PDF Revista Taxi nº148 - Institut Metropolitàdel Taxi

L’Institut Metropolità del Taxius desitjaBon any 2002

Fullejar els primers números d’aquesta publicacióens porta indefugiblement a reconstruir el que haestat la història del taxi aquests darrers vint anys iles actuacions que van permetre consolidar l’actualmodel de servei de taxi a l’àrea metropolitanade Barcelona: l’aprovació del Reglament Metropolitàdel Taxi (actualment vigent); la creació del ConsellCoordinador del Taxi en què participaven noúnicament les associacions professionals del sectorsinó també les centrals sindicals i representantsdels usuaris; l’aprovació del carnet metropolitàdel taxi; la senyalització de parades; els horarisde treball; la introducció dels mòduls lluminosos–un fet històric per les reaccions del sector enversla mesura i perquè donava una major claredat al’aplicació d’un nou model tarifari, un model quefeia possible que el taxista pogués agafar passatgeen qualsevol punt de l’entorn metropolità formatllavors per vint-i-set municipis–; la regulacióde les revisions metropolitanes i de la ITV realitzadesprimer a la zona Franca, i més tard, a les ITVde San Just i Badalona.Simplement ‘Taxi’L’Informatiu Unitat Taxi va anar modificant-se gràficamental ritme dels canvis que també durantaquestes dues dècades va fer el món de l’edicióde la mà del desenvolupament d’eines i programesinformàtics específics.L’any 1983 la publicació passava a anomenar-seTaxi Informatiu; aquest canvi coincidia amb la formaciód’un nou equip de govern en la CorporacióMetropolitana de Barcelona (CMB) així com ambl’inici d’una nova etapa que portaria a desenvoluparaltres tipus de mesures per donar resposta ales repercussions de la crisi econòmica generalitzadadel país en el sector. Taxi Informatiu parlavallavors de les mesures que s’adoptarien a partir deles primeres propostes plantejades per a la reestructuraciódel sector i de les conclusions de laprimera Jornada sobre el futur de la indústria deltaxi, que reuní més de 150 compromissaris en elPalau de Congressos de Barcelona a finals d’aquellany. Es donà el primer pas per a la contingentacióde llicències; a l’àrea n’hi havia 11.026(3,5 per 1.000 habitants). S’adoptaren altres mesureslegals que permetrien a la CMB el dret de tanteigi el dret de retracte d’aquelles llicències destinadesa la transferència. L’any 1985, la CMB destinariaja 150 milions de pessetes a aquest objectiu.D’altra banda, aquest any es van establir elsdos dies de descans setmanal obligatori i lesnoves normes d’ubicació del taxímetre per tal queels usuaris del taxi poguessin tenir una millor visibilitatde l’import del seu recorregut. La CorporacióMetropolitana de Barcelona passava també aadministrar els serveis de la classe C, més conegutscom vehicles ‘especials o d’abonament’.Coberta amb el nom Taxi (1985)A finals de l’any 1985, la capçalera de la publicaciótornava a canviar i passava a anomenar-se simplementTaxi, però mantenint els colors groc i negrecorporatius, i lluïa encara, entre el nom i el número,l’anagrama de la Corporació Metropolitana de Barcelonai aquell altre que identificaria els Jocs Olímpicsdel 92, ja que Barcelona havia estat escollidaciutat organitzadora d’aquest important esdevenimentinternacional. Aquest any s’inaugurava el primerespai radiofònic de trenta minuts dedicat alstemes del taxi dins del programa Todo es radio aRàdio Espanya de Barcelona, conduït pels periodistesFernardo del Collado i Maitri Borau. Va ser l’anyque el Departament d’Indústria i Energia de laGeneralitat de Catalunya va autoritzar la utilitzacióde la mampara de seguretat, i Butano SA inauguravaa la ciutat el primer punt de subministrament debutà al detall (a granel) per a taxis. L’ajuntamentautoritzava, d’altra banda, la instal·lació dels primerstelèfons en les parades de taxi per als usuarisde Barcelona, ja que aquest servei estava molt mésgeneralitzat a d’altres municipis metropolitans, iestablia l’obligatorietat, d’acord amb una regulacióestatal, de prestar servei en el transport públic atotes aquelles persones invidents acompanyadesde gossos guia. Taxi es va fer ressò del naixementdel telèfon d’informació 010 dedicat al transportpúblic, on s’informava per primera vegada de lesREVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 7

Dues dècades informant sobre el Taxi de BarcelonaSergi Belbel, Marta Pesarrodona, Josep M. HuertasClavería, Pere Calders, Carme Riera, Francesc Candel,Isabel Clara Simó, Josep Bras, M. Antònia Oliver,Jaume Fabre... van accedir a col·laborar amb larevista. D’altra banda, es va inaugurar un espai dedicata la salut del professional del taxi de la mà d’IgnasiFina, un dels especialistes més reconegut llavorsen el camp de la medicina del treball. Personalitatsrelacionades amb diversos àmbits van ser entrevistatsamb l’objectiu de conèixer totes les novetatsrelacionades amb la ciutat i que incidien o tenienestreta relació amb el sector.Taxi incorporava, per primera vegada, el contingut deles actes de les reunions que mantenia la gerència ila direcció de l’IMET amb la Mesa Tècnica del Taxi,formada per les associacions i sindicats que haviensortit de la primera consulta del taxi celebrada elmaig de 1990 i que havia ordenat la dispersa i variadarepresentativitat del col·lectiu. Van ser tambéanys de mobilitzacions del sector, que demanava laseva reestructuració i una adaptació de l’oferta a lademanda de taxis. Tot aquest procés culminà, desprésde l’elaboració del Llibre Blanc del Taxi, ambl’acord de reestructuració del sector, el 30 de marçde 1995, i que contemplava, entre altres mesures,l’amortització d’un mínim de 1.215 llicències en elperíode de 5 anys.Els primers sis anys de la dècada dels noranta, laredacció va fer un recorregut pels municipis metropolitansi, juntament amb diversos reportatges sobreles característiques i realitats de cadascuna d’aquestesciutats, es va traslladar al lector l’opinió dels seusalcaldes amb relació al taxi. La revista va tenir moltinterès en conèixer de prop les característiques delservei a d’altres ciutats espanyoles la qual cosa ensva permetre parlar de les inquietuds i també delsproblemes del taxi de Madrid, Sevilla, Saragossa,Sant Sebastià... En no poques ocasions la redaccióva ser convidada als congressos organitzats per laConfederación del Taxi de España dins i fora de lapenínsula i va tenir l’oportunitat d’assistir a la primeraConferència Europea de l’Associació Internacionalde Responsables de Regulació del Transport (IATR)organitzada a Strasbourg l’octubre de 1996, en laqual el taxi de Barcelona va tenir una presència significativa.Març-abril 1996la revista hauria de ser Taxi Metropolità deBarcelona, tot considerant que el servei també ésmetropolità. Aquest nom es manté fins al dia d’avui.Va ser en aquesta època que s’adjuntà amb larevista el butlletí Bojos per Barcelona, redactat ipreparat pels taxistes que, en aquell moment, formavenpart de l’Associació d’Amics del Taxi. Estractava d’una proposta diferent que pretenia transmetreal taxista una visió renovadora i jove de lahistòria de Barcelona.A partir del número 99 (octubre de 1996), la publicacióva fer un seguiment exhaustiu de les passes quedefinirien més tard el Pla de Viabilitat i Modernitzaciódel sector fins a l’amortització de les 426 llicènciesRenovació, objectiu prioritariLa continuïtat d’una publicació està hipotecada pelconcepte de renovació, un aspecte que sempre s’hatingut en compte des de la direcció i la qual cosa vaportar a finals de l’any 1995 a encarregar la modernitzacióde la capçalera i de l’interior de la publicacióa Enric Satué, un nom amb majúscules del dissenybarceloní, i es va considerar que el nom correcte de10 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002Maig -Juny 1998Març 1999

(20 de maig de 2000), amb molts elements complementarisd’informació com ara un quadríptic informatiusobre els seus objectius o les auditories quereflectien periòdicament l’estat de comptes delreferit Pla. Es va dedicar una part important delnúmero 114 a traslladar el debat que sobre el Plahavia organitzat el programa BCN de Com-Ràdioamb tots els representants de la Mesa Tècnica delTaxi juntament amb els responsables de l’IMET.Els darrers anysAmb el pas del temps, i particularment els darrerscinc anys, la revista Taxi ha anat consolidant unequip de redacció molt més professional, ambperiodistes especialitzats en les diferents seccions iun disseny molt més arriscat i modern que és acàrrec del jove dissenyador Sergi Freixes. La possibilitatde comptar amb un major nombre d’anunciantsli ha permès oferir als lectors un producte demajor qualitat, amb més color i major nombre depàgines. La revista és reconeguda en diferentsàmbits de la vida ciutadana i ja no sembla estranyen certs cercles —com fa alguns anys— rebre unsperiodistes que es dediquen professionalment auna publicació referida al món del taxi. De fet, TaxiMetropolità de Barcelona ha estat escollida recentmententre més de 400 publicacions per la UniversitatPompeu Fabra per participar en un exposiciódedicada a la premsa d’empreses especialitzada.Al llarg dels últims anys, la revista ha treballat perdonar al taxista una informació útil per al desenvolupamentde la seva activitat diària, però també haintentat apropar la veu de l’usuari, de la personareceptora del servei, per tal de millorar-la i ajustar-laa les necessitats d’aquesta demanda. S’ha entrevistaten aquest període actors, periodistes, esportistes,directius i personalitats de diversos àmbitsde la ciutat metropolitana amb aquesta finalitat, ipràcticament tots han posat de relleu el bon nivelldel taxi de Barcelona amb relació al de d’altres ciutatsd’Espanya i de les ciutats europees de l’entorn.Alguns han reclamat millores i altres han expressatel desig que el servei faci un esforç més gran entermes concrets de qualitat. Alguns ciutadans deles principals ciutats europees afincats a l’àreametropolitana han expressat en les pàgines de larevista com veuen el taxi de Barcelona i també enshan apropat les particularitats de les característiquesdel taxi de les seves ciutats de naixement.Maig 2000Juliol-Agost 2001Abril 2001Setembre 2001La incorporació de les noves tecnologies en el taxiha estat objecte de diversos articles i de reportatgespensant que el seu futur també passa indefectiblementper la consideració d’aquest aspecte. Lageneralització de les noves tecnologies també hatingut una incidència en la revista, i des de la inauguracióde la pàgina web de l’IMET l’abril del 98,aquesta es pot consultar íntegrament des de laxarxa.La transcendència de la incorporació de l’euro ensubstitució de la pesseta a partir de l’1 de gener de2002 ha portat ha realitzar un seguiment informatiucontinuat de la incidència d’aquesta mesura en elmón del taxi amb la publicació d’una secció estableanomenada “Taxi i euro” i la dedicació de dosnúmeros especials que, pel tractament, han estatmolt ben valorats des de diferents àmbits especialitzatsen el tema.Transcorregudes ja dues dècades junt al sector,creiem que el lector taxista té prou elements comper donar una opinió sobre la tasca realitzada. Desde la direcció i redacció de Taxi Metropolità de Barcelonaúnicament ens resta expressar el nostreagraïment pel suport rebut per part dels taxistes, deles seves associacions i sindicats representatius,així com de totes aquelles persones, col·laboradors,empreses i institucions que han fet possibledurant aquests vint anys la publicació que ara teniua les mans.P. Rocío Terán H.REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 11

12 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

La revista ha sido durante estos años el instrumento delque ha dispuesto el Institut Metropolità del Taxi paracomunicarse con el profesional del sector.Hubiera sido muy agradable poder felicitarlos por unalabor bien hecha, pero lamentablemente los empresarioshemos padecido una agresión permanente por parte delos diferentes consejos de redacción que han dirigido larevista definiendo su línea editorial.Conceder el derecho a réplica es una condición indispensableen cualquier medio de comunicación democráticoporque, sin esta premisa, lo publicado puede ser partidista,subjetivo y claramente dirigido a manipular la opinióndel lector. Además, hay que tener en cuenta que estarevista está en su mayor parte financiada con los impuestosy las tasas aportados por todos los administrados,razón más que suficiente para convertirla en un verdaderoforo de debate y de expresión en el que todos los taxistastengan voz.Nosotros proponemos la creación de una comisión formadapor representantes tanto de grupos políticoscomo de asociaciones del sector. Esta comisión seencargaría de velar por algo tan básico en un medio decomunicación como son la imparcialidad y la libertadde expresión porque sólo ellas marcan la diferenciaentre una revista seria y un mero panfleto electoral.Carmen de TiendaCoalición AET–ABEATPresidenta de la AETDe todos modos, como la esperanza es lo último que sepierde, seguiremos confiando en que llegue el día quetodos los implicados podamos considerar la revista Taxicomo algo nuestro. Rectificar es de sabios.Creemos que ha sido un vehículo correcto de comunicaciónpara nuestro sector; no en vano prácticamente latotalidad de los compañeros la han leído y saben de suexistencia.De aquellos primeros números a la actualidad evidentementeque ha sufrido una gran evolución como todapublicación, y como toda publicación siempre es mejorable.En la parte positiva debemos incluir todo aquello quesupone información necesaria para el desarrollo de nuestrotrabajo: las salidas de buques, las ferias y congresos,las notas administrativas, etc.También encontramos positivas las opiniones de losfamosos que son entrevistados y que, por lo general,hablan muy bien de nuestro servicio, cosa que nos llenade orgullo. Los reportajes asimismo han sido en un granporcentaje muy enriquecedores (me viene a la memoria eldel taxi en Nueva York). En definitiva, creemos que comorevista sectorial es bastante completa.Ahora bien, todo tiene su parte negativa y, en concreto,para nosotros, no parece el mejor medio para publicar lassanciones de los compañeros; hay otras vías.La excesiva contundencia publicada en algunos númeroscon relación a los conflictos habidos en nuestro sectortampoco nos parece lo más apropiado; los artículosdeben ser más objetivos dejando la contundencia de lasopiniones personales.Dionisio Gracia FajardoPresidente del Sindicato de Taxistas Autónomosde Barcelona (STAB)Finalmente, creemos muy correcta la sección que nosocupa y a la que, en el STAB, damos mucha importancia.Nuestra opinión como líderes del taxi es, cuanto menos,necesaria, ya que muchas de las respuestas que ofrecemosresponden a lo que nuestros afiliados nos comentanen sus vivencias cotidianas.REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 15

Un dia de feinaSusana conduint el seu taxiHem entrevistat la Susana per a celebrar el20è aniversari de la revista compartint ambella una jornada de treball. No l’hem escollitpas per cap motiu en especial i, comqualsevol selecció, és arbitrària, hauríem pogut triarqualsevol dels milers de professionals que s’asseuencada dia rere el volant.La història de la Susana no difereix en l’essencialde la de molts altres taxistes de Barcelona; comells, prové d’una nissaga dedicada al taxi. Entreoncles i cosins, i comptant els que ja han deixatla professió, són set titulars a la família, peròla influència fonamental va ser el seu pare, queencara treballa i l’aconsella. La Susana va quedarsela llicència de la seva mare, però primer va haverde superar l’examen per treure’s el carnet. “És bastantdur; jo vaig aprovar a la segona, perquè a laprimera convocatòria vaig fallar dues preguntes”.La Susana va sentir la vocació des de ben aviat;encara que ja tenia el B-2 com una assegurançaper si la qüestió laboral anava malament, va estudiarFP administrativa i, després de passar per unaempresa de Mercabarna, aconseguí una feina estableal despatx d’un advocat. Però això d’estar tancadaentre quatre parets davant d’un ordinador nofeia gens per ella. Així doncs, va començar a estudiarper al carnet de taxista d’amagades del seucap. “No volia que se n’assabentés, tenia por quem’acomiadessin.” Arribava sempre tard a l’escola ies perdia la meitat de les classes, però aprofitavaels caps de setmana per recuperar. “Durant aquellperíode, la meva vida social es va arruïnar”, confessasomrient. No obstant això, l’esforç valia la pena;la Susana desitjava la independència i la llibertatque proporciona la professió i, sobretot, el tracteamb la gent, la voluntat de prestar un servei. “Joproporciono un servei personalitzat, el taxi és mésque un servei públic, portes el client fins exactamenton et diu i vols que quedi content.” Ara fa tot18 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

Un dia de feinajust tres anys que és titular. Condueix un Xantia. “Elmodel dels acabats de luxe”, diu orgullosa mentreassenyala el tablier. A propòsit del luxe, li demanosi no hauria preferit un Mercedes. “Sí, home, emgasto sis milions i després em passa com a unaamiga, que va acceptar un passatge amb un gat, elgat se li va pixar dins el cotxe i va haver de canviarels seients.” A mi em sembla una anècdota un pèlrebuscada, però ella m’assegura que aquestescoses passen (“Oi que el reglament no t’obliga aportar animals?”).Un divendres a les cincM’he trobat amb la Susana a les cinc de la tardadel divendres a la parada de la clínica Quirón, inomés arribar, s’ha queixat de la indisciplina delsconductors. “Encara que vegin el rètol de taxi aparquenigual.” Efectivament, a la parada hi ha trescotxes particulars, i alguns taxistes s’han d’esperartravessats en doble fila. Uns minuts més tard, mentrebaixem per Torrent de l’Olla, comenta que uncompany de l’emissora va ser multat precisamentper esperar un passatger en doble fila. Aprofito l’avinentesaper —amb una mica de mala idea perpart meva— preguntar-li com són les relacions ambla Guàrdia Urbana. La Susana em mira i arrufa elnas: “Hi ha de tot. Els que són més joves ens entenenmés, en general, comprenen que ens passemmoltes hores al volant i que no som com els altresconductors.” Jo comento que els taxistes mésjoves, com ella, també solen ser més flexibles queels veterans. “Sí, això també és cert”, em respon.Just aleshores uns passatgers –una parella joveaixequenel braç; un cop la Susana els ha explicatla meva presència al seient del copilot: “És quem’estan fent una entrevista.” Pugen. Parlo amb ell:“¿Agafen sovint el taxi?” El noi respon que abansno, però que ara s’hi gasten 30.000 pessetes almes, perquè va tenir un accident i ha d’anar a recuperació;només llavors em fixo que du un collaret.No han tingut mai cap problema, i el servei del taxia Barcelona els sembla prou bo; únicament esqueixen que de vegades és difícil trobar-ne, sobretotles nits del cap de setmana. La carrera –480ptes.- acaba a Diagonal/Gran de Gràcia, i tot justhan baixat, la Susana em diu que això dels caps desetmana és una mica problema dels usuaris. Emsorprenc i li pregunto què vol dir. “Doncs que lagent està massa ben acostumada; surten 200 o300 persones d’una discoteca, tots a la mateixahora, i tots esperen trobar-se un taxi amb el lliure, iaixò és impossible”. Li demano quina és la sevapolítica “Jo no acostumo a allargar-me fins mésenllà de les onze, però el que no faré és baixar totBarcelona de buit fins el port o el Maremàgnum,quan aquí també hi ha persones que necessiten untaxi.”Cap el MaremagnumJust llavors, com si haguessin sentit la nostra conversa,dos homes ens paren davant de l’hotel Comtesde Barcelona i diuen “Maremàgnum” amb unfort accent italià. Abans, però, que hagin tinguttemps de tancar la porta, se’ns acosta una senyoragran, carregada de paquets, cridant “¡Mucho morroes lo que tenéis!”. Els italians també li criden“¡Señora, nosotros antes, nosotros antes!”, mentrela Susana, impacient, l’únic que espera és elmoment d’arrencar. Finalment, tot baixant per RamblaCatalunya, li faig la bateria de preguntes queduia —més o menys— preparada: “¿Quant etdurarà el cotxe?” “Uns cinc anys” “¿Qui full fascada dia?” “Sense comentaris.” “¿Què en pensesdels que aparquen al carril bus?” “Doncs que hi hacarrers en què has de fer autèntics eslàloms perpassar, i les furgonetes de càrrega i descàrrega...deixa-les anar!” “¿Creus que tindreu el gasoil professional?”“Ui, al pas que van, mai de la vida!”“¿Tens problemes amb l’entrada de l’euro?” “L’únicproblema que tindré serà la cua per passar la revisiói perquè m’adaptin el taxímetre.” “¿Quanpagues d’assegurança?” Dues-centes vuitanta mil,en dues parts, i feina vaig tenir a trobar una companyiaque m’agafés i no em volgués encolomaruna assegurança de vida; als taxistes no els volningú, només que per treure’ls calers.” La miro i licomento que això em sembla una mica exagerat, ique, en qualsevol cas, molts altres professionalspodrien afirmar el mateix. Ella em torna la mirada,no gaire convençuda: “Sí, sí, però les dues-centes20 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

vuitanta les pago igual”. “¿Què en penses, de l’actuacióde l’administració?” Li pregunto, llavors, desobte, i es fa una pausa “¿L’administració deltaxi?”, pregunta. “És clar”, dic jo. “¿Sortirà publicat?”“Amb pèls i senyals”, contesto. I llavors, mentrebaixem per una Via Laietana sorprenentmentfluida, la Susana (es deixa anar). No li sembla béque als nous titulars de llicència se’ls obligui a treballarsis mesos de nit, no pas per la nit en sí sinóperquè creu que el problema de la manca de taxiss’ha exagerat i l’administració ha reaccionat ambuna mica de precipitació. Tampoc li agrada gaire(“que jo m’embalo, eh?” em diu, i jo li faig que síamb el cap) la política d’homologacions de vehicles:“Per què no em puc comprar un Toyota sivull? El cotxe és meu, no?”. Escoltant-la tinc la sensació(i li dic) que és una mica anarquista. Ella riu,però diu que d’això, res. Arribem al nostre destí, elpàrquing inferior del Maremàgnum. 795 pessetes.Els italians li’n donen mil. “No, no, bien así, bien así.Muchas gracias.” Girem cua davant de l’estilitzatpont de fusta i la Susana treu el lliure. Són gairebéles nou de la nit. “¿Et guanyes bé la vida, amb eltaxi?” Triga uns segons a respondre, ella que haestat tan parladora durant tota la tarda: “És clar queme la guanyo, sense luxes, però me la guanyo. SiTaxista des de fa tres anysno, i si no m’agradés moltíssim el que faig, ho deixaria.”Vaig a apagar la gravadora, però la Susanaencara afegeix: “El taxi pot millorar molt, és cert, éscert que hi ha taxistes que no actuen correctamenti que ens donen mala fama, però el públic ha d’entendreque no som pas tots, que nosaltres prestemun servei bastant especial.” Es queda pensant.“¿Però estàs contenta, oi, d’haver escollit aquestafeina?”, li pregunto, i aquí se li acaben els dubtes.Em diu amb un gran somriure “Naturalment!”.Marc SanchísPublicitatREVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 21

TAULERTarifes 2002El Taxi de Barcelona aprova amb èxitla seva adaptació a l’euroEl taxi de Barcelona és un delssectors que més aviat s’ha adaptata la nova moneda, la qualcosa ha fet possible que tant elstaxistes com els clients del serveies vagin acostumant i incorporantde mica en mica al canvimonetari. Les primeres passeshan estat força positives i elrodatge farà més fàcil l’etapa queara s’inicia.Cal recordar, una vegada més,que durant el període d’adaptacióa l’euro que s’ha iniciat l’1 degener i es perllongarà fins al 28de febrer, la nova moneda i lapesseta són de curs legal. Aixòsignifica que qualsevol client potpagar la seva carrera en pessetes.Ara bé, el Codi de bonespràctiques establert pel BancEuropeu aconsella utilitzar lamoneda comunitària. A partir del’1 de març, la pesseta deixaràde ser de curs legal a tots elsefectes.Per evitar enganys a l’hora decobrar un servei posi atenció irecordi que tots els bitllets tenenuns elements de seguretat. Elsbitllets de 5, 10 i 20 euros gaudeixendels mateixos elementsde seguretat: la marca d’aigua, elfil de seguretat, la bandahologràfica i la banda iridiscent.Els bitllets de 50, 100, 200 i 500euros tenen també una marcad’aigua i el fil de seguretat, peròvaria la banda hologràfica (eninclinar el bitllet, en l’hologramaes pot veure una xifra i la imatgeque indica el valor del bitllet), i amés presenten una tinta de colorvariable que permet veure, quans’inclina el bitllet, la xifra quen’indica el valor i que passa d’uncolor lilós a un verd oliva (mesaviat marró). Quant a les monedes,tingui present que són fàcilsde distingir: les d’1 i 2 euros sónd’un disseny bicolor (blanc igroc); les de 10, 20 i 50 cèntimssón grogues i de color coure sónles de menys valor: 1, 2 i 5 cèntims.Una característica peculiarde les monedes d’euro és quellueixen una cara comuna i l’altrarepresenta motius de cada undels dotze països que formen lazona euro, entre ells Espanya.Recordi que tot taxista ha detenir una disponibilitat de canvide fins a 20 euros.El taxi ofereix al client tota la informaciódel servei i de la tarifa que s’aplica el2002 en l’adhesiu que es renova anualment.Les taules de conversió d’euros a pessetesi de pessetes a euros són un mitjàfàcil de consulta per al taxista i tambéhan d’estar a disposició del client en totmoment.REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 23

TAULERProfessióAprovades les taxesper al 2002El Ple de l’EMT celebrat el 20 de desembre passatva aprovar les taxes que aplicarà l’IMET durant l’any2002 i, també d’acord amb el canvi monetari, estanja expressades i per primera vegada en euros.Transferència de llicènciesp Primer tramp Inter vivos general 2.704,26 €p Inter vivos familiars 1r grau 535,76 €p Mortis causa 637,80 €ppSegon tram (en suspens)Únic per a totes les classesd’adquisicions 3.005,06 €Serveis diversosp el canvi de material (aplicació de vehicle) 51,98 €p inspecció vehicle de segona mà 140,32 €p baixa de vehicle per avaria 127,56 €p baixa de vehicle per sinistre 44,65 €p venda de normativa 4’60 €p alta de conductors 12’26 €p duplicats de llicències 12’26 €p duplicats de carnet 12’26 €p renovacions de carnet caducats 12’26 €p excedències o les seves pròrrogues 12’26 €Exàmensp Quotes generalsp inscripció a les proves psicotècniques 50,02 €p inscripció a proves teòriques 100,00 €(3 primeres convocatòries consecutives)p inscripció a proves teòriques per part d’anticsp titulars de credencials 50,00 €(3 primeres convocatòries consecutives)p inscripció a la 4a, 5a o 6a convocatòries 33,33 €p Quotes especials, d’aplicació a persones aturadesmajors de 45 anys inscrites a les oficinesde l’Inem per un termini superior a 1 any ique hagin esgotat la prestació d’atur.p inscripció a les proves psicotècniques 25,01 €p inscripció a proves teòriques 50,00 €(3 primeres convocatòries consecutives)p inscripció a proves teòriques per part d’anticsp titulars de credencials 25,00 €(3 primeres convocatòries consecutives)p inscripció a la 4a, 5a o 6a convocatòries 16,66 €Autorització de vehiclesp autorització per primera vegadad’un model 3.282,79 €(inclou fins a 5 variants si es demana simultàniament)p variant d’un model prèviament autoritzat 330’56 €RectificaciónEl taxi penalizadopor las entidadesaseguradorasEn el artículo publicado el mes de noviembre pasado bajo el título “Eltaxi penalizado por las entidades aseguradoras” se decía: “Este añocerró sus puertas la Mutua Flequera”. Con ello no se quería subrayarque ésta había quebrado, simplemente que, por estar intervenida–según las noticias de que disponíamos–, había cerrado la posibilidadde suscribir nuevas pólizas al colectivo de taxistas.Al cierre de este número, la redacción de la revista ha recibido unacarta de la dirección de la Mútua Flequera de Catalunya que informasobre la situación en la que se encuentra dicha entidad aseguradora yque publicamos íntegramente para conocimiento de los taxistas interesados:Muy señores nuestros,Para el supuesto caso de que la mención que efectúan en el artículopublicado en la revista de este Institut, al mencionar textualmente que:“Este año cerró sus puertas la Mútua Flequera” se refiera a nuestra entidad,Mutual Flequera de Catalunya, mutua de seguros y reaseguros aprima fija, sirva la presente para aclararles y, a la vez, solicitarles la oportunarectificación en el sentido de significarles que:Mutual Flequera de Catalunya, como aseguradora que acredita ya unaantigüedad y solvencia superior a los 50 años de presencia y actividaden este mercado, con significación especial en el catalán, ha sido objetoúltimamente de una inspección administrativa por parte de la DirecciónGeneral de Seguros, al objeto de verificar sus cuentas técnicas delpasado ejercicio 2000.Justo antes de dicha actuación administrativa, la entidad sustituyó a suanterior equipo directivo por el actual, al objeto de controlar, consolidary gestionar correctamente (desde el punto de vista técnico y organizativo)el importante crecimiento registrado por la misma, precisamente,durante el referido ejercicio 2000, con la captación de un importantevolumen de primas de seguros de automóviles, entre el que se incluye,entre otros, el segmento de asegurados taxistas.En este momento, el trámite de inspección, una vez levantada la oportunaacta y formuladas por parte de la entidad las correspondientes alegaciones,se halla pendiente de definitiva resolución que normalmenterecogerá todas las acciones y resoluciones que, de común acuerdocon la propia inspección, ha ido adoptando la nueva dirección de laFlequera, confiando con ello una pronta normalización de su servicioque se verá acompañado, por lo demás, por la ubicación de la entidaden unas nuevas instalaciones, la dotación de nuevos medios técnicos einformáticos, la contratación de nuevos profesionales en las distintasáreas de gestión, una importante organización administrativa, unaremodelación de productos y condiciones de suscripción, la adhesiónde la Flequera a los convenios sectoriales, etc.Por tanto, una realidad presente y a futuro inmediato y distante de laafirmación que aparece en el referido artículo al indicar el “cierre desus puertas”, que únicamente cabría entender, en orden a justificar talaseveración, por el obligado traslado de instalaciones que tuvo queabordar la entidad como consecuencia del incendio registrado a finalesde septiembre en su antigua y tradicional sede.Pendientes de sus aclaraciones, estamos a su disposición y, a futuro, ala del colectivo taxista.Joan GenéDirector TécnicoMútua d’Assegurances i Reassegurances a prima fixa24 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

TAULERTaxi-SolidaritatComparte agraeix a totsels taxistes el gestsolidari amb els nens d’HonduresLa campanya de solidaritat“Comparte un taxi con los niñosde Honduras” promoguda perl’ONG Comparte ha rebut unaresposta molt lloable per part delcol·lectiu. A l’hora de tancaraquesta edició, i faltant moltspocs dies per finalitzar la campanya,la valoració dels responsablesha estat força positiva. Mésde 500 taxistes van portar tots elselements que van ser dissenyatspels organitzadors i que van ferpossible que l’usuari del serveidel taxi no únicament destinésalguns diners a aquest fi, sinóque també pogués recollir tota laDia de presentació de la campanya:Francesc Narváez, president de l’IMET;Miquel Tomàs, president de l’STAC;Dionisio Gracia Fajardo, president del’STAB, amb Paz Padilla, padrina de lacampanya.informació pertinent per a un possibleapadrinament d’un nen d’aquellpaís d’Amèrica Central. Lahumorista Paz Padilla va actuarcom a padrina de la campanya iva comptar amb el suport dediverses personalitats com la d’AdolfoPérez Esquivel, premi Nobelde la Pau, o del cantaautor JoanManel Serrat.Els diners recaptats en la campanyaes destinaran al projecteeducatiu del Centre CulturalHibueras de la població hondurenyade Santa Bárbara.Groc i negre amb els avis de CatalunyaAvismón Catalunya ha comptatnovament aquest Nadal amb lacol·laboració solidària dels taxistesde l’ONG Groc i Negre que esvan encarregar del trasllat dediferents avis de la ciutat al dinarde Nadal que per aquestes datesorganitza.D’altra banda, la directora, MontserratFerré, ens ha fet arribar unacarta d’agraïment a Groc i Negreper l’ajut que van prestar en laFesta de la Gent Gran que secelebrà el mes de juny passat.Integrants de l’ONG Groc i Negre.Carta d’agraïment d’AvismónCatalunya.PublicitatREVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 25

TAULERDes de la xarxaPer als ressaguersConsultessobre l’euroUs recomanem dues pàginesweb. La primera,per la seva actualitat, fareferència a l’euro i és lapàgina que el Banc Europeu ha posat a disposició dels ciutadansque ja participen en l’aventura econòmica queacaba d’iniciar-se i que, sobretot, és un bon instrumentdavant els dubtes que se’ns poden suscitar a darrera horao per informar-se de les darreres novetats.L’adreça que s’ha de consultar per arribar a aquesta informacióés www.euro.ecb.int/es.htmlDel serveiRevisions: aclarimentEn el número 147 d’aquesta publicació figuravaen la relació de llicències que no havienpassat la revisió la núm.10.453 i no havia defigurar-hi. Demanem disculpes a l’afectat. Detotes maneres, cal tenir en compte que podenfigurar en la relació els titulars d’algunes llicènciesque, malgrat haver passat la revisiócorresponent, encara tinguin pendents algunsrequeriments.Ateses les característiques d’aquest númerocomuniquem que en la propera revista espublicarà la relació d’aquelles llicències quefins al 31 de desembre tenien pendent la revisiómetropolitana.El primer portalde mobilitatsobre CatalunyaUna altra novetat que hade ser interessant per aqualsevol conductor professionalés el portal de la mobilitat que ha posat en marxala Generalitat de Catalunya a final de l’any 2001. En català,castellà, anglès i francès, el conductor internauta pot trobar-hitots els elements per moure’s per Catalunya i perEuropa; pot consultar l’estat de les carreteres de tot Catalunya,la seva codificació actual, les incidències delmoment o l’estat del trànsit que es transmet mitjançant leswebcams instal·lades en diferents punts de la geografiacatalana. A més, és factible consultar diversos mapes decarreteres de tot Catalunya, conèixer de primera mà lescaracterístiques del transport públic, també del taxi, tot ique encara no s’ha establert un enllaç directe amb la pàginaweb de l’IMET.L’adreça del primer portal de mobilitat de Catalunya és lasegüent: www.mobilitat.orgPublicitatOci-temps lliureAmb bicicleta perCollserolaEl 23 de febrer es presental’oportunitat defer una passejadaamb bicicleta per lamuntanya de Collserolaper visitar les sevesantigues mines demineral i aigua.Una proposta diferentper tancar el fred hivern.Antic edifici del polvorí: Grup quela tardor passada va visitar lamuntanya de Montjuïc.Lloc de trobada:Plaça de Lluchmajor (al costat de la parada de taxis)Hora: 10 del matí (durada: fins a les 19 hores aproximadament).Portar: entrepà, bici (lògicament) i una càmera de recanvi.Organitza: Mariano Gutiérrez.Telèfon d’informació: 620 209 120 o 933 530 22526 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

TAULERProfessióConveni col·lectiu de treball d’empresesd’autotaxi i lloguer de vehicles 2001-2003El 21 de setembre passat es va publicar en elDiari Oficial de la Generalitat de Catalunya(DOGC) el Conveni col·lectiu de treball d’empresesd’autotaxi i lloguer de vehicles per alsanys 2000-2003 de la província de Barcelonasubscrit el 30 de juliol de 2001 per l’AET,ABEAT, Associació d’Empresaris de Cotxes deLloguer amb Xofer i CCOO. Atesa l’extensiódel document, publiquem els artícles quepoden ser d’interès.Jornada i descansos (art. 6)La jornada màxima legal és de 40 hores setmanalsde feina efectiva. Entre el final d’unajornada i l’inici de la següent hi ha d’haver 12hores, com a mínim.El descans setmanal per al taxista assalariatés obligatori i de 2 dies; es fa coincidiramb el descans setmanal previst per alvehicle en el Reglament metropolità delservei del taxi. Si es produeix un canvi alReglament metropolità del taxi respecte aaquest tema, les dues parts acorden que esreuniran per modificar aquest article.A les localitats on s’aplica un reglamentpropi de servei d’autotaxi, el descans setmanalha de ser de 2 dies, i coincideix ambel descans setmanal previst per al vehicle,1 dels quals, com a mínim, s’ha fer en dissabteo diumenge alternativament.En el cas de lloguer amb conductor, el descansl’han de pactar, de comú acord, l’empresai el treballador.El temps de feina efectiva s’ha de comptar demanera que tant a l’inici com a la fi de la jornadael treballador es trobi al lloc de treball.A partir de la data d’entrada en vigor d’aquestConveni es possibilita la flexibilitzacióde la jornada, i es permet la seva distribucióirregular i l’acumulació d’hores, sempre obligantles empreses a mantenir els límits dedescans diari setmanal i anual que estableixl’Estatut dels treballadors. En el cas que estreballi en algun dia de descans, aquest s’hade compensar amb un altre dia de descansdins de l’any natural i/o vacances.Les festes doblades s’han de negociar entreels representants dels treballadors i l’empresa.Preavisos de finalització de contractesi/o relació laboral (art. 7)Tant l’empresari com el treballador han decomunicar per escrit el seu desig de no renovarel contracte i/o la decisió voluntària d’extingirla relació laboral que els uneix.Aquesta comunicació s’ha de fer amb 15 diesnaturals d’antelació en tots els contractes. Sino es fa així, cada dia que passi es descomptai/o abona, segons correspongui, de la liquidacióde parts proporcionals que el treballadormeriti i/o se li aboni.Períodes de prova (art. 11)Els treballadors que siguin contractats a partirde la signatura d’aquest Conveni col·lectiuamb un contracte de caràcter indefinit tenenun període de prova que, en cap cas, no éssuperior a 6 mesos. Els contractes temporalstenen un període de prova màxim de 3mesos.Durant el període de prova, el treballador téels drets i les obligacions que corresponen allloc de treball que exerceix, com si fos deplantilla, i no en deriva el dret a cap indemnització.PublicitatComissió Paritària interpretadoradel Conveni (art. 12)Les funcions de la Comissió Paritària són lesd’interpretar autènticament el Convenicol·lectiu, arbitrar les qüestions o els problemesque les parts sotmeten a la seva consideració,vigilar el compliment estricte del ques’ha pactat i analitzar l’evolució de les relacionsentre les parts contractants. Les duesparts acorden informar la Comissió Paritàriadels dubtes i les discrepàncies que hi puguihaver a conseqüència de la interpretació i l’aplicaciódel Conveni col·lectiu.Perquè aquesta Comissió emeti dictamen iactuï de la manera reglamentària previstaabans del plantejament dels diferents supòsitsa la jurisdicció competent, la Comissió had’estar composta per 4 vocals empresaris i 4vocals treballadors del sector (...).Pòlisses d’assegurança (art. 18)Les empreses estan obligades a contractaruna assegurança d’accident per als seus treballadors.En tots els supòsits, les causes hande ser l’accident laboral i les seves quantieshan de ser les següents:Per incapacitat permanent absoluta per a tottreball: 4.500.000 de pessetes.En cas de mort: 3.900.000 pessetes.Per invalidesa permanent total per a la sevaprofessió habitual: 2.750.000 pessetes.Aquestes quantitats les han de cobrar elsbeneficiaris de les víctimes o els accidentats,segons les normes de la Seguretat Social, oel beneficiari que expressament designi eltitular de l’assegurança.Les empreses disposen d’un termini de 3mesos a partir de la publicació (DOGC núm.3540-24.12.2001) del Conveni per adequarles pòlisses contractades a les coberturesque aquest article esmenta. (...)El document íntegre del Conveni éspot consultar a la pàgina web del’IMET: www.taxibarcelona.comREVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 35

TAULERDel serveiEdictesDe fecha 29 de noviembre de 2001 denotificación de resolución.La Directora de Servicios del InstitutMetropolità del Taxi ha dictado resoluciónen los expedientes sancionadores cuyosdatos figuran en el Anexo de este Edicto.Intentada su notificación, ésta no se hapodido practicar.Lo que se les notifica a los efectos legalesprocedentes, significándoles que dichaResolución no pone fin a la vía administrativay que contra la misma, de conformidadcon lo establecido en el art. 107 ysiguientes de la Ley 30/1992, de 26 denoviembre, de Régimen Jurídico de lasAdministraciones Públicas y del ProcedimientoAdministrativo Común, podrá interponerserecurso de alzada ante el Gerentede este Instituto, en el plazo de un mes acontar desde el día siguiente de la publicaciónde este Edicto en el Boletín Oficialde la Provincia de Barcelona, sin perjuiciode poder interponer cualquier otro recursoque crea conveniente.Una vez que la sanción impuesta sea ejecutivapor no recurrir o por habersedesestimado, en su caso, el recurso interpuesto,deberá procederse a su cumplimientoen la forma siguiente:El pago de la multa que, en su caso, lehubiere sido impuesta deberá hacerseefectivo presentando la liquidación que seadjunta en cualquier entidad bancariadentro de los 15 días siguientes a aquel enque haya transcurrido el plazo para recurriro a aquel en que se haya notificado laresolución del recurso formulado.Barcelona, a 29 de noviembre de 2001El secretari delegatJordi Ventayol LázaroANEXONúmero de expediente: 2001/711Interesado: J. M. M. C.Licencia: 5617Acto administrativo que se notifica: ResoluciónFecha resolución: 18 de septiembre de 2001Articulo infringido: 179 e) del Reglament deRegulació del Transport de ViatgersSanción impuesta: Multa de 230.000 ptas.Número de expediente: 2001/466Interesado: F. J. P. L.Licencia: 6366Acto administrativo que se notifica: ResoluciónFecha resolución: 26 de septiembre de 2001Articulo infringido: 59 2 d en relación al art. 29Sanción impuesta: Multa de 25.000 ptas.Número de expediente: 2000/539Interesado: R. M. R.Licencia: 8487Acto administrativo que se notifica: ResoluciónFecha resolución: 26 de septiembre de 2001Articulo infringido: 59 2 d en relación al art. 35Sanción impuesta: Multa de 25.000 ptas.De fecha 29 de noviembre de 2001 denotificación de resolución.La Directora de Servicios del InstitutMetropolità del Taxi ha dictado resoluciónen los expedientes sancionadores cuyosdatos figuran en el Anexo de este Edicto.Intentada su notificación, ésta no se hapodido practicar.Lo que se les notifica a los efectos legalesprocedentes, significándoles que dichaResolución no pone fin a la vía administrativay que contra la misma, de conformidadcon lo establecido en el art. 107 ysiguientes de la Ley 30/1992, de 26 denoviembre, de Régimen Jurídico de lasAdministraciones Públicas y del ProcedimientoAdministrativo Común, podrá interponerserecurso de alzada ante el Gerentede este Instituto, en el plazo de un mes acontar desde el día siguiente de la publicaciónde este Edicto en el Boletín Oficialde la Provincia de Barcelona, sin perjuiciode poder interponer cualquier otro recursoque crea conveniente.Una vez que la sanción impuesta sea ejecutivapor no recurrir o por habersedesestimado, en su caso, el recurso interpuesto,deberá procederse a su cumplimientoen la forma siguiente:El cumplimiento de la suspensión que, ensu caso, le hubiere sido impuesta deberáhacerse efectiva mediante su personaciónen las oficinas de este Instituto provisto dela licencia, del carné metropolitano detaxista y con presentación del vehículodentro de los 15 días siguientes a aquel enque haya transcurrido el plazo para recurrira aquél en que se haya notificado laresolución del recurso formulado.Barcelona, a 29 de noviembre de 2001El secretari delegatJordi Ventayol LázaroANEXONúmero de expediente: 2001/235Interesado: J. P. G. H.Carnet metropolitano: 33366Acto administrativo que se notifica:ResoluciónFecha resolución: 6 de noviembre de2001Articulo infringido: 59 1 cSanción impuesta: Suspensión del carnetmetropolitano por 1 mesHavent estat impossible la notificació en eldomicili dels interessats que se citen, perla present se’ls comunica que s’han iniciatels expedients informatius relacionats acontinuació:Denunciat: A. L. S.Llicència: 6172Exp. informatiu: 2001/971Denunciat: R. V. L.Llicència: 10896Exp. informatiu: 2001/1279Denunciat: G. R. S.Llicència: 8888Exp. informatiu: 2001/1313Denunciat: F. S. G.Llicència: 1781Exp. informatiu: 2001/1278Dins d’aquest marc d’actuacions li agrairemque en el termini de 15 dies comptatsa partir de la publicació del present edicte,passi per aquestes dependències per teniruna entrevista personal en el Departamentde Sancions.Se li fa saber que la compareixença ésobligatòria, de conformitat amb el queestableix l’art. 40 de la Llei 30/92, de 26de novembre, del Procediment AdministratiuComú, amb relació a l’art. 50 de laLlei 12/87, de 28 de maig, de la Generalitatde Catalunya, de regulació del transportde viatgers per carretera en vehiclesde motor, i l’art. 30 del Reglament Reguladordel Servei Metropolità d’Autotaxis, ique no comparèixer, sense causa justificadasuposaria una obstaculització de l’activitatinspectora, tipificada com a falta moltgreu en l’art. 43 3 e) de la Llei 12/87,abans esmentada, i que té prevista unasanció de 230.001 a 460.000 ptes.Barcelona, 30 de novembre de 2001Departament de SancionsMarc Sanchís36 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

TAULERDel serveiEdictesAl ser imposible la entrega de las notificacionesen el domicilio de los interesadosque se citan, por el presente se les comunicaque se han iniciado los expedientesinformativos que a continuación se relacionan:Denunciado: J. G. N.Licencia: 22Exp. informativo: 2001/1249Denunciado: R. R. R.Licencia: 2177Exp. informativo: 2001/1064Denunciado: J. R. G.Licencia: 9294Exp. informativo: 2001/1257Denunciado: J. A. B.Licencia: 7799Exp. informativo: 2001/1128Como primera medida se les requiere paraque en un plazo de 15 días subsanen eldeficiente funcionamiento del módulo enla ITV de Badalona o Sant Just.Asimismo, se les hace saber que el Instructordel mencionado expediente, a lavista del resultado de la inspección realizada,podrá solicitar otras actuaciones oproponer iniciar el correspondiente procedimientosancionador por infracción delartículo 59 2 d en relación al artículo 35apartado 1 del Reglamento Regulador delServicio Metropolitano de Autotaxis, sancionablecon una multa de hasta 25.000ptas.Barcelona, 30 de noviembre de 2001DEPARTAMENT DE SANCIONSMª Josep LabordaDe data 29 de novembre de 2001 de notificaciód’iniciació d’expedients sancionadorsi plec de càrrecs.L’Institut Metropolità del Taxi ha incoatexpedients sancionadors les dades delsquals figuren a l’Annex d’aquest Edicte.Intentada la seva notificació així com ladels plecs de càrrecs formulats, aquestano s’ha pogut practicar.En conseqüència, i d’acord amb el quepreveuen els articles 59.4 i 61 de la Llei30/92, de 26 de novembre, de règim jurídicde les administracions públiques i delprocediment administratiu comú, escomunica a les persones interessadesque, per tal que puguin tenir coneixementdel contingut íntegre dels actes que s’esmenten,poden comparèixer a les oficinesd’aquest Institut Metropolità del Taxi(carrer 62 núm. 18, Edifici B, 1a planta,Zona Franca, Barcelona) dins el termini de15 dies hàbils a comptar de l’endemà dela publicació d’aquest Edicte al ButlletíOficial de la Província de BarcelonaBarcelona, 29 de novembre de 2001La secretària de l’expedientMª Teresa García MillánANNEXNúmero d’expedient: 2001/1198Interessat: M. C. C.Llicència: 6936Acte administratiu que es notifica: acord d’incoaciód’expedient sancionador i plec de càrrecsData d’inici: 27 de setembre de 2001Article infringit: 58 2 aSanció proposada: Multa de 15.000 ptes.Escrit que s’hi pot interposar: escrit d’al·legacionsdavant l’InstructorNúmero d’expedient: 2001/1200Interessat: A. V. D.Carnet metropolità: 25923Acte administratiu que es notifica: acord d’incoaciód’expedient sancionador i plec de càrrecsData d’inici: 27 de setembre de 2001Article infringit: 58 2 aSanció proposada: Multa de 15.000 ptes.Escrit que s’hi pot interposar: escrit d’al·legacionsdavant l’InstructorNúmero d’expedient: 2001/998Interessat: E. H. G.Llicència: 4393Acte administratiu que es notifica: acord d’incoaciód’expedient sancionador i plec de càrrecsData d’inici: 13 de setembre de 2001Article infringit: 58 2aSanció proposada: Multa de 15.000 ptes.Escrit que s’hi pot interposar: escrit d’al·legacionsdavant l’InstructorNúmero d’expedient: 2001/1040Interessat: E. M. G.Llicència: 8811Acte administratiu que es notifica: acord d’incoaciód’expedient sancionador i plec de càrrecsData d’inici: 20 de setembre de 2001Article infringit: 58 2 aSanció proposada: Multa de 15.000 ptes.Escrit que s’hi pot interposar: escrit d’al·legacionsdavant l’InstructorNúmero d’expedient: 2001/836Interessat: A. G. A.Llicència: 10802Acte administratiu que es notifica: acord d’incoaciód’expedient sancionador i plec de càrrecsData d’inici: 5 d’octubre de 2001Article infringit: 58 2 aSanció proposada: Multa de 15.000 ptes.Escrit que s’hi pot interposar: escrit d’al·legacionsdavant l’InstructorPublicitatREVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 37

TAULERMesa Tècnica del TaxiActaA Barcelona, a la seu de l’Institut Metropolità delTaxi, a les 12:00 hores del dia 19 d’octubre de2001, i com a conseqüència de la convocatòriacorresponent, es reuneix la Mesa Tècnica del Taxi.Hi assisteixen els membres següents:En representació de l’IMT, el senyor Daniel FernándezPonce, gerent; la Sra. Pilar Molina Mesa,directora de serveis i el Sr. Jordi Ventayol Lázaro,secretari delegat.En representació de l’STAC, els senyors MiguelTomás Romero, Alejandro Dena Abiol, AlfonsoOrihuela Ferrer, José Mª Sánchez Baena i JoséLópez Castro.En representació del GUT, els senyors BernardoRodríguez Cancio, Jorge Quero Manrique, JesúsReyes Morales i José Antonio Alonso Simón.En representació de la coalició AET-ABEAT, la Sra.Carmen de Tienda García i el senyor Carles BrillasQuilez.En representació de l’STAB, els senyors DionisioGracia Fajardo i Antonio Ruiz Sanz.Hi assisteix el Sr. Ramon Pesqué, en representacióde CCOO, en qualitat d’observador.Hi assisteixen en qualitat d’observadors el senyorXavier Sabaté i la senyora Rocío Terán de l’IMET.Un cop constituïda la Mesa, s’inicia la reunió conformeals punts de l’ordre del dia:0 Conforme al punt previ de l’ordre del dia,el gerent presenta els representants del’ONG Comparte, que informen els membresde la Mesa dels seus objectius com aorganització i dels projectes que estandesenvolupant, especialment de la campanyade Nadal d’enguany. Demanen lacol·laboració de les diferents organitzacionspresents perquè els donin suport.1 S’aprova l’acta de la sessió anterior.2 S’informa de les darreres sentències dictadespels Tribunals que afecten el sectori s’acorda facilitar-ne fotocòpia a les diferentsorganitzacions integrants de laMesa.3 El gerent de l’Institut proposa flexibilitzarel criteris vigents de renovació dels carnetscaducats de tal forma que només tinguinobligació de superar les proves dereaccés aquelles persones que haginestat més de 10 anys sense exercir la professiói que no hagin demanat, dins deltermini expressat, la renovació de la credencial.Tots els membres de la Mesa voten a favor dela proposta.4 Conforme a la proposta presentada s’acordael rescat i l’amortització de lallicència metropolitana núm. 1777 subhastadaper la Tresoreria General de laSeguretat Social per deutes del seu titular.Tots els membres de la Mesa hi voten a favor,excepte la Sra. de Tienda, que s’absté.5 En l’apartat de precs i preguntes es plantejala necessitat de regular el supòsit,desafortunadament força freqüent, del’autònom que, per la circumstància quesigui, ha de fer reparar el seu vehicle, ambla conseqüència de no poder treballardurant aquest temps, llevat que es doniuna solució a aquesta mena de situacions.El gerent informa que fa temps ja es va presentara la Mesa el procediment administratiu reguladord’aquesta hipòtesi i va ser retirat a instàncies delsrepresentats del sector.Es proposa reflexionar sobre les possibles solucionsi portar-ho a debat en una propera reunió.El Sr. Alejandro Dena manifesta que segons elscàlculs efectuats la tarifa no augmenta 0’5 cada75 metres com hauria de ser. S’analitzarà.El Sr. Gracia creu que s’haurien de trametre queixesa l’Ajuntament pel mal ús i/o inutilització quePublicitatles obres, dobles files, etc. provoquen en elscarrils taxi. Caldria també insistir en crear-ne mési evitar la desaparició dels existents.També planteja la problemàtica de les assegurancesen el món del taxi. Les primes que exigeixenles companyies d’assegurances són elevadissimesi cal prendre mesures per evitar que moltstaxistes es vegin obligats a satisfer xifres astronòmiqueso fins i tot que no trobin on assegurar-se.El gerent informa de l’escrit enviat a la DireccióGeneral d’Assegurances, del qual es donarà còpiaals presents.La Sra. de Tienda proposa que a la propera MesaTècnica es demani la revisió tarifària en base altema de les assegurances. El Sr. Gracia diu que hiestà d’acord.El Sr. Tomás manifesta que caldria fer gestionsper tal que els carrils bus de Badalona fossintambé per als taxis. També demana que en cas decanvi de vehicle en favor de familiars de primergrau no s’apliquin les limitacions existents relativesa l’antiguitat del cotxe. El Sr. Gracia dónasuport a aquesta proposta i s’acorda estudiar-ho.El Sr. Rodríguez demana informació sobre el casde la doble llicència i el Sr. Tomás s’interessa perl’assalariat d’aquesta.El Sr. Rodríguez també pregunta si a l’Institut hanarribat les notícies que circulen pel sector quediuen que hi ha alguns models de taxímetres quepoden ser objecte de fàcil manipulació. El gerentdiu que no té cap notícia al respecte però que enpren nota per iniciar averiguacions.Finalment, el Sr. Antonio Ruiz demana que les oficinesde l’ITV de Badalona estiguin degudamentequipades amb fotocopiadora per agilitar el servei.I sense més assumptes que tractar s’aixeca lareunió i se n’estén aquesta acta.NotaLes esmenes que els representants de la MesaTècnica del Taxi puguin fer a l’acta presentquedaran reflectides en l’acta de la reuniósegüent.38 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

Taxis d’avui, taxis d’ahirUn salt de qualitatFIAT TEMPRA1,92%VOLKSWAGEN PASSAT1,57%VOLKSWAGEN PASSAT´ 991,39%NISSAN ALMERA2,04%PEUGEOT 4052,11%ALTRES9,81%SEAT TOLEDO17,37%RENAULT LAGUNA2,64%PEUGEOT 40513,52%NISSAN PRIMERA2,68%OPEL VECTRA2,91%MERCEDES4,60%CITROËN XANTIA8,89%OPEL VECTRA B5,84%SKODA OCTAVIA7,31%RENAULT 217,61%SEAT TOLEDO 997,80%SEAT RITMO3,11%SEAT 1323,50%PEUGEOT 5051,89%SEAT2,51%PEUGEOT 5041,53%CHRYSLER 1501,02% ALTRES9,28%SEAT 13130,18%CHRYSLER3,54%SEAT 14303,65%RENAULT 184,74%RENAULT 1211,62%SEAT 12423,44%MARCA I MODELQUANTITATVehicles aplicats allicència d’autotaxiactiva el 19 dedesembre de2001SEAT TOLEDO 1.775PEUGEOT 405 1.382CITROËN -XANTIA 908SEAT TOLEDO 99 797RENAULT-21 778SKODA OCTAVIA 747OPEL VECTRA B 597MERCEDES (*) 470OPEL VECTRA 297NISSAN PRIMERA 274RENAULT LAGUNA 270PEUGEOT 405 216NISSAN ALMERA 208FIAT TEMPRA 196VOLKSWAGEN PASSAT 160VOLKSWAGEN PASSAT’99 142ALTRES (1) 1.002llicència d’autotaxi el31 de desembre de1982Vehicles aplicats aTOTAL 10.219(*) MERCEDES: 210,202,201,250,124,203,190,200,20(1) LTI CARBODIES: 8MARCA I MODELQUANTITATSEAT 131 3.186SEAT 124 2.474RENAULT-12 1.227RENAULT-18 500SEAT-1430 385CHRYSLER 374SEAT-132 369SEAT RITMO 328SEAT 265PEUGEOT-505 199PEUGEOT-504 161CHRYSLER-150 108ALTRES 979TOTAL 10.55540 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

Un servicio conmucha historiaVeinte años en la vida decualquier persona es unperíodo lo suficientementedilatado como paraque se hayan producido muchoscambios que habrán influido deforma decisiva en su quehacer. Unmedio de transporte como es eltaxi no es ajeno a este vaivén deltiempo, especialmente si consideramosque su desarrollo no sólova ligado al de la ciudad en la quepresta su servicio, en este casoBarcelona, que ha sufrido importantísimoscambios en estos últimosveinte años, sino también alde la industria del automóvil quefabrica la herramienta con la quetrabajar y que a su vez ha vividoimportantes avances tanto en eldesarrollo de los diferentes modeloscomo en el apartado tecnológicode la mecánica.La historia del taxi en Barcelonatiene sus orígenes prácticamentea principios de los años 20, unaépoca en la que los automóvilesdestinados a este servicio eranllamados “coches de plaza” y seconsideraban básicamente un lujosólo al alcance de las clases másaltas de la sociedad. Los automóvilesde entonces, al igual queahora, eran de fabricación nacional,como los Ideal, España o HispanoSuiza, pero también loshabía de producción extranjera,entre los que destacaban losmodelos norteamericanos Studebaker,Chevrolet o Buick, muyaparatosos de carrocería y conunos motores que rondaban los30 CV de potencia, así como losque venían de la vecina Franciacomo el Citroën 10 HP y el 12 HP,que además ya llegaban acondicionadospara el servicio del taxi.Uno de los acontecimientos vividospor Barcelona que impulsófuertemente este sector del transportepúblico fue la ExposiciónInternacional de 1929, ya queaunque el censo de la ciudad condalapenas alcanzaba el millón dehabitantes, el de los taxis rozabalos 4.000 automóviles. Este crecimientosupuso también la creaciónde diversas cooperativas deltaxi y algún que otro conflicto.La unificación de colores para eltaxi de Barcelona llegó en 1935con la implantación del bicolornegro y amarillo como único paradistinguir a los vehículos de esteservicio. La Guerra Civil supusoun paso atrás para el crecimientoy desarrollo del taxi, no sólo porquesu uso era muy ocasional,sino también por la escasez decoches que sobrevivieron en condicionesde prestar servicio.Ford “B” (1928)Fue a finales de los años cuarentay principios de los cincuentacuando el taxi empezó a adquiriruna vital importancia en el transporteurbano de la ciudad con lallegada de modelos tan carismáticoscomo el Austin FX3, denominadopopularmente el “taxi deLondres”, que no sólo admitíacinco pasajeros, tres en el asientotrasero y dos en sendos trasportinesplegables en la zona intermedia,sino también la capacidad detransportar baúles de buen tamañoen la parte del acompañantedel conductor, zona habilitada exprofeso para ello. También sehicieron populares otros modeloscomo el Citroën 11 CV, conocidotambién como “pato”, el Peugeot203 o el Renault Colorale “85”.El sector recibió otro fuerte impulsoa finales de 1955 cuando laREVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 41

Un servicio con mucha historiaCitroën G5 (1981)Seat 131 (1977)Seat 124 (1975)recién aparecida sociedad fabricantede coches nacionales Seatacondicionó 500 unidades de sumodelo 1400 para el taxi. A partirde aquí el crecimiento fue cadavez más intenso, como lo evidenciael hecho de que de los 4.400taxis que había en Barcelona en elaño 1957, se pasó a 10.000 en1977.Profunda renovaciónEn los últimos veinte años, el taxi,paralelamente al crecimiento delsector, ha vivido una profundarenovación mecánica y técnica.Ha dejado de ser un mundomonopolizado por unas pocasmarcas que dominaban la prácticatotalidad de los coches al serviciodel transporte público paradar paso a una mayor proliferaciónno sólo de modelos, sinotambién de mecánicas.La modernización es más que evidente,sobre todo en los últimostiempos en los que el taxista tienela posibilidad de elegir el cochedeseado entre más de una docenade marcas diferentes y convariedad de modelos. En la listalos hay de producción nacional,como el Citroën Xantia, el RenaultLaguna o el Seat Toledo, perotambién hay un amplio muestrariode marcas y modelos de importacióncomo el Mercedes Clase C oClase E, el Volkswagen Passat, elFiat Marea, el Nissan Primera o elOpel Vectra. Todo ello viene acorroborar esa ampliación deoferta que el sector está experimentandoen los últimos años.Pero eso no es todo. Al sectortambién ha llegado un nuevo tipode vehículo inédito hasta haceunos pocos años, que es productodel empuje y desarrollo de laindustria del automóvil. Nos referimosal monovolumen, que no sóloha dado al taxi otra configuracióndiferente del servicio, sino quetambién ha permitido que estetipo de vehículos puedan seradaptados convenientementepara el transporte de personasdiscapacitadas físicamente, loque ha supuesto un gran pasohacia delante por facilitar el accesodel taxi a todo el mundo sinlimitaciones de ningún tipo. Eneste sentido cabe resaltar que laoferta de modelos monovolumentambién es bastante amplia, yaque en la actualidad hay hastaseis marcas que tienen homologadoalguno de sus monovolumenpara el transporte público, asaber: Chrysler Voyager, CitroënEvasión, Fiat Ulysse, Seat Alhambra,Nissan Serena y Peugeot806. Y si en el pasado hubo unmodelo identificado como el taxide Londres, la situación ha vueltoPeugeot 406 (2001)42 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

Del diesel al hidrógenoTaxis de Barcelona (2001)Chrysler Voyager 3.0 (1991)a reproducirse desde hace cincoaños con la aparición de los FairwayCarbodies, una copia perfectade lo que puede encontrarseactualmente en las calles de lacapital británica que dan una notasimpática al sector.En esta pequeña revisión de loacontecido en los últimos años,tampoco podemos pasar por altolo que ha cambiado el taxi a nivelde mecánic. Los avances alcanzadospor los fabricantes enmateria de motores y de unamanera muy especial en los degasóleo, están permitiendo queun elevadísimo porcentaje de lostaxis que hoy circulan por lascalles de Barcelona vayan propulsadospor motores turbodiesel deúltima generación, que ademásde unas excelentes prestacionesofrecen también bajos consumos.El camino está abierto a nuevastecnologías, del mismo modo queen un futuro muy próximo la gamade coches homologados para eltransporte público se ampliarácon nuevos modelos que van apermitir que el sector prosiga enla línea de modernización que havenido experimentando de untiempo a esta parte.Mª Ángeles PujolHace 20 años, tener un taxi era tener una fuente de ruidos yuna chimenea en forma de tubo de escape que dejaba unrastro de humo negro imborrable. Hoy en día, tener un taxies un placer: ni hace ruido, ni ensucia. Y encima gastamuchísmo menos que antes. ¿Qué ha pasado en todo este tiempopara que el diesel se haya convertido en motivo de orgullo de taxistasy particulares?En la industria del automóvil, dos décadas es un universo. Losavances se suceden de forma vertiginosa de un año para otro. Loque hace 12 meses era lo último de lo último es ahora superadocon creces por otro ingenio. Y esa ley se puede aplicar especialmentea la evolución de las mecánicas diesel, que gastan comosiempre (poquísimo) y funcionan como nunca (sus prestaciones sonlas propias de cualquier vehículo de gasolina).Los fabricantes han pasado de fabricar motores que consumíanmucho a crear modelos de calle que sólo gastan tres litros cada100 kilómetros. Y siguen bajando. Las nuevas tecnologías aplicadasen los propulsores (inyección directa, conducto común), queaprovechan mucho mejor el combustible, el uso de materiales másligeros en la carrocería y el motor como el aluminio para reducir elpeso del vehículo, y el estrechamiento de las ruedas para tenermenos contacto con el suelo (y por tanto menos resistencia) permitenmaravillas como el Volkswagen Lupo, el Seat Arosa y el Audi A2de 3 litros. Son coches de tamaño pequeño, urbanos. No aptospara el taxi. Todavía falta un poco –no mucho, ya verán— para queestas cifras increíbles lleguen a modelos propios de un taxi.¿Qué futuro nos espera? Las administraciones están empeñadasen que los transportes públicos sean un ejemplo de ecología. Quela flota de autobuses y taxis sean limpios y gasten poco combustible.Por dos razones: por imagen y por sentido práctico. Y en esecamino van algunas marcas. Toyota, por ejemplo, sacó hace menosde dos años el Prius, un modelo híbrido que combina un motor degasolina con uno eléctrico. Éste impulsa el coche a velocidadesbajas y el de gasolina, cuando se sale de la ciudad, cuando hayque ir rapidito. Por cierto, ¿a qué esperan las administraciones parahomologar esta berlina como taxi? Se apuntarían un buen tanto eneso de dar ejemplo y ser ecológicos. En Japón y Francia, hay serviciospúblicos como el correo o los taxis que se sirven de motoreseléctricos.El futuro, sin embargo, pasa por el hidrógeno, una fuente de energíalimpia que sólo emite vapor de agua al exterior y permite las mismasprestaciones que un motor de explosión. Ya hay prototipos circulando.Dicen los expertos que en menos de 10 años habrá flotasde servicios públicos que estarán impulsadas por esta tecnología.Y que en 20 años, más de uno y más de dos conduciremos cochesparticulares con hidrógeno.Ferran ImedioREVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 43

TaxiLleureLa veu dels usuaris“Jo segueixo veient el taxista com untreballador autònom que presta un serveique no té competència.”Fabià EstapéEconomistaNovembre de 2000“A mi m’agrada sempre parlar amb lagent i conèixer les experiències delsaltres i els taxistes són normalmentgent molt oberta. S’interessen molt peruna aventura com la de l’Everest. Deuser que passen massa hores al volant...”Conrad BlanchAlpinistaOctubre de 1988“Com que personalment no sols m’he enamoratde persones sinó també de ciutats,m’agradaria que l’eventual lector/taxistaque em llegeixi pensés en com és d’importantell o ella en l’eventual enamoramentd’un ciutadà del món per Barcelona,aquesta ciutat cada vegada més de moda,cada vegada més difícil, també.”Marta PessarrodonaEscriptoraGener de 1990“Los taxis, como ciertos hoteles, sonlugares de paso que a estas alturas delsiglo XX forman parte de la rutina cotidianapara la mayoría de habitantesde las grandes urbes occidentales, aunqueconservan un halo de aventura dela que resulta difícil zafarse, sobre todosi uno es cinéfilo o aficionado a ciertotipo de novelas contemporáneas.”Carme RieraEscriptoraOctubre de 1989“Si algún día alguien quisiera escribirmis memorias podría reunir a unoscuantos taxistas.”Concha VelascoArtistaAbril-maig de 1999“A Barcelona, els taxistes són molt mésreservats, hi ha un tarannà que reflecteixla nostra manera de ser.”NinaActriuNovembre de 1998“Algunos roces y muchasobservaciones hechas dan laimpresión de que cada taxies un mundo que refleja elcarácter del que lo conduce.Parto de la conciencia deque aquel trabajador quetengo delante quema lamitad de su tiempo, esdecir, la mitad de su vidaaquí dentro y que tiene queestar tan pendiente de loque tiene por delante comode lo que tiene por detrás.En este caso, yo. Un desconocidopara él, que memeto en su casa duranteunos minutos y llevo conmigotodo lo que espero.”Manuel Vázquez MontalbánEscriptor (1989)Un taxi, un ámbito“Debo decir que en cada uno de lostaxistas de esta ciudad he encontradocalidez y solidaridad.“Miguel Ángel BrindisiEx entrenador del R. Club Deportiu EspanyolGener-febrer de 1999“M’agrada trobar taxistes que m’endevininuna mica les intencions, que siguinuna mica psicòlegs. Crec que el taxistaha de tenir l’art d’adaptar-se al passatger.Sense passar-se d’indiscret, pot endevinarl’estat d’ànim de l’usuari.”Salvador AlsiusPeriodistaAbril de 1988“Dicen que van dos galgos corriendo,corriendo, corriendo, y cuando ya llevankilómetros corriendo, uno le diceal otro: “¿Has visto lo que te dije? ¡Enel taxi ponía ‘libre’ y no ‘liebre’!”Paz PadillaActriuJuny-juliol de 1999“Penso que avui l’usuari se sent méstranquil i més còmode dins del taxi;també és més lliure de decidir, demanar,sol·licitar un rebut...”Judit MascóModelOctubre de 1999“A les parades de taxi hi hauria d’haveraixopluc: els dies de pluja és moltdifícil trobar-ne cap i, precisament peraixò, l’espera pot ser molt llarga.”Artur TriasActor de teatre i televisióOctubre de 2000“Mis viajes en taxi son siempre muyamenos. Me enrollo con los taxistas yme explican todas sus historias: lasdoce-catorce horas de trabajo, el rollode la licencia. Por la noche los más chavalesme explican que empiezan a trabajara las seis de la tarde y que dejanel servicio a las seis de la mañana...”Pepe RubianesActorDesembre de 1998“Crec que el 90% dels taxistes són unsprofessionals com cal, però consideroinaudit el fet que alguns taxistes es permetinencendre una cigarreta sense preguntaral passatger si li molesta el fum.”Carmina Vall PetitpierreDirectora gerent delMuseu de Cera de BarcelonaNovembre de 2001“Un taxista irresponsableaconsellem bon camí.El mòdul, una eina nobleha aconseguit un bon fi.Ha aconseguit que l’usuarirecobri la confiança,que si un dia lloga un taxiho fagi sense recança.Taxista de Barcelona,dignifiquem la professió.Tindrem la moral molt bonafent la nostra obligació.”Albert FiguerolaTaxistaFebrer de 198344 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

Conrad Blanch Manuel Vázquez Montalbán Fabià Estapé Marta PessarrodonaSalvador Alsius Concha Velasco Carme Riera NinaArtur Trias Pepe Rubianes Paz Padilla Judit MascóMiguel Á. Brindisi Jaume Fabré Albert Pujol Carmina Vall

TaxiLleureLa veu dels usuaris“Quan puges al taxi queda tan assumitque el taxista no t’escolta, que parlesamb llibertat; es deuen assabentar decoses fantàstiques.”Mercè ArànegaActriuJuny de 2001“Atesa aquesta afluència d’estrangers ide persones que vénen per Barcelona,m’agradaria que els taxistes de la nostraciutat adquirissin pulcritud i curaen el vestir trobant una fórmula –jo novull dir uniformada, però gairebé– quefos còmoda i elegant.”Roser MarcéDissenyadora de modaFebrer de 2001“Uno de los elementos que mejor configuranla imagen de una ciudad es lacalidad y la amabilidad de sus taxistas.”Lluís BassatPresident i creatiu de l’empresaComunicación Bassat, Ogilvy & MatherDesembre de 1999“El taxista pot fer un retrat psicològicde les persones i adquireix una culturasocial. Aquesta és la part que més m’interessadel seu ofici.”Albert BoadellaActor i director d’Els JoglarsSetembre de 2001“El año 1980, en la parrilla del HotelRitz, quedé con Rafaela Aparicio quepor aquella época representaba unaobra en el Teatro Barcelona. Nos citamospara comer. Cogimos un taxi y eltaxista, al reconocernos, no nos quisocobrar. Recuerdo que nos dijo: ‘¿Cómoles voy a cobrar con lo felices que noshacen ustedes?’”Florinda ChicoActriuFebrer de 2000““Jamás regatearé un duro a alguienque está sentado todo el día, aguantandolo que aguanta, trabajando lashoras que trabaja, sufriendo las continuassubidas de gasoil.”Javier LozanoEntrenador del equipo españolde fútbol salaDesembre de 2000“No ha de ser fàcil aguantarels malhumors o el despotismede molts passatgersni tampoc trobar un terrenyde joc neutral entre allò queel taxista vol fer i allò queel viatger desitja. Els que esqueixen sempre són els passatgers.M’agradaria llegiralgun dia en la secció decartes a la direcció dels diarisles queixes dels taxistes.Segur que en podrien explicaralgunes de l’alçada d’uncampanar.”Jaume FabréEscriptorSetembre de 1990“Dos, tres o cinco minutos de espera deun taxi me parece un tiempo razonable,porque es lo que tarda el metro enaparecer por una estación.”Mario GasActor i director de teatreSetembre de 2000“El taxi de Barcelona cubre muy bienlas necesidades del servicio porque tienegente mucho más profesional, al menosasí lo he notado las veces que he visitadoaquella ciudad.”Florentino FernándezHumoristaGener de 2000“M’agradaria que en general els i lestaxistes s’animessin a parlar més encatalà, i en el cas de disposar de ràdioen el vehicle, tinguessin la sensibilitatde baixar el volum. Hi ha contingutsque no es pot obligar a cap persona asentir-los. També fóra bo que s’unifiquésel model de vehicle, perquè elmodel London, per exemple, no és problemàticper a persones amb discapacitats.”Esther SardansPeriodista a Com RàdioNovembre de 2000“Quiero dar las gracias a todos lostaxistas que han tenido el honor deinvitarme a su taxi.”Paco MoránActorAbril de 1998“La gent del taxi és víctima d’unamala premsa que segurament és culpadel model d’uns anys enrere.”Fèlix PonsActorJuny de 2001“El servicio de taxi en Barcelona esbuenísimo, de los mejores que he podidoobservar.”Miquel PovedaCantaorMarç de 1999“A qui no li agradaria un vehicle fetespecialment per a taxi de Barcelona,amb totes les aspiracions dels professionalsdel taxi i disseny de Mariscal?”Xavier MariscalDissenyadorJuny de 1990“El taxi constitueix un mitjà de transportinsubstituïble i un servei valuósper a l’Institut Català d’Oncologia.”Josep Lluís Lafarga i TraverPresident de l’Institut Català d’OncologiaDesembre de 2000“Un taxista veí de casa em va comentarcom, després de perdre moltes horesintentant millorar la capacitat de conduird’un amic molt hàbil, un mes desprésva ser increpat “Taxista” per unconductor congestionat que volia fervaler la seva raó per damunt de tot: enmirar-se cara a cara va resultar seraquell amic que en un sol mes ja espensava posseir tota la ciència automobilísticadel món.”Joaquim CarbóEscriptor(data?)“Els taxistes són el baròmetre de laràdio.”Manel FuentesPeriodistaNovembre de 200146 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

Mercè Arànega Lluís Bassat Roser Marcé Albert BoadellaJavier Lozano Florinda Chico Mario Gas Florentino FernándezEsther Sardans Paco Morán Fèlix Pons Miquel PovedaJoaquim Carbó Xavier Mariscal Josep Lluís Lafarga Manel Fuentes

TaxiLleureLa veu dels usuaris“Em sembla molt fantàstic veure elLondon Taxi des de fora, però sobretotem semblen molt bé els taxis adaptats.”Toby NasperCiutadà anglès afincat a BarcelonaNovembre de 2001“El taxi es mi Rolls Royce y, contandocon la amabilidad de los taxistas quesiempre está ahí, me parece que es unservicio para moverse por cualquierciudad, sin compromisos de aparcamientos.”Lola HerreraActriuMarç de 2000“El taxi de Barcelona és més cosmopolita,més obert.”Sergi DalmaCantantSetembre de 1999“Ara tenim un plat en el qual intervéel groc i negre i és boníssim per a unacuina marinera com la nostra. El negrepodria ser una vinagreta de tinta decalamar, i el groc, un esclat de safràpuríssim. Groc i negre, magnífic.”Carme RuscalledaCuinera i propietària del restaurantMas Pau a Sant Pol de MarAbril de 2001“He arribat a la conclusió que els/lestaxistes de Barcelona són una institució.Com a tal, són indefinibles, comñexos,entranyables. Fins i tot els que nom’agraden, que també n’hi ha!”Ma. Antònia OliverEscriptoraOctubre de 1990“El taxi es mi mejor amigo en momentosde apremio incluso de relax.”Carlos SoberaConductor de ¿Quiere ser millonario?Maig de 2000“Barcelona es una ciudad internacionalvisitada por muchos extranjerosque, por lo general, saben hablar otralengua, como el inglés. En este sentido,creo que es muy agradable que el taxistaconozca por lo menos algunas palabrasdel idioma de sus clientes.”Daniela HasslerCiutadana alemanya afincada a BarcelonaJuliol-agost de 2001“Fóra un bon exercici demodèstia per part dels notaxistesque aprofitéssim lapausa del recorregut perintentar comprendre al quino té la pausa fins queacaba la jornada...”Josep BrasPeriodista i escriptorJuny de 1990“El taxi de Barcelona se merece un 10.”Llorenç Serra FerrerExentrenador del Futbol Club BarcelonaOctubre de 2000“En tots els col·lectius (advocats, metges)falla el corporativisme, perquè hiha gent que no és digna de formar-nepart. Nosaltres hauríem de depurar-hoi poder dir “aquest no” perquè és el quefa que la gent digui “els taxistes o elsmetges són tots iguals”.Martí GalindoActorMarç de 1998“M’agradaria donar les gràcies a la senyorataxista que el juliol passat en vatornar una cartera amb una documentaciómolt important per al meu treball.Gràcies a la seva gentilesa vaig podercontinuar el meu treball a Londres.”Ariadna HopkinsUsuària del taxiAgost- Setembre de 2000“Darrerament el servei del taxi a Barcelonaha millorat moltíssim i estàassolint un nivell internacional moltbo, amb marques i models de cotxe degran prestigi. Potser s’hauria de cuidaruna mica més l’interior dels taxis i elservei quan la demanda és alta, emrefereixo a les nits del cap de setmana.”Paco FlaquéDirector de Moda Barcelona - Passarel·la GaudíJuliol-agost de 2001“Encontrar a alguien con un coche queestá a tu servicio, que te habla y que telleva al sitio que deseas, me encanta.”Joan PeraActorAbril de 1998“El visitante francés espera que el taxistasea una persona honrada.”Christian MauryReporter gràfic francès afincat a BarcelonaSetembre de 2001“Me llama la atención del oficio del taxila idea de ganarse la vida en este torbellinoestrepitoso del tráfico diario.”José SacristánActorGener de 2001“Resulta admirable que persones com elstaxistes, cansats de conduir tot el dia itota la nit, trobin encara forces per estudiar.”Josep M. CarandellEscriptorJuliol de 1987“Me gusta cuando entro en un taxi yescucho música clásica.”Javier CámaraActorJuny-juliol de 2000A Barcelona, el taxista és cada cop mésjove i això està fent canviar el sector.”Teresa GimperaModel i actriuMarç de 2001“Sempre que pujo en un taxi penso que éscom si hagués llogat una habitació a casad’un altre. Jo he de respectar la casa il’altre ha de proporcionar-me una habitacióque em sigui còmoda i independent.I no es tracta només de la comoditat física,i menys del luxe, sinó sobretot quem’hi trobi psicològicament bé.”Josep M. EspinàsEscriptor i periodistaSetembre de 1989“El taxi té l’avantatge d’acompanyar-ted’una manera anònima i discreta.”Anna Casas GilbergaDirectora del Museu Barbier Muellerd’Art PrecolombíGener de 2001Les opinions que aquí es reflecteixen són unpetit recull de les opinions expressades perdiversos personatges públics de la ciutatsobre el taxi en les pàgines de la revista desde 1981 fins al 2001.48 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

Toby Nasper Lola Herrera Carme Ruscalleda Sergi DalmaDaniela Hussler Carlos Sobera Terasa Gimpera Llorenç Serra FerrerChristian Maurí Joan Pera Paco Flaqué José SacristánJosep M. Carandell Javier Cámara Josep M. Espinàs Anna Casas

TaxiLleureLlibresEl taxi com a argumentIgual que passa en elcinema, el taxista haestat personatge de moltesnovel·les d'escriptorsi periodistes insignes d'arreudel món, però lògicamentels que millor reflecteixenles particularitatsd'aquest ofici no podenser altres que els actorsmateixos: els taxistes.Com a representació d'aquestes duesdarreres dècades podem rescatartres llibres que ens parlen de la vidadels taxistes de Barcelona. Memòriesd'un taxista barceloní es vapublicar la dècada dels vuitanta i vaser escrit per Albert Figuerola. Trobaravui un exemplar d'aquest llibre éspràcticament impossible, però constitueixun document històric del taxi deBarcelona d'indiscutible interès.Figuerola va morir el 1984 deixanttambé una obra poètica.Ja a la dècada dels noranta, un altretaxista, Josep Tortosa, escrivia Delnegro al amarillo, un anecdotari d’unavida dedicada al taxi. Com bé assenyalaval'escriptor Ignasi Riera en el pròleg,el llibre és una veritable crònica de Barcelonades de 1951 fins a 1981 queJosep Tortosa va saber reconstruir apartir de les múltiples històries que vaanar guardant en aquells trenta anysde permanència en el sector. AvuiJosep Tortosa està jubilat.La col·lecció Diàlegs de Barcelona,impulsada des de l'Ajuntament d'aquestaciutat, publicà l'any 1994,sota la coordinació de la periodistaPatricia Gabancho, la conversaciómantinguda pel taxista Ignasi Cuevasi la coneguda actriu Silvia Tortosa(filla del taxistaJosep Tortosa) al voltantde diversos aspectesrelacionats ambel món del taxi de Barcelona.Ignasi Cuevashavia estat un defensordels interessos del taxistades del momentque va accedir a aquestofici i va ser president dela Cooperativa del Taxil'any 1977. Ignasi Cuevas,autor també d'unacol·lecció de poesies, es va jubilarperò posteriorment es va mantenirvinculat al sector mitjançant un programad’activitats que donaven aconèixer el taxi a les escoles.No es pot tancar aquest ràpid pasper la bibliografia produïda pel taxide Barcelona al llarg d'aquests anyssense fer menció a dos llibres quehan estat editats per iniciativa del'IMET: La història del taxi de Barcelona,escrit per l'historiador JesúsMestres, i 10 taxis, 10 ciutats, delperiodista Rafael Prada. En el primeres va fer un esforç per sistematitzari ordenar tota aquella informacióhistòrica i dispersa que fins llavorshi havia sobre el taxi de Barcelonai, el segon, reuneix per primeravegada una informació molt valuosasobre els models de taxi de les principalsciutats del món entre lesquals hi ha, sens dubte, Barcelona.50 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

93 225 00 0030 LINEASRADIO-TAXI METROPOLITANO..¡APUNTATE!..COOP. RADIO-TAXI AMPLIA SU FLOTA CON LA ADMISIÓN DE NUEVOS SOCIOS,AJUT ASSISTENCIAL: AJUDA ENTRE LOS SOCIOS EN CASO DE ACCIDENTE, GRAN CARTERADE CLIENTES, Y LAS VENTAJAS DE SER UNA COOPERATIVA DONDE TU VOZ CUENTA.SI ESTAS INTERESADO........... VEN A INFORMARTE, ESTAMOS EN C/. TAULAT, 19, ATICO, DELUNES A VIERNES, DE 11H. A 13H.ConcesionarioEmpieza el 2002 con tu mejor compañero...NUEVO FIAT MAREA JTD 110 ELX...(climatizado, pintado de taxi)CON TODAS LAS FACILIDADES DE PAGO,DESDE....... 12.410 EUROS(IVA Y G. Gestoria no incluidos)SIEMPRE... EN MERIDIANA MOTORS, S.A.....LIBRES.... A SU SERVICIO......Talleres y Oficinas:Avda. Meridiana, 326Tel. 93 349 30 58Fax 93 349 33 12Recambios:Tels. 93 408 64 1193 349 31 6208027 BarcelonaExposición y Ventas:C/. Antillas, 3-5(Esq. Meridiana)Teléfono 93 349 30 58Avda. Meridiana, 328Teléfono 93 349 30 58Jambrina, 14Teléfono 93 349 30 5808027 BarcelonaPº Maragall, 378-384Teléfono 93 358 24 1108031 Barcelona

TaxiLleureCinemaMarc SanchísEl Taxi y el cine:un breve apunteEl taxi ha tenido una larga relación con elcine, aunque casi nunca de protagonista;suele ser un accesorio, un elemento más dela vida en la gran ciudad, sobretodo de lagran ciudad norteamericana, es el espacio de lapersecución y la ocultación (¿quién no recuerda latípica escena del tipo que se monta intempestivamentey exclama al sorprendido chófer: “siga a esecoche!”?). Esta relación es bastante comprensiblesi tenemos en cuenta que el cine y el automóvil soninventos coetáneos. Ya en la época de las películasmudas, los taxis aparecían a menudo en sofisticadascomedias de enredo, recogiendo parejas a lapuerta de lujosísimos hoteles. Más adelante, hacialos años 50, España e Italia crearon un casi subgénerode films dedicados al sufrido taxista (recordemosa Nino Manfredi o al castizo Manolo Morán)que bastante tenía con las letras de su Fiat o suSeat para encima bregar con las dificultades deaquella época de racionamientos y picarescasvarias. Pero dado que debemos ceñirnos a títulosmás recientes, podemos empezar con uno que ningúnprofesional debería perderse; nos referimos aNoche sobre la tierra, de 1991, una divertidísimapelícula que transcurre dentro de cinco taxis, situadosrespectivamente en Nueva York, Los Angeles,Roma, París y Helsinki. Si la buscan en vídeo, laencontrarán seguro, y crean que merece la pena.En 1996, nuestro –justamente– aclamado CarlosSaura realizó Taxi pero es éste un título que creoque deberíamos olvidar; dejando a un lado la encomiabledenuncia del comportamiento racista,machista y fascista de algunos individuos, el directoraragonés podía haber elegido mejor, sin centrarseen un colectivo, como es el del taxi, queresulta un blanco demasiado fácil para tantos tópicosmalévolos.Yendo hacia el terreno de lo espectacular, tenemosla trilogía (puesto que se anuncia la tercera partepara este 2002) de Taxi Express (1998), aquella películafrancesa que ya comentamos en estas páginas.Si recuerdan, se trataba de la historia de unpolicía marsellés tan inepto que era incapaz desacarse el carné; aparecía entonces un taxista concuentas pendientes con la justicia que le ayudaba aaprobar. Y es que el muchacho era un as pilotandosu Peugeot 406 modificado con alerones, faldones,turbo-cohetes y un largo etcétera que haría palidecera los coches de James Bond. Aquí, el taxi essólo una excusa para mostrar persecuciones vertiginosasa 200 por hora, pero el título pone demanifiesto que a la hora de reflejar la idiosincrasiade una ciudad, sus taxistas son referencia ineludible.Y hablando de ciudades, vamos a la ciudadpor antonomasia: Nueva York. Sus archiconocidostaxis amarillos de parachoques imponentes han52 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

aparecido en multitud de filmes, pero últimamenteBruce Willis mantiene con ellos una relación másestrecha. Recuerden la tercera parte de La junglade cristal con Jeremy Irons en el papel de malo, yles vendrá a la memoria la carrera enloquecida quese monta en pleno Central Park, o en Pulp Fiction,interpretando al boxeador que, tras acabar el combate,se monta en un taxi conducido por una bellapuertorriqueña. Por último, está El quinto elemento;cierto es que la trama se desarrolla en un futuro yun lugar no especificados y que los taxis vuelan envez de rodar, pero el amigo Willis aparece al volantede su viejo Chevrolet, más pendenciero y burlónque nunca. Para finalizar, nada mejor que los taxistas-robotde Desafío Total, con Arnold Schwarzenegger,conduciendo impertérritos mientras a sualrededor se desarrolla una tempestad de disparosy explosiones, y siguen igual de serviciales, con sugorrita puesta, cuando les dejan cortocircuitados.Sin necesidad de llegar a tales extremos, seguroque más de uno de nuestros lectores quisiera tenerla misma serenidad mientras circula por la calleBalmes en hora punta.Amigos, buen año, buen cine y buen taxi paratodos.Marc SanchísPublicitatTALLERES GARCÍA, S.A.CONCESIONARIO PEUGEOTBARCELONALes CortsEixampleGran Vía Carlos III, 63 c. Aragón 4 - 6Teléf. 933 30 75 70 Teléf. 933 25 55 00PVP. Pintado sin matrículaESPLUGUESc. Laureado Mira, 146Teléf. 934 73 75 25SR HDi 90 SR HDi 110 ST HDi 110 ST HDi 110 SV HDi 1102.590.000 2.775.000 2.950.000 3.125.000 3.150.000AUTOMATICREVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002 53

TaxiLleureMenjar de tres forquillesPierre RocaBona teca i simpatiaal carrer SicíliaAcostumat a esmorzar, dinar o sopar fora decasa, el taxista adquireix amb el temps unaespecial habilitat per detectar establimentson, a la qualitat i al bon servei, s’hi afegeixenel tracte amable, el preu ajustat i –característicaindispensable– la situació adient per deixar el vehicleaparcat sense problemes.En canviar de local, la clientela va ser-li fidel i el vaseguir a l’actual ubicació, on la seva família i ellmateix segueixen proposant, a més d’un excel·lentmenú diari de 1.100 pessetes, un pernil boníssim apreus francament competitius, alguna especialitatgallega de cuina contundent i un entorn càlid i acollidorque convida a les llargues sobretaules.Com passa a Françaamb els camions degran tonatge que indiquen,amb la sevapresència massiva al’aparcament, l’existènciad’un restauranton la proposta i elpreu assoleixen el difícilpunt d’equilibri –fetque fins i tot ha permèsla creació d’un“label”, Les Routiers,que recomana el local–,observem a Barcelonai les rodaliesdeterminats negocisd’hostalatge freqüentatsessencialment per professionals del taxi que hitroben tot allò que els fa interessants per al col·lectiugroc i, per extensió, per a la resta de ciutadans.Los Ancares és un d’aquests llocs, amb gairebé quarantaanys d’especial dedicació al món del taxi.En Ramon Andrés Rodríguez, propietari i ànima delnegoci, és un gallec de Lugo, amb la “retranca” i eltarannà laboriós dels de la seva terra. Abans de l’establimentactual, en Ramon, que ara ronda els cinquanta-cincanys, va portar el bar Rías do Miño de la Barcelonetafins al 1976, convertint-lo de seguit en undels punts de parada i fonda preferits dels taxistes.Quaranta anys de dedicació al món del taxiEl senyor Ramon ésun tipus afable i depoques paraules, ambuna simpatia sinceraque connecta amb elclient de forma immediatai natural. Unsquants trofeus decaça, fruit de lesseves activitats cinegètiques,decoren lesparets del local, convertint-loaixí en unespai únic i diferent,allunyat de la decoraciófreda i impersonalde bon nombre d’establiments.El negoci obre les portes a les 11.30 del matí i treballaa ple rendiment fins a les dues de la matinada.La principal afluència de taxistes es produeix alvespre, moment en què es pot observar unaimpressionant aglomeració de vehicles grocs a lacantonada de Còrsega amb Sicília. És l’hora del’activitat frenètica, dels plats curulls de racionsmés que generoses que els cambrers deixen a lestaules, del deliciós vi gallec, del pernil i del formatgeacabat d’arribar de La Manxa. L’hora de polsarl’actualitat del col·lectiu, de conèixer les darreresnotícies, de comparar el rendiment d’un o altrevehicle o el de l’equip de futbol de cada un.54 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

Al final, un bon cafè i, si s’ha finalitzat la jornada,una copeta de l’oruxo de la casa, un producteexquisit destil·lat amb procediments artesans a lesvalls d’una llunyana província de Lugo que aquísembla omnipresent.La família recolza activament el patró a la cuina i ala sala. La nova generació està a punt d’assumir elrelleu, assegurant la continuïtat del negoci, per sortper als taxistes, és evident, però també per a totsnosaltres, sigui quina sigui la nostra activitat professional.Aquest cop els he de confessar que tan bon puntacabi d’escriure aquesta pàgina m’instal·laré al salóde Los Ancares, demanaré un plat de pernil, pa i vide la casa i em disposaré a passar la tarda amb elbrogit dels parroquians, els sorolls familiars de lacuina i el confortador perfum de les dotzenes depernils penjats al sostre. No se m’acudeix, aramateix, cap fórmula millor per enfrontar-me al fredde l’hivern o per reflexionar amb placidesa sobrel’inexorable pas del temps...L’establiment treballa a ple rendiment fins a les dues de la matinadaNom: Mesón Los AncaresLloc: Sicília, 28508025 BarcelonaPublicitat

TaxiLleurePensat i fetXavier Sabatésabate@amb.esLa imagen del taxiDicen que un día el director del diariofrancés Le Monde, uno de los periódicosmas prestigiosos del planeta, decidióhacer una gira mundial para conocerpersonalmente cuál era la opinión que teníansobre su diario algunas personas relevantes decada uno de los países que visitaba. En todassus entrevistas la respuesta era casi siempre erala misma: “Su periódico es fantástico tienen unavisión de los problemas mundiales muy rigurosa,plural y objetiva... pero cuando habla sobre mipaís no se ajustan a esos parámetros, son másbien superficiales, partidistas y subjetivas”, y asíen todos los países que visitaba.Nadie esta contento cuando un periódico hablasobre uno mismo, en cambio les parecen magnificaslas informaciones cuando hablan de losdemás. Es cierto que muchas veces la prensavive de los estereotipos y profundiza poco sobrelos hechos que relata, pero también lo es quetodos pensamos que cuando hablan de nosotrosnunca somos tratados con objetividad.La imagen del taxi que normalmente da la prensa en susinformaciones presenta al sector ante la opinión píblicacomo un colectivo maldito, sospechoso de entrada porculpa de las acciones de algunos de sus miembros.Cualquier acción negativa que percibe la gente en su tratocon un taxista se amplifica y hace olvidar todas las accionespositivas que realiza el resto de compañeros. Es como aqueljugador de fútbol que juega magníficamente durante toda latemporada y un día falla un penalti y el público le pita.El daño que pueden hacer al colectivo un pequeñogrupo de irresponsables es enorme. Una parteimportante de la opinión publica sólo recuerda altaxista maleducado, al que le ha devuelto mal elcambio, al que le ha dado un rodeo o al que no loha querido llevar estando libre. Algunas personashan tenido una mala experiencia con un sólo individuoy en cambio no se acuerdan —o no quierenrecordar— de aquel taxista que les llevó a casala cartera que habían olvidado en el taxi, en laque había unos papeles muy importantes para sutrabajo; o de aquel otro taxista que por la nochedeja a una chica joven en la puerta de su casa yno se marcha hasta que no ha entrado en el portal,etc., etc. Lo bueno rápidamente se olvida,pero lo malo siempre se recuerda.Entre todos tenemos que contribuir a dar unamejor imagen de la profesión de taxista: la revistaTaxi metropolità de Barcelona ha trabajado,durante sus 20 años de existencia, para dar aconocer una imagen del taxi distinta. Seccionescomo: “L’usuari li agraeix”, “Un nom, un taxista”, “Mi favorito”,“Així són, així ens veuen” o “Què opina el client?” sonsecciones en las que se intenta presentar a los taxistas deuna manera mas realista y humana, explicando cómo son yqué hacen y, al mismo tiempo, se intenta hacer llegar al sector.la opinión y las quejas de los usuarios, para que nosconozcamos mejor.Creo que durante estos 20 años se ha avanzado mucho eneste sentido, pero es imprescindible continuar en esta líneapara conseguir que el sector del taxi tenga el reconocimientodel buen servicio que la inmensa mayoría de los taxistas dana los ciudadanos del àrea metropolitana de Barcelona.Publicitat

Badajoz, 52 (entre Ramón Turró y Llull) tel.: 93 485 00 49*En Auto Fuber el protagonista es el taxistaSabemos lo que está buscando:Prestaciones, economia y servicio.Mecánica y ElectricidadEn Auto Fuberencontrará elservicio que usted ysu vehículo semerecen.En el tiempo en que setoma un café Auto Fuberle realiza elmantenimiento de sucoche.¡Ahora 2 añosde garantia!SIN ENTRADADesde 272,43 €45.328 ptas. al mes.Toledo Selec, TDI 90 CVOperación a 60 mesesChapaPinturaSeat Toledo TDI, una inversión segura.Grandes detalles que hacengrande un taxi:•Aire acondicionado, direcciónasistida, radio y airbag conductor,de serie.•Toma de alimentación parataxímetro y radio emisora.•Asiento conductor reforzado conregulación en altura y zona lumbar.•Tapicería confeccionada enpolipiel/textil.•Parte posterior con alfombrillas deprotección.•Iluminación interior reforzada.•Aumento de la potencia de la batería.•Tres motores: el 1.6 y 100 CV gasolinay dos motores TDi, el 90 CV y el 110CV diesel.•Consumo de combustible (NormaMVEG). Motor TDi 110 CV Consumomínimo 4,1 L/100 km.Venga y pida suSeat Toledo,tendrá un regalo muyespecialLos mejores precios enrecambios y servicios depieza urgente.Su taxi parado le cuesta dinero.¡Recuérdelo!

TaxiLleureLa hoja de MaribelMaribel SilvaQue veinte años no es nada...Qué febril la mirada, errante en la sombra te busca y tenombra... Vivir. Vivamos veinte años más; ¡aquí quieroverlos a ustedes dentro de otros veinte!Lo mismo, poco más o menos, me dijo el señor que teníaantes mi licencia cuando firmamos la transferencia. Meacuerdo muy bien de él. Era uno de aquellos taxistasveteranos que llevaban todavía la gorra con la insignia demetal, de aquellos que se hicieron toda la gama de laSeat, desde el 1600 que se parecía tanto a los coches delas pelis americanas, hasta el 1430, triunfador en todoslos rallies, pasando, claro está, por el lujoso 1500, conesos intermitentes puntiagudos tan bonitos... pero queno tenía dirección asistida. “¡Hijo mío! —me decía—¡Cómo costaba girar aquel trasto!” En fin, “batallitas”,supongo que las llamaríamos hoy.Yo, como todos, empecé con mucha ilusión, después deque otro “veterano que parecía muy enterado” me lió conlo de los papeles y me volví loco para que me hicieran elcertificado “de honorabilidad del nuevo adquirente.” ¡Yluego resultó que ya no lo pedían! Eso, por no hablar delas visitas a los estancos, y no precisamente para comprartabaco... sino ¡pólizas!: de 50, 25 y hasta de 5 pesetas,y todavía con el yugo y las flechas. Por supuesto,nada de informática, aunque la verdad es que no sé sihemos ganado mucho con los ordenadores de marras. Alo mejor piensan que soy retrógrado, pero cuando ahora“se les cuelga” el ordenador es como cuando antes setraspapelaba un expediente. En fin, que ya estoy pareciendoun cascarrabias y tampoco se trata de eso; nosería justo decir que no hemos mejorado en muchascosas (a veces, créanme que alucino viendo la cantidadde compañeros que se pasan al Mercedes). Y, desdeluego, los que elegimos esta profesión lo seguimoshaciendo porque nos gusta la libertad, no depender denadie, dar vueltas... Eso no cambiará nunca, por añosque pasen. Con razón me decía una novia que tuve queyo era un “culo de mal asiento”, pero éste es otro asunto.Claro que el gasóleo sube y sube y que las compañías deseguros no nos ponen las cosas fáciles pero a poco quehagamos memoria, recordaremos que en 1981 los problemaseran exactamente los mismos. Sí, sí, habíamuchos menos coches, en eso estoy de acuerdo, y secirculaba mejor, pero, como contrapartida, la gente tampococogía tanto el taxi, es más, el taxi estaba asociadoa un hecho casi, casi excepcional, a una urgencia o a undesplazamiento muy puntual.No se salía tanto por la noche, ésa es otra, y la juventudno tenía tanto dinero para gastar. Creo que los nuevostitulares que tienen que trabajar los primeros seis mesespor la noche pueden aprovecharse mucho de esta situación.Antes no hubiera tenido razón de ser esto de tenerque trabajar por la noche porque no hay taxis. Aunque lanoche tenga sus conflictos y su mala fama, yo conozco amás de uno y a más de dos que no la cambiarían pornada. En realidad esto es lo mismo que el que se acostumbraal aeropuerto.¡Jo¡ ¡Cuánto han cambiado las cosas en el sector! Empezandopor los exámenes para sacarse el carnet de taxista.Anda que no son difíciles ahora ni nada. Pero, claro,eso también se nota en la flota. Hay que reconocer quelos nuevos están más preparados, no nos engañemos.Tienen otra soltura, conocen más la ciudad; y haymuchos que saben otros idiomas, y eso, claro, mejora laimagen que damos a los turistas cuando llegan a Barcelona.¡Lástima que, como siempre, existan unos cuantos(igual que antes) que se “aprovechen” de la situación delvisitante para “timarlos”! Pero una flor no hace primaveray la verdad es que son los menos...En fin, estoy divagando. ¡Anda, si ya estoy empezando yocon las “batallitas” como lo que hacía el que me la vendió!Y es que, si quieren que les diga, ahora a mí mequeda poco y nada para tener que dejarla y lo haré conpena, qué caray, que han sido muchos años.Pues eso, ¿qué son 20 años? ¡Si se van volando!Bueno, y yo, “la contadora de cuentos”, quiero desdeesta página, desearles a todos una feliz Navidad, unafeliz entrada de año, una feliz entrada del euro y, quécaray, euro y un 2002 (¿se ha dado cuenta de que escapicua?) entero, los 365 días completos, lleno de cosasbuenas, de lo mejor que todos ustedes puedan esperar.De verdad, de todo corazón.58 REVISTA TAXI 148 • DESEMBRE 2001-GENER 2002

C A L E N D A R I S A L O N S 2 0 0 2C I U T A T D E L S N E G O C I SGENER 18 - 21 PIELESPAÑA. Saló Internacional de la Moda en Pell.23 - 25 EXPORECLAM FYVAR. Saló Professional del Regal Publicitari.FEBRER 2 - 5 EXPOHOGAR REGALO/PRIMAVERA. Saló Internacional del Regal i Articles per a la Llar.2 - 10 XXVI SALÓN DE ANTICUARIOS DE BARCELONA. Saló d'Art Antic i Modern de Barcelona.3 - 5 (*) MODA BARCELONA:GAUDI MUJER - Saló Prêt-à-Porter Femení d'Alta Qualitat i Complements.GAUDI HOMBRE - Saló Prêt-à-Porter Masculí d'Alta Qualitat i Complements.ESPACIO GAUDI INTIMODA - Saló de la Moda Íntima.ESPACIO GAUDI DISEÑADORES - Saló Internacional del Prêt-à-Porter i Accessoris d'Home i Dona. Tardor/Hivern 2002/2003.ASSOMODA - Associació de Representans de Marques.SPOKO - Noves Tendències en Moda i Esports.4 - 6 PASARELA GAUDI - Desfilades Moda Tardor/Hivern 2002 - 2003.5 - 7 BIMM - BARCELONA INTERNATIONAL MARKETING MEETING.9 - 11 (*) COSMOBELLEZA. Saló Internacional de la Bellesa, Perruqueria i Estètica.9 - 17 PLANET FUTBOL. 1er. Saló Internacional del Futbol.18 - 21 (*) TV FORUM EUROPE. Mercat Europeu de TV.MARÇ 4 - 8 ALIMENTARIA. Saló Internacional de l'Alimentació y Begudes.7 - 11 (*) BTA - BARCELONA TECNOLOGIA ALIMENTARIA.LIQMA - TECNICOP - TECNOALIMENTARIA - TECNOCARNICA - EXPOFRYC16 - 18 BNF - BARCELONA NEGOCIOS Y FRANQUICIAS. Saló Internacional de la Franquícia a Barcelona.ABRIL 4 - 7 QUILT EXPO. Mercat Internacional i Exposició de “Quilts”.4 - 7 INTERMERCERIA. Saló de la Merceria, Labors i Artesania Tèxtil.18 - 21 TURISME. Saló Internacional del Turisme a Catalunya.18 - 21 EXPODIDACTICA. X Saló Professional de l'Educació i la Formació.18 - 21 SALÓ DE L’ENSENYAMENT. Oferta Educativa a Catalunya i l'Estranger.26 - 28 MERCA-DINER. Saló de la Inversió Privada i de l'Estalvi.MAIG 7 - 10 IGC - INTERNET GLOBAL CONFERENCE.7 - 12 PORTAL. POINT. Saló Professional del Comerç Electrònic.7 - 12 SONIMAG. Saló Internacional de l'Electrònica de Consum y els Continguts.9 - 12 (*) MOTORPRO. Saló Professional dels Serveis a l'Automoció.23 - 26 CASA MEDITERRÁNEA EXPO. Fira de la Casa, Decoració i Interiorisme.22 - 26 ARTEXPO. Fira d'Art de Barcelona.22 - 26 TECNOART. Fira Internacional de Patrimoni Cultural, Restauració, Conservació, Rehabilitació i Museografia.27 - 30 (*) FORUM PREVENTIA.JUNY 4 - 7 S.I.L. 2002. Saló Internacional de la Logística.13 - 15 (*) SONAR. Festival de Música Avançada.18 - 20 TECNOMEETING. Saló Internacional de Congressos, Convencions i Incentius.JUN-JUL-AGO. FIRESTIU. El Multiespai de Barcelona.JULIOL 1 - 5 (*) MICROSOFT TECH-ED 2002.12 - 14 MODA BARCELONA:NOVIAESPAÑA - Saló de la Moda en Vestits de Núvia, Comunió, Cerimònia y Complements.20 - 22 (*) MODA BARCELONA:PASARELA GAUDI - GAUDI MUJER - GAUDI HOMBRE - ESPACIO GAUDI INTIBAÑO -ESPACIO GAUDI DISEÑADORES - SPOKO.SEPTEMBRE SEP - OCT. MAQUITEC. Fira Industrial de Barcelona.21 - 29 OCASIÓN. Saló del Vehícle Garantit27 - 1/10 (*) NOVA JOIA. Mostra de Tendències de Joieria, Argenteria i Rellotgeria.27 - 1/10 (*) BARNAJOYA. Saló Internacional de la Joieria, Rellotgeria, Argenteria, Maquinària y Afins.27 - 1/10 (*) EXPOHOGAR REGALO/OTOÑO. Saló Internacional del Regal i Articles per a la Llar.28 - 6/10 SALÓ DE BROCANTERS I ALMONEDAS.OCTUBRE 2 - 5 LIBER. Saló Internacional del Llibre.3 - 6 FESTIVAL DE LA MASCOTA SIZOO.7 - 9 EXPONADAL. Concurs Mundial de Joves Pastissers i Exposició d'Articles de Pastisseria.8 - 13 BARCELONA MEETING POINT. Saló Immobiliari Internacional.12 - 20 CARAVANING. Salón Internacional del Caravaning.14 - 17 (*) IFRA EXPO. Tecnologia Periodística y Revistes.23 - 27 HOSTELCO. Saló Internacional de l'Equipamient per a la Restauració, Hostaleria i Col·lectivitats.NOVEMBRE 2 - 10 (*) 41 SALÓ NÀUTIC INTERNACIONAL..5 - 8 EXPOAVIGA. Saló Internacional de la Tècnica Avícola y Ramadera.PROGALTER - GANASEL - TECNOGA - CONGRESO.8 - 10 XVIII FIRA DEL DISC DE COL.LECCIONISTA.9 - 17 AUTO-RETRO. Exposició de Cotxes i Motocicletes de Col·lecció.15 - 17 NIVALIA. Lleure a la Neu.15 - 17 EXPOMINER. Borsa-exposició de Minerals i Fòssils.23 - 24 HOBBY 2002.23 - 24 BODAS & BODAS. Tot per al teu Casament.26 - 30 EXPOQUIMIA. Saló Internacional de la Química.26 - 30 (*) EUROSURFAS. Saló Internacional del Tractament de Superfícies.26 - 30 (*) EQUIPLAST. Saló Internacional del Plástic y Cautxú.NOV.EQUUS CATALONIA. XIV Saló Internacional del Cavall.DESEMBRE 10 - 12 (*) TP TECH.26 - 4/1/03 40 FESTIVAL DE LA INFÀNCIA I LA JOVENTUT.Notes: (*) Recinte Montjuïc-2 .Atenció: Aquestes dates poden variar. Confirmeu abans de la vostra visita.tel. 93 233 20 00 - www.firabcn.es