Direcció General de Menors i Família - Memòria ... - Fundació s'Estel

Direcció General de Menors i Família - Memòria 2008
Índex
1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................... 3
2. MENORS. COMPETÈNCIES I TASQUES REALITZADES ......................... 6
2.1 SUPORT I RECURSOS ............................................................................... 6
2.2 MEDI OBERT ....................................................................................... 11
2.3 INTERNAMENT ..................................................................................... 23
2.4 ATURA'T .......................................................................................... 27
2.5 PROGRAMES DE D‟INTEGRACIÓ SOCIAL I ECUCATIVA ALTER ¡ERROR! MARCADOR NO
DEFINIDO.
3.- FAMILIA .................................................................................... .. .......48
A) PROGRAMES
3.1 PROGRAMA D'ORIENTACIÓ FAMILIAR.......................................................49
3.1.1. Definició dels col·lectius d‟atenció...............................................49
3.1.2. Línees d'actuació.....................................................................50
3.1.3.Beneficiàris de l'activitat
realitzada........................................................ 55
3.1.4.Avaluació de la línea d'actuació...................................................62
3.2 PROGRAMA DE PREVENCIÓ DE LA VIOLÈNCIA FAMILIAR.................................64
3.2.1. Col·lectiu d‟atenció.....................................................................64
3.2.2. Línies d‟actuació.........................................................................65
3.2.3. Beneficiaris i activitats.................................................................65
3.2.4. Avaluació de la línea d‟actuació...................................................69
3.3 PROGRAMA DE MEDIACIÓ FAMILIAR................................................69
3.3.1. Definició del Col·lectiu Ates.......................................................69
3.3.2. Línees d‟actuació........................................................................70
3.3.3. Beneficiaris i Activitats................................................................73
3.3.4. Avaluació de la línea d‟actuació...................................................75
3.4 PUNT DE TROBADA FAMILIAR..........................................................76
3.4.1. Definició del col·lectiu sobre el qual s‟actua i situacions de
necessitat o problemática que Presenten…………………………………...…..76
3.4.2. Línees d‟actuació.....................................................................76
3.4.3. Beneficiàris de les activitats realitzades…………………………………..77
3.4.4. Valoració quantitativa..............................................................80
3.5. REGISTRE DE PARELLES ESTABLES…………………………………………..…80
3.5.1. Definició del col·lectiu………………………………………………………..80
3.5.2. Línies d‟actuació……………………………………………………………….80
3.5.3. Beneficiàris i activitats…………………………………………………….….81
3.5.4. Avaluació de la línea d‟actuació……………………………………………81
1

B) SUBVENCIONS I CONVENIS
3.6. Subvencions i convenis........................................................................82
3.6.1. Definició dels col·lectius..............................................................82
3.6.2.Línies d‟actuació
3.6.2.1. Ajuts de la Targeta Nadó....................................................82
3.6.2.2 Subvencions per a entitats sense ànim de lucre en l‟àmbit
sociofamiliar..................................................................................82
3.6.2.3 Subvencions per a corporacions locals per dur a terme el
programa d‟educació familiar i atenció a les famílies desafavorides i en
situació de risc................................................................................83
3.6.2.4. Subvencions per programes d‟atenció a la primera infància (0-
3 anys)...........................................................................................83
3.6.2.5. Subvencions per entitats sense ànim de lucre que desenvolupin
projectes adreçats al suport i atenció a dones joves embarassades i a
mares i pares joves........................................................................84
3.6.2.6. Convenis amb els Consells Insulars per dur a terme el
programa d‟atenció a famílies monoparentals i programes d‟orientació
i/o mediació familiar i punts de trobada familiar..............................85
3.6.2.7. Convenis amb els consells insulars per a la construcció
d'escoles d'educació infantil..........................................................85
3.6.2.8.Beneficiàris de les activitats realitzades.................................86
3.6.2.9.Avaluació de la línea d'actuació.........................................101
4.-.VALORACIÓ QUALITATIVA I CONCLUSIONS DE LA GESTIÓ
REALITZADA........................................................................................102
2

1. INTRODUCCIÓ
Dins el marc competencial de la Direcció General de Menors i família, els
principals eixos d'actuació són el desenvolupament dels drets de la infància i
adolescència amb l'objectiu de potenciar la participació, implicació social i
integració en la vida comunitària.
Pel que fa a la família o unitats anàlogues , la intervenció es dirigida a la
promoció d'iniciatives que afavoreixin la convivència i la integració social,
especialment en els casos de risc o vulnerabilitat quan l'estabilitat d'aquesta
estigui amenaçada o quan no estigui suficientment garantida l'adequada
atenció a algun membre. Es fomenta la igualtat d'homes i dones, l'aportació
de recursos que facilitin la conciliació de la vida familiar i laboral i la vinculació
dels pares amb practiques parentals correctes. Es pretén impulsar una cultura
de cooperació entre institucions públiques i privades compromeses en la
promoció i defensa dels drets dels menors i les famílies.
Això suposa el desenvolupament de mesures que tinguin les característiques
següents :
- Accions transversals i complementaries a les que ja es planifiquen i
desenvolupen en els respectius àmbits territorial pels Consells Insulars i
Ajuntaments en matèria de menors i família
- Accions elaborades de forma conjunta per totes les institucions públiques i
de la iniciativa social que participin en la satisfacció dels drets del menor i
la família
- Actuacions que tinguin per objecte la prevenció o la superació de
desigualtats territorials respecte a la promoció i defensa dels drets del
menor i família
També la Direcció General de Menors i Família assumeix la responsabilitat,
com a entitat pública,d'executar les mesures que imposen als menors i joves
infractors els jutges de menors.
Aquestes mesures es poden dur a terme en un medi institucional, en els casos
d'internament, o en medi obert, dins el mateix nucli social i familiar del menor.
Les mesures d'internament són executades als centres gestionats per la
Fundació Institut Socioeducatiu s'Estel, de caràcter públic. En els centres Es
Pinaret i Es Fusteret s'executen les mesures d'internament en règim obert,
semiobert i tancat.
Depenen també de la Fundació i com a mesura de trànsit cap a la inserció
social i laboral, existeix un pis d‟incorporació socialdels joves en la darrera fase
d'un internament o en compliment de mesures de convivències amb grup
educatiu .
En relació a les mesures de medi obert, s‟han continuat ampliant els convenis
de col·laboració amb entitats públiques i socials dirigides a l'organització
d'itineraris encaminats a la reinserció, la reeducació i la reparació del mal
causat.
Cada vegada més els magistrats estan més conscienciats que una bona
alternativa a l'internament es enfrontar als joves amb les situacions que
3

suposin un servei a la comunitat en tasques relacionades amb la neteja, l'ordre
públic, l'atenció a persones vulnerables (discapacitats, persones majors...).
A l'àmbit de la prevenció, ha funcionat el programa ALTER , com una
experiència de col·laboració entre els centres educatius i el món laboral en
l'atenció als joves en risc d'exclusió social i escolar.
Igualment s‟han desenvolupat des de la Direcció General de Menors i Família
les funcions atorgades al Govern de les Illes de coordinació, fixació , seguiment
i avaluació de directrius d'obligat compliment als consells insulars, donant així
compliment de la normativa vigent en relació a les transferències de
competències en matèria de protecció de menors .
4

MENORS.
5

2. MENORS. COMPETÈNCIES I TASQUES REALITZADES
2.1 SUPORT I RECURSOS
2.1.1. Col·lectiu d‟atenció
La Unitat de suport i recursos s‟ha seguit desenvolupant durant l‟any 2008
com a element de recolzament als diferents programes del Servei de
menors.
2.2.2. Línies d‟actuació
2.2.2.1 Durant l’any 2008 s’han dut a terme les següents actuacions:
1. Complir les mesures imposades a menors i als joves pels jutjats de
menors de les Illes Balears en virtut del que disposa la Llei 5/2000, de 12
de gener, reguladora de la responsabilitat penal del menor.
2. Impulsar i executar els programes de caràcter preventiu que potenciïn la
participació, implicació social i la integració en la vida comunitària dels
joves.
3. Coordinar-se i col·laborar amb els consells Insulars en l'exercici de les
competències que té el Govern de les Illes Balears en matèria de
protecció de menors.
4. Posar en marxa el protocol interdisciplinari d'actuació en casos d‟abús
sexual infantil i maltractament a les Illes Balears.
5. Estructurar una activitat transversal de suport a les diferents àrees del
Servei de Menors
2.2.2.2 Definició d‟activitats i serveis prestats
Objectiu 1: Informar i assessorar als menors, tècnics i als centres
socioeducatius sobre els expedients (diligències i fets) que tenen pendents
els menors. Així com de les característiques de cada mesura imposada
Donar suport tècnic a tos aquells educadors que així ho sol·licitin.
Intervenció puntual amb casos que precisen una atenció multi disciplinar.
Ajudar en el seguiment dels expedients dels menors de la Direcció General
de Menors i Família.
S‟han duit a terme l‟arxiu definitiu i trasllat dels expedients tancats de la
Direcció General al Arxiu General de Presidència. S`han arxivat un total de
2203 expedients.
6

Des de la Unitat de Suport i es du a terme la coordinació de les mesures
judicials de les prestacions en benefici a la comunitat., es té una base de
dades dels recursos de què disposen i es fa el primer contacte amb l‟entitat.
Sempre que es pot aconseguir, se selecciona el recurs més adient segons el
perfil del jove de què es tracti. Després és l‟educador de medi obert
l‟encarregat de dur a terme el seguiment.
S’han duit a terme un total de 548 prestacions en benefici a la comunitat .
Primera trobada entre serveis i entitats col·laboradores, es va celebra el dia
26 de novembre, al centre Flassaders de Palma. Varen participa les següents
entitats: Palma Arena, Atenció a la Dependència, Porreres Sense Barreres,
Casal de Joves de l‟Ajuntament de Palma, Menjador Social de S‟Institut,
Fundació Esplai de les Illes, Projecte Naüm, Centre Sa Gerreria Infof,
Amitica, Alas, Marineland, Residencia San Vicente de Paul(Càritas)
Ajuntament de Llucmajor i Patronat Obrer amb tots els tècnics de la
Direcció General de Menors i Família.
Va tenir lloc la jornada de La mediació judicial els dies 14 i 15 de gener,
amb el objectiu de elaborar un procediment per la solució extrajudicial dels
conflictes generats per joves menors d‟edat. Varen assistir els equips de
Medi Obert, el Equip d‟Unitat i Recursos, els Equips Tècnics de Fiscalia,
Fiscalia de Menor i els Jutges de Menors.
Recerca de recursos apropiats per formalitzar convenis de col·laboració
amb Institucions públiques i entitats de la xarxa social per la consecució de
mesures en medi obert. S‟han signats els següents convenis, IBANAT, GOB,
Fundació Esplai de les Illes i Ajuntament de Palma.
Gestionar coordinadament amb la Policia Nacional i la Guardia Civil els
trasllats judicials dels menors que s‟han de traslladar de Menorca i Eivissa
al Jutjats de Palma.
S‟han duit a tremé un total de 59 trasllat de menors i famílies.
Objectiu 2: Impulsar i executar els programes de caràcter preventiu que
potenciïn la participació, implicació social i la integració en la vida
comunitària dels joves.
Coordinar el Curs de garantia social en la modalitat d‟ocupació i formació
d‟ajudant de manteniment d‟embarcacions esportives que es fa a l‟Escola
Nacional de Vela de Calanova. Durant el curs 2007/2008 es varen
matricula un total de 15 joves i compliren els objectius del programa un
total de 12 joves.
7

Realització de programes de formació amb l‟EBAP i amb l‟MTAS.
Elaboració de programes i memòries de projectes adreçats a la capacitació
dels professionals.
Objectiu 3: Coordinació i col·laboració amb els consells Insulars en
l'exercici de les competències que té el Govern de les Illes Balears en matèria
de protecció de menors.
Coordinar la Direcció General amb el Ministeri d‟Educació Política Social i
Esports. Com a membre de l‟Observatori de la Infància, participant en els
grups de treball de: intervenció amb menors estrangers a España i la seva
integració Social, Maltractament infantil, Acolliment familiar i adopció,
Infància adolescència i medis de comunicació, Pla estratègic nacional de
infància i adolescència.
- Igualment s‟han signat diversos convenis amb els Consells Insulars i altres
ens locals per desenvolupar programes experimentals en l‟àmbit de la
infància maltractada així com també s‟han signat altres convenis per
realitzar programes relatius a menors infractors.
Objectiu 4: Posar en marxa el protocol interdisciplinari d'actuació en casos
d‟abús sexual infantil i maltractament a les Illes Balears.
Impulsar i crea el registre de maltracte infantil.
Elaborar l‟esborrany del decret del registre unificat de protecció menors i
maltractament.
Elaborar l‟esborrany de Protocol Interinstitucional de Maltractament
Infantil.
S‟han duit a terme 3 Comissions Tècniques Inter insulars amb data 28
d‟abril, 6 de Juny i 29 de setembre.
S‟han dut a terme reunions amb tots els Ajuntaments, àrees de serveis
Socials amb la finalitat de donar a conèixer el projecte de implantació del
protocol Interinstitucional de Maltractament Infantil, així com estudiar les
dificultats inicials que detecten els tècnic per a la implantació del protocol,
mitjançant un qüestionari.
S‟han dut a terme un total de 67 reunions amb serveis socials de
ajuntaments, amb l‟Ajuntament de Palma les reunions s‟han diversificat
pels 8 sectors, així com 3 reunions amb tots els tècnics dels Serveis de
Menors dels Consells Insulars.
S‟ha participat a la Taula Redona convocada per la Conselleria de Educació
el dia 25 de setembre, amb la temàtica de maltractament infantil, al centre
cultural Sa Nostra.
8

Varem assistir a la “I jornada Internacional de detecció y registro de casos
de maltracte infantil” els dies 21 i 22 de octubre a Murcia.
Objectiu 05: Estructurar una activitat transversal de suport a les diferents
àrees del Servei de Menors
Analitzar les necessitats formatives dels professionals de la Direcció General
de Menors i Família i, en conseqüència, oferir cursos de formació.
Col·laborar en els procediments administratius d‟elaboració de normativa i
de convocatòria de subvencions que afecten la Direcció General
Assistència al grup de treball per impulsar el Segon Pla Estratègic de
Qualitat i implantar la seva organització.
Funcions d‟assessorament i de suport jurídic en relació amb les
competències de la Direcció General de Menors i Família.
El personal de l‟àrea jurídica desenvolupa les seves tasques en l‟àmbit de
menors i família, juntament amb el Registre de Parelles Estables.
Funcions específiques d‟elaboració d‟informes, tramitació d‟expedients,
elaboració i tramitació de convenis (programa Alter, Prestacions en benefici
a la comunitat, menors infractors, maltractament Infantil), i convocatòria
d‟ajudes del servei de família.
Específicament durant l‟any 2008 s‟ha elaborat i signats els següents
convenis:
Programa Alter: D‟intervenció socioeducativa per a joves en situació de risc
d‟exclusió social i escolar: S‟han signat 19 convenis de col·laboració amb
igual nombre d‟Ajuntaments i entitats locals per executar les accions
formatives incloses en aquest programa.
D‟altra banda, assenyalar que durant el 2008, s‟ha duu a terme l‟elaboració
de l‟ordre de regulació del programa ATURA‟T així com l‟elaboració del
Decret 66/2008 de desenvolupament de la Llei de Mediació Familiar.
Les tasques informàtiques de l‟any 2008 han sigut diverses:
Com a funció principal el suport a tot el personal de la Direcció General
de Menors i Família i la Fundació S‟estel.
9

Dins la secció de família cal destacar la elaboració, modificació i
manteniment dels cupons de la Targeta, a més del manteniment propi
del web del Govern http://dgmenors.caib.es . També s‟ha desenvolupat
una nova aplicació denominada Registre de mediadors i centres
familiars (GEMEDI).
Dins el programa Alter es va dissenyar un model de certificats dels
distints cursos realitzats pels menors.
Com a darrer punt cal destacar el pas a producció del programa de
Gestió d‟expedient de menors infractors (GEXMEN). Amb aquest
programa es durà amb una única base de dades, tota la gestió dels
menors infractors tant de medi obert com dels distints centres com Es
Pinaret o Es Fusteret.
Cost per usuari , distribució del pressupost per municipi, pressupost
assignat,..
La Unitat de suport i recursos s‟ha seguit desenvolupant durant l‟any 2008
com a element de recolzament als diferents programes del Servei de menors.
Esta format per un tècnic superior i per tres tècnics mitjans.
Nº. treballadors Cost total
Unitat de suport 4 180.000
10

2.2 MEDI OBERT
2.2.1.- Col·lectiu d’ atenció
La Llei orgànica 5/2000 de 12 de gener reguladora de la responsabilitat
penal dels menors, modificada per la Llei orgànica 6/2006 de 4 de
desembre, per exigir la responsabilitat penal de les persones majors de 14
anys i menors de 18 anys, per la comissió de fets tipificats com a delictes o
faltes en del codi penal o lleis penals especials.
La Direcció General de Menors i Família té assumides les competències que
aquesta llei regula i encomana a l‟entitat pública l‟execució de les mesures
judicials.
Les mesures que son imposades per els jutges de Menors no privatives de
Llibertat són :
a) Tractament Ambulatori
El tractament ambulatori consisteix en una intervenció psicològica,
psiquiàtrica o multidisciplinària depenent del diagnòstic del menor o del
Jove i de les seves característiques socials o familiars.
Les persones sotmeses a aquesta mesura hauran d‟assistir al centre designat
amb la periodicitat requerida pels facultatius que els atenen i seguir les
pautes fitxades per l‟adequat tractament de l‟anomalia o alteració psíquica,
adició al consum de begudes alcohòliques, drogues tòxiques o substàncies
psicotròpiques, o alteracions en la percepció que pateixen.
Aquesta mesura podrà aplicar-se tota sola o com a complement d‟altra
mesura prevista. Quant l‟interessat rebutgi el tractament, el jutge haurà
d‟aplicar-li una altra mesura adequada a les circumstàncies.
Assistència a un centre de dia
Les persones sotmeses a aquesta mesura residiran en el seu domicili
habitual i acudiran a un centre, plenament integrat en la comunitat, a
realitzar activitats de suport, educatives, formatives, laborals o d'oci.
c) Permanència de cap de setmana.
Les persones sotmeses a aquesta mesura romandran en el seu domicili o en
un centre fins a un màxim de trenta-sis hores entre la tarda o nit del
divendres i la nit del diumenge, a excepció, si escau, del temps que hagin de
dedicar a les tasques socioeducatives assignades pel jutge que han de
portar-se a terme fora del lloc de permanència.
d) Llibertat vigilada.
En aquesta mesura s'ha de fer un seguiment de l'activitat de la persona
sotmesa a la mateixa i de la seva assistència a l'escola, al centre de
formació professional o al lloc de treball, segons els casos, procurant
ajudar a aquella a superar els factors que van determinar la infracció
comesa. Així mateix aquesta mesura obliga, si escau, seguir les pautes
socioeducatives que assenyali l'entitat pública o el professional encarregat
del seu seguiment, d'acord amb el programa d'intervenció elaborat a
aquest efecte i aprovat pel jutge de Menors. La persona sotmesa a la
11

mesura també queda obligada a mantenir amb el professional les
entrevistes establertes en el programa i a complir, si escau, les regles de
conducta imposades pel jutge.
e) La prohibició d'aproximar-se o comunicar-se amb la víctima o amb els
seus familiars o altres persones que determini el jutge.
Aquesta mesura impedirà que el menor s‟acosti a ells, en qualsevol lloc on
es trobin, així com al seu domicili, al seu centre docent, als seus llocs de
treball i a qualsevol altre que sigui freqüentat per ells. La prohibició de
comunicar-se amb la víctima, o amb els seus familiars o altres persones que
determini el jutge o Tribunal, impedirà al menor establir amb elles, per
qualsevol mitjà de comunicació o mitjà informàtic o telemàtic, contacte
escrit, verbal o visual. Si aquesta mesura impliqués la impossibilitat del
menor de continuar vivint amb els seus pares, tutors o guardadors, el
Ministeri Fiscal haurà de remetre testimoni dels particulars a l'entitat
pública de protecció del menor, i aquesta entitat haurà de promoure les
mesures de protecció adequades a les circumstàncies d'aquell, conforme a
la Llei Orgànica 1/1996.
f) Convivència amb una altra persona, família o grup educatiu.
La persona sotmesa a aquesta mesura ha de conviure, durant el període de
temps establert pel jutge, amb altra persona, amb una família distinta a la
seva o amb un grup educatiu, adequadament seleccionats per a orientar a
aquella en el seu procés de socialització.
g) Prestacions en benefici de la comunitat.
La persona sotmesa a aquesta mesura, que no podrà imposar-se sense el
seu consentiment, ha de realitzar les activitats no retributives que se li
indiquin, d'interès social o en benefici de persones en situació de
precarietat.
Es la mesura que consisteix en la cooperació del menor o del jove en unes
activitats d‟interès per la comunitat .
h) Realització de tasques socioeducatives.
La persona sotmesa a aquesta mesura ha de realitzar, sense internament ni
llibertat vigilada, activitats específiques de contingut educatiu encaminades
a facilitar el desenvolupament de la seva competència social.
Les tasques socioeducatives suposen una eina que ha de propiciar un marc
que estimuli el menor a millorar els aspectes que li permetran integrar-se de
forma satisfactòria en la societat, mitjançant situacions d‟aprenentatge que
desenvolupin les àrees evolutives que afecten la construcció de la visió social
que no hagi evolucionat suficientment, i de les competències socials
necessàries per aconseguir l‟èxit social.
2.2.2.- Característiques del col·lectiu atès
L‟ intervenció de l‟equip de medi Obert s‟ajusta en l‟ execució de les mesures
judicials imposades pels jutjats de Menors de Balears.
Durant l‟any 2008 han estat notificades a l‟Entitat Pública, per el que fa a
les mesures de medi obert les següents:
12

Dones Homes Total
Llibertat
Vigilada
61 374 435
Prestació de 49 235 284
Serveis en
Benefici de la
Comunitat
Tasques
Socioeducatives
19 68 87
Tractament
Terapèutic T
3 10 13
Mediacions
Extrajudicials
45 142 187
Total 177 829 1006
13

El Col·lectiu subjecte d‟aquestes mesures judicials no es pot tipificar com
un col·lectiu específic, a no ser que l‟únic fet diferencial sigui l‟edat, per que
fa el seu entorn social, familiar etc... es pot considerar que tot menor es
susceptible de pertànyer al col·lectiu de menors amb mesura judicial.
No hi ha una problemàtica dominant a no ser que aquesta sigui el fet de ser
adolescent dins el col·lectiu de menors amb mesures judicials hi ha tot el
ventall de problemes que poden afectar a les adolescents de la nostra
societat.
2.2.3.-Línies d’actuació
Objectiu general
L‟ equip d‟educadors de Medi Obert es l‟encarregat d`executar directament les
mesures alternatives a d‟internament que des duen a terme a terme a Balears.
L‟equip de Medi Obert esta format per 24 educadors distribuïts per sectors,
per tal de donar cobertura a tots els municipis de Balears.
La distribució es la següent:
14
educadors
1 educadora
1 coor. de
de reforma
3 educadors
3 educadors
1 educadora
1 coor. de
reforma
14

Divisió en sectors de Palma i els Municipis que apareixen en cada sector
Zona litoral i Llevant sud + Llucmajor
Zona Ponent
Zona Nord
Zona Llevant Nord
Zona Ciutat antiga + Andratx, Calvià, Puigpunyent, Banyalbufar,
Estellencs, Esporles, Valldemosa, Deià, Marratxí Bunyola, Sóller i Fornalutx.
Funcions dels educadors:
Les funcions dels educadors son:
- Executar totes les mesures que els jutjats de menors apliquen als menors
infractors, mitjançant un projecte socioeducatiu individualitzat que es
coordina amb la família o amb el tutor legal.
- Coordinar la família o el tutor amb els serveis públics, concertats o
privats, existents en el territori, propers i relacionats amb el medi del
menor.
15

- Detectar, prevenir i abordar el conflicte social juvenil en coordinació
amb els professionals d‟altres institucions implicades en el territori.
- Dona compte de tot allò que sigui necessari per al bon
desenvolupament de la tasca al cap de secció de l‟EMO, i fer-li‟n
propostes.
- Representar la Direcció General de Menors i Família, per delegació del
cap de Secció de l‟EMO, en tot allò que sigui necessari dins el territori.
- Mantenir actualitzat el mapa de recursos del sector.
Un dels objectius més importants que s‟ha proposat l‟EMO és coordinar els
projectes educatius per al compliment de les mesures dels menors amb les
institucions, les entitats i les associacions en què el menor viu i desenvolupa les
seves activitats ordinàries.
2.2.4.- Beneficiaris de les activitats
Tal com s‟ha especificat els beneficiaris de l‟equip de Medi Obert, son tots
aquells menors que han estat subjectes de mesures judicials imposades per
els jutjats de menors.
Durant l‟any 2008, l‟equip de Medi Obert ha executat les mesures següents:
Dones Homes Total
Llibertat
76 500 576
Vigilada
Prestació de 87 461 548
Serveis en
Benefici de la
Comunitat
Tasques
Socioeducatives
19 54 73
Tractament
Terapèutic T
12 48 60
Mediacions
Extrajudicials
20 80 100
Total 214 1143 1357
16

A) Llibertat Vigilada.
En la mesura de Llibertat vigilada, el menor infractor esta sotmeses, durant
el temps establert a la sentència, a una vigilància i una supervisió al càrrec
de personal especialitzat , amb la finalitat de que adquireixi les habilitats,
capacitats i actituds necessàries per a un correcte desenvolupament
personal i social. Durant el temps que dura la mesura, el menor també
haurà de complir les obligacions i prohibicions que, d‟acord amb aquesta
Llei, el jutge pot imposar-li.
El nombre d‟usuaris que han complit aquesta mesura a les Balears durant l‟
any 2008 son
1. Sexe i edat del menor
Homes Dones Total
14/15 9 3 12
16/17 143 33 176
18/21 348 40 388
Total 500 76 576
17

13%
DISTRIBUCIÓ PER SEXE
87%
home
dona
16-17
35%
B) Prestació en benefici de la comunitat.
DISTRIBUCIO PER EDAT
14-15
2%
18-21
63%
14-15 anys
16-17 anys
18-21 anys
En la mesura de benefici de la comunitat, que d‟acord amb l‟article 25.2 de la
Constitució, no podrà imposar-se sense el consentiment del menor, consisteix
amb realitzar una activitat, durant un nombre de sessions prèviament fitxades,
bé sigui en benefici de la col·lectivitat amb el seu conjunt, o de persones que es
trobin en una situació de precarietat por qualsevol motiu. Preferentment, s‟
intentarà relacionar la naturalesa de l‟activitat en que consisteixi aquesta
mesura amb la dels béns jurídics afectats pels fets comesos per els menors.
El nombre d‟ usuaris que han complit aquesta mesura a les Balears durant
l‟any 2008 son:
2. Sexe i edat del menor
Homes Dones Total
14/15 4 3 7
16/17 115 27 142
18/21 342 57 158
Total 461 87 548
18

25%
DISTRIBUCIÓ PER SEXE
75%
home
dona
C) Tasques socioeducatives.
18-21
60%
DISTRIBUCIÓ PER EDAT
14-15
1%
16-17
39%
14-15 anys
16-17 anys
18-21 anys
La realització de tasques socioeducatives consisteix en que el menor dugi a
terme activitats específiques de contingut educatiu que facilitin la seva
reinserció social. Pot esser una mesura de caràcter autònom o forma part
d‟una altra més complexa. Empleada de manera autònoma, pretén satisfer
necessitats concretes del menor percebudes com limitadores del seu
desenvolupament integral. Pot suposar l‟assistència i participació del menor a
un programa ja existent a la comunitat, o bé un creat ad hoc pels professionals
encarregats d‟executar la mesura. Com exemple de tasques socioeducatives, es
poden esmentar les següents: assistir a un taller ocupacional, a una aula
d‟educació compensatòria o a un curs de preparació per a l‟ocupació, a
participar a activitats estructurades d‟animació sociocultural, assistir a taller
d‟aprenentatge per la competència social, etc.
El nombre d‟ usuaris que han complit aquesta mesura a Balears a l‟any 2008
són:
3. Sexe i edat del menor
Homes Dones Total
14/15 1 1 2
16/17 17 6 23
18/21 36 12 48
Total 54 19 73
19

26%
DISTRIBUCIÓ PER SEXE
74%
home
dona
D) Tractament ambulatori.
18-21
60%
DISTRIBUCIÓ PER EDAT
14-15
1%
16-17
39%
14-15 anys
16-17 anys
18-21 anys
El Tractament ambulatori és una mesura destinada als menors que disposen
de les condicions adequades en la seva vida per a beneficiar-se d'un programa
terapèutic que els ajudi a superar processos de dependència o disfuncions
significatives del seu psiquisme. Previst per els menors que presenten una
dependència a l'alcohol o a les drogues, i que en el seu millor interès puguin
ser tractats de la mateixa en la comunitat, en la seva realització poden
combinar-se diferents tipus d'assistència mèdica i psicològica. Resulta molt
apropiat per a casos de desequilibri psicològic o pertorbacions del psiquisme
que puguin ser atesos sense necessitat d'internament.
El nombre d‟usuaris que han complit aquesta mesura a Balears a l‟any 2008
són:
4. Sexe i edat del menor
Homes Dones Total
14/15 0 1 1
16/17 11 5 16
18/21 37 6 43
Total 48 12 60
20%
DISTRIBUCIÓ PER SEXE
80%
home
dona
E) Medicació/Conciliació
18-21
60%
DISTRIBUCIÓ PER EDAT
14-15
1%
16-17
39%
14-15 anys
16-17 anys
18-21 anys
20

Si be es considera una alternativa a la possible mesura judicial, es un procés
previ que contempla la llei.
La reparació del dany causat i la conciliació amb la víctima presenten el comú
denominador que el que causa el dany i el perjudicat per la infracció arriben a
un acord, el compliment del qual per part del menor acaba amb el conflicte
jurídic iniciat a causa del menor o infractor. La conciliació té per objecte que
la víctima percebi una satisfacció psicològica a càrrec del menor infractor, qui
ha de penedir-se del dany causat i estar disposat a disculpar-se. La mesura
s'aplicarà quan el menor efectivament es penedeixi i es disculpi, i la persona
ofesa (la víctima) ho accepti i atorgui el seu perdó. En la reparació l'acord no
arribarà únicament mitjançant la via de la satisfacció psicològica, sinó que
requereix qualque cosa més: el menor executa el compromís que se ha
compromès a realitzar a la víctima o perjudicat de reparar el dany causat,
mitjançant treballs en benefici de la comunitat.
El nombre d‟ usuaris que han complit aquesta mesura a Balears a l‟any 2008
son:
Homes Dones Total
14/15 3 0 3
16/17 39 12 51
18/21 38 8 46
Total 80 20 100
20%
DISTRIBUCIÓ PER SEXE
80%
home
dona
18-21
60%
14-15
1%
DISTRIBUCIÓ PER EDAT
16-17
39%
14-15 anys
16-17 anys
18-21 anys
2.2.5.- Pressupost del programa de medi obert: nombre d’usuaris,
pressupost assignat i , cost per usuari.
El programa de medi obert s‟ha desenvolupat durant l‟any 2008 a les quatre
illes , amb un total de 24 professional distribuïts entre els distints Ajuntaments
de les Illes, amb una inversió total de 1.550.000 euros.
21

Nº. usuaris Cost total Cost per usuari
P. Medi obert 1006 1.560.000,00 1.560,70
2.2.6.- Avaluació de la línea d’actuació.
L‟avaluació del equip de mediació de medi obert es basa en el recompte de les
mesures que anualment s‟executen.
L‟augment anual del nombre de mesures junt amb l‟estabilització del recursos
dedicats als programes, fan que l‟equip de mediació estigui sotmès a una forta
pressió laboral, ja que des de la institució judicial s‟exigeix una acceleració en
l‟inici de les mesures de les sentencies imposades, fet que implica l‟elevació dels
ratis assistencials pels educadors.
22

2.3 INTERNAMENT EN CENTRES DE MENORS
2.3.1.- Col·lectiu d’atenció
Menors i joves amb mesures judicials d‟internament d‟acord amb la Llei
orgànica 5/2000, reguladora de la responsabilitat penal dels menors,
modificada per la Llei orgànica 8/2006.
Les mesures d‟internament que poden imposar els Jutges de Menors,
ordenades segons la restricció dels drets que suposen , són les següents:
Internament en règim tancat. Les persones sotmeses a n‟aquesta mesura
residiran en el centre i realitzaran en el mateix les activitats formatives,
educatives, laborals i d‟oci.
Internament en règim semiobert. Les persones sotmeses a n‟ aquesta
mesura viuran en el centre, però podran realitzar fora del mateix alguna o
algunes de les activitats formatives, educatives, laborals i d‟oci establertes
en el programa individualitzat d‟execució de la mesura. La realització
d‟activitats fora del centre quedarà condicionada a l‟evolució de la persona
i al compliment dels objectius prevists en las mateixes, podent el Jutge de
Menors suspendre-les per un temps determinat, acordant que totes les
activitats es duguin a terme dins el centre.
Internament en règim obert. Les persones sotmeses a n‟ aquesta mesura
realitzaran totes les activitats del projecte educatiu en els serveis
normalitzats de l‟entorn, residint en el centre com a domicili habitual, amb
subjecció al programa i règim intern del mateix.
Internament terapèutic en règim tancant, semiobert, o obert.
Permanència de cap de setmana en centre. Les persones sotmeses a n‟
aquesta mesura estaran al centre un màxim de 36 hores entre l‟horabaixa o
nit del divendres i la nit del diumenge, excepte els temps que hagin de
dedicar a les tasques socioeducatives assignades pel Jutge i que s‟hagin de
fer fora del lloc de residència.
2.3.2.- Línies d’actuació
Les mesures d‟internament responen a una major perillositat, manifestada
en els fets comesos, caracteritzats en la majoria de casos per la violència, la
intimidació o el perill per a les persones. L‟objectiu prioritari d‟aquesta
mesura es disposar d‟un ambient que proporcioni les condicions educatives
adequades per tal que el menor pugui reorientar aquelles disposicions o
deficiències que han caracteritzat el seu comportament antisocial, quan per
això sigui necessari, al manco de manera temporal, assegurar l‟estància de
l‟infractor en un règim físicament restrictiu de la seva llibertat. L‟
internament ha de proporcionar un clima de seguretat personal per a tots
els implicats, professionals i menors infractors, el que fa imprescindible que
les condicions d‟estància siguin les correctes pel normal desenvolupament
psicològic dels menors.
23

La Direcció General de Menors i Família disposa de dos centres específics
per a menors infractors per a l‟execució de les mesures privatives de llibertat
i les mesures cautelars d‟internament:
Centre socioeducatiu “Es Pinaret”, ubicat a Es Pont d‟Inca (Marratxí), amb
una capacitat màxima de 38 menors
Centre socioeducatiu “Es Fusteret”, ubicat a Palma, amb una capacitat
màxima de 8 menors
Aquests centres són gestionats per la fundació “Institut socioeducatiu S‟
Estel” adscrita a la Direcció General de Menors i Família.
A més d‟aquests dos centres, l‟ esmentada fundació també gestiona un “Pis
d‟Incorporació Social” on s‟executen les mesures d‟internament en règim
obert i de convivència, amb una capacitat màxima de 8 places.
2.3.3.- Població atesa
2.3.3.1. MESURES D’INTERNAMENT
(*) (Les dades corresponen a la suma de les mesures que s‟estaven executant el
dia 01 de gener de 2008, més les efectivament iniciades al llarg de l‟any, encara
que no hagi finalitzat l‟execució)
Mesures en execució 2008 (*)
Homes Dones
14-15 16-17 18-21 14-15 16-17 18-21
Internament en règim
tancant
6 15 1 0 0 0
Internament en règim
semiobert
12 46 12 2 2 0
Internament en règim
obert
0 1 2 1 3 0
Internament terapèutic 2 9 2 1 0 1
Permanència cap setmana 0 6 10 0 3 0
Convivència grup educatiu 0 2 0 0 0 0
Total 20 79 27 4 8 0
Mesures cautelars
Homes Dones
24

Mesures cautelars 14-15 16-17 18-21 14-15 16-17 18-21
Internaments en centres
de menors
5 30 1 0 1 0
Mesures notificades 2008
Homes Dones
14-15 16-17 18-21 14-15 16-17 18-21
Internament en règim
tancant
8 24 1 0 0 0
Internament en règim
semiobert
14 62 13 2 3 0
Internament en règim
obert
0 1 2 1 3 0
Internament terapèutic 3 14 2 1 0 0
Permanència caps de
setmana
0 6 10 0 3 0
Convivència grup educatiu 0 2 0 0 0 0
Total 2 5 109 28 4 9 0
2.3.3.2 . TIPOLOGIA DELS NOSTRES USUARIS
(El total de mesures enumerades als quadrants anteriors corresponen a un
total de 151 menors diferents, dels quals es descriuen les següents
característiques):
a. Edat a l‟ingrés i sexe:
b. Lloc de naixement:
Edat 14 15 16 17 18 19 20 TOTAL
TOTAL 7 19 54 46 18 5 2 151
Homes 7 15 50 42 18 5 2 139
Dones 0 4 4 4 0 0 0 12
Espanya 95
Països UE 4
Europa no UE 1
Africa 2
Magrib 14
25

c. Lloc de residència a l‟ingrés:
Sudamèrica 35
TOTAL 151
Palma 95
Resta de Mallorca 38
Menorca 6
Eivissa 11
Altres 1
TOTAL 151
2.3.3.3. Cost per usuari , distribució del pressupost per municipi, pressupost
assignat,..
El programa d‟internaments s‟ha desenvolupat durant l‟any 2008 a les Illes
Balears , amb un total de tres centres ubicats a l‟Illa de Mallorca (Es Pinaret, Es
fusteret i el Pis de convivència), amb una inversió total de 5.100.000 euros.
Nº. usuaris Cost total Cost per usuari
P. Centres 151 4.936.290,00 32.690,66
2.3.4.- Avaluació de la línea d’actuació
Al llarg de l‟any 2008, la DGMF va atendre 151 menors i joves en els centres
socioeducatius.
L‟ evolució des de l‟entrada en vigor de la Llei 5/2000, dels menors i joves
atesos als centres socioeducatius, sempre ha estat d‟augment, excepte entre
l‟any 2003 i 2004 que per primera vegada es va produir un descens.
En relació al règim d‟internament que continua predominant , és el semiobert.
26

2.4 ATURA’T
2.4.1. Definició del col·lectiu sobre el qual s’actua
Descripció del col·lectiu
Aquest programa es dirigeix a menors i joves, als quals se'ls ha imposat una
mesura judicial de les quals estableix la llei orgànica 5/2000, reguladora de la
responsabilitat penal dels menors i joves i que han estat derivats al programa
pel responsable de l'execució de la mesura.
Durant l'any 2008 s'han rebut demandes corresponents a 18 casos, dotze dels
quals estan oberts, quatre romanen pendents de valorar la seva inclusió al
programa, i dos han estat tancats abans de finalitzar l'any.
En el moment de la derivació, la majoria dels joves resideixen en centres
complint mesures d'internament motivades pels diferents tipus d'abusos.
En relació a l'origen dels joves derivats, resulta significatiu que el 50% d'ells
són d'origen extracomunitari, tenint com referència patrons culturals,
normatius i fins i tot religiosos que mereixen una atenció especifica.
Els divuit joves són de sexe masculí en edats compreses entre 14 i 19 anys.
Problemàtiques que els afecten
El col·lectiu de menors i joves atesos presenta característiques comunes
identificades en la literatura científica com patrons disfuncionals de les
conductes sexuals, baixa autoestima, dèficit en habilitats socials, dificultat per
a establir vincles, percepcions distorsionades cap als altres o cap a la
sexualitat, baixa capacitat d'empatia, dificultats de regulació emocional i de
autocontrol.
Respecte de les famílies, vam observar amb freqüència la falta de rols definits,
falta de formació i informació sexual, límits difusos en relació al
comportament sexual, sistemes de creences errònies quant al rol femení, el
consentiment i el paper actiu de la dona en les relacions.
En un nombre considerable de famílies es constaten situacions que han
suposat un impacte emocional molt important en la vida dels joves, per
exemple: ruptura dels vincles familiars (emigració, ruptura de la parella, etc.)
episodis de violència intrafamiliar, desatenció de les necessitats afectives i
emocionals, sospites d'abusos acompanyats de secrets familiars.
2.4.2. Línies d’actuació
L'abús sexual de la infància i adolescència és un fenomen cada vegada més
present en la nostra societat, sent una qüestió que concerneix a tots els
27

ciutadans i institucions, tant públiques com privades, i fa necessària
l'engegada d'accions des d'un enfocament global i integral.
L'absència de programes específics en la nostra comunitat justifica la creació
d'un recurs que permeti l'avaluació i el tractament de joves agressors sexuals
en l'àmbit de la justícia juvenil.
El Programa ATURA‟T pren com a referència l'acreditada experiència del
programa NIAP (Northside Inter-Agency Project), creat en l'any 1990,
sustentat en un model d'intervenció holística enfront dels de reclusió i
separació de la comunitat.
Aquesta Direcció General de Menors i Família al desenvolupar aquest
programa, té com a objectiu reduir la reincidència dels menors i joves que han
comès abús sexual, aconseguir la seva reeducació i reduir el numero de
potencials víctimes.
Per a tal fi, des de l'any 2007 es va iniciar un procés de formació destinat a
diversos professionals de la DGMF i la Fundació S‟Estel, amb l'objectiu de
preparar els professionals en el maneig del model d'avaluació i tractament
específic AIM-2 (Printer i altres, 2007), dirigit a menors i joves abusadores
sexuals.
Durant l'any 2008 es dissenya el programa, es crea l'equip multidisciplinari i
s'inicia la intervenció especialitzada, a partir del mes de gener del mateix any.
S'ofereix així una resposta justificada per l'augment de denúncies d'abusos
sexuals comeses per menors i joves i rebudes en el sistema de justícia juvenil.
Les diverses investigacions en el camp permeten afirmar que, en la trajectòria
coneguda de abusadores adults, gairebé la meitat d'ells es van iniciar en
conductes abusives durant la seva adolescència i que aquest comportament va
anar creixent amb freqüència i gravetat (Rich, 2003).
Les experiències de tractament en l'etapa de l'adolescència indiquen que és
possible obtenir majors èxits en aquest tipus d'intervenció especialitzada,
procurant que el jove es responsabilitzi de l'acció comesa i aprengui a prevenir
la reincidència.
2.4.3. Beneficiaris i activitats
De formació de l’equip
Aquest equip s‟ha format, durant un període de 2 anys, per poder actuar d‟una
manera cautelosa i amb les limitacions a priori que ens hem trobat amb la
trajectòria professional en aquest camp; si bé destacar per part de tot l‟equip
la gran motivació, i expectatives creades respecte al treball resultant i el poder
28

seguir amb el formador que actua de supervisor de tots els casos entrants a
ATURA‟T.
Kieran McGrath, exsubdirector de la Unidad St. Clare‟s en el Children‟s
University Hospital, Temple Stret, Dublín, especialitzada en l‟avaluació de
l‟abús sexual i President del Comité Director de NIAP (Northside Inter-Agency
Project), unitat de tractament d‟adolescents que abusen sexualment. En
l‟actualitat i des de gener del 2006 treballa exclusivament en pràctica privada
com a consultor i especialista en l „àrea de l‟abús sexual infantil.
L‟objetiu general ha sigut dotar als professionals de coneixements i habilitats
bàsiques en l‟avaluació de menors agressors sexuals.
Els objectius d‟aprenentatge, han estat:
Les principals línees dels problemes de definició i les teories explicatives
de l‟abús sexual d‟adolescents
- La problemàtica de la definició
- La filosofia de la intervenció
- Teories explicatives de l‟abús sexual de adolescents
Las conductes sexualitzades i la seva problemàtica
- Comportaments de nins respecte a conductes sexuals
- Distints nivells d‟alerta: un esquema per entendre i respondre
adequadament a les conductes sexualitzades
- Treball en parelles per a distingir conducta normal i conducta
problemàtica sexualitzada: aplicació casos reals
La problemàtica de la multiplicitat de factores que influeixen en la
motivació i el manteniment de l‟abús sexual.
- Panoràmica general
- Anàlisis de motivacions per categories
- L‟ús del Cicle de Kolb a l‟anàlisi de casos
- Treball en parelles sobre aplicació i anàlisis de motivacions en
casos reals
- Cóm treballar amb els pares: la importància de la cooperació
parental
- Avaluació d‟elements de la família que augmenten el nivell de risc
pels menors agressors
- Aspectes de la cooperació parental en los casos reals
L‟ús del “Chile Sexual Behaviour Index” (CSBI). (“qüestionari de
Conductes Sexuals infantils”).
- El gran desafío: la negació de l‟abús sexual
29

- La negació dels abusadors adolescents sexuals: ¿cóm abordar la
negació?. Estratègies per a lograr que l‟adolescent ho admiteixi.
Conseguint el “Sí, jo ho vaig fer”.
- Avaluació i el tema dels límits de la confidencialitat
- Treball en la negació en casos reals
L‟ús del model d‟Avaluació de Risc: “AIM 2”
- Un enmarc inter-institucional per a l‟avaluació
- El continu de factors de preocupació (alerta) i de factors positius
(punts forts)
- Estructura bàsica d‟un bon informe d‟avaluació de risc.
Formació avançada
Revisió del temes bàsics
“Síndrome de l‟acomodació de l‟abús sexual
metodologia i preparació d‟ informes
El paper del terapeuta en els temes de confidencialitat: drets de
l‟agressor i drets de les víctimes
Cóm se prepara el terapeuta per a realitzar l‟entrevista
Maneig de casos
Tot això amb sessions de formació avançada en forma de seminaris adaptats a
les necessitats específiques del grup.
Utilitzant les tècniques d‟escenaris de caos, Role-playing, discussions de grup,
treballs específics de grup, exercicis experiencials.
Estudi de casos. Entrenaments en habilitats d‟anàlisi i avaluació
Utilització del modelo AIM per avaluar el risc i necessitats
Reunions de treball en grup i individuals per a determinar quin cas és el mes
apropiat per començar. Anàlisi del cas, disseny d‟accions a seguir, assignació
de tasques.
Els professionals s‟entrenaran en entrevistes als pares i al jove (grabació en
video de les entrevistes a pares i jove per el seu anàlisi i treball de supervisió en
grup i individual)
Anàlisis de la informació
Preparació de l‟informe
Supervisió estructurada y continuada en casos reals
L‟objectiu addicional, ha sigut que tots els professionals ens inicia‟m en l‟ús de
l‟AIM d‟evolució amb casos reals exposats per cada un dels professionals
30

integrants en el grup, a mes de ser avaluats de manera supervisada i podent
treure una avaluació detallada per ésser utilitzada en la presa de decisions i en
la planificació de la intervenció con cada jove.
L‟eina primordial del nostre treball es troba en el model d‟avaluació AIM, guia
que pretén proveir d‟una referència a aquells entrenats en utilitzar valoracions
inicials AIM. Se presuposa que els professionals que utilitzen aquest model
hauran estat formats per entrenadors AIM autoritzats per utilitzar l‟eina
d‟avaluació inicial AIM.
Idealment aquests s‟hauran entrenat en utilitzar el model d‟avaluació AIM2
però como a mínim els professionals han d‟haver estat entrenats en l‟ús del
model AIM original.
La versió del model actualitzat està dissenyada per ajudar en les primeres
valoracions de joves amb un nivell educatiu mitjà, amb una franja d‟edat
compresa entre 12 i 18 anys, els quals han abusat sexualment d‟altres en una o
mes ocasions. El model no està dissenyat ni provat per a la seva aplicació en
dones, nins, inferiors als 12 anys o joves amb discapacitat.
El model AIM “, continua basant-se en els quatre camps: desenvolupament,
família, entorn, historial delictiu. D‟aquesta manera es vincula amb el procés
Core Assessment utilitzat en la Safeguarding Children, on es centren en els primers
tres camps, i l‟eina ASSET utilitzada en el forum Youth Justica, on el focus s‟estén
al quart camp. D‟aquesta manera s‟intenta que el model sigui rellevant per els
dos sistemes i contribueixi als coneixements dels professionals d‟ambdós
entorns.
El model AIM2 utilitza el Nivell de Supervisió requerida per a diferenciar a
aquells que les puntuacions indiquen que, basant-se en aquesta investigació,
tenen més probabilitats de cometre mes abusos, que aquells que en tenen
menys.
De coordinació interna de l'equip
L'equip es reuneix una vegada a la setmana, per tal de programar el treball,
revisar casos i organitzar el funcionament del programa Atura‟t.
Mensualment rebem la formació i supervisió per part de Kieran McGrath,
alhora que contem amb la seva disponibilitat via telefònica i per correu
electrònic.
De coordinació externa
S'han establert canals de comunicació amb les diferents seccions, programes
de la Direcció general de Menors i Família i amb els referents dels centres,
dependents de la Fundació s‟Estel.
31

Aquests canals han anat variant al llarg de l'any amb la finalitat d'optimitzar el
sistema, sense aconseguir en tots els casos aquest objectiu. Ens referim a canvis
en els criteris de derivació de casos, de tramitació d'informes, de cites per a
entrevistes amb menors i els seus tutors o a trobar un interlocutor en els
centres.
Quant a serveis externs ens hem coordinat sobretot amb els serveis de
protecció de menors i família, equips tècnics de Fiscalia, Unitats de Salut
Mental Infanto-Juvenil o d'adults, altres serveis de menors i jutjats d'altres
comunitats autònomes, etc. Totes aquestes actuacions han estat puntuals i a
sol·licitud d‟Atura‟t, sense aconseguir reunions en xarxa. En algunes ocasions
ha estat impossible l'assistència d'alguns professionals implicats.
Activitats amb els menors
Entrevistes amb menors: 119
Entrevistes amb les famílies: 53
Informes emesos: 14
Informes enviats als jutjats de menors: 5
Reunions de coordinació: 20
Desplaçaments: 25
Viatges: 2 (València i Menorca)
Nº total de casos: 18
Oberts: 12
Tancats: 2
En procés: 4
Casos avaluats: 12
Casos no avaluats: 1
Casos pendents d'avaluació: 5.
Motiu de baixa en el programa:
Finalització de la mesura: 1
Rebutja el tractament: 1
32

PERSONES BENEFICIÀRIES PER SEXE, GRUP D'EDAT , RESIDÈNCIA I
ORIGEN
Sexe:
Homes : 18
Edat dels joves a 31/12/2008:
15 anys: 3
16 anys: 1
17 anys: 6
18 anys: 6
19 anys: 2
Beneficiaris per illa i municipi de residència
Per Illes :
Mallorca: 14
Menorca: 2
Eivissa: 2
Per municipis de residència :
Inca: 1
Campos: 4
Maó: 2
Palma: 5
Muro: 1
Sóller: 1
Llucmajor : 1
Eivissa: 2
Altra CA: 1
País d'origen:
33

Espanya: 9
Equador: 4
El Marroc: 2
Bolívia: 1
Senegal: 1
Polònia: 1
RELACIÓ AMB ALTRES INSTITUCIONS
Menors amb expedient obert en el servei de protecció de menors:
Acolliment familiar: 1
Guarda: 2
Tutela: 1
Relació prèvia de les famílies amb els serveis socials d'atenció primària: 3
ASPECTES SIGNIFICATIUS DEL DELICTE
Edat de comissió del delicte:
14 anys: 5
15 anys: 5
16 anys: 4
17 anys: 4
Qualificació del delicte
Agressió sexual: 7 (6 d'elles referides a violacions, una d'elles doble)
Abús sexual: 9 (7 d'ells referides a violacions)
Contra la prostitució i corrupció de menors: 1
Exhibicionisme i/o provocació sexual: 1
34

Sense mesura judicial: 1
Resulta rellevant que la majoria dels delictes (qualificats com abusos o agressió
sexual) es refereixen a violacions, un aspecte indicatiu de la gravetat de la
transgressió i rellevant en les conseqüències per a la víctima.
Tipus de mesures imposades:
Internament en règim tancat: 10
Internament en règim semi-obert: 4
Llibertat vigilada: 2
Tasques socioeducatives: 1
Sense mesura relacionada amb abusos: 1
L'opció adoptada majoritàriament des del sistema de justícia juvenil és la
imposició d'una mesura d'internament, en diferents graus de restricció de
llibertat.
Sentències amb referència a tractament terapèutic:
Inclouen tractament: 11
No inclouen tractament: 7
Admissió del delicte:
Ho admeten: 9
Ho admeten parcialment: 3
No ho admeten: 1
Pendent d'avaluació: 5.
35

DADES RELATIVES A LES VÍCTIMES
Sexe:
Homes: 4
Dones: 12
Un dels delictes fa referència a l'ús de pornografia infantil i un altre dels
delictes està pendent de judici (encara que les possibles víctimes són de sexe
masculí)
Edat de les víctimes:
4 anys: 2
8 anys: 1
9 anys: 1
11 anys: 1
12 anys: 2
13 anys: 5
14 anys: 2
17 anys: 1
Major d'edat: 1
- De les 16 víctimes de les quals disposem dades, tres d'elles presenten algun
tipus de discapacitat cognitiva.
- Dotze de les víctimes són menors de 13 anys.
Lloc de comissió de les agressions o abusos:
Via pública: 5
Domicili de l'agressor: 8
Domicili de la víctima: 5
Institucions públiques (centres de protecció): 2
Internet: 1.
Relació de proximitat entre agressor i víctima:
36

Víctima desconeguda per l'agressor: 3
Victimització per part d'un familiar: 4
Victimització per part d'un conegut: 10
Víctimes sense identificar (xarxa informàtica): 1
Un 75% de les situacions d'abús són protagonitzades per persones pròximes a
les víctimes, situades en l'entorn familiar o d'amistats properes (amics,
coneguts, ..).
La víctima rep tractament
Si: 9
No: 3
Es desconeix 5
Encara que la intervenció del nostre programa sigui directa amb l'agressor,
l'objectiu prioritari és minimitzar el risc de reincidència dels agressors evitant
víctimes en el futur.
De les dades que disposem cal esmentar que en la seva majoria, les víctimes,
són menors d'edat.
Desconeixem si existeix un protocol coordinat d'actuació amb les víctimes. La
intervenció terapèutica no està garantida en tots els casos, quedant subjecta a
la voluntarietat dels pares o de qui tenen la guarda i custòdia, a la possibilitat
de pagar-se un tractament privat o al seguiment que realitzin els serveis de
protecció de menors o els serveis socials d'atenció primària (en els casos que
intervinguin).
En els casos d'adolescents que han abusat en l'entorn familiar, la revelació i
denúncia no garanteix que els abusos no continuïn, especialment en famílies
on els abusos vénen reproduint-se d'una generació a una altra, carregades de
secrets i esquemes familiars molt rígids. En aquests casos, la desprotección per
a la víctima és encara major.
2.4.4. AVALUACIÓ DE LA LINEA D’ACTUACIÓ
S'han cobert les previsions de casos que l'equip tenia a l'iniciar l'any
37

Nº total de casos: 18
Oberts: 12
Tancats: 2
En Procés: 4
Casos avaluats: 12
Casos no avaluats: 1
Casos pendents d'avaluació: 5
Situació actual dels casos pendents de tractament:
Estan en situació prèvia al tractament cinc menors/joves derivats al programa.
S'està realitzant l'avaluació de tres d'ells, un altre dels menors està pendent de
sentència judicial ferma i l'últim al que es fa referència està pendent de
valoració psiquiàtrica.
Motiu de baixa en el programa:
Finalització de la mesura: 1
Rebutja el tractament: 1
Situació d'ALTA/BAIXA:
Tancats per finalització de programa: 1
Tancats a sol·licitud del menor i la seva família: 1
Pendent d'inclusió: 4
Oberts: 12
Nivell de supervisió requerida:
Alt : 4
Mitjà: 3
Baix: 5
No avaluat: 1
38

En procés: 5
2.4.5 Pressupost del programa ATURA’T: Nombre d’usuaris, pressuposts i
cost per usuari
El programa ATURA‟T S‟HA DESENVOLUPAT DURANT L‟ANY 2008 A LES
QUATRE Illes, amb un total se 7 professional a temps parcial i 1 assessor
tècnic, amb un pressuposts de 126000€.
Nº. usuaris Cost total Cost per usuari
P. ATURA‟T 18 126000,00 7.000,66
39

2.5 PROGRAMES DE D’INTEGRACIÓ SOCIAL I EDUCATIVA ALTER
2.5.1.- Definició dels col·lectius sobre els quals s’actua des de la direcció
general i situacions de necessitat o problemàtica que presenten.
a. Descripció del col·lectiu
Alter és un programa d‟integració social i educativa per a joves que duu a
terme la Direcció General de Menors i Família de la Conselleria d‟Afers Socials,
Promoció i Immigració, juntament amb la col·laboració de diversos
Ajuntaments de les Illes Balears i la Conselleria d‟Educació Innovació i Cultura.
Alter va destinat a joves de 14 a 16 anys que per qüestions diverses han perdut
l‟ interès pels estudis reglats o no s‟adapten al sistema educatiu ordinari i que
es presenta com a recurs alternatiu de pràctiques formatives bàsicament
preventives i vinculades a una formació pràctica i funcional.
b. Problemàtiques que els afecten
El principal problema és el risc d‟exclusió social i escolar, menors per als quals
tant les mesures ordinàries com extraordinàries aplicades als centres
d‟ensenyament secundari no han obtingut els resultats esperats.
2.5.2.- Línies d’actuació de la direcció general
El programa ALTER és una alternativa de pràctiques formatives adreçada a
joves de 14 a 16 anys, que presenten greus dificultats d‟adaptació a l‟entorn
escolar , tals com absentisme, conflictivitat, etc., derivades de condicions
especials de caràcter social, personal i familiar.
La finalitat del programa és aconseguir el retorn a l‟activitat acadèmica o bé a
l‟ inserció laboral.
Es tracta d‟una mesura extraordinària destinada a alumnes per als quals és
aconsellable una escolaritat compartida que s‟adapti més a les seves
circumstàncies socials i/o familiars.
a. Definició d’objectius de les línies d’actuació
- Aturar processos d‟aïllament i marginació mitjançant el suport tècnic
socieducatiu i formatiu adreçats a una futura incorporació laboral.
- Desenvolupar en cada jove, en la mesura de les pròpies possibilitats i
necessitats, programes d‟habilitats i competències pro-socials que
40

potenciïn procesos d‟autonomia personal, motivació, autoconcepte,
autoestima i iniciatives adients.
- Crear escenaris educatiu-formatius per a joves on es realitzin
aprenentatges bàsics, intrumentals, pre-laborals i socials necessaris, a
més a més de conduir-los al retorn a l‟ensenyança reglada a fi d‟ajudarlos
en la seva transició cap a la vida adulta.
- Creació d‟unitats formatives alternatives, en règim d‟escolaritat
compartida com a formació complementària per als alumnes de 14 a 16
anys d‟acord a
- l‟ establert i seguint els protocols d‟admissió de la Conselleria
d‟Educació Innovació i Cultura.
- Elaborar i dur a terme projectes els projectes formatius i curricular,
facilitant els processos d‟aprenentatge dels coneixements bàsics i
instrumentals.
b. Distribució global del pressupost.
El programa ALTER s‟ha desenvolupat durant l‟any 2008 a 21 municipis, amb
un total de 28 accions formatives distribuïdes entre els distints Ajuntaments de
les Illes, amb una inversió total per part de la Direcció General de Menors i
Família de 350.000 euros.
Per part de la Direcció General d‟Immigració s‟ha fet una inversió total de
200.000 euros, el que fa un pressupost global de 550.000 euros.
41

2.5.3.- Beneficiaris i activititats
Mallorca
Municipi Núm de
places
Activitats
Alcúdia 10 Perruqueria/
Mecànica/Jardineria/Comerç
Artà 7 Mecànica/elec-tricitat/comerç
Binissalem 7 Cuina/Mecànic/Fusteria
Capdepera 7 Fusteria/electrohidràulica/
comerç
Felanitx 10 Nàutica/Perruq/llanterner/Mnt
Instal./Arts gràfique/Informàtica/Xapa
Inca 14 Mecànica/Xapa i
pintura/perruq
Comerç/
Llucmajor/ Arenal 14 Mnt. Instal.lac/
Mecànica/Cam-
Brer/Cuina
Manacor 7 Fusteria/Mecànica/Cuina/Xapa
i pintura
Mancomunitat des 7 Perruqueria canina/Restau-
Pla
ració/Mecànica/Telecomunicac
Marratxí 7 Guarderia canina/Mecànic
/Estètica
Muro 7 Fusteria/Perruq/Mecànica/
Xap a i pintura
Palma 49 Electromecànic/Cuina/Cambrer
/Cuina/Xapa i
pintura/Mecànica/Informàtica/
Perruqueria/Estètica/Fusteria
metàlica/Restauració/Mecànica
motocicletes
Pollença 10 Arts gràfiques/Cuina/cambrer
/Manteniment d‟instal·lacions
Perruqueria/
Nàutica
Sa Pobla 7 Mecànica/Xapa
pintura/Fusteria/Perruqueria
i
Santanyí 7 Artesania
Sant Llorenç des
cardassar
7 Comerç/Perruqueria/
Estètica/Mecànica Motocicletes
42

Eivissa
Menorca
Descripció de la població beneficiària
-Total usuaris beneficiaris: 206
- Grups per sexe:
Al·lots: 169
Al·lotes: 37
Nombre de alumnes immigrants: 61
Percentatge que representa:38,19 %
Immigrants per sexe:
Al·lots: 51
Al·lotes: 10
Sant Josep 7 Mecànica/Electric/Arts
Plàstiques/Perruq
Sant Antoni de 7 Mecànica Motocicletes/
Portmany
Xapa
Instal.lacions
pintura/Mnt.
Santa Eulàlia des 8 Perruqueria Canina/Disseny
Riu
gràfic/Mecànica
Alaior 7 Instal.lacions Mobiliàries/
Fusteria alumini
/Mecànica
Ciutadella 7 Mecànica bicicletes/ Mnt.
Electrodomèstics/Perruqueria/
Mecànica automocio
- Cost per persona usuària directa del programa:
2200 euros per any i usuari
- Distribució del pressupost per municipi:
43

Municipi Núm de Pressupost per
places num. d’usuaris
Alcúdia 10 22.000 €
Artà 7 15.400 €
Binissalem 7 15.400 €
Capdepera 7 15.400 €
Felanitx 10 22.000 €
Inca 14 30.800 €
Llucmajor/ Arenal 14 30.800 €
Manacor 7 15.400 €
Mancomunitat des Pla 7 15.400 €
Marratxí 7 15.400 €
Muro 7 15.400 €
Palma 49 107.800 €
Pollença 10 22.000 €
Sa Pobla 7 15.400 €
Santanyí 7 15.400 €
Sant Llorenç des Cardessar 7 15.400 €
TOTAL 389.400 €
Mallorca
Eivissa
Sant Josep 7 15.400 €
Sant Antoni de Portmany 7 15.400 €
Santa Eulàlia des Riu 8 17.600 €
TOTAL 48.400 €
Menorca
Alaior
Ciutadella
7
7
15.400 €
15.400 €
TOTAL 30.800 €
(^) Nota:A aquestes quantitats s‟han d‟afegir les despeses de desplaçament
dels usuaris, així com les de material fungible, uniformes i material dels
mateixos.
La distribució per Illes és la següent
ILLES Despeses usuaris Despeses
Material
fungible/varis
Total per
Illes
MALLORCA 389.400 € 66.200 € 455.600 €
EIVISSA 48.400 € 8.400 € 56.800 €
MENORCA 30.800 € 6.800 € 37.600 €
TOTAL 550.000 €
44

Cal tenir en compte les despeses afegides en concepte del sou dels
educadors, aportades en aquest cas per cada un del Ajuntaments que
col·laboren amb la Direcció General de Menors per a l‟execució del
Programa ALTER, aquestes despeses varien en relació al tipus de contracte
que tinguin els esmenats educadors:
- Jornada completa: 35.000 €
- Mitja jornada: 25.000 €
2.5.4.- Avaluació de la línia d’actuació.
Plantegem fórmules d‟avaluació que permetin al Programa ALTER la
redefinició permanent del coneixement del context, la coherència dels discursos
inicials, les estratègies metodològiques i l‟ impacte de l‟acció en el context
inicial de partida i durant tot el procés.
Objectius:
Valorar els punts de partida i d‟arribada dels participants en les
accions previstes.
Identificar i definir problemes i necessitats de la població atesa i les
deficiències de les nostres actuacions respecte a aquells problemes i
necessitats, mitjançant una avaluació continua.
Valorar si la formulació d‟objectius s‟adeqüen a la situació de partida
i a la finalitat de les experiències.
Valorar l‟estratègia d‟intervenció, l‟organització i mitjans articulats en
la mateixa.
Identificar i definir els elements clau en el que respecta als recursos
necessaris i estratègies que els emmarquen.
Identificar i definir les característiques dels professionals idonis.
Valorar l‟ utilització i organització dels recursos que es plantegen.
Valorar la gestió interna del programa i dels procediments
d‟intervenció amb els usuaris en els distints àmbits.
Identificar i definir els elements clau dels mètodes, tècniques i estils
d‟intervenció a nivells de proposta i execució.
Valorar els resultats en els beneficiaris del programa.
Mesurar i valorar l‟ impacte en els beneficiaris de les intervencions i el
canvi produït degut a les mateixes.
Valorar la qualitat tècnica i humana de la intervenció i els nivells de
satisfacció.
Valorar els canvis produïts en els àmbits contemplats en els itineraris.
Metodologia de l’avaluació:
45

L‟avaluació requereix apropar-se adequadament a la realitat que
necessitem analitzar els aspectes concrets per les que s‟expressa cada
situació i procés.
La metodologia d‟avaluació utilitzarà diverses tècniques o instruments
d‟anàlisis i estudi:
L‟anàlisi documental dels projectes i memòries relatives a l‟acció
formativa, els plans i programes d‟actuació i els diversos registres de
l‟activitat.
Enquestes i/o entrevistes als joves i professionals implicats.
Estudi de casos, avaluant comparativament els de major i menor èxit.
Grups de discussió.
L‟avaluació està integrada en l‟acció duta a terme pels
professionals que la desenvolupen i al servei de la gestió,
organització, millora i aprenentatge del Programa. És una
responsabilitat compartida per tots els professionals, institucions
i empreses participants en la experiència. Durant el
desenvolupament de cada acció prevista en aquest Programa es
manté una autoavaluació no sistemàtica però si inicial, formativa
i sumativa, a través de les reunions dels equips de treball,
d‟assessorament i de gestió.
Dades de l’avaluació
Usuaris que han
finalitzat el
programa
Nota mitja Retorn Escolar Inserció Laboral
87 % 7,2 37 % 50%
2.5.5.- Pressupost del programa ALTER: nombre d’usuaris, pressupost
assignat i , cost per usuari.
El programa ALTER s‟ha desenvolupat durant l‟any 2008 a les quatre illes ,
amb un total de 3 professional aportats per la Direcció General de Menors i
Família, amb una inversió total de 550.000 euros.
Nº. usuaris Cost total Cost per usuari
P. Medi obert 206 550.000,00 2669,90
46

FAMÍLIA.
47

3.- FAMILIA
Des del Servei de Família s'impulsa i coordina les accions que desenvolupin
iniciatives que facilitin a la família o unitats anàlogues de convivència
incrementar la seva qualitat de vida, possibilitar el desenvolupament com a
espai de convivència, respecte mutu i tolerància. A on el seus membres es
sentin segurs i reconeguts.
S' intenten dissenyar mesures concretes d'actuació adequades a les diferents
realitats familiars de la comunitat autònoma.
Garantint que les diferents accions de les altres institucions públiques tingui la
coordinació necessària per fer un vertader tractament integral de la família.
Un dels objectius prioritaris del Servei és donar suport i prestar atenció a
famílies que es troben en situacions especials , de risc o maltractament infantil,
i amb la finalitat de prevenir que a aquestes situacions puguin degenerar en
exclusió social o desintegració familiar.
El servei de família compte amb les àrees següents
- Programa d'Orientació familiar
- Programa de prevenció de la violència familiar
- Programa de Mediació familiar
- Punt de Trobada
- Registre de parelles estables
Fa la Instrucció de les subvencions següents :
- Subvenció "Targeta nadó"
- Subvenció d'entitats de família sense finalitat de lucre
- Subvenció per a corporacions locals per a programes de famílies en situació
de risc (cofinançat amb el Ministeri d‟Educació, Política Social i Deports)
- Subvenció per a corporacions locals o empreses o associacions d'empreses
sense finalitat de lucre per a programes de primera infància (0-3 anys)
- Subvenció a entitats que donen suport i atenció a joves embarassades
Subscriu convenis amb
- Als Consells Insulars de Menorca i Eivissa per a famílies en situació especial
(cofinançat amb el Ministeri d‟Educació, Política Social i Deports)
- Al Consell Insular de Menorca per famílies monoparentals
- Als Consell Insular de Mallorca, Menorca i Eivissa per a la construcció
d‟escoles d‟educació infantil de primer cicle.
48

3.1- Programa d’Orientació Familiar
3.1.1-Definició dels col·lectius d’atenció
Es consideren beneficiaris diana les famílies que voluntàriament sol·liciten
informació, assessorament i/o orientació terapèutica per a resoldre dubtes i
dificultats que els generen malestar i un clar desajustament familiar.
Són familiars amb problemes de relació, amb moltes dificultats per exercir
els seus rols dins la família (parental, filial, de padrins i fraternal entre
d‟altres); greus mancances i disfuncions en la comunicació intrafamiliar i en
les dinàmiques familiars principalment per dificultats d‟enteniment entre
pares i fills; descontrol , conflictes i problemes per mantenir límits i
l‟estabilitat del sistema familiar amb un risc de ruptura de la família i
important deteriorament de la convivència familiar.
Dins el programa, se fa feina amb tots els membres que hi volen participar.
Els membres sobre els quals es prioritza la intervenció són els pares malgrat,
també se fa feina amb els menors en dificultat; germans/es, padrins i
parelles dels pares/mares, procurant de fer una intervenció centrada en el
sistema familiar i en les necessitats dels diferents membres.
Els menors de 8 anys no són atesos directament per aquest programa sinó
que es fa una intervenció indirecta treballant amb els familiars per
modificar conductes, actituds i relacions afectives i familiar-educatives dels
infants introduint canvis, modificacions, reparacions, estratègies en els seus
familiars.
Són famílies que provenen derivades d‟altres recursos principalment,
Educació, Centres de salut (Sanitat), Serveis Socials e Institucions de
menors i famílies o bé, acudeixen per iniciativa pròpia coneixent el
programa mitjançant diversos mitjans de difusió.
La població beneficiària del programa enguany ha està composta per 46
famílies i 88 familiars a Orientació Familiar.
Concretament, les famílies ateses a Orientació Familiar durant el 2008: 46
famílies de les quals continuaven 10 famílies, 33 famílies noves i 3 reobertes
dins l‟any i 88 familiars, dels quals 63 són beneficiaris nous i 25 familiars
continuaven el procés de l‟any anterior.
Enguany s‟ha contat amb un professional menys i s‟ha llevat la atenció
específica de orientació conjugal.
49

famílies famílies famílies
continuaven noves reobertes Totals
10 33 3 46
beneficiaris persones familiars
nous continuaven atesos
63 25 88
Al 2009 continuaran 28 famílies, 10 d‟ elles iniciaran el procés estant en
llista d‟espera i s‟han tancat al 2008 18 famílies.
3.1.2.Línies d‟actuació: Objectius Generals i activitats
La línia d‟actuació seguida per part del programa de Orientació Familiar,
ha vigilat els principis essencials del programa que giraven en torn a la
voluntarietat, la participació activa, la capacitat de decisió de la família, la
contextualització, la confidencialitat, la instauració i generalització dels
aprenentatges de tots els membres del nucli familiar. S‟ha potenciat la
intervenció activa del participants dotant-los de poder en la presa de
decisions en quant a la intervenció en aspectes com: els membres que volien
participar, la forma de les sessions individuals o conjuntes, les
problemàtiques que s‟havien d‟abordar, etc. sempre amb orientacions per
part del professional.
Respecte a la contextualització s‟ha procurat adaptar les intervencions a la
seva problemàtica concreta, intentant adaptar els recursos per als
pares/fills o crear-ne de nous, així com anar actualitzant els recursos
disponibles per a ells.
Pel que fa a la instauració i generalització dels aprenentatges, s‟ha intentat
adaptar-se a les necessitats i capacitats dels familiars en aspectes tan
subtils com nivell de comprensió i disponibilitat/interès en rebre materials
extres o complementaris als familiars, adaptació al màxim en funció de la
disponibilitat
50

DINS L’ATENCIÓ A FAMÍLIES:
Informar sobre diferents temes vinculats a la família o assessorar als
familiars en funció de les seves necessitats, les potencialitats i els objectius
pactats per a poder millorar la qualitat de vida dels seus membres,
consolidar i enfortir l‟estructura i les dinàmiques familiars.
A més de la informació facilitada durant les sessions s‟ha procurat
facilitar-los informació complementària i documentació sobre activitats
i aconteixements d‟interès per als familiars dins les Illes Balears, amb la
fi de potenciar la formació, informació i d‟introduir-los en la xarxa de
recursos de que disposen.
Com fa que un anys hem estat fent, s‟ha col·laborat amb la resta de
professionals del Servei de Família en les activitats del Servei de Família.
Enguany s‟ha treballat per canviar la pàgina web de família, traslladant i
renovant la informació continguda a la pàgina institucional de la
Conselleria d‟Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern Balear
(informació dels programes).
Així mateix se‟ls ha posat en contacte amb diferents recursos en funció
de les necessitats detectades i interessos manifestats, com por exemple
associacions de pares i mares dedicades a temes específics; recursos per
a joves; activitats d‟esplai per a famílies, centres de tractament
diversos…
51

Facilitar una intervenció especialitzada que els orienti i assessori,
individualment i/o familiarment, per a poder afrontar els problemes, els
conflictes i les dubtes que els desborden.
S‟ha donat impuls a la intervenció i atenció a famílies en conflicte amb
deteriorament en la convivència familiar però s‟ha extingit l‟atenció
específica que s‟oferia des de l‟any passat 2007 a l‟àrea conjugal,
d‟aquelles que acudien al Servei de família a causa de no disposar del
professional que el va recolzar l‟any passant, estimant-se oportú tornar a
centrar-se el programa, com al seus orígens, a l‟àrea de orientació
familiar intergeneracional, que es la que estava desbordant les
demandes d‟orientació familiar.
D‟altre banda el programa d‟orientació familiar ha continuat la tasca e
intervenció específica en problemes i dificultats de caire de relació
intergeneracional amb els diferents membres d‟una família que
voluntàriament han participat regularment al programa. S‟han treballat
temàtiques molt diverses entre les que destaquen: resituar als familiars
en el rol familiar que els correspongui, informar de les característiques i
peculiaritats del cicle vital de la família i del nivell evolutiu dels fills,
pautes parentals, la comunicació, afectivitat i la relació familiar, els
límits i la disciplina i responsabilitats familiars entre d‟altres.
Altres demandes realitzades han estat la desorientació per part dels
pares/tutors davant situacions conflictives i/o dificultats afectives i
relacionals específiques com a: situacions d‟absentisme de menors,
dificultats relacionals i afectives a agrupacions familiars en cas de
famílies immigrants i les dificultats als processos d‟adaptació, orientació
a processos de ruptura de parella per tal de minimitzar els efectes
negatius als familiars especialment dels fills menors, situacions de
violència de fills a pares, orientació a pares amb fills que han de complir
mesures judicials juntament amb els educadors de menors, abusos i
bullying juntament amb la feina de professionals d‟altres institucions,
serveis i associacions que ho treballen específicament... .
Assistència a xerrades i cursos de formació permanent del personal del
programa.
Seguir la problemàtica detectada per a corroborar l‟adequada evolució i
avaluar noves necessitats que podria presentar la família.
El procés dut a terme ha estat molt similar a anys passats, una fase
d‟acogida i recollida d‟informació, una més exhaustiva d‟orientació i
assessorament, una de seguiment on els espais de les sessions
d‟intervenció s‟espaien en el temps per a comprovar que se mantinguin
els canvis, aprenentatges realitzats i la situació familiar i a una darrera
52

fase, l‟avaluació dins la qual per una banda, participen els familiars amb
els que s‟ha intervingut tant del programa com dels resultats i feina feta i
d‟altra, per part de l‟orientador avaluant el perfil dels participants i
demandes realitzades durant l‟any.
Així mateix, es manté com a d‟altres anys la possibilitat que les famílies
que han finalitzat el procés o l‟han hagut de interrompre, puguin
realitzar noves demandes i reobrir processos amb l‟acord de l‟equip de
família, per tal de evitar recaigudes que desestabilitzin el sistema i
convivència familiar.
S‟ han seguit com a altres anys les següents línies d‟actuació:
Establiment d‟un període de seguiment, on s‟espaien les sessions
amb els familiars on es deixa un temps “de pausa” per que les
famílies puguin verificar que les millores aconseguides no tenen
un caràcter transitori sinó més permanent abans de que se
produeixi el tancament de l‟expedient.
Oferir a les famílies la possibilitat de participar en la presa de
decisions de resolució del procés d‟intervenció succeït,
assenyalant els canvis i millores produïdes; els possibles itineraris
a seguir, les dificultats presentades; el moment de tancament i
desvinculació del professional, la possibilitat de reprendre el
contacte si en sorgiren eventualitats finalitzant amb la valoració
del programa i dels resultats del mateix.
Contactes i interrelació amb els professionals d‟altre serveis i
centres per a globalitzar, unificar criteris i optimitzar la intervenció
realitzada.
Avaluació qualitativa i anàlisi estadístic de les intervencions
realitzades: temàtiques treballades, rol dels membres familiars
amb qui s‟ha treballat, demandes realitzades…
Aplicació d‟instruments i eines diverses d‟avaluació així com el
qüestionari final de satisfacció dels usuaris que finalitzen el
programa d‟orientació, elaboració fitxa síntesis i sol·licitud del
programa.
Contactes telefònics amb les famílies.
Assistència a Jornades, cursos i seminaris per analitzar i compartir
estratègies per resoldre les problemàtiques actuals de les famílies i
els joves de Balears oferides per diferents entitats.
Revisió i difusió de la informació publicada, particularment,
ressaltar el canvi a la pàgina web.
53

Orientar a les parelles amb dificultats amb les seves relacions i amb
carències d‟habilitats adequades per un òptim desenvolupament de la
relació.
Aquest objectiu passa a esser secundari com als seus orígens, es a dir , la
intervenció que s‟ofereix és una orientació superficial del tema de parella
i sempre que estigui incidint notòriament en les relacions
intergeneracionals. En cas de necessitar un recurs més especialitzat,
igual que a altres situacions/temàtiques s‟ha procedit a la derivació al
recurs pertinent.
I- FASE DE RECOGIDA D’INFORMACIÓ I
PLANIFICACIÓ D’OBJECTIUS I ITINERARI
� Facilitar la acogida
� Crear clima confiança
� Determinar la motivació i necessitats
� Aconseguir un compromís i objetius de feina
III- FASE DE SEGUIMENT
� Mantenir la relació amb la família.
� Potenciar la relació amb altres professionals.
� Insertar la famila dins la xarxa de serveis
comunitaris.
� Facilitar l’acces a la documentació per a
enfortir els aprenentatgesa la família.
� Acordar la desvinculació progressiva del
profesional i finalitzar el proces d’ intervenció
Al marge de l’atenció directa les famílies :
Col·laborar amb diferents institucions i professionals, complementar i
coordinar millor les intervencions per a evitar duplicacions innecessàries.
Aplicació i modificació de protocols de derivació al programa.
Xerrades de difusió en diferents Institucions, entitats socials, educatives i sanitàries
facilitant l’intercanviï d’ informació entre els professionals.
Xerrada informativa a alumnes de pedagogia i psicopedagogia de la Universitat de
les Illes Balears.
Reunions de xarxa, a intervencions conjuntes amb famílies.
II- FASE D’ORIENTACIÓ I/O ASSESSORAMENT
� Revisar i avaluar el procés
� Establir prioritats
� Valorar i/o realitzar diagnostic socioeducatiu o
imprensió diagnòstica (conyugal)
� Realitzar intervencions orientatives
� Revisar i controlar objetius i itineraris
IV- FASE D’AVALUACIÓ
� Analitzar les dades obtingudes.
� Revisar les prioritats.
� Formular aportacions de millorra del servei.
� Difondre els resultats.
Recopilar, compartir i elaborar recursos per a famílies i professionals,
compartir informació amb altres entitats que treballen en la mateixa línia.
54

Eliminació pàgina web de família i col·laboració a la nova pàgina de la Conselleria
d’Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern Balear per a la difusió del
programa i de les activitats del Servei de Família
Actualització a principi d’any 2008 de la Guia d’ajuts i prestacions a la família a la
pàgina web, amb la intenció que al 2009 s’editi una específica per a famílies amb
infants menors de 3 anys.
Organització, participació i difusió de les activitats commemoratives del Dia de la
família 2008 amb la presentació d’una xerrada per a professionals i familiars
“família, educació i valors” a càrrec de Maria José Díaz Aguado.
Difondre els resultats obtinguts i els materials orientatius.
Recerca de possibles enllaços de pàgines web d’interès familiar
Elaboració de les memòries de la Direcció General de Menors i Família i de l’antic
Ministeri de treball i Afers Socials.
Recopilació de legislació específica de família estructurada en temàtiques diverses.
Aportar suggeriments per a la formació permanent dels professionals que
treballen amb famílies.
Unes de les temàtiques proposades des d’orientació han estat el tractament de la
confidencialitat a la feina amb famílies, legislació instruments, estratègies i
actuacions per tal de garantir-la i altres pautes d’actuació amb famílies amb joves
implicats a bandes llatines.
Recopilació i difusió entre els professionals de la Direcció General de
Menors i Família de tots aquells cursos relatius a intervenció amb menors i
famílies.
Enguany s’ha fet una feina important per a garantir la arribada i participació dels
professionals de família en activitats de formació permanent. Els mitjans més
utilitzats han estat la recogida i redistribució de missatges electrònics, el plafó
informatiu, reunions d’equip... S’ha aconseguit una difusió més metòdica, establint
criteris per a la selecció, creant espais comuns per a la seva difusió per part dels
assistents garantint un major aprofundiment dels coneixements,compartir
experiències i dubtes a les reunions per tal de supervisar la intervenció amb el
recolzament de l’equip
Col·laboració a la difusió Pla de formació 2008 MTAS Programa Infància i
Família, proposant nous cursos de formació permanent per als professionals de
família.
55

El pressupost d’aquest programa ha estat de 45.664,42 €
3.1.3.Beneficiaris i activitats realitzades
Respecte a les famílies:
Els resultats obtinguts al 2008 denoten que el rol majoritari dels
participants han estat la mare(39%), a continuació els fills (35%), pare
/15%), parella del pare o de la mare (9%) i altres. El tipus de família que
s‟ha atès amb un major percentatges han estat les famílies reconstituïdes
(25%), famílies nuclears (19%) immigrants o joves (15%), seguides de
monoparentals i nombroses. Analitzant els participants per sexes han estat
bastant equilibrat dones (57%), essent un poc més de la meitat d‟ells els
que es troben entre 36 a 51 anys.
56

Analitzant l‟edat dels participants per grups quinquennals, destaquen els
grups: 46-50 anys (21%), 36-40 anys (17%) i 41-45 anys (10%) pares/mares
de mitjana edat i els grups de 11-15 anys (14%) 16-20 anys (11%) i 6-10
anys (7%) format pels menors/fills atesos adolescents i preadolescents
coincidint amb els criteris prioritaris d‟inclusió d‟intervenció directa dels
menors
En quant als municipis de Mallorca destaca Palma, amb la meitat dels
usuaris i la resta de beneficiaris queden repartits por tota la illa: Binissalem,
57

Inca, Sineu, Capdepera sumant entre ells altre 26% i altres pobles com:
Bunyola, Escorca, Campanet, Sencelles, Ariany, etc.
Respecte, als resultats del perfil de les famílies demandants d‟orientació
familiar, es conclueix que les famílies segueixen venint derivades per
diferents institucions principalment per la Conselleria d‟Educació, si be
enguany ha agafat força els Centres de Salut com a derivants, seguits de
Serveis Socials, i d‟Institucions Insulars de l‟àmbit del menor i la família, i
els derivats per particulars (molts d‟ells, per altres familiars que prèviament
han estat atesos). Si be els percentatges de categorització de la procedència
són molt similars, estant bastant distribuïda la forma d‟accedir al
programa.
Si recordam l‟evolució, al 2006 la procedència principal era Justícia, al 2007
Educació i ara segueix al 2008 Educació però molt seguida de centres de
Salut. En quant a Serveis Socials i a institucions de l‟àmbit del menor i la
família (Consell Insular)
58

Respecte als menors:
Perfil dels menors: Els menors pels quals es sol·licita orientació compleixen
les següents característiques (si be s‟ha de dir que generalment no s‟atenen
directament nins menors de 7 anys, sinó que s‟intervé principalment amb la
resta de familiars).El bloc principal d‟intervenció dels menors damunt els
quals se sol·licita ajuda són principalment el col·lectiu d‟adolescents.
Aquest gràfics incloïen els menors d‟intervenció directa i indirecta, essent el
total de 59 menors. Enguany s‟ha superat la previsió que s‟havia fet
d‟atenció tant directa com indirectament.
Menors intervenció indirecta 26
Menors atenció directa 33
TOTAL MENORS 59
59

Respecte a la feina realitzada:
Les temàtiques més treballades, fruit en part dels criteris d‟entrada/inclusió
al programa han estat el rol parental, la disciplina, la comunicació i la
relació paterno-filial, seguit d‟altres bastant sol·licitades com agressivitat i
conflicte, afectivitat i estrés i mentides i/o desconfiança, entre d‟altres.
En quant a la situació d‟aquestes famílies a final d‟any, se conclueix que el
40% segueixen actius (fruit en part, del temps d‟espera abans de poder esser
atesos), un 22% s‟han quedat pendents a llista d‟espera i un 17% han
conclòs la intervenció per fi d‟intervenció, derivació o interrompre per
millora. Destacar que sols ha renunciat el 4% de las famílies, essent una
dada molt positiva del programa.
62

3.1.4.Avaluació de la línea d‟actuació
INDICADORS QUANTITATIUS:
L‟anàlisi quantitatiu del programa, s‟ha anat elaborant al llarg de l‟any amb la
recollida de dades de taules estadístiques que contemplaven paràmetres i
indicadors d‟avaluació adaptats al programa, possibilitant una valoració
quantitativa posterior.
L‟anàlisi i gestió de les dades obtingudes arrel de la valoració estadística es
varen basar en els següents indicadors quantitatius:
Dades comuns del Programa d‟Orientació Familiar
Nombre de famílies ateses: 46
Nombre de familiars: 88
Nombre de sessions: 302
Nombre d‟expedients de l‟any anterior: 10
Nombre d‟expedients nous: 33
Nombre d‟expedients reoberts:3
Nombre d‟expedients tancats: 17
Nombre de temàtiques treballades: 19
Nombre de reunions d‟equip: 38
Nombre de reunions de coordinació: 20
Nombre de orientacions telefòniques: 46
Grau de consecució d‟objectius: mitjà – alt
Taxa de cobertura de la demanda:
36 *100/46=78,26% de famílies
88*100/103=85,43% de familiars (tenint en compte, els familiars que
demandaren i s‟han quedat a llista d‟espera).
Malgrat s‟ha contat amb un professional menys s‟ha incrementat notablement
el nombre de sessions per atenció directa dels familiars, això ha estat possible
63

per què s‟han limitat les activitats del Servei de Família fora de l‟atenció directa
dels familiars i s‟ha contat amb noves sales d‟atenció.
Dades sociodemogràfiques i perfil de la demanda (Orientació
Intergeneracional)
Els indicadors d‟avaluació que s‟han analitzat i registrat per la posterior
valoració quantitativa i qualitativa de les dades recollides, són els següents:
� Respecte a les famílies:
o Rol dels familiars que participen a orientació, tipus de família,
nombre de membres que hi participen, sexe del participants, edat
dels participants, categorització de la procedència, procedència
del demandant, iniciativa de la demanda, municipi i sector on
viuen els participants,.
� Respecte als menors:
o Edat dels menors, procedència dels menors, rendiment acadèmic,
absentisme escolar, consum de tòxics, nivell d‟estudis.
� Respecte a la feina realitzada:
o Temàtiques treballades, situació familiar a final d‟any.
Respecte a la valoració de l‟aplicació d‟instruments d‟avaluació com el
qüestionari de satisfacció dels usuaris que finalitzen el programa, alguns dels
indicadors quantitatius que s‟han analitzat i valorat són els següents: actitud
de l‟orientador, voluntarietat, material de feina elaborat, acondicionament del
local i sala, tasques encomanades, objectius plantejats, eines utilitzades,
capacitat per motivar, resolució de demandes, durada del procés i de les
sessions.
Las eines més utilitzades pels professionals han estat les entrevistes
individuals, parentals i dels grups familiars, passació d‟instruments
d‟avaluació, materials educatius elaborats per als pares/familiars, revisió de
documentació i discussió en sessió, joc de rol i anàlisis de conflictes
familiars entre d‟altres.
Per a la valoració i seguiment del treball amb les famílies s‟establiren
reunions periòdiques amb l‟equip multidisciplinar del programa i se va
potenciar la coordinació amb altres professionals i institucions implicades
des de la xarxa de recursos.
Fora de l‟atenció directa amb les famílies: realització de millores en els
instruments utilitzats, formulació de propostes per a la participació e
interrelació de familiars en les activitats educativo-culturals de l‟entorn,
anàlisis de les necessitats, propostes de formació per a professionals en
funció de las necessitats formatives detectades en l‟equip ….
A més de l‟atenció directa s‟ha col·laborat en altres feines del Servei de
Família, col·laboració en la pàgina web de família, en les activitats
commemoratives del dia de la famíli, difusió i recopilació de formació i
recursos, suport a estudiants interessats a l‟àmbit de família...
Dificultats de gestió i actualització informàtica i tractament de dades del
programa. Elaboració de nous materials de feina.
64

Enguany s‟ha fet molta feina en la per a sistematitzar els protocols
d‟entrada i el procés d‟entrada de demandes al programa així com de
suport per part de l‟equip de família en les intervencions realitzades. S‟ha
extingit l‟atenció de la intervenció a demandes específiques d‟Orientació
Conjugal per a optimitzar els recursos perquè en aquest programa hi havia
poca demanda i, per tant, el programa no ha comptat amb el professional
que realitzava aquesta tasca. Malgrat això els resultats d‟ Orientació
Familiar han incrementat la seva demanda i les sessions realitzades
comparant amb l‟any anterior, en part com a conseqüència de ampliar el
temps d‟intervenció directa vers la intervenció indirecta.
Per últim, la recuperació i millora de les famílies respecte al seu estat inicial
com a conseqüència del procés continuat d‟intervenció específica i la
participació i implicació dels familiars. La valoració de satisfacció dels
usuaris continua essent molt alta així com la valoració dels objectius i
temàtiques treballades a orientació familiar.
3.2. Programa de Prevenció de la Violència Familiar
3.2.1. Col·lectiu d‟atenció
La població beneficiària del programa està composta per aquelles famílies i
fills que presenten dificultats de convivència familiar amb situacions de
violència i actituds agressives per part dels menors cap als pares i/o tutors.
Es consideren beneficiaris diana els menors entre 12 i 18 anys amb actituds
agressives manifestes verbals o físiques cap a altres membres de l‟àmbit
familiar. Aquest menors i les seves famílies rebran ajuda tant si el menor ha
estat denunciat i te una sentència judicial de contingut terapèutic o socioeducatiu,
com si venen de manera voluntaria.
Les característiques comuns de les famílies ateses durant el 2008, responen
a la categoria dels problemes paterno-filial en els que l‟objecte d‟atenció
principal és el patró d‟interacció entre pares i fills, que du associat un
deteriorament clínicament significatiu de l‟activitat individual i familiar,
amb presència, en totes les famílies assistides, de agressions verbals de
freqüència i intensitat elevada i un tant per cent important de famílies que
han patit agressions físiques de fills cap als progenitors.
Són menors i famílies que provenen del circuit de Justicia Juvenil, Salut
Mental Infantojuvenil, Serveis Socials d‟Atenció Primària, Centres de Salut,
Serveis Educatius o que acudeixen per iniciativa pròpia coneixent el
programa per diversos mitjans de comunicació.
65

3.2.2. Línies d‟actuació
Objectiu General
L‟objectiu principal del Programa de Prevenció i Tractament de la Violència
Familiar és dur a terme una intervenció integral en nuclis familiars en els quals
hi hagi situacions de violència, i treballar des de l‟àmbit preventiu
(actualment prevenció secundària) i des de l‟àmbit rehabilitador, per aturar
la violència i reduir altres conductes desajustades dels menors cap als
progenitors i cap a la resta de la família.
—Objectius Específics Personals
Potenciar l‟anàlisi, identificació i la conscienciació de les situacions
problemàtiques i conflictives a nivell personal i familiar.
Aprendre habilitats socials bàsiques i avançades, prioritzant les de
comunicació i de resolució de problemes.
Ensenyar al menor estratègies d‟autocontrol i aconseguir un locus de control
intern pel que fa al comportament agressiu .
Promoure el pensament prosocial i el comportament assertiu.
Entrenar a l‟adolescent en autocontrol emocional, per aprendre a anticipar
situacions d‟agressivitat i conflicte utilitzant estratègies cognitives i
comportamentals per evitar-les.
—Objectius Específics Familiars
Dotar d‟habilitats parentals i habilitats socials comunicatives.
Reestructurar les relacions intrafamiliars.
Potenciar als pares la pràctica de disciplines congruents i ajustades a edat
del menor.
Potenciar el que la família faci us o cerqui fonts de recolzament social en la
comunitat o en altres familiars.
—Objectius Específics Socials
Fomentar les habilitats i destreses en l‟adolescent per poder millorar la seva
interacció e integració social.
Promoure noves estratègies de resolució de conflictes: negociació versus
confrontació.
El pressupost d‟aquest programa ha estat de 45.664,42 €
3.2.3. Beneficiaris i activitats
Activitats d’atenció directa a las famílies
Les activitats que es duen a terme quan un cas ingressa al Programa de
prevenció i Tractament de la Violència Familiar son:
Estudi del cas per part de l‟equip tècnic del programa.
Valoració diagnòstica de la família/menor i plantejament del pla d‟intervenció.
66

Implementació del pla d‟intervenció i seguiment del procés de treball amb cada
menor/família amb l‟aplicació de tècniques psicològiques específiques.
Tractament i orientació a la família en el afrontament de situacions de
violència de l‟adolescent cap a l‟adult.
Derivació, interconsulta i/o treball en xarxa amb altres serveis o recursos,
amb la finalitat d‟oferir una resposta integral al menor i a la seva família.
Altres activitats
Contactes amb institucions o entitats que desenvolupen la seva tasca en
l‟àmbit del menor o la família.
Coordinació i treball en xarxa amb altres professionals i serveis:
-Recursos Socials, Educatius o Sanitaris:
-Unitat de Salut Mental Infanto-Juvenil.
-Servei de Protecció de Menors.
-Departaments d‟Orientació i altres professionals de l‟entorn educatiu
(Conselleria d‟Educació i Cultura).
-Centres de Salut.
-Centres Municipals de Serveis Socials
- Educadors de Medi Obert i altres figures professionals de l‟entorn del
menor
Beneficiaris de les activitats realitzades
Dades de la població atesa
Al llarg de l‟any 2008 s‟ha atès a 27 menors i a les seves famílies. Les
variables que s‟han tingut en conte per a realitzar l‟anàlisi de la població
que ha consultat al llarg de l‟any son les següents: sexe del menor, edat del
menor, situació judicial, sexe i edat dels familiars atesos, i finalment
municipi de residència i serveis de procedència.
Beneficiaris per sexe i edat
Respecte als menor agressors
Per sexe
30%
70%
home
dona
67

Per edats
81%
0%4%
Cal destacar que la majoria de menors agressors que participen en el programa
de prevenció i tractament de la violència familiar son de sexe masculí,
concretament 19 de 27, enfront a 8 que son de sexe femení. En relació a la
franja d‟edat dels menors atesos al 2008, es contempla que el interval d‟edat
amb mes pes es el que va dels 16 als 20 anys, que representen el 81.48 %, la
resta menors estan en un 14.81% entre 11 i 15 anys, i en un 3.7% entre 6 i 10
anys.
En representació tabular, diferenciant per gènere i franges d‟edat:
Sexe Entre 0 i 5 Entre 6 i 10 Entre 11 i 15 Entre 16 i 20
anys
anys
anys
anys
Dones 0 1 0 7
Homes 0 0 4 15
Situació Judicial del menor agressor:
56%
15%
44%
0 a 5 anys
6 a 10 anys
11 a 15 anys
16 a 20 anys
Amb compliment de
mesura judicial
Sense mesura judicial
68

Destacar que encara que estiguin augmentant les denuncies de pares cap a fills
per delictes de violència familiar en el anys 2008 encara troben que els menors
agressor que acudeixen al nostre servei donant compliment a una mesura
judicial representen el 44% del total enfront al 56% que ho fan sense aquest
tipus de condicionament.
Respecte als familiars beneficiaris destaquem les dades següents:
Per rol exercit
En referència al perfil dels familiars dels menors que han estat beneficiaris del
programa, tenim que el total ha estat de 42 pares atesos, dels quals 67.50%
desenvolupen el rol de mares y el 32.50 % el de pares.
Per edats dels progenitors
Per servei derivant
Las distribució dels menors i famílies beneficiaris tenint en conte el servei
derivant del que procedeixen es la següent:
22%
4%
0%
12%
41%
22%
7%
5%
Per illa i municipi de residència.
10%
32%
45%
36 a 40 anys
41 a 45 anys
46 a 50 anys
51 a 55 anys
56 a 60 anys
DGMF (Servei de
Menors)
Iniciativa Pròpia
SSAP
Serveis educatius
Serveis Sanitaris
Servei Protecció Menors
69

El 100% dels casos de menors agressors atesos al 2008 han estat de l‟illa de
Mallorca.
Dins de l‟illa, la distribució per municipis es la següent:
El 55.56 % (15) varen ser procedents del municipi de Palma i el 44,44% (12)
es distribueixen en els següents municipis: Inca, Sineu, Costitx, Capdepera,
Pollença, Alaró, Artà, Alcúdia i Calvià.
7%
4% 4% 4% 4% 4% 4%
7%
7%
55%
3- Cost per persona usuària directa del programa.
4- Distribució del pressupost per municipi.
5- Pressupost assignat a cadascun del projectes finançats.
3.2.4. Avaluació de la línia d‟actuació
- Taxa de obertura de la demanda:
Beneficiarios any 2008 *100/nº de solicituts a l‟any 2008
Palma Pollença
Inca Alaró
Sineu Artà
Costitx Alcúdia
Capdepera Calvià
La taxa de cobertura de beneficiaris al 2008 ha estat del 100 per 100. S‟han
ates a tots els beneficiaris i les seves famílies que han demanant ajuda.
3.3. Programa de mediació familiar
3.3.1. Definició del Col·lectiu Ates:
El Programa de Mediació Familiar atén les situacions de ruptura de parella per
tal de disminuir les conseqüències derivades de la separació o divorci. La
mediació familiar és un procés metodològic molt precís en el què les parts
implicades en el conflicte de ruptura reprenen el poder de decisió per resoldre
la situació, permet mantenir la comunicació i el diàleg entre els progenitors
encara que ells es separin con a parella, i vetllar per a garantir l‟ interès superior
70

dels menors. Compten amb l‟ajuda neutral i confidencial de la persona
mediadora que fa possible el diàleg entre les parts en conflicte per tal que, per
elles mateixes, puguin arribar als seus propis acords.
Per tant, atenem a:
1.- Parelles, amb fills menors que, un o ambdós, hagin decidit rompre l‟unió de
parella, i es trobin en una situació de conflicte que els impedeixi consensuar
acords respecte de la organització futura de la família.
2.- Parelles, amb fills menors, que estan en un procés de litigi i davant
desacords imminents vegin la necessitat de assistir a un procés complementari
de mediació .
3.- Pares que posteriorment a un procés de separació o divorci necessiten
assistir a mediació como una mesura facilitadora de reorganització de acords
anteriors.
Ara bé, per iniciar el procés de mediació al Programa de Mediació Familiar
s‟han de tenir en conte les següents condicions:
Tenir presa la decisió de separar-se.
Assistir voluntàriament a les sessions de mediació.
Absència de dependència activa a qualsevol droga.
Absència de mals tractes físics o abusos sexuals cap a la parella o fills.
Absència de psicopatologies que incapacitin per a responsabilitzar-se dels
acords:
3.3.2. Línees d’actuació
Objectius generals
- L‟objectiu és atendre i ajudar les parelles a negociar per tal de trobar una
solució de compromís i co- responsabilitat als problemes concrets derivats de
la separació o divorci, amb la finalitat d‟organitzar la seva vida futura i,
primordialment, l‟exercici de les funcions i responsabilitats paternals.
- Ajudar a les famílies en situació de separació i/o divorci a prevenir els
efectes negatius de la ruptura de la parella, com a prevenció de futurs
conflictes o disfuncions que poden afectar a tota la família , en especial, els
menors del grup familiar.
- Recolzant i ajudar-los perquè adquireixin habilitats comunicatives i recursos
necessaris per a millorar les seves relacions com a pares, i entre aquests i els
seus fills, tot cap a l`organització de la vida familiar havent -se separats com a
parella.
- Facilitar el manteniment i la reintegració del sistema parental cooperatiu,
durant i després del procés de Mediació.
- Oferir una mesura complementària al litigi judicial, considerat més llarg, més
costós, tant econòmicament com emocionalment.
71

Objectius específics
. Facilitar la comunicació , classificació , discussió , aportació de solucions i
presa de decisions entre els dos pares.
. Augmentar el reconeixement com a pares assumint la realitat de la separació
com a parella.
. Ajudar els pares a enfrontar-se al conflicte i al seu control , tant durant la
mediació com en el futur quan apareixen altres desacords. Facilitar el que els
pares es centrin amb l`organització del futur de la família , no amb el passat .
. Augmentar la confiança dels fills respecte a la seguretat de que els seus pares
continuaran curant , estimant i preocupant-se per ells.
. Arribar a acords negociats i adoptats per la parella, mai per el mediador.
ÀMBIT D’APLICACIÓ
L‟àmbit d‟aplicació és l‟Illa de Mallorca. A Eivissa, es subvenciona el programa
que executa el Consell Insular.. De totes formes, les dades que presentem fan
referència exclusivament al Programa de Mediació dut a terme a l‟illa de
Mallorca des de la Direcció General de Menors i Família de la Conselleria
d‟Afers Socials, Promoció i Immigració del Govern Balear.
ACTIVITATS
Es du a terme el procés de mediació familiar a cadascuna de les famílies
que un cop han sol·licitat el Programa, acuden al Servicio de Mediació i
segueixen el procés complert de 6-10 entrevistes. Per suposat que dit procés
pot interrompre -se a voluntat de qualssevol dels participants o be del
mediador. Distingim dues etapes:
- 1ª Etapa: PRE-MEDIACIÓ.
- 2ª Etapa: MEDIACIÓ.
1ª Etapa: PRE-MEDIACIÓ, dividida en dues fases, la primera, és una valoració
inicial de tots els casos que sol·liciten atenció als Programes de Família, por
part de tots els professionals de la Secció de Família de la DGMF, amb l‟
objecte de adequar la atenció que reben a la demanda dels usuaris. La segona
fase, i un cop assignats els casos a cada professional mediador, sol dur-se a
terme per part de la mediadora assignada realitzant dues entrevistes individuals
o be una entrevista conjunta.
Els objectius d‟aquesta primera etapa són: Que els usuaris rebin la informació
general sobre el que és Mediació Familiar, principis bàsics de la mediació
(Confidencialitat, voluntarietat, neutralitat, etc.) normes, funcionament,
estructura del procés, etc.; Que el mediador pugui recollir les dades bàsiques
per a l‟ avaluació del cas; Observar la consciència de les contribucions
72

emocionals personals, tàcites i expressades que poden estar bloquejant la
habilitat de arribar a acords; Introducció dels conceptes de parentalidad
conyugalidad i que els usuaris acceptin, voluntària i conseqüentment, la ajuda
del mediador.
No hem d‟oblidar que també en aquesta etapa generem la confiança i
credibilitat en el usuari cap a la Mediació.
2ª Etapa: MEDIACIÓ: Un cop valorada la sol·licitud com apta per a mediació,
en tots els casos, judicialitzats o no , aquesta etapa, pròpiament de Mediació,
sol dur-se a terme amb 5 i 8 entrevistes, generalment conjuntes, d‟ una hora i
mitja de duració, i una freqüència setmanal.
Dividim aquesta etapa en tres fases:
Fase A.- Fase de Inicio: Recerca de dades; Exploració del problema, dels
objectius legals individuals, i possibles solucions conjuntes; Gestionar les
contribucions emocionals personals, tàcites i expressades que poden
bloquejar l‟ habilitat de arribar a acords; Treballar els conceptes de
parentalidad i conyugalidad; Elaboració de primeres hipòtesis; Elaboració de
la llista de temes a acordar.
Fase B.- Generar opcions i alternatives proporcionades por les partes,
generades dins la mediació i altres suggerides per els mediadors; Establir
prioritats; Suggerir períodes de proba respecte dels primers acords; Es un
treball de reflexió cap la visió de que els problemes són dels dos, i que són i
seran, ambdós, els autors de les solucions.
Fase C.- Negociació i presa de decisions.
En aquesta fase, i aplicant tota una sèrie de habilitades i tècniques dels camps
terapèutic i jurídic, i mantenint el nivell emocional en el grau mes baix, sorgeix
el compromís mutu per a que, a partir de aquest moment i en el futur, els
pares pugin resoldre les diferencies que inevitablement sorgiran amb el
creixement dels fills.
Fase D.- Elaboració i redacció del” Projecte d‟ Acords”.
Elaborar un documento que reflectirà adequadament, i consensual ment, les
decisions preses per ambdues parts. Dit document podrà durse a instàncies
judicials si així ho desitgen les parts.
Durant aquesta fase els pares són convidats a consultar amb els respectius
advocats o altres professionals experts.
Es important, també, que es mantingui una entrevista amb els fills, en la que,
amb l‟ ajuda del mediador, els pares expliquin les decisions, per exemple, sobre
les estances amb un i/o l‟altre progenitor, i en qualsevol cas, tenir la
oportunitat de ser escoltats.
El pressupost d‟aquest programa ha esta de 91.328 €
73

3.3.3. Beneficiaris i Activitats
De la població atesa al Programa de mediació familiar cal destacar, entre
d‟altres, aquestes dades:
Nombre Total de famílies que sol·liciten el Programa: 81
Nº total de famílies que realitzen entrevista informativa de mediació: 53
famílies
Nº de famílies que no inicien el procés de mediació: 27
Els motius per els que no inicien:
- El 22,22%, un o ambdues parts prefereixen el procediment
judicial
- El 48,14%, una de les parts no respon a la invitació del programa.
- 7,40%, una de les parts viu fora de Mallorca
- 11,11%, un o ambdós no volen separar-se.
- 7,40%, Incompliment del perfil (Maltractes, Abusos, Enfermetat
mental...)
- 3,20%, Desisteix el mediador
Nº de processos complerts de mediació realitzats: 26
Nº total de entrevistes de mediació: 230
Nº total de persones ateses: 80 ( 36 homes i 44 dones)
Freqüència de edat:
De 26 a 30 anys = 8,4%
De 31 a 35 anys = 15,8%
De 36 a 40 anys = 41%
De 41 a 45 anys = 22,1%
De 46 a 50 anys = 8,42%
Majors de 50 = 4,2%
Nivell d‟estudis:
Primaris : 27,5%
Secundaris:46,25%
Superiors: 26,25%
Les dades del següent gràfics inclouen a la totalitat de famílies que han
sol·licitat el Programa de Mediació.
74

Gràfic 1. Derivació d’altres institucions.
Il·lustració 5
Destaquem que la procedència institucional dels usuaris del Programa
de Mediació provenen en un major percentatge dels Jutjats de Família de la
ciutat de Palma, per iniciativa pròpia, un cop han sigut informats sobre el
Programa per part d‟altres usuaris, i destaquem que hi ha un augment,
respecte de l‟any 2007, de les derivacions des de els equips d‟Orientació
Educativa.
Il·lustració 2
La major part dels nostres usuaris provenen de la zona geogràfica de
Palma, encara que de diferents Institucions tal com mostra l‟anterior gràfic.
Referent als temes que els pares volen acordar en més freqüència, els
relatius al calendari d‟estances i les aportacions econòmiques pels fills,
75

segueixen essent els que més intranquil·litat els hi provoquen, alhora que són
els més resolts. I , observem un augment considerable de casos en els que volen
parlar sobre la Guarda i Custòdia, plantejan-se la custodia compartida.
3.3.4. Avaluació de la línea d’actuació
Acords després de la mediació
Després de participar en el procés complert de mediació augmenta
considerablement el nombre de casos que aconsegueixen acords totals; és a
dir, que el 30% acorden la totalitat de temes sobre els quals ambdós
progenitors volien tractar inicialment i, el 9% , un cop finalitzat el procés de
medició, aconsegueixen alguns acords i altres temes queden pendents de
resoldre. El que sí destaquem és que totes les parelles que inicien el procés
de Mediació obtenen acords negociats, bé parcialment o bé acorden la
totalitat de temes, tan sols el 2% no aconsegueixen acords.
Un aspecte important que aquest any hem introduït és el reflectir el nombre
de sol·licituds que no inicien i els motius per els que no ho fan. Observem
un nombre molt elevat, del 51% de sol·licituds trobem un 23 % que no
inicien perquè prefereixen el procediment judicial, es a dir, l‟ intervenció del
jutge i els seus representants legals, i en un 48%, una de les parts no respon
a la invitació que des de el Programa de Mediació se‟ls fa. Aquest resultat
ens obliga a revisar les variables que podrien influir i, per tant, revisar tant
les capacitat de motivar als usuaris i les diferents formes legals de convidarlos.
76

3.4. Punt de Trobada
3.4.1. Definició del col·lectiu sobre el qual s’actua i situacions de necessitat o
problemática que presenten.
El Punt de Trobada pretén oferir un lloc neutral destinat a facilitar el
compliment dels règims de visites que estableixen els jutjats de família després
d‟una separació o divorci, respectant en tot moment el dret de visita o la
relació entre els infants i els seus familiars, actuant en benefici dels menors,
defensant els seus drets i establint com a prioritat el seu benestar i
desenvolupament integral.
El col·lectiu sobre el qual s‟actua és el següent:
Fills de pares separats o divorciats, per tal de garantir el seu dret de relació
amb ambdós progenitors, sempre amb ordre judicial.
Famílies en procés de separació judicial i que el jutge les considera
susceptibles d‟utilitzar aquest espai.
Progenitors no custodis sense domicili en la actualitat o amb una llar que
no compleix les condicions mínimes d‟habitabilitat.
Famílies tutelades pels serveis socials, de problemàtica diversa, i que es
considera d‟interès que mantinguin una vinculació amb els fills, amb la
sol·licitud prèvia d‟ordre judicial.
Menors, fills de progenitors amb trastorns mentals greus.
Padrins i padrines privats del dret de visita als seus nets
3.4.2. Línees d’actuació
Mitjançant el projecte d‟inversió d‟immobilitzat immaterial anomenat “Punt de
Trobada i Mediació Familiar. Famílies en situació especial”, es contracte una
empresa per a la gestió directa del programa Punt de Trobada.
Cal diferenciar els tres tipus de servei que oferim:
En “l‟estada tutelada” els menors queden al centre amb el progenitor no
custodi, sota
la supervisió i tutorització constant de l‟equip tècnic, durant tota la visita.
En “l‟estada” els menors queden al centre amb el progenitor no custodi, sota la
supervisió de l‟equip tècnic, durant tota la visita.
En “l‟intercanvi” els menors no queden al Centre, sinó que venen a aquest
només
amb la finalitat de trobar-se amb el seu progenitor no custodi i anar-se amb ell
durant el temps
que el jutge a dictaminat.
El pressupost total i per illes ha estat el següent:
77

PROGRAM
A
PUNT DE
TROBADA
PARTIDA
PRESSUPOSTÀRIA
IMPORT
INICIAL
AMPLIACIÓ TOTAL
MALLORCA 24501.313G01.64000.10
PUNT DE
TROBADA
35.365,50 € 16.215,10 € 51.580,60 €
PALMA
PUNT DE
TROBADA
24501.313G01.64000.11 74.316,00 € 54.619,24 € 128.935,24 €
MENORCA 24501.313G01.64000.20 35.365,50 € 14.508,23 € 49.873,73 €
TOTAL
3.4.3. Beneficiàris de les activitats realitzades
145.047,00 €
85.342,57 € 230.389,57 €
Durant l‟any 2008, al Servei de Palma s‟han iniciat 54 casos i n‟han finalitzat
38 (cal remarcar que no tots els casos finalitzats són casos iniciats als 2008).
Pel que fa a Inca han començat 9 casos nous i 6 han deixat d‟utilitzar el Servei.
Pel que fa al Servei de Manacor han començat 11 casos i se‟n han tancat 6 .
A l‟Illa de Menorca Ciutadella ha iniciat 1 cas nou i també n‟ha finalitzat 1 i a
Maó s‟han iniciat 10 casos i se‟n han tancat 2.
Durant l‟any 2008 hi ha hagut un augment significatiu de casos respecte a anys
anterior, globalment 43 casos més que representen per terme mitjà un volum
de 129 persones (dos progenitos i un menor).
A 31 de desembre de 2008 restaven actius 91 casos.
La major part dels deixen de ser usuaris del Punt de Trobada Familiar per
acord , per decisió judicial, o per renuncia del no custodi.
Per altra banda, i pel que fa a l‟origen de derivació dels casos, assenyalar que
majoritàriament provenen dels jutjats de família (Primera Instància 3, 12, 16 i
20) així com des de els jutjats de violència cap a la dona( 1 i 2) . Així mateix
però, hi ha altres jutjats i institucions publiques (protecció de menors, jutjats
part forana, jutjats de la península...) amb les que col·laborem.
78

La dada més rellevant és constatar que durant l‟any 2008 el Nº de casos
derivats
dels jutjats de violència (que l‟any 2006 havia passat d‟un 5% a un 20% ) ja
supera el Nº de casos derivats dels de família essent ja un 50% dels casos
iniciats durant l‟any, la qual cosa té grans implicacions en quan al
funcionament del servei.
Finalment, en quan a l‟increment de casos i usuaris de Punt de Trobada
Familiar de Palma.
Activitats durant el període corresponent a la memòria:
Pel que fa a les dades en relació a les activitats desenvolupades, llistem a
continuació la
tipologia de l‟activitat així com també el nombre de cops que ha estat duta a
terme:
Punt de trobada familiar palma - anual 2008
Estades realitzades: 1678
Intercanvis realitzats: 3810
Entrevistes inicials a nous usuaris del Punt de Trobada: 132
Entrevistes de seguiment als usuaris del Punt de Trobada: 644
Informes emesos per a l‟autoritat pertinent: 269
Contactes amb els Jutjat: 93
Acords establerts entre el Punt de Trobada i els usuaris: 396
No compareixences: 356
Canvis de règim de visites ( d‟estada a intercanvi, d‟intercanvi a estada,
ampliacions, reduccions...): 12
Comunicacions amb recursos externs (advocats dels usuaris, escoles,
protecció de menors, serveis socials, psicòlegs, psiquiatres...): 240
Casos pendents d‟inici: 0
Cridades telefòniques ateses: 2250
Punt de trobada familiar inca - anual 2008
Estades realitzades: 277
Intercanvis realitzats: 84
Entrevistes inicials a nous usuaris del Punt de Trobada: 24
Entrevistes de seguiment als usuaris del Punt de Trobada: 50
Informes emesos per a l‟autoritat pertinent: 41
Contactes amb els Jutjat: 3
Acords establerts entre el Punt de Trobada i els usuaris: 20
No compareixences: 47
Canvis de règim de visites ( d‟estada a intercanvi, d‟intercanvi a estada,
ampliacions, reduccions...): 1
Comunicacions amb recursos externs (advocats dels usuaris, escoles,
protecció de menors, serveis socials, psicòlegs, psiquiatres...): 14
Casos pendents d‟inici: 0
79

Cridades telefòniques ateses: 161
Punt de trobada familiar de Manacor anual 2008
Estades realitzades: 124
Intercanvis realitzats: 106
Entrevistes inicials a nous usuaris del Punt de Trobada: 25
Entrevistes de seguiment als usuaris del Punt de Trobada: 6
Informes emesos per a l‟autoritat pertinent: 15
Contactes amb els Jutjat: 4
Acords establerts entre el Punt de Trobada i els usuaris: 3
No compareixences: 4
Canvis de règim de visites ( d‟estada a intercanvi, d‟intercanvi a estada,
ampliacions, reduccions...):1
Comunicacions amb recursos externs (advocats dels usuaris, escoles,
protecció de menors, serveis socials, psicòlegs, psiquiatres...): 4
Casos pendents d‟inici: 0
Cridades telefòniques ateses: 43
Punt de trobada familiar Ciutadella anual 2008
Estades realitzades: 56
Intercanvis realitzats: 214
Entrevistes inicials a nous usuaris del Punt de Trobada: 2
Entrevistes de seguiment als usuaris del Punt de Trobada: 22
Informes emesos per a l‟autoritat pertinent: 45
Contactes amb els Jutjat: 24
Acords establerts entre el Punt de Trobada i els usuaris: 14
No compareixences: 31
Canvis de règim de visites ( d‟estada a intercanvi, d‟intercanvi a estada,
ampliacions, reduccions...):2
Comunicacions amb recursos externs (advocats dels usuaris, escoles,
protecció de menors, serveis socials, psicòlegs, psiquiatres...): 11
Casos pendents d‟inici: 0
Cridades telefòniques ateses: 219
Punt de trobada familiar Maó anual 2008
Estades realitzades: 150
Intercanvis realitzats: 473
Entrevistes inicials a nous usuaris del Punt de Trobada: 20
Entrevistes de seguiment als usuaris del Punt de Trobada: 34
Informes emesos per a l‟autoritat pertinent: 82
Contactes amb els Jutjat: 15
Acords establerts entre el Punt de Trobada i els usuaris: 42
80

No compareixences: 45
Canvis de règim de visites ( d‟estada a intercanvi, d‟intercanvi a estada,
ampliacions, reduccions...):6
Comunicacions amb recursos externs (advocats dels usuaris, escoles,
protecció de menors, serveis socials, psicòlegs, psiquiatres...):71
Casos pendents d‟inici: 0
Cridades telefòniques ateses: 378
3.4.4. Valoració quantitativa
A nivell quantitatiu s‟han superat les previsions, per la qual cosa s‟ha tengut
que ampliar el pressupost.
La demanda s‟ha cobert al 100 per 100.
3.5. Registre de Parelles Estables
3.5.1. Definició del col·lectiu
Les parelles estables són les unions de dues persones que conviuen de manera
lliure, pública i notòria en una relació d‟afectivitat análoga a la conjugal.
La comunitat autónoma de les Illes Balears ha regulat les parelles estables
mitjançant :
3.5.2. Línies d’actuació
Les parelles que sol·liciten la seva inscripció i compleixen els requisits que
marca la normatica citada s‟inscriuen al Registre de Parelles Estables de la
Comunitat Autònoma Illes Balears.
-Llei 18/2001, de 19 de desembre, de parelles estables (BOIB núm.156, de 29
de desembre)
-Decret 112 /2002, de 30 d‟agost, pel qual es crea el Registre de Parelles
Estables i se‟n regulen l‟organització i la gestió (BOIB num.108 , de 7 de
setembre), modificat pel Decret 140/2002, de 13 de desembre (BOIB num 151
, de 17 de desembre i pel Decret 184/2003 de 21 de noviembre (BOIB
num.167, de 2 de desembre ).
Per a registrar-se com a parella estable els dos membres ha de ser solters, i,al
manco un d‟ells, haver residit a les Illes Balears per un período no inferior a 10
anys o tenir el veinatge civil.
Darrerament per la Llei 40/2007, de 4 de desembre de mesures en materia de
Seguretat Social (BOE num. 291, de 5 de desembre de 2007), té dret a cobrar
la viduitat el membre que sobreviu d‟una parella estable (art. 5 de la citada
llei).
El pressupost d‟aquest programa es quantifica en 57.664,42 €
81

3.5.3. Beneficiàris i activitats
Expedients totals del 2008: 605.
Expedients desistits: 74.
Denegació d’inscripció: 4
Expedients pendents de formalització de la declaración de
voluntat: 106
Inscripcions en el Registre: 343.
Pendents d‟ inscripció: 40
Pendents de esmenar deficiències: 28.
Cancel·lacions practicades: 46.
Certificats d‟inscripció emesos des del mes de setembre: 22
3.5.4. Avaluació de la línea d’actuació
Durant l‟any 2008 s‟ha tengut que fer un esforç perquè ha canviat la plantilla
de personal encarregada del programa, la qual cosa ha representat a principis
d‟any certs retards en la resposta a les sol·licituds.
També s‟ha ultimat un registre informàtic que donarà agilitat i seguretat al
programa.
3.6. Subvencions i convenis
3.6.1. Definició dels col·lectius
Les subvencions que instrueix la Direcció General de Menors i Família a través
del Servei de Família van dirigides a corporacions locals, entitats de família
sense afany de lucre i famílies en el sí de les quals es produeix un part o
adopció múltiple,amb els continguts que es descriuen a continuació.
82

3.6.2.Línies d’actuació
3.6.2.1. Ajuts de la Targeta Nadó
L‟objectiu d‟aquesta subvenció és contribuir a un millor sosteniment de la
família tenint en compte que la situació familiar es pot veure alterada com a
conseqüència de l‟important esforç econòmic que suposa l‟augment de la
família en el cas de parts o adopcions múltiples.
Els ajuts consisteixen en un talonari de vals que es poden bescanviar per
productes d‟higiene i alimentació per a nadons a les oficines de farmàcia de les
Illes Balears. L‟import de la subvenció és en el cas de naixement, adopció,
acolliment permanent o preadoptiu de dos infants, 150,00 € (cent cinquanta
euros) mensuals, repartits en 6 talons de 25 euros, durant nou mesos, fins a
un màxim de 1.350,00 € (mil tres-cents cinquanta euros) anuals. I, en el cas de
naixement, adopció, acolliment permanent o preadoptiu de tres infants o més,
240,00 € (dos-cents quaranta euros) mensuals, repartits en 8 talons de 30
euros, durant nou mesos, fins a un màxim de 2.160,00 € (dos mil cent
seixanta euros) anuals.
Per a l‟any 2008 s‟ha destinat un import total de 150.000,00 € i per l‟any 2009
s‟ha destinat un import total de 150.000,00 €. corresponents als pagaments
pendents de les sol·licituds fetes el 2008.
3.6.2.2 Subvencions per a entitats sense ànim de lucre en l’àmbit sociofamiliar.
L‟objectiu d‟aquesta subvenció ha estat donar suport a les entitats sense ànim
de lucre de les Illes Balears que desenvolupen projectes en l‟àmbit
sociofamiliar. Els projectes abasten diferents iniciatives :
1.Iniciatives de suport a les famílies en el sí de les quals hi ha membres malalts
o dependents no greus mitjançant accions d‟ajuda per al desenvolupament
personal o la integració social,
2.Elaboració de treballs d‟estudi o investigació que tinguin com a objectiu
conèixer l‟estat de les famílies en situacions especials
3.Actuacions de suport a famílies en situació de risc: per dificultats d‟inserció
social, baix nivell sociocultural, situació d‟atur, menors conflictius, violència
domèstica, mitjançant projectes que tenguin com a objectiu pal·liar els
desavantatges que provoquen aquestes situacions.
4.Foment d‟actuacions de sensibilització a la població; projectes de
constitució d‟associacions d‟àmbit familiar; projectes amb objectius de
coneixement , formació, i suport i millora dels funcionament familiar; projectes
d‟assessorament a les empreses amb l‟objectiu de millorar la conciliació entre
la vida familiar, la personal i la laboral.
5.Projectes de constitució d‟associacions d‟àmbit familiar.
6.Projectes amb objectius de coneixement, formació, suport i millora del
funcionament familiar, per tal d‟aconseguir més qualitat de vida de la família i
els seus membres.
83

7.Projectes d‟assessorament a les empreses amb l‟objectiu de millorar la
conciliació entre la vida familiar, personal i laboral.
Aquesta subvenció s‟ha regulat per la Resolució de la consellera d‟Afers
socials, Promoció i Immigració de 30 de maig de 2008 (BOIB núm. 81, de 10
de juny).
L‟import total destinat a aquesta convocatòria ha estat de 143.700,00 €.
3.6.2.3 Subvencions per a corporacions locals per dur a terme el programa
d’educació familiar i atenció a les famílies desafavorides i en situació de
risc.
L‟objectiu d‟aquesta subvenció va ser regular els ajuts per programes destinats
a intervenir socialment de manera individualitzada i integral en nuclis familiars
que es trobin en situació de dificultat o de risc. Aquesta intervenció ha de tenir
en compte tant les actuacions necessàries dins l‟àmbit familiar com les
socioducatives i assistencials, i les d‟inserció sociolaboral. Així mateix, s‟hi
poden incloure intervencions dirigides específicament a les famílies
encapçalades per un sol progenitor amb fills menors de 18 anys, que es trobin
en situació de dificultat social.
Es consideren entitats beneficiàries d‟aquestes subvencions els ajuntaments i
mancomunitats dels municipis de les Illes Balears.
Aquesta subvenció es va regular per la Resolució de la consellera d‟Afers
Socials, Promoció i Immigració de 30 de maig de 2008 (BOIB núm. 81, de 10
de juny).
Aquests ajuts es cofinanciaren al 50 % amb el Ministerio de Educación, Política
Social y Deporte , en el marc de la Resolució de 8 d‟agost de 2008 , de la
“Secretaria de Estado de Política Social, Famílias y Atención a la Dependencia
y Discapacidad” .
L‟import total destinat a aquesta convocatòria ha estat de 348.710,00 €.
3.6.2.4. Subvencions per programes d’atenció a la primera infància (0-3 anys).
L‟objecte d‟aquesta subvenció és per al manteniment de serveis
socioeducatius de qualitat o finançament de programes per a la primera
infància (0-3 anys).
Els tipus de serveis que ha optat a la subvenció:
Centres que atenen infants menors de tres anys de forma regular durant
períodes d‟horari continuat d‟un mínim de cinc hores diàries.
Serveis per atendre infants mitjançant programes específics.
Centres de jocs polivalents per a infants de totes les edats que hagin
estat subvencionats dins l‟any 2007, i tenguin la possibilitat d‟atendre
temporalment, en un espai diferenciat els infants de tres anys
acompanyats.
84

Centres de trobada per a infants i adults que hagin estat subvencionats
l‟any 2007, en els qual s‟atén el grup familiar una o dues vegades per
setmana, amb la finalitat d‟orientar l‟actuació educativa de les persones
que atenen els infants i facilitar que aquests es trobin amb altres
infants..
Aquesta subvenció es va regular per la Resolució de la consellera d‟Afers
Socials, Promoció i Immigració de 16 de juny de 2008 (BOIB núm. 90, de 28
de juny).
Aquests ajuts es cofinancen al 50 % amb el Ministerio de Educación, Política
Social y Deporte en el marc de la Resolució de 8 d‟octubre de 2008 (BOIB
num.256 de 23 d‟octubre de 2008), de la Secretaria General Tècnica.
El pressupost d‟aquesta convocatòria va ser de 959.985,00 euros
3.6.2.5. Subvencions per entitats sense ànim de lucre que desenvolupin
projectes adreçats al suport i atenció a dones joves embarassades i a
mares i pares joves.
L‟objectiu és subvencionar a les entitats sense ànim de lucre que desenvolupen
projectes adreçats a donar suport i atenció a dones joves embarassades i
mares i pares joves.
Aquesta subvenció va ser pluriennal (anys 2007 i 2008) i es regula per la
Resolució de la consellera de Presidència i Esports de 21 de maig de 2007
(BOIB núm. 79, de 26 de maig).
L‟import total destinat a aquesta convocatòria va ser de 120.000,00 €, dels
quals 60.000,00 € corresponen a l‟exercici pressupostari del 2007 i 60.000,00
€ a l‟exercici pressupostari del 2008. Totes les sol·licituds s‟havien de presentar
el 2007, i el pagament s‟ha fet amb una bestreta del 50 % per al 2007 i s‟ha
pagat la resta a l‟any 2008 prèvia presentació de la justificació de la despesa.
3.6.2.6. Convenis amb els Consells Insulars per dur a terme el programa
d’atenció a famílies monoparentals i programes d’orientació i/o
mediació familiar i punts de trobada familiar.
L‟objectiu d‟aquests convenis és donar un ajut als respectius consells insulars
perquè executin els programes citats a l‟anterior encapçalament.
Els programes d‟atenció a famílies monoparentals són la intervenció en
famílies encapçalades per un sol progenitor i que es troben en situació de
dificultat social. En quant als programes d‟orientació, mediació i punt de
trobada familiar, l‟objectiu és la prevenció i atenció de les problemàtiques
generades pels processos de conflictivitat familiar, per les situacions que
impliquen un risc de ruptura familiar, o per les situacions en les quals la parella
hagi decidit separar-se o divorciar-se i necessiti ajut per a arribar a acords o
85

tenguin dificultats per a complir el règim de visites dictaminat pel jutjat
corresponent .
Aquesta subvenció s‟atorga directament als consells insulars per promoure els
projectes corresponents i és cofinançada amb el Ministeri d‟Educació,
polítiques Socials i Esports . Els projectes presentats i el crèdit atorgat són els
següents:
Institut Mallorquí d‟Afers Socials: Projecte de suport a dones soles amb
càrregues familiars i pràctiques de criança deficitàries...82.896,19 €
Consell Insular de Menorca: Projecte de suport a famílies
monoparentals..........................................................20.000€
Consell Insular d‟Eivissa: Projecte d'orientació i mediació familiar a
Eivissa......................................................................38.956,65 €
El import total assignat a aquests convenis ha estat de 148.121,70 € amb
cofinanciació entre el Ministerio de Educación, Políticas Sociales y Deportes i
la Conselleria d‟Afers Socials Promoció i Immigració.
3.6.2.7. Convenis amb els consells insulars per a la construcció d’escoles
d’educació infantil.
L‟objectiu d‟aquests convenis és donar una ajuda als respectius consells
insulars perquè atenguin les necessitats de construcció d‟escoles infantils de
primer cicle als ajuntaments de la seva illa.
Els crèdits atorgat són els següents:
Consell Insular de Mallorca.............................327.400,73 €
Consell Insular de Menorca............................. 41.708‟65 €
Consell Insular d‟Eivissa.................................. 38.956,65 €
Consell Insular de Formentera......................... 2.752,00 €
El import total assignat per aquests convenis ha estat de 410.818,03 €
3.6.2.8. Beneficiaris de les activitats realitzades
a) Ajuts de la Targeta Nadó
Persones Sol·licitants Beneficiàries per tipus de sol·licitud e illa.
Illa Sol·licituds Concedides Denegades
Mallorca 155 132 23
Menorca 27 17 10
Eivissa 12 10 2
86

Formentera 3 3 ---
Total 197 162 35
Persones Sol·licitants per tipus de naixement/adopció o acolliment de bessons
i per illa.
Bessons Sol·licituds Concedides Denegades
Mallorca 153 130 23
Menorca 26 16 10
Eivissa 12 10 2
Formentera 3 3 ---
Total 194 159 35
Persones sol·licitants per tipus de naixement/adopció o acolliment de
trigèmins o mes i per illa.
Trigèmins o més Sol·licituds Concedides Denegades
Mallorca 2 2 ---
Menorca 1 1 ---
Eivissa --- --- ---
Formentera --- --- ---
Total 3 3 ---
Persones Sol·licitants Beneficiàries per municipi.
Mallorca Bessons Trigènims o més
Alaró 1
Alcúdia 2
Algaida 1
Andratx 1
Artà 2
Binissalem 1
Bunyola 2
Calvià 6
Campos 2
Capdepera 1
Consell 1
Felanitx 3
Inca 4 1
Lloret de Vistalegre 1
87

Llubí 1
Llucmajor 9
Manacor 6
Maria de la Salut 1
Marratxí 6
Muro 6
Palma 54 1
Petra 1
Pollença 2
Porreres 2
Sa Pobla 1
Sant Llorenç des Cardassar 1
Santa Margalida 3
Santa Maria del Camí 1
Selva 1
Sóller 4
Son Servera 2
Vilafranca de Bonany 1
Total 130 2
Menorca Bessons Trigènims o més
Alaior 1
Ciutadella 4
Es Castell 2
Es Mercadal 1
Es Migjorn Gran 1
Maó 3 1
Sant Lluís 4
16 1
Eivissa Bessons
Eivissa 6
Sant Antoni 1
Sant Josep 1
Santa Eulària des Riu 2
Total 10
Formentera Bessons
Sant Francesc de Formentera 3
Total 3
88

Persones Beneficiàries per sexe.
Illa Sol·licituds
Admeses
Homes Dones
Mallorca 132 37 95
Menorca 17 6 11
Eivissa 10 3 7
Formentera 3 1 2
Total 162 47 115
Sol·licituds admeses per tipus de família.
Illa
Familia no
monoparental
Familia
monoparental
Mallorca 123 9
Menorca 16 1
Eivissa 9 1
Formentera 3 0
Total 151 11
Nombre de fills/es a la unitat familiar de les sol·licituds admeses.
Illa
Famílies amb dos
fills /es
Famílies amb tres
fills/es
Famílies amb més
de tres fills/es
Mallorca 92 37 3
Menorca 13 4 ---
Eivissa 5 4 1
Formentera 2 1 ---
Total 112 46 4
Cost per usuari directe del programa.
Tipus de beneficiari Import mensual Import total
Bessons 6 vals de 25,00 € durant 9
mesos
1.350,00 €
Trigèmins o més 8 vals de 30,00 € durant 9
mesos
2.160,00 €
Distribució del pressupost per illes. 1
Illa
Pressupost
bessons
Pressupost
trigèmins Total
1 Aquesta distribució s’ha calculat segons les subvencions concedides per la convocatòria de l’any 2008.
89

Mallorca 175.500,00 € 4.320,00 € 179.820,00 €
Menorca 21.600,00 € 2.160,00 € 23.760,00 €
Eivissa 13.500,00 € --- 13.500,00 €
Formentera 4.050,00 € --- 4.050,00 €
Total 214.650,00 € 6.480,00 € 221.130,00 €
b) Subvencions per a entitats sense ànim de lucre en l’àmbit sociofamiliar.
Entitats beneficiàries
Mallorca
Localitat Entitat Projecte
Calvià
Asociación de Padres de
Alumnos C.P Migjorn
Tallers de Nadal i
Pasqua. Escola
Matinera
Subvenció
concedida
3.669,00 €
Felanitx
Col·lectiu Zero a Sis
Terme de Felanitx
ADDA - Associació
Espai de joc familiar 1.207,09 €
Llucmajor
d'ajuda al
acompanyant del malalt
de les illes balears
Families
Traslladades
Desenvolupament
d'activitats en
5.820,00 €
Manacor
Associació 0a3
Manacor
família per
promocionar
l'atenció a la
primera infància
2.300,00 €
Palma de
Mallorca
Associació balear per a
la formació i la
intervenció social
(ABFIS)
Punt d'atenció
psicosocial i
sociofamiliar
6.115,00 €
Palma de
Mallorca
Associació Dislèxia i
Família (DISFAM)
Suport a fa,ílies
afectades amb
Dislèxia
Programa de respir
6.078,00 €
Palma de
Mallorca
Associació de Pares de
Nins amb Càncer de
Balears - ASPANOB
familiar per a
famílies amb un fill
o filla malalt de
càncer
6.115,00 €
Palma de
Mallorca
Associació Juguesca per
a l‟estudi, prevenció i
tractament del joc
Grups terapèutics
per a jugadors
patològics joves en
4.892,00 €
90

Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
patològic tractament
Asociación de madres
de discapacitados de
baleares (AMADIBA)
Associació Mallorquina
per a la arza mental
Gira-sol
Associació “Càveri”
Asociación de familiares
y amigos del Projecte
Home Balears
XIAIF (Xarxa
d‟iniciatives d‟atenció a
la infància i famílies)
Apa Mater
Misericordiae
ADISEB Associació per
al desenvolupament
d‟iniciatives
socioeducatives de
balears
Associació balear
d‟Esclerosi Múltiple
(ABDEM)
Associació de
pares/mares d‟alumnes
del Col·legi Públic
Marian Aguiló
Pisos d‟emancipació
Jorbalan
Fundació Patronat
obrer de Sant Josep
Associació d‟Ajuda al
Malalt Oncològic de
Balears – ADAMOB
V Congreso de
familias de
personas con
discapacidad
Cuidar als
cuidadors
Servei d‟Escolta
“Pau i bé”
Millorem Junts. Una
escola de pares,
mares i fills
adolescents
Espais familiars:
servei socioeducatiu
per infants i famílies
3.000,00 €
2.500,60 €
1.787,90 €
5.024,00 €
6.115,00 €
Servei de respir 4.892,00 €
Atenció psicosocial
familiar
7.337,31 €
Cuidant al cuidador 6.115,00 €
Escoles de Pares /
Mares
Adoratrius, Esclaves
del Santíssim
Sacrament i de la
Caritat
Suport a arza ia i
Infants
Programa
d‟acollida,
informació i
assesorament per a
malalts de càncer i
els seus familiars.
3.669,00 €
6.115,00 €
6.115,00 €
6.115,00 €
91

Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Pollença
APA La Milagrosa
Asociación de Padres de
niños autistas de
Baleares
Asociación de Hogares
para Niños Privados de
Ambiente Familiar
“Nuevo Futuro” Palma
AFAMA – Associació de
familiars i amics malalts
d‟Alzheimer
sa Pobla Associació Pa i Mel
sa Pobla Associació Pa i Mel
Menorca
Escola de Pares
2008 “Aprendre per
educar”
Soporte
Sociofamiliar a las
familias con
hijos/as con TEA en
Baleares
Piso-Puente de
acogida para
mujeres
maltratadas con o
sin hijos
Suport al nucli
familiar i Punt de
Trobada
Projecte “Pautes
educatives en la
primera Infància”
Projecte “Fem
Xarza”
Localitat Entitat Projecte
Ciutadella de
Menorca
Eivissa
Maó
Fundació per a persones
amb Discapacitat de
Menorca
Asociación familiares
enfermos Alzheimer
Menorca – AFAM
Tallers de suport i
formació
Respir Cap de
setmana
Localitat Entitat Projecte
1.810,00 €
4.892,00 €
6.115,00 €
4.892,00 €
4.450,00 €
3.850,00 €
Subvenció
concedida
6.115,00 €
4.892,00 €
Subvenció
concedida
92

Eivissa
Eivissa
DEFORSAM –
Defensors d‟Eivissa i
Formentera de la Salut
Mental
Associació Pitiüses de
familiar de persones
amb malaltia mental i
de nins amb autisme i
altres trastorns
generalitzats del
desenvolupament
(APFEM)
Entitats beneficiàries per illa.
Programa de
familias: Apoyo a
los familiares de
personas con
enfermedad mental
crónica
Acercándonos
Programa de
familias: Apoyo a
los familiares de
personas con
enfermedad mental
crónica
4.892,00 €
4.879,00 €
Illa Subvenció concedida
Mallorca 120.990,90 €
Menorca 11.007,00 €
Eivissa 9.771 €
Formentera 0,00 €
TOTAL 141.768,90 €
c) Subvencions per a corporacions locals per dur a terme el programa
d’educació familiar i atenció a les famílies desafavorides i en situació de risc.
Entitats beneficiàries
Mallorca
Illa Entitat Projecte
Mallorca
Ajuntament
d'Alcúdia
Mallorca Ajuntament d'Artà
Mallorca
Ajuntament de
Calvià
Subvenció
concedida
La mar de nins 4.164,44 €
Programa para la educación
familiar y atención de
familias desfavorecidas y en
situación de riesgo y de
familias monoparentales
Proyecto de intervención
integral socioeducativa con
familias desfavorecidas
9.802,80 €
15.404,40 €
93

Mallorca
Ajuntament de
Campos
Aprenem i treballem junts 11.203,20 €
Mallorca
Ajuntament de
Capdepera
Programa educació familiar
2008
9.802,80 €
Mallorca
Ajuntament de
Felanitx
Infància i Família 2008 11.203,20 €
Mallorca
Ajuntament de
Manacor
Aprendre per ensenyar: cap
a un canvi familiar
14.004,00 €
Ajuntament de
Mallorca
Palma de Mallorca
Programa d'Intervenció
familiar en situació de risc
Atención Socioeducativa,
26.607,60 €
Ajuntament de
Mallorca
Palma de Mallorca
Preventiva a la infància,
adolescència, joventut i
família
Programa d'educació
27.348,97 €
Mallorca
Ajuntament de
Pollença
familiar i atenció de famílies
desafavorides i en situació
de risc
11.183,03 €
Ajuntament de Sa
Mallorca
Pobla
Infància i Família 2008 11.203,20 €
Ajuntament de Atenció a famílies
Mallorca Sant Llorenç des desfavorides i en situació de 9.802,80 €
Cardassar
risc
Mallorca
Ajuntament de
Santanyí
Conviure en Familia 9.802,80 €
Mallorca
Ajuntament de
Son Servera
Prevenció i abordatge de
situacions de conflicte
juvenil
Programa d'educació
9.813,20 €
Mallorca
Ajuntament
d'Esporles
familiar i atenció a families
desfavorides i en situació de
risc i de families
monoparentals
Projecte d'educació familiar,
atenció a families
11.203,20 €
Mallorca Ajuntament d'Inca desfavorides i en situació de
risc i de families
monoparentals
Programa socioeducativo
12.603,60 €
Mancomunitat des
Mallorca
Raiguer
integral de intervención en
familias en situación de
riesgo
13.218,04 €
Mancomunitat Pla
Mallorca
de Mallorca
Rebrot 12.603,60 €
94

Menorca
Illa Entitat Projecte
Menorca
Menorca
Menorca
Menorca
Menorca
Eivissa
Ajuntament de
Ciutadella de
Menorca
Ajuntament de
Ferreries
Ajuntament de
Maó
Ajuntament des
Mercadal
Ajuntament des
Migjorn Gran
Servei d'Intervenció amb
menors i família
Atenció i suport a les
famílies desfavorides i en
situació de risc social
Subvenció
concedida
11.203,20 €
9.560,67 €
Familia Saludable 12.603,60 €
Projecto de apoyo e
intervención con familias en
situación de riesgo social.
Projecte d'intervenció
sociofamiliar per a famílies
en situació de risc
Illa Entitat Projecte
Eivissa
Eivissa
Eivissa
Eivissa
Ajuntament de
Sant Antoni de
Portmany
Ajuntament de
Sant Joan de
Labritja
Ajuntament de
Sant Josep de Sa
Talaia
Ajuntament de
Santa Eulària des
Riu
Entitats beneficiàries per illa
Programa d'intervenció en
famílies desfavorides i en
situació de risc
Intervenció Socio-educativa
en famílies i centres
educatius
Programa d'Intervenció
socioeducativa amb infancia
i Família
Programa d'educació
familiar i atenció a families
desfavorides i de risc
Illa Subvenció concedida
8.526,48 €
9.802,80 €
Subvenció
concedida
11.203,20 €
10.011,20 €
11.203,20 €
9.802,80 €
95

Mallorca 230.974,88 €
Menorca 51.696,75 €
Eivissa 42.220,40 €
Formentera 0,00 €
TOTAL 324.892,03 €
d) Subvencions per programes d’atenció a la primera infància (0-3 anys).
Entitats beneficiàries
Mallorca
Localitat Entitat Projecte
Alaró Ajuntament d'Alaró
Algaida
Andratx
Ajuntament
d'Algaida
Ajuntament
d'Andratx
Artà Ajuntament d'Artà
Artà
Binissalem
Bunyola
Calvià
Calvià
Calvià
Germanes de la
Caritat Sant Vicenç
de Paül
Ajuntament de
Binissalem
Ajuntament de
Bunyola
Ajuntament de
Calvià
Ajuntament de
Calvià
Ajuntament de
Calvià
Manteniment servei
d'Escoleta infantil
municipal
Manteniment i
ampliació de l'Escola
d'Educació infantil Flor
de Murta
Despeses de
manteniment Escoleta
Municipal EL SOL
d'Andratx
Manteniment de l'EEI
Estrella de Mar de la
Colònia de Sant Pere de
Gener a Octubre de
2008
Manteniment de
l'escoleta 1r cicle
(Col·legi Sant Salvador)
Manteniment del servei
educatiu 0-3 Binipetit
Subvenció
concedida
30.639,81 €
12.278,19 €
32.741,84 €
4.092,73 €
2.666,77 €
12.105,33 €
EI ca ses Monges 12.278,19 €
Continuidad proyecto
escuela de educación
infantil 0-3 son Ferrer
Continuidad proyecto
escuela de educación
infantil 0-3 El Toro
Mantenimiento escuela
de educación infantil 0-
7.018,77 €
4.564,44 €
6.417,53 €
96

Calvià
Calvià
Calvià
Calvià
Calvià
Campos
Capdepera
Esporles
Esporles
Inca
Llucmajor
Manacor
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Ajuntament de
Calvià
Ajuntament de
Calvià
Ajuntament de
Calvià
Ajuntament de
Calvià
Ajuntament de
Calvià
Ajuntament de
Campos
Ajuntament de
Capdepera
Ajuntament
d'Esporles
Ajuntament
d'Esporles
Fundació Pública
de servei municipal
Llar d'Infants
d'Inca
Manteniment del
centre d'Educació
infantil La Cuna
Escola d'Educació
infantil municipal
Nins i Nines
Patronat Municipal
d'Escoles d'Infants
de Palma
Patronat Municipal
d'Escoles d'Infants
de Palma
3 Son Caliu
Mantenimiento escuela
de educación infantil 0-
3 Bendinat
Mantenimiento escuela
de educación infantil 0-
3 Magaluf
Mantenimiento escuela
de educación infantil 0-
3 Paguera
Mantenimiento de la
escuela de educación
infantil 0-3 Santa Ponsa
Projecte d'atenció
psicopedagògica a
families escoles
educació 0-3
Manteniment del Servei
de l'EEI Casa Cuna
Maternal de Campos
Manteniment escoleta
Eriçons 2008
Manteniment Escoleta
Municipal
Continuitat espai de
Trobada
Continuitat del
manteniment de
l'Escola infantil
Toninaina
Manteniment del centre
d'Educació infantil La
Cuna
Escola d'Educació
infantil municipal Nins i
Nines
EI Son Fuster nou:
manteniment de tot el
servei
EI Can Alonso:
manteniment de tot el
servei
2.746,04 €
8.360,44 €
4.108,06 €
2.155,69 €
4.092,73 €
32.741,84 €
24.556,38 €
20.463,65 €
225,78 €
12.278,19 €
7.999,99 €
12.508,84 €
9.100,40 €
8.132,98 €
97

Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Palma de
Mallorca
Sa Pobla
Santa
Eugènia
Santany
Santanyí
Sineu
Son Servera
Vilafranca
Menorca
Patronat Municipal
d'Escoles d'Infants
de Palma
Patronat Municipal
d'Escoles d'Infants
de Palma
Patronat Municipal
d'Escoles d'Infants
de Palma
Patronat Municipal
d'Escoles d'Infants
de Palma
Patronat Municipal
d'Escoles d'Infants
de Palma
Patronat Municipal
d'Escoles d'Infants
de Palma
Escoleta d'Infants
So n'Oliva
(Asociación de
vecinos Son Oliva)
Ajuntament de Sa
Pobla
Ajuntament de
Santa Eugénia
Ajuntament de
Santanyí
Ajuntament de
Santanyí
Ajuntament de
Sineu
Ajuntament de Son
Servera
Ajuntament de
Vilafranca de
Bonany
EI Maria Mut:
manteniment de tot el
servei
EI Sta. Creu:
manteniment de tot el
servei
EI Ciutat Antiga:
manteniment dos grups
de caminats grans
EI Sta. Catalina:
manteniment d'un grup
de 2-3 anys
EI S'Arenal:
manteniment d'un grup
de caminats petits i 2
grups de 2-3 anys
EI Son Roca:
Manteniment d'un grup
de 2-3 anys
Escoleta d'Infants So
n'Oliva
Manteniment Escoleta
Uialfàs
10.354,41 €
15.216,28 €
27.304,29 €
21.495,13 €
23.455,68 €
21.013,99 €
7.952,79 €
36.348,25 €
Projecte Educa 0-3 8.185,46 €
Manteniment de
l'escoleta municipal de
Santanyí
Manteniment de
l'escoleta municipal de
Cala d'Or
Manteniment EEI Sa
Rota
4.899,01 €
3.501,65 €
16.000,00 €
Un espai per crèixer 900,40 €
Mejora de los servicios
educativos de los niños
menores de tres años
Localitat Entitat Projecte
3.852,09 €
Subvenció
concedida
98

Alaior
Ciutadella de
Menorca
Ciutadella de
Menorca
Ciutadella de
Menorca
Ciutadella de
Menorca
Ciutadella de
Menorca
Ciutadella de
Menorca
Ciutadella de
Menorca
Ciutadella de
Menorca
Ciutadella de
Menorca
Es Castell
Es Migjorn
Gran
Ferreries
Ferreries
Ferreries
Ajuntament
d'Alaior
Ajuntament de
Ciutadella de
Menorca
Ajuntament de
Ciutadella de
Menorca
Ajuntament de
Ciutadella de
Menorca
Ajuntament de
Ciutadella de
Menorca
Ajuntament de
Ciutadella de
Menorca
Ajuntament de
Ciutadella de
Menorca
Ajuntament de
Ciutadella de
Menorca
Fundació Pia
Autònoma Xipell
Ajuntament de
Ciutadella de
Menorca
Ajuntament d'Es
Castell
Ajuntament des
Migjorn Gran
Ajuntament de
Ferreries
Ajuntament de
Ferreries
Ajuntament de
Ferreries
Manteniment escola
infantil es Pouet
53.126,17 €
Tallers de Famílies 2.250,00 €
Escola infantil
Municipal Es Mussol
Escola infantil
Municipal Roser Gener
12.278,19 €
24.556,38 €
Espais familiars 1.759,87 €
Escola infantil
municipal Es Poriol
Escola Infantil
Municipal Joguina
Escola infantil
municipal Es Fabiol
Manteniment Escola
Infantil Xipell
20.463,65 €
29.134,60 €
28.649,11 €
20.394,65 €
Alpin 6.384,66 €
Manteniment de serveis
educatius per a la
primera infància
Massatge i ioga infantil
per a infants de 0 a 3
anys
Espais Familiars i
massatge infantil
Servei atenció educativa
infantil
Assessorament
Psicopedagògic
educació infantil 0-3
anys
12.200,11 €
82,85 €
523,42 €
1.514,31 €
982,26 €
99

Maó
Maó
Maó
Maó
Mercadal
Sant Lluís
Eivissa
Associació
d'Educadors i pares
d'alumnes EI Es
Passerells
Consell Insular de
Menorca
Consell Insular de
Menorca
Consell Insular de
Menorca
Ajuntament de
Mercadal
Ajuntament de Sant
Lluís
Contractació mestra de
reforç diplomada en
educació infantil i un
tècnic especialista en
educació infantil
Programa de prevenció,
detecció i suport
educatiu a infants amb
necessitats educatives
especials
programa de suport
educatiu a la primera
infància dins l'àmbit
rural de menorca
Programa d'Espais
familiars i massatges per
a nadons de Menorca
Manteniment i
funcionament de
l'escola infantil Arc de
Sant Martí i de l'escola
infantil "Es Fiets"
Manteniment de
l‟Escoleta infantil
Municipal Ses Canaletes
Localitat Entitat Projecte
Eivissa
Eivissa
Eivissa
Eivissa
Eivissa
Eivissa
Ajuntament
d'Eivissa
Ajuntament
d'Eivissa
Ajuntament
d'Eivissa
Ajuntament
d'Eivissa
Centre D'educació
infantil Sant Josep
Ajuntament de Sant
Lluís
15.999,96 €
15.224,96 €
2.811,87 €
29.750,00 €
12.278,19 €
28.649,11 €
Subvenció
concedida
Jocs en Família V 900,40 €
Un estiu a s'escoleta
2008
900,40 €
Massatge infantil 122,78 €
Manteniment de
S'Escoleta Municipal
Manteniment del servei
Centre d'educació
infantil Sant Josep
Manteniment de
l'Escola Infantil
Municipal Ses Canaletes
12.278,19 €
4.000,00 €
28.649,11 €
100

Eivissa
Eivissa
Eivissa
Santa Eulària
Formentera
Consell Insular
d'Eivissa
Consell Insular
d'Eivissa
Consell Insular
d'Eivissa
Ajuntament de
Santa Eulària des
Riu
Escoletes infantils
Públiques del Consell
Insular d'Eivissa (EI Es
Fameliar
Escoletes infantils
Públiques del Consell
Insular d'Eivissa (Ses
Païsses)
Escoletes infantils
Públiques del Consell
Insular d'Eivissa (EI Cas
Serres)
Taller d'habilitats
parentals
Localitat Entitat Projecte
Formentera
Consell Insular de
Formentera
Entitats beneficiàries per illa
Escola infantil pública
La Miranda del Consell
Insular de Formentera
Illa Subvenció concedida
Mallorca 474.754,04 €
Menorca 319.014,32 €
Eivissa 96.324,26 €
Formentera 10.812,00 €
TOTAL 900.904,62 €
16.000,00 €
16.000,00 €
16.000,00 €
1.473,38 €
Subvenció
concedida
10.812,00 €
e) Subvencions per entitats sense ànim de lucre que desenvolupin projectes
adreçats a dones joves embarassades i a mares i pares joves
Entitats beneficiàries
Localitat Entitat Projecte
Palma Adoratrius
Esclaves i del
Projecte
Caliu. Pis
Subvenció concedida
2007 2008 Total
7.686,22€ 7.686,22 € 15.372,44 €
101

Palma
Santíssim
Sacrament i de
la Caritat
Associació
Balear per a la
formació i la
intervenció
social
d'acollida per
a joves dones
amb
càrregues
familiars
Programa
d'atenció
Social
3.6.2.9.Avaluació de la línia d’actuació de les subvencions.
5.762,50 € 5.762,50 € 11.525,00 €
S‟han executat totes les línies de subvencions per al 2008 i han restat pendents
de pagament per a l‟any 2009, per diversos problemes no resolts, 11
sol·licituds de corporacions locals.
4.- VALORACIÓ QUALITATIVA I CONCLUSIONS DE LA GESTIÓ
REALITZADA.
4.1 Conclusions del Servei de Menors
Durant l‟any 2008, el Servei de Menors de la direcció General de Menors i
família ha centrat la seva intervenció de manera principal en cinc línees
d‟actuació:
Coordinació i panificació amb els consells insulars en les polítiques a
desenvolupar en matèria de menors.
102

Redacció i elaboració del protocol d‟actuació en casos de
maltractament d‟infants i abusos sexuals
Execució de les mesures judicials dins el marc previst en la Llei Orgànica
5/2000 reguladora de la responsabilitat penal dels menors infractors.
Posar en funcionament el programa ATURA‟T adreçat a menors
infractors amb mesura judicial per abusos sexuals.
Desenvolupament del programa preventiu Alter, adreçat a menors en
situació de vulnerabilitat i absentisme,e escolar
En relació als menors infractors s‟han executades 1579 mesures
(internaments,tractament terapèutic, medi obert i mediacions), de aquestes
l‟equip de medi obert ha executades 1.357 mesures de medi obert i l‟Institut
Socioeducatiu s‟Estel 222 mesures d‟internament.
L‟augment progressiu del nombre de menors que entren a l‟àmbit de la justícia
juvenil (un 6% més respecte a 2007) fa necessari que s‟arbitrin mesures per tal
de dotar de més recursos als equips d‟intervenció per tal d‟aconseguir una
millor eficàcia en la execució i millors resultats en la prevenció.
El programa Atura‟t arriba a al conclusió de que l'abús sexual és un fenomen
complex que genera dilemes en la presa de decisions. Els dilemes tenen a veure
amb aspectes quotidians del treball directe amb els joves i les seves famílies i
fan referència a aspectes com:
El maneig de la informació: quina informació comunicar, a qui i com.
Han treballat la gestió del risc: treballen amb instruments que donen
indicadors del risc de reincidència. Això és nou en el nostre sistema de treball i
genera dubtes decidir què fer amb els resultats d'aquesta avaluació.
Els límits de la confidencialitat: és important que els usuaris coneguin quina
informació s‟ha de donar a conèixer i on estan els límits de la confidencialitat.
Per als professionals també és important conèixer quins són els itineraris dels
informes i a qui van dirigits perquè això també condicionarà el contingut
d‟aquests.
Drets de protecció de dades dels nostres usuaris i drets de protecció davant
víctimes potencials: la confidencialitat no pot prevaler davant evidències clares
de risc o perill per a un mateix o per als altres.
En quant al programa preventiu Alter la valoració és molt positiva. Els canvis
que s‟han fet per ajustar el màxim el bon funcionament del programa, han
donat constància de que no s‟ha perdut el temps, especialment en tots aquells
municipis que començaren més tard i això s‟ha pogut percebre en els bons
resultats obtinguts.
103

Aquests canvis s‟han notat conseqüentment a nivell d‟actituds dels usuaris cap
al recurs, els companys, cap a ells mateixos i cap als professionals.
La participació dels usuaris en el seu propi centre escolar i a les unitats
formatives, són aspectes també positius que ens demostren el sentit real que té
aquest recurs, quedant reflectida en la assistència continuada.
La majoria dels alumnes que hem tingut eren absentistes intermitents i fins i tot
crònics, d‟altres estaven expulsats per períodes molt llargs de temps degut a la
problemàtica presentada pels mateixos; (faltes disciplinaries, d‟ordre,
agressions a companys i/o professors, robatoris, actes vandàlics etc.) es pot
afirmar a més que si no haguessin participat en aquest servei, aquestes
situacions haguessin pogut esdevenir en fets molt més greus.
S‟ha aconseguit per altra banda, que els participants identifiquin el recurs com
important i engrescador per a ells. També s‟ha aconseguit que els participants
formessin un grup cohesionat.
4.2 Conclusions del Servei de Família
El Servei de Família, com s‟ha detallat anteriorment, té dues línees d‟actuació
definides i diametralment distintes en contingut: els programes d‟atenció
directa realitzats per personal funcionari o laboral, excepte els punts de
trobada que es realitzen a través d‟una empresa contractada, i les línees de
subvencions i convenis que durant l‟any 2008 han estat 5 línees de subvencions
i 7 convenis amb contingut econòmic.
Aquest servei, segurament pel seu objectiu original, té un perfil de personal que
són majoritàriament titulats superiors amb psicologia o psicopedagogia o
diplomats en treball social, i un llicenciat en dret. Únicament ha disposat d‟un
administratiu pel volum de treball que hi ha en matèria de subvencions.
Això produeix dificultat en la gestió dels procediments administratius per la
manca de personal adient per aquest menester . Així i tot amb l‟experiència
que s‟ha anat acumulant i la formació adquirida s‟han pogut resoldre la major
part de les dificultats que s‟han presentat.
En aquesta línea també és de destacar la introducció de les intervencions
delegades i la modificació i ampliació del programa informàtic de subvencions,
la qual cosa ha produït nous criteris i treballs.
Quan els programes d‟atenció directa, respecta als punts de trobada familiars,
el pressupost no es va modificar respecte a anys anteriors, i tampoc aquests
anys s‟havia anat modificant a pesar de la inauguració de nous punts de
trobada i l‟augment de la demanda. Això va produir dificultats de finançament
que es va solucionar amb una ampliació del pressupost.
Els programes d‟atenció directa (orientació familiar, prevenció de la violència
familiar i mediació familiar) han estat objecte d‟una progressiva remodelació
perquè a la seva creació eren programes experimentals que s‟han consolidat.
Durant l‟any 2008 s‟ha estat analitzant i planificant els programes en funció de
les competències del Govern Balear i el caire tranversal d‟aquestes actuacions
104

per tal d‟aconseguir la seva incidència a tots els àmbits de les quatre illes amb
un treball coordinat amb les distintes administracions.
Respecte a la mediació familiar s‟ha elaborat un protocol de derivació dels
jutjats corresponents per a la mediació intra-judicial.
També s‟ha ultimat el programa informàtic del Registre de Mediadors del
Servei de Mediació Familiar.
Respecte al programa de Prevenció de la Violència Familiar, s‟ha prioritzat
l‟atenció a les famílies amb menors infractors amb conductes violentes a
l‟àmbit familiar.
4.3 Possibles millores i canvis a introduir per a propers exercicis
El Servei de Menors per a seguir endavant i millorar el servei hauria d‟intervenir
en les següents aspectes:
- Revisió i elaboració dels protocols i reglaments necessaris per facilitar la
gestió, afavorint la bona gestió en les intervencions: protocols d‟ingrés
als centres, d‟elaboració i tramitació d'informes, d‟intervenció en les
mesures de medi obert, revisar els reglaments dels centres i elaborar el
regalament d‟intervenció en Medi Obert.
- Estabilitzar la plantilla dels educadors dels centres i augmentar el
nombre d‟Educadors de Medi Obert.
- Fer una bona gestió del manteniment i conservació dels recursos
existents.
- Establir uns criteris d‟actuació i funcionament comuns dels centres
socioeducatius i en Medi Obert.
- Protocol·litzar el format i contingut dels informes generats durant
l‟execució de les mesures judicials dels menors infractors.
- Elaborar un protocol d‟actuació entre el Servei de Protecció de Menors i
la Direcció General de Menors i família (DGMiF) per donar resposta als
infractors menors de 14 anys sense responsabilitat penal.
- Elaborar un protocol de detecció i prevenció de suïcidis als centres de la
(DGMiF)
- Difusió dels programes (presentacions, tríptics, informar als tècnics i
professionals dels Jutjats de menors, Consells Insulars i Ajuntaments,
El Servei de Família:
- Actualitzar la formació del personal que gestiona l‟àrea de subvencions
que en aquests moments és de nova incorporació i sense experiència en
el tema.
- Dotar el Servei, en la mida de les possibilitats pressupostàries, de més
personal administratiu per a atendre correctament la gestió de totes les
línees de subvencions.
- Millorar la coordinació amb la Unitat de Gestió Econòmica (UGE), per
tal d‟establir els criteris d‟actuació de cada any.
105

- Establir protocol de derivació de les corporacions locals a mediació
familiar i orientació familiar per tal de realitzar un treball coordinat i que
pugui arribar a la major part de població que necessiti els serveis.
- Establir protocol de derivació de mediació familiar intrajudicial des dels
jutjats de família, de violència de gènere i d‟instrucció de tota l‟Illa de
Mallorca.
- Potenciar la mediació familiar mitjançant campanyes publicitàries i
pedagògiques per tal de conscienciar a la població dels avantatges de la
mediació familiar com alternativa als processos litigosos.
- Donar suport a la mediació familiar a les illes de Menorca, Eivissa i
Formentera i fer una coordinació per tal d‟intercanviar models i formes
d‟actuació.
- Seguir donant suport als punts de trobada en el tema de resolució de
conflictes de parella i habilitats parentals.
- Establir reunions tècniques periòdiques amb les coordinadores dels
punts de trobada.
- Avaluar la qualitat del programa de punts de trobada.
- Estudiar l‟adaptació de la normativa de mediació i parelles estables
- Elaborar una normativa de punts de trobada.
- Elaborar juntament amb els altres serveis de la conselleria que coneixen
del tema, una llei de família de la Comunitat Autònoma Illes Balears.
106