154.qxd (Page 1) - Institut Metropolitàdel Taxi

EditorialSEGURETAT IAUTOPROTECCIÓDELS TAXISTESUna vegada més, el sector va haver de lamentar la pèrduad’un taxista com a conseqüència d’un fet delictiuincomprensible i rebutjable des de tots els punts devista. Ara la justícia té la darrera paraula. La participacióde l’IMT en el judici ha estat acceptada i es personarà coma acusació particular.Davant d’aquest fet, tant des d’aquesta Administració com desde les associacions i sindicats representatius del sector, es vaexigir la convocatòria de la Comissió de Seguretat del Taxi creadal’any 1999. Cal dir que la resposta de totes les institucionsque hi participen va ser immediata.En totes les reunions que s’han fet fins ara ha quedat palesa lapredisposició de totes les administracions i forces de seguretatde l’Estat a donar tot el seu suport a les mesures que millorintant la seguretat com l’autoprotecció dels taxistes, amb laincorporació de les noves tecnologies més adients, que garanteixinun sistema modern i fiable.L’IMT, igual que la resta d’administracions presents en laComissió de Seguretat del Taxi, donarà tot el seu suport per ferrealitat aquest pas, perquè està en la línia de modernització ques’ha estat impulsant des de fa temps i, sobretot, perquè ha degarantir que el treball dels taxistes es desenvolupi amb lesmillors condicions de seguretat.Una altra novetat d’aquests primers mesos del 2003 ha estatl’aprovació per part del Consell Executiu de la Generalitat deCatalunya del Projecte de Llei del Taxi, que passa al Parlamentde Catalunya per al seu debat entre totes les forces polítiques.Un cop hi sigui aprovada, haurà de ser publicada en el DiariOficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC). És llavors, i noabans, quan entrarà en vigor.REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 5

La Comissió Tècnica delTaxi estudia com millorar laseguretat i l’autoprotecciódels taxistesVICENTE LAMATAL’assassinat del taxista LuisPérez el desembre passatva mobilitzar el sector i vaser motiu per a la convocatòriad’una reunió d’urgència de laComissió de Seguretat del Taxicreada l’any 1999. Les diversesreunions que van tenir lloc, a partird’aquesta primera trobada, vanpermetre avançar en l’establimentde línies de col·laboració entreadministracions, forces i cossosde seguretat de l’Estat i representantsdel sector per tal d’implementarles mesures més adientsque garantissin la seguretat i l’autoprotecciódels taxistes, tant al’àrea metropolitana com a laresta de territori català.Des d’un primer moment, lesassociacions i sindicats del sectorvan plantejar la necessitat d’elaborarun pla seriós i durador,6 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

Lluís Pérez,un taxistaambvint-i-quatreanysde professióLluís Perez Juárez es vaincorporar al sector del taxi el1978 com a assalariat; unany més tard va obtenir latitularitat de la llicència 1780.Va nèixer l’any 1954 i, abansdel seu assassinat, formavapart de la ràdioemissora Taxi-Groc. Compartia la mateixaactivitat amb el seu fill, sempreamb la màxima professionalitat.Tota la família era iés veïna de Badalona.Des d’aquestes pàginesvolem reiterar el nostresuport a la família en aquestsmoments. També voldríemsubratllar que s’ha acceptatque l’Institut Metropolità delTaxi (IMT) es personi com aacusació particular en el judicique haurà de celebrar-seels propers mesos i, quehaurà de determinar la culpabilitatdel pressumpte assassíactualment a la presó.ElegíaA Luis Pérez JuárezLuto AmarilloPrestadme un luto amarillo,que tiene la madrugadabufandas de nieve rojay gritos de sombra larga.Prestadme un rincón oculto,que las estrellas se espantany se cubren por no verlocon una nube la cara.El asfalto se hizo piedra.Se hizo piedra la palabray pasó la sinrazónpor donde la muerte pasa.Caigan cien rayos de golpe,con sus colas incendiarias,sobre la mano asesinaque sólo el dolor agranda.La luna lleva volantesamarillos en la falday un clavel de sangre rotaque en tu silencio se apaga.Hoy somos luto amarillotus compañeros del alma.¡Descansa en paz, hombre bueno,y déjanos la esperanza!César Garrido MarqueñoLicencia 6578„CONTINUA A LA PÀGINA 8REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 7

La Comissió Tècnica del Taxi estudia com millorar la seguretat i l’autoprotecció dels taxistesVICENTE LAMATAbasat en la incorporació de novestecnologies que garanteixi laseguretat de tots els taxistes. Lesreunions que ja ha celebrat laComissió de Seguretat del Taxivan permetre avançar en un conjuntde propostes que hauran deser debatudes i acceptades pertots els membres.En la darrera reunió celebrada el10 de febrer passat, el servei d’emergència112 de la Generalitatde Catalunya va proposar a laComissió Tècnica un sistema delocalització del vehicle basat enuna tecnologia de nova generacióque es coneix com GPRS. Peravançar en aquesta línia, duescomissions estudiaran, fins almes de març, els avantatges tècnicsi el cost econòmic que suposariala seva implantació.Paral·lelament, el Grup de Treballsobre seguretat, format per representantsde totes les forces i cossosde seguretat de l’Estat, estàtreballant en l’elaboració d’unconjunt de mesures per garantirel treball quotidià dels taxistes.En aquest sentit, cal subratllarque ja existeix una proposta quehaurà de ser aprovada pel conjuntde membres de la ComissióTècnica així com un protocold’actuació del taxista en elscasos en què un altre companyes trobi en situació de perill.Quan totes aquestes propostessiguin acceptades i aprovades,sempre en el marc de la referidaComissió, tots i cadascun delstaxistes rebran de forma personalitzadala informació pertinent enel seu domicili.Concentració de taxistes a la plaça deCatalunya de Barcelona com refúsper l’assassinat de Lluís Pérez i perdemanar més mesuresde seguretat per al sectorUn cop hagi estat definit el sistemade seguretat més adient,s’haurà de tractar i negociar lesfórmules de finançament i elscompromisos que puguin assolirles diferents administracions i elstaxistes.La propera reunió de la Comissió,prevista per al 10 de març, aportaràmés elements per definir totel marc que pretén prioritzar, desd’un principi i amb un bon sistema,la seguretat i l’autoprotecciódels taxistes que treballen en elterritori català.8 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

Comissió de Seguretat del TaxiQue opinen les forces icossos de Seguretatde l’Estat?1r. Com veu vostè el desenvolupament de les reunionsde la Comissió de Seguretat del Taxi?2n. Quins avantatges té el fet que el sistema de seguretatdels taxis, amb una tecnologia de darrera generació(GPRS) estigui connectat amb el servei d’emergències112 de la Generalitat de Catalunya?1. El desarrollo de las reuniones de la Comisión deSeguridad del Taxi se ha realizado de una forma ágil ydentro de un clima abierto y responsable, donde losdistintos representantes (de instituciones, sindicatos ycuerpos policiales) han expresado sus pretensionespara llegar a acuerdos consensuados.El hecho de formar dos grupos de trabajo (uno encargadodel estudio del sistema GPS–GPRS y otro de lasmedidas de seguridad más adecuadas para los taxistas)ha supuesto una mayor celeridad a la hora de latoma de decisiones, al contar cada grupo con unnúmero más reducido de representantes y ser éstostécnicos en las materias a analizar.Se puede decir que estamos en la recta final y que, enpróximas fechas, podremos contar con resultados concretosque van a suponer unas mayores cotas deseguridad para el sector del taxi.2. El uso del Centro de Emergencias 112 para larecepción y gestión de las alarmas activables desdelos taxis considero que aporta las siguientes ventajas:a) Su especialización en la gestiónde alarmasb) Su alta y permanente disponibilidady el ámbito de cobertura.c) Su economía, al tratarse de un servicio que yacuenta con una infraestructura organizativa y tecnológicay con los suficientes recursos humanos.No es necesario, por ello, la creación de un nuevocentro de emergencias.Además será la unidad operativa única para la gestiónde las alarmas y las respuestas a situaciones de emergencialo que redundará en una mayor eficacia al evitardispersiones.MIGUEL ÁNGEL FERNÁNDEZ RANCAÑOJefe Superior de la Policía de Catalunya10 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

1. Valoro molt positivament el treball que s'està fenten les reunions de la Comissió Tècnica de Seguretatdel Taxi, ja que permet reunir en una sola taula totesles persones, que des d'àmbits diferents, treballemper millorar-ne la seguretat. Cal ressaltar, també, unagran voluntat d’entesa entre totes les parts implicadesque s’ha traduït en el fet de poder arribar a acordssatisfactoris i raonables.Amb la instal·lació en els vehicles del sistema GPRSs'augmenta indiscutiblement la seguretat del servei, jaque permet conèixer exactament el problema a quèestà exposat el taxista (transmissió de la veu), així comla seva localització i seguiment.El fet d'estar connectat amb el servei d'emergències112 ofereix dos avantatges per a mi molt importants:1a. A nivell policial, el fet de rebre tots els avisos enuna sola sala d'emergències, independentment dellloc on es produeixi l'avís, permet la derivació ràpidade l'emergència cap al cos policial competent en funciód’on aquesta es produeix i cap a d’altres serveisque puguin ser necessaris (comels sanitaris...). Tot i així, vull feresment de la coordinació existententre tots els cossos policials pertal de sumar esforços i reduir eltemps de resposta.2a. A nivell tècnic es garanteix "la cobertura" del senyalque emet el sistema GPRS a tot el territori, siguiquina sigui la seva situació geogràfica, tenint encompte que en alguns indrets només es viable a travésde la xarxa de què disposa el servei d'emergències112.Per acabar vull fer esment de la importància de laimplantació d'aquest sistema a tota la flota de taxisque treballen a Catalunya, ja que s’han de garantirmesures eficaces de seguretat a tots per tal d'oferir unservei més segur i millor.JOAN UNIÓ GRACIÀMajor del Cos de Mossos d’Esquadra1. Considero que les reunions que setmanalment fa laComissió de Seguretat del Taxi en busca de possiblessolucions per minimitzar la inseguretat que pateixenels taxistes, avança per bon camí. Hem aconseguittrobar solucions pràctiques, i moltes ja s’estan aplicant,com per exemple:• S’estan fent vigilàncies en punts d’especial risc.• S’han augmentat els contactes amb els taxistes.• Es fan controls selectius del passatge.• S’ha sensibilitzat els agents de policia vers la problemàticaque afecta als taxistes.Aquests són alguns exemples dels compromisos adoptatsque els cossos de seguretat realitzen cada dia.Compromisos que estan ratificats en un protocol d’actuació.Cal recordar la detenció per part de la Guàrdia Urbanade Barcelona d’un atracador a un conductor de taxi ales rodalies de la plaça d’Espanya (notícia publicada ala premsa la primera setmana de febrer),2. Amb aquest sistema s’aconsegueixen quatre milloressubstancials:• Una actuació coordinada delsdiferents cossos de seguretat• S’estableix un sistema de seguretatde gran abast territorial• Facilita la ràpida identificació deltaxi amb problemes• Major eficàcia en la resolució del’incident, ja que els cossos policials podran actuaramb més rapidesa i amb total certesa del perill, dirigintsedirectament al lloc on es produeixen els incidents.Era important dotar els taxis d’un sistema de seguretat global,ja que aquest no és un problema que afecti en exclusivaels taxistes de Barcelona, també ha d’incloure elsconductors de la resta del territori. Això s’aconsegueixconnectant els vehicles, via satèl·lit amb el servei d’emergències112 de la Generalitat. Aquest sistema pot gravaruna conversa dins del taxi en cas de situació d’emergència,quan el taxista activa un dispositiu, fet que suposarà laimmediata localització del vehicle i la comunicació entreels cossos de seguretat.ALFONS LLUÍS VIDALSuperintendent de la Guàrdia Urbana de BarcelonaREVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 11

Tribuna del taxiQuin balanç fa del treball i dels compromisos que s’hanpogut concretar en el marc de la Comissió de Seguretatdel Taxi?Miguel TomásPresident del Sindicat del Taxide Catalunya (STAC)Carmen de TiendaCoalición AET-ABEATPresidenta de AETEl balance es positivo, pues se han conseguido demomento, las propuestas del STAC en el tema deseguridad. A raíz de la muerte de nuestro compañero,en la primera reunión de la Comisión deSeguridad, el STAC manifestó que la seguridad significabauna inversión económica y la adquisición de compromisospor parte de la Administración en la financiación delas infraestructuras. En dicha reunión se asumió nuestramanifestación y nuestra propuesta fue que la DirecciónGeneral de Emergencias 112 fuera el encargado de lagestión de alarmas y que el sistema de seguridad fuera elGPS y GSM, es decir, localización vía satélite del vehículoen situación de emergencia y transmisión de voz almismo tiempo que se activa la señal de emergencia, asícomo la utilización de los nuevos módulos de tarifas en laaplicación del sistema de emergencias. Por todo ello, yteniendo en cuenta que el acuerdo final estará sobre el75% de la financiación del sistema de seguridad por partede las administraciones, nos sentimos satisfechos de loscompromisos. El STAC defiende que al taxista que prefierala mampara de seguridad le sea subvencionada en lamisma cuantía que el sistema GPS y GSM.Tristemente nuestro sector ha vuelto a estar deactualidad por el lamentable asesinato de un profesional.Cuando suceden desgracias de este calibrese pone sobre el tapete el debate acerca decómo aumentar las medidas de seguridad en el sector.Ninguna de ellas es definitiva por sí misma, pero la sumade todas puede mejorar ostensiblemente no sólo la seguridadreal sino también la sensación de seguridad tannecesaria para quien debe ejercer un trabajo que incorporaun porcentaje de riesgo. Desde la coalición AET-ABEATnos gustaría rogar a todos y cada uno de los taxistas deBarcelona que empiecen a considerar las nuevas tecnologíascomo elemento clave no sólo para la modernizaciónefectiva que representan sino también por la protecciónque a través de ellas se puede conseguir. El sistema GPSdebe ir incorporándose al sector paulatinamente como unelemento esencial, y las administraciones públicas tienenla inexcusable obligación de aportar los fondos necesariospara que su incorporación a los taxis no pueda serrechazada por motivos de índole económica.Exigimos la inmediata eliminación de la norma que obligaa los nuevos adquirentes de licencia a trabajar en horarionocturno durante seis meses, norma contra la que sólo laAsociación Empresarial del Taxi interpuso contenciosoadministrativoen el momento de su aprobación.12 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

A l’hora de tancament d’aquesta edició, el GremiUnió de Taxistes (GUT) no havia fet arribar la sevaopinió.Dionisio Gracia FajardoPresidente del Sindicato de Taxistas Autónomosde Barcelona (STAB)Es un tema muy delicado ya que por muchas explicacionesque des o por muchas reuniones que tengas,nunca calmarás el dolor que pueda padecer unaviuda que acaba de perder a su marido o, en menormedida, nunca podrás dar explicaciones a un atracado quele han amenazado con una navaja en el cuello.Sin embargo, no podemos sino destacar el trabajo que seha llevado a cabo en las diferentes reuniones de laComisión.Se han formado tres comisiones de las que forman parte lasfuerzas de seguridad del Estado, Generalitat de Catalunya,Federació de Municipis de Catalunya, Associació Catalanade Municipis, IMT y gremios del taxi. Nos han entregado lasactas y los trabajos realizados. En todo caso, observamosmuy buena disposición, ya no sólo en la forma de trabajar,sino también en las aportaciones económicas indispensablespara mover cualquier idea.Por otra parte, los recientes acontecimientos han aceleradola puesta en marcha de diferentes planes como la próximaimplantación del GPS, la centralización en el teléfono 112 ola mayor concentración de fuerzas de seguridad en determinadaszonas y días señalados.Por nuestra parte, hemos aportado a dichas reuniones lasnegociaciones con dos empresas suministradoras de GPSpara que, desde el seno de la Comisión, sean más operativaslas gestiones y produzcan mejores frutos.Asimismo, mantendremos nuestra atención jurídica gratuitaal taxista atracado en su defensa ante los tribunales, talcomo venimos haciendo desde el año 1999.El projectede Llei del Taxipassa al Parlamentde CatalunyaEl Consell Executiu de la Generalitat de Catalunya vaaprovar, el 4 de febrer, el projecte de la Llei del Taxi.Ara haurà de seguir el tràmit legislatiu reglamentari ipassarà al Parlament de Catalunya per al seu debat.En aquest procés totes les forces polítiques podranfer les esmenes corresponents abans de l’aprovaciódefinitiva.La Llei del Taxi entrarà en vigor quan el Parlament deCatalunya li doni llum verda i quan sigui publicada enel Diario Oficial de la Generalitat de Catalunya(DOGC).Quan aquesta Llei quedi aprovada ja seran dues lescomunitats autònomes que disposaran d’una lleiespecífica del taxi: el País Basc i Catalunya.REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 13

Del serveiAssegurarla seguretat delstaxistesVaig lamentar profundament, com qualsevol altra ciutadana o ciutadà,la mort d’un taxista justament en els moments en què lafamília té un significat especial: Nadal i Cap d’Any. Aquells dies,com sempre, vaig utilitzar el taxi per als meus desplaçamentshabituals i els extraordinaris. Vaig tenir l’ocasió de parlar sobre el temaamb molts taxistes. Hi havia dolor, ràbia i por. “Jo”, em deia un taxistael mateix dia de l’assassinat del seu company, “penso posar-me lamampara quan canviï de vehicle”.Mampara sí, mampara no, aquest era el dilema de tots els taxistes i lestaxistes amb els quals vaig tenir l’oportunitat de parlar-ne. Molts erenconscients de l’inconvenient de portar-la. Una jove taxista em va dir deforma contundent: “El tema de la seguretat em preocupa, i molt, peròcrec que com en qualsevol feina els taxistes necessiten un espai vitalidoni per treballar en condicions, i la mampara em provocaria angoixaperquè no s’ha d’oblidar que nosaltres estem tancats dintre del vehiclemés de dotze hores diàries.” No li mancava raó. Com a usuària tampocem sento còmoda quan pujo a un taxi amb mampara. Em sento com siestigués empresonada i, encara més, pateixo molt davant la possibilitatd’un accident perquè les conseqüències serien molt greus.Dos dies després d’aquesta conversa vaig agafar un altre taxi per anardes del carrer d’Aragó fins a l’aeroport. Quan vaig entrar al cotxe em vasorprendre la qualitat del vehicle. El tema de conversa va tornar a ser elmateix. Dominava l’actualitat. “Com la resta dels meus companys”, emva comentar el jove taxista, “pateixo per la meva seguretat perquè treballomolt a la tarda i la nit, però aposto pel GPS i per totes aquellesmesures que ens donin més seguretat al carrer una de les quals ha deser la col·laboració dels cossos de seguretat”.En arribar a l’aeroport li vaig pagar amb targeta de crèdit i em va apuntartot aixecant-la: “Això també és la nostra solució, sense efectiu seremmenys atractius per als lladres, tot i que encara falta que els usuaris esmentalitzin tant com nosaltres que les targetes són la millor forma depagament del servei i la millor manera de preservar la nostra seguretat”.Diuen que per comprendre la problemàtica dels altres s’hi ha d’estardins. Puc assegurar-los que aquells dies de final d’any vaig percebrecom mai en els ulls dels treballadors i les treballadores del taxi una profundapreocupació per la seva seguretat, i com mai vaig comprendreque la solució passa també per una millora de la justícia, per una mésgran i constant protecció per part dels cossos de seguretat, per unareformulació de les mesures de seguretat del taxi i per una promociósèria de l’ús i acceptació de la targeta de crèdit dintre del servei.Natàlia Arozamendi14 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

· KODA OCTAVIATu nueva herramienta de trabajoEl ·koda Octavia es un automóvil pensado para ser confortable y seguro.Estas características, tanto el conductor como los pasajeros, las aprecian desde el principio.Especialmente aquellos expertos conductores como los profesionales del taxi,que hacen de su coche su propia herramienta de trabajo.Conducir un ·koda Octavia es comprobar en cada kilómetro la avanzada tecnologíadel Grupo Volkswagen, como su motor TDI, así como su máxima seguridad.Este es un coche que satisface por su espacioso interior y comodidad,por su maletero amplio y accesible y por su diseño.Rentable y de bajo consumo, con un ·koda Octavia, vayas donde vayas,tienes muchos kilómetros por delante.CAR-FÓRMULA DConsell de Cent, 130-136BARCELONA Tel. 93-423 22 11MISTRAL EUROMOTORCtra. Barcelona-Sta. Creu Calafell, Km. 10,3SANT BOI Tel. 93-661 36 48NAVAMOTORC/ Ventura Gassol, 7-9 L’HOSPITALET DE LLOBREGAT Tel. 93-337 55 37Ctra. d’Esplugues, 44 CORNELLÀ DE LLOBREGAT Tel. 93-474 05 61MOGADEALERRbla. Guipuzcoa, 89 (interior) BARCELONATel. 93-314 23 06C/ Via Augusta, 10-12 BADALONA Tel. 93-464 46 00C/ Aragón, 602 BARCELONA Tel. 93-232 10 00

Gran angularMás de quinientosexpedientes sancionadoresse abrieron en el 2002La calidad del servicio está íntimamente ligadaal cumplimiento de la normativa que regula laactividad del taxi sobre todo en aquello quehace referencia a la prestación del servicio alciudadano. Durante el año 2002, el IMT ha continuadosiendo muy riguroso en este sentido porqueentiende que la falta de profesionalidad de unoscuantos no puede perjudicar ni incidir en la actividadde una mayoría que se gana la vida con la máximaprofesionalidad y dignidad.El año pasado se iniciaron 539 expedientes sancionadorespor infringir diversos artículos del ReglamentoMetropolitano del Taxi. El 22,26% de esosexpedientes se abrieron a taxistas que contravinieronel artículo 55 e) del Reglamento por el incumplimientode las normas de la policía respecto a instalacionesfijas. El 20,40% se ejecutaron por impedirla labor inspectora (art. 53 e); el 12,80%, por prestarservicio en condiciones diferentes a las estipuladas(art. 54 a); el 12,05%, por incumplir el régimen tarifario(art. 54 d). Treinta y cuatro expedientes (6,3%del total) debieron ponerse en marcha porque lostaxistas tuvieron un trato desconsiderado con losusuarios (art. 55 f). Casi el mismo número de expedientesse abrieron por infringir el art. 54 l) referentea la falta de seguro del automóvil o por no cumplirun requerimiento (art. 55 f). En nueve casos, se inicióproceso sancionador por incumplir los horariosaplicables al servicio (art. 54 g) y por prestar servicioen condiciones que pueden afectar la seguridad(art. 54 a). Ocho expedientes iniciaron los trámitesde sanción por incompatibilidad al ejercer el sancionadootra profesión (art. 23 3 d 17 1).La mayor parte del sector está muy mentalizado respectoa la obligatoriedad de cumplir la normativavigente y, de hecho, año tras año el número deexpedientes sancionadores es sensiblemente inferior.Algunas de las prácticas que eran motivo desanción hace algunos años, hoy se reflejan en lasestadísticas de forma casi anecdótica. En el añoque analizamos, por ejemplo, fueron pocos losexpedientes abiertos por circular sin el seguro obligatorio,por reiterado incumplimiento de pasar larevisión metropolitana, trabajar sin obtención delicencia o efectuar manipulaciones fraudulentas deltaxímetro. Ello se debe a que el IMT está actuandocon contundencia contra los casos que degradan elservicio y perjudican a la gran mayoría de taxistasresponsables con el ejercicio de su actividad y queson conscientes que sólo en sus manos está hacerque el servicio les sea rentable, tanto desde el puntode vista económico como desde el punto de vistahumano.De todos los 464 expedientes resueltos con fecha31 de diciembre del 2002, la mayoría fueron sobreseídospor haber cumplimentado las exigencias quemotivaron el expediente. El 1,7% terminó con larevocación de licencia y, entre otros, un 0,64% derivóen la suspensión de la licencia.16 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

PROTECCIÓN SOCIALEl autónomo puedebeneficiarse de lacobertura por accidentes yenfermedades profesionalesEl acompañamiento de la Ley de PresupuestosGenerales del Estado para el año queacaba de comenzar ha traído algunas novedadespara el conjunto de trabajadoresautónomos en cuanto a la cobertura de protecciónsocial.El texto refundido de la Ley General de la SeguridadSocial, a partir de este año, cuenta con una nuevadisposición adicional que regula la extensión de laprotección por riesgos profesionales y accidenteslaborales a los trabajadores incluidos en el RégimenEspecial de la Seguridad Social para TrabajadoresAutónomos (RETA). Ello supone que los autónomos–entre los cuales se cuenta a los taxistas– podráncotizar y cobrar la prestación por riesgos profesionales(accidentes y enfermedades profesionales).El trabajador autónomo podrá beneficiarse de estacobertura de forma voluntaria y deberá cotizar porella, junto con la que corresponda a la IncapacidadTemporal (IT).Baremos y epígrafesLos baremos o tipos de cotización para la nuevacobertura se basarán en unos epígrafes específicosy se aplicarán en función de la base de cotizaciónelegida por el interesado. Para los próximos mesesse espera que el Ministerio de Trabajo y AsuntosSociales dé a conocer la clasificación de los trabajadoresautónomos por actividades económicas ylos epígrafes aplicables.Los autónomos podrán optar por esta extensión dela cobertura en la misma entidad en la que se hubieseformalizado la cobertura por Incapacidad temporal.Al igual que en el Régimen General de la SeguridadSocial, las bajas por enfermedad profesional oaccidente del trabajador autónomo tendrán la prestacióncorrespondiente a partir del primer día.En el 2003 no se aplicará, sin embargo, la posibilidadque un autónomo pueda acogerse a la incapacidadtemporal (IT) a partir del cuarto día, en lugardel decimoquinto como viene sucediendo. Probablementeesta medida, que está al alcance de lostrabajadores del Régimen General, se aplique en el2004. Lo que sí ha quedado postergado para suanálisis posterior es la creación de un fondo de desempleopara el autónomo.Incapacidad permanente totalOtra de los novedades del 2003 es que el autónomopodrá beneficiarse de la prestación de incapacidadpermanente total cualificada cuando tenga 55 añoso más y no ejerza actividad, ni sea titular de un establecimientomercantil o industrial.REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 17

Així són, així ens veuenJerry Asselin vive en Barcelona desde hace seismeses. Nació en Montreal, aunque su madre es deValencia y su padre de origen francés. Abandonó sutrabajo de informático en aquella ciudad canadiensepara reencontrar sus raíces europeas. Afirma quesus amigos canadienses no entendieron su decisión,pero afirma que seguramente el factor genético tuvoun papel clave en su determinación. A pesar de lospocos meses que lleva en nuestra ciudad, es un asiduocliente del taxi porque también lo era en la ciudaden la que vivía hasta hace poco.“Los taxis de Barcelonason más limpios que losde Montreal”p¿Qué opina de Barcelona?Me gusta mucho.p¿Qué le atrae de esta ciudad?La playa, la arquitectura, la comida y,sobre todo, la calidad de vida, la gente,que es muy abierta y amigable.pSeguramente llegó en avión aBarcelona.Sí.p¿Qué pensó cuando vio tanto taxien el aeropuerto?Me impresionaron las colas y el colorde los vehículos. Lo primero que hicefue coger uno, no sabía cómo funcionaba,pero como me recogió unaamiga, la cosa fue más fácil.pNos dice que lleva seis meses enBarcelona y utiliza el taxi. ¿Se hafamiliarizado con él?Sí, y me parece que está muy bien; lostaxis de aquí son más limpios que losde Montreal.pNos sorprende esta apreciacióntratándose de Canadá.Es que allí hay muchas y diferentescompañías de taxis. El clima tambiéninfluye. Cuando nieva, por ejemplo,ésta, después de unos días, se vuelvenegra por la polución y, además, por lasal y la arena que sobre las callesponen los servicios de mantenimientode la ciudad. Este “slush”, que así sellama allí, ensucia mucho los coches.p¿Su acento extranjero no ha sidohasta ahora un inconveniente?En el taxi no, pero en el barbero sí. Allícreo que me cobran más de lo quecobran a un barcelonés.p¿Encuentra un taxi con facilidad?Sí, aunque aún no sé cuándo hay quepararlos. Levanto la mano y muchos seme pasan.pSi está libre, el módulo debe llevaruna luz verde encendida.Ahora entiendo por qué muchos se mepasaban. Era algo que me tenía intrigado.Lo tendré en cuenta. También nosé el significado de los números quefiguran en el módulo.p¿Qué espera el canadiense cuandosube a un taxi y no está en su país?Naturalmente espera que el taxista losalude y comprenda algo de inglés ofrancés. El fumar puede ser motivo demolestia. En Montreal se puede pediral taxista que deje de fumar y, a la vez,el taxista puede pedir al cliente queapague el cigarrillo antes de acceder asu vehículo. Es importante que dispongade una información visible sobre lastarifas que se aplican.pLa propina está institucionalizadaen su país...Oh, sí. En España tengo cierto problemaporque en Canadá es una norma.Aquí mis amigos me dicen que estoyloco por dejar tanta propina. Ya sé queen Europa es así, y estoy contento,porque así no tengo que calcular el 10o 15% del total de mi factura como enmi país. En Canadá y Estados Unidosse llama “eurotrash” (basura europea)a losturistas europeos que no danbuena propina.p¿Qué le parece el parque de vehículos?Me parecen de mucha calidad y muymodernos. En Montreal hay mucho taxiantiguo y los vehículos son muy grandes.pUsted es informático de profesión.No sé si puede decirnos si ha vistoen el taxi de Barcelona alguna incorporaciónde las llamadas nuevastecnologías.El otro día tuvimos un percance enTarragona con una amiga y llamamos aun taxi para que nos trajera aBarcelona. Era fantástico: tenía GPSinstalado en su vehículo, una pantallaen la que se veía el recorrido y un televisorpara los pasajeros. No sé si era elúnico, pero me pareció estupendo.PRTH18 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

els canadencs“La propina es un hábito”Montreal es una ciudadde más de un millónde habitantes, aunquela comunidad urbanasupera los tres. Mayoritariamentese habla francés, aunquelas oficinas del gobierno, por ley,son bilingües en todo Canadá(inglés y francés). Circulan por miciudad muchas compañías detaxis que se distinguen entreellas porque llevan el nombre enel módulo. Esa diversidad haceque no exista un modelo de taxiestándar.Para acceder a una licencia detaxis se exige desde 1994 unperiodo de formación de cincosemanas que incluye cursossobre legislación del taxi, relacioneséticas y profesionales,salud y seguridad, taxi y equipamientos,transporte de personascon discapacidad, conceptos deadministración y conocimientodel área.La actividad del taxi está reguladapor el Bureau de Taxi que,además, mantiene un controlmuy estricto respecto a la calidaddel servicio, con un sistemade inspección bastante riguroso.Circulan por Montreal alrededorde cinco mil taxis, con más denueve mil taxistas.Las personas que ejercen estaactividad son de edades diversas,incluso hay algunos quetrabajan como taxistas para poderobtener un complemento dela jubilación. En Montreal haytaxistas de diversas procedencias,sobre todo griegos, haitianos,quebequios, libaneses, italianos,entre muchos otros.El pago con tarjeta de créditoestá muy generalizado y la propinaes un hábito, no sólo en eltaxi, sino también en todo elsector de servicios.Como cualquier otra gran ciudad,Montreal tiene problemasde seguridad y algunos taxistashan sido víctimas en ocasionesde delitos. Esta situación ha llevado,en algún momento, aimpulsar una campaña conjuntacon la policía consistente endetener a los taxis cuando llevabanpasaje. Esta actuación permitiómejorar su seguridad.El parque de vehículos es muysimilar al de las ciudades norteamericanasy éstos están adaptadosal clima porque el inviernoes mucho más extremo que enEspaña.Los taxis se pueden coger en lasparadas o por teléfono. Otro elementodiferenciador respecto altaxi de Barcelona es que existeuna tarifa fija para los desplazamientosdesde el aeropuerto: 25dólares canadienses en el 2002.Jerry AsselinREVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 19

Objectes perduts 2002Carteres i mòbils,els objectes més oblidatsals taxisL’any 2002, el Serveid’Objectes Perduts del’IMT va rebre 23.272 trucades,un 8,6% menysque l’any anterior.D’aquest total, 14.232 vancomunicar la pèrdua d’algunobjecte personal enun taxi. L’octubre i elgener van ser els mesosque més trucades varebre el servei amb relacióa la resta de mesosde l’any, probablementper les festes de Nadal, latornada de les vacancesd’estiu i l’inici de l’activitatescolar i laboral.DinersCanviJoiaParaiguaLlibre/agendaCàmeraCarpetaDocumentacióAltresUlleresRobaClausMaleta-BossaCartera-BossaMòbil162352631121301813255534734404915895186467007597308488048238461074117916321692262728122001 20020 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500 4000Any Total Trucades Trucades taxistes2001 25.313 1.8492002 23.272 1.80035753591La cartera-bossa va ser l’objecte més oblidaten els taxis de l’àrea metropolitana el 2002,mentre que l’any 2001 ho va ser el mòbil.Altres elements que es van deixar els despistatsusuaris del servei van ser les claus, seguides deles ulleres i, fins i tot, la roba, tots tres amb uns percentatgesmolt similars respecte a l’any anterior.Molt poca gent de les més de 14.000 persones quehi van trucar van deixar-se diners en efectiu en elseient d’un taxi; no obstant això, 52 persones vanreclamar el canvi després d’un servei (63 ho feienl’any anterior).El 10,89% de les trucades van poder ser resoltessatisfactòriament, això vol dir que el client va poderrecuperar l’objecte oblidat. Aquest percentatge ésmolt similar al de l’any anterior. Les raons que impedeixenresoldre de manera molt més satisfactòriales diferents trucades es deuen, segons els responsablesdel servei, a la manca de dades que aportal’usuari i també perquè el rebut lliurat pel taxista alseu client a vegades no té les dades reglamentàriescom per poder iniciar la gestió de recuperació idevolució de l’objecte. Únicament el 22% del totalde trucades rebudes pel servei d’Objectes Perdutsel 2002 van venir acompanyades de les dades deltaxista o del seu vehicle.En no poques ocasions, es reben trucades perseparat del taxista i de l’usuari i és el servei qui s’encarregad’investigar i de fer encaixar les descripcionsque fa el client de l’objecte oblidat en el taxi oamb les descripcions que els taxistes donen quanen troben un en el seu vehicle.20 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

PublireportatgeUn parc de tradició centenària∏CONTINUA A LA PÀGINA 24Tot i que en els temps en què vivim l’ofertad’oci i esbarjo és més variada, rica i dispersaque mai, en totes les ciutats del món hiha llocs que continuen conservant, malgratel pas del temps, aquell encant que reclama unavisita, un passeig obligat, al menys un cop l’any. ABarcelona, tothom coincidirà que aquest punt és elparc d’atraccions del Tibidabo. Els seus més de 103anys d’història li donen una tradició que molt pocsparcs urbans de les mateixes característiques de lesprincipals ciutats europees comparteixen.Un element que el particularitza és la seva privilegiadaubicació i l’íntima relació amb l’espai naturalde la serra de Collserola. Com va desitjar el metgeSalvador Andreu, el seu impulsor, el Tibidabo no haestat ni és únicament el pulmó de la ciutat, sinótambé l’espai d’oci obert, sense barreres, a tots elsciutadans.En cada una de les estacions de l’any el parc té unencant i un tret diferenciador. Els mesos d’hivern ésobert els caps de setmana i els dies festius. Tothomque el visita trobarà coses per fer tan sols traspassant-neles portes. Els més petits poden gaudird’uns espais específics, envoltats de bosc i natura,on poden passar una estona agradable, amb lacol·laboració i l’ajuda atenta dels monitors. Als mésgrans se’ls ofereix un ventall d’atraccions: des deles més tradicionals i emblemàtiques fins a les mésmodernes i engrescadores.Moltes generacions han gaudit de les mateixesatraccions i no és estrany sentir un jove dir als seusamics: “Els meus avis ja van pujar a ‘l’Avió’”, fetmolt factible, ja que l’Avió, malgrat haver estatmodernitzat per mesures de seguretat, data de1928.També és emblemàtica la Talaia, que des de 1921ha permès a molts barcelonins gaudir de les millorspanoràmiques del parc, de Barcelona i divisar, fins itot, la silueta de les Illes Balears en els dies mésclars.L’atracció més antiga és l’Aromàgic, inaugurada el1915, i que des dels vuitanta està totalment automatitzada.De visita obligada és el Museu dels22 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

un parc centenari de tradicióAutòmats, un dels més significatius del món, on espoden apreciar més de cinquanta peces, moltes deles quals es troben en ple funcionament, particularitatque els atorga molt més valor i prestigi amb relacióa d’altres museus similars d’arreu. Tot això esdeu a l’interès del parc per la renovació, la restauraciói la modernització constant de les diferentsatraccions, espais i equipaments.La variada oferta gastronòmica assegura als visitantsun dia singular en el qual la diversió està moltmés que garantida.TLes atraccions instal·lades els darrers anys assegurenla diversió i l’entreteniment del públic més variat,exigent, valent i agosarat. En la línia de renovació imillora del Parc es preveu la incorporació, a mig termini,de noves atraccions com ara una modernamuntanya russa.Passejar pel parc i no gaudir dels espectacles queofereix és un oblit imperdonable. El Krüegel Hotelofereix l’oportunitat de veure un espectacle teatralúnic, que per la seva originalitat es ja una referènciainternacional i on el visitant troba un cúmul d’emocions.Llargues cues de nens i pares es formendavant la Caseta de les Tres Bessones, on es desenvolupaun espectacle màgic que des del 2000transporta al parc els personatges creats per l’escriptoraRoser Capdevila i popularitzats més tardper la televisió. Per no perdre-se’l s’aconsella estarmolt atents als horaris de l’espectacle.AccessosEls accessos al Parc del Tibidabo són particulars i especials com pocs al món.kkkkDes de l’avinguda del Tibidabo hi ha la possibilitat d’agafar el centenari Tramvia Blau, i des de la plaça del Dr.Andreu pujar-hi amb l’emblemàtic funicular.Moltes persones prefereixen desplaçar-s’hi amb el funicular de Vallvidrera dels Ferrocarrils de la Generalitat deCatalunya, molt recomanable, i des de l’estació de Vallvidrera Superior agafar l’autobús especial que té la paradafinal en la porta d’accés mateix.També hi ha un servei d’autobusos que surt des de la plaça de Catalunya, l’anomenat Tibibus, amb servei tot l’anyi d’acord amb els horaris i temporades del parc.El taxi és una alternativa de transport molt utilitzada també durant l’hivern. El taxista ha de tenir en compte que hi hamolta demanda de taxis en els punts on s’inicien o finalitzen els transports emblemàtics i històrics com ara el Tramvia Blauo els funiculars. El Parc del Tibidabo és un lloc on la intermodalitat del transport és un fet i on el taxi té el seu lloc i el seu públic. Dues sónles possibilitats d’accedir-hi:a) Carretera de Sant Cugat-carretera de Vallvidrera des del districte de Gràcia/Horta, i b) Carretera de Vallvidrera si s’hi accedeix des deSarrià. Es recomana abandonar ràpidament la zona d’accés al parc un cop s’hagi deixat passatge.24 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

TAULERDel serveiRevisió metropolitana de taxiA partir de març s’exigeix al titular de llicència l’últim rebut de lacotització al règim d’autònomsLa revisió metropolitana té perobjectiu controlar que la documentacióindispensable per prestarel servei de taxi està vigent i enregla; que tant el vehicle com eltaxímetre hagin passat favorablementles revisions preceptives ique l’estat del vehicle i els accessorisestiguin correctes per prestarel servei públic.Documentació necessària perpassar la revisióTitular de llicènciaPer passar la revisió metropolitana,a partir de l’1 de març de 2003,s’exigirà l’últim rebut de cotitzaciód’autònoms del titular de lallicència, a més dels documentsque tot seguit es relacionen:ppppppCarnets de conduir vigentsde les persones que condueixenla llicènciaLlicènciaFitxa tècnica del vehiclePermís de circulacióÚltim rebut vigent d’assegurançadel vehicleTargeta de control metrològicAssalariats i familiarsEn cas que la llicència siguiexplotada per assalariats o familiars,també s’haurà de presentarla documentació següent:ppCotitzacions a la SeguretatSocial dels últims 12 mesos odes de la data d’alta delsassalariats (antiguitat màxima:60 dies data revisió)Cotitzacions a la SeguretatSocial dels últims 12 mesos odes de la data d’alta delsfamiliars (antiguitat màxima:60 dies data revisió)Vehicle en perfectes condicionsA fi d’evitar que s’hagi de tornaruna altra vegada a la revisiómetropolitana, i per tal d’evitarmolèsties innecessàries, recordemque el vehicle i els equipamentshan d’estar en perfecteestat per a la preceptiva revisió.Els principals aspectes que esrevisaran i que han d’estar en perfectescondicions són:pppLa xapa i la pinturaEls paraxocs, els tapacubs,les tulipes i fars i les gomesde les portesEl tablier i el volantp Els seientsp L’entapissat dels seientsp El nivell de neteja interior delvehicle (sostre, entapissatdels seients, entapissat de lesportes, tablier, terra, estores...)p Els miralls retrovisorsp El mecanisme d’accionamentde les portesp Els elevavidresp Els cinturons seguretatp L’enllumenat interiorp La neteja exterior del vehiclep La neteja del maleterp Les calques (han de ser lesvigents)p Les plaques de matrícula / SPp La placa identificativa interiorp Les guies metropolitanes(antiguitat < 5 anys)p Els adhesius (només els autoritzatsper l’IMT)p La ubicació del taxímetre i elsuportp El funcionament de la impressoraREVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 25

TAULERDel serveiTaxes any 2003Des del 21 de gener de 2003, data de publicació en el ButlletíOficial de la Província (BOP), s’apliquen en el servei de taxi lestaxes que tot seguit es relacionen:TRANSFERÈNCIA DE LLICÈNCIESIntervius general2.758_Intervius familiars 1r grau 546_Mortis causa 651_SERVEIS DIVERSOSCanvi de material (aplicació vehicle) 53_Inspecció vehicle de segona mà 90_Baixa de vehicle per avaria 130_Baixa de vehicle per sinistre 46_Venda de normativa4,70_Alta de conductors12,50_Duplicats de llicències12,50_Duplicats de carnet12,50_Renovacions de carnet caducats12,50_Excedències o les seves pròrrogues12,50_EXÀMENSInscripció a les proves psicotècniques 37_Inscripció a proves teòriques (3 primeres convocatòries consecutives) 102_Inscripció a proves teòriques per part d’antics titulars de credencials(3 primeres convocatòries consecutives) 51_Inscripció a la 4a, 5a o 6a convocatòries 34_Quotes especials, d’aplicació a persones aturades majors de 45 anys inscrites ales oficines de l’Inem per un termini superior a 1 any i que hagin esgotat la prestaciód’atur.Inscripció a les proves psicotècniques 12_Inscripció a proves teòriques (3 primeres convocatòries consecutives) 34_Inscripció a proves teòriques per part d’antics titulars de credencials(3 primeres convocatòries consecutives) 17_Inscripció a la 4a, 5a o 6a convocatòries 11_AUTORITZACIÓ DE VEHICLESAccés a la professióDates de provespsicotècniques iperíodes d’inscripcióany 200320 de gener(del 12-11-02 al 16-01-03)10 de març(del 21-01-03 al 06-03-03)12 de maig(de l’11-03-03 al 08-05-03)30 de juny(del 13-05-03 al 26-06-03)17 de setembre(de l’1-07-03 al 15-09-03)10 de novembre(del 18-09-03 al 06-11-03)Consultar per a mésinformació:www.taxibarcelona.comParadesCom a conseqüència de lesobres que s’estan fent a la LíniaI, la parada de taxis situada a laRambla del Fondo, núm. 29, s’hatraslladat uns metres per darrere,abans del carrer de Beethoven.Finalment, ja és senyalitzada laparada de l’avinguda de Rio deJaneiro, que substitueix la situadaal carrer de Tissó.TALLERESANTES RECICLAJES TRADERReparación y sustitución de:Transmisión Direcciones-Reparada-Asistidas-Semi-nueva 25% dto. -MecánicasTDTAutorització per primera vegada d’un model3.348_Variant d’un model prèviament autoritzat 337_Esferas suspensiónCITROËNServicio especial alamigo taxista(mano de obra gratis)SERVICIO RÁPIDOPasaje Milans, 20Tel. 93 261 20 5508907 L’HOSPITALET26 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

TAULERPòlissa d’assegurancesRenovació de la Pòlissad’assegurançacol·lectiva Grans riscosA partir del proper 1 de març es podrà renovar lapòlissa d’assegurnaça col·lectiva Grans riscos oafegir-s’hi si l’any passat no s’hi va participar. Elstaxistes interessats hauran de passar com cada anyper les oficines de Ciutat Groga.La pòlissa té una validesa d’un any, és una assegurançacol·lectiva i complementària a l’assegurançaobligatòria del vehicle.Cobreix:p Desaparició del vehicle per robatorip Desperfectes per robatori o intent de robatorip Incendip Explosióp Despeses de desenrunamentp Despeses d’extinció i taxes de bombersp Riscos extraordinaris a càrrec del Consorci deCompensació d’Assegurancesp Franquícia de 300 eurosPer a més informació dirigiu-vos a:Ciutat Groga, c. de Roc Boronat, 115Telèfon: 934 850 426Horari: de dilluns a dijous de 9 a 14 i de 15.30 a 18h; divendres de 9 a 14 hEl 18 de febrer vamorir José NovoaMazaira, que vaser Gerent de l’InstitutMetropolità del Taxides de l’any 1998 finsal 2000. Des d’aquestespàgines traslladema la seva dona, fills iamics el nostre méssincer condol.José Novoa va néixer a Monforte de Lemos,Lugo. Des de la seva arribada a Barcelona,en la dècada dels seixanta, va estar molt vinculatal quefer d’aquesta ciutat treballantsempre dins l’àmbit local i municipal.Obres Fòrum 2004Fins al març continuaranels talls nocturnsa la Ronda LitoralAmb motiu de les obres de construcció de l’esplanadadel Fòrum 2004, la Ronda del Litoral restaencara tallada en horari nocturn, en els dos sentits,i en els punts següents:p Sentit Llobregat, entre la sortida 24i l’entrada 24.p Sentit Trinitat, entre la sortida 24i l’entrada 25.Horari dels talls: de dilluns a divendres, des de les22.30 fins a les 5.30 hores.REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 27

TAULERTaxi-solidaritatTaxi-Cooperació lliura el distintiuTaxista Solidario@2002Taxi-Cooperacció va lliurar, el 13de febrer passat, el distintiuTaxista Solidario@2002 a tots elstaxistes que l’estiu de l’any passatvan fer possible que els nensi nenes del Casal d’Infants delRaval poguéssim gaudir d’unajornada d’esbarjo en l’anomenatDia del Taxi. L’acte va comptaramb la presència del director delCasal, Xavier Muñoz, qui va traslladarals taxistes l’agraïment delcentre, dels infants i dels seusfamiliars. Va recordar que el Diadel Taxi s’organitza des de fa setanys i que allò que havia començatsent una jornada per a la convivènciai la solidaritat s’ha convertiten un veritable gest de solidaritatdels taxistes, superanttotes les expectatives. El distintiuque es va lliurar als taxistes solidarisva ser dissenyat pels nens iles nenes del Casal.Rubén Petilo, en nom de Taxi-Cooperacció, va manifestar queaquest distintiu vol ressaltar laqualitat humana i vol ser un reconeixementa la tasca solidàriadels taxistes. Va afegir també quevol constituir-se en un referent ien un impuls per potenciar lesaccions d’ajuda voluntària donantalternatives a la convivència.Nova campanya per construiruna escola bressol i parcsinfantils al BrasilXavier Muñoz, director del Casal d’Infantsdel Raval, va traslladar als taxistesl’agraïment del centreEl taxista, Rubén Petilo, presenta l’acte ennom de Taxi-CooperaccióLes responsables de Vida Associativa del’ONG-Cooperacció fan lliurament del distintiuTaxi-Solidario@2002El distintiu va ser dissenyat per les nenes iels nens del Casal d’Infants del Raval.L’acte va comptar també amb lapresència de l’ONGD-Cooperacció,i en el seu nom, la responsablede Vida Associativa, PilarMolina Vera, va presentar un nouprojecte que comptarà amb l’ajudavoluntària de Taxi-Cooperacciói que consistirà en recaptarfons per a la construcció d’unaescola bressol i tres parcs infantilsper a les famílies de l’assentamentdel Moviment de TreballadorsRurals Sense Terra (MST) ala població de l’Espíritu Santo delBrasil. Els taxistes que participinen aquesta nova campanya portarantota la informació en elsseus vehicles. “Si tan sols 438ciutadans aportessin 5 euros pera aquesta campanya”, va subratllar,Pilar Molina Vera, “el projectede l’escola bressol estaria mésque assegurada”. D’altra banda,cada taxista hi podrà col·laborardirectament mitjançant els rebutssolidaris de Taxi-Cooperacció.L’acte va finalitzar amb un balançde moltes altres activitats queTaxi-Cooperacció està desenvolupantcom ara el rebut solidari oles campanyes de sensibilitzacióper a un Comerç Just. Cal recordarque Taxi-Cooperacció va sorgirdesprés del conveni decol·laboració en activitats solidàriesentre els professionals deTaxi Agrupació XXI i l’ONGCooperacció Internacional.Els taxistes interessats a participartant en Taxi-Cooperacciócom en els projectes de solidaritatmés immediats que aquestaorganització promou, poden trucarels dimecres al telèfon: 933170 829.28 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

TAULERDins la XarxaCreuant l’AtlànticOciExcursionsDe vegades miremels països del Sudamb una certa distància,com si nopoguessin aportarnosres. Doncs, enel tema del taxi, cercanta la xarxa, hemtrobat taxilibre.com, una revista virtual de lacapital de l’Uruguai, Montevideo, molt interessant,que s’edita de forma virtual des defa alguns anys. Hi ha informació general iespecífica sobre tallers, assegurances i tot elque es relaciona amb el taxi i el taxímetre.Els primers mesosde l’any hi ha novetatsque afecten elstreballadors autònoms.La xarxa ensofereix la possibilitatde posar-nos aldia. El web de laSecretaria de laSeguretat Social, www.seg-social.es, tétota la informació i la resposta a moltes deles preguntes que segurament teníem pendentsde formular en una visita personalitzadaa l’oficina que ens correspon. Un dissenymolt actualitzat dóna molta agilitat iaccessibilitat a tota la informació. Cal visitar-la.Visita guiada al Museud’Història de CatalunyaDia: 2 de marçLloc de trobada: Passeig del Born,cantonada carrer de MontcadaHora: 11 del matíEntrada: gratuïtaEsmorzar al Parc de la Ciutadella(portar entrepans)Excursió Turó de MontcadaDia: 5 d’abrilLloc de trobada: Font de CaneletesHora: 10 del matíS’ha d’anar amb calçat adequat,càmera fotogràfica i entrepans.Excursions obertes a taxistes, amics ifamiliars que han estat programades iorganitzades pel taxista Mariano Gutiérrez(llicència 609). Telèfon: 620 209 180.Cinema El DormilónDirector: Woody AllenDia: divendres, 7 de març, a les 16.00 hLa batalla de EuskaldunaDocumental sobre la reconversió naval aBilbaoDia: 4 d’abril, a les 16.00 hSessions programades i organitzades peltaxista Mariano Gutiérrez (llicència 609) alcarrer de Marina, 83 (STAC).REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 29

TAULERDel servei291 taxistes tenen encara pendent la revisiómetropolitana¿LlicenciaFins al 15 de gener de 2003, els taxistes que aquí esrelacionen no havien complert amb l’obligació depassar la revisió metropolitana. En conseqüència,l’IMT ha iniciat expedient sancionador.La revisió metropolitana és una de les obligacionsde tot professional taxista. Amb aquesta el client téla garantia que el vehicle que condueix el taxista ésapte per prestar servei i que, a la vegada, té en vigor6448011615523325927229029532548353754363064269471080582985710401060115311691183120312881301135113921462149414961552156716091625163616461673168917611769178217841787181918211855203820402079215222112246225623482368238624092448251325472552255625832621264127322805290029142935295029562963301832203235325532763283330033263364337834023414343134863568362237623769379838353933397639803985411841194153417441794232432543454358437843794406444944634490449145084518454045434551456145664608462146414659466046674698476647674794484649604964499650595124518251875212524352885361542854745555556456145652575957615797582958905920594159455953tant l’assegurança com la documentació que l’acreditai li permet treballar en el sector del taxi de l’àreametropolitana de Barcelona.Les persones que són transportades per cada taxistatenen el dret de ser ateses de la millor manera,amb un vehicle en les millors condicions tècniques itotes les garanties de seguretat i cobertura en casde produir-se un accident.605260626139614161556170622862816366644364606498663067396755675767716852690469596964699569977024715972047396745174747483754675607653768776927787782978547907792779567979798279887998801480278044804780838092811381398188820782448275829183288329834283438367837184028413844884658474850485208544854585518617881788418846888089368980900591019225926393199410952397299776980998439844988799009905992499719974997910064100711019010233103171034010392104141047410480105321056510603106061066910675106831069310701107251074810777108211088710900109221092310930109321100630 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

TAULERHistòriaEl Taxi del MarneEl 1 de agosto de 1914, Alemania declaróla guerra a Francia. Al día siguiente invadiólas neutrales Bélgica y Luxemburgo,provocando que Gran Bretaña le declararala guerra tres días después. Estalla laGran Guerra en el frente occidental (hoyla conocemos por Primera GuerraMundial, después de que desgraciadamentehubiera una segunda)La ofensiva alemana, a través de Bélgicahacia el corazón de Francia, resulta un éxitoy, en pocas semanas, se encuentran a escasoskilómetros de París.Es en este momento cuando se de-sarrollaun hecho de lo más curioso: el taxi, concretamenteel de París, interviene en las operacionesmilitares de una forma decisiva parael posterior desarrollo de la guerra.El comandante alemán general Von Kluckdecide el 3 de septiembre desviar la direcciónde la ofensiva hacia el río Marne en elsudeste de la ciudad, envolviendo las formidablesdefensas de París. El plan entraña unriesgo considerable pues expone brevementeel flanco derecho de sus ejércitos aun contraataque aliado, pero cree que elefecto sorpresa le permitirá desplegarseantes de que puedan reaccionar contra él.No cuenta con una nueva arma: “el reconocimientoaéreo”. Las patrullas de reconocimientoaliadas alertan el cuartel general deParís, al mando del general Gallieni, sobre lamaniobra alemana. Ahora se enfrentan a undilema: ¿cómo trasladar rápidamente fuerzasa la zona del Marne, antes de que losalemanes completen la maniobra? A alguienen el cuartel general se le ocurre la idea: utilizarlos taxis de París para el traslado de lossoldados.Dicho y hecho, Gallieni requisa los taxis deParís para llevar al frente el 7 de septiembre,media división. En dos viajes, 600 taxis trasladan6.000 soldados que resultan decisivosal frenar el despliegue alemán y ganar eltiempo necesario para que el grueso de lasdefensas aliadas intervenga.Finalmente, los alemanes fueron derrotadosen la batalla del Marne y la amenaza sobreParís fue conjurada para el resto de la guerra.Con los años, el modelo de taxi empleadoen esta poco convencional operación, elRenault AG, pasó a llamarse popularmente“el Taxi del Marne” y entró por méritos propiosen la historia del automóvil como unmito. Hoy en día es fácil encontrar referenciasa él en libros de historia y se conservanmodelos en algunos museos. Es el homenajea una historia que nunca debió suceder,pero que elevó a la calidad de héroe a unservicio del taxi y a un vehículo: el Taxi delMarne.José López CastroLicencia 7059PublireportatgeCuide su columna vertebralmás que su cocheEn cada momento, nuestro cuerpo tiene que respondera la carga emocional o física que recibe constantementede su entorno siendo los síntomas lo último que nosenseñará cuando un problema esté ya generalmentemás avanzado. Habitualmente, la gente acude al quiroprácticopara solucionar un dolor o problema de salud,pero también son muchas las personas que acuden aeste profesional para optimizar su capacidad de adaptación.Como dice Sergio, un joven taxista: “Creo que laquiropráctica puede ayudar a todo el mundo, pero recomiendoir antes de estar del todo mal..., y si uno seencuentra bien, mejor! Así se mantiene”. Igual que esimportante arreglar y mantener su coche para seguirtrabajando, también lo es su columna vertebral. Noespere más y consulte a un doctor en quiropráctica parauna evaluación de su columna vertebral.Arnauld Allard DCDel serveiEdicteHavent estat impossible la notificació en el domicilidels interessats que se citen, per la presentse’ls comunica que s’han iniciat els expedientsinformatius relacionats a continuació:Denunciat:E.R.BLlicència: 4674Exp. Informatiu: 2002/1361Denunciat:H.J.GLlicència: 3263Exp. Informatiu: 2002/1383Denunciat:F.G.CLlicència: 551Exp. Informatiu: 2002/1245Denunciat:J.D.MLlicència: 2752Exp. Informatiu: 2002/1391Dins d’aquest marc d’actuacions li agrairemque en el termini de 15 dies, comptats a partirde la publicació del present edicte, passi peraquestes dependències per tenir una entrevistapersonal en el departament de sancions.Se li fa saber que la compareixença és obligatòria,de conformitat amb el que estableix l’art.40 de la Llei 30/92, de 26 de novembre, delProcediment Administratiu Comú, amb relació al’art. 50 de la Llei 12/87, de 28 de maig, de laGeneralitat de Catalunya, de regulació del transportde viatgers per carretera en vehicles demotor, i l’art. 30 del Reglament Regulador delServei Metropolità d’Autotaxis, i que el no comparèixer,sense causa justificada suposaria unaobstaculització de l’activitat inspectora, tipificadacom a falta molt greu en l’art. 53 e) de la Llei12/87, abans esmentada, i que té prevista unasanció de 1.382,33 a 2.764,66 euros.Barcelona, 3 de febrero de 2002Departament de SancionsMª Teresa García MillánFe d’errors:En la revista núm. 153 figurava, enaquesta mateixa secció com areceptor d’un expedient informatiu,el taxista amb la llicència 9993 quanhavia de ser la llicència 9992, ambles mateixes inicials i número d’expedient.Preguem al senyor MPS, llicència9993, que disculpi les molèsties ocasionades.REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 31

TAULERMesa Tècnica del TaxiActaA Barcelona, a la seu de l’Institut Metropolità del Taxi, ales 13:00 hores del dia 2 de desembre de 2002, i com aconseqüència de la convocatòria corresponent, es reuneixla Mesa Tècnica del Taxi.Hi assisteixen els membres següents:En representació de l’IMT, el senyor Daniel FernándezPonce, gerent; la Sra. Pilar Molina Mesa, directora deserveis, i el Sr. Jordi Ventayol Lázaro, secretari delegat.En representació de l’STAC, els senyors Luis BerbelSalcedo, Alejandro Dena Albiol, Alfonso Orihuela Ferrer,José Mª Sánchez Baena i José López Castro.En representació del GUT, els senyors BernardoRodríguez Cancio, Jorge Quero Manrique i José AntonioAlonso Simón.En representació de la coalició AET-ABEAT, la Sra.Carmen de Tienda, el senyor Miguel Ángel CazcarraPalacio i el senyor Carles Brillas Quílez.En representació de l’STAB, els senyors Dionisio GraciaFajardo i Antonio Ruiz Sanz.Hi assisteixen en qualitat d’observadors els senyorsRamon Pesqué de CCOO i la se-nyora Rocío Terán del’IMT.Un cop constituïda la mesa s’inicia la reunió conformeals punts de l’ordre del dia:1.- S’aprova l’acta de la sessió anterior.2.- S’aproven les actes de les sessions extraordinàriesde dates 14, 20 i 22 de novembre.3.- El gerent informa del calendari d’exàmens previstosper a l’exercici de 2003. El Sr. Gracia preguntasi no es podria eliminar la prova psicotècnica, jaque per obtenir el carnet B2 ja és necessari superar-neuna de semblant. El gerent li respon que elperfil de les proves és diferent.4.- El gerent informa de la proposta d’incrementar laquantia d’indemnització de l’Institut en casos derescat i amortització de llicències amb l’IPC anual.Els representants de l’STAC demanen que el valors’incrementi fins a 42.000 euros. El representantde l’STAB ho recolza, però creu que encara noreflecteix el veritable valor de les llicències. Elsrepresentants del GUT no hi estan d’acord i creuenque el preu ha de ser el que fixi el mercat.El gerent es compromet a presentar davant el Conselld’Administració un increment de fins a 42.000 euros demanera que entri en vigor des de l’endemà de la sevaaprovació.5.- El gerent informa del calendari d’horaris de prestaciódel servei per a 2003, que no presenta canvisamb relació al que ha estat en vigor per al 2002.L’STAC proposa que els festius entre setmana treballi lameitat de la flota com els caps de setmana. El GUT proposaeliminar-ho ja que no ho accepta.6.- El gerent informa d’una sol·licitud de dispensa d’obligacióde treball nocturn per causes familiars. ElSr. Pesqué creu que s’ha de concedir si s’acreditencauses justificades. El gerent informa que en totsaquests casos hi ha d’haver una petició prèvia i lademostració que hi concorren causes que justifiquinl’excepció. En aquest cas es donen aquestescircumstàncies i, per tant, es proposa que s’acceptila dispensa demanada.L’STAC hi dóna suport i demana que s’elimini l’obligatorietatde prestació nocturna.El gerent manifesta que s’estudiarà la qüestió per valorarsi s’ha de mantenir o es pot reduir el termini de sismesos.7.- Davant de la petició formulada per escrit referent al’anul·lació de la Borsa de Llicències, el gerentinforma que la normativa actual del sector obliga al’existència de la Borsa, mesura que ve recolzadaa més per altres disposicions legals (Llei Municipali de Règim Local de Catalunya, Reglament d’Obres,Activitats i Serveis de Catalunya). Manifesta que siuna futura Llei del Taxi canvia l’escenari, ja se’nparlarà. Mentrestant, la Borsa seguirà existint, i sihi ha suggeriments per millorar-la, s’estudiaran.La Sra. de Tienda diu que la normativa actual no diu queles transmissions hagin de ser per concurs. El Sr.Cazcarra informa que el manteniment de la Borsa potser objecte de litigis que haurien d’evitar-se suprimintlaja que, a més, la nova Llei del Taxi la farà desaparèixer.El Sr. Gracia diu que no havent-se anul·lat el Pla deViabilitat i tenint present la imminent Llei del Taxi laBorsa hauria de desaparèixer, però mentre això no passicreu que el preu de la llicència s’hauria d’establir en45.000 euros. La Sra. de Tienda diu que el preu ha deser el que fixi el mercat.8.- L’STAC es queixa del servei que dóna el personalde l’aeroport. Opina que el servei no funciona i nofan res. El representant del GUT hi està d’acord;pensen que les persones que hi ha a les paradesno tenen ni criteris ni directrius clars.La Sra. Molina manifesta que la gestió de les parades del’aeroport és complexa; que hi intervenen factors aliensque la dificulten (autobusos, etc.) i que sovint hi ha taxistesque no col·laboren a fer-ho fàcil. Convida el Sr. Lópeza passar un dia a l’aeroport per veure els problemes dela gestió quotidiana que tenen els vigilants. El Sr. Lópezaccepta la invitació.En un altre ordre de coses es planteja el problema de laquantitat de taxis amb el mòdul apagat a les paradesdels hotels i a Colom. Es demana ser estricte ambaquestes conductes. La Sra. Molina informa que s’estàcontrolant aquesta qüestió i que els expedients sancionadorsfinalitzen amb multes econòmiques importantsque els implicats acaben pagant.El Sr. Gracia diu que cal fer pedagogia i donar exemplecriticant públicament aquestes conductes i que ell a laseva circular ho farà. Afegeix que la parada deTravessera de Gràcia/Casanoves ha estat canviada delloc sense informar a ningú i que caldria fer gestionsdavant l’Ajun-tament per tornar-la a situar al seu lloc.El Sr. Berbel manifesta que la normativa nova en matèriade taxímetres tindrà un cost molt elevat per al sectorja que obligarà a passar revisions per qualsevol cosa(fins i tot canvis de bombetes) i les taxes o preus que escobren per les verificacions i revisions són elevadíssims.Informa que han demanat una reunió amb la DireccióGeneral per tractar aquest tema i formular-ne queixa. Elgerent diu que aquesta és una qüestió que és competènciade la Gene-ralitat.Algun membre de la Mesa qüestiona la necessitat quela impressora hagi de generar sempre el rebut, ja queaixò suposa un cost (paper, tinta, etc.) i moltes vegadesel client no el recollirà. El gerent informa que el taxista,com a empresari, té l’obligació d’expedir el rebut i lliurar-loal client i que serà aquest qui decideixi recollir-loo no.El Sr. Rodríguez es queixa del fet que els taxistes haginde fer publicitat de l’Institut en els rebuts. El gerent l’informaque se n’ha suprimit tota referència, llevat deltelèfon d’Objectes Perduts, que es un servei al client.El Sr. Gracia manifesta la seva preocupació per les notíciesa la premsa amb relació a les tarifes. Creu que elsector hauria d’estar content i anar unit perquè el contraripot suposar que la Comissió de Preus no les autoritzi.I sense més assumptes per tractar s’aixeca la reunió i sen’estén aquesta actaNotaLes esmenes que els representants de la Mesa Tècnicadel Taxi puguin fer a l’acta present quedaren reflectidesen l’acta de la reunió següent.32 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

Taxi SalutEl càncer de mama,un problema de salutAgència de Salut Pública de Barcelona - Consorci Sanitari de Barcelonahttp://www.imsd.bcn.esque ens afecta a “totes i tots”El Programa de DeteccióPrecoç de Càncer de Mama aBarcelonaEn alguna ocasió anterior, des de les pàginesde salut d’aquesta revista, ja es va parlarde la salut de les dones. Avui toca parlardel càncer de mama, una malaltia greu ique, de fet, si bé poden donar-se casosesporàdics en homes, pràcticament podemdir que és una malaltia majoritàriament dedones.Un diagnòstic de càncer, de càncer de mamaen aquest cas, implica un procés de malaltiallarg, amb un pronòstic sovint incert, amb untractament llarg, feixuc i en moltes ocasionsamb efectes secundaris físics i psicològicsimportants. Diem, per això, que ens afecta atots, perquè quan a una dona se li diagnosticaaquesta malaltia, tot el seu entorn properen queda afectat i tots en pateixen, si més no,efectes psicològics importants: la parella, elsfills, els amics, els companys de treball.…Es parla molt sobre l’origen d’aquestamalaltia, sobre factors que n’afavoreixenl’aparició així com d’altres que sembla quel’eviten (factors hormonals, l’edat de lamenàrquia, l’edat del primer fill, alletar o noels fills, etc.). La realitat és que es desconeixl’existència de factors que puguin modificar-seper tal d’evitar l’aparició del càncerde mama i, per tant, no podem parlar deprevenció primària.Què podem fer?Els hàbits de vida saludables (dieta equilibrada,exercici, evitar hàbits tòxics com eltabac i l’alcohol…) són una forma de prevencióprimària en general per gaudir d’unavida llarga i de qualitat. Però en el cas delcàncer de mama no hi ha una prevenció primàriaque hagi demostrat ser eficaç. Quèpodem fer doncs per lluitar contra el càncerde mama i els seus efectes sobre lamortalitat de les dones? La resposta aaquesta pregunta és, la detecció precoç,diagnosticar-lo abans que doni símptomesamb l’objectiu de poder seguir un tractamenta temps.Quines condicions calen per implantarun programa de detecció precoç de càncerde mama a una ciutat com Barcelona?Per poder fer aquest diagnòstic precoç anivell poblacional, calen uns requisitsbàsics. En primer lloc, s’ha de tractar d’unproblema de salut important; en segon lloc,s’ha de disposar d’una tècnica diagnòsticaadequada; és a dir, fàcil de fer, no invasiva isobretot sensible, amb un marge d’errormolt baix. Finalment, hem d’estar davantd’un problema de salut, que un cop diagnosticatde manera precoç es pugui solucionaraugmentant-ne les probabilitats decuració.El càncer de mama és una malaltia que reuneixsobradament aquestes condicions.Ens trobem, efectivament, davant d’un problemade salut molt important. Nomésdurant l’any 2000 a Barcelona varen morir333 dones per càncer de mama, 880 vanser ingressades als hospitals públics de laciutat per aquesta causa, i d’aquestes, gairebéla meitat tenien entre 50 i 69 anys.Disposem d’una tècnica diagnòstica adequada,la mamografia o radiografia de lesmames. És una prova de la qual no s’ha detenir por; molesta, però no fa mal i les radiacionsd’una mamografia són equivalents aestar-se mirant la televisió durant tres oquatre hores. Finalment, un càncer demama diagnosticat a temps, es pot curar.També s’ha de tenir en compte un altre factormolt important de la detecció precoç, iés la qualitat de vida de la dona amb uncàncer diagnosticat en les fases inicials; totel procés que haurà de seguir, serà menysagressiu: cirurgia conservadora (extirpaciódel tumor en lloc de tota la mama), si no hiha afectació ganglionar no cal extreure elsganglis i s’eviten molèsties al braç; també eltractament d’un càncer diagnosticat en lesfases inicials és menys agressiu i, per tant,disminueixen tots els efectes no desitjableslligats a aquest tractament.Tenint en compte tots aquests factors, elPla de Salut de Catalunya, va recomanarl’organització i posada en marxa de programesde detecció precoç de càncer demama arreu de Catalunya. Així doncs, l’any1995 es va iniciar el programa a Barcelonaals districtes de Ciutat Vella i Sant Martí deforma pilot i progressivament, i a partir del1998 s’ha anat instaurant a tota la ciutat.A qui va dirigit el programa?El programa va dirigit a totes les dones residentsa Barcelona, d’entre 50 i 64 anys i uncop han entrat en el programa fins als 69. Atotes aquestes dones, se’ls proposa de ferseuna mamografia cada dos anys. Aquestscriteris han estat consensuats per expertsde diferents especialitats (epidemiòlegs,oncòlegs, radiòlegs, ginecòlegs, etc.) iestan basats en evidències tècniques, científiquesi epidemiològiques.Així, tal com s’ha dit anteriorment, si bé elcàncer de mama pot aparèixer a qualsevoledat, és a partir dels 50 anys que la freqüèncias’incrementa notablement. La sensibilitatde la mamografia és més gran quanel teixit de la mama esdevé més laxe com aconseqüència dels canvis hormonals queexperimenta el cos de la dona durant lamenopausa, al voltant dels 50 anys.Finalment, si una mama no té cap patologiani cap lesió ni un teixit especialment fibrós, nien definitiva cap trastorn que la faci susceptibled’un seguiment més proper, amb unamamografia cada dos anys n’hi ha prou.Qui treballa en el programa?La direcció del Programa a Barcelona és acàrrec del Consorci Sanitari de Barcelona.L’Agència de Salut Pública de Barcelonaassumeix les tasques de coordinació,comunicació, seguiment i avaluació del programa.Té el suport de totes les institucionssanitàries i no seria possible sense lacol·laboració, de tots els professionals del’atenció primària (metges, infermeres, ginecòlegs…)i dels farmacèutics. També escompta amb el suport de tot el teixit associatiu,comerciants, mercats i altres de laciutat, als quals s’arriba a través dels districtes(regidors, tècnics…), que donen tot elseu suport i ajut al programa.Els hospitals públics de la ciutat són els responsablesde fer les mamografies a lesdones. Els diferents districtes de Barcelonas’han distribuït , principalment per raons deproximitat territorial, de la manera següent:pppppHospital del Mar: districtes de CiutatVella i Sant Martí, ja en quarta ronda, ésa dir, ja s’està convocant les dones perquarta vegada.Hospital de l’Esperança: districtes deGràcia a punt d’iniciar ja la terceraronda i Sarrià-Sant Gervasi que iniciaràdurant el 2003 la segona ronda.Hospital Maternoinfantil de la Valld’Hebron: Nou Barris, on s’està acabantla primera ronda i durant el 2003s’iniciarà la segona i Horta-Guinardó,en el qual a partir de la segona meitatde l’any vinent es convocarà les donesper tercera vegada.Hospital de la Sant Creu i Sant Pau:Dreta de l’Eixample i Sant Andreu, elsdos districtes en primera convocatòriao ronda.Hospital Clínic: Esquerra de l’Eixample,Sants-Montjuïc i Les Corts, tambéen primera ronda tots.En alguns casos, s’han instal·lat mamògrafsfora de l’hospital per tal d’estar més a propREVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 33

El càncer de mama, un problema de salut que ens afecta a “totes i tots”del lloc de residència de la població, si bé hiha limitacions que no es poden evitar. Així,Sant Pau ha instal·lat un mamògraf a l’ambulatoride Sant Andreu i Vall d’Hebron al dePare Claret, a part dels que tenen a l’hospitalmateix.Què ofereix el programa?En primer lloc comoditat i accessibilitatper a les dones perquè posa a la seva disposicióuna distribució territorial adequada(dins de les limitacions que lògicament hiha), i sobretot flexibilitat horària. Es fanmamografies matí i tarda per tal d’acomodar-seals horaris laborals, i cada hospital téhabilitades línies d’atenció i informació telefònicaespecífiques del programa durantcom a mínim 8 hores al dia. Aquests telèfonssón atesos normalment per personald’infermeria o administratiu degudamentformat per tal de respondre adequadament.A més, a les dones els arriba la citació acasa seva cada dos anys, sense necessitatd’anar elles a demanar hora enlloc i sensehaver d’esperar-se.El programa ofereix també, qualitat tècnicai humana. Els hospitals disposen de la tecnologiamés recent quant a mamògrafs (elprimer mamògraf digital de Catalunya l’haadquirit un dels hospitals que participen enel programa). També s’han habilitatinstal·lacions especialment per al programaper tal de poder rebre les dones en unentorn acollidor i agradable i separades depoblació malalta. De cada mama, se’n fauna doble projecció (de dalt a baix i lateral)per tenir una visió més àmplia del teixitmamari, i de cada mamografia, dos radiòlegsexperts de l’hospital en fan una lecturaper separat. En cas de discordança, un tercerradiòleg en fa una última lectura per tald’arribar a un diagnòstic consensuat.S’ofereix també resposta immediata encas de necessitar alguna altra prova diagnòstica,seguiments avançats o tractament,garantit tot això pel fet que l’hospital i elsseus especialistes són els responsables delcontrol de les mamografies i del completseguiment i tractament de les dones.Les dones de Barcelona, a mesura que elprograma de manera cíclica (cada dosanys) arribi als seus districtes, aniran rebentinformació personalitzada, se les convocaràa xerrades informatives, es trobaran informaciódel programa en les botigues, farmàcies,ambulatori, als mercats, en mitjans decomunicació locals, associacions i, en definitiva,trobaran tot el seu entorn donantsuport al programa.Des del programa esperem que totes lesdones a partir de 50 anys hi participin, queles que tenen por deixin de tenir-la perquèel que volem és poder curar-les. Les quediuen que no tenen temps, que sàpiguenque posem tots els mitjans perquè puguintrobar aquest temps. Les que ja es controlenper altres vies, les animem que coneguinel programa, perquè ofereix la major qualitatde què disposa el sistema sanitari i, engeneral, volem que totes les dones deBarcelona aprofitin l’ocasió que des delsserveis públics es brinda a les ciutadanesde tenir cura de la seva pròpia salut.El càncer de mama es pot curar… si s’agafaa temps. Vine.Rosa Puigpinós i RieraMaribel Pasarín i RuaOficina Tècnica del Programa de Detecció Precoçdel Càncer de MamaAgència de Salut Pública de BarcelonaConsorci Sanitari de BarcelonaPer a més informació, us podeuadreçar a:Agència de Salut Pública de BarcelonaPrograma de Detecció Precoç de Càncerde MamaPça. Lesseps, 108023 BarcelonaTel.: 93 238 45 45Seat Toledo, el seductorLos rasgos de su coche, salvando las distancias, soncomo los de un hijo. Al principio uno intenta establecerparecidos, pero si se detiene a mirarlo con atencióndescubrirá que el SEAT Toledo, al igual que losvástagos, no se parece a nadie. Pertenece a unanueva generación.En sus detalles se descubre una sorprendente combinaciónde elegancia, deportividad y estética diferenciadora.Modelado suave, formas redondeadas, armonía cromática,volumen, soluciones novedosas y originales. Detallestodos ellos que uno a uno confieren una nueva imagen.En las formas y en todos los detalles, el SEAT Toledo tienerasgos y personalidad creados para seducir.Nuestro coche del mes tiene cinco amplias plazas quecombinadas con el comportamiento de las suspensionesaseguran el máximo confort en todo tipo de carreteras.Lleva uno de los maleteros más amplios de su categoría:500 litros de capacidad que llegan hasta los 830 si seabaten los asientos traseros.Posee asientos diseñados con criterios ergonómicos muyestrictos para asegurar la máxima comodidad de viaje.Con el SEAT Toledo, el mundo ha quedado sorprendido.Y no es para menos, ya que un coche se sitúa en vanguardiapor su tecnología, por su seguridad, por sus nivelesde equipamiento y por su diseño. Su línea transmiteinnovación. Es un coche familiar, pero con espíritu deportivo.Es una elegante berlina, pero también se trata de uncoche funcional y práctico.En su parte posterior destaca su grupo óptico estilizadamentecentrado, que incluye en el mismo conjunto la terceraluz de freno con el sistema LED. El parachoquescompleta de forma elegante la línea del coche.34 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

MotorEl Nissan Primera 2.2 s’incorporaal parc de taxis de BarcelonaNISSAN ALMERA1,75%VOLKSWAGEN PASSAT 993,51%SEAT ALHAMBRA1,75%Vehicles aplicats a llicènciesd’autotaxi actives en data4 de febrer de 2002MARCA I MODEL QUANTITAT PERCENTATGEPEUGEOT 406 1613 15,89SEAT TOLEDO 1498 14,75SEAT TOLEDO 99 1322 13,02SKODA OCTAVIA 901 8,87CTROËN XANTIA 747 7,36OPEL VECTRA B 552 5,44RENAULT 21 527 5,19NISSAN ALMERA 340 3,35NISSAN PRIMERA 233 2,29MERCEDES 210 229 2,26VOLKS. PASSAT 99 220 2,17OPEL VECTRA 210 2,07RENAULT LAGUNA 209 2,06FIAT TEMPRA 138 1,36PEUGEOT 405 133 1,31MERCEDES 202 122 1,2VOLKSWAGEN PASSAT 121 1,19NISSAN PRIMERA 97 107 1,09FIAT MAREA 106 1,04FORD MONDEO 90 0,89MERCEDES 124 66 0,65LTI CARBODIES 8 0,08ALTRES 662 6,47TOTAL 10154 100CITROËN C513,16%SKODA OCTAVIA14,91%PEUGEOT 40615,79%Vehicles aplicatsa llicènciesd’autotaxientre l’1 el 31 degener de 2003SEAT TOLEDO 9929,82%NISSAN PRIMERA 0219,30%MARCA I MODELQUANTITATSEAT TOLEDO 34NISSAN PRIMERA 02 (2.2) 22PEUGEOT 406 18SKODA OCTAVIA 17CITROËN C5 15VOLKSWAGEN PASSAT 99 4NISSAN ALMERA 2SEAT ALHAMBRA 2TOTALS 11436 REVISTA TAXI 153 • NOVEMBRE-DESEMBRE 2002

FORD MONDEOGeneración de altos vuelosCon la desaparición delScorpio, Ford se quedósin modelo con quepoder jugar la carta demáxima representatividad dentrodel segmento de las grandes berlinas.Esa ausencia se ha suplidocon la aparición de la segundageneración del Ford Mondeo, unmodelo que podrá utilizarse parael transporte público, una vezhaya cumplido los trámites dehomologación en los que seencuentra en estos momentos.La imagen del nuevo Mondeoconserva los rasgos angulares deotros modelos pero es más convencional,sobre todo en la zagadonde el portón trasero se abre aras del paragolpes dejando la plataformade carga muy accesible.En conjunto, toda la línea resultamuy agradable y de estilo moderno.Esta segunda generación esmás grande y la carrocería, en lasversiones cuatro y cinco puertascon 4,73 metros, es 17 centímetrosmás larga que la anterior,también es más ancha y ofreceuna mayor distancia entre ejes.Este incremento de cotas repercutedirectamente en dos aspectos:la habitabilidad de las plazastraseras y la capacidad del maletero.En el primer punto, haymediciones en las que el Mondeoes claramente superior a las otrasberlinas del segmento y competencia.Así, los pasajeros de lasplazas traseras disponen nadamenos que de 83 centímetrosdesde el respaldo del asiento traserohasta el delantero, lo quepermite disfrutar de bastanteespacio para las rodillas mientrasque la altura libre al techo desdela banqueta trasera es de 89 cm,lo que tampoco está nada mal, yla anchura a la altura de hombrosen la parte trasera es de 1,39metros, la misma que se disfrutaen las plazas delanteras. Delante,el conductor dispone de 1,05metros desde los pedales hasta elrespaldo del asiento que ademásde ser cómodo, ofrece bastantebuena sujeción lateral, y la alturalibre al techo oscila entre 95 y 99centímetros, según la regulaciónde altura del asiento. Por otrolado, el acceso a las plazas traserases cómodo gracias a la generosaapertura de las puertas y eneste sentido supone una mejoracon respecto a la generación precedente.Por lo que respecta almaletero, sus 500 litros de capacidadvuelven a situarlo pordelante de la competencia peroademás hay que destacar quesus formas internas son muyaprovechables para la carga degrandes bultos.El salpicadero es de diseño absolutamentenuevo y no guardarelación alguna con el anterior; dehecho, su diseñador había estadoantes en Volkswagen y ha traspasadoal Mondeo rasgos de aquél.Sobrio, bien presentado y conuna calidad de materiales y aca-REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 37

FORD MONDEOambos casos, ofrecen un nivel deprestaciones muy bueno, con unfuncionamiento que no resultamuy ruidoso incluso en frío y unosmínimos consumos tanto de aceitecomo de gasóleo que confierenal coche una elevada autonomía.En ambos casos, la caja de cambiosmanual, con un tacto muyagradable y de manejo muy preciso,es de cinco relaciones, bienescalonadas.Las suspensiones, aunque conservanel mismo esquema que enla generación anterior, son nuevasy contribuyen de forma muyeficaz a ofrecer un excelentecomportamiento dinámico. Unaspecto interesante de estenuevo Ford Mondeo es que sehan reducido no sólo los períodosde mantenimiento, sino tambiénel tiempo a invertir para las reparacionesmás usuales, lo quecomportará una reducción decostes para el cliente.Ma Àngels Pujolbados fuera de toda duda, presentaun cuadro de instrumentosde fácil lectura. La guantera tieneuna capacidad aceptable y no faltanhuecos para tarjetas y otrospequeños objetos.En cuanto a motores, la gama esbastante amplia, con cuatro propulsoresde gasolina con potenciasque van desde 125 hasta 226CV. Sin embargo, para el transportepúblico la homologación contemplarápreferentemente los dosmotores turbodiésel disponiblesque, aunque en ambos casos sonun cuatro cilindros en línea conculata de 16 válvulas y cubican 2litros, ofrecen distinta potencia. Elprimero rinde 115 CV y disponede inyección directa con turbocompresorde geometría variablee intercambiador térmico. Elsegundo deriva del primero peroadopta la inyección directa porconductor común (common rail) yha sufrido algunos retoques en lospistones lo que le ha permitidoelevar su potencia a 130 CV. EnCARACTERÍSTICAS TÉCNICAS 2.0 TDdi 2.0 TDCiCilindrada (cc) 1.998Diámetro x carrera (mm) 86 x 86Nº cilindros (válvulas) 4 en línea (16)Relación de compresión 19,5 a 1 18,2 a 1Alimentación Inyec. directa Inyec. common railCombustibleGasóleoPotencia máxima (CV / rpm) 115/4.000 130/3.800Par máximo (mkg / rpm) 28,6/1.900 33,7/1.800TracciónDelanteraCambio (nº velocidades) Manual (5)Suspensión del. /tras.Independiente/independienteDirección (asistencia)De cremallera (sí)Frenos del./tras. (ABS)Discos ventilados / discos (sí)Neumáticos 205/55 VR16 205/55 VR16Llantas (pulgadas) Aleación (16 x 6,5) Aleación (16 x 6,5)Peso en vacío (kg) 1.416 1.435Largo/ancho/alto (m) 4,73/1,81/1,43Batalla (m) 2,75Vías del./tras.(m) 1,52 / 1,54Depósito combustible (litros)) 56Velocidad máx. (km/h) 195 203Aceleración 0-100 km/h (s) 10,6 9,9Consumo homologado (l/100km)Urbano/extraurbano 8,2/4,6 8,1/4,7Mixto 5,9 5,938 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

EL MEU TAXIParece un aviónJosé Rodríguez es taxistadesde hace seis años. Hasido uno de los primerosque se inclinó por el NissanPrimera 2.2 para sustituir suantiguo taxi. Aunque cree queaún es pronto para hacer unavaloración más exacta del rendimientode su nuevo vehículo,destaca su comodidad, la líneamoderna y, sobre todo, su coste yel mayor tiempo de garantía queofrece la marca. Afirma que cuandolos usuarios suben a su taxiquedan admirados porque pareceun avión.p¿Qué vehículo tenía antes?Un Renault Laguna.p¿Le dio buen resultado?Me salió mal, tuve que solucionaraverías de todo tipo: la bomba deagua, el motor, la refrigeración...p¿Por qué se inclinó por el NissanPrimera 2.2?Por su línea moderna y, evidentemente,por su precio y porqueademás el periodo de garantía esmás amplio que el de otrosmodelos (3 años o 10.000 kilómetros).pAunque conduce su vehículodesde hace poco tiempo, ¿seha hecho alguna idea del rendimientoque le puede dar?Aún es pronto. Creo que es uncoche bueno y además tiene másprestaciones. Está equipado conABS, climatizador, ordenador y unaradio que está muy bien.p¿Qué opina el cliente cuandoentra en su taxi?La gente se sorprende porqueparece un avión; destacan sucomodidad y amplitud.pUsted como conductor, ¿vacómodo?Sí, me siento cómodo y muchomás seguro.p¿Los asientos?Están muy bien y tienen muchamovilidad.pAlgunos opinan que el diseñodel retrovisor no es tan espectacularcomo el de otros elementosdel vehículo.No, pero están bien y se puederegular desde el interior.p¿Qué me dice del consumo?Encuentro que consume más queel Laguna porque también tienemás caballos. Con éste necesitaba50 litros para 600 kilómetros yahora, con la misma cantidad, llegoa 568.p¿Qué nos dice de la carrocería?La carrocería es bastante vistosaaunque echo en falta un pocomás de protección. Algunasgomas para evitar los golpes delas motos irían muy bien.p¿La visibilidad desde la posicióndel conductor?En general, es correcta. A lomejor hay alguna dificultad en lavisibilidad posterior, pero no esgrave.pEstabilidad, suspensión.La suspensión la noto algo dura.José Rodríguez con su flamante taxipUbicación del taxímetro, delmódulo...El taxímetro está sobre el tablier yel módulo es nuevo aunque loencuentro un poco grande. Medijeron que con el modelo de taxímetroque ahora llevo no podía irotro. A mí me hubiera gustado unmódulo más pequeño.pTambién está equipado con laimpresora reglamentaria. ¿Quéopina el cliente?A la gente joven le llama la atención.Yo opino, sin embargo, quese desperdicia mucho papel porqueno todos los usuarios solicitanrecibo.p¿Sus clientes tienen posibilidadde pagar con tarjeta decrédito?De momento, no.pEs cómoda para el usuario.La aceptaré, pero siempre ycuando la mayor parte de usuariosla utilice.p¿La capacidad del maletero?Tiene una capacidad algo inferioral del C-5 o del Skoda Octavia,pero, en general, está muy bien.TREVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 39

SALÓN DEL AUTOMÓVILUn año de novedadesLa actividad de la industria automovilísticase refleja de forma clara enlos salones de automóvil que cadaaño se celebran en diferentes ciudadesdel mundo. Un salón es el mejorescaparate para que el gran públicopueda ver, tocar y estudiar con detalle elúltimo modelo que cada fabricante se proponelanzar al mercado. En el mundo haycinco salones que sobresalen por encimade todos los demás por su importancia.Son los de Detroit (Estados Unidos),Ginebra, París, Francfort y Tokio. Salvo losdos primeros que se celebran todos losaños, los demás tienen lugar cada dosaños dándose la circunstancia de queParís y Francfort se alternan su celebración;es decir, cuando se celebra el salónfrancés, no hay salón alemán y viceversa.Este año nos encontramos con una deesas coincidencias que se dan cada dostemporadas y 2003 va a ser un año muyimportante porque además de Detroit,Ginebra y Francfort, también se celebraránlos salones de Tokio y el de Barcelonaque tiene carácter internacional y quetiene lugar cada dos años. En definitiva,vamos a tener ocasión de ver muchoscoches nuevos y en todos los segmentos,desde el monovolumen hasta el todoterreno pasando por los turismos de diferentetamaño.El primero en celebrarse es el Salón deDetroit, que tradicionalmente abre la temporadaa principios de enero. En la ediciónde este año, se han podido ver coches detodos los tamaños y formas pero casitodos con un denominador común: motoresde elevada cilindrada y potencia queen líneas generales sobrepasan los 250,300 y 350 CV y todos de gasolina; al fin yal cabo, el precio de la gasolina en losEstados Unidos no es ni la mitad del quetenemos en España y los usuarios no seinteresan lo más mínimo por el gasóleo.Pocos modelos de los vistos en Detroitllegarán a nuestro mercado, pero Ginebra,que se celebrará a principios de marzo,Barcelona en mayo y Francfort en septiembre,ya nos permitirán ver las que vendrána España, algunas de ellas verdaderamenteimportantes y esperadas pormuchos. Es el caso del nuevo Audi A3 queademás de estrenar plataforma será másgrande y adoptará una nueva suspensióntrasera, al igual que la nueva generacióndel VW Golf que llegará a nuestro mercadoa finales de año. Entre los modelos demenos de cuatro metros no faltarán novedadescomo el Citroën C2, que a la largaserá el sustituto del Saxo y llegará enotoño al igual que un mini todavía sinnombre de la firma coreana Kia. Éste va aser un año particularmente importante enel segmento de los monovolúmenesEn Detroit sehan visto esteaño coches detodos los tamañosy formasdonde habrá muchas novedades. Así, porejemplo, Renault anuncia la llegada delnuevo Scenic que no tendrá una estéticatan radical como el nuevo Megane, y delque habrá dos versiones, una normal decinco plazas y otra larga de siete plazasque denominan Grand Scenic. Ford, porsu parte y sobre la base del Focus, tendráun nuevo monovolumen todavía sin denominación,y lo mismo hará Fiat sobre laplataforma del Punto, mientras queVolkswagen ya tiene listo el Touran, sumonovolumen compacto de 4,4 metros ysiete plazas que empezará a comercializaresta primavera. Renault también presentaráentre Ginebra, Barcelona y Francfortel Mégane en sus versiones de carroceríatres volúmenes, familiar y coupé cabríoque deben completar la gama del nuevomodelo.Los saloneseuropeos seránla plataformadel Audi A3 ode la nuevageneración delVW GolfEntre los familiares, Mercedes lanzará laversión station wagon del Clase E mientrasque Opel, además del Meriva, unpequeño monovolumen que empezará avenderse en primavera, también presentaráen Ginebra el Magnum, una versiónfamiliar de lujo basada en la plataformaalargada del Vectra. Honda, por su parte,mostrará en Ginebra la versión familiar delnuevo Accord que recibe el nombre deTourer. Volvo presentará en Francfort lanueva generación del S40/V40 mientrasque para los más deportistas, la llegadadel Mazda XR-8 será uno de los momentosesperados del año. Y si alguien echade menos novedades en el sector del todoterreno, BMW presentará en Ginebra elX3, versión más compacta del X5, y Lexusel nuevo RX300.Es sólo una pequeña muestra de lo quenos espera a lo largo del año, pero la listaes mucho más extensa ya que no todo elmundo ha desvelado sus programas ni lasfechas. En cualquier caso, es evidenteque el usuario tiene mucho donde mirar ybuscar si está pensando en cambiar decoche.Ma Àngels Pujol40 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

OBJECTES PERDUTSL’usuari li agraeixL’Oficina d’Atenció al Taxista rep diàriamenttrucades i notes d’agraïment d’usuaris iclients dirigits a molts professionals del taxique fan tot el possible perquè els objectesoblidats en els seus vehicles tornin als seuspropietaris.Fins al 30 de gener de 2003, els titulars dellicència que a continuació es relacionenvan donar solució als casos de pèrduareclamats pels clients al telèfon d’ObjectesPerduts de l’IMT:932 234 012BorsaNom del taxistaLlicènciaLuis O. Losantos C. 454David Martín G. 633José Gallardo R. 1588Felipe G. de la Vega 2993José M. Viñola S. 4394Emilio Callejo R. 5960Rodolfo López S. 6588Francisco Pérez H. 6799Andrés Bellido R. 7953Noysa Taxi, SL 7982Jaime Ferro F. 10157Ángel Hortigüela R. 10696CàmeraNom del taxistaLlicènciaÁngel Subirana R. 4950Pedro A. Gutiérrez M. 5091Carlos Clapés 7890Alejandro Muñoz R. 8292Miguel Sánchez L. 10741DinersNom del taxistaLlicènciaRafael Torres P. 5720Santiago Melero C. 8049CarpetaNom del taxistaLlicènciaIrene García A. 1883Ramón Cutillas R. 2287Carlos Rodríguez G. 2300Santiago Escalante O. 3458Pablo Bafaluy L. 3886Santiago García R. 4179Juan Caballero G. 4337Félix Barahona M. 4700Miguel Abad L. 4727Juan Montoya O. 5046Alberto García C. 6586David Colmenero A. 6906Francisco Palma S. 8529Cristóbal Ortiz R. 10030Manuel Lama G. 10429CarteraNom del taxistaLlicènciaManuel Romero G. 5440José Renedo R. 6497Perfecto Culebra M. 8304José Cobos P. 8354Carlos Fernández C. 8412Francisco Alonso C. 9405Félix Rodríguez R. 9946DocumentacióNom del taxistaLlicènciaManuel Baselga N. 6474Jordi Carballido F. 7185Manuel Lama G. 10429JoiaNom del taxistaLlicènciaAurelio Santamaría A. 2389LlibreNom del taxistaLlicènciaFelipe Miota C. 3433Santiago Escalante O. 3458Miguel A. García S. 8008Ramón Sánchez N. 8242REVISTA TAXI 153 • NOVEMBRE-DESEMBRE 2002 41

L’usuari li agraeixClausNom del taxistaLlicènciaAntonio Tena O. 780Cristóbal Estepa S. 819Josep Brugalla G. 2024Rafael Torres P. 5720Francisco Ordóñez D. 7227Justo Placín F. 9156Jaime Subirana B. 9257Tomás Ferron G. 9279Miguel A. Montes O. 10478MaletaNom del taxistaLlicènciaManuel Sánchez P. 1071Fernando Ruiz T. 8870MòbilNom del taxistaLlicènciaRafael Espinar M. 304Montserrat Egea R. 443Julián Fernández M. 569Agapito Silos M. 638Amador Millán P. 648Antonio Fagúndez C. 702Félix Momblán M. 1483Vicente Marín Y. 1723Dionisio Gracia F. 2501Alberto García A. 2975Enrique Morales L. 3065José Llobet C. 3299Felipe Miota 3433Eladio González F. 4763Enrique Asenjo P. 5000Miguel González R. 5042Manuel Royo M. 5044José A. Segura L. 6378Manuel Neira J. 6579Juan J. Ramón A. 6683José Borrull B. 6803Vicente Guía B. 6882Manuel Veiga V. 7086Alfredo Poblador G. 7421Rufino Izquierdo C. 7447Sergio Martín B. 7517Juan Carlos Gaona L. 7543José García M. 7869Bernardino Acosta C. 9182Mario Sanz P. 9859Fernando Sánchez R. 10011Manuel Fernández P. 10114Ambrosio Pérez G. 10437José Elías M. 10583Pedro Selva F. 10744AltresNom del taxistaLlicènciaFrancisco Venteo M. 194José Meroño G. 817Fernando Andrade C. 1943M. Dolores Jurjo R. 2087Emilio Martínez V. 2183Santiago Escalante O. 3458José M. Marcos L. 4198Rafael García R. 5038Miguel A. Pérez A. 5895Emilio Callejo R. 5960José Barrientos R. 6318Fco. Luis Rey C. 6336M. Ángel García S. 8008Valeriano Guerrero E. 8205José Cobos Peral 8354Francisco Palma S. 8529Antonio Benedico S. 8798Patricio Morrillo R. 10458ParaiguaNom del taxistaLlicènciaJosé L. Gutiérrez C. 2332José L. Martínez J. 2559Salvador Medina R. 2961José A. Aguilar P. 4574José A. García O. 5331José A. Antolínez R. 7878Juan R. Buenvarón P. 9088José Fidalgo G. 9785RobaNom del taxistaLlicènciaManuel Fernández A. 343Sergio Crespo C. 2118Miguel Santos de A. 3430Raúl Ramírez S. 5636Fco. Luis Rey Cortinas 6336José Sánchez D. 8325Domingo Méndez V. 9593Juan J. Tierno A. 975842 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

TaxiLleure“Damos un soplode buen rollo”Quique, Juan y Manolo son tres jóvenes taxistas que están unidos no sólo por la profesiónsino también por la música y, más concretamente, por el rock. Son el prototipo de los jóvenescargados de inquietudes que están incorporando al taxi un aire nuevo. Sacando horasal trabajo y a los días de fiesta han formado el grupo Rock Metropolitano y han decidido presentarseen sociedad con un primer concierto en la sala Guitar Player de L’Hospitalet. Aéste, seguramente le seguirán otros, porque no sólo disfrutan con lo que hacen, sino tambiénporque tienen sensibilidad y madera de músicos. Ellos van paso a paso, son conscientesde que están empezando, pero a los tres les brillan los ojos cuando se les preguntapor la posibilidad de un primer disco.Enrique Pérez: Hijo de taxista(licencia 2080). Bateria del grupo.En el sector desde 1997. 28 años.Músicos favoritos: Rosendo, Sopade Cabra, el batería de Rash.Hobbies al margen de la música:la informática en el entornoLinux. La mejor sala de música enBarcelona: Razzmatazz.Juan García: Hijo de taxista(licencia 6000). Guitarrista y cantantedel grupo. En el sectordesde 1994. 30 años. Músicosfavoritos: Carlos Segarra, ElsPets, Brian Setzer. Hobbies, almargen de la música: el cross y labicicleta. La mejor sala de rocken Barcelona: Magic, para ir abailar; Luis Cebado o RockBacardí, en la plaça d’Eivissa.José Manuel Herranz: Hijo detaxista (licencia: 8756). Bajo delgrupo. En el sector desde 1987. 35años. Músicos favoritos: RaimundoAmador; el bajista Johny B.Gayden, que tocaba con AlbertCollins; la mano lenta de MarcNofles, y Eric Clapton... La mejorsala de música en Barcelona: LaBoîte, Luz de Gas, Bikini. Hobbies almargen de la música: escalada,parapente, esquí y motociclismo.REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 43

“No hay mejor sitio que estar en lacalle para sacar música”Juan García:p¿En qué momento os entró elgusanillo de la música?Juan: En principio, hace ya algunosaños, nos juntamos Manuel y yo.Hablando, descubrimos que compartíamosla misma afición: yo toco la guitarray él, el bajo. De esta maneraempezamos a tocar a dúo en la parrilladel aeropuerto en los momentos deespera y con el fin de entretenernos.p¿Cuál era la reacción de vuestroscompañeros?Juan: Algunos se acercaban por curiosidady muchos nos animaban.Manolo: Otros nos decían que pasáramosel platillo.p¿Desde cuándo compartís esta afición?Manolo: Desde hace cinco años.Primero éramos dos y luego aparecióQuique.p¿Y tú Quique cómo los conociste?Yo los conocí en la parada de taxis delos billares, por la noche. Hacía muypoco tiempo que estaba en el taxi.Conocí su música. Me sorprendiómucho que dos taxistas tocaran, unoel bajo, y el otro, la guitarra. Les dijeque yo era batería y que también tocabaen un grupo. A partir de aquelencuentro se sucedieron otros, y undía, después de mucho hablar demúsica, decidimos que debíamostocar juntos.pJuan, ¿cómo te iniciaste en la guitarra?Realmente me “molaba” cantar y unamiguete que tocaba la guitarra meanimó a que aprendiera. Un día compréuna guitarra a un compañero taxista,baratita, una española. A partir deentonces fui aprendiendo unos acordes.Todo de forma autodidacta. Algúnamiguete me enseñó cuatro cosas,pero nunca pasé por una escuela.pPor tanto, ¿tú cantas?Sí.p¿Qué estilo?Juan: Rock.Manolo: Lo suyo es más heavy y lomío es más blues. Hacemos una fusiónparticular.pManolo, ¿y tú cómo empezastecon el bajo?Un primo, algo mayor que yo y quetocaba la guitarra, me animó a comprarun bajo porque veía que yo teníala misma afición que él. Él mismo meenseñó. Luego conocimos a un bateríay nos juntamos. El grupo sonaba bieny buscamos una cantante, que ahoraes mi mujer. De eso hace nueve años.Por la música he conseguido muchascosas. Luego hice un curso preparatoriode bajo en el Taller de Músicos.pQuique, ¿desde cuándo tu relacióncon la batería?En el instituto, montaron un grupo y yosiempre llevaba el ritmo. De estamanera fui aprendiendo poco a poco.p¿Cuándo nace la idea de presentaroscomo grupo?Manolo: Planificar en serio..., hacemenos de un año.Juan: Después de las vacaciones dejunio Manuel iba buscándome a “piñónfijo” para montar el grupo. Quiero aclararalgo: inicialmente éramos cuatro ynos hacíamos llamar Los CuatroElementos.p¡Qué nombre más bonito! ¿Y quépasó con el cuarto?Manolo: La cuarta persona, tambiéntaxista, se fue del grupo por falta detiempo: formaba parte de otro grupo,pasaba clases de guitarra y ya no teníadías para ensayar con nosotros. Nosllamábamos Los Cuatro Elementos,por nuestro signo del zodíaco, ya querepresentábamos a la tierra, el aire, elfuego y el agua.pY ahora os identificáis como RockMetropolitano. ¿Por qué?Manolo: Por el estilo de rock que tocamos.La gente hace rock urbano, rockduro. Hace garage, house. El nuestroes rock metropolitano.p¿Para cuando y dónde vuestro primerconcierto?Manolo: El primer concierto lo daremosen el Guitar Player de L’Hospitalet,en la avenida de Pau Casals, entreCarrilet y Cobalto. Es el único macroespacio.Allí tienen una batería, porqueen estos momentos no contamos conella y deberíamos alquilarla. Es elbarrio de Quique y él es habitual dellocal. Fue él quien nos introdujo, hablócon el jefe, nos vino a escuchar, y legustamos.p¿Qué características definen vuestramúsica?Juan: Interpretamos rock, rock androll, cantado en español. Casi todas lascanciones son nuestras.Manolo: Hoy hay mucha fusión de ritmoslatinos con el rock, con esenciashouse y con sintetizadores. Todo elmundo va por ahí, tipo Manu Chao.Nosotros estamos haciendo un estilopuro de los años 60.Juan: El propietario del local dondedaremos el primer concierto nos dijo elprimer día que nos escuchó que lehabíamos recordado mucho a la movidade los ochenta en España, y esto esun piropo.Quique: Hoy en día no hay nadie en elpanorama español que haga unamúsica parecida a la que hacemos. Enesto nos salimos de la norma. Somosbastante “retros”, pero a la vez lasletras son muy actuales.p¿Por lo tanto, entiendo que tambiéncomponéis?Juan: Sí. Componemos todos.Manolo: Juan o yo nos inventamosuna línea de acordes, uno empieza y elotro le sigue. Quique lo tiene más difícilporque debe coger el aire de la canción.Juan: Quique es la caja de ritmos delgrupo.p¿De dónde salen vuestras letras?Juan: Salen del día a día. En la calleEnrique Pérez:44 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

vas viendo cosas que te hacen pensary… No hay mejor sitio que la calle parainspirar música.Manolo: Nuestro objetivo inicial erahacer música y de momento las letrasno las tenemos muy elaboradas y notenemos claro el mensaje. Es más cantaralgo que suene bien y que se tellene la boca diciendo, por ejemplo:“¡Coge a tus amigos, vete a la montaña,pásatelo bien y vive la vida…!”p¿Alguna canción con el taxi comoargumento?Juan: Sí. Aquí tenéis un estribillo con elque he machacado a muchos compañeros:“No pillo laboro, no cojo servicioesta noche, noche mala en Barcelonay ahora vienen los problemas... Tengoque pagar el coche, la letra de la licencia,el IVA...”pTodos los músicos aspiran a grabarun disco. ¿Para cuándo el vuestro?Juan: Habrá que ir pensando, ya veremosqué pasa después del concierto.Manolo: Tenemos alguna maquetitagrabada en el local… Quizás cuandoacabemos este primer concierto.J. Manuel HerranzpVuestro logo reza: “El perro tambiénpaga”; ¿de quién fue la idea?Manolo: Es metafórico. Se le ocurrió aJuan. Hay pasajeros que, a veces,suben con un perro al taxi y no sabenque se debe pagar un suplemento porél y, cuando se lo explicas, se alarman.De allí viene nuestro eslogan: “El perrotambién paga”. Es una expresión quealguna vez la decimos los taxistas.pUna curiosidad, ¿qué tipo de músicalleváis en vuestro taxi?Quique: Muy variada. En función de miestado anímico, pero siempre rock androll. Ahora con el tema del grupo, siempreque la situación se preste, cuentoque formo parte de él y explico que eltipo de música que hacemos es distintaa lo que la gente está haciendo porahí.p¿Qué dicen los usuarios del tipo demúsica que lleváis y que se escuchaen vuestros taxis?Quique: Normalmente cuando llevopasaje, bajo el volumen, pero a vecesme piden que lo suba.Manolo: Muchos pasajeros me handicho que era un gusto entrar en mitaxi y escuchar una música tan buena.Ahora, por ejemplo, llevo el Conciertonúm. 3 de Rachmaninov, el más difícila piano. Recuerdo a mucha gente queha exclamado: “¡Qué maravilla!” tansólo entrar en mi vehículo.Juan: La gente agradece una buenamúsica porque está cansada de ciertosprogramas y de escuchar fútbol.pSi algún compañero quiere conocervuestro trabajo y vuestra músicade primera mano, ¿qué debe hacer?Quique: Si alguien quiere localizarnosque nos llamen o que vayan a vernos alos ensayos, porque con nuestra música:“¡Damos un soplo de buen rollo!”.P. Rocío TeránREVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 45

TaxiLleureAtrápamesi puedesCinemaVídeo TVper Marc SanchísFrank Abagnale Jr. (Leonardo DiCaprio) era el típicoadolescente americano de clase media-alta:su familia tenía dinero, él iba al instituto, le gustabanlas animadoras, y como estamos en los primeros60, no consumía drogas ni llevaba greñas.Pero un buen día su padre se arruinó, y su madre,que no soportaba estar casada con un perdedor,se echó un amante –rico, por supuesto– y pidió eldivorcio. Ante este panorama, el pobre Frank, quea la sazón contaba diecisiete añitos, se fue decasa traumatizado y decidió vivir de lo único quesabía hacer: engañar. Empezó a falsificar cheques unodetrás de otro, y como tenía un talento innato para la suplantación,se hizo pasar sucesivamente por médico, piloto yabogado. Este impostor dicharachero se dio la gran vidadurante más de un lustro gracias a los cheques falsos quetodo el mundo le aceptaba, cambiando frenéticamente deestado –de los de Estados Unidos, se entiende– y de personalidad,y de chicas, luego pasó a Europa... y la historiaempieza cuando el agente Hanratty (Tom Hanks) se lo llevaesposado desde Francia. No les estoy, pues, contando elfinal; el auténtico Frank Abagnale Jr. cumplió condena, luegose hizo asesor de seguridad de múltiples empresas (ayudandoa atrapar a los que podríamos calificar de sus “discípulos”),publicó su autobiografía y ahora Steven Spielbergha realizado este film. Atrápame si puedes es una películamuy brillante visualmente, y los años 60 están recreados conasombrosa fidelidad: los coches, el vestuario, la música, etc.Serán, seguro, merecedores de un Oscar. La trama avanzasin desmayo, y aunque conocemos el final de Abagnaledesde el primer minuto, Spielberg aguanta el suspense abase de enseñar las triquiñuelas del simpático estafador ylas tribulaciones del estricto agente Hanratty... que siemprellega un minuto tarde y teme que su reputación profesionalpueda irse al traste si no consigue atrapar a su presa. Estejuego del gato y el ratón se prolongó, como hemos dicho,durante años, y Abagnale y Harnatty llegaron a desarrollaruna relación casi íntima; el primero llamaba al segundo cadaNochebuena, y progresivamente nos vamos percatando deque Abagnale es en realidad un pobre diablo prisionero de losmúltiples disfraces que adopta incapaz de echarse atrás enesta carrera sin fin. Atrápame si puedes no es una obra maestra,pero lo cierto es que Spielberg logra mantener al espectadorpendiente de la pantalla durante más de dos horas. Esose llama entretenimiento. Muy recomendable.Un niño grandeL’última del Hugh Grant és –com no– unacomedieta, perquè ell és un noi guapot isimpaticot i surt a pel·lis guapetes i simpatiquetesamb arguments ridículs que tanmateixfan passar l’estona (o l’estoneta).Aquí en Hugh es diu Will, té trenta-cincanys i una patxorra descomunal, viu còmodamentdels drets d’una nadala que vacompondre son pare i, per dir-ho vulgarment,salta de llit en llit. Però com que és insaciable, s’apunta auna associació de mares solteres a fi de tastar encara méspaies. Una de les associades és una hippy mig boja amb un fillpreadolescent, Marcus, un marrec inadaptat que prendrà en Willcom una mena de germà gran... i a partir d’aquí aquest cràpulaadorable serà conscient que a la vida no tot és sexe, drogues irock’n’roll. Una autèntica bajanada, com podeu veure, misòginai força ben embolicada. Va durar quatre dies als cinemes, peròsi no sou gaire exigents us pot solucionar la nit del dissabte.WindtalkersDurant la II Guerra Mundial, els EstatsUnits van reclutar una tropa especial d’indisnavajo per al servei de transmissions,amb la idea que ni alemanys ni japonesospodrien desxifrar el seu idioma. Així doncs,aquests homes foren els encarregats decomunicar les instruccions a l’artilleria i l’aviacióen plena zona de combat. L’acció deWindtalkers (ho traduiríem “els qui parlencom el vent”) transcorre en la sagnant batalla de Saipan, el 1943:el sergent Enders (Nicholas Cage, amb la cara de pal de sempre)és un marine veterà a qui assignen la missió, aparentment banal,de protegir el soldat navajo Ben Yahzee, que porta la ràdio iconeix el preciós codi secret. Naturalment, hi ha el risc que l’enemiccapturi l’indi i n’obtingui el codi sota tortura; en aquestcas, la missió d’Enders inclou matar l’home que protegeix...Windtalkers no és una pel·lícula rodona, però resultarà ideal perals amants del cinema bèl·lic. I no volem dir, ni molt menys, militarota l’estil d’un Mel Gibson. Molt recomanable.46 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

Viva el reciclajeEl reciclaje, amigos, es una idea muy antigua. Durante eones la incultaNaturaleza empleó los cadáveres de trillones de seres como cemento para suobra incesante de reconstrucción, era tras era, estrato tras estrato, montaña trasrío tras mar, hasta que los cultos humanos superamos una geografía tan vieja ypuñetera y así coronamos cordilleras y cruzamos océanos. Luego, en apenas unsegundo (contando en términos evolutivos), nos miramos satisfechos el ombligoy apareció la televisión para enseñarnos el ombligo de Alejandra Prat, rubiacañón que cruza el Atlántico hasta un islote caribeño aportando su granito dearena en esta tarea perpetua del reciclaje. La ayudan dos morenas cañón y tambiénestorban unos tíos, comen crudo y lucen bañadores de lycra. La cosa sellama La isla de los famo.s.o.s en Antena 3 y lo que reciclan, por si alguien se meperdió, es aquel Supervivientes de Tele 5, reciclado a su vez de un programainglés, Survivors, que emitió Canal 33, reciclado a su vez por los americanos bajoel nombre de La isla de las tentaciones, incorporando ya la lycra y los ombligossensuales, reciclado, en fin, en cada entrega de Gran Hermano trocando islaspor jacuzzis pero siempre encerrados con el mismo juguete, como decía elpoeta. Tal es, amigos, el bagaje del reciclaje moderno; no levantaremos los Alpesni el Gran Cañón; nuestras deyecciones caerán en el olvido, pero que nos matensi no aprovechamos la mierda de las generaciones anteriores, que ya no songeneraciones sino temporadas, que ya no programas sino formatos. Hablandode formatos, el S.O.S se estrenó en 1912 con el naufragio del Titanic, era elnuevo código internacional de salvamento sacado de la frase “Save Our Souls”(‘Salvad nuestras almas’) No sé quién salvará mi alma, pero cuando sintonizo aAlejandra con la lycra mojada, el asunto me preocupa algo menos.REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 47

TaxiLleureMenjar de tres forquillesBarmand, al mercatde la ConcepcióPierre RocaLa mare de l’Armando Díez, un home simpàtic iespavilat nascut a Logroño fa cinquanta-dos anys,era cuinera de l’antic Bar Jordi, al mercat de laConcepció.El seu fill era un tipus d’interessos molt diversificats i amés de jugar a futbol –va arribar a ser titular del Pons, detercera divisió– havia après l’ofici de joier i feia pecesd’encàrrec per a diferents establiments de la ciutat. Quancompatibilitzar el futbol i la joieria es va fer massa complicat,va estudiar per fer-se entrenador, i més tard va passara tenir cura dels companys que patien alguna lesiófent-se fisioterapeuta, una tasca a la qual encara dedicabona part del seu temps lliure, dedicat als nois de l’anomenatfutbol base.L’amo del Bar Jordi va decidir deixar el negoci i el va proposara la seva cuinera de tota la vida, la mare del’Armand. Ella en va parlar amb el seu fill i junts van fer-secàrrec de l’establiment, un dels típics bars de mercat quedonen servei als venedors i al públic en general des deprimera hora de cada matí. En aquell temps, l’Armand jas’havia casat amb la Mari Carmen, una lleonesa menudad’ulls vius que s’havia criat a Astúries, filla d’un pareminer.Quan el mercat de la Concepció va ser remodelat el 1998,i es va convertir en el magnífic recinte que és en l’actualitat,el matrimoni va aprofitar per canviar el negoci desituació –ara són a l’entrada del mercat, al costat delcarrer València–, fer-lo de nou i ajustar el nom a la realitat,batejant-lo com a Barmand, el bar de l’Armand.Els orígens de l’Armand a la Rioja, els de la seva dona aLleó i Astúries, l’amor que ambdós professen a la ciutatde Barcelona i el record de la feina de la mare es combinenaquí en una proposta senzilla, tradicional i honestaque el matrimoni, ella a la cuina i ell a la barra, serveixenamb simpatia a uns preus que propicien i estimulen laclientela de cada dia.Tripa –callos– amb cigrons cuinada amb delicadesa,vedella a la jardinera, bacallà a la llauna, deliciosos ronyonsal xerès, mongetes a la riojana i uns insuperablesous ferrats amb xoriço, peix del que proposa el mercat,truita de patates al seu punt just de cocció, entrepans, il’habitual servei de bar fan que la barra del Barmand tinguiclients durant tot l’horari d’apertura del mercat. A mésdels professionals de la plaça, no és insòlit trobar a labarra veïns del barri –som al cor de l’Eixample– com elcantautor Paco Ibáñez, el periodista Jordi Llompart, elsactors Josep Maria Pou i Empar Moreno, el televisiu PepeNavarro i fins i tot l’antic porter del Barça, l’AndoniZubizarreta, que ja no viu aquí, però hi torna sovint enyorantpossiblement la cuina casolana, directa i senseembuts de la Mari Carmen.El vi de la casa és un magnific rioja dels anomenats cosechero,elaborat per un parent de la família. L’altra família,la de la senyora de la casa, es fa present amb l’oruxocasolà amb què es pot posar cloenda a l’esmorzar o aldinar.A la barra, a més de parlar dels esdeveniments diaris, delpreu del rap o dels disgustos que ens dóna el futbol, elsclients pregunten al patró la forma de solventar el dolord’una articulació, aprofitant els seus coneixements demedicina esportiva.De totes maneres, després de passejar pel mercat, decomprar-hi alguna cosa i de fer un bon àpat al Barmandpoques dolències ens han d’espantar, si no és la lleu tristord’abandonar un lloc que afavoreix sensacions tanplaents i que deixa tants i tan bons records a l’esperit.BARMANDMercat de la Concepció, parades 56, 57, 58.Carrer de València, entre Bruc i Girona Tel. 934 584 19048 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

GastronomiaPostres de músic, ètnic i mestísApiciaDiuen que les postresde músic s’anomenenaixí perquè elsmúsics de lesorquestres que tocavenels diumenges en elsdiferents pobles deCatalunya agafaven,després de les sevesactuacions, un grapatde fruits secs i se’lsficaven a la butxacaper menjar-se’ls demica en mica i durant totes lesesgotadores actuacions. Probablementhi ha més raons per anomenar-lo així. No entraremen més detalls. Ressaltarem però que, si ensposéssim a analitzar la procedència i els orígensdels fruits que les componen, aquestes postrespodrien convertir-se ben bé en el paladí d’allò queara a Occident acostuma anomenar-se “mestís”o, potser millor, “ètnic”.Anem a pams: les ametlles, que mai falten en totbon “músic”, són originàries de les zones temperadesi desèrtiques de l’Àfrica i van ser conegudesa la Mediterrània, primer per la civilitzaciógrega, més tard per la romana qui, a la vegada, lava incorporar a la dieta dels pobles de la península.D’aquí van creuar l’Atlàntic i el seu cultiu es vaestendre per les fèrtils terres americanes. En laprehistòria ja es coneixien i tot indica que van formarpart de la dieta bàsica dels homes primitiusd’Àsia.A l’inici de l’agricultura, les panses ja constituïenpart de la dieta dels pobles i avui les millors provenend’Austràlia, Àsia Menor, Xile iCalifòrnia.Les primeres referències a les figues seques estroben al quaternari i, segons l’Antic Testament,van ser símbol de l’abundància. En els nostrestemps, és a Espanya i a Turquia on es troben lesde millor qualitat... I així podríem continuar si ensposéssim a analitzar els altres fruits secs quepoden donar qualitat a un bon “músic” .Bé, quan un bon got de vi o moscatell acompanyiaquestes postres a taula, recordi que davantseu té alguna cosa més que una senzilla, exòtica,nutritiva i apetitosa menja: la millor barreja de productesi cultures del món.REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 49

TaxiLleureLlocs per comprarFusta a la plaça de lespalmeresEn Josep Navarro va obrir el seu primermagatzem de fusta el 1840 al carrer de laPalla, al cor de la Barcelona antiga.Durant els primers anys del segle XX, el negoci,seguint la dinàmica i els corrents industrials i econòmicsde la ciutat, va traslladar-se a l’Eixample, concretamental carrer d’Aragó, entre Pau Claris i Rogerde Llúria, just davant del passatge Méndez Vigo. Ellocal era una dependència de la casa d’un familiar,en Jaume Roig i Solé, l’escultor que va fer la popularDama del paraigua que avui es troba al Parc de laCiutadella i que és un dels símbols de la ciutat comtal.L’any 1982, finalment, els Navarro, davant dels canvisprofunds que convertien el centre de la ciutat enseu de nombrosos despatxos professionals, empresesde serveis, banca i negocis allunyats dels seusclients fusters, van tornar a marxar, aquest cop aSant Andreu, a la plaça de les Palmeres, en un localampli que van construir segons els requeriments inecessitats específiques de l’activitat.La instal·lació al nord de Barcelona va coincidir ambl’inici d’un nou vessant del negoci, el servei als nombrososbricoleurs –paraula d’origen francès que significa‘treballador manual afeccionat’– que demanavenfusta tallada a mida per a les seves feinetes ireparacions de cap de setmana. Es va comprar unaserra escairadora vertical de grans proporcions iaixí es va poder iniciar la venda de fusta –fonamentalmenttaulers d’aglomerat, de contraxapat, de DMo, fins i tot, d’allistonat– tallada a la mida que demanacada client.Des de Sant Andreu es distribueix, a més i sobre tot,fusta a diferents industrials del proper polígon delBon Pastor i a fusters i constructors del barri que nonecessiten així sortir dels límits de la ciutat per proveir-sede matèria primera.Fustes Navarro també subministra llistons, llates,cabirons, bigues, taulons, fullola i taulers especials,que talla, forada i mecanitza cada cop més perincrementar el valor afegit de la seva activitat, enuna tendència que creix de forma imparable.Després de cent seixanta-tres anys de viure ambfusta, per la fusta i entre fustes, la família Navarro,encapçalada ara per en Joan Navarro i amb la quartageneració –en Joan Anton Navarro Bassas– jaintegrada en el negoci, confessa la seva addicció aaquest material, la seva vocació de servei als professionalsi als afeccionats i la seva voluntat de celebrar,dins de trenta-set anys, els dos segles de l’empresa,una edat més que respectable que molt pocsnegocis assoleixen.Dins de les impressions, més que dels plans concrets,de la família Navarro s’intueix el següent canvide domicili, tard o d’hora, cedint per raons evidentsa la pressió urbanística que allunya de forma centrífugales indústries dels barris residencials.A prop de la Catedral, a dues passes del Passeig deGràcia, a Sant Andreu o més lluny, els Navarro semblendefinitivament casats i ben casats amb la fustai tots els seus oficis i aplicacions.Pierre ROCAFUSTES NAVARROPlaça de les Palmeres, 7 i 8 08030 BarcelonaTel. 933 468 26150 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

TaxiLleureLos amigos del crimenperfectoAutor: Antonio TrapielloEditorial: DestinoPrecio: 18,90 eurosLinaAutor: Jordi CocaEditorial: Edicions 62Preu: 16 eurosUna novel·la que parla de l’atracció, l’amor, eldesig entre un jove professor i una jove sueca.Una primera trobada en un curs de teatre aItàlia és l’inici d’una relació que evoluciona finsa una de molt més profunda en un poble de lasempre ordenada i freda Suècia.La història d’amor, però, s’enfosqueix pel passatde la jove sueca.És una novel·la de molta qualitat literària queparla de la complexitat de les relacions humanesen una societat tan “aparentment perfecta”com la nòrdica. Molt recomanable.Jordi Coca és també autor, entre d’altres, depeces importants de l’actual literatura catalanacom De nit, sota les estrelles; Platja negra, Sotala pols…Llibres llibresCD’SEl periodista, escritor ypoeta leonés ha obtenidocon esta novela el últimoPremio Nadal. Es un libro para los amantes de la novelanegra ya que su trama se desarrolla precisamentealrededor de un grupo de seguidores del género, queanalizan y sueñan con un crimen perfecto. Trapiello,con la pluma prodigiosa que le caracteriza, rinde unhomenaje a la novela negra y reflexiona sobre los trasiegosde la justicia.Antonio Trapiello es un reconocido articulista de diferentesmedios de comunicación y uno de los ensayistasmás brillantes de los últimos tiempos. Es autor,entre otros, de La tinta simpática, Las inclemencias deltiempo, Una caña que piensa…Pájaros de hispanoaméricaAutor: Augusto MonterrosoEditorial AlfaguaraPreu: 15 eurosAugusto Monterroso va morir el 7de febrer sobtadament a Mèxic.L’escriptor d’origen guatemalencva ser una de les plomes més magnífiques dels darrerstemps i es quedarà entre nosaltres com l’escriptor delsrelats breus i especialment del conte “Cuando despertó,el dinosaurio todavía estaba aquí”. Tots els seus llibressón veritables joies de la bona literatura i reflecteixenel seu tarannà carregat d’humanitat i modèstia.El recordem amb el seu darrer llibre Pájaros deHispanoamérica, un recull d’opinions personals sobreamics relacionats amb el món de la literatura.REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003 51

TaxiLleureesportEsportesportper Ferran ImedioEl negro futuro del BarçaSeamos realistas y directos. El Barça nomejorará sin Van Gaal ni Gaspart. En todocaso, no irá a peor, que ya es mucho. Peroque nadie crea que este equipo y esteentrenador (Radomir Antic, que ya bajó a Segundacon un Atlético formado, entre otros, por Valerón,Baraja, Santi, Kiko, Hasselbaink) van a ser capacesde poner al club azulgrana donde se merece.Bastante harán con salvarse del descenso. No sepueden pedir peras al olmo; no se puede pedirmucho más a una plantilla sin líderes ni alma desdeque Luis Enrique se lesionó a finales del año pasado;a una plantilla sin cracks desde que a Rivaldo leabrieron las puertas de par en par porque cobrabademasiado; a una plantilla con jugadores en declivecomo Frank de Boer, Reiziger, Gerard yMendieta; a una plantilla con falsos cracks comoRiquelme (¿qué ha hecho para merecerse un puestoen el equipo titular?), Rochemback o Geovanni;a una plantilla sin goleador (Kluivert mete uno decada 10 balones que chuta a puerta).Seamos realistas y directos. El Barça no mejoraráel año que viene porque Gaspart y compañía hayandecidido establecer la fecha de las elecciones paracuando acabe la temporada, de manera que nodarán tiempo a los que vengan para preparar elejercicio 2003-04. Justo lo mismo que le pasó aGaspart y compañía cuando fueron elegidos hacedos años y medio. Justo lo mismo que Gaspart ycompañía han utilizado como excusa para justificarsu penosa gestión al frente del club durante dosaños y medio largos y penosos.Seamos realistas y directos. El Barça no mejoraráel año que viene porque, aunque la próxima directivaate algún fichaje, éste no será de campanillas.Gaspart y compañía se han gastado el dinero deFigo y muchísimo más en jugadores mediocres y enel finiquito de un Van Gaal al que nadie, salvoGaspart (esta vez sin compañía), quería. Es laherencia que dejará un presidente nefasto al quehan ido abandonando progresivamente miembrosde la junta y hasta cinco vicepresidentes.¿Por qué sabiendo que Van Gaal era rechazado porla mayoría le firmó un contrato de tres años? ¿Porqué ha tardado tanto en irse? ¿Por qué convoca laselecciones en verano?Seamos realistas. El Barça no bajará a Segundaporque hay equipos todavía más malos que el azulgrana(Recreativo, Osasuna, Racing). Pero noganará la Liga de Campeones porque hay equipostodavía más buenos (Inter, Milan, Manchester,Deportivo, Valencia, Arsenal...). Y eso significa queel Barça, por primera vez en su historia, no participaráen ninguna competición europea. Una deshonratan histórica como el previsible cierre delCamp Nou por los repetidos incidentes con elpúblico más radical (al que por cierto, Gaspar ycompañía han dado cobertura repetidamente). Algoque tampoco había sucedido en más de 100 añosde historia.Seamos realistas y directos. El futuro azulgrana esnegro.52 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

TaxiLleureLa hoja de MaribelCartucherasMaribel SilvaNo sé su nacionalidad..., yo creoque era rusa. Tampoco sé muybien qué hacía yo en el CorteInglés de Diagonal –no soy habitualde las paradas– aquel día demayo. “Siete días de mayo”, rezabael eslogan de dichos almacenes.Siempre me acordaré.Estaba en la fila y noté un pequeñogolpe sordo que zarandeó eltaxi. Acababa de entrar alguien;me giré y vi a una señora con lacabeza baja, mirándome yhablando. Creí oír una exclamaciónporque, ya digo, era rusa oalgo así.Al ver que no se movía y permanecíacon la cabeza tan agachadaque casi le tocaba al asiento trasero,salí para ver qué pasaba.Pensé: “Se le habrá caído algo ylo está buscando”. ¡Jo!, ¿ustedeshan oído hablar de las “cartucheras”femeninas? ¿Saben a quéme refiero, no? Pues eso. Y queconste que no tengo nada encontra de la anatomía femenina,no, porque los hombres tambiéntienen sus “excesos corporales”,en eso estoy totalmente deacuerdo. Pues a lo que iba: laseñora se había empotrado literalmenteen la puerta trasera;había quedado atrapada por lasfamosas cartucheras y no podíatirar ni hacia adelante ni haciaatrás. Bueno, más concretamente,entre su lateral y la plancha delcoche se le había quedado atrapadala correa del bolso, que eralo que había cerrado definitivamenteel empotre.El panorama era el siguiente: lafalda a cuadros y el bolso, en elexterior del taxi; ella, con la cabezay cuerpo dentro y el culo al aire(con perdón), porque el vientecilloarremangaba su falda y dejabaver una majestuosa faja conrefuerzos verticales...La verdad es que yo no sabía pordónde tirar de la señora para desatascarla.Miré a mi alrededor, yjustamente allí había unos jóvenescon una pancarta de esasque reclaman el 0,7%. Me acerquéa ellos y les pedí que porfavor pusieran una de sus pancartasal lado del taxi para así taparel “pompis” de la rusa y su bolso,y evitar que, si nos despistábamos,algún listillo echara manodel mismo.Apartamos al vehículo de la fila.Desde aquí quiero agradecer elesfuerzo realizado por los compañerosque estaban en esemomento en la parada y por losdel 0,7, ya que tuvimos quesacarlo empujando poco a poco,porque a la señora le colgaba unpie y el otro lo iba arrastrado porel suelo, con su zapato correspondiente,que retuvo sólo unmomento más, porque al doblarla acera se lo tragó la alcantarilla.Llegados aquí tuvimos que pararpor los gritos de la señora, que, alquedarse sin zapato, se hizo ungran agujero en la media por elcual aparecía su dedo gordo, incisivoy rojo, con toda la uña limadapor el asfalto. Y todo ello, conel beneplácito de los transeúntes,que no paraban de alabar la campañadel 0,7 % con comentariostan sustanciosos como: “¡Jo!,mientras hay gente que no puedeni subir a un taxi porque, sencillamente,no puede ni entrar, otrosse mueren de hambre...” (¡mandanarices!). Pero explíqueles ustedque hay cosas que a simple vistano son lo que parecen.Así las cosas, al poco tiempo sehabía congregado a nuestro alrededortanta gente que llegó laurbana (estaban mosqueados porlo de la pancarta).—A ver, ¿qué hacen ustedes?Venga, circulen.Y, tratando de dispersar a lagente, llegaron al vehículo (no sehabían percatado de que se tratabade un taxi, porque la pancartalo tapaba). Pues a lo que íbamos:tanto “ardor y esfuerzo” pusieronlos agentes en despejar la aglomeración,hasta tal punto empujaron,con tanta presión, que consiguieronque la señora entrara enel coche, no si antes proferir unsonoro grito:—¡Uaaaaaaaaaah!Y ella y bolso “pa” dentro.¿El desenlace final? Pues ya puedenimaginárselo: primero, calmara la pasajera; después, jabónlíquido para sacarla, que tuvo quevolver a pasar un calvario la pobreesta vez de dentro “pa” fuera. Apesar de todo, sin el bolso fuemejor. Y, por último, atenciónsanitaria, sin contar con el consabidoatestado por los perjuiciosocasionados a la misma. Y digoyo: pero ¿quién le mandaba a laseñora subirse en mi taxi y no calcularel volumen? Eso no loentenderé nunca.Al sargento sólo se le ocurriódecirme que es lo mismo que sivoy por la autopista y se precipitaun pájaro o cualquier objeto contrael cristal delantero y me lorompe. ¡Hombre, claro!, o si pasaun elefante cansado y se sientaen el capó. ¡Nos ha jorobao!Bueno..., eso del elefante..., despacito,porque una vez, un veranode mucho calor... (Pero eso ya esotra historia).54 REVISTA TAXI 154 • GENER-FEBRER 2003

Fira BarcelonaEL GRAN IMPULSOCada a o miles de profesionales de todo el mundo vienen2003ENEROPIELESPA AFeria capaz de dar un gran impulso a sus nOCTUBRESONIMAGFOTOSAL DE BROCANTERS IALMONEDASSAL N INTERNACIONAL DE LAPISCINABARCELONA MEETING POINTSIZOOFESTIVAL DE LA MASCOTAXIX FIRA DEL DISC DECOLÆLECCIONISTAFEBREROEXPOHOGAR REGALO/PRIMAVERAXXVII SALON DE ANTICUARIOSDE BARCELONAMODA BARCELONAPasarela GaudNOVIEMBREMODA BARCELONA42 SAL N N UTICO INTERNACIONALEspacio Gaud Dise adores. Espacio GaudARTEXPOIntimoda. Gaud Hombre. Gaud Mujer.PasaFAD. MerkaFAD. CIRCUIT. EXPOMINERGRAPHISPAGBODAS & BODASGLOBALGEOOCASI NBNF- BARCELONA NEGOCIOS NIVALIAY FRANQUICIASTABEXPOBEGS- BARCELONA EUROPEAN SAL N DEL HOBBY CIUDAD DEGOLF SHOWBARCELONAMARZOCOSMOBELLEZA 03ECOMED-POLLUTECINFARMAPORTAL.POINTSAL DE L ENSENYAMENTHISPACKDICIEMBREAUTO RETROSAL DEL LLIBRE DE BARCELONA41 FESTIVAL DE LA INFANCIAY LA JUVENTUDABRILOTROS EVENTOS 2003FOSBA-EXPOENEROTURISMEFORUM DENTAL MEDITERR NEOEXPOSALUDALIMENTARIA LISBOA 2003 FEBRERO(en Feira Internacional de Lisboa) V SEMANA DE LA GEOMATICASAL N INTERNACIONALDEL AUTOMOVIL DE BARCELONAMAYOPREVENTIASegurtec. Segurlabor. Segurance.CONSTRUMATJUNIOALIMENTARIA M XICO 2003(en Expo Santa Fe- M xico)S.I.L. 2003MEDICAL FORUM EXPOTECNOMEETINGJULIONOVIAESPA APASARELA GAUDŒ NOVIASSEPTIEMBREMODA BARCELONAGaud Mujer. Gaud Hombre. Espacio GaudDise adores. Intiba o. Spoko.EXPOHOGAR REGALO/OTO OBARNAJOYANOVAJOIAINTERMERCERŒA-ESPAITEXCARAVANINGMARZOCONGRESO EBWA WATERMAYOCONGRESO INTERNACIONALDEL CAUCHOIGC- INTERNET GLOBAL CONGRESSJUNIOCONGRESO PHYSICALTHERAPISTSSONARFestival de M sica AvanzadaCONGRESO PLANTMOLECULAR BIOLOGYMICROSOFT TECH-EDJULIOCONGRESO GERONTOLOGŒAWP&FG BARCELONA 2003AGOSTOCONGRESO PHONETIC SCIENCEOCTUBRECONGRESO DERMATOLOGŒACOLLOQUIUM COCHRANEDICIEMBRECONGRESO EUROECHOCARDIOLOGŒACONGRESO MEDICINA FAMILIARwww.firabcn.es902 233 200