any en què la crisi ens ha afectat molt i per això les fotos són en blanc i negre(de fet, sempre ha estat així). Cal dir que la nostra revista té molts articles d’opinió, pertant, ens agradaria que els llegíssiu i tinguéssiu un moment per reflexionar. I encaraque sabem que la revista no tardarà gaire a desintegrar-se, us la donem sense cobrar.Imagineu què dur que és treballar sense aconseguir cap benefici! També ens agradariadir que els i les alumnes d’aquesta matèria optativa hem treballat molt, hem escritmés articles dels que podeu llegir, i alguns amb algunes “petites” diferències de tal icom estaven escrits abans de ser publicats. I és que la nostra professora de revista ensha aplicat la censura en algunes ocasions.En aquest nou número de l’Ai...Domènech! hem tractat temes que van des de lessortides dels alumnes al camp del Barça fins a les catàstrofes naturals com la d’Haití.També hi ha entrevistes: als delegats de 2n de batxillerat, en motiu del seu comiat;també a la Nadine, que és una professora alemanya que ha vingut a l’institut com aprofessora de conversa; a diferents alumnes amb talent, etc. Hi trobareu reportatgesinteressantíssims sobre el tema de les noves tecnologies o les mascotes. Per altra banda,donem a conèixer algunes de les activitats que s’han dut a terme aquest segonquadrimestre a l’institut: l’hort, l’esgrima, els projectes de tecnologia de 3r d’ESO, lacelebració de la Pasqua, etc. Per últim, podreu gaudir de diferents entreteniments:l’horòscop, els enigmes, el joc de Qui és qui? I, com que volem acabar el curs de bonhumor, us expliquem uns acudits que de segur que us faran riure molt.Una vegada més agraïm a l’associació de mares i pares d’alumnes la seva col·laboracióa la revista Ai...Domènech!Tant sols demanem que si ens veieu pels passadissos o fora l’institut, ens agraïu lanostra feina que amb tantes ganes hem realitzat. Per tant, us la donem amb il·lusió iesperem que us agradi.Coordinació: Lurdes Vallicrosa SaserasLa RedaccióEquip de redacció: Iris Allain, Gerard Carbonell, Martí Castellà, Israel García,Aitor Garcia, Alba González, Andrea Grijalbo, Helena Lorza, Tiffany Luque,Elena Martínez, Bàrbara Olivares, Marc Peñas, Lali Porto, Manuela Restrepo,Andrea Tiburcio.Col·laboradors: Marta Also, Susanna Pérez, Marta Bujalance, Adrián Quiles,Helena Roig, Lucía Fernández, Georgina Fors, Marc Riera, Alonso Porto.Disseny i maquetació: SIL Informàtica CanetEdita: AMPA de l’Institut Lluís Domènech i MontanerSUMARI1Editorial2Què ens diu l’Ampa2Aquest any, professors nous4Alumnes amb talent8Notícies9La nova selectivitat11Carnaval12Comiats14Activitats pedagògiques15L’era digital18Sant Jordi28Viatges / Sortides36Teachers’s interviews37Les nostres mascotes38Qui és qui?40La Cartellera46L’horòscop47L’abecedari48Calaix de sastre

CLAU DE LILAClau de lila és el nom d’un grup de teatre amateur format exclusivament per noies,alumnes de l’institut Lluís Domènech i Montaner.D’on prové el nom del vostre grup?Prové d’una cançó dels Lax’m Busto idel color de les dones.Qui són els integrants del grup?Maria Jover, Marta Bassas, Andrea Munrabà,Cristina Gonzàlez, Georgina Fors,Mariona Mir, Jana Bertran i Aina Arnó.Totes farem disset anys enguany.S’ha afegit més gent des delcomençament del grup?Sí, l’Andrea, la Marta i la Mariona.Quin va ser el motiu pel qualvau crear aquest grup?Perquè teníem ganes de fer teatre.Quina és la finalitat del vostre grup?Les ganes d’actuar i voler passar-ho béamb les altres companyes.Quan el veu crear?L’any passat.Quines són les obres que heufet fins ara?Dones? Sí, dones! És una obra que parlavade les situacions quotidianes d’unadona d’avui en dia.En quins llocs heu actuat?En el centre parroquial. Va anar moltbé, encara que faltava espai per a totes.Ens ho vam passar molt bé tot i que estàvemplenes de nervis.Rebeu ajuda d’alguna personaque no formi part del grup?Sí, de DEKAA.Des de quan us agrada el teatre?La majoria de nosaltres portem dins lesganes d’actuar des de petites. No hopensem com a una futura dedicacióprofessional, sinó com a un hobby.De petites fèieu algun extrascolarde teatre o alguna cosa per l’estil?Sí, gairebé totes.Com sel·leccioneu les obres?Ho fem entre totes a través d’internet,de llibres... però alguns fragments sónnostres.Quant temps trigueu aaprendre-us l’obra?Depèn de l’escena triguem més omenys.Quines habilitats útils per a la vidadiària apreneu fent teatre?Dissimular, parlar en públic, vocalitzar...On assageu?Al centre parroquial o en un local.Voleu afegir alguna cosa més?Us esperem a tots a la nostra properarepresentació.Elena Martínez,Helena Lorza,Lali Porto3r d’ESO

MARTA BUJALANCE“L’única cosa que has de tenir present per aprendre a tocar el piano és tenir ganes d’aprendre’n.”La Marta Bujalance és una alumna de 15 anys, cursa 4td’ESO i toca el piano. Pel poc temps que fa que ha començata fer classes de piano, ho fa com els àngels. Totsho hem pogut comprovar durant els recitals que ens haofert a l’institut en la festa de Nadal i en la de Sant Jordi.Quin és el seu secret?Des de quan estàs aprenent a tocaraquest instrument?Estic aprenent a tocar-lo des de mitjansde setembre de 2009.A quin curs de música estàs?Estic a 2n del primer grau de piano.Per què vas escollir tocar aquestinstrument i no un altre?He triat aquest instrument perquèm’agrada el seu so i perquè tinc un cosíque és molt bo tocant el piano i componmúsiques que m’agraden molt ique voldria tocar.Saps tocar algun altreinstrument musical?Sé tocar la guitarra i la flauta dolça itambé m’agradaria aprendre a tocar elviolí.Quant de temps dediquesa aprendre música?Bé, depèn del dia i del temps que disposo;alguns dies practico una hora o mési d’altres, mitja hora.Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

És difícil per a tu?Una mica, però això també depèn de lacançó, ja que hi ha cançons molt complicadesi d’altres més simples.Has fet molts concerts en públic?He fet cinc concerts en públic, tres al’institut i els altres dos a la meva escolade música. Els faig en dies assenyalatscom per les festes del Nadal, per SantJordi o perquè el nostre professor organitzaun concert amb nosaltres.T’agrada actuar en públic?Sí, tot i així, quan toco davant de la gent,em poso bastant nerviosa de vegades.El millor d’actuar en públic és que tensl’oportunitat de mostrar a la gent el queets capaç de fer i que això et pot animara fer grans coses en un futur. Também’agrada tocar en públic per mostrarloscançons que potser no havien escoltatmai i que els poden fer sentir nostàlgicso relaxats.El pitjor és quan ja has agafat una bonapart de la cançó on tothom està relaxati m’equivoco en alguna nota, llavorsaquella atmosfera es trenca, o quan etposes nerviós i se’t paralitzen els dits.Quin és el teu músic preferit?El meu músic preferit és en Yann Tiersen,un compositor coreà que vaig conèixera través de la pel•lícula d’Amelie.Quins són els temes que méset costen interpretar i quins sónels que més t’agraden?Els temes que més em costen interpretarsón els alegres, a l’hora d’aprendreuna cançó animada m’és una mica difícil.I els temes que més m’agraden sónels lents i que generen sensació de relaxaciói tranquil·litat, encara que também’agraden els que són més animats.Quina música escoltesen el teu temps lliure?Jo escolto gairebé tota mena de músicacom pop, rock, electro, hip hop, heavymetal, country, punk, rap...Quin és el teu somni o el teuobjectiu a aconseguir enel món musical?Jo no vull ser músic, toco el piano i altresinstruments perquè m’agrada. Vull arribara un nivell més bo de piano, simplementper mi mateixa, perquè em sentomolt bé i animada en veure que jo mateixapuc tocar una cançó que m’agradaamb les meves pròpies mans.Quina és la teva cançóo peça musical preferida?Realment no tinc cap cançó preferida.Al principi, quan descobreixo una cançóque m’agrada, només escolto aquesta,però a mesura que vaig descobrint-nealtres, vaig deixant d’escoltar-la tan seguidament.Les classes de música del’institut t’ajuden a complementarla teva formació musical?Ara estem estudiant història del Barroc,Renaixement, Classicisme... i en les classesd’instruments, les cançons són d’unnivell més baix al que jo tinc.Quines són les aptituds o qualitatsque cal tenir per a aprendrea tocar el piano?Jo crec que l’única cosa que has de tenirpresent per aprendre a tocar el pianoés tenir ganes d’aprendre’n. No té res aveure si tens els dits curts o molt llargs,o si no tens velocitat en un... Tampoc ésimportant si algú et diu que no saps tocar,si a tu t’agrada, l’opinió dels altresno compta.Trobes que els joves escolteno valoren prou la música clàssica?Als joves els agrada la música actualmés que la clàssica, però també hi hagent que opta pel contrari i, depenentde la persona de qui parlem, crec que síque la valora prou.Què en penses dels gustosmusicals dels joves d’avui en dia?Penso que són bons i que a cadascú liagrada la seva música. A més, si no hihagués tants tipus de música, moltagent acabaria avorrint l’única que existís.És molt bo que tinguem tanta varietatde música.Quin tipus de música has escoltatdes de petita a casa teva?Els meus pares m’han transmès tot tipusde música excepte reggae, rap o òpera.Quins altres hobbies tens?M’agrada dibuixar, aprendre idiomes itambé sortir amb els amics.Què vols estudiar l’any vinent?L’any vinent aniré al Batxillerat de CiènciesSocials per després anar a la Universitatper estudiar Turisme.A què t’agradaria dedicar-tequan siguis gran?M’agradaria dirigir el meu propi hotel.Vols afegir alguna cosa més?Sí, m’agradaria dir que aprendre a tocarun instrument no està fora de l’abastde ningú, tothom pot i jo us animo queproveu de buscar el vostre instrument.Moltes gràcies Marta. Desitgem quecompleixis els teus objectius.Elena Martínez, 3r ESO BAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S · N · O · T · I · C · I · E · S ·TERRATRÈMOL A HAITÍEl terratrèmol va ser de set grausa l’escala de Richter. Va passara les 21:53h del dimarts 12 de generde 2010. Va causar nombrososmorts i ferits i va deixar milers depersones atrapades entre les ruïnes.L’hipocentre del sisme va ser localitzata només deu quilòmetres defondària i a setze quilòmetres a l’oestde la capital. El Palau Presidencialva quedar en ruïnes, així com nombrososedificis públics de Port-au-Prince. ”El meu país s’enfronta a unagran catàstrofe”, va declarar a la CNNl’ambaixador d’Haití als Estats Units,Raymond Alcide Joseph.TERRATRÈMOL A XILEEl 27 de febrer de 2010, a les 03:34 horalocal, hi va haver un for terratrèmol a la regiódel Bío-Bío de Xile. Primerament es vainformar que la seva magnitud era d’entre8,3 i 8,5 M, però més tard es va rectificarper 8,8 M. Aquest desastre fou més fortque el sisme que va afectar Xile el 1960.El moviment sísmic es va notar a la capitalSantiago de Xile, així com també a moltesciutats argentines occidentals. Fins i tot,es van arribar a sentir a la ciutat d’Ica, alPerú. La xifra de morts causats per aquestacatàstrofe supera els 700.TERRATRÈMOL A SIXUAN,XINAXina va viure la pitjor tragèdiadels darrers 30 anys d’història,després que un terratrèmol de 7,8graus a l’escala de Richter devastés laregió de Sixuan, al centre del país. Elsisme ha fet milers de ferits, més de17.000 desapareguts i més de 26.000persones sepultades entre les runes,segons va confirmar el govern xinès.Les autoritats van mobilitzar 100.000soldats a les regions properes del’epicentre. El paisatge que van trobarera desolador. Els efectes es van notara punts tan allunyats com Pequín,Xangai, Bangkok, Taiwan i Birmània.RIO DE JANEIROEl dilluns 5 de gener de 2010, lesinundacions i esllavissades de terraprovocades per les pluges torrencialsa l’estat de Rio de Janeiro vanfer centenars de ferits i de morts. Lespetites poblacions costaneres comAngra dos Reis, al sud de la capitalcarioca, van ser les més afectades perla pluja. Més de 70 persones van morirllavors, la majoria habitaven en barraques,a les “faveles” construïdes alsvessants dels típics turons de la regióque tant caracteritzen Rio de Janeiro.Construccions, habitatges i part de laxarxa viària van ser destruïdes, i vanquedar incomunicats diversos municipis.Els bombers, alguns arribats d’altresllocs del país, van treballar intensamentper treure persones vives de laruna. Es van rescatar amb petits botsels passatgers d’alguns autobusosatrapats als carrers inundats. Fins itot surfistes, pel preu de dos rals, ajudavenels passatgers a travessar enles seves planxes carrers convertitsen rius.Milers de persones que s’han quedatsense les seves humils llars van haverde passar la nit a les escoles de sambai en les cabines del Sambòdromconvertides en dormitoris.UN NÚVOL DE CENDRAPARALITZA ELS AEROPORTSL’erupció del volcà subterrani de laglacera d’Eyjafjallajökull, a 160 quilòmetresa l’est de Reykjavík, la capitald’Islàndia, ha provocat un considerablecaos aeri. Un enorme núvol de cendresva començar a avançar el dijous 15 d’abrildes de l’illa cap a Europa i va obligar asuspendre milers de vols dels principalsaeroports del continent.Les diferents autoritats han optat per tancarel trànsit aeri per motius de seguretat.Saben que els núvols de cendra són pràcticamentiguals que un núvol normal i unavió pot ficar-s’hi fàcilment, la qual cosaés extremament perillosa i no només perquèpot reduir la visibilitat. El problemaprincipal amb el núvol de cendra volcànicaés que és abrasiu i pot trencar partsvitals de l’aparell.CATALUNYA BLANCAPER LA NEUEl dia 8 de març de 2010, a Catalunya vahaver una forta nevada que va causaraccidents, cues a les carreteres i autoviestallades. Les comarques de Girona van serles més afectades.A Canet de mar, va ploure i després vanevar, però com que el terra estava moll,la neu no va prendre, però molts poblesdel costat com Arenys de Munt, Calella,Sant Cebrià, etc. van quedar recoberts deneu.Per culpa de la neu i el fort vent vancaure torres d’alta tensió i van deixarbona part del Maresme i les comarquesde Girona sense llum. A Canet de Mar vanestar des de les sis de la tarda del dillunsfins les quatre de la tarda del dimarts senseelectricitat.El dilluns al matí, els alumnes del’institut Lluís Domènech i Montaner vanfer classe normal, però a la tarda, com quenevava cada vegada més i el temporal eramolt fort, molts alumnes no van poderassistir a classe. Quan passaven 10 minutsdel començament de la classe de la tarda,els alumnes de Sant Cebrià van ser avisatsque recollissin les coses, que l’autocar elsvenia a buscar perquè a la carretera deCanet a Sant Cebrià la neu quedava benpresa i, si s’esperaven, es trobarien la carreteratallada i no podrien arribar.El dimarts no es va poder fer classeamb normalitat perquè encara no hi haviallum. El dimecres i la resta de la setmanal’institut ja va funcionar com d’habitud.Helena Lorza, 3r ESO DAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

LA NOVA SELECTIVITATEnguany les proves d’accés a la universitat (PAU) canviend’estructura, tal i com es ve anunciant des de fa temps.Aquesta nova estructura de la prova té la intenció de vincularmés l’examen als estudis que es volen cursar, i ofereix al’estudiant la possibilitat de dissenyar-la d’acord amb els seusinteressos futurs. Aquest nou model prové del batxillerat LOE i,d’altra banda, de la implantació de l’espai europeu d’educaciósuperior.La nova selectivitat consta de dues fases: una fase general,que obligatòriament s’haurà de superar per accedir a la universitat,i una altra fase específica, de caràcter voluntari, quel’estudiant podrà realitzar per millorar la nota obtinguda en lafase general.FASE GENERAL(obligatòria)10MODALITATS DE BATXILLERATCiències i TecnologiaHumanitats i Ciències SocialsArtsArts escèniques, música i dansaArts plàstiques, disseny i imatgePAU• Llengua catalana i literaturaMATÈRIES DE MODALITATAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010FASE ESPECÍFICA(optativa per pujar nota)• Llengua castellana i literatura Matèries de modalitat• Llengua estrangera (màxim 3)• Història o filosofia (cal triar-ne una)• Una matèria de modalitat a triarBRANCA D’ARTS I HUMANITATS: Anàlisi musical II, Cultura audiovisual,Dibuix artístic II, Dibuix tècnic II, Disseny, Geografia, GrecII, Història de l’Art, Llatí II, Economia d’empresa, Literatura catalana,Literatura catalana, Matemàtiques aplicades a les CiènciesSocials II.BRANCA DE CIÈNCIES SOCIALS I JURÍDIQUES: Anàlisi musical II,Cultura audiovisual, Dibuix artístic II, Dibuix tècnic II, Disseny,Geografia, Grec II, Història de l’Art, Llatí II, Economia d’empresa,Literatura catalana, Literatura catalana, Matemàtiques aplicadesa les Ciències Socials II, Biologia, Ciències de la Terra i el MediAmbient, Física, Matemàtiques II, Química..BRANCA DE CIÈNCIES: Biologia, Ciències de la Terra i el Medi Ambient,Física, Matemàtiques II, Química, Electrotècnia, Tecnologiaindustrial.BRANCA DE CIÈNCIES DE LA SALUT: Biologia, Ciències de la Terrai el Medi Ambient, Física, Matemàtiques II, Química.BRANCA D’ENGINYERIA I ARQUITECTURA: Ciències de la Terrai el Medi Ambient, Dibuix Tècnic II, Electrotècnia, Física, MatemàtiquesII, Química, Tecnologia Industrial II, Biologia, Electrotècnia,Tecnologia industrial.Cal tenir present que ha batxillerat es poden cursar altres matèriesoptatives que no entren a la selectivitat.QUALIFICACIÓ DE LA FASE GENERALI NOTA D’ACCÉS• La qualificació de la fase general (QFG) és la mitjana aritmèticadels 5 exercicis. Cada un dels exercicis es qualifica ambuna puntuació de 0 a 10 punts. Per tant cada matèria pondera0,2.• És condició indispensable tenir una qualificació de la fase general(QFG) igual o superior a 4 punts per poder optar a notad’accés.Nota d’accés. Es considera que un estudiant ha superat la provad’accés a la universitat si obté una nota igual o superior a 5 coma resultat de la mitjana ponderada del 60% de la nota mitjana debatxillerat i el 40% de la qualificació de la fase general, és a dir:Nota d’accés = 0,6 QMB + 0,4 QFGQMB = qualificació mitjana de batxilleratQFG = qualificació de la fase general (sempre que aquesta siguisuperior o igual a 4)Aquesta nota d’accés (mínim 5 i màxim 10) té validesa indefinida.Per aprovar les PAU no hi ha límit de convocatòries.QUALIFICACIÓ DE LA FASE ESPECÍFICA• Cada estudiant pot examinar-se d’un màxim de tres matèriesde modalitat de batxillerat, diferents a l’examinada en la fasegeneral.• Cada matèria examinada com a fase específica serà qualificadaper separat, amb una puntuació de 0 a 10 punts.• Es considerarà superada cada matèria si s’obté una qualificacióigual o superior a 5.• Les qualificacions de les matèries de la fase específica tenenvalidesa per als dos cursos acadèmics següents.NOTA D’ADMISSIÓ• El nou model d’accés a la universitat diferencia entre la superacióde les PAU i el procediment d’admissió: l’estudiantobté una nota d’admissió específica per a cada títol de grau iuniversitat on sol•liciti ser admès.• La nota d’admissió va des d’un mínim de 5 fins a un màximde 14.• A la nota d’accés caldrà sumar, si s’escau, les dues millors qualificacionsde les matèries superades en la fase específica, degudamentponderades.• Les qualificacions obtingudes en cada matèria de la fase específicaes multiplicaran per 0,1 o bé per 0,2, segons les universitatsconsiderin les matèries més idònies d’acord amb elsestudis que es volen cursar.

Es calcula amb la fórmula:Nota d’admissió = Nota d’accés + a M1 +b M2M1, M2 = dues millors qualificacions dematèries superades a la faseespecíficaa, b = paràmetres de ponderació deles matèries de la fase específica(0,1 o 0,2)Els paràmetres de ponderació de les matèriesde modalitat de batxillerat adscritesa les branques de coneixement delstítols de grau, que seran d’aplicació per al’accés a la universitat en la preinscripcióde 2010, es poden consultar al web:http://www.gencat.cat/universitats/preinscripcio.EXEMPLE D’UN CAS PRÀCTICL’Helena és una estudiant que vol fer periodisme.La nota de tall per accedir-hi haestat els últims anys superior a 7. La notadel seu expedient de batxillerat és 8,2 i laqualificació global de la fase general deles PAU ha estat de 7,46. Amb aquestesqualificacions la seva nota d’accés a launiversitat és de 7,90.Es presenta a la fase específica per apujaraquesta nota. S’examina d’economiad’empresa, geografia i literatura catalana,tres matèries vinculades a la branca deconeixement dels estudis que vol cursar.Obté unes qualificacions de 8, 7,5 i 6.D’aquestes, li tindran en compte nomésles dues millors. La d’economia del’empresa, en què ha obtingut un 8, ésuna de les matèries que la universitatelegida considera especialment vinculadaals estudis de periodisme i li ha donatuna ponderació de 0,2. Per tant, el 8 se limultiplica per 0,2 amb un resultat d’1,60,mentre que el 7,5 de geografia només seli multiplica per 0,1 perquè la universitatno la considera tan idònia per als estudisque vol fer.Això li dóna una puntuació de 0,75. Lanota d’admissió de l’Helena per aquestsestudis és de 10,25 (7,90+1,60+0,75).Per saber-ne méswww.bolonya.gencat.cathttp://www.gencat.cat/universitats/preinscripcio.

AL a l´InstitutDurant tota la setmana de carnaval (del 8 a l’11 de febrer),tant professors com alumnes, havíem d’anarcaracteritzats d’una manera fora de la quotidianitat. Perexemple, el dilluns havíem de portar una corbata; el dimartshavíem d’anar vestits de blanc i negre; el dimecres, els nois,una cresta i les noies, cuetes altes; i el dijous havíem de portarsabatilles d’estar per casa. Hi va haver alumnes que vanviure aquella setmana amb tanta il·lusió que van superar lesexigències del guió. Si calia anar amb sabatilles, doncs elles,amb el pijama inclòs!Una vegada més, el divendres i últim dia de la setmana vaser el més esperat. Ja havia arribat el Carnestoltes. A primerahora del matí, mentre l’alumnat de primer i quart de l’ESO iBatxillerat feien classe, els de tercer i segon anaven al centreparroquial de Canet per veure una obra de teatre, interpretadapels alumnes de tercer de l’optativa “¡Hacer comedia!”,i dirigida pel professor Eliecer Navarro. L’obra representadafou El malalt imaginari de Molière.En acabar l’obra, que va agradar molt perquè ho van fer moltbé, la majoria dels alumnes van pujar cap a l’institut, mentreque els actors i les actrius es canviaven i es disfressaven (ono) per continuar la festa.Un cop allà, va procedir el concurs de disfresses, amb moltaparticipació per part de tots els cursos i també del professorat.Hi havia gent disfressada de crispetes, de barrufets,de vaca, de miners, de Gospel,d’Avatar, de San Fermín... Els alumnesque anteriorment s’havienapuntat a les llistes penjades a lesrespectives classes van participara la desfilada. L’alumnat pujava ala tarima, feia la seva posada enescena, mentre una comissió deprofessors valoraven les disfressestenint en que compte tot unseguit d’elements: originalitat,vestuari, ball (si n’hi havia)...Després, per primera vegada a l’institut, es va celebrar la festade la KERMESSE. Perparticipar-hi s’haviend’haver pagat prèviament2 euros als alumnesde 1r de batxilleratamb la intencióde finançar una partdel viatge cultural aMadrid. La fira de laKermesse consistiaa passar unes proves, unamena de gimcana, organitzadespels propis alumnes. El guanyadorera obsequiat amb un tiquet queposteriorment es podria bescanviarper menjar (coques,pastissos, truites,pizzes, etc.) quel’alumnat (o mares)de primer de batxillerathavia preparat.La festa va ser tot unèxit, va agradar tantque esperem que esrepeteixi l’any vinent.Equip de redaccióEls premis de les disfresses vanser: 1r premi individual “AVA-TAR” (Jennifer Sánchez); 1r premi col·lectiu,“SAN FERMÍN” (David, Marc, Carles i Jordi de 2n d’ESO); 1rpremi col·lectiu classe per a “MINERS” (1r de batxillerat);i dos accèssits: per la coreografia de “FEVER NIGHT” (SílviaLópez, Noelia Gómez, Clàudia Rodrígez, Clàudia Serrano,Marta Also, Elna Turbau, Maria Grau i Georgina Roure) ; i perla posada en escena de “GORDOS” (Darko Brajnovich, AnderEsteban, Adrià Gallardo i Kevin Sánchez).12Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

Comiat 4t ESOADÉU GENT!El primer dia a l’institut sempre és el més difícil. Però elmeu va ser impactant. Em sentia molt petit, veia unmunt de gent caminant, parlant, baixant escales... Veiagent d’estils que mai no havia vist. Em va costar molt entrara la classe, i vaig ser pràcticament l’últim d’entrar. Noconeixia la gent de fora de Canet, que eren més dels doso tres alumnes que arriben nous cada any de l’escola deSant Cebrià.A l’institut les he passat de tots colors, però sempre heestat molt còmode. Sempre he tingut bona relació ambels professors, perquè hi ha molt bon “rotllo” i són “guays”.El funcionament de l’institut i les instal•lacions són forçamodernes i l’alumnat, en general, és agradable. Tot aixòfa que em senti integrat aquí. Ara ja sóc més gran, i se’mfa tot més petit: el meu curs són els grans, l’institut se’mfa diminut i quotidià. Ara marxaré i tot això de ser “el gran”s’acabarà. Són tants els bons records que m’emporto, quetrobaré a faltar moltíssims moments i persones. Hi ha hagutprofessors com per exemple en Ramon Ten, l’Olga,que ja no hi és, en Francisco Sánchez o la Rita González,entre d’altres, que han marcat el meu pas per l’institut.Només em queda agrair a tots aquells que m’han ajudati m’han ensenyat, a tots els que han fet els ulls grossosquan he fet malifetes de nen petit i espero que tot continuïaixí de bé i no se’m trobi molt a faltar!Passi-ho bé gent!4 ESO AAdrián Quiles, 4t ESO AAdéu, adiós, goodbye.Tschüss Institut LluísDomènech i Montaner!Quan vaig arribar aquí fa tres anys, vaig fer un canvid’aires força gran. Nous amics, professors, companysde classe...tot això em va influenciar molt al principi. Emdeixava portar pel que hi havia, a part que, depenent del’assignatura, va haver-hi un augment de nivell que emva costar assolir. Se’m feia difícil creure que arribaria a sertan gran com els alumnes de 4t d’ESO o Batxillerat, elsveia molt alts però, quan vaig passar a 3r, va ser el contrari,havia crescut i em vaig adonar que ara no era jo la quesemblava petita, ho eren els nois de 1r i 2n d’ESO.Ara, la idea que estic a 4t no m’entra al cap, em semblamentida que quedi tan poc temps per abandonarl’etapa d’ESO i, a l’hora em dóna una sensació de satisfaccióincreïble. D’ara en endavant cadascú triarà caminsdiferents i potser ja no ens veurem amb tanta freqüència,però sempre ens quedarà en la nostra ment els recordsdels dies que passàvem junts a les classes.Marta Bujalance, 4t ESOA4 ESO B4 ESO CAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 13

A C T I V I T A T S P E D A G Ò G I Q U E SAL’ESGRIMA A EDUCACIÓ FÍSICADurant diverses sessions del mes d’abril, els alumnesde 2n d’ESO vam fer classes d’esgrima a l’assignaturad’educació física. El club “SAMY” d’esgrima de Barcelonaens va oferir una classe gratuïta.Primer un monitor del club ens va parlar de l’esgrima,sobre els seus inicis, les seves arrels, a quina època vacomençar... Després ens va ensenyar els diferents tipusd’espases que hi ha i per què serveixen cada una d’elles.També ens va ensenyar alguna norma de precaució al’hora de començar a escalfar. Quan van acabar les explicacionsprèvies a l’activitat pràctica, vam jugar a un jocper escalfar. Ens va ensenyar els passos bàsics: com anarcap enrere, cap endavant, com tocar algú, com defensarnos,etc. Finalment, ens vam posar per parelles i amb unsabre i una màscara vam fer un petit combat .Lucía Fernández 2n ESO AAEEL NOSTRE HORTETAquest any, uns quants alumnes hem fet el projectede l’hort. Vam començar a treure les males herbes i lesvam arrencar. Vam abonar el terreny perquè creixessinbé les plantes. Vam anar a comprar el planter auna botiga de Canet de Mar: enciams, escaroles, cebes,faves i pèsols. Desprès ho vam plantar tot.Cada dilluns anem a l’hort a última hora de latarda. Primer removem la terra, després l’abonem,plantem les plantes petites i les reguem. Cada dillunsanem a vigilar l’hort. Un cop les verdures i les hortalissesestan a punt, les repartim entre els companys.Les escaroles estan molt bones! Espero que creixinmés per menjar-les.Joel Motilla, Yassine, Paula, Samuel,Salvador García, Laia, Mohamed Ben, Manolo,Carlos Rodríguez, Keimer, Isma, Adrián i OscarLA MONA DE PASQUAAquest any, per Pasqua, els alumnes de l’optativa de religió de 1rd’ESO han fet la mona de Pasqua. “Mona” significa OBSEQUI, i ésuna paraula que prové de l’àrab. Fer o comprar la mona és unatradició que des de fa molts anys els cristians celebrem.Però, antigament, es feia una trena de pa amb tants ous comanys tenia el fillol/la (màxim 7 o 8 ous, perquè era l’edat en quèes feia la comunió i, aleshores, ja et consideraven gran).Avui en dia, la mona la regala el padrí al seu fillol/la i sol seruna figura feta de xocolata, i hi posen ninots per decorar-la.Finalment, a classe de religió amb el professor Ramon Tenhem fet una mona amb pa de pessic. Estava recoberta de cremade xocolata (margarina + xocolata amb pols), i estava decoradaamb un ou de xocolata i plomes de colors. Estava boníssima!Helena Roig, 1r d’ESOAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 15

PROJECTES DE TECNOLOGIA A 3r ESOLa tecnologia és una assignatura a la qual dediquem dueshores setmanals. Una d’elles és teoria a l’aula i l’altra horaes dedica a fer projectes segons el temari de cada curs, altaller o a l’aula d’informàtica. A tercer d’ESO tenim la professoraSònia Alarcón.A tecnologia tenim una altra manera de treballar en comparacióa les altres matèries.te s’aprèn com fer una pàgina web a partir del Microsoft OfficeWord (un programa d’escriure) i a fer servir i crear enllaços. Quanvam acabar el web, el vam penjar al moodle i la Sònia posavauna nota des d’allà.AUTOCADAl primer trimestre vàrem aprendre a fer dibuix tècnic assistitper ordinador amb l’ajuda d’un programa anomenat Autocada l’aula d’informàtica. Constava de 6-8 làmines, depenent de ladistribució dels dibuixos tècnics de cadascú.Alguna de les làmines consistia a crear una flor acolorida, esferes,entre d’altres figures, a més a més d’haver de justificar totala figura posant totes les mides.Havent acabat tot el projecte havíem de deixar-ho penjat almoodle de l’institut.EL PLA DE TREBALLEn tots els projectes sempre s’ha de fer un pas abans de començar,que és el Pla de treball, que consisteix a apuntar tots elspassos detalladament (eines, material, observacions, etc.) ques’han de portar a la pràctica per poder aconseguir la realitzaciódel projecte final.MAQUETA DE LA CASALa maqueta de la casa s’ha de construir en grups de quatre. LaSònia entrega un dossier amb els possibles plànols de maqueta,ja que, qui vulgui, els pot modificar ampliant el tamany de lacasa, la forma, etc.El material per construir la casa l’han de portar els alumnesde casa, excepte la base de la maqueta, les pintures per guarnirles parets, la cola, etc.El primer que s’ha de fer és dibuixar i retallar les peces i pintar-les.Es dibuixen les parets a la base i s’enganxen. Un cop fet totaixò, només cal acabar-la de decorar per fora i acabar de posarmobles, ninots, etc. a dins la casa.Andrea Tiburcio i Marc Peñas, 3r ESO AMOODLEÉs una pàgina virtual on elsprofessors pengen informació,activitats, etc. sobrel’assignatura. Els alumnes hipoden entrar pel seu compte ipenjar-hi treballs, dossiers, etc.El moodle es troba al webde l’institut a l’apartat de Aulavirtual. (www.iescanet.cat)Els projectes que hem realitzataquest curs a tercer d’ESO són:LA PÀGINA WEBAl primer trismestre vàremdedicar unes sessions a l’aulad’informàtica on havíem decrear una pàgina web d’untema lliure, amb el consentimentde la Sònia, ja que elstemes de sexe, drogues, armesi per aquest estil no ens els vadeixar fer. Amb aquest projec-16Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

L’ERA DIGITALTDT, GPS, PSP, ADS, DVD, CD... El mónon vivim és ple de noves tecnologies,aparells cada cop menys manualsi màquines que substitueixen lesnostres feines. Els temps canvien i ensporten innovacions, descobriments tecnològicsi informàtics, noves professionsi moltes màquines que quan s’espatllenningú sap arreglar.Un clar exemple de com ha influït latecnologia en la nostra vida és a l’educació.Fa 30 anys o, sense anar gaire lluny, fa 8anys es treballava amb guix, es feien elsapunts a bolígraf i es dibuixaven els mapesa la pissarra. Actualment els professorsde moltes escoles s’han vist obligatsa fer cursos d’informàtica o acostumarsea fer servir l’ordinador per fer classe.D’aquí a ben poc (de fet, pràcticament jas’hi ha arribat) només els caldrà anar a lesimatges del Google i buscar el mapa quevulguin, utilitzar una pissarra tàctil ambun retolador sense tinta o, simplement,fer la classe a través de la WebCam des decasa seva, qui sap.Aquestes noves tecnologies han causatmolts mals de cap a la majoria de professors,sobretot els d’edat avançada, quehan hagut de renovar els seus coneixementssobre aquest tema. Però, i els alumnes?Què ens sembla això a nosaltres? Perl’edat que tenim, podríem dir que pràcticamentl’era digital ha nascut amb nosaltres.Des de ben petits que la majoriaens hem acostumat a tenir un ordinadora casa i a fer-lo servir, per això trobemben normal saber com es fa un PowerPoint o ajudar els nostres pares quan nosaben fer servir l’Exel. L’implementació del’ordinador i altres aparells a les aules nohauria de suposar un problema per a nosaltres,però és aquesta la solució perquèl’educació funcioni millor?Com tots sabem, en aquest tercer trimestres’han implementat els ordinadorsportàtils per als alumnes del primer cursd’ESO, i d’aquí als cursos vinents s’aniranintroduint a tots els nivells. Tots aquestscanvis poden estar molt bé per no dur tantde pes a les motxilles, estalviar diners enllibres de text, fer més fàcil l’aprenentatgei més visuals els continguts... però undels inconvenients que hi veu molta gentés que al final els nens no sabran fer béun dictat perquè es malacostumaranamb l’autocorrecció de l’ordinador, entred’altres. A més, hi ha estudis que demostrenque les persones que es passen molteshores davant d’una pantalla acabentenint problemes de vista. També s’ha decomptar la despesa econòmica que suposaaixò, tant per la fabricació dels ordinadorscom per l’electricitat que es gasta (imés ara que estem en ple canvi climàtic)i les reformes que s’han de fer a les aules(posar endolls a totes les taules).Sigui com sigui, aquest nou projecteper a l’educació ens està portant moltapolèmica i molts mals de cap al professorat.I només cal afegir-hi la “setmanablanca”, que tan famós ha fet al senyorMaragall, per tenir un desconcert total enl’educació. Potser el fet que Espanya tinguiun dels tants per cent més alt de fracàsescolar de la Unió Europea ha fet obrirels ulls als consellers d’educació, i per aixòhan volgut trobar una mesura ràpida, fàcili innovadora per solucionar aquest temai, sobretot, per portar una altra imatged’Espanya a la UE. Un altre tema és queaquesta solució funcioni, cosa que encaraestà per veure.Les noves tecnologies han sabut guanyar-sela població gràcies a les comoditatsque ofereixen, els avantatges laborals iaquesta millora per a un futur pròxim.El cert és que potser no ens hem parat apensar en els avantatges i inconvenientsque té tota aquesta tecnologia. Realmentla necessitem?La societat ha viscut aproximadament200.000 anys sense ordinadors i ha sortitendavant sense problemes. Actualment,les noves tecnologies ens han ajudatmoltísim a progressar, a fer nous descobrimentsi a millorar la societat però, comamb tot, s’ha de saber tenir un límit.“Progressar” és la paraula que fan servirper defensar aquests innovadors canvisen el sistema educatiu, però potser“progressar” no significa informatitzar-hotot i passar-nos els dia davant d’una pantalla.Potser “progressar” només significafer un pas endavant, obrir els ulls i veureel que tenim davant nostre, analitzar-hobé, veure-hi els errors i intentar millorar.Susanna Pérez, 3rESO AAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 17

L’OPINIÓ DELS PROFESSORSL’arribada de l’era digital és una realitatimminent. Durant el darrer mesd’aquest curs l’institut ha experimentatmolts canvis: pissarres digitals, nousordinadors per als alumnes de 1r d’ESO,noves metodologies d’ensenyamentaprenentatge...Hem recollit l’opinió alrespecte d’aquest tema a alguns professorsi professores del centre implicats enel projecte Educat 1x1. Els hem formulatles següents qüestions:Creus que els instituts estan preparats perfuncionar amb un ordinador per a cadaalumne a l’aula?Recomanaries classes d’informàtica desde l’educació infantil?Els nous ordinadors, les pissarres digitals,etc. milloraran l’aprenentatge?IMMA FONT, coordinadorapedagògicai professora de ciènciessocials:S’estan preparant perfuncionar amb unordinador per a cadaalumne. Fins ara noho estaven, però alnostre institut estem comprovant com enpoc temps, i si la Generalitat hi inverteixels diners necessaris, es pot fer.No crec que calguin classes d’informàticades de tan petits. Entre altres coses, perquèels menuts ja van creixent familiaritzatsamb els ordinadors.D’entrada són unes noves eines que possibilitenun treball més atractiu, un accésa moltes fonts d’informació... Si milloraranl’aprenentatge, dependrà de l’ús que elsprofessors siguem capaços de fer-ne. Enscaldrà un temps d’adaptació i aprenentatge,però crec que és un moment engrescadorper al professorat.ALONSO PORTO,coordinador informàtici professor detecnologia:El nostre institut síque està preparat.No recomanaria classesd’informàtica anens tan petits, peròsí introducció de continguts digitals.Sí, jo crec que pot millorar força.FERRAN CASANOVA,director de l’institut iprofessor de ciènciesnaturals:Ens estem preparantperquè així pugui ser.Des d’infantil potserno, però sí des de primària.Crec que sí. Hem de canviar metodologies,o sigui, la manera com expliquem ide treballar a classe.CARINA TORRES,professora de llenguai literatura castellana:Això diuen...Pensava que ja esfeien.No, si no ve acompanyatd’un canvi demirada, de metodologia. No es tracta decanviar de suport, sinó de xip pedagògic ide fer una aposta per les propostes o projectesinnovadors.VICTÒRIA CRUAN-YES, professora dellengua i literatura catalana:Dubto que la xarxaque tenim actualmentaguanti.No. Els nens i les nenesho van aprenentde manera intuïtiva quan juguen. Mésgrans, sí que cal aprendre continguts específics.L’ordinador, la pissarra digital... només ésun recurs més que se’ns posa al nostreabast. Un cop passada la novetat, veuremqui continua tenint ganes d’aprendre,d’esforçar-se i de treballar. Caldrà valorarels resultats.RECOMANACIONSWikipedia.És l’enciclopèdia global d’internet. Té mésde 14 milions d’articles escrits per 150.000voluntaris en 271 llengües de tot el món.clubdecuines.cat.És un portal de gastronomia dedicat arecollir les aportacions de tots els programesculinaris, presents i passats,tant de TV3 com de Catalunya Ràdio.Aplega 3500 receptes i un miler de vídeos,i hi podem trobar, per exemple,les receptes de programes com Karakia,Tàpies variades o Bona cuina.Aprenestadística.gencat.cat.Aquí hi trobaràs un conjunt d’activitatsper aplicar l’estadística utilitzant dadesreals de l’economia, els serveis,el medi ambient, la demografia i la societat.Descobriràs per a què serveix18Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010Webs útils,curiosos, interessants... blogs nous, divertits, originals... Laxarxa està plena d’informació i de projectes engegats per gent emprenedoraamb bones idees.l’estadística i com interpretar les dadesd’una manera clara i entenedora.LIPDUB.L’èxit massiu d’aquest fenomen va començarquan els estudiants de Comunicacióde la Universitat del Quebecvan enregistrar una complicada coreografiaamb la cancó I gotta feeling delsBlack Eyed Peas. Les regles són senzilles:la càmera ha d’estar sempre enmoviment, la gravació s’ha de fer totaseguida -és a dir, sense talls-, amb unaúnica presa, i els figurants han de ferveure que canten. Doncs bé, aquestvídeo ha tingut tant èxit que ja passadels cinc milions de visites al Youtube.SpotifyEns permet accedir a una monumentaldiscoteca virtual. Cal registrar-sede manera gratuïta i instal•lar un programa,immediatament podrem fer lanostra tria i crear els nostres llistats defavorits. L’única limitació és que podemescoltar on line però no descarregarnoscap tema legalment.lavoltadels25.catweb del periodista català Marc Serena.En aquest diari explica, pas a pasi amb fotografies, la seva iniciativa defer la volta al món durant un any, recorrent25 països i entrevistant 25 joves.apdt.catNavega segur és un test creat perl’Agència Catalana de Protecció deDades, on, en molt poca estona,s’aprenen els consells bàsics de seguretatper preservar la intimitat delsnens, adolescents i joves navegadors.

SANT JORDIDEDICATÒRIAA UN OCELL ENGABIATUna volta vaig conèixerun bell ocell engabiat.I per ell tan sols van créixeraquests versos dedicats.De plomatge acolorit,nascut per a la llibertat,va buscant-li algun sentital fet de restar tancat.El seu cant podrà ser tristperò és molt maco escoltar.El seu cant no és impeditper les tanques de metall.Tot sentint-lo m’imaginocom hauria de sonartot això que ara us explicosi estigués en llibertat.Però, ai carai, la vida injustano li deixa pas volar.i nosaltres toquem fustaperquè res el pugui aturar.El vol lliure de la pensael parla amb sinceritat.Mentrestant, el nostre ocelltan petit, senzill i tendreprova de fer-nos saberque existeix i té consciència.Samanta Peláez, 2n BatxilleratESCRIUREBonica escriptura,meva bella passió,sentiment perdura,en paper o cartró.N’és allò que és gravatun íntim sentimental pobre passato en el més dur present.El llapis explica,el foli publicaallò que ha guardatque tu li has confiat.Paraules boniquescom n’és “somia”en idees màgiquesde les que escriuria.El dur blanc del paper,el més net color.Nota la frescord’un buit verdader.Digues-li què penses,omple el pobre buit,amb el cervell cuitd’idees glorioses.Paper o cartró,en roba o en pedra,amb o sens color,no t’ho podran prendre.Pots escriure-ho tot,tot pots expressar-ho.No ets un robot,tens sentiments, crida-ho.Expressa’t, escriu!Sigues l’infinit!Demostra que ets viu!Tot tindrà sentit.Escriu una vidasobre un tros de blanc,cura una feridabanyada en sang.Res és impossibleamb lliure expressió.No és invisiblesi al blanc té un racó.Tímids i valents,poden expressar-se,tristos o contents,així desfogar-se.Desesperació,por i també amor,bonica tristori el més lleig rancor.Hi ha molt de què escriurei molt per llegir,llegir per bon viure,escriure i morir.Martí Arañó, 3r ESOSOMNISIraia Botella, 2n ESOEl sol que s’amaga,la lluna que s’alça,els ocells ja no canteni els arbres udolen.Tot ho cobreix la foscor,per molts un món de terror,per a mi un món de llibertat,on tot és i pot ser creat.Van baixant els ulls,tot ho veus negre,és quan tu escullsper on et vols perdre.Una casa de fusta,llaminadures o blat,de xocolata desfeta,la piscina del costat.Tu voles i volesseguint el suau ventfins un núvol de sucreprop d’un sol calent.Veus les muntanyes,els rius i les valls,ni rastre d’aranyesespatllant els detalls.Salten unicornsamb lenta melodiaque el pardal canta al compàsen plena llum del dia.Vas a parar en un llacd’aigües cristal·lines,granotes de colorsi algues molt fines.És primavera,la millor estació de l’any,quan les flors regnen als boscosi se’n va el color castany.De cop, sents un soroll fortque gairebé t’ensordeix,el somni queda mort,doncs és el sol que neix.

EL TEMPS DEL MEU AVISant JordiEl pas del temps? Jo no en sabia pasres d’això. Tan sols tenia sis anys. Noho sabia jo, no n’era conscient. Matí,migdia, tarda, nit, i un altre dia. Això és elpas del temps? Dilluns, dimarts, dimecres...o hivern, primavera, estiu, tardor.Per mi el temps no passava, volia sergran i no sabia com. M’adono que el pasdel temps és una murga, m’entristeix pensarque persones que són part de la mevavida, tard o d’hora no hi seran.A poc a poc, vaig anar aprenent, i ambqui millor que amb una de les personesque més m’estimo, i em pot ensenyar:l’avi. És la persona que més paciència téi qui més m’entén, la persona que quanploro és allà abraçant-me. És com aquellavi dels contes? Sí, aquell que tot el diafa que somriguis, tant si estàs trist comsi estàs alegre. Aquella persona que sempreestà disposada a escoltar tot el quet’ha passat en un apassionat dia d’escola.Aquell qui t’explica mil i una històries, i jomai em canso de dir-li: Avi, una altra, unaaltra! De fet, aquelles històries jo no lesentenia pas, quan era petita. Quan jo teniasis anyets m’explicava històries que lisucceïen en temps de guerra, coses queli van passar temps enrere quan ell encaraera jove. Em narrava històries alegres, ino tan alegres, en les quals encara li queiaalguna llàgrima. Jo assentia, li deia que sía tot el que m’explicava, però en el fons jono estava entenent res del que em deia,no sabia què em volia dir amb aquellesparaules, però m’encantava veure queamb mi s’ho passava bé, i que narrantles seves històries, encara que duressincinc minuts, ell era feliç. Vaig començara entendre la seva vellesa, el seu tempsviscut, la seva experiència, i el seu valorquan l’avi em va portar una caixeta plenade pols. En obrir la caixeta em va ensenyarun parell de monedes de l’època i unrecull de fotografies antigues del que vaser el poble i la seva gent, molts dels qualsja no hi són. Són part del passat, però cadascund’ells tenia la seva pròpia històriaen el poble. –Laia, per a tu, tan sols sónfotografies, i simples persones, però per ami aquestes fotos representen molt, vanser la meva vida, i els meus coneguts –emdeia amb tristesa. Jo sabia que l’avi emvolia dir alguna cosa. –On són les cases?Jo només hi veig camps! I els edificis? -Jo lideia, i ell somreia. –I, avi, perquè les fotossón d’aquest color amarronat? Perquè nosón de colors? Aquestes eren les preguntesque jo li feia a l’avi, en aquell momenten què no m’assabentava què em volia diramb aquell recull de fotos.A poc a poc, amb el pas del temps, iquan ja vaig ser més gran, vaig entendreque no sempre seria una nena, no sempreseria aquella nena que cada tarda arribariaal quiosc i demanaria dos paquets decromos, no. Vaig començar a comprendreque em faria gran, que seria mare, i quearribaria a ser àvia, i que no em quedariapas tal com era en aquell moment. Llavorsvaig captar el concepte de moltesd’aquelles petites converses amb el meuavi. Vaig entendre que el temps passa pera tothom; per als boscos, que ja no tenenla mateixa bellesa que en aquelles fotografiestot i que no eren en color, per als rius iper als mars, que en lloc de viure-hi peixoscom abans, hi residien deixalles, i per aaquells camps, que ara comprenc que vancomençar a desaparèixer per convertir-seen edificis i blocs de pisos, el que és actualmentel meu poble que tant m’estimo,Canet de Mar. Evidentment, el poble hacanviat, les persones han canviat, sobretotla forma de pensar i de viure.Ara sí que entenc les paraules delmeu avi, sí, aquelles sàvies paraules. Heaprès que la vida no és eterna. Algun diales llums s’apagaran i per a altres tot justs’encendran. Espero que de tot el tempspassat se n’aprofitin les coses bones i notornar a caure en els errors d’un tempspassat.Crec que hem de viure la vida amb elscinc sentits, i simplement aprofitar el moment,somriure i, simplement, viure’l. Petonsa tots els avis i en especial, als meus.Laia Benítez, 1r ESOCONCURS FOTOGRAFIAPer a la categoria A(1r i 2n d’ESO)Marina Latre 1r premi20Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

PARLANT AMB EL TEMPSCarla de la Fuente, 2n BatxilleratSemblava que el sol volia tafanejarl’interior de la casa. Va acabarde retirar el tros de cortina quequedava, deixant entrar un raig de llumdesesperat. Des de l’interior, rere el vidre,podia observar el jardí. Va córrer la portaamb tendresa per endinsar-se en els seusrecords. Amb els peus descalços, blancs,ja cansats, va trepitjar la humida gespa, vatancar els ulls deixant que l’olor de rosa eltransportés. I com de poderosa n’és unaolor si d’ella en neixen les emocions!Les roses eren el perfum de la sevadona, la que per a ell seguia sent la d’uncos que en la seva nuesa era capaç defer-li creure en els somnis, la que encarali demostrava que l’amor no només apareixiaa les novel·les. L’edat li havia arrugatles mans i encara que semblés impossible,a través dels seus ulls hi seguia veientla noia jove i angelical de la qual s’haviaenamorat temps enrere.Va seure en un roc mentre mirava elgronxador blau. Ple de nostàlgia va deixarque dins la seva ment s’hi filtrés un vailetque, amb els pantalons plens de fang, lidemanava que el fes volar més amunt, quel’empenyés més fort, fins arribar a les estrelles.Però del seu nét només en quedavaun home i en la cadira d’aquell gronxadortan sols hi vivia un niu de pluja.El vent li voleiava les mànigues de lacamisa i, assegut en silenci, nedava en elsseus dies passats. Durant la seva infantesahi predominava l’aigua. Els carrers havienestat com mars de rialles, com llacs de dolorsi guerra, com rierols d’olor de mentai caramels de llimona. En l’adolescènciael foc li cremava la sang, l’empenta i lesganes de viure havien viscut sempre enaquell cor, al qual ara costava bategar. Lapassió havia estat com la lava, vermella iarrasadora des del moment que va fixarla seva mirada en aquells iris indescriptibles,en aquell rostre de princesa i pellde cotó. Va saber que allò que deien queen veure l’amor el temps s’atura era cert, ique el dia en què va conèixer aquella joveque ara encara dormia al seu costat, vaser el millor de seva vida. En l’adulteri varobar el vent col·locant-lo dins la seva ànima.Això el va ajudar a volar dins del móndel qual havia conegut moltíssimes partsincreïbles que l’havien ajudat a comprendrecom n’eren de meravelloses algunescultures i terres de les quals potser ningúsent a parlar. Plorava com un nen a quise li pelen els genolls i somreia alhora ensaber que, sense adonar-se’n, el temps lihavia jugat el físic i les idees. Ara nomésli quedava la terra, el terra de casa seva ide la seva vinya, la terra que ens cobreixa tots quan ens visita una dona de túnicanegra i aspecte ocult.Aquella nit va decidir aturar el temps, vaparar el cu-cut del menjador, deixant queel tic-tac de tants anys s’escapés per sota laporta. Es va dirigir al mirall del lavabo, onde nou va descobrir un rostre vell i arrugat,una boca sense dents, una ànima que nomésesperava una visita. Sabia que aquellanit no seria com les altres. Va obrir el finestralde l’habitació, una brisa càlida i suau lifestejava el cos, la lluna li absorbia els ulls.Hipnotitzat, va començar a pressentir unasensació agradable i desconeguda. Els seuspeus s’alçaven del terra i no sentia por.De sobte es trobava al barri en el qualtants anys havia viscut. Mirant l’entornva fixar l’ull en un noi de cos esquifit i desomriure lleuger que corria fins a la pastisseria.La seva boca es va fer aigua en recordarels bracets de nata de la senyora Teresa.Quan el noi va sortir de la pastisseria, jaera un jove esvelt i el barri era diferent. Elpodia veure parlar amb altres xicots de laseva edat, treballar a la fusteria amb el seupare que tant havia estimat i menjar-se apetons, en una cantonada, la seva estimada.Li semblava una idea increïble el queestava vivint. Des d’un racó de l’aire es podiaveure a si mateix créixer, era com si totel que havia passat se li estampés a la caraen uns simples minuts. Veure néixer elsseus fills, ensenyar-los a créixer, estimar iabraçar els seus néts. D’un ensurt tornavaa trobar-se a l’habitació on, amb veu baixai abraçant-la, es va acomiadar d’ella.-Les orenetes tornaran, –li va dir.-El sol tenyirà de verd els teus ulls, l’olorde la rosa pujarà fins aquesta habitació.Ara seré el silenci i t’ompliré totes les nits.El temps, estimada, és com una capsade música, la meva corda ha acabat, araafronta el meu record i obre la primaveraamb un somriure.L’endemà al matí, a la porta s’hi podiallegir un cartell que anunciava la sevamort. Els primers dies el jardí va perdreel color, les parets imploraven somriuresi l’Amèlia plorava, desconsoladament,entre els racons. Intentava desprendre’sdel seu record, però suposava una feinaquasi impossible. Va començar a fer elcor fort i va ser aleshores quan va decidirrecórrer al seu secret. Moltes vegades haviatingut etapes en les quals l’oblidava,però se sentia tan desesperada que sabiaque, recórrer a aquella màgia, en el fonsera la millor sortida. Ningú no havia sabutmai qui era l’Amèlia i la seva vida, per aen Pere, havia estat sempre una mentidaimmensa. L’Amèlia posseïa un secret im-Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 21

Sant JordiCONCURS FOTOGRAFIAPer a la categoria B(3r, 4t i Batx.)Carles Comas 1r premipressionant: la seva mare, abans de morir,li va confessar que posseïa unes clausmàgiques, capaces d’obrir el temps. Desde jove les duia penjades amb una cadeneta,però la seva utilització suposava unfet desconegut.L’endemà va pujar a l’estudi d’en Pere.Al costat de la làmpada de peu hi haviauna antiga calaixera en la qual hi acostumavena guardar cartes i escrits amb algunesfotografies. L’Amèlia va tancar elsulls i va respirar a fons. Amb cura es vadespenjar les claus i en va introduir unad’elles al petit pany de plata. A l’acte, elcalaix es va obrir. L’interior era buit, cosaque va deixar la pobra àvia impressionada.Amb respecte i decisió va col·locar lamà a dins. El calaix la va xuclar sencera, lapor envaïa el seu pobre cos i la respiracióli augmentava en veure que el que li haviapassat suposava una bogeria.Es trobava en una sala confortable ibonica. A la dreta hi havia una xemeneiaenorme de color negre intens que despreniauna foguera excel·lent. A l’altra bandas’hi podia veure un sofà amb coixins deseda rosats. Tot i això, el que més li va cridarl’atenció fou que enmig de l’habitacióhi hagués una porta sense paret, la qualper lògica no tenia destinació. Li semblavaincreïble el que li estava passant,però l’amor podia més que la por. Ambla mà tremolosa va obrir el pom. De nouva entrar en una sala que era blanca comla neu. Va quedar totalment impressionadaal mirar-se les mans i veure que lesarrugues havien desaparegut a l’acte, enpoder tocar-se de nou aquella cabelleramorena que de jove li omplia el cap. Semblavaparanormal però tornava a ser unanoia de 19 anys. Al fons hi havia un roureimmens que quasi se sostenia a l’aire. Apoc a poc s’hi va acostar quasi de puntetes.L’arbre era com una petita cova. Almig del seu tronc contenia una espèciede forat. L’Amèlia va mirar l’interior, on vadescobrir un enorme rellotge daurat. Sobreel número dotze hi havia escrita unafrase que amb tafaneria va llegir: Jo sócles hores i els temps de les persones dela terra.Amb sorpresa i fascinació va comprendreque es trobava davant del temps. Comque ara era una noia jove, el seu cos suposavaser més lleuger i prim. Va posar unacama dins el forat de l’arbre i després hiva col·locar l’altra, fent un salt per trobarsea l’interior. Va recórrer un passadís fosc,que semblava etern per la seva llargada.Les parets eren plenes de rellotges de totamena i de diferents colors. Alguns encarafeien tic-tac, però la majoria es trobavenparats o fets malbé. Va seguir caminant apoc a poc mentre anava observant tots elsrellotges que penjaven de les parets.A mig camí va trobar una butaca depell marró amb els reposabraços de fustamassissa. Semblava que la destinació eraaquella. Rere la butaca hi havia una cortinagruixuda de vellut vermell que cobriala paret. L’Amèlia, cansada de caminar, vadecidir seure a la butaca per reposar i, desobte, va sentir una presència. Encara queno veiés ningú, sabia que l’estaven observant.El cor li va començar a bategar ambdesesperació quan va sentir darrere seuuna respiració fortíssima que esperavaque la noia es girés per endur-se l’ensurt.Amb un temor indescriptible, l’Amèlia esva girar i a l’acte va quedar immòbil enveure aquella criatura. Era d’estatura mitjana,el seu cos estava recobert d’unaespècie de mucositat de carn, la sevaboca era gruixuda i verda, no tenia pèl iel seu cap era ple d’ulls que miraven a totesbandes. Sense paraules, l’Amèlia es vaaixecar de la butaca i el monstre va seure iva abaixar el cap per poder-la mirar.-Amèlia, no tinguis por, –li va dir.-Em dic Abulla i sóc el pas del temps pera tots els éssers mortals de la terra.La noia espantada va balbucejar:-Per què tens tants ulls?-Tants ulls dius? En tinc 365, un per acada dia de l’any, m’he encarregat de mirarbé que cada persona creixi i mori en eltemps preestablert.L’Amèlia va sentir la fascinació i els genollssemblava que deixaven de tremolar.-He vingut a demanar-te que em retornisl’amor de la meva vida. Si us plau, retrocedeixel temps.-Com dius, noia impertinent? Comt’atreveixes a interrompre les normes? Decap manera!L’Amèlia li va mostrar les claus a l’Abullapretenent fer-li entendre que, si li retornavaen Pere, li donava més poder del queposseïa.-Maleïda sigues, però el teu pacte éstemptador, anem a jugar amb el pas deltemps.La bèstia es va aixecar de la butaca i varetirar la cortina de vellut vermella. Darreres’hi amagava una enorme palanca devidre. Es va ajupir una mica per estirar-la id’aquesta manera poder moure el tempsdels humans.-Quan marxis, en Pere tindrà dinou anysi t’esperarà en el vostre carrer. Sortiràsd’aquí amb la joventut. Jo ara obtinc elpoder de controlar tots els minuts, horesi segons. Això sí, amb el pas del temps nos’hi pot jugar, tan sols ets una excepció.L’Amèlia li va donar a l’Abulla les claus ide nou es va retrobar amb en Pere. Es vaabraonar a sobre seu amb una abraçadaforta.-Estàs bé, Amèlia?-El temps, Pere, és com una capsa demúsica i la teva corda de moment no s’haacabat. T’estimo.El noi se la va mirar rient i pensant queper un moment havia perdut seny.-Au va! Anem somiadora. Jo tambét’estimo.22Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

però per una forta discussió amb la mevaàvia, van marxar a viure a l’altra puntadel món, a Austràlia per ser exactes.Quan van morir els meus pares, no vanvenir al seu enterrament per no haver deveure a la meva àvia i quan ella va morir,no es van poder fer càrrec de mi. Tambéem van explicar que els meus parestenien una famosa i poderosa empresaque va anar acumulant deutes, i tambéenemics i, al final, va acabar tancant. Lapolicia va dir que la seva mort havia estataccidental, però qui els coneixia creiaque havia estat cosa d’un dels empresarisal qual devien diners. Mai no ho va saberningú, i mai no ho sabrà perquè el cas jafeia temps que estava arxivat.Aquella trobada em va servir per reunir-meamb la meva família. A partird’aleshores vaig deixar d’estar sol, vaiganar a viure a Austràlia tot i que el meuanglès no era gaire bo. No em va costargaire adaptar-me, des del moment enquè vaig conèixer els meus tiets vaig saberque eren bona gent i que podia confiaren ells.En arribar, em van portar a una habitaciómolt acollidora que havien preparatper a mi. Vaig prendre un reconfortantbany d’aigua calenta, gairebé vaig engolirun entrepà que m’havia preparat la Dianai, tot seguit, me’n vaig anar a dormir.No vaig trigar a caure adormit ja que elviatge m’havia deixat exhaust.Vaig dormir fins ben entrat el matí,vaig vestir-me i em vaig dirigir a la cuinaper esmorzar. En aquell moment, vaigsentir-me feliç. “La meva família” vaigpensar. Per primera vegada a la meva vidatenia algú al meu costat.Després d’esmorzar, la meva tieta emva explicar tot el que sabia dels meuspares. Segons el que em va dir, erenpersones senzilles tot i la fortuna quehavien acumulat al llarg dels anys. Elsseus problemes van començar desprésde l’accident que hi va haver a la fàbricade la qual eren propietaris. La famíliadel treballador accidentat va denunciarl’empresa assegurant que les mesures deseguretat no eren suficients i arran d’allò,es van iniciar un seguit de judicis contraels meus pares. Tot i que tenien a favorseu un dels millors advocats de la ciutat,van perdre el judici i la pena imposadava ser pagar una elevadíssima quantitatde diners. Els seus estalvis els van permetrepagar-la, però poc temps després,una empresa del mateix sector va afirmarque els havien plagiat un projecte i aixòva comportar un nou judici que, òbviament,van tornar a perdre.Aquesta vegada no disposaven defons suficients com per pagar la multa ivan haver de demanar un préstec. A causad’això, van endeutar-se força i tambévan aconseguir l’enemistat d’alguns delsgrans empresaris del mercat. Per tot això,l’empresa va fer fallida i els meus paresno van tenir altre remei que acomiadarels treballadors i tancar-la.Semblava força sospitós que d’un diaper l’altre tot se’ls hagués girat en contra.Va arribar un moment en què elsmeus pares van començar a sospitar quealgú els havia boicotejat. No van tenirtemps per esbrinar-ho, perquè un dia,mentre tornaven a casa després d’un soparbenèfic, un cotxe els va envestir perdarrere i van sortir de la carretera. Quanl’ambulància va arribar, es trobaven moltdèbils i els metges no van poder fer resper salvar-los.Després d’això, la meva àvia va obtenirla custòdia i em vaig traslladar a casaseva. No sé per què no m’ho va explicarmai, però suposo que tampoc va tenirtemps per fer-ho, ja que quan va morir,jo tan sols tenia set anys acabats de fer.Ara ja és igual, sóc feliç de conèixerel meu passat i haver retrobat allò quesempre havia anhelat. El que encara empregunto de vegades, ara que ja fa tantsanys que vaig conèixer la meva cosina, éscom va aconseguir contactar amb mi. Noentenc com va arribar a la meva escola siella vivia a Austràlia, ni com va esbrinarel meu nom. El cas és que, gràcies a ella,la meva vida va canviar.Sempre havia pensat que estava sol,fins que un àngel que es diu Diana emva trobar i em va obrir les portes del cel,on hi havia la meva família i on per fiels meus dubtes sobre el passat van poderdescansar en pau.CONCURS FOTOGRAFIAPer a la categoria B - Clara Soler Accèssit24Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

XVI CERTAMEN LITERARIJURAT: Marta Bosch, Toni Chaveinte, Xevi Escrihuela, Lluís Illas, Carina Torres i Lurdes Vallicrosa.1r cicle -Prosa1r premi: El temps del meu avi Laia Benítez 1r ESO2n premi: Mai és massa tard Paula Llagostera 2n ESO3r premi: Vides paral·leles Mariona Riera 2n ESO2n cicle -Poesia1r premi: Escriure Martí Arañó 3r ESO2n premi: Desolació Francesc Ferrer 3r ESO3r premi: ..... Desert1r cicle - Poesia1r premi: Somnis Iraia Botella 2n ESO2n premi: La vida Àlex Arenas 1r ESO3r premi: La xocolata Carla Calvache 1r ESO2n cicle - Prosa1r premi: Rescatat del passat Marta Ullastre 3r ESO2n premi: Horrorós temps passat Francesc Rodríguez 4t ESO3r premi: Desitjos abans de morir Cristina Martínez 4t ESOBatxillerat-Prosa1r premi: Parlant amb el temps Carla de la Fuente 2n Batx2n premi: Abraçada al coixí dels Samanta Peláez 2n BatxSomnis prohibitsBatxillerat - Poesia1r premi: Vida i llibertat Samanta Peláez 2n Batx2n premi: Un any Carla de la Fuente 2n Batx3r Premi cat-A2n Premi cat-A3r Premi cat-B2n Premi cat-BCONCURS DE FOTOGRAFIA DIGITALPer a la categoria A (1r i 2n d’ESO):Marina Latre1r premiPaula Llagostera 2n premiJordi Seijo3r premiPer a la categoria B (3r, 4t i 1r Batx.):Carles Comas1r premiLluïsa Ospina2n premiGerard Justícia3r premiÀfrica AlàaccèssitClara SoleraccèssitAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 25

Sant JordiCREACIONS MULTIMÈDIAAquest any hem tingut com a novetatel concurs de creacionsmultimèdia. Per ser la primera vegada,considerem que ha estat un èxit, iesperem que en les properes edicionsl’alumnat s’hi engresqui de valent. Elsparticipants han hagut de desenvoluparla seva creativitat en els seus vídeos.En la categoria A (1r i 2n d’ESO), elsguanyadors del 3r premi (els altres premishan quedat deserts) ens han explicat:“Hem inventat un telediari en 3D. Primervam voler fer un tema còmic i vam acabarfent un telediari humorístic. El que més vacostar va ser que en Marc no rigués en elsmoments que no tocava.”Jordi Seijo, David Seijo,Marc Banchs i Carles BorrellCAT B 1r premi: Marc F, Pau i Marc SCATB 3r premi: Pol, Kevin i AnderCategoria A: Seijos, Marc i Carles26Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010En la categoria B (3r, 4t d’ESO i 1rde Batx.) s’han atorgat els tres premis.Els tercers ens han dit:“Hem creat un vídeo sobre elque més ens agrada: les bicis. Eltema és el nostre pa de cada dia.L’any que ve pensem tornar-nos apresentar.”Pol Quintana, Kevin Sánchezi Ander EstebanEn Dídac Masvidal, guanyador delsegon premi, ha presentat un vídeoespectacular titulat SamplerMoyo:“Aquest vídeo està dedicat aun dels membres del nostre grupde Street Stunt (Free Jumpers), jaque farà cosa d’un mes va sofriruna lesió en un entrenament i esva fracturar el colze.D’alguna manera esperàvemla falta de participació dels alumnesde l’institut. Tot i així, felicitotambé els altres grups per la seva participaciói els animo que segueixin creantnous vídeos.Bàsicament tots els vídeos que femsón de la mateixa temàtica, ja que és unesport molt poc conegut itambé poc considerat. L’úniccamí pel qual ens podem donara conèixer és fent vídeos(també en tenim uns quantspenjats al youtube).El vídeo el vàrem fer entreels components del grup, quesom en Daniel (conegut com aMoyo), a qui va dedicat el vídeo,en Nelson (conegut coma Negro) i jo Dídac (conegutcom a Siri). Tots tres formemun grup des de fa aproximadamentdos anys.”El vídeo titulat Metamorfosis,fet per alumnes de 3rd’ESO, va ser el guanyador:“Vam tenir la idea de ferun curtmetratge d’animacióamb plastilina. La idea ens vavenir de sobte, i no teníemgaires esperances de guanyarperquè hi havia molta competència.L’any que ve esperempresentar-nos-hi per segonavegada.”Marc Fuster, Pau Pujadasi Marc SisquellaCAT B 2n premi: Dídac MasvidalCat B 2n premi: Nelson

Galeria de fotos DIADADecoració del vestíbul feta per l’USEEDepartament de catalàGuanyadores del certamen literaride batxilleratRepresentació teatralIntercanvi de llibresSant Jordi, el drac i la princesaAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 27

Guanyadors del certamen literari de 1r cicleGuanyadors del certamen literari de 2n cicleJenifer Sánchez i Susanna PérezProfessors de música28Partit de bàsquet professors vs. alumnesAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010Vicenç Lloret, autor de l’obra‘Un altre Sant Jordi, si us plau’

VIATGE A BERLÍN ‘10En el moment en què tothom va pujaral tren i es va posar en marxa, vàremcomençar a intrigar-nos més sobrequè faríem allà, com serien els nostrescompanys i com ens podríem moure perallà (això vist des de el punt de vista de lagent que hi va anar per primera vegada).Quan vam arribar a l’aeroport i vam sortir,teníem tanta il·lusió que no sentíem elfred, però poc a poc ens vam anar posantles dessuadores i a sobre els abrics. Allà,al costat de l’avió, ens vàrem fer la nostraprimera foto en grup. Quan vam haver recollitles nostres maletes, vam trobar-nosamb dos professors alemanys, els qualsens van indicar el camí cap a l’estació demetro per anar cap a Berlín.En arribar a Berlín i sortir de l’estació,ho vam veure tot nevat i blanc. Totsal·lucinats per la blancor sense límit quehi havia, vam arribar fins al punt de trobadaa l’estació de tren de Spandau. Allàja feia una petita estona que les nostresrespectives famílies ens estaven esperant.Els qui vivíem l’experiència per primeravegada ens sentíem cohibits, mentre queper als de batxilleratva sertota una granalegria retrobar-seamb lesfamílies alemanyes.Llavorsens vamacomiadar entrenosaltresi cadascú vaanar amb laseva respectivafamília.- 16 de gener,el nostre primer dia a Alemanya. Jo vaigsortir de la meva habitació i vaig anar almenjador, allà em vaig trobar amb unataula plena de menjar per esmorzar. Hihavia tres tipus diferents de pa, varietatAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 29

de melmelada i també menjaven ous ferrats.Després vaig anar amb el meu companyPascal, amb la Cristina i amb la sevacompanya Teresa a donar una volta perBerlín i vam veure llocs com PotsdamerPlatz i d’altres.- 17 de gener, el segon dia va ser semblantal primer, però vam anar amb enFrancesc i el seu company Yannick a unmuseu d’animals dissecats.- 18 de gener, el tercer dia i primer dia decol·legi, jo anava juntament amb la Mariai en Francesc a la classe 11, que equivaldriaa 1r de batxillerat d’aquí. Tots parlaven,canviaven les taules de lloc i seien onvolien, però tan bon punt va entrar la professorade francès, tothom es va asseurefent un silenci quasi sepulcral.Mentre la professora explicava i preguntava,gairebé tothom participava, tannois com noies, i ningú no parlava tret dedues o més persones, però en un to gairebéimperceptible.La classe va començar a les 8:08 horesaproximadament (ja que la professora vaarribar a aquella hora) i va acabar a les8:45h. A segona hora va ser més o menysel mateix, també hi havia gent que arribavatard a les classes.A tercera hora el nostre grup catalàens vam dirigir a la sortida i vam anar a visitarllocs de Berlín. Per desplaçar-nos havíemd’anar sempre amb bus o amb tren.Primer vam anar a un museu d’esculturesde l’antiguitat que, des del meu punt devista, va ser força avorrit, tanmateix la restadel dia va ser interessant.- 19 de gener. Alguns de nosaltres novam entrar a la classe dels nostres companys.Ens van dir que si volíem podíemquedar-nos fora i donar una volta pelcol·legi. Més tard vam anar, un altre cop,a fer més turisme per Berlín i vam visitarun altre museu, però aquest va ser forçainteressant per a tots, tractava la històriad’Alemanya. Cap a la tarda vam visitaruna tenda on hi havia vaixells, la porta deBrandenbrug i demés, fet tot de xocolata!Se’t feia la boca aigua només de veure totallò.- 20 de gener.Aquí tothom jacomençava a estarmés cansat,però nosaltrescontinuàvem visitantllocs famososcom la portade Brandenburg,“die Mauer” (elmur), etc., peròno vam poderanar al Bundesrat,o al museumodern, ni a altresllocs, perquè va arribarel President d’Israel ivan prohibir l’entrada alvoltant dels llocs on eraell.- 21 de gener. Al matívam anar al camp de concentracióque hi havia alsafores de Berlín. Va sermolt interessant de veurei aprendre, però malauradamentestàvem entre-15º i -20º i la gent posavamés atenció a entrara algun lloc calent que aescoltar el guia. Després,cap a la nit, vam fer el soparde comiat a una pizzeria. Aquell va serel dia més divertit i bonic de tots, però vaser el més curt.- 22 de gener. L’últim dia que estàvemamb els nostres companys. Ens trobàvema l’estació de Spandau i totes les noiesploraven i tothom es sentia trist, incloenthiels pares.El viatge amb el tren de tornada va sermés silenciós i ploraner que el d’anada.Tothom observava els regals oferts per lesfamílies i recordàvem els moments divertitsque havíem passat junts.Ha estat una experiència que tornaria afer sense dubtar, però la propera vegadam’agradaria que durés una mica més!Marta Bujalance, 4t ESO A30Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDESCRÓNICA DEL VIAJE A MADRIDDía uno: el pianista que no perdíael compásPoca cosa hay que comentar sobre el viajede ida a Madrid. Fue difícil apreciar laciudad de Medina Celi desde el autobús.Otra incidencia remarcable es tal vez elparque eólico (o tal vez no). Las dos películasfueron entretenidas, especialmentela segunda (la primera ya la había visto).La llegada a Madrid fue más interesante.En mi vida había visto más banderas españolasen un solo sitio. Madrid está llenode banderas españolas. Entre los edificiosque vimos distinguí “La ratonera” en unteatro. Me hizo gracia. Creo que fue el añopasado cuando leí la celebérrima obra deAgatha Christie, convertida en una obrade teatro imperecedera, durante muchotiempo en cartel.La pensión Aguilar me produjo una impresiónbuenísima: un lugar limpio, correctoy a todas luces, suficiente para elviaje (no necesitábamos un hotel de lujo,tan sólo un lugar decente donde dormir yalmorzar. Eso tan sólo, y nada más).La salida de la pensión fue divertidísima.En primer lugar, el mastodóntico edificiode la “Iglesia de Scientology” (¿no podríantraducir el título por completo?). No faltaronganas de entrar, pero sí valor, metemo… Las obras delante del Congresome confirmaron un axioma universal: Madridsiempre está en obras. La estaciónde Atocha estaba igual. El camino haciael museo fue productivo. Por el camino,pasamos por delante de dos Ministerios:el Ministerio de Sanidad y Consumo, y elMinisterio de Educación (me sorprendióque tuviera una entrada tan…normal? Meesperaba una entrada más espectacular.).El Gran elefante erguido me llamó muchola atención, y el jardín vertical me recordóel Centro de Arte Santa Mónica, enBarcelona.El Museo Nacional Reina Sofía me gustómucho. La parte más inesperada fueel pájaro lunar, que yo creía que era unaamalgama entre un unicornio y un búfalo,hasta que Gema me explicó que setrataba de un pájaro lunar. Obvio, ¿Quiénno ha visto un pájaro lunar alguna vez?El “Gran Profeta” me agradó, pero no meemocionó. El “Guernika” me gustó, megusta ver cuadros y obras de arte famosas.Pero debo confesar que la pinturano acostumbra a conmocionarme. Noobstante, la “Tertulia del café Pombo”,que está en el libro, en el apartado de lavanguardias (qué raro), nos esquivó. Laexposición temporal fue mi favorita. Lostítulos eran muy originales: “Monodoradosin título”. Pero lo que más me chocó fueun vídeo. En él, una mujer desnuda (sentadasobre un piano), daba golpes con elpie al pianista (supongo que lo hacía paraque el pianista no perdiera el compás). Elarte moderno a veces me da la impresiónde que es absurdo. Creo que tal vez el artemoderno es, efectivamente, muy absurdo,pero se actúa como si tuviera mensaje. Otal vez, soy insensible al arte. Cuando veouna película de Stanley Kubrick, pienso lomismo. Pero nunca antes había visto unaobra de arte que se pisa. La emulación delsistema circulatorio también me sorprendió.Mientras decidíamos la escalera, medi cuenta de algo: no había visto un solofósil en Madrid. Siempre me fijo en las rocas,porque espero encontrar algo interesanteen ellas (y en efecto, en lugares taninsospechados como un campo de concentraciónnazi, he encontrado fósiles). Ysolo había visto granito, al contrario queen Barcelona o Blanes (la acera está llenade foraminíferos). Curioso, los mapasgeológicos sitúan Madrid en medio sobremamíferos fósiles.La otra tertulia fugitiva fue la del caféGijón, que por falta de interés y tiempo,no la hicimos. El FresCo me gustó mucho:el buffet libre es fenomenal. Tras todo unatarde de trote, mis pies agradecieron elregreso a la pensión.Día dos: cráneos griegos enla ResidenciaEl recorrido por Madrid empezó requetebién.Las calles contenían fragmentos deobras, y las calles eran bonitas. Además,es interesante escuchar a Eliécer.La plaza Santa Ana fue muy agradablede ver y está muy vinculada al teatro. Porlas calles de Madrid, un segundo axiomafue revelado: en todas las calles, hay placasque dicen “Asegurada de incendios”.La influencia literaria incluso se ha infiltradoen la cocina, como muestra el restaurante“Domine Cabra”. Antes de entraren la casa de Lope de Vega, fuimos al Ateneo,donde reconocí un retrato de EmiliaPardo Bazán, sobre la cual expuse el trimestrepasado. Antes de llegar al Ateneopasamos por delante de la casa de Miguelde Cervantes, aunque si no recuerdo mal,sólo quedaba la fachada (¿asegurada deincendios también?) La casa de Lope deVega fue mas interesante. La guía era muysimpática, y lograba sumergirme en el Siglode Oro: olores, ratas y plagas dentrode la casa (las patas de la cama me recordaronvagamente a las del flamenco). Losespejos de plata me sorprendieron (sabíaque los espejos tienen un baño de plata,pero no me imaginaba espejos hechos deplata). El secretero me pareció un poco“no secreto”, no es muy difícil imaginarseque hay un compartimiento secretosi se busca con atención (me imagino).No obstante, el mejor momento llegócuando la guía nos describió el sistemaAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 31

del “Agua va!” . Seguidamente fuimos a laResidencia de Estudiantes, situada al ladodel Centro Superior de InvestigacionesCientíficas. Sinceramente, yo me imaginabaque la Residencia era algo obsoletoy del pasado, sin ninguna relevanciaactual (aparte de la histórica, claro: Dalí,Buñuel, Lorca…). Pero no, la Residenciasigue siendo un organismo vivo, y sigueacogiendo y llevando a cabo actividadesculturales.Fue en medio de la charla, cuando seme pasó una idea por la cabeza: la cabezadel efebo rubio era el emblema de laResidencia. Hace unos meses leí el libro“Brontosauros y la nalga del Ministro”, deStephen Jay Gould (un grandísimo divulgador),y en particular, el ensayo quetrataba del ángulo facial, una de los múltiplesmétodos usados por los científicosde antaño (juntamente con la frenologíao la craneometría) para la discriminacióny para establecer una gradación de clases.Petrus Camper, el defensor del ángulofacial, defendía que el ángulo facial indicabauna gradación entre razas: los africanostienen una ángulo racial pequeño,similar al de los monos, y los europeos, enespecial, los griegos, tienen un ángulo facialmayor. Así pues, me decidí a hacer elángulo facial de la cabeza del efebo rubio.Si no recuerdo mal, lo he dibujado comola leí en el ensayo. Efectivamente, el efeborubio puede estar contento de tener unángulo facial importante. Posteriormentevisitamos el Santiago Bernabeu, y el parquedel Retiro. Fue muy bonito, y recorrimosparte de este último (pues no habíamosquedado atrasados y queríamosatrapar al grupo de los profesores. No lologramos).Día tres: las águilas de ToledoEl tercer día empezó con una visita al Museodel Prado. Empezamos con las pinturasnegras, que ya conocía, y me gustómucho la pintura de “Saturno devorandoa su hijo”. El perro asomando entre la arename gustó, es muy diferente delas otras pinturas, y muy innovadorapara su época. EL gigantescocuadro de los fusilamientos del tresde mayo es impresionante, pero,vuelvo a decir, no me conmocionódemasiado. Después de visitara “Las hilanderas” (que nos recuerdael peligro del orgullo, -hybris-,concretamente en el cuadro). Si norecuerdo mal, fuimos a La guindadel pastel fue “El jardín de las delicias”,de El Bosco (que muestra loduro que es vivir en el infierno). Elclaustro integrado en el museo megustó y sorprendió positivamente. Inmediatamentedespués, fuimos a Toledo. Medio la impresión de que era una ciudadmuy antigua: adoquines en la calle, callesestrechas. Después de la visita fallida a laCatedral fuimos a comer. Me hizo graciaver la iglesia en la que se rodó la película“Te doy mis ojos”. La visita a la sinagoga,lo siento, fue algo aburrida. Me parecióun edificio muy frío, soso y sin mucho interés.Aunque me gustó oír la descripciónarquitectónica sistemática que hizo de élEliécer. La iglesia fue más interesante. Noesperaba las águilas de la falange en Toledo,me esperaba un ángel, un apóstol,o un Santo, iglesia fue bonita. Me llamóla atención la presencia de más símbolosfranquistas en el interior. El claustro erahermoso, pues en las columnas habíaesculpidos pájaros y monos (con instrumentosestos últimos). También habíaun confesionario (que da la impresión deser muy antiguo, aunque no lo es tanto sise piensa bien). Los arcos eran tambiénmuy llamativos. Mientras íbamos haciael autobús, me fijé en la gran cantidad deespuma que llevaba el Tajo y también enel detalle de que parece que rodeaba laciudad.De vuelta a Madrid nos acompañó unalluvia, tan cariñosa, que no se quiso apartarde nosotros en todo lo que quedabade día. Así que el diluvio nos siguió hastaChicago (¡nos quería tanto, que nosacompañó hasta América!), dejándonos atodos bien mojados. El musical, “Chicago”,me encantó. En ella salía un autor de laserie “Amar en tiempos revueltos”. El mejormomento fue cuando la cantante fuedescubierta: era un hombre, menuda sorpresame llevé. Al salir, la lluvia amainó. Yde regreso a la pensión, vi la papelera delos caídos. Me refiero a los paraguas caídosen combate ante la lluvia, tirados enla papelera, cuando ya han prestado susservicios. Una vez más, mis pies agradecieronllegar a la pensión.Día cuatro: la entrevista perdidaEl último día fue muy interesante. Tal vezal principio fue más aburrido, pero a medidaque recorríamos más calles, más cosasinteresantes veíamos: la tienda de lagrabación de hace dos años, los azulejosde la farmacia (un azulejo era especialmentecurioso, Diarretil, a solo cuarentacéntimos), la plaza de las estatuas de losrevolucionarios (con sus gafas, a la últimamoda), y la escuela del catalán. Fue en laplaza donde nos entrevistó la reporteracatalana de Onda Cero. Esta entrevista nola he llegado a escuchar: no me enteré decuando se emitía… Tras visitar algunascalles más, el grupo se separó. Fuimos aver el templo egipcio de Debod, una curiosidad(un templo egipcio en el centrode Madrid). La reunión en la plaza (concuatro-anuncio hombres diciendo “Comooro”) se efectuó un poco tarde. Llegamosal Hard-Rock’s (un lugar singular) algomás tarde. El viaje de vuelta fue muy agradable.Al fin Dídac logró que el conductorpusiera “Transporter”, que a mi me gustó.Curiosamente, en el Hard-Rock’s habíahablado sobre la trilogía de Mad Max (hevisto las tres), recomendado especialmentela tercera parte. Y en el autobús, porcasualidad, justamente pusieron “MadMax 2”. Encima en versión original (a miparecer, una ocasión espléndidapara practicar australiano, si esque existe), lo cual debió de serla gota que colmó el vaso, puescasi nadie en el autobús estabaprestando atención a la película.Me sorprendió, a mí me gustómucho: el tema del Apocalipsisy los desastres naturales me fascina.La película me emocionó,pues me chocó ver la brutalidadinhumana en el desierto.Marc Riera, 1º Bachillerato B32Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDESLa depuradora de Sant Pol ila potabilitzadora de PalafollsEl passat 28 de gener els alumnes de 3rd’ESO vam fer una sortida a la depuradorade Sant Pol de Mar i a la potabilitzadorade Palafolls, acompanyats per sisprofes (Teresa Matamoros, José Chicote,Sònia Alarcón, Maria Rutés, Maria Font ien Toni Chaveinte).Vam sortir, com sempre, de la paradad’autocars de davant de Comediantsi vam agafar l’autopistaen direcció a Sant Pol. En arribari baixar de l’autocar va ser quasiimmediat que tothom es posés aqueixar-se del fred que feia, i ésque, feia un fred que pelava!A la depuradora ens van explicartot el procés pel qual passal’aigua residual abans que la tornina llançar al mar. Després vamtornar a agafar l’autocar i ensvam desplaçar fins a Palafolls per visitarla potabilitzadora del riu Tordera, que enaquest moments és substituïda, gairebé,per la dessalinitzadora que hi ha al costat.En acabar, vora la una del migdia, vamtornar a l’autocar per fer el viatge de tornadacap a Canet a dinar i tornar a la tardaa l’institut (cosa que no va fer gaire gràciaa la majoria del personal...).Susanna Pérez, 3r ESO ASortida de primer d’ESOal ZooEl dimarts 23 de març els alumnesde primer d’ESO van feruna sortida al zoo de Barcelona.Els van acompanyar en Ferran Casanova,la Teresa Matamoros, enMiquel Giménez, Lluís Illas i EnricAbadal. Van anar amb autocar ivan passar-hi tot el dia.Van visitar molts tipus d’animals:elefants, hipopòtams, cocodrils,lleons, cabres, flamencs,monos, ocells, galls d’indi, etc. Lasortida va ser molt divertida i pudent.Iris allainBàrbara Olivares3r ESO DSortida al Museu Nacionald’Art ContemporaniEl passat 6 d’abril, l’alumnat de segonde batxillerat de l’assignaturad’Història de l’Art, va gaudir d’unasortida al Museu Nacional d’Art Contemporania Barcelona (MNAC). Vansortir a les 9h i van arribar a les 14h,ja que la visita guiada pel museu vadurar tan sols dues hores. Els professorsque els van acompanyar van serla Mercedes Ros (del departamentde socials) i en Xevi Escrihuela (deldepartament de català). Ens han explicatels alumnes que el museu, enalgunes zones, estava en obres, cosaque els va causar algunes molèstiesper no poder visitar-lo com ells imaginavenque el podrien haver visitat.En concret, el que van visitar vaser la col·lecció d’art romànic, gòtic,renaixentista, bàrroc i modern i contemporani(que va ser el que teniauna especial incidència ja que és lapart més extensa del temari que hantreballat els alumnes).La informació que se’ls va donarallà al museu va ser molt últil i profitosade cara a l’universitat i l’alumnatva quedar molt content de la visita.Andrea Tiburcio, 3r ESO APerduts dins del laberintEl dia 17 de març, els humanistes de primerde batxillerat van fer una sortidaal Laberint d’Horta a Barcelona. Desprésd’arribar al destí, havent emprat el transportpúblic, van iniciar l’àpat matinal auns bancs situats a la pròpia entrada.Un cop acabat l’esmorzar, els alumnesvan entrar al parc tot seguint les indicacionsde la Lurdes Villacrosa. Durant el seutrajecte a través del parc, van rebre unasèrie d’explicacions sobre les diferents estàtuesi relleus.Desprès de les explicacions, els alum-nes disposaven d’una hora lliure per investigarel parc. Cal remarcar que, a causade la pèssima orientació del humanistes,tres dels alumnes es van extraviar als interiorsdel laberint, desconeixent que persortir-hi sense problemes, cal orientar-se idirigir-se únicament a l’esquerra. Per culminarla sortida, els alumnes es van dirigira l’estació del metro on, morts de gana,esperaven el transport que els duria acasa a saciar aquesta fam.1r Batxillerat HumanísticAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 33

SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDESEls Passarel·les al cine: “Furia de titanes”Nascut com un déu però criat perl’home, Perseu és incapaç de salvarla seva família adoptiva del déu del’infern, Hades. Sense res a perdre, Perseus’ofereix voluntari juntament ambels guerrers més valents d’Argos peranar a buscar alguna pista de com matarla bèstia marina anomenada “Kracken”.Io, una deesa maleïda per un déu,l’ajuda en el seu viatge i li comentaque hi ha una possiblitat de matarla bèstia: ha d’anar a peguntar a les“Graies”, que són tres bruixes que hosaben tot, com pot derribar al Kracken.Així doncs, es posen en marxa, peròes troben abans amb els mestres delsdesert, uns bruixots que dominen unsescorpins gegants i aquests ajuden aPerseu a arribar al seu destí. A llarg dela pel·lícula va sortint un personatge curiós,Acrisi, l’antic rei d’Argos, però queen el film està posseït per l’ànima malignad’Hades i, per tant, ajuda a aquestúltim déu a derrotar Perseu. Aquest personatgeno té gaire a veure amb la figuramitològica real, Acrisi, qui era l’avi dePerseu, mentre que en el film en representael padrastre.Un cop en Perseu i els homes valentsque l’acompanyen es troben davant lesGraies, aquest les amenaça amb llençarlosl’únic ull que comparteixen si no lirevelen com matar al Kracken. Aquestesaccedeixen i li diuen que ha de tallar elcap de la Medusa, una de les tres gorgones,i ensenyar-lo a la bèstia marina.Es posen en camí cap a l’inframón, onhi viu la Medusa, i allà tots lluiten perdecapitar a aquest ser infernal i seductor.L’únic supervivent és en Perseu iaconsegueix tallar-li el cap a la Medusa.L’embolica ben fort sense mirar-loper evitar convertir-se en pedra i fuigcorrents d’allà. Al sortir-hi, Perseu i Iosón atacats per Acrisi i acaba morint Iotal com estava escrit. Perseu amb moltapena arriba ràpid a Argos. Mentrestant,a l’Olimp, Zeus ordena que Hades alliberial Kracken, qui més tard ataca laciutat d’Argos.El Kracken comet atrocitats a la ciutati tot just quan va a menjar-se la princesaAndròmeda, Perseu treu el cap dela Medusa i li ensenya al Kracken. Aquestes converteix en pedra i s’enfonsa comun roc dins del mar. Perseu salva a laprincesa de ser devorada per la bèstiacom Sant Jordi davant del drac. Però adiferència de la llegenda catalana, Perseuno es queda amb Andròmeda (enel mite real sí).Tot seguit, Perseu ambl’espasa que li va donar el seu pare real,Zeus, envia a Hades a l’infern i Zeus coma recompensa, dóna al seu fill la companyaque estimava, Io.Raúl Mayas, 3r ESOL’Auca del senyor Esteveal TNCEl dia 3 de març els alumnes de 3r ESOvan fer una sortida a Barcelona al TeatreNacional de Catalunya. Hi vam anar perla tarda, de dos quarts de quatre fins a lesvuit del vespre. Vam anar a veure L’Aucadel senyor Esteve, ja que vam llegir el llibreabans. Els professors acompanyants erenl’Anna Martín, Eliecer Navarro, Rita Gonzálezi Isabel Duran.Quan vam arribar hi havia molta gentd’altres instituts. El teatre era molt grani era bonic. L’obra al principi era molt interessanti entretinguda, però quan vaanar passant el temps es va anar fentpesada, dues hores asseguts en unescadires petites i no molt còmodes. Peròl’obra i els preparatius estaven molt benfets, hi havia una cinta corredissa enmigde l’escenari, mobles que es retiraven através de tècnics. Els personatges eren:l’Esteve, l’Estevet, el senyor Pau, la senyoraFelícia, la Tomasseta, els dos criats, i enRamonet. Cal dir que la setmana següentvan anar a veure la mateixa obra els alumnesde 4t d’ESO.Tot i que se’ns va fer llarga, consideremque va ser una sortida profitosa.Bàrbara Olivares i Iris Allain 3r DPortes Obertes a la UniversitatAutònoma a BarcelonaEl dia 10 de febrer tots els alumnesde 2n de batxillerat van anar a visitarla Universitat Autònoma de Barcelona.Van sortir amb autocar a tresquarts de nou del matí i van arribarmés o menys a dos quarts de tres dela tarda.Van distribuir les xerrades pertorns. En el primer torn, podies elegirla xerrada a la qual volies assistir,després feies una mitja hora dedescans i després una altra xerradaque també escollies. En les xerradesparlaven una mica de la selectivitat,que és un tema molt important peral futur dels estudiants, i també delfuncionament de la universitat.Principalment, els alumnes vantrobar que era una sortida molt interessanti que els servirà per orientarels seus estudis i també per prepararseper a la selectivitat.També ens han dit que hi haviamolta gent d’altres instituts.34Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDESSortida al Museu de laTècnica de TerrassaDurant el matí del dia 23 de febrerels alumnes de 3r d’ESO van fer unasortida, organitzada per l’assignatura detecnologia i supervisada per diversos professors(Sònia Alarcón, Eva Solsona, JúliaGarcia, José Chicote) cap al Museu de laTècnica de Terrassa.Sortint des de la parada d’autobúsdels Comediants a les vuit del matí, vamarribar allà després d’una hora i mitjade trajecte a causa de les retencions al’autopista.Abans de començar l’excursió pel museu,ens van donar una mica de tempsper esmorzar, i després ens van dividiren grups. Els de les classes A i C vam començarfent el taller d’engranatges mentreque les classes B i D feien la visita i activitatsen el museu, on estava la històriadels automòbils. El taller consistia en laconstrucció d’un sistema d’engranatges,on una vegada construït, havia de funcionarcorrectament i, una vegada comprovat,fer-hi la pràctica. Per si de cas, unsmonitors estaven allà per ajudar els quetinguessin problemes.Finalitzada tota la visita pedagògica,vam tornar a l’institut amb bus, sentaquesta vegada un trajecte més ràpid.Lalia Porto, 3r ESOL’Odissea al teatreEl dimarts 23 de març, els i les alumnesde llatí de 4t d’ESO i de 2n de batxilleratvam anar a veure una representacióde l’Odissea al teatre de la Joventut del’Hospitalet del Llobregat.A dos quarts dedeu del matí, acompanyats pels prfessorsJoan Carles Alà i Lurdes Vallicrosa, vamsortir de l’institut per dirigir-nos cap al’estació de la Renfe de Canet de Mar. Vamfer el trajecte amb tren fins a Sants, on vanagafar el metro. Aquesta va ser la nostraparticular i petita odissea fins arribar alnostre destí.L’obra de teatre va ser molt entretingudai divertida. Estava representada perla companyia de teatre de l’institut Pedrode Luna “Clásicos Luna” de Saragossa. Elsactors i les actrius són estudiants queformen part d’un projecte educatiu decentre. Entre actors, músics, vestuari, etc.l’elenc de l’Odissea estava format per mésde 90 persones. Aquesta obra està inclosadins del repertori del XV Festival de teatregrecollatí de Catalunya.Prèviament havíem llegit aquestaadaptació del poema èpic d’Homer a classe.Ja aleshores ens va captivar de seguidai teníem bones espectatives a l’hora deveure-la en escena. Realment, no ens vadecebre gens, sinó al contrari, va ser totun èxit.Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 35

SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDES SORTIDESLa casa sota la sorraEl matí del dimecres 10 de març, els iles alumnes de 2n d’ESO ens vam llevarben d’hora per anar al Teatre Nacionalde Catalunya a veure l’obra La casa sotala sorra, representada per la companyiaEGOS teatre.La mateixa obra la va anar a veure tambél’alumnat de 1r d’ESO la setmana anterior.Prèviament havíem llegit la novel·lade Joaquim Carbó a classe de català i enshavia agradat força.Així que a quarts de nou del matí, desprésd’haver passat llista, ja estàvem totsa l’autobús a punt i contents per realitzarla jornada escolar fora de les avorridesaules. Vam arribar a Barcelona i vam tenirtemps d’esmorzar abans d’entrar.Els professors que ens acompanyaven,la Mercè, l’Eva, la Victòria, la Lurdes, la Carinai en Ramon, també van aprofitar peresmorzar i, alguns d’ells van anar a fer elcafè al bar. Tot seguit ens vam col·locar enfila i ens van lliurar les entrades.Ordenadament vam prendre els nostresseients per veure en escena l’obra d’EGOS teatre. Ens va agradar molt. De fet,la companyia en va fer una adaptació, unmusical! Per a la majoria va ser el primermusical que anàvem a veure. S’ha de dirque els actors i les actrius cantaven moltbé. Hi va haver escenes realment divertidesque ens van fer riure molt. En acabar,vam aplaudir molt, satisfets del que havíemvist.Yeika Barrera i Andrea Quiles, 2n d’ESOExcursió de 1r ESO al museude paper a CapelladesEls alumnes de 1r d’ESO van anar aCapellades al museu de paper, eldia 3 de febrer del 2010. La visita consistiaa passar tot el matí admirant elsdiferents tipus de paper i l’art que espot fer amb ell.Aquest museu, segons elsalumnes, és molt interessanti resulta curiós conèixer tot elque es pot crear a partir d’un paper,una simple peça de la nostravida quotidiana. “És un bonprojecte obrir un museu sobreel paper, un objecte que ha fethistòria i que és tan important.”Ens diu una alumna.El museu en si és gran, defusta i fosc, era molt vell. Ofereixactivitats lúdiques i divertidesper conèixer el paper. Tots van sortirmolt contents amb el paper reciclatque havien fet al taller.Bàrbara OlivaresIris Allain3r ESO DInstal·lacions del BarçaEl dia 20 d’abril l’alumnat de 1r d’ESO vapoder visitar part de les instal·lacionsesportives del FC Barcelona. Van poderveure els vestuaris del Camp Nou, la gespa,sales de premsa, la zona mixta i el museu.Abans de dinar, per fer gana van anara fer una patinada a la pista de gel on elsalumnes van esbargir-se i els professorstambé. Finalment, per rematar la jornadaesportiva van anar a Montjuïc a visitar elMuseu Olímpic.Valeska36Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

E·N·T·R·E·V·I·S·T·E·SPER Alba González i Manuela Restrepo, 3r ESOTEACHERS’ INTERVIEWSNadine is German and she is a languageassistant in our school. She is a young girlwho likes Catalunya and catalan food verymuch. We have done an interview becausewe want to know more about her.Where are you from?I’m from Freiburg, Germany.What did you study?I have specialised in languages.How long will you stay in our school?Until the end of may.Do you like this school?Yes, I like it very much.What is your opinionabout the students?They are very nice and friendly.Did you visit other cities of Spain?Yes, Madrid, Salamanca…the North.Do you live in Canet de Mar?No, I don’t, I live in Barcelona.Do you form part of a Project?No, I’m the language assistant.What languages do you speak?My first language is German, but I alsospeak English,a bit of Spanish and a littlebit of Catalan.Would you like to live in Canet de Mar?Yes, maybe for some years.What have surprised you most in yourtime here at school and in Catalunya?What has surprised me most at school isthat students use the first name of the teachersand that Catalan is the principal language.And what has surprised me in Catalunyais that is very similar to Germany.Do you like to add any more questions?I realy like catalan food.INTERVIEWThis is an interview with the teacher of extraescolarenglish classes:What is your name?Stephen Berrells.Where are you from?I’m from London.Why did you come to Catalunya?Because my ex-wife is from here.Do you have any children?Yes, I have 2 boys of 17 and 6 and a girl of 9.Since when are you living here?15 years.What are your hobbies?Go to cinema, reading, listenning to musicand watching Arsenal.Which team do you preferBarça o Madrid?Real Societat.Do you like to live in Catalunya?Yes, I like very much. The people are verynice and it is a very beautifull country.Do you like your job?Yes, most of the time.Do you have a girlfriend?No, I think that catalan women dislike foreigners.The fact of living in Catalunyahave changed your life?Totally, I hace learned to speak catalan, experencedmany new thing.Do you drink te at 5 p.m. (17:00h)?Not at 5, but I drink four of five coups everyday.Which is your favourite plate?Curry.And your favourite music?The Smiths.And the last one, have you got any vaices?Tea.Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 37

L’ E N Q U E S T ALes nostres mascotesLes mascotes són importants per a molta gent. Els gossos desenvolupenuna gran feina per a la policia i els bombers, sónun gran suport per a la gent gran, i són els millors companys perals invidents.Pel que fa a la cura i atenció d’aquestes mascotes, trobem unventall ple de contrastos: Des de la gent que se’n despreocupa,els maltracta i, fins i tot, els abandona, fins a les mascotes quegaudeixen dels luxes propis de les grans estrelles de Hollywood.Aquestes mascotes van sovint a perruqueries especials pera gossos, a concursos de bellesa, gaudeixen d’àpats exquisits jasigui a casa, a restaurants o hotels...Ara arriba l’estiu i esperem que gossos i amos puguin continuarcompartint bones vivències i no haguem de lamentar, comcada any, el seu abandonament.Molts dels nostres companys de classe tenen a casa un gat,un gos o alguna altra bestiota. Hem fet una enquesta als alumnesde 3r d’ESO i hem obtingut les següents dades. Volem advertirque no tots els alumnes han contestat de manera sincera is’han pres seriosament la nostra tasca. Algunes de les seves resposteshan quedat anul·lades.CURIOSITATS SOBRE GOSSOS1. Curiosament, els nord-americans gasten més diners en menjarde gos que en menjar de nadó. Potser és perquè hi ha mésde 52,6 milions de gossos als Estats Units.2. Els científics han demostrat que els gossos són capaços dedetectar anticipadament els atacs d’epilèpsia en nens.CURIOSITATS DIVERTIDES:• El crit d’un ànec (cuac cuac) no produeix eco; mai ningú noha descobert el perquè.• Els escarabats poden viure nou dies sense cap abans de morirde gana.• L’elefant és l’únic animal que no pot saltar.• Les ovelles no beuen aigua en moviment.• Les formigues no dormen.• Els ratolins no vomiten.• Els insectes se senten més atrets per les persones que hanmenjat plàtan recentment.38Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 39

QUI ÉS QUI?Aquesta secció de la revista és un petit joc al qual fem participar els professors. El joc consisteix a saberquin professor és només amb la foto i la petita descripció. També hi hem afegit una pista perquè sigui mésfàcil endevinar qui és.Aquest nen que veiem a la fotografia és quasi igual queen l’actualitat, l’única cosa és que te l’has d’imaginaramb barba i unes quantes, no gaires, arrugues.PISTA:És el professor amb qui t’envien per parlar si tens algunproblema informàtic, amb l’ordinador de l’institut o el moodle.No destaca per l’amabilitat que té cap als alumnes.Qui escriu aquesta pista el coneix molt bé.Destaca pels seus ulls blaus que no podem distingir enla foto. Aquest professor sembla que li agradi l’esport,però NO és professor d’educació física.PISTA:És un professor nou, que fa de tutor. És professor majoritàriamentde batxillerat, però també imparteix classes aun dels tercers i una optativa a primer d’ESO.Aquesta masculinitat que la caracteritza a la fotografial’ha ajudat a tenir una bona capacitat física. Ella segueixtenint els mateixos ulls de quan era petita i semblaque sempre tingui el mateix somriure.PISTA:Fa de substituta d’una professora que no ha vingutaquest curs per embaràs i baixa maternal.Encara que no s’aprecia molt bé el seu sexe en la fotografia,us assegurem que és una nena, el pentinat queduu ara, tan característic en ella i que tant li costa dominar,no s’assembla al pentinat que observem a la foto. L’únicque té en comú és que abans i ara porta el cabell curt.PISTA:Posseeix una gran capacitat de càlcul mental i no destacaprecisament per tenir un club de fans.Mireu què petitona! Fins i tot ara de gran es pot veureque segueix mantenint aquesta alegria i simpatiaque té des que era petita. En aquesta foto no es pot reconèixergaire bé quina professora és, però de segur quel’endevinareu quan hagueu llegit la pista .PISTA:És una de les professores que han arribat noves aquestcurs. Té un vocabulari molt extens, i quan ens explica lahistòria de la literatura s’enrotlla com una persiana.Aquesta professora tan riallera, a qui li agraden els éssersvius, des de petita que porta aquest tall de cabell,que sembla una ceba i que a tothom li ve al cap quan pensaen ella.PISTA:Pel que podem observar, des de petita li han agradatels animals i per això imparteix aquesta matèria. I és moltmaniàtica amb els sorolls que fan els alumnes en tancar iobrir el bolígraf.Pel que podem observar en el retrat, sempre ha tingutaquest somriure i aquesta mirada. Té la mateixa cara iaires d’“et tiraré el peluix quan et giris”. Si li afegeixes a lafoto una mica de barba, unes quantes entrades i les ulleres,és exactament igual que a l’actualitat.PISTA:És un professor de tota la vida, que sempre fa acuditsestranys punxant els alumnes. Quan fa les seves explicacionssobre la força física, sol llençar el llibre de punta apunta de la classe.Per la fotografia que ens ha facilitat, sembla que aquestprofessor no ha tingut infància. Li agrada menjar deles bosses de patates dels alumnes amb l’excusa que ésdolent per a la salut. Té la mania de cridar pels passadissosi, si veu algun alumne amb gorra, fa que se la tregui i esposa histèric.PISTA:Sembla que sigui Déu perquè te’l trobes a tot arreu.Helena Lorza i Lali Porto, 3r ESO D40Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

LLIBRESTítol: Quiero ser escritoraAutora: Paola ZannonerValoració:ìììììÉs un llibre que he llegit en castellà i m’hasemblat fascinant. Mia és una noia detretze anys que desitja ser escriptora. Peraconseguir-ho s’inspira en el diari que vaescriure quan era petita. És una novel·lad’aventures i en alguns passatges sorgeixl’amor.Memòries d’Idhun forma part d’una trilogia.Després d’una horrible tragèdia,en Jack arriba a un món nou, on coneixVictòria, una noia extraordinària. Tots dossón conduïts a Idhun, un món fantàsticon els esperen moltes aventures i desventuresper viure.Tríada i Panteó són la continuaciód’aquesta novel·la meravellosa.Marta Also, 2n ESO DTítol: Ghostgirl i Ghostgirl el retornAutora: Tonya HurleyValoració:ìììììLa Charlotte és una noia a qui ningúno troba a faltar, fins que un dia passal’impensable. Ella mor i esdevé invisible.Llavors passa d’anar de l’escola ordinàriaa la de morts.A Ghostgirl el retorn les coses no li vangaire millor. Ara es veu obligada a treballaren un servei d’atenció telefònica pera adolescents amb problemes. Però ellagairebé mai té trucades.Títol: Memòries d’IdhunAutora: Laura Gallego GarcíaValoració:ìììììTítol: El Principe de la NieblaAutor: Carlos Ruíz ZafónValoració:ìììììLa nova llar dels Carver està envoltada demisteri. S’hi respira encara l’esperit de Jacob,el fill dels antics propietaris, que vamorir ofegat. Les estranyes circumstànciesd’aquesta mort només es comencena aclarir amb l’aparició d’un diabòlic personatge:el Príncep de la Boira, capaç deconcedir a una persona qualsevol desig...a un preu molt alt.Tot i no ser una novetat d’aquest any,es pot considerar tot un clàssic de la literaturamoderna catalana i castellana. Unrelat que va més enllà de la realitat. Narratamb una màgia i una intriga que fa que te’lvulguis llegir en dos dies (i ho fas). CarlosRuíz Zafón es guanya amb la seva primeranovel·la el reconeixement com a bon escriptorque ha anat superant fins a El jocde l’àngel. El Príncep de la Boira és unanovel·la fantàstica, recomanada no nomésper mi, sinó també per tots aquells que sel’han llegit, perquè és impossible que noagradi. Un ambient turbulent, fosc, màgici misteriós envolta tota la trama i els seuspersonatges. Qui és en realitat el Príncepde la Boira?Títol: A tres metres sobre el celAutor: Federico MocciaValoració:ìììììBabi és una estudiant model i la filla perfecta.Step, un adolescent violent i descarat.Provenen de dos móns completamentdiferents. Tot i això, entre els dos naixeràun amor fora de totes les convencions.Un amor controvertit pel qual hauran delluitar més del que esperaven. Babi i Stepesdevenen com un Romeu i Julieta contemporanisa Roma, un escenari que semblacreat especialment per a l’amor.A tres metres sobre el cel és unanovel·la que ha revolucionat la narrativaromàntica dels nostres temps. Ens portaa dos protagonistes ben diferents quehauran de lluitar amb la societat i ambells mateixos per poder estar junts costi elque costi. Federico Moccia crea una tramamolt real que, en un principi pot no convèncermassa, però al llarg de la històriaens va seduint, enganxant i, sobretot,enamorant. Amb aquest ambient romàntici dolç s’arriba a un final inesperat imolt impactant que dóna sentit a tota lanovel·la, i ens demana a crits la continuaciód’aquesta meravellosa història, Tincganes de tu.I quin millor lloc per a una novel·lacom aquesta que Roma, la ciutat eterna?Títol: L’última respostaAutor: Àlex Rovira i Francesc MirallesData de publicació: Novembre de 2009Valoració:ìììììVa ocultar Albert Einstein una fórmula capaçde canviar el destí de les persones?Xavier Costa, un jove guionista deràdio, rep el misteriós encàrrec d’investigarla biografia del científic després d’obtenirel Premi Nobel de Física el 1921. AquestaAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 41

VIDEOJOCSetapa aparentment estèril del geni, queen els trenta-cinc anys següents no vadivulgar cap nou descobriment, amaga,però, un secret formidable: una misteriosafórmula que és capaç d’alliberar l’energiamés pura i poderosa de l’Univers.Acompanyat de l’atractiva Sarah,biògrafa de la família Einstein, els dosprotagonistes recorreran els racons mésíntims de la vida del científic, des del’idíl·lic Cadaqués, on el físic va passarunes vacances de joventut, fins a Suïssa,Sèrbia o els Estats Units. Amb el temps, larecerca de l’última resposta es convertiràen un viatge interior cap al més profundi essencial d’un mateix.“La força sense amor és energia gastadaen va”. Sota aquesta cita del gran genidel segle XX, Albert Einstein, ens endinsemcap a una trama purament d’intriga,en la que la recerca de la darrera respostaes converteix en un laberint de trampes ipistes sense explicació. Els protagonisteshauran de trobar l’última resposta, mogutsper una sèrie de coneixements inesperatsi misteriosos que els persegueixen.Per totes aquestes raons, aquest llibreestà batejat com a “thriller inspiracional”,i és el primer d’aquest gènere que estàescrit en català. A més, si a totes aquestescaracterístiques li sumem que tota lanovel·la gira el voltant d’un secret amagatpel pare de la relativitat (l’Einstein) fa queel llibre es converteixi en un dels millorsque he llegit fins ara.El millor de tot el llibre és que cada capítolet deixa en un suspens que t’obliga allegir el següent (i així és com s’acaben elsllibres en dos dies).FANTÀSTICA, així és com defineixoaquesta novel·la, perquè és una d’aquellesen què “res no hi sobra i res no hi falta”.NBA LIVE 10Una nova entrega del simulador de bàsquetde la millor lliga del món, la NBA. Hiha moltes possibilitats i moltes maneresde joc. En aquest simulador s’han afegittotes les seleccions estatals i tots elsequips de la NBA i alguns de la lliga universitària.TEKKENSNina Williams és un personatge de la sèriede jocs Namco ‘s Tekken. Nina és conegudaper ser una assassina de sang fredaque havia fet la seva primera aparició enl’original Tekken i, des de llavors, ha apareguten tots els jocs de Tekken en llibertat.És coneguda també per tenir una relacióinestable amb la seva germana menor,Anna William. Jugueu-hi, us agradarà.God of War IIIKratos, el formidable guerrer espartà fillde Zeus, està a punt d’executar l’esperadavenjança contra el seu propi pare. Aquestjoc combina acció i lògica i farà passaruna bona estona al jugador.PES 2010El millor simulador de futbol del món tornaal mercat amb l’aparició del nou joc.Futbol, Champions, Europa league, totesles lligues del món… Un bon joc per jugarsol i passar bones estones fent partidesamb els amics.Martí Castellà 3r ESO BGerard Carbonell, 3r ESO A42Susanna Pérez, 3rESO AAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

PEL·LÍCULESALICIA EN EL PAÍSDE LAS MARAVILLASAquesta pel·lícula està inspirada en elclàssic conte infantil Alicia en el país delas maravillas de Lewis Carroll, però araamb el toc característic del Tim Barton, eldirector que ha creat una mena de continuaciódel conte.En el conte l’Alícia, tot perseguint unconill blanc, es precipita cap a baix d’uncau, arribant així al país de las meravelles.Tim Barton, jugant amb aquest fet,fa que l’Alícia torni a caure, però senserecordar que ja hi havia estat. L’Alícia,pressionada per la seva mare pel fet ques’ha de casar amb un “lord”, va a una grancelebració en la qual li demanaran lamà. Quan arriba tal situació, no sap quècontestar i surt corrents darrere un conillblanc. L’Alícia rellisca i cau dins el cau. I apartir d’allà els fets es desenvolupen.La pel·lícula en si és al·lucinant, tant endues dimensions com en tres, encara queen 3D és molt més espectacular.Realment, segueix tenint la pinzelladainverosímil del Tim Barton i, sobretot, téel gran toc característic del Jonhy Depp,que representa el paper del “SombrereroLoco”.US LA RECOMANEM !!!!Helena Lorza i Lalia Porto 3r ESODAVATARUn noi treballava en un projecte científicper conquistar la ciutat de Pandora, peròaquest mor i serà el seu germà bessó quitindrà l’oportunitat de continuar el projecte.El gran inconvenient és que el noiés invàlid.Aleshores, el projecte consisteix en posar-seen el cos d’un Avatar, habitants dePandora, i convèncer-los que marxin pertal de construir una nova ciutat. El protagonistaes fa amic dels Avatars i, quan elsha de dir que els ha de fer fora, no s’hi veuamb cor. Se n’adona que està enamorat.Els Avatars no volen marxar, lluiten i no esrendeixen.És una història molt maca. El més bonicsón els paisatges, són impressionants.L’argument ens ha semblat commovedor.Aneu al cine, val la pena.Bàrbara Olivares i Iris Allain 3r ESO DFURIA DE TITANESEl dijous 15 d’abril vam anar a veureun pel·lícula amb 3D amb la classe depassarel·la. Durant el transcurs de la pellícula,el protagonista que es deia Perseu,fill de Zeus, havia de salvar la princesadel poble d’Argos , que estava a punt deser sacrificada per un monstre anomenatCraken. Craken va ser creat pel germà deZeus, Hades, personatge que fa de dolenta la pel·lícula.El que més em va agradar de lapel·lícula van ser els efectes especials i algunsfragments on el protagonista lluitava,com per exemple, quan entra a la covade la Medusa i li talla el cap. En canvi, elque no m’ha agradat de la pel·lícula ésque has d’estar molt atent per no perdre’tcap detall...En resum, a mi m’ha agradat molt i ésuna bona pel·lícula.MÚSICADAVID GUETTAGerard Carbonell 3r ESO ADavid Guetta és un dels DJ més conegutsen el món de la música house.Les cançons que més ha promocionatdarrerament són: Everytime We Touch,Love Is Gone, Love Don’t Let Me Go (WalkingAway), Sexy Chick.Aquestes quatre cançons són les quemés sonen a les millors discoteques a nivellinternacional. Aquet tipus de músicaagrada als joves de la nostra edat.Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 43

MÚSICATEST DE PERSONALITATETS INFLUENCIABLE?1. Si els teus amics diuen d’anar a fumar, tu…a) Quedes amb ells perquè són els teus amics, però no penses fumar, jaque ells no s’enfadaran amb tu si no has fumat o no has fet el que ells fan.b) Hi vas pensant que no fumaràs, però en el fons saps que acabaràs fumant.c) Són els teus amics i, si ells ho fan, jo no puc ser menys i no fer-ho.MORODOMorodo, tal com el coneixem artísticament,és un cantant de reggae madrileny.El seu estil, ragga, és molt personal, ja queadopta des de jove, com a estil de vida, lacultura Hip Hop i la música jamaicana. Usaconsellem escoltar: Babilonia, Princesa,La hierba del rey, Más yama. Aquest estiuse us enganxarà el seu ritme.2. A classe hi ha gent que escolta i n’hi ha que es dedica a llençar guixos tu…a) Et concentres a escoltar a classe perquè t’interessa aprovar i passes delsaltres.b) Escoltes les explicacions de la professora, però a l’hora saps que acabaràsobservant el que fan els de darrere.c) Són els amics de la classe, és una assignatura avorrida i vols passar l’horaràpid. Et dediques a fer guerra de guixos amb els altres i potser algunacosa més.3. Els amics diuen d’anar a la discoteca el dissabte a passar el vespre. Elsteus pares t’han dit que no hi aniràs, però els que hi van diuen que elsmenteixis dient-los que vas a un altre lloc. Tu...a) No penses mentir als teus pares, perquè l’únic que aconseguiràs seràperdre la seva confiança i en sortiràs perdent.b) Els dius que no mentiràs als teus pares, però en el fons no fas més quedonar-hi voltes i pensar una possible mentida o excusa.c) Els menteixes i fas mans i mànigues per amagar la mentida perquè not’enxampin.4. El tutor ha canviat els llocs dels alumnes en la distribució de classe. T’haposat amb el dolent de la classe i, tot i portar-t’hi bé, tu…a) Encara que et parli, tu estàs per la classe i l’ignores. Ja s’adonarà que no liestàs fent cas i callarà.b) Intentes seguir les explicacions a l’hora que vas xerrant amb ell, tot i quela professora ja et fa miradetes per dir-te que callis.c) Que bé, podré xerrar i fer que les classes passin més ràpid xerrant amb ell!DADDY YANKEEEl seu nom és Raymond Ayala. Cantant,compositor i productor porto-riqueny.Raymond Ayala era només un nen de tretzeanys quan va començar a interessar-seper la música i va començar a cantar temesrap.Els seus inicis més o menys professionalsvan venir de la mà del conegut artistaD.J Playero. Va ser llavors quan va néixerla figura de Daddy Yankee. Destaquem lessegüents cançons: El ritmo no perdona,Ella me levantó, Llamada de emergencia.Tiffany Luque, Elena Martínezi Andrea Grijalbo, 3r ESO B5. A casa et diuen que, si surts a sopar amb els amics, no tornis més tard deles 23:00h. Els teus amics t’insisteixen que et quedis fins més tard. Què fas?a) Te’n vas a l’hora que t’han dit els teus pares, altrament acabaràs castigat.b) Truques als teus pares i intentes que et deixin una estona més encara quesigui mitja horeta.c) Et quedes fins l’hora que es queden els teus amics. Quan arribis a casasegurament estaran dormint o, si no, dius que ha passat algun imprevisti tot arreglat.PUNTUACIÓ DEL TEST DE PERSONALITATSi has triat com a resposta majoritàriament l’opció A:Ets una persona gens influenciable, amb les idees ben clares i el cap moblat.Procures per a tu, sense ficar-te amb els altres. Si segueixes així, notindràs problemes i la teva vida anirà sobre rodes.Si has triat com a resposta majoritàriament l’opció B:Ets una persona una mica influenciable. Està bé perquè mires per a tu i perals altres, però intenta que no augmenti aquesta influència amb el temps.Si has triat com a resposta majoritàriament l’opció C:Ets una persona massa influenciable. No vas per bon camí, t’ensorraràs a noser que canviïs completament la mentalitat.Andrea Tiburcio i Elena Martínez, 3r ESO44Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

L’HORÒSCOPDE L’INSTITUTÀRIES del 21-03 al 20-04Amics: Trobaràs una persona amb qui podràsconfiar.Insti: No t’angoixis, te’n sortiràs.Amor: Preocupa’t més de sortir a l’estiu ipassar-t’ho bé i no tant pels amors. Ja arribaràel dia esperat...CRANC del 22-06 al 23-07Amics: No provoquis discussions i tots estaranmillor amb tu.Insti: Segueix així de bé, però no t’acomodis.Potser el curs vinent no tindràstanta sort.Amor: No t’atabalis, i pensa que l’amortard o d’hora arribarà.AQUARI del 21-01 al 19-02Amics: Els amics són els que sempre estanamb tu quan els necessites. Passa-t’ho béamb ells.Insti: Saps que pots esforçar-te més. Intenta-ho!Amor: Si estàs enamorat/da, fes que l’altrapersona es llanci.TAURE del 21-03 al 20-05Amics: Tens un amic que et necessita.Deixa que es recolzi amb tu.Insti: La sort està de part teva. S’han acabatels comunicats de disciplina!Amor: Tot i que fa poc que ho has deixatamb la parella, no et desesperis, tinguespaciència perquè hi ha algú que et ronda.SAGITARI del 23-11 al 22-12Amics: Tens unes amistats que valen elseu pes en or. Valora-les.Insti: Estudia més o els pares et posarana reforç!Amor: No deixis que la teva parella maniper tu. Porta tu la iniciativa!PEIXOS del 20-02 al 20-03Amics: Atenció! La policia us vigila.Insti: El curs l’has salvat pels pèls. Si volsun consell, fes cas dels professors i fes elsdeures que t’han manat per aquest estiu.Amor: Aviat viuràs una aventura d’estiu,curta, però de record inesborrable.BESSONS del 21-05 al 21-06Amics: No passa res si no veus els teusamics cada dia. Pensa que sempre està béfer noves amistats.Insti: Si continues per aquest camí, benaviat podràs muntar un negoci de carbasses.Amor: L’amor ja l’has trobat. Has de mantenir-lo.Compte amb les banyes.CAPRICORN del 23-12 al 20-01Amics: A vegades gastes bromes de malgust. Hi ha amics que no t’entenen.Insti: Si haguessis clavat els colzes en elseu moment, ara no estaries en aquestasituació.Amor: Està a punt de demanar-te per sortir.No et posis nerviós/a.LLEÓ del 23-07 al 23-08Amics: Encara que els teus pares no etdeixin sortir, parla amb ells i arribeu a unacord.Insti: Les llengües no t’han anat bé en totel curs. El curs vinent, aplica’t des del començament.Te’n sortiràs.Amor: Vés de flor en flor. No s’han de desaprofitarles oportunitats.Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 45

Tiffani Luque, 3r ESOBAndrea Grijalbo, 3r ESOBBCdaril’InstitutAstúcia: El que manca a l’institut.Brillantina: Substància que fa brillar més el cabell que les idees.Carnaval: Festa en què misteriosament desapareixen els alumnes.Divendres: Millor dia de la setmana.VERGE del 24-08 al 23-09Amics: Has de tenir-los en compte, ja queells sempre estan amb tu.Insti: Esforçat més, has aprovat sensefer ni brot. Imagina’t el que ets capaçd’aconseguir si estudiessis una mica.Amor: Atreveix-te a dir-li el que sentsd’una vegada. Potser algú altre et passaràal davant.Equació: A qui l’importa la X?Felicitat: Es perd dilluns i es recupera divendres.Guenyo: Estat en què es pot quedar un alumne amb l’impacted’un guix.Higiene: Es troba a faltar en algunes classes.Ignorància: N’abunda a l’institut.Justícia: Concepte entès de manera diferent depenent de si etsprofessor o alumne.Karate: Esport olímpic practicat a les hores d’esbarjo.Llit: Els alumnes en voldrien un a les 8h a m.Motivat: Alumne/a encantat de fer totes les activitats, i les fa fins itot abans que ho mani el professor/a.BALANÇA del 24-09 al 23-10Amics: Vigila amb segons quines amistats.No tothom és qui sembla ser.Insti: Te n’ha quedat alguna, però veientcom t’ha anat el curs, encara t’ha anatprou bé.Amor: Aquest serà un estiu per recordar.Pren tota mena de proteccions.No ho sé: Resposta més utilitzada pels alumnes.Ordinador: El culpable de la distracció dels alumnes a l’hora de ferdeures.Prismàtics: Els utilitza el cap d’estudis per vigilar-nos.Queixar-se: Acció que els i les alumnes practiquem 3 cops per horaaprox.Retards: Els professors en posen molts.Sacrifici: Paraula desconeguda pels alumnes.Tutoria: Classe en la que ens queixem molt.Utopia: Estudiar.ESCORPÍ del 24-10 al 22-11Amics: Deixeu-vos de malentesos amb elgrup. No val la pena empipar-se per unno-res.Insti: No facis tant la pilota. Acabaràs marxantrodolant.Amor: No et confonguis, encara que ellvagi darrere teu, no vol dir que vulgui estaramb tu, sinó que vol una bona amistat.V: Lletra que té una germana que pot jugar a bàsquet i unaaltra que, per la seva potència, pot fer llançament de pes.Web: El nostre web preferit és el facebook.XXX: Per mala sort la XTEC no permet l’accés.Zel: Excitació que s’experimenta sobretot a la primavera.Equip de redacció

EENIGMESAitor Garcia, 3r ESO CGS1. ENDEVINALLAA vegades fort,A vegades feble.Parlo qualsevol llenguaSense haver-la apresa.Qui sóc?2. SI JO TINGUÉS UNA MOTOUn alumne de 2n d’ESO, el dia que fa catorze anys, demanauna moto als seus pares com a regal d’aniversari. El seu pareopina que el noi és massa jove per conduir una moto. I lipromet: “Tindràs la teva moto el dia que jo tindré tres vegadesla teva edat.”Tenint en compte que el pare de l’alumne té quaranta-sisanys, quan serà que el noi podrà, per fi, tenir la moto?3. ARITMÈTICA2+11=1En quina mena de cas aquestaoperació és exacta?4. ENDEVINALLAPer respectar-me cal donar-me.Per donar-me cal tenir-me. Qui sóc?5. EL PROFESSOR JOAN TERRATSEl professor Joan Terrats ensenya matemàtiquesd’una manera poc convencional.Desitja que els seus deixebles apreciïnl’aspecte lúdic de la matèria, i cadadia troba un problema divertit per proposar-los.Avui els pregunta a través dequina operació aritmètica podran arribara 100 utilitzant només quatre 5.Com s’ho han de fer els alumnes?6. UN PROBLEMA DE POMESUna alumna de 2n d’ESO A li diu a una altra de 2n d’ESO B:-Dóna’m una poma i en tindré el doble que tu.-Això és injust. És millor que tu me la donis a mi, i així en tindré igual que tu.Quantes pomes té cadascú?SOLUCIONS 1. L’eco2. D’aquí dos anys. L’alumne tindrà setze anysi el seu pare quaranta-vuit, és a dir, el triple.3. Quan es tracta d’hores. Si s’afegeixen dues horesa les onze, serà la una.4. La paraula.5. (5+5) x (5+5)= 1006. set i cincAi...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 47

QUÈ EN SABEUDE CANET I DE SANT CEBRIÀ?Marc Peñas Suárez, Martí Castellà Pont iIsrael García Batista, 3r ESOQÜESTIONARI SOBRE CANET DE MAR1. Com es diu l’alcalde?a) Josep Plab) Eliecer Navarroc) Joaquim Mas2. Quants habitants hi ha?a) 12.356b) 14.000c) No n’hi ha d’habitants totssom animals3. Quin d’aquests esportistes ésde Canet de Mar?a) Juan Pedrerob) Oleguer Presasc) Carles Puyol4. Quin d’aquests actors és de Canet?a) Mortadelob) Lluís Homarc) José Chicote5. De quin partit polític és l’alcaldede Canet?a) PSCb) Strippers F.C.c) PP6. Quin d’aquests edificis és de Canet?a) Empire Statesb) Font del dracc) Vilaflorae) El camp nou del Canet (sensegespa)7. Quin és el gentilici de la gent de Canet?a) Sex symbolsb) Canetencsc) Caneterencs8. Quin és el joc preferit dels alumnes del’Institut Lluís Domènech i Montaner?a) Parxísb) Guerra de guixos i papersc) Fer mímica9. Quina és la pàgina preferida dels adolescentsde Canet?a) Facebookb) Youtubec) Flaix FmQÜESTIONARI SOBRESANT CEBRIÀ DE VALLALTA10. Qui és l’alcalde de St. Cebrià?a) Ash de Pokemonb) John Pinxitoc) Jaume Borrell Puigvert11. A quina comarca pertany St. Cebrià?a) Barcelonèsb) La Selvad) Maresme12. Quants instituts té St. Cebrià?a) 2b) No en té!c) Els habitants de St. Cebrià noprocreen.13. Quants habitants té Sant Cebrià?a) 10.000,5b) 3.000c) 6.50014. Quina és la fruita típica de Sant Cebrià?a) Préssecb) Maduixac) Síndria15. Què fan els nois i les noies a l’estiu?a) Es queden a casa jugant a laPlay.b) Van a la platja de Sant Cebrià.c) Van a Canet.16. Quin és el gentilici de Sant Cebrià?a) Cebrianencsb) Sant Cebriacusc) Sexe Addictes17. De quins colors és la bandera de St.Cebrià?a) Groga i verdab) Groga i vermellac) Lila amb flors rosesSOLUCIONARI1,(c) | 2,(b) | 3,(a) | 4,(b) | 5,(a) | 6,(b,c) | 7,(b) | 8,(b) | 9,(a)10,(c) | 11,(d) | 12,(b) 13,(b) | 14,(b) | 15,(c) | 16,(a) | 17,(b)48Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010

PER RIUREVolem acabar el curs d’una manera alegre. Per això,us expliquem uns quants acudits que, ja sigui perMartí Castellà, Israel García, 3r ESO B i Marc Peñas, 3r ESO Aresultar bons o dolents, de ben segur que us faranriure i passar una estoneta divertida.1. La professora estava a classe i diu aun dels seus alumnes:- Mira Pep, imagina’t que un dia vasa sopar a casa de la teva xicota. Hi hatota la seva família i ells són de classealta, molt refinats i molt ben educats,i tu t’has d’aixecar per anar al lavabo.Com ho diries?- Ara torno que he d’anar a fer unpipí.- Molt mal dit Pep, s’ha de ser més refinat.Vejam en Miquel com ho diu.- Disculpeu-me un moment que hed’anar als serveis.- No està malament Miquel, però s’had’evitar dir la paraula “serveis” en unsopar de gala.Salta en Jaumet i diu:- Ho puc intentar jo professora?La professora amb mala cara diu:- D’acord, com ho diries tu, Jaumet?- Disculpa’m un moment, amor meu,però he d’anar a donar la mà a unamic meu molt íntim que espero poder-tepresentar després del sopar.2. Era una dona tan grassa, tan grassa,que es va posar un vestit de flors i es vaacabar la primavera.3. Va la caputxeta pel bosc i es trobael llop-Escolta caputxeta, vols venir amb miaquí, als matolls?-Ui!, no sé si li agradarà a la mare…-A la teva mare li va encantar!4. Va un nen a la botiga del Reial Madridi pregunta:-Hola, que podria comprar una samarreta?-Sí, de què la vols? De jugador od’àrbitre?5. Quin és el súmmum d’un oculista?Tenir una dona que sigui malaguenya.6. Es troben dos advocats:- Anem a prendre alguna cosa?- A qui?7. Un espanyol a un català:- Dicen que los catalanes, cuando habláis,parece que rompáis nueces.- I creus que te crec?8. El meu marit cada dia que passa emtroba més interessant.-Què és? Un romàntic?-No, arqueòleg.9. Una mare li diu al seu fill:-Fill, ves a buscar la primitivaI el fill li respon:- On està l’àvia?10. Això és un nen que s’acosta a CristianoRonaldo i li diu:- Què em pots firmar 10 autògrafs?I li contesta:- Sí, però per què en vols deu?I el nen diu:- És que a l’escola me’n canvien 10 teusper un del Messi!11. Sabeu per què l’Espanyol s’entrenaa la Molina?Per preparar-se pel descens!12. Arriba un home al Decathlon i li diua l’encarregat:- Hola, tens pilotes per jugar a tennis?- Demà a les 11h a la pista, cabró!Ai...! DOMÈNECH - REVISTA NÚM. 23 - JUNY 2010 49