Memòria d'activitats 2009 - Fundació s'Estel

FUNDACIÓ
INSTITUT
SOCIOEDUCATIU
S’ESTEL
MEMÒRIA D’ACTIVITATS 2009
Memòria d’activitats 2009 | Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel / Febrer 2010

ÍNDEX
Benvinguda de la Presidenta i del Gerent
1. Presentació. . . . . . . . . .04
2. Línies d’actuació i Programes de la fundació . . . .05
3. Valoració activitats 2009 per Programes . . . . .20
4. Valoració de les línies estratègiques d’actuació de
l’Organització proposades per a l’any 2009. . . . .56
5. Recursos humans. . . . . . . . .61
6. Dades estadístiques d’activitat i perfil d’usuaris dels menors/
Joves en mesures judicials . . . . . . .66
2
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

El present document, que teniu en les vostres mans o en pantalla telemàtica,
intenta reflectir tot l’esforç dels treballadors i treballadores que durant l’any
2009 varen fer per a l’organització i pels nostres usuaris
La Fundació, a més a més d’atendre de forma integral als menors i joves amb
mesures judicials, ha iniciat un camí cap a la consolidació, especialització i
expansió dirigida a nous horitzons d’intervenció especialitzada i amb nous
sectors de la població
En aquest sentit, s’han creat sinergies estratègiques amb altres institucions de
caire autonòmic i insular dins l’àmbit, sobretot, de l’educació, de la formació i
del treball.
S’han obert nous programes, i altre estan en projecte, per atendre a altres
col·lectius desfavorits,...
Esperam, per tant, que aquesta memòria sigui d’interès per a tots els ciutadans
i ciutadanes, com eina informativa i divulgativa del que hem fet, directa o
indirectament.
Francesca Vanrell Amengual
Directora General de Menors i Família
Presidenta de la Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel
Juan José Bonilla López
Gerent de la Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel
Marratxí, 28 de maig de 2010
3
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

1. PRESENTACIÓ.
La Fundació Institut Socioeducatiu
s’Estel inicia la seva activitat el dia 1
de gener de 2002, amb l'objectiu
primordial de gestionar els serveis, els
centres socioeducatius i els programes
necessaris per a garantir la correcta
execució de les mesures privatives de
llibertat previstes a la Llei Orgànica
5/2000 reguladora de la responsabilitat
penal dels menors.
Per al desenvolupament d'aquest
objectiu, la Fundació es constitueix com
a entitat col·laboradora, sense fi
lucratiu, de la Comunitat Autònoma de
les Illes Balears amb la finalitat
d'educar i integrar als menors i joves,
d'entre 14 i 21 anys, sotmesos a
qualsevol de les mesures de règim
previstos a la Llei, en el marc del
Reglament de règim intern i de
funcionament dels centres
socioeducatius i de projectes educatius
adients.
Dit això, els Estatuts de la Fundació
contemplen, a l’article 9, com
beneficiaris directes de la seva acció
als menors, els joves i la família en
conflicte social.
Per tant, els objectius de la Fundació
no és limiten a l’àmbit dels menors
infractors, sinó, a altres indrets relatius
a la intervenció social.
Objectius, en aquest sentit, han estat el
fiançament dels projectes com el
d’Intervenció socioeducativa als
Instituts d’ensenyança secundària
(TISE) i el de menors estrangers no
acompanyats (MENA). Nous projectes
que es varen iniciar en aquest any
foren: els casals de dones maltractades
per a la violència de gènere, a la
comarca des Raiguer i Llevant (DONA),
Unitat ambulatòria de tractament
psicològic per a menors abusats
sexualment (UTA) i Orientació i inserció
laboral per a joves (PILA).
Les prestacions que la Fundació
realitza pel compliment de tots els seus
objectius tenen caràcter gratuït i el seu
àmbit d’actuació territorial és
autonòmic.
La Conselleria d’Afers Socials,
Promoció i Immigració, a través de la
Direcció General de Menors i Família,
exerceix el control de les activitats, el
seguiment i la inspecció de la
Fundació.
El Patronat és l'òrgan de govern,
administració i representació de la
Fundació, exercint les seves facultats
amb independència, i sense una altra
limitació que les establertes per la
normativa sobre fundacions. El Govern
de les Illes Balears és l'únic que té la
condició de patró fundador i protector,
per la seva condició d'Institució Pública,
fundadora de la Fundació Institut
Socioeducatiu s'Estel.
La nostra filosofia, i per tant,
l’enfocament del nostre treball, es basa
en la intervenció integral i sistèmica, on
4
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

no sols treballem amb l’usuari en totes
les àrees d’intervenció, sinó també,
2. LÍNIES D’ACTUACIÓ DE LA FUNDACIÓ.
2.1. ELS CENTRES SOCIOEDUCATIUS
PER A MENORS INFRACTORS
El grup destinatari són els menors i joves
d'entre 14 i 21 anys que es troben
ingressats donant compliment a mesures
d'internament que es detallen a la Llei
5/2000 en els diferents centres que
gestiona aquesta Fundació: Centre
socioeducatiu Vicens Vives Xamena Es
Fusteret, Centre socioeducatiu Es
Pinaret i el Centre d’incorporació social
(CIS).
Tots ells estan ubicats físicament a l’illa
de Mallorca
Hi fan feina, entre personal tècnic
educatiu (educadors i treballadors
socials, pedagogs, psicòlegs, mestres i
altres), serveis diversos i seguretat, més
de noranta treballadors, que tenen com
amb les famílies i amb el seu entorn.
objectiu afavorir, d’una manera integral,
el desenvolupament total dels menors o
joves residents. Per aconseguir això, els
professionals que hi treballen duen a
terme tota una tasca social,
psicopedagògica i d’integració que es
concreta en una sèrie de programes
específics i transversals, de tipus
educatiu, formatiu, laboral, d’esport,
d’oci, de vida quotidiana, etc.
2.1.1. DESCRIPCIÓ DELS CENTRES.
CENTRE SOCIOEDUCATIU VICENÇ
VIVES XAMENA “ES FUSTERET”
El centre socioeducatiu Vicenç Vives
Xamena, Es Fusteret, recentment
reformat, està situat a la ciutat de Palma.
Té una capacitat per a 8 menors o joves
que compleixen mesures judicials en
5
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

ègim tancat, semiobert, obert, i de cap
de setmana.
Les limitades dimensions del centre i la
seva ubicació a la ciutat, proporciona el
marc ideal per desenvolupar un projecte
educatiu basat en el treball individualitzat
i facilitador d’experiències a l’àmbit
comunitari.
CENTRE SOCIOEDUCATIU “ES
PINARET”
El centre socioeducatiu Es Pinaret està
situat al Pont d’Inca (Marratxí) i és el
centre més gran (més de 12.000 m 2 ).
Té una capacitat per a 38 menors o
joves que compleixen mesures judicials
en règim tancat, semiobert, obert,
terapèutic i de cap de setmana.
Quant a les instal·lacions, a part de les
llars on resideixen els menors, Es
Pinaret té diverses zones esportives,
piscina, aules, aules taller, tallers
exteriors, granja, oficines i altres
dependències per afavorir el
desenvolupament integral dels menors o
joves
CENTRE SOCIOEDUCATIU
D’INCORPORACIÓ SOCIAL (CIS)
El CIS té una capacitat per a 8 menors o
joves, que compleixen mesures judicials
en règim obert o convivència en grup
educatiu.
Representa una institució de caràcter
familiar encaminada bàsicament a
integrar socialment el menor o jove,
sempre des d’un procés individualitzat i
orientat cap a l’emancipació.
2.1.2. PROGRAMES QUE ES
DESENVOLUPEN EN ELS CENTRES.
CENTRE SOCIOEDUCATIU VICENÇ
VIVES XAMENA “ES FUSTERET”
Programa de vida quotidiana.
L’objectiu general del programa és
promoure en el menor o jove: per una
part, hàbits bàsics que permetin millorar i
interioritzar normes d’higiene i ordre, i
per altre part, eines i habilitats socials
per a la convivència.
Programa de famílies.
L’objectiu general del programa és
promoure la participació activa de la
família en el procés educatiu dels fills
proporcionant-los eines necessàries per
l’adquisició de competències parentals
per afavorir un retorn familiar positiu.
Programa d’ensenyament reglat.
Els centre ofereix la formació necessària
per poder accedir a tots els nivells de
l’ensenyament establerts en l’ordenació
del sistema educatiu. Es disposa d’una
unitat docent adscrita a la Conselleria
d’Educació i Cultura
6
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Programa de transició al mon
formatiu laboral.
L’objectiu general es basa en promoure
l’adquisició per part del menor d’una
preparació bàsica que li permeti
incorporar-se de forma normalitzada al
món laboral/formatiu i social que
l’envolta.
Programa d’oci i lleure.
El Programa pretén que el menor o jove
s’insereixi en la xarxa social practicant
diverses activitats per al temps de lleure,
identificant el seu temps d’oci i afavorint
la diversificació d’interessos a partir de
l’autoconeixement.
Programa d’educació per a la salut.
L’objectiu general es basa en fomentar
l’autonomia i responsabilitat cap a la
pròpia salut des d’un enfocament
biopsicosocial.
Programa de tutories
L’objectiu general d’aquest programa i
de la figura del educador-tutor és poder
treballar en profunditat els diferents
objectius plantejats en el projecte
educatiu del menor i tenir com a figura
de referència a algú amb qui poder
compartir les seves inquietuds i que
gestioni i dugui el seguiment de tot el
procés socioeducatiu del menor durant la
seva estada.
Programa de desenvolupament
personal
L’objectiu del Programa és treballar la
potenciació de l’autoconcepte,
l'autoestima, l’ autoeficàcia, la motivació
intrínseca, el control emocional i
l'ansietat, la comunicació, el
coneixement d'un mateix, la comprensió,
l'empatia i la cooperació amb els altres a
l'hora d'actuar i relacionar-se, superant
els problemes que es presenten cada
dia, tant en el centre com en la família,
en el grup d'iguals i en la societat en
general.
Programa d’educació en valors
Aquest programa constitueix una
proposta d’intervenció educativa que ha
d’integrar-se en el centre, impregnant-ho
tot. No es pot entendre sols com un
conjunt de continguts d’aprenentatge.
L’educació que genera ha de ser entesa
des de la perspectiva co-constructivista,
en la qual ens situem, permetent que els
al·lots i al·lotes puguin construir la seva
personalitat crítica i reflexiva, en
interacció amb els seus iguals, els
professionals del centre i el seu context
social. Es tracta de la co-construcció
racional i autònoma de valors, que es
tradueix en el desenvolupament de
l’autoconeixement, la promoció de
l’autonomia, l’autoregulació, la capacitat
de diàleg, la capacitat per a transformar
l’entorn, la comprensió crítica, l’empatia i
perspectiva social, les habilitats socials i
per a la convivència, el raonament moral,
... afavorint tots els aspectes del seu
desenvolupament personal.
Programa d’acolliment i adaptació
Aquest programa inclou tota una sèrie
d’activitats encaminades a aconseguir un
acolliment i una adaptació positives al
centre, que permetin crear una base
sòlida sobre la qual s’assentarà el
procés educatiu de cada menor o jove.
7
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

CENTRE SOCIOEDUCATIU “ES
PINARET”
Programa d’autonomia a la llar.
L’objectiu general del programa és
promoure en el menor o jove hàbits
bàsics que permetin millorar l’autonomia
social, interioritzant normes d’higiene,
ordre i convivència.
Programa d’intervenció educativa i
terapèutica. L’objectiu és avaluar i
dissenyar intervencions específiques per
afrontar les necessitats educatives i
terapèutiques dels menors i joves.
Programa d’assistència jurídica al
menor. La finalitat del programa és dotar
als menors i joves interns d’una
informació actualitzada sobre la seva
situació judicial, promovent la
participació del menor i fomentant el
sentit de la responsabilitat sobre els seus
actes.
Programa d’intervenció en famílies.
L’objectiu general del programa és
promoure la participació activa de la
família en el procés educatiu dels fills,
mitjançant el consell, l’orientació i la
col·laboració dels professionals del
centre.
Programa escolar i de formació
ocupacional. Els centres ofereixen la
formació necessària per poder accedir a
tots els nivells de l’ensenyament
establerts en l’ordenació del sistema
educatiu. Es disposa de set unitats
docents adscrites a la Conselleria
d’Educació i Cultura
Programa per a la Millora del Medi
ambient.
La finalitat és conscienciar de la
necessitat de mantenir un equilibri amb
el medi ambient i, així, promoure un
model de comportament que ajudi a la
conservació del medi.
Programa pel Pla de Convivència.
El projecte tracta d’establir mesures per
fomentar la convivència a través del
desenvolupament d’actituds i
comportaments de respecte mutu i de
consens, necessaris per a la vida en
grup.
Programa d’orientació laboral.
L’objectiu general es basa en promoure
l’adquisició per part del menor d’una
preparació bàsica que li permeti
incorporar-se de forma normalitzada al
món laboral/formatiu i social que
l’envolta.
Programa d’atenció terapèutica.
L’objectiu és avaluar i dissenyar
intervencions específiques per afrontar
les necessitats terapèutiques dels
menors i joves.
Programa d’oci i temps lliure. El
Programa pretén que el menor o jove
s’insereixi en la xarxa social practicant
diverses activitats per al temps de lleure,
identificant el seu temps d’oci i afavorint
la diversificació d’interessos a partir de
l’autoconeixement.
Programa per a la cura i promoció de
la salut. L’objectiu general es basa en
fomentar l’autonomia i responsabilitat
cap a la pròpia salut des d’un
enfocament biopsicosocial.
CENTRE SOCIOEDUCATIU
D’INCORPORACIÓ SOCIAL (CIS)
Programa d’oci i temps lliure.
El Programa pretén que el menor o jove
s’insereixi en la xarxa social practicant
diverses activitats per al temps de lleure,
identificant el seu temps d’oci i afavorint
la diversificació d’interessos a partir de
l’autoconeixement.
8
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Programa Sociofamiliar.
L’objectiu general del programa és
promoure la participació activa de la
família en el procés educatiu dels fills
proporcionant-los eines necessàries per
l’adquisició de competències parentals
per afavorir un retorn familiar positiu.
Programa de Tutories.
L'objectiu del programa, és realitzar un
seguiment del procés individualitzat del
menor en totes les seves àrees.
Facilitant l'exposició de les necessitats,
canvis i assoliments del menor. L'equip
Tècnic i educatiu i sobretot el tutor,
treballaran agafant la informació tutorial
com a punt de partida i desenvolupament
2.2. PROGRAMA “T.I.S.E.”
(INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA
EN ELS I.E.S.)
(“PROGRAMA EXPERIMENTAL PER A LA
MILLORA DE LA CONVIVÈNCIA EN ELS CENTRES
EDUCATIUS DE SECUNDÀRIA MITJANÇANT LA
INCLUSIÓ DE LA FIGURA PROFESSIONAL D’UN
TÈCNIC D’INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA”)
Al desembre de 2008, s’inicia un
procés mitjançant el conveni de
col·laboració entre la Conselleria
d’Afers Socials Promoció i Immigració i
la Conselleria d’Educació i Cultura del
del procés del menor.
Programa de formació i inserció
laboral.
L'objectiu general es basa en promoure
l'adquisició per part del menor d'una
preparació bàsica que li permeti
incorporar-se de forma normalitzada al
món formatiu/laboral i social del seu
entorn.
Programa de vida quotidiana.
L’objectiu general del programa és
promoure en el menor o jove hàbits
bàsics que permetin millorar l’autonomia
social, interioritzant normes d’higiene,
ordre i convivència.
Govern de les Illes Balears. Amb
l’objectiu de millorar la convivència
escolar en els centres educatius de
secundària, es posa en marxa un
programa experimental (PROGRAMA
PER A LA MILLORA DE LA
CONVIVÈNCIA ESCOLAR) en vuit
I.E.S de les Illes Balears.
La Fundació Institut Socioeducatiu
s’Estel és la entitat encarregada de dur
a terme aquest programa, en
9
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

coordinació amb el Servei d’Atenció a
la Diversitat (Direcció General
d’Innovació i Formació del Profesorat)
Consellería d’Educació i Cultura. Set
educadors socials i una treballadora
social, amb la denominació de tècnics
d’intervenció socioeucativa (TISE), són
els encarregats de dissenyar i executar
el programa que, de forma
experimental, es va iniciar el 7 de gener
i concluí, en la seva primera fase, el 30
de juny de 2009. El programa es va
reiniciar el primer dia del curs 2009-
2010 possibilitant així la implementació
completa del curs escolar.
Amb la inclusió dels TISE en els
centres d’educació secundària,
pretenem aportar solucions a
problemes de la nostra societat
orientades al futur, canviant actituds de
professionals, potenciant la inclusió
social i incorporant la intervenció
socioeducativa com a element
diferenciador.
2.2.1. RELACIÓ DE CENTRES.
La experiència pilot s’ha desenvolupat
en un centre de Menorca, un centre
d’Eivissa i a sis centres de Mallorca
dels quals tres estarn ubicats a Palma i
tres a la part Forana.
IES Politècnic
IES Juníper Serra
IES Josep Sureda i Blanes
IES Can Peu Blanc,
IES Calvià
IES Felanitx
IES Cap de Llevant, Menorca
IES Quartó de Portmany, Eivissa
2.2.2. OBJECTIU GENERAL.
Millorar la convivència en el Centre
2.2.3. OBJECTIUS ESPECÍFICS.
Ajudar en el procés de socialització i de
desenvolupament personal dels
alumnes del centre.
Gestió de la relació entre l’individu i el
seu entorn, família, escolar, iguals,
recursos cumunitaris.
Donar suport al professorat en
qüestions socioeducatives per millorar
el treball directe amb l’alumnat i les
seves famílies.
2.2.4. POBLACIÓ DESTINATÀRIA.
COMUNITAT EDUCATIVA:
Equip directiu
Professorat
Alumnat ( ESO, diferencíem l’etapa
obligatòria de la no obligatòria)
Personal no docent,
APIMAS
Famílies
COMUNITAT DEL ENTORN SOCIAL:
Serveis socials comunitaris i específics
Serveis culturals
Serveis d’oci i temps lliure
Serveis sanitaris y sociosanitaris
Justícia Juvenil
Cosos de Seguretat de l’Estat
Policia tutor
Consell Insulars
Fiscalia de Menors
10
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

2.2.5. NIVELLS D’ACTUACIÓ.
INDIVIDUAL
Fer el seguiment de les situacions
d’absentisme escolar i treballar
conjuntament amb tots els
professionals que intervenen en la
prevenció i el seguiment de
l’absentisme escolar.
Fer el seguiment d’aquells casos que
presenten problemes de convivència i
integració social, en coordinació amb
l’equip directiu del centre, el
departament d’orientació, l’equip
educatiu i els serveis socials.
Treballar el vincle entre l’alumnat i el
centre.
Implicar a l’alumne en el seu procés
d’aprenentatge.
Col.laborar en els plans d’acollida i
integració de nous alumnes.
Elaborar propostes d’alternatives a
“expulsions” i a l’aplicació de mesures
disciplinàries.
Acompanyament educatiu de l’alumnat,
juntament amb el tutor i altres
professionals implicats.
Motivar i facilitar a l’alumne per afavorir
aprenentatges per gestionar situacions
de conflicte i violència.
FAMILIAR
Fer intervenció familiar amb l’alumnat
en situació de risc o exclusió social.
Treballar conjuntament amb tots els
professionals que intervenen amb les
famílies per aconseguir la seva
implicació i participació.
Col·laborar en activitats de formació de
pares i mares d’alumnes que es troben
en situació de risc
Fomentar la implicació i participació de
les famílies a la vida del centre, el
funcionament i les activitats es porten a
terme.
Impulsar el treball conjunt amb famílies
i serveis socials.
Estimular la implicació i participació de
les famílies mitjançant projectes de
suport i cooperació
COMUNITAT EDUCATIVA
Prevenir les situacions de conflicte i
potenciar la convivència al centre.
Recolzar l’acció tutorial per tal d’arribar
a treballar aspectes socioeducatius i
sociofamiliars, complementant i
reforçant la tasca realitzada pel D.O i
els tutors.
Facilitar habilitats i estratègies per
tractar les normes de convivència i els
conflictes des d’un enfocament
mediacional.
Reforçar la coordinació entre l’equip
directiu i el D.O.
Col·laborar amb el D.O, els tutors i el
professorat que ho sol.liciti, en
incorporar en les seves programacions
d’aula els continguts següents:
- Programes de millora de les
habilitats socials i comunicatives
- Resolució i mediació de
conflictes.
11
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Dur a terme actuacions preventives que
incideixen en la millora del clima de
l’IES.
Disposar d’un espai i horari per atendre
o establir els canals de derivació,
consulta o demanda d’intervenció del
TISE per part de l’alumnat i professorat
del centre.
COMUNITAT DEL ENTORN SOCIAL
Afavorir el coneixement i treball conjunt
amb els recursos i agents socials de
l’entorn (Centres Municipals d’Atenció
Primària, Centres Municipals de
Serveis Socials, Centres Culturals
Juvenils, Centres o espais de gestió del
lleure, així com tots els programes que
es portin a terme des de l’Ajuntament,
el Govern de les Illes Balears o
Consells Insulars).
Elaborar actuacions conjuntes amb
institucions que treballen amb menors
en edat escolar de la comunitat.
centres de reforç escolar, centres
esportius...
Treballar conjuntament amb tots agents
de la comunitat per donar respostes
socials i amb una perspectiva global als
diferents conflictes i situacions que es
poden donar a l’IES, i poder-hi fer
incidència des de diferents àmbits:
Direcció General de Menors i Família,
Policia Local, Polícia Nacional, Guardia
Civil, Centres de Salut i Centres
Municipals de Serveis Socials... per tal
de poder crear un treball en xarxa i una
coordinació adequada a cada
circumstància.
Participar en l’elaboració de propostes
de relació del centre educatiu amb
l’entorn social i col·laborar en la seva
implementació
2.3. PROGRAMA “M.E.N.A.”
(MENORS ESTRANGERS NO
ACOMPANYATS)
Fruit del Conveni de col·laboració entre
la Conselleria de Benestar Social,
Joventut i Vivenda de la Comunitat
Autònoma Canària i la Fundació Institut
Socioeducatiu S’Estel, el Programa
MENA està dissenyat per a l’acolliment
temporal per part de famílies d’origen
senegalès i malià residents a Mallorca
de menors estrangers no acompanyats
procedents de Malí i Senegal arribats
en pasteres a les Canàries i residents
en Centres de Menors.
2.3.1. OBJECTIU GENERAL.
Facilitar la inclusió i participació social
de menors immigrants no acompanyats
mitjançant l’acolliment familiar temporal
en famílies del mateix origen residents
a Mallorca.
2.3.1. OBJECTIUS ESPECÍFICS.
Dels menors:
Recolzar i avaluar periòdicament
l’acolliment.
Prendre consciència de la necessitat de
formació per accedir al mon laboral.
Facilitar i promoure l’accés dels menors
a recursos educatius i formatius.
Reforçar, orientar i augmentar la seva
formació escolar i laboral.
Tutoritzar setmanalment el seu procés
educatiu i formatiu.
Potenciar i estimular la seva
autonomia.
12
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Conèixer els recursos normalitzats de
la comunitat.
De les famílies:
Recolzar i avaluar periòdicament
l’acolliment per tal que les famílies
compleixin amb els compromisos
adquirits, fent un ús adequat de la
subvenció rebuda en concepte
d’acolliment familiar temporal.
Orientar i recolzar el procés educatiu
dels menors durant l’acolliment.
Informar les famílies del procés
educatiu i formatiu dels menors.
Dels centres educatius:
Reforçar, recolzar, avaluar i seguir el
procés educatiu i formatiu dels menors
en coordinació amb els professionals
de cada centre.
2.3.3. USUARIS.
Menors estrangers no acompanyats
procedents de Malí i Senegal arribats
en pasteres a les Canàries i residents
en Centres de Menors.
2.3.4. NIVELL D’ACTUACIÓ
Amb els menors:
Recepció del menor i informació al
mateix de quines característiques té la
família assignada per l’acolliment.
Presentació del menor a les famílies i
firma dels compromisos entre família,
menor i tècnic de referència
Acoblament i inici de la relació, durant
el qual el recolzament i la supervisió és
intensiva amb l’objectiu de vetllar per la
relació que s’estableix en el domicili
d’acollida i mediar en les dificultats que
es puguin presentar.
Seguiment individualitzat, establint
espais prèviament pactats –tutories-
que s’utilitzen per a orientar,
motivar,facilitar, valorar i avaluar el
procés educatiu de cada menor.
Aquestes tutories es duen a terme
setmanalment.
Avaluació del nivell formatiu dels
menors per a adaptar la formació a les
seves capacitats i interessos i
desenvolupar el recolzament escolar
necessari.
Es du a terme un seguiment diari de
l’assistència i formació dels menors en
l’aula de reforç conduïda per una
professional de l’educació, amb qui els
tècnics es coordinen setmanalment.
També es du a terme la coordinació
necessària amb els orientadors de
cada centre educatiu per tal de incidir
més en aquells aspectes formatius on
cal incidir més durant les sessions de
reforç educatiu, que tenen lloc a l’IES
Arxiduc durant quatre hores setmanals.
Amb les famílies:
Tutorització a les famílies, per tal de
transmetre tota la informació
necessària sobre quin és el perfil del
menor assignat per a l’acolliment i per
preparar aquest en el domicili. Es fixa
una data per al primer encontre entre
família i menor.
Presentació del menor a les famílies i
firma dels compromisos entre família,
menor i tècnic de referència.
Acoblament i inici de la relació, durant
el qual el recolzament i la supervisió és
intensiva amb l’objectiu de vetllar per la
relació que s’estableix en el domicili
d’acollida i mediar en les dificultats que
13
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

es puguin presentar. S’ha de respectar
la intimitat de la família, facilitant la
seva autonomia i evitant la excessiva
dependència de cap als tècnics. Així
mateix, la família ha de facilitar la
informació necessària per al
coneixement, valoració de la trajectòria
del menor i de la relació que s’estableix
en el domicili familiar, acceptant
l’orientació i suggeriments dels tècnics.
Durant el seguiment es pacten els
espais necessaris per a valorar i
orientar el procés d’acollida.
2.4. PROGRAMA “DONA”: CASAL
DE DONES VÍCTIMES DE LA
VIOLÈNCIA DE GÈNERE
Són dos centres residencials, a la
comarca des Raiguer i de Llevant, que
donen resposta a situacions de
violència de gènere, conjugant
prestacions d’allotjament i d’orientació
psicosocial i educativa des d’un treball
integral que possibiliti que la dona
reiniciï la seva vida en un marc més
favorable.
2.4.1. OBJECTIU GENERAL.
Acollir i orientar de forma no
permanent, a les dones víctimes de
violència domèstica, i als seus fills, que
es troben amb problemes d’allotjament,
en situació de conflictes convivencials o
en mancança d’un medi familiar
adequat. Per tal d’impulsar i recolzar el
procés cap a la seva autonomia i
participació dins la societat.
2.4.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS.
Informació, orientació i suport:
Atendre a les persones i serveis
derivants per poder realitzar una
primera valoració de la situació.
Acollida, allotjament i manutenció:
Atendre les necessitats bàsiques
d’allotjament i manutenció durant el
desenvolupament d’un procés
sociopersonal adient.
Tractament psicosocial adient per a
la promoció i la reinserció. donar
suport social als processos que
desenvolupa les dones acollides.
Orientació i tractament psicològic:
donar suport psicològic al treball que es
desenvolupa tant a les dones i els seus
fills a nivell individual i grupal com
recolzant a l’ equip de feina.
Assessorament judicial: mitjançant el
conveni de col·laboració entre el
Col·legit d’ advocats i l’ Institut Balear
de la Dona, tenim el servei d’ una
lletrada , per orientar i assessorar a les
dones en el seu procediment judicial.
2.4.3. USUARIS.
Dones majors de 18 anys o menors
emancipades, soles o amb càrregues
familiars, amb necessitats d’allotjament
derivades d’haver patit una situació de
violència de gènere.
2.4.4. METODOLOGIA I
INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA.
Es conjuguen diferents models
psicosocials d’intervenció, on la
protagonista del procés és la persona a
partir de la valoració de les seves
necessitats i la potenciació de les
seves capacitats.
Es treballa a nivell individual i grupal.
14
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Acompanyant el procés. Respectant a
totes les cultures i la individualitat de
cada una.
Treballant en xarxa i en coordinació
amb altres serveis.
El Casal està compost per
professionals de l’àmbit social:
treballadors socials, psicòleg i auxiliars
tècnics educatius.
2.4.5. NIVELLS D’ACTUACIÓ
El nivell d’actuació que es
desenvolupa als casals de dones
són preferentment individual degut a
la pròpia estructura i funcionament
del obliga a mantenir la
confidencialitat respecta a la
ubicació del mateixos, la voluntat de
no estigmatitzar més a les dones i
eradicar cert victimisme limitant
moltes possibles intervencions a
nivell familiars o comunitari. Així,
tota la feina que es realitza pels
diferents professional esta
destinada a una millora personal i
de les dones acollides)
A pesar d’aquesta característica els
Casals treballen conjuntament amb
els altres agents socials (SS.SS
local, promoció laboral, USM,
centres escolar, etc...) de la
comunitat tant a nivell d’intervenció
pels casos derivats com amb les
derivacions que es creuen pertinent
per assolir l’objectiu del Casal.
2.4.5. PROGRAMES QUE ES
DESSENVOLUPEN ALS CASALS
Els casals d’acollida intervenen
mitjançant dos programes diferenciats.
Aquets programes són:
Programa d’Informació i Orientació
Donar a conèixer el servei, tant a les
possibles usuàries com a serveis
derivants i els seus professionals, les
diferents vies d’ accés al servei,
prestacions que ofereix, objectius,
condicions d’ estada. Endemés orientar
cap a altres recursos en el cas que es
valori que el Casal no és el recurs
adient.
Programa d’acollida, promoció i
integració (intervenció
psicosociològica i educativa)
Aquest programa s’activa una vegada
que la dona ha efectuat la seva acollida
al casal amb intervencions a nivell
social, psicològic i educatiu.
El programa fa referència a les
diferents fases per les quals passa la
dona al llarg de la seva estada en el
centre i és on s’elabora un Pla de
treball personal, pactat amb la usuària i
els professionals corresponents, on s’
estableixen els objectius a aconseguir
per arribar a l’ autonomia de la dona
amb els seus fills.
PROJECTE “ OMO”
L’objectiu d’aquest projecte és crear i
oferir un recurs destinat a l’ocupació
dels infants acollits al casal en activitats
educatives i de lleure amb la finalitat de
possibilitar que les seves mares puguin
conciliar la vida familiar i laboral i que
els infants gaudeixin d’un espai propi
d’atenció des del qual es puguin
analitzar i atendre les seves demandes
15
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

i necessitats. Així com també educar
als nins/es en el seu temps de lleure
per també poder facilitar la inserció
sociolaboral de les dones acollides.
2.5. PROGRAMA “U.T.A.” (UNITAT
AMBULATÒRIA DE TRACTAMENT
PSICOLÒGIC PER A MENORS
ABUSATS SEXUALMENT)
Aquest programa s’inclou dins el
Protocol Marc Interdisciplinari
d’Actuacions en Casos de
Maltractament Infantil a les Illes Balears
(en elaboració). L’objectiu d’aquest
protocol d’actuació es millorar l’atenció
per reduir la victimització primària i
secundària que pateixen els menors i
joves que han viscut situacions de
maltractes i/o abusos sexuals, garantint
d’aquesta manera el compliment dels
seus drets i llibertats durant la
intervenció de les institucions
responsables de protegir-los, a través
d’una actuació coordinada i eficaç de
les institucions competents.
Com part del circuit que s’estableix al
Protocol, pels casos específics d’abús
sexual, una vegada que s’ha detectat i
notificat, es deriva a la Unitat de
Valoració y Tractament aquells casos
que han estat considerats com
protectors, es a dir, que viuen a un
entorn familiar que pot garantir la seva
seguretat i protecció.
Fins a aquest moment, no existia cap
servei especialitzat en ASI que donés
cobertura a les víctimes si no hi era
mitjançant el Servei de Protecció de
Menors i Família o serveis privats.
Amb la creació d’aquesta Unitat es
pretén atendre a aquest rang de la
població.
Les famílies arriben derivades del
Consell Insular (IMAS). Quan son a la
Unitat de Tractament és perquè ja ha
estat realitzada una valoració prèvia de
si la família es protectora o
desprotectora així com de la credibilitat
del testimoni del menor o jove.
Inicialment, tan sols s’atenen casos de
famílies protectores amb indicis de que
l’abús s’ha produït.
En un primer moment, s’explora la
repercussió de l’abús -(valorant la
necessitat de tractament)- i es treballa,
en cas necessari, de manera
psicoterapèutica, tots aquells aspectes
personals que han estat danyats per la
situació traumàtica viscuda, potenciant
les capacitats resilients dels menors i
de les seves famílies per a que puguin
elaborar l’impacte generat. Es
desenvolupa així una vivència
reparadora de l’abús.
Quant a la metodologia d’intervenció
que es duu a terme contempla tant
sessions terapèutiques individuals,
grupals com familiars.
La Unitat contempla un horari flexible
adaptant-se a les necessitats dels
menors i de les famílies.
L’equip està format per dues
psicòlogues i treballen de manera
conjunta amb una altre psicòloga de
l’equip de Protecció de Menors i
Família, dins la Unitat de Valoració de
Menors abusats sexualment. De
l’Institut Mallorquí d’Afers Socials
(IMAS, Consell de Mallorca).
16
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

2.5.1. OBJECTIU GENERAL
La Unitat de Tractament es va crear
amb l’objectiu general de proporcionar
als menors i joves abusats sexualment i
a les seves famílies un espai terapèutic
on s’explori la repercussió de l’abús i
on s’intervinguin amb les necessitats
detectades a partir de la situació
viscuda.
2.5.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS
Els objectius específics necessaris que
es va plantejar per aconseguir-ho son
els següents:
Exploració de l’impacte que la
experiència ha generat al menor i/o
jove i a la seva família.
Desenvolupar una vivència reparadora
de l’abús.
Intervenir en aquells aspectes
personals i familiars que han estat
danyats per la situació traumàtica
viscuda (sempre que es trobi
necessari).
Intervenir amb els factors de
vulnerabilitat que facilitin la exposició a
futurs episodis d’abús potenciant
l’adquisició d’eines, tant als menors i
joves com a la seva família, per
prevenir una nova situació d’abusos.
Preparar al menor i/o al jove per al
procés judicial així com fer
acompanyaments als casos que ho
requereixin.
2.5.3. USUARIS.
Menors i joves de 0 a 18 anys, víctimes
de maltractaments i d’abusos sexuals,
que viuen a un entorn familiar que li és
protector per a ells i que són derivats
des de la unitat de valoració de menors
de l’IMAS, del Consell de Mallorca.
2.5.4.METODOLOGIA D’INTERVENCIÓ
En quant a la metodologia d’intervenció
que es du a terme contempla sessions:
Individuals:
Família:
Entrevistes per explorar la repercussió
de l’abús (valorant la necessitat de
tractament per a aquests membres
familiars) així com també es valora com
es la relació d’ells amb el menor i/o
jove abusat. Si es contempla que es
necessari que rebin tractament, aquest
pot ser tant a nivell psicoterapèutic com
psicoeducatiu. La orientació familiar
també és una altra mena d’intervenció
que es pot dur a terme amb les
famílies.
Menors i joves:
Depenent de la edat madurativa del
menor que rep el tractament, es durà a
terme una metodologia lúdica (a través
del joc i de l’art-terapia), o més
integradora (intervenint amb les
emocions i les reestructuracions de
pensament així com amb l’activació
fisiològica que puguin patir).
Grupals:
Família:
Es pot fer tant com grup d’auto ajuda
dirigida, així com grup psico educatiu.
Menors i joves:
En el cas del joves, es pot fer tant a un
nivell més d’auto ajuda dirigit com
també a un nivell més psicoeducatiu.
17
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Amb els menors, la metodologia que es
durà a terme està més relacionada amb
temes lúdics i psicomotrius, així com
també, en psicoeducatius. Els grups
seran homogènies tenint en compte les
edats dels menors i joves
Familiars:
En aquestes situacions (i sempre que
es valori necessari), la psicòloga
intervindrà amb els membres familiars
(protectors) juntament amb el menor i/o
jove que ha viscut la situació d’abusos.
La intervenció bàsicament tindrà
l’objectiu de reestructurar de manera
positiva el sistema familiar que ha estat
danyat per la situació d’abusos.
En quant a l’horari d’intervenció
ressenyar que la Unitat ho contempla
com flexible adaptant-se a les
necessitats dels menors i de les
famílies.
2.6. PROGRAMA “PILA” (ORIENTA-
CIÓ I INSERCIÓ LABORAL PER A
JOVES)
L'actual dimensió del programa PILA
que coneixem, neix fruit de l'esforç de
l'actual Gerència, per potenciar un
programa d'inserció laboral que va
néixer en el Centre Socioeducatiu Es
Pinaret anys enrere i amb resultats
positius. D'aquesta manera al maig de
2009 es varen seleccionar, per
promoció interna, dues persones per a
dur a terme el programa PILA amb
cobertura per a tota la Fundació s’Estel
i per la Direcció General de Menors i
Família.
La finalitat d'aquest projecte és la
integració dels joves amb mesures
judicials dins del món formatiu i laboral
com a mitjà, juntament amb altres
accions, per a la reinserció social
2.6.1. OBJECTIU GENERAL
Inserir als joves en mesures judicials
dins l’àmbit de la formació ocupacional i
la inserció laboral com a part d’un
procés socialitzador i normalitzador.
2.6.2. OBJECTIUS ESPECÍFICS
Oferir el Programa PILA i els seus
serveis a tots els centres de la
Fundació s´Estel i a l'Equip de Medi
Obert de la Direcció General de Menors
i Família.
Creació d'un itinerari personalitzat pel
jove, independent del caràcter i
ubicació de la mesura judicial.
Establir convenis de col·laboració amb
empreses i entitats.
Crear una cartera de recursos
d'orientació professional.
Crear una empresa autònoma
d'inserció social.
Coordinar els diferents programes
d'orientació professional.
Inserir-se dins la xarxa d'Orientació
Professional del SOIB, establint-se el
PILA com un recurs específic
d'orientació de joves amb mesures
judicials.
2.6.3. USUARIS.
La intervenció principal del programa
PILA està destinat a Joves amb
mesures judicials a partir dels 16 anys,
independentment de la ubicació de
jove, és a dir, estigui en un centre
18
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

d'internament o amb llibertat vigilada.
Per altra banda també es fa un treball
amb els centres i amb els educadors,
sobretot els de mitjà obert, ja que el
contacte amb els educadors-tutors dels
centres, es fa a través de la coordinació
o l'adreça de cada centre.
2.6.4. METODOLOGIA I NIVELLS
D’ACTUACIÓ.
Individual
El treball que realitzem amb els nostres
usuaris és bastant diversificat, doncs a
cadascun dels joves se'ls elabora un
itinerari personalitzat, bé sigui en la
recerca d'ocupació o bé un itinerari
formatiu amb una posterior orientació
laboral, sobre la base de la formació
adquirida.
Quant a les gestions que realitzem amb
els joves, podem assenyalar que quan
es dissenya un itinerari, aquest va
associat a una sèrie de sessions
d'acompanyament físic amb el jove,(en
funció de la seva autonomia) per a
l'explicació de com funcionen els
recursos bàsics (SOIB, Infojove,
Jovent, etc.), on estan situats, com
emplenar sol·licituds, ús de noves
tecnologies en la recerca d'ocupació i
quin és el procediment per a la bona
utilització i treure el màxim rendiment.
Amb els Centres Socioeducatius
El nivell d'actuació amb els centres, sol
basar-se en la coordinació directa amb
els equips directius, ja que són ells els
quals ens proposen als joves per a
passar al programa, tot això
acompanyat d'una informació sobre
l'usuari, que dóna lloc a una valoració
més objectiva.
Amb la Direcció General de Menors i
Família
A medi obert, el mètode de treball és
diferent, ja que aquí treballem
directament amb els Tutors dels joves
(EMOS), i son ells els qui ens deriven
als joves a través d'un protocol, i
desprès. quan se cita al jove, fem estar
present al seu EMO, perquè el jove
adquireixi el compromís i la importància
del programa.
Després d'aquesta sessió inicial on es
fa una entrevista al jove, nosaltres
informem setmanalment o bé quan es
requereix,del procés del jove en el
programa: assistència, implicació, etc.
Amb la Comunitat específica
El treball que es fa amb tots els
recursos és molt variat, doncs hi ha
moltes línies de treball diferents, però
sempre encaminades a millorar i donar
més qualitat al servei.
Per assenyalar algunes de les línies de
treball, d'una banda està el seguiment
setmanal de tots els recursos formatius
en els quals tenim a alguns dels
nostres joves, així com amb la resta,
perquè ens tinguin informats de les
noves convocatòries o programes
específics.
Pel que fa al SOIB, vam realitzar
sessions d'informació per a anar
millorant i perfeccionant la gestió
d'ofertes, programes i convocatòries
especials que vénen directament d'ells,
doncs ja estem constituïts com un
servei d'orientació específic, en el
nostre cas, joves amb mesura judicial.
19
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

3. VALORACIÓ ACTIVITATS 2009 PER PROGRAMES
Accions claus i operatives
3.1. Programes Específics dels centres:
Centre Socioeducatiu Vicenç Vives Xamena “Es Fusteret”
Centre Socioeducatiu Es Pinaret
Centre d’Incorporació Social (CIS)
3.2. Programes Autònoms:
Programa “T.I.S.E.” (Intervenció Socioeducativa en els I.E.S.)
Programa “M.E.N.A.” (Menors Estrangers No Acompanyats)
Programa “DONA”: Casal de Dones Víctimes de la Violència de Gènere
Programa “U.T.A.” (Unitat Ambulatòria de Tractament Psicològic per a Menors
Abusats Sexualment)
Programa “PILA” (Orientació i Inserció Laboral per a Joves)
20
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

3.1. PROGRAMES ESPECÍFICS DE CENTRES
CENTRE SOCIOEDUCATIU VICENÇ VIVES XAMENA “ES FUSTERET”
PROGRAMA D’AUTONOMIA A LA LLAR
(PROGRAMA DE VIDA QUOTIDIANA)
Quan els/les menors arriben als centres, la major part no segueix uns hàbits de vida quotidiana normalitzats propis de la vida
en comú, quant a cura i horaris de menjades, neteja, higiene, despeses, moments de descans.... Moltes vegades no tenen
l’experiència bàsica de “viure a pler” a casa, i de resoldre positivament els conflictes habituals que poden sorgir. El
programa de vida quotidiana, permet al/la menor la possibilitat d’adquirir i desenvolupar autònomament hàbits saludables
dins un àmbit de convivència i diàleg. A través d’aquestes activitats es du a terme una pedagogia de la vida quotidiana.
L’objectiu general del programa és promoure en el menor o jove hàbits bàsics que millorin l’autonomia social, interioritzant
normes d’higiene, ordre i convivència.
Beneficiaris Durant l’any 2009 tots els menors i joves internats han format part d’aquest programa.
Indicadors El 100% dels menors i joves van desenvolupar-se autònomament amb les tasques pròpies de la vida
quantitatius quotidiana.
S’ha consolidat l’ús de l’assemblea setmanal, un espai on s’organitzen i distribueixen les tasques
domèstiques i on es realitzen peticions grupals, propostes de millora i temes i/o conflictes relacionats
amb la convivència . Cada setmana s’elegeix un director i un secretari entre els menors que seran els
encarregats de conduir l’activitat. La supervisió diària de les tasques la fa el/a supervisor/a setmanal que
Indicadors implica que un dels joves sigui el responsable de vetllar per un correcte desenvolupament de les tasques
qualitatius encomanades a la resta de companys. Els menors també s’ocupen tant de la seva roba personal com de la
d’ús comú, aquesta darrera també s’organitza a l’assemblea setmanal. També s’ha posat a disposició dels
menors una bústia de suggeriments i felicitacions que s’obri el dia de l’assemblea.
Durant l’any 2009 s’ha posat en marxa un taller d’higiene, un espai setmanal on els joves poden dedicarse
per complet i amb prou temps al seu aspecte e higiene personal.
Com a aspecte a millorar durant l’any 2010, i per petició dels menors, després de l’assemblea una
Aspectes a
representació dels joves( el director i el secretari) es reunirà amb direcció amb la fi de parlar de les
millorar
peticions i propostes de millora fetes a l’assemblea.
PROGRAMA DE FAMÍLIES
Aquest programa treballa amb l’entorn d’on prové el menor o jove i on serà precisament derivat quan sigui desinternat. Es
tracta de potenciar les capacitats dels familiars i/o adults de referència per corresponsabilitzar-los al llarg de tot el procés
dels menors i joves, mantenint i promovent el contacte dels menors o joves amb el seu entorn familiar més proper i
treballant amb els familiars les pautes de relació disfuncionals, l’establiment de normes i límits al sistema familiar, i derivarlos,
si escau, a altres recursos comunitaris. L’ objectiu general del programa és, per tant, promoure la participació activa en
el procés educatiu dels fills, mitjançant el consell, l’orientació i la formació dels professionals del centre, proporcionant
eines efectives als pares, mares o responsables familiars per a què aprenguin i mostrin, al mateix temps, als seus fills la
manera de ser més competent en les seves relacions interpersonals.
Beneficiaris Han participat en el programa 31 famílies o responsables familiars.
21
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Indicadors
quantitatius i
qualitatius
Aspectes a
millorar
La procedència dels/les menors i joves durant el 2009 ha estat un 90% familiar (front el 91% del 2007),
mentre un 10% procedia d’un centre del Servei de Protecció de Menors (front el 9% del 2007).
Sessions individuals: La intervenció individualitzada que s’ha dut a terme amb les famílies ha
contemplat: acollida familiar, entrevista familiar inicial i entrevistes de seguiment necessàries, supervisió
de visites familiars, visites a domicili, contactes telefònics setmanals per seguiment familiar.
Sessions conjuntes: A través del Programa “Treballam amb families” de la FISE es van celebrar 14
sessions envers temàtiques de salut (hàbits saludables, educació afectiu-sexual) i d’habilitats educatives
i emocionals. La mitja de mares i pares participants van ésser de 7, dels menors i joves amb procedència
familiar ingressats durant l’any 2009.
Expedients oberts en el Servei de Protecció de menors: 7 dels menors internats van ingressar amb
expedients oberts a aquest servei, el que va implicar noves intervencions de manera coordinada.
Falta d’espai adequat per a desenvolupar les sessions grupals de les pares i mares.
Unificació pràctica de criteris d’intervenció amb les famílies en els centres de la Fundació, tot i que estan
definits, resta posar-los en pràctica
PROGRAMA D’ENSENYAMENT REGLAT
Segons l’article 56 de la llei 5/2000 els/les menors internats al nostre centre tenen el dret de rebre l’ensenyança bàsica
obligatòria que correspon a la seva edat. Per altra part, segons l’article 57, els/les menors internats tenen el deure de rebre
l’ensenyança bàsica obligatòria que legalment correspon, la qual cosa justifica plenament el present programa
d’ensenyament reglat. A més a més, és evident la necessitat que els menor tinguin uns coneixements bàsics que els puguin
permetre ser autònoms durant l’etapa adulta. En aquest programa, els centres ofereixen una formació per poder accedir a
tots els nivells de l’ensenyament establerts en l’ordenació del sistema educatiu. En aquest sentit, el centres disposen de
quatre unitats docents adscrites a la Conselleria d’Educació i Cultura, Es Pinaret, disposa de tres unitats Es Fusteret una. Els
objectius generals del programa són: Facilitar que el menor pugui reinsertar-se en el seu àmbit acadèmic natural i
conseqüentment adquirir una formació escolar –acadèmica que li permeti integrar-se de forma normalitzada al món laboral i
social que l’envolta; i per altra part, dur a terme, a partir d’una perspectiva contextual, una feina dirigida al context de
referència amb l’objectiu de reestructurar-lo i reorganitzar-lo, per tal que pugui donar resposta a les necessitats de cada un
dels membres de l’alumnat.
Beneficiaris
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
31 alumnes és el total de menors i joves que han participat de manera activa al programa que ens ocupa. A
més afegir els menors que va donar compliment a una mesura de cap de setmana de divendres a
diumenge als quals es va facilitar tasques per reforçar la seva formació de cap de setmana i dos alumnes
que participaren durant 6 dies –mesura de cap de setmana sense interrupció. Una alumna van formar part
del programa en diferents moments de l’any per internaments intermitents.
Tots els menors de 16 anys que han estat derivats a un centre educatiu / escolars han tengut un procés de
retorn exitós. Tots els menors de 16 anys que no han estat derivats a un centre educatiu / escolars i han
tengut una modalitat educativa combinada han tengut un procés d’aprenentatge òptim. La majoria
d’alumnes de 16 anys varen ser derivats a un recurs formatiu i/o escolar (ESPA / PQPI / ESO /Formació
prelaboral) amb èxit.
El clima d’aula i la intervenció desenvolupat al marc físic de la classe ha estat 100% òptim i positiu.
*Col•laboracions fluïdes i positives per mesures administratives i burocràtiques: IES A. Maura, IES
Sta Margalida, IES Paqual Calbó, IES A. Picornell, IES Politècnic, IES E. Darder, CEPA Son Canals,
CEPA A. Maura, CEPA Sa Balanguera. CC San Alfons.
*Col•laboracions fluïdes i positives per escolaritzacions combinades i/o processos de retorn per
cursar ESO /ESPA als centres: IES Aurora Picornell, IES Antoni Maura. CEPA Son Canals, CEPA A
Maura, IES S’Arenal , IES Ca’n Peu Blanc, IES S’Arxiduc. CEE Son Ferriol, IES Guillem sagrera, CC
San Alfon, IES Emili Darder – esc. Combinada a un ALTER de mecànica. També cursos PQPI als
centres IES A. Picornell- sistemes de refrigeració i PISE de reparació d’embarcacions -, IES Politècnic –
Aux. Fusteria-, PQPI –aux. Cuina FISE depenent de IES Juníper i Serra-. El 100% del s processos de
retorn i /o escolaritzacions combinades (en casos en què el retorn no va ser possible) han estat
positius durant la mesura d’internament.
*Recursos formatiu iniciació professional: JOVENT (curs d’ajudant d’automoció i aux perruqueria),
INTRESS (manteniment d’edificis), ASINEM ( CAPI aux. Electricitat), Ateneu Alcari (auxiliar de
cuina), IMAS (Formació ocupacional Jardineria), Llongueres- Inca (Aux. Perruqueria ) El 100% del s
processos de retorn han estat positius durant la mesura d’internament.
*S’ha participat a activitats organitzades per recursos externes que han ajudat a complementar el
22
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Aspectes a
millorar
currículum escolar, amb resultats molt positius i enriquidors. Aquestes activitats s’han complementat amb
activitats desenvolupades amb els pares i professionals i garantir així una intervenció global.
*S’ha resstructurat el currículum per competències (tai i com marca LOE 2006) implicant ala majoria
d’educadors i dels tallers del centre (horabaixes i cap de setmana). L’inici d’aquest projecte ha estat 100%
positiu.
Desenvolupament parcial del currículum per manca de professorat. No totes les necessitats educatives dels
alumnes poden ser ateses des del Programa Escolar, (cas de règims tancats o processos dificultosos). La
Conselleria d’Educació hauria de possibilitar el desenvolupament de totes les matèries del currículum
escolar, posant a l’abast especialistes, tecnologia o , música.
És necessària i urgent l’ unificació de criteris amb les professionals de les unitats docents externes
adscrites a ambdós centres.
Necessitat de la figura de una orientadora compartida amb tots els professionals de docència.
4. PROGRAMA DE TRANSICIÓ AL MON FORMATIU LABORAL
Els/les menors internats al nostre centre poden tenir entre 14 a 21 anys, encara que l’edat més freqüent és de 16 a 18 anys,
durant la qual consideram que és molt útil la iniciació en una orientació vocacional que els permeti introduir-se en el món
laboral d’una manera efectiva quan l’edat els ho permeti, o a un recurs formatiu. El Programa a més, tracta de capacitar els
joves en les destreses o habilitats que afavoreixin que la incorporació a aquests recursos sigui el més profitosa possible.El
programa d’inserció laboral consta de diferents nivells/blocs que suposen un procés que parteix de l’orientació vocacional i
finalitza quan es fa efectiva la incorporació al recurs. El centres disposen de tot un ventall de professionals que treballen
coordinats i en xarxa, i que avaluen cada un dels nivells/blocs del programa. L’objectiu general es basa en promoure
l’adquisició per part del menor d’una preparació bàsica que li permeti incorporar-se de forma normalitzada al món
laboral/formatiu i social que l’envolta. A la Llar de Convivència, aquest programa té un caràcter prioritari, degut al fet que la
inserció laboral suposa una eina imprescindible que permet seguir evolucionant al/la jove cap a la seva emancipació.
Beneficiaris 5 menors i joves han participat del programa de transició al món formatiu i laboral.
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
El 100% van superar amb èxit la fase teòrica. De tots ells, 4 foren derivats al Programa d’Inserció
Laboral (PILA) de la nostra fundació. L’altre fou derivat als Serveis comunitaris de Lloseta i un familiar
seu li aconseguí una inserció laboral. Una menor derivada al PILA, mitjançant aquest recurs, aconseguí
una inserció formativa a un curs d’estètica, el qual no va aprofitar. Dos dels menors restants han sigut
desinternats estant al programa PILA i no coneixem el resultat de la seva inserció. El jove restant
continua en recerca de feina, al programa PILA, des del centre d’incorporació social.
La creació del Programa d’Inserció Laboral (PILA) per part de la fundació s’Estel ha sigut un recurs que
ha ajudat notòriament a assolir els objectius d’aquest programa del centre. Des del centre es fa tota la
fase teòrica del programa, per part dels professinals del propi centre. D’aquesta manera derivam els
menors/joves, entroncant ja l’itinerari i havent analitzat el primer bloc del programa des del propi centre
(Què soc, què pens, què vull, què puc?). Això suposa una tasca coordinada amb els professionals del
programa PILA.
Segueix suposant un problema el fet que menors i joves d'altres països no poden passar a la fase de
recerca activa d'ocupació per problemes de documentació. Una altra dificultat ha estat la poca oferta de
treball en general. L'últim problema fa referència al tipus de règim que tingui el menor imposat a la
mesura judicial (és el cas dels règims tancats), la qual cosa no li permet fer sortides a l'exterior. Un
conveni de treball amb empreses que ajudessin als joves menors de 18 anys i joves immigrants a prendre
un primer contacte amb el món laboral, milloraria sens dubte els resultats. De treballar gran part
d’aquests aspectes se n’ocupen des d’abril de 2009 el programa PILA.
23
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

PROGRAMA D’OCI I LLEURE
El Programa d’oci i temps lliure pretén que el/la menor o jove s’insereixi en la xarxa social practicant diverses activitats
(esportives, culturals,…) per al temps de lleure, identificant el seu temps d’oci i afavorint la diversificació d’interessos a
partir de l’autoconeixement i de les possibilitats que hi ha al seu abast, (tant dins el propi centre, com a la xarxa social). Es
tracta d’introduir patrons i models de diversió socialment normalitzats. Es dóna molta importància a la pràctica habitual de
l’esport com a forma de mantenir una vida saludable i d’alliberar tensions, i també perquè suposa la participació social a
través del treball en equip. A més, l’oci i el lleure es treballen també en el centre a través del desenvolupament de tallers que
pretenen mostrar diferents alternatives d’oci. Es prioritzen sortides com: viatges, acampades, sortides culturals, excursions,
sortides al cinema…
Beneficiaris
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
S'han beneficiat d'aquest programa tots els menors del centre. Ja que és un espai del funcionament del
centre.
Durant el 2009 totes les activitats, passava per la pedagoga del centre, si els nois/ies, lis agradaven les
activitats continuaven i si no canviaven, sempre han la supervisió de la pedagoga del centre.
Els dilluns, si els nois porten una bona dinàmica, van al cinema aprofitant que és el dia del espectador a
Palma de Mallorca
Va veure un taller de pop art el divendres o s’explicava diferents moviments artístic del segle XX,
desprès els nois que podien sortir els dijous anaven a museus on el educador del museu feia l'explicació,
és va anar al Baluard, al Fòrum la Caixa, al casal de solleric etc...
Per altra part es va preparar en coordinació amb el programa escolar i la comissió de l’aula alternativa la
celebració de festes populars.
També depenent dels joves i perfils, s'han aprofitats recursos comunitaris, com per exemple campaments
de estiu l'Ajuntament de Palma, voluntariats amb discapacitats, esports de la comunitat..etc Sempre els
resultats d'aquestes activitats exterior han sigut molt positives. Sempre hem intentat estar molt atents
amb els recursos externs, ja que són eines fonamentals.
Nosaltres intentem donar veu i vot als joves envers les activitats, per promoure el seu protagonisme i
participació en el procés.
Per exemple en les assemblees de convivència és un espai on els joves, demanen el que li agrada, amb
les seves propostes, sempre que siguin adequades, les intenten dur a terme.
Durant el 2009 el compliment de mesures en règim tancat al centre va suposar un handicap per gaudir de
l'oci a l'exterior.(ará mateix no tenim cap noi en regim tancat)
La individualització de cada menor, tant en relació al procés educatiu com del règim a complir, pot
afectar negativament a la organització d'activitats grup als l'exterior.
Hi hauria també que re tomar les reunions de comissió d'oci i temps lliure en el 2010, ja que en el 2009
no és varem fer, aquestes reunions són important per organitzar les diverses festes populars.Com Nadal,
carnaval, halowen, etc.. Aquest és un aspecte a millorar; consolidar l'organització prèvia per part del
grup de treball d'activitats relacionades amb festes.
Per últim, la participació d'especialistes en certes disciplines milloraria qualitativament les activitats
d'oci plantejades des del centre.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ PER A LA SALUT
Aquest programa té com a finalitat la cura i la promoció de la salut. Des del primer dia d’internament, el menor o jove rep
l’atenció mèdica necessària, que comença amb una primera revisió mèdica abans de les 24 hores d’haver ingressat amb
l’objectiu de detectar i iniciar el tractament, si és necessari, de qualsevol problema de salut ( i informar-ne, sempre, les
famílies).
Entenem per salut la definició que aporta la OMS com “l’estat de complet benestar físic, psicològic i social, i no només
l’absència de malaltia. Des d’aquest concepte de salut pretenem promoure una atenció global i individualitzada des de
diferents àmbits: La promoció d’un estil de vida saludable, la responsabilització de la salut pròpia i la prevenció de
conductes de risc.
Gairebé la majoria dels nostres menors i joves, quan són internats, no tenen consciència del seu estat de salut ni en tenen
cura (actitud pròpia de l’adolescència), solen mantenir conductes de risc en alguns dels àmbits esmentats i poca percepció
d’aquest risc; en alguns casos, trobam un deteriorament físic important… L’objectiu general es basa en fomentar
l’autonomia i responsabilitat cap a la pròpia salut des d’un enfocament biopsicosocial.
Beneficiaris Tots/es els/les menors i joves ingressats/des al centre
24
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
Aquest programa s’ha desenvolupat transversalment i a través del taller d’educació per a la salut, que es
du a terme setmanalment durant tot l’any, amb sessions de 2 hores. A més durant l’any 2009 es va
comptar amb la participació de recursos externs: 13 sessions impartides per l’EPAD (Equip de prevenció
del consum i abús de l’alcohol i altres drogues),una sessió d’ ALAS (Associació de lluita antisida)i dues
sessions de Ben Amics (Associació lesbiana, gai, transsexual i bisexual de les Illes Balears)Aquestes
entitats varen impartir sessions sobre consum de drogues i prevenció de recaigudes, interacció amb el
grup, habilitats socials, educació afectiva sexual i prevenció de ETS, respecte a la diversitat, etc.
Per altra banda, durant la resta de l'any s'han vingut celebrant sessions setmanals per part dels
professionals del Centre, en les quals s'han impartit continguts relacionat amb vida i hàbits saludables,
oci, alimentació, resolució de conflictes.
El programa s’implementa, a la vegada, dins de la vida quotidiana als espais d’higiene, menjars, aula,
etc.
Aquest any vàrem començar amb un nou material didàctic, mes dinàmic, atractiu i proper als joves.
Continuar amb la participació de recursos externs per a temes específics i de nous materials didàctics que
facin més atractives les sessions: pel·lícules, guies didàctiques, tríptics de recursos existents... i en la
mesura que sigui possible sortir a recursos externs: exposicions, xerrades...A més els educadors que
imparteixen el taller estan preparant un cicle de tallers específics d’educació afectiva-sexual.
PROGRAMA DE TUTORIES
Per facilitar l’adaptació i el procés del menor o jove durant tota la seva estada en el centre, és fonamental la figura de
l’educador tutor. La finalitat d’aquest programa i d’aquesta figura és poder treballar en profunditat els diferents objectius
plantejats en el seu projecte educatiu (desenvolupament del Programa d’Intervenció Educativa) i tenir com a figura de
referència a algú amb qui poder compartir les seves inquietuds i que gestioni i dugui el seguiment de tot el procés
socioeducatiu del menor durant la seva estada. L’educador tutor, per tant, canalitza qualsevol aspecte d’influència en el
procés del menor o jove, i és el seu referent durant tot l’internament.
Beneficiaris Tots els menors i joves ingressats en el Centre Socioeducatiu Es Fusteret.
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
El Programa de Tutories ha estat esencial per a que el Projecte Educatiu Individualitzat sigui una eina
básica i efectiva, mitjançant la intervenció individualitzada. Es plantegen estructurades i organitzades
amb anterioritat a la seva realització, amb uns objectius clars. A les tutories setmanals es treballen els
objectius del desenvolupament del Programa d’Intervenció Educativa a través d’objectius setmanals
molt concrets que afavoreixin l’enteniment i la participació dels al•lots i al•lotes, faciliten
l'autoavaluació i el reconeixement de les pròpies dificultats i capacitats.
Durant l'any 2009 s'ha elaborat i implementat un nou sistema motivacional que ha possibilitat una millor
quantificació setmanal dels progressos aconseguits per cada tutelat i els beneficis corresponents que han
anat obtenint, la qual cosa ha suposat un reforç positiu per a cada menor/jove i una eina molt útil en
tutories, tant a l'hora de proporcionar reconeixement per l'evolució favorable del procés com el plantejarse
la superació de nous objectius.
Cada tutor ha treballat amb el menor/jove tutelat les diferents àrees i objectius individuals, potenciant
l’autonomia i responsabilitat, promovent el coneixement i aprofitament dels diferents recursos
comunitaris, la identificació i maneig dels propis recursos personals i capacitats que possibilitin el canvi
i l'elaboració d'un projecte de futur. Les tutories s'han portat a terme amb la participació del menor/jove
a l’elaboració, seguiment i valoració del seu projecte educatiu en totes les fases del seu procés.
El tutor ve ocupant la funció de referent educatiu que vertebra la intervenció de les seves tutelats i
persevera l'autoritat educativa pel que fa als mateixos basada en la vinculació procurant l'accessibilitat,
proximitat, orientació i assessorament.
Les visites familiars en el Centre han permès en ocasions la intervenció amb la família i que els tutors
comparteixin amb la mateixa el projecte educatiu del tutelat.
Disposar d'hores mòbils de treball per part dels tutors ha potenciat la vinculació amb les seves tutelats,
generant espais més informals en els quals treballar transversalment i que s'han implementat a través de
25
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Aspectes a
millorar
sortides socioeducatives (compres, menjars o berenars, acompanyaments, visites a recursos...).
La relació de cada menor amb el seu tutor suposa de vegades, l'haver de donar resposta i treballar els
objectius del PEI a través de la demanda, la qual cosa no ha de ser un obstacle per a mantenir espais
formals, estructurats, organitzats i planificats en la cadència. Això ha de redundar en l'òptima utilització
d'aquests espais per a revisar l'evolució de cada objectiu contemplat en el PEI, motivar i procurar una
participació més activa de cada menor/jove en el propi procés personal.
Seria adequat que tots els tutors disposessin d'espais més amplis d'intervenció amb les famílies (i
cointervención amb altres professionals tècnics) per a compartir el projecte educatiu dels seus tutelats i
implicar a la família en el procés dels mateixos.
PROGRAMA DE DESENVOLUPAMENT PERSONAL
El Programa de Desenvolupament Personal té molt a veure amb el que s'ha anomenat intel·ligència emocional i la seva
importància en l'equilibri afectiu personal i la socialització dels menors i joves. A través de diverses activitats es treballa la
potenciació de l’ autoconcepte, l'autoestima i l’ autoeficàcia, la motivació intrínseca i el control emocional i de l'ansietat, la
comunicació, el coneixement d'un mateix i dels altres, la comprensió, l'empatia i altres afectes, i la cooperació amb els altres
a l'hora d'actuar i relacionar-se per a la superació dels problemes que es presenten cada dia, tant en el centre com en la
família, en el grup d'iguals i en la societat en general, cada vegada més complexa i pluricultural
Beneficiaris Durant l’any 2009 tots els menors i joves internats al centre Es Fusteret
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
Tots els interns menors i joves que han pogut acudir al programa
El programa està estructurat en sessions de dues hores setmanals . Cadascuna d'elles inclou l'explicació
dels continguts que es van a tractar i les activitats amb les quals els menors i joves aprenen a viure i
trobar la felicitat ,essent conscients de les seves capacitats i limitacions, així com dels seus encerts i
errors
Tant els menors com els joves del nostre centre s'han implicat en el procés de canvi personal i d'inserció
social. Aquest procés és lent i requereix d’ intervencions perllongades en el temps. El grau de satisfacció
és molt alt ja que gràcies a ell tenen l'oportunitat de posar en joc les seves habituals estratègies, habilitats
i formes per assolir la seva autonomia. A nivell individual es desenvolupen habilitats per a enfrontar amb
una major eficàcia, situacions de la vida quotidiana; desenvolupar habilitats per al control de l'ansietat,
la qual cosa els permet disminuir el nivell de perdua de control i conflictivitat. L’ adquisició i/o
perfeccionament de tècniques de resolució de problemes i desenvolupament d’ habilitats de
comunicació per establir unes relacions personals més satisfactòries entre ells, la qual cosa beneficia la
convivència i crea hàbits de comportament mes saludable. S'ha desenvolupat molt l’ empatia, i existint
una millor relació d'ajuda entre els uns i els altres.
Existeix una gran motivació a la participació, ja que a més de tot això, també adquireixen tècniques i
destreses necessàries que els ajuda a agradar-se més a sí mateixos . Hi ha una gran cohesió grupal a
l'hora de desenvolupar el programa doncs s'estableixen unes normes per a dur a terme el taller es fes.
Seria interessant els dijous, en el lloc dels divendres com s'ha estat fent durant l'any 2009; ja que, durant
aquest dia, hi ha diverses sortides familiars i dóna lloc a que no tots els menors es puguin beneficiar del
programa . Altre aspecte a millorar seria que cada menor tingues el seu dossier del programa, per seguir
l’explicació de les sessions de forma més eficaç els aspectes que es tractaran.
PROGRAMA D’EDUCACIÓ EN VALORS
Aquest programa constitueix una proposta d’intervenció educativa que ha d’integrar-se en el centre, impregnant-ho tot. No es
pot entendre sols com un conjunt de continguts d’aprenentatge. L’educació que genera ha de ser entesa des de la perspectiva
co-constructivista, en la qual ens situem, permetent que els al·lots i al·lotes puguin construir la seva personalitat crítica i
reflexiva, en interacció amb els seus iguals, els professionals del centre i el seu context social. Es tracta de la co-construcció
racional i autònoma de valors, que es tradueix en el desenvolupament de l’autoconeixement, la promoció de l’autonomia,
l’autoregulació, la capacitat de diàleg, la capacitat per a transformar l’entorn, la comprensió crítica, l’empatia i perspectiva
social, les habilitats socials i per a la convivència, el raonament moral, ... afavorint tots els aspectes del seu desenvolupament
personal.
26
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Beneficiaris Els beneficiaris d’aquest programa han sigut tots els menors i joves del centre de l’any 2009.
Indicadors
quantitatius
i qualitatius
Aspectes a
millorar
És evident que els constructivisme és la base del nostre treball. Treballem basant-nos en l’experiència
prèvia de cada menor i la seva vida i experiència. La nostra feina sempre estarà encaminada a
interrelacionar el que ja hem après amb els nous coneixements, amb un aprenentatge significatiu, que
permeti generalitzar els aspectes tractats a qualsevol àmbit social. Per aquest motiu, a l’avaluació dels
tallers més que els continguts apresos valorem l’actitud que, envers els temes tractats, podem observar a
cada menor o jove, no tan sols durant el desenvolupament del taller, sinó que es generalitzarà en el dia a
dia, a qualsevol activitat que es dugui a terme.
L’educació en valors ha d’impregnar-ho tot, i tant el diari, com registre de qualsevol esdeveniment del
centre, com la carpeta individual, ens proporcionaran, sens dubte, una valuosa informació a tenir en
compte en la nostra avaluació.
Aquest programa és de caràcter transversal. S’objectivitza, principalment, mitjançant el taller d’Educació
per a la ciutadania, dins el programa d’aula. L’objectiu de millora per a 2010 seria continuar en la mateixa
línia que en duit fins ara.
Aula del Centre Socioeducatiu Es Fusteret
27
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

CENTRE SOCIOEDUCATIU ES PINARET
PROGRAMA D’AUTONOMIA A LA LLAR
Quan els/les menors arriben als centres, la major part no segueix uns hàbits de vida quotidiana normalitzats propis de la vida
en comú, quant a cura i horaris de menjades, neteja, higiene, despeses, moments de descans.... Moltes vegades no tenen
l’experiència bàsica de “viure a pler” a casa, i de resoldre positivament els conflictes habituals que poden sorgir. El programa
de vida quotidiana, permet al/la menor la possibilitat d’adquirir i desenvolupar autònomament hàbits saludables dins un àmbit
de convivència i diàleg. A través d’aquestes activitats es du a terme una pedagogia de la vida quotidiana. L’objectiu general
del programa és promoure en el menor o jove hàbits bàsics que millorin l’autonomia social, interioritzant normes d’higiene,
ordre i convivència.
Beneficiaris Durant l’any 2009 tots/es els/les menors i joves internats han format part d’aquest programa.
Indicadors
quantitatius i
qualitatius
Aspectes a
millorar
El 100% dels/les menors i joves van desenvolupar-se autònomament amb les tasques pròpies de la vida
quotidiana. S’ha tingut cura de la decoració de les llars i les habitacions, el que ha ajudat a guardar més
semblança amb una llar.
A més aquest any se han posat en marxa diverses activitats innovadores, com són:
Assemblea de delegat de llars, el menor que hagi dut la millor setmana, fa de secretari de l’assembla, i
després el dia següent, se reuneix amb direcció per realitzar una assemblea general del centre. On se
comenta tot allò important que ha succeït dins del centre, en relació als menors. També es decideix, que
menors són els responsables de les activitats, com recollir i tirar el fem, netejar les furgonetes, el jardins,
repartir el menjar per tots els llars. Fer de menor acollidor de un altre menor que entri de nou al centre. De
mediador, etc. Entre aquestes responsabilitat està ésser responsable de la economia de Llars: que fan la
demanda de productes necessaris per netejar la llars, i qualsevol altre producte necessari per als
desenvolupament normal del pis. Duen les comptes, fan la comanda. Totes aquestes responsabilitats són
necessàries per pujar de fase, necessiten 4 setmanes de responsabilitat per pujar a Fase Sortida, i ésser
responsables de qualsevol responsabilitat en la fase de Responsable.
Aquest programa s’entén com a part del Pla de Convivència. A causa de la problemàtica que suposa
promoure l’autonomia de les persones que conviuen a les llars (menors i educadors/es) és necessari
plantejar un economat independent per potenciar una gestió autònoma. Finalment, a l’any 2010 es pretén
decorar la resta de llars de forma acollidora.
PROGRAMA D’INTERVENCIÓ EDUCATIVA (PIE) I TERAPÈUTICA (PIT)
El PEU, MIE, PIT* té la finalitat d'intervenir educativa i/o terapèuticament en tots els menors i joves internats per a prevenir
la reincidènciaa en la conducta delictiva, enfortint les seves possibilitats de millorar i desenvolupar la conducta pro social.
Metodologia: avaluació- anàlisi- planificar la intervenció mitjançant objectius, activitats?- intervenció- avaluació contínua del
procés individual i de la bondat de la pròpia estratègia d'intervenció.
L'educador tutor és el responsable de coordinar el procés de cada menor. L'educador tutor compte amb l'assessorament o
intervenció (planificat prèviament) de la resta de tècnics que treballen en el centre (psicòlegs, pedagoga, treballadors socials,
educadors, mestres, psiquiatra, mèdic, auxiliars de clínica, auxiliars tècnics educatius. L'educador tutor compte amb la
col·laboració d'altres professionals de la xarxa comunitària de serveis socials, educatius, terapèutics, sanitaris, laborals,
formatius, esportius, lúdics? que intervenen en el procés des dels recursos externs.
Beneficiaris Tots els menors atesos en el Centre Socioeducatiu Es Pinaret durant l'any 2009.
Indicadors
quantitatius
Nombre d’informes reglamentaris i nombre d’informes proposta: 219 informes en total.
59 Programes d’Execució
95 informes de seguiment
28
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
54 informes finals valoratius
5 informes de trasllat al CIS
11 informes proposta.
Participació dels educadors tutors en el programa amb responsabilitat i eficàcia.. Reunions bimensuales
amb l'equip d'educadors tutors per a analitzar la implementació, fer seguiment i l'avaluació contínua del
programa Reunió mensual de l'educador tutor amb l'adreça del centre per a supervisió el seu treball i
valorar el procés del menor, introduint les millores necessàries en el seu programa d'execució.
Formació permanent, des del model de potenciació, sobre:
Tècniques bàsiques de: ensenyament d'habilitats i hàbits; desenvolupament i reestructuració del
pensament; regulació emocional i control d'ira; manteniment d'assoliments i prevenció de recaigudes,
entrevista.
Programa de maneig de les emocions i la ira.
Programa de raonament i rehabilitació.
Programa de tractament de la violència intrafamiliar.
Programa d'habilitats de comunicació. Model d'avaluació.
PROGRAMA D’ASSISTÈNCIA JURÍDICA AL MENOR
La finalitat del programa és dotar els menors interns d’una informació actualitzada sobre la seva situació judicial, promovent
la seva participació i fomentant el sentit de la responsabilitat sobre els seus actes, establint els mitjans necessaris per fer
comprensible els tràmits jurídic-administratius que li afecten durant l execució de la mesura.
El programa suposa una eina més per treballar amb els menors interns la responsabilització del delicte i les conseqüències
derivades.
Beneficiaris Tots els menors i joves ingressats al Centre.
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
Accions realitzades en el Centre durant l’any 2009:
S’ha consolidat els instruments i registres del programa, i els protocols per a garantir la seva celeritat I
eficàcia. Entre ells destaquen:
Remissió immediata de citacions remeses pel Jutjat per a noves audiències als menors.
Comunicació de noves resolucions judicials que afectin als processos dels menors a través dels seus
educadors-guies.
Protocol de tramitació de comunicacions dels menors amb els seus
Advocats.
Remissió periòdica de Informes de Seguiment dels processos dels
menors a la DGMF; i al Representant de l’Entitat Pública per
l’ assistència del menor a noves audiències.
Actualització d’informació relativa a la situació judicial i audiències
pendents dels menors interns, a través dels equips tècnics de Fiscalia
a reunions mensuals establertes.
Remissió de peticions, queixes o recursos destinats als Jutjats i
Fiscalia de Menors, o altres professionals externs.
Revisió periòdica de la situació jurídica dels menors a través del
nou Programa GEXMEN de la DGMF.
Assistència i acompanyament pels professionals del Centre
als menors que acudeixen durant la mesura a:
audiències i tràmits als Jutjats, Fiscalia de menors i dependències
policials. (Nº Acompanyaments i assistències durant l’any: 148).
Millorar les eines de coordinació en la tramesa d’informació judicial anvers
els menors interns, a través del Programa GEXMEN de la DGMF.
Promoure la participació activa en el Programa, dels educadors-guies dels processos dels
menors interns.
Consolidar els mecanismes de traspàs d’ informació judicial dels Equips Tècnics de
Fiscalia al Centre, a les reunions mensuals establertes. Agilitzar a les mateixes la tramitació
de Informes- Proposta de canvi, suspensió o fi de mesura a través d’Acords
de conformitat signats pels tècnics del Centre i del equip de Fiscalia adient.
29
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

PROGRAMA D’INTERVENCIÓ EN FAMÍLIES
El projecte “Treballam amb famílies” ha estat creat per professionals dels diferents centres gestionats per la Fundació s’Estel i
va tenir la seva implementació en el passat mes de Novembre de l'any 2008 . L'objecte d’aquest projecte té la seva raó d'ésser
en la necessitat d'incidir en el context familiar dels joves internats en els diferents centres, fonamental perquè la tornada
familiar sigui efectiva, de manera que, els canvis incorporats a través del mateix es mantinguin i perdurin en el temps. Donat
el fet que l'internament d'un jove suposa un esdeveniment traumàtic tant per a ell com per a les seves famílies, podem
concebre el programa com una oportunitat perquè família i menors/joves es “retrobin” adquirint noves formes de relació i de
convivència. En tot aquest procés estaran acompanyats de professionals que els ajudaran en tot moment a potenciar les seves
capacitats, adquirint les eines necessàries per a aconseguir una convivència positiva. Les famílies es converteixen, així, en
motor de canvi, donant en tot moment protagonisme a les famílies durant tot el procés d’internament dels seus fills/es.
Per això el programa es pot definir com un taller de competència emocional i social per als menors o joves i les seves famílies.
Es pot definir l'objectiu general d'aquest programa en els següents punts:
Promoure en els participants el reconeixement i maneig dels seus recursos personals perquè els permeti l'adquisició i el
desenvolupament d'habilitats i forma de relació que afavoreixin la seva competència en qualsevol àmbit social.
Fomentar la participació activa de les famílies en el procés educatiu dels seus fills/es proporcionant eines efectives perquè
aprenguin i mostrin al mateix temps com ser més competents en les seves relacions interpersonales, assegurant així una
tornada familiar positiva.
Quant als objectius específics, establim els següents:
Informar i orientar a la família sobre la problemàtica i necessitats dels menors i joves preadolescents i adolescents.
Proporcionar eines a les famílies perquè siguin capaces de generalitzar els seus aprenentatges amb els seus fills/es en l'àmbit
familiar.
Proporcionar moments de reflexió entorn a situacions de la vida quotidiana i dinàmiques de funcionament del grup familiar.
Identificar i analitzar les diferents etapes que compleix una família en el seu cicle vital. Promoure la comunicació entre els
integrants del nucli familiar i amb l'entorn de la comunitat amb la finalitat d'enfortir els vincles socials.
Estimular en pare i mare de famílies el desenvolupament d'habilitats i actituds que contribueixin al creixement integral dels
fills i del grup familiar.
Identificar oportunament les situacions problemàtica que se susciten en l'interior del grup familiar o en alguns dels seus
membres.
Promoure entre els membres del grup familiar el compliment dels seus distints rols per a contribuir al sentit d'unitat entre tots
Acompanyar a les famílies durant un període limitat després del compliment de la mesura.
Beneficiaris
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Han participat en el programa després de la seva implementació en el mes de Novembre de 2008 la
quantitat de 12 família o responsable familiars, amb altes i baixa contínues deguda a desinternaments i
nous internaments a petició dels familiars en el segon cas.
En un principi s'han realitzat sessions individuals amb cada familiar o responsable familiar amb el fi
d'explicar el programa. Per a això s'ha contat amb l'ajuda dels treballadors socials del centre que ens han
aportat informació sobre la famílies i derivacions al taller. Quant a les sessions conjuntes que s'han
realitzat des de novembre de 2008 fins a Juny de 2009, del programa Treballam amb Famílies de la
Fundació, hem realitzat un total de 12 sessions amb una periodicitat quinzenal que s'ha respectat
estrictament, veient-se únicament els canvis afectats per errades dels recursos externs o malaltia d'alguna
de les dinamitzadores del taller. La mitjana de pares i mares o responsables familiars per sessió ha estat de
7
Quant a la sessions realitzades han estat enfocades a intentar solucionar problemes, temors i inquietuds que
les famílies ens han transmès tant en les sessions individuals com al llarg del taller. Així doncs, han
treballat els hàbits saludables, habilitats educatives i emocionals, rebuig social de cara al desinternament,
educació afectiu- sexual. Les sessions realitzades han estat les següents:
Comencem a conèixer-nos.
Per on comencem?
Estils educatius.
30
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Aspectes a
millorar
Establiment i permanència de normes i límits.
Treballar els hàbits de vida saludable.
Informació i prevenció de conductes de risc.
Informació i prevenció del VIH.
Informació Sobre drogues. Conèixer-les, simptomatologia de consum i efectes adversos. Com ajudar al teu
fill.
Taller de formació ocupacional.
Educació per a la diversitat
Informació i prevenció del VIH (repetim sessió per petició dels familiars conjuntament amb els seus fills).
Tinc una pregunta per a vostè? (sessió on el sotsdirector ensenya el centre a la famílies, i realitza una
sessió oberta de dubtes dels familiars que el sotsdirector intenta donar solució, finalitzant amb un berenarsopar
en la zona de la piscina). S'acomiada d’aquesta manera el taller familiar 2008-2009.
Ens hem trobat amb algunes limitacions com per exemple el no disposar d'un espai físic per a la realització
de les reunions de coordinació dels responsables de cada programa de cadascun dels centres. Finalment,
vam establir com espai físic el Centre Es Fusteret, però tampoc s’han pogut realitzar les sessions previstes
per incompatibilitat horària dels seus membres. Finalment, s'acorda amb gerència una reunió de
coordinació al mes en Es Fusteret amb la finalitat de solucionar aquest problema. D'aquesta manera el
Centre Es Pinaret, quant a sessions, es gestiona independent encara que amb elements i dinàmica comuna a
la resta de centres.
PROGRAMA ESCOLAR I DE FORMACIÓ OCUPACIONAL
Segons l’article 56 de la llei 5/2000 els/les menors internats al nostre centre tenen el dret de rebre l’ensenyança bàsica
obligatòria que correspon a la seva edat. Per altra part, segons l’article 57, els/les menors internats tenen el deure de rebre
l’ensenyança bàsica obligatòria que legalment correspon, la qual cosa justifica plenament el present programa d’ensenyament
reglat. A més a més, és evident la necessitat que els menor tinguin uns coneixements bàsics que els puguin permetre ser
autònoms durant l’etapa adulta. En aquest programa, els centres ofereixen una formació per poder accedir a tots els nivells de
l’ensenyament establerts en l’ordenació del sistema educatiu. En aquest sentit, el centres disposen de diferents unitats docents
adscrites a la Conselleria d’Educació i Cultura, Es Pinaret, disposa de quatre unitats i Es Fusteret una, a més a més disposam
d’un professor compartit. Els objectius generals del programa són: Facilitar que el menor pugui reinsertar-se en el seu àmbit
acadèmic natural i conseqüentment adquirir una formació escolar –acadèmica que li permeti integrar-se de forma normalitzada
al món laboral i social que l’envolta; i per altra part, dur a terme, a partir d’una perspectiva contextual, una feina dirigida al
context de referència amb l’objectiu de reestructurar-lo i reorganitzar-lo, per tal que pugui donar resposta a les necessitats de
cada un dels membres de l’alumnat.
Beneficiaris 120 menors i joves han participat del programa escolar del centre.
La majoria dels alumnes han estat matriculats a algun centre escolar. Tots/es els/les menors de 16 anys,
han estat matriculats i/o derivats a un centre escolar excepte un (que va esser derivat al centre
socioeducatiu Es Fusteret quan es trobava en el procés d’acollida dins el centre).
Els majors de 16 anys s’han matriculat a: instituts de referència, als grups de PQPI de cuina o jardineria
(IES Juníper Serra i IES Sureda i Blanes respectivament) i centres d’adults (CEPA Son Canals, IES Antoni
Maura, CEPA La Balanguera).
Indicadors
quantitatius
S’han incorporat al seu centre de referència, prèvia matrícula i coordinació:
- IES Sureda i Blanes, Palma (20 alumnes, 18 alumnes PQPI de primer dins el Pinaret, 1 alumne
al PQPI de l’Institut i 1 alumnes a 2n PQPI a l’Institut).
- IES Juníper Serra, Palma (18 alumnes PQPI als Serveis Generals de la Fundació s’Estel de
Marratxí, annex al Pinaret),
- CEPA Son Canals, Palma (4 alumnes, 1r ESPA)
- CC Es Liceu, Marratxí (1 alumne, 1r PQPI),
- IES Aurora Picornell, Palma (4 alumnes 2n ESO adults i 1r PQPI
2 alumnes al PISE Cala Nova )
- IES Antoni Maura, Palma (1 alumnes, 1r ESO adults )
31
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Indicadors
qualitatius
- IES Porto Cristo, Manacor (1 alumne, 2n ESO PISE)
- IES Na Camel·la, Manacor (1 alumne, FP grau mitjà)
- IES Marratxí, Marratxí (1 alumne, 2n ESO amb ACI)
- CC Aula Balear, Palma (1 alumne espanyol per estrangers)
- IES Llucmajor (1 alumne FP grau mitjà)
- IES Sa Pobla o Can Peu Blanc (1 alumne 2n ESO amb ACI)
- CC Col·legi San Alfonso Maria de Ligorio (1 alumne 3r ESO PDC)
- IES Borja Moll Palma (1 alumne 2n ESO PISE Escola de Vela de Calanova)
- IES Nuestra Señora de la Consolación, Palma (1 alumne 2n ESO)
Així mateix s’ha matriculat i coordinat amb altres centres:
- CEPA Son Canals (13 alumnes des de 1r fins a 4t ESPA)
- IES Aurora Picornell, Palma (3 alumnes)
- IES Politècnic, Palma (3 alumnes)
- IES Na Camel·la, Manacor (2 alumnes)
- CEE Son Ferriol (1 alumne)
- IES Josep Maria Llompart, Palma (1 alumne),
- IES s’Arenal Palma (1 alumne),
- IES Ses Estacions, Palma (1 alumne)
- IES Emili Darder, Palma(1 alumne),
- IES Josep Miquel Guardia, Alaior (1 alumne)
- CC San Alfonso Maria de Ligorio (1 alumne)
- IES Albuhaira, Muro (2 alumnes) A més a més , s’ha realitzat coordinacions i recerca
d’informació amb els centres següents:
- IES Marratxí , Marratxí (coordinació 1 alumne)
- CC El Temple, Palma (1 alumne)
- CC Nuestra Señora de la Consolación (1 alumne)
- IES Isidor Macabich, Eivissa (coordinació 1 alumne),
- IES Marc Ferrer, Formentera (coordinació 1 alumne),
- CEPA Mancomunitat Des Pla, Villafranca ( coordinació 1 alumne)
- CEPA La Balanguera, Palma (coordinació 1 alumne)
- IES Xarc, Santa Eulàlia des Riu (coordinació 1 alumne),
- IES Damià Huguet, Campos (3 alumnes coordinació)
- IES Felanitx, (1 alumne coordinació)
- IES Llucmajor (1alumne coordinació)
- CE King Richard III College (1 alumne)
- CEE Gaspar Houser (2 alumnes)
- IES Mossèn Alcover (1 alumne coordinació)
- IES Es Puig de Sa Font (1 alumne coordinació)
- IES Francesc de Borja Moll, Palma (coordinació 1 alumne )
- IES Joan Mª Tomàs, Palma (coordinació 1 alumne)
- CC San Alfonso Maria de Ligorio (2 alumnes més coordinació )
HORARI: S’ha ampliat l’horari escolar de 9 a 13’30h durant el curs 2007-08 a un horari més normalitzat
de 8’15 a 14’45 durant el curs 2009-10.
ALUMNAT: després d’una fase de valoració i orientació vocacional, s’ha potenciat una formació
acadèmica o ocupacional abans d’una inserció laboral.
RECURSOS EXTERNS: També s’ha participat en recursos externs i s’han convidat a professionals de la
xarxa social a les aules per complementar el currículum escolars amb resultats molt positius i enriquidors.
MILLORES: s’han produït millores qualitatives que es proposaven el curs 2008-09 i s’han aconseguit són:
32
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Aspectes a
millorar
- La nova estructura de claustre amb 7 professionals (3 professors d’àmbit, 2 mestres per PQPI i 2
professors tècnics). La distribució de les aules per àmbits amb professorat de secundària, ha ajudat en la
tasca docent, el curs 2009-10 i un segon any de PQPI amb més informació al respecte.
- S’han augmentat considerablement el nombre de matrícules d’alumnes, sobretot des de la millora de
coordinació amb el CEPA Son Canals.
- Els suports d’educadors que han impartit algunes matèries, el curs 2009-10 NO s’ha dotat de personal
suficient per donar totes les àrees de l’horari escolar pel que segueix essent necessari disposar dels suports
externs.
- S’ha millorat la coordinació amb els suports externs que en el curs anterior, eren una distorsió per
l’aula (interrompent el ritme personal de l’alumne i del grup).
- S’ha realitzat un protocol d’acollida del personal docent ja que les característiques del C.S. disten molt
d’un centre escolar ordinari. Aquesta tasca ha facilitat la incorporació del professorat novell, que en aquest
cas era tot el claustre
- S’ha millorat que no s’utilitza l’aula 1 com un lloc de trànsit mentre no es sap quin curs o taller vol fer
l’alumne. S’han ampliat els tallers per donar sortida a aquests interns.
-S’ha millorat el repartiment de tasques entre l’Equip Docent
- L’agrupament dels alumnes, s’ha fet més homogeni per facilitar la nostra tasca i l’aprofitament dels
alumnes. L’Aula d’Acollida ha estat un bon filtre per fer la derivació dels alumnes a les aules, PQPI,
tallers o altres programes.
Propostes de millora que continuen des del curs 2008-09 per l’any 2010.
- Es proposaven reunions de coordinació entre els professionals que incideixen a les aules i no s’ha
complit.
- Tenint en compte que al llarg de l’any han passat uns 120 alumnes diferents per les aules es fa
necessari ampliar la plantilla de docents (que és de 7 actualment)
- També és necessari incorporar una figura de coordinació i orientació escolar amb estabilitat al
centre (cap estudis i orientació). Tot i que la pedagoga té la tasca de coordinar el centre amb el claustre,
segueix havent un buit, que omple el professorat i en general, la pedagoga (i el Gerent de la Fundació
Estel), de coordinació entre el claustre i tots els recursos de la Conselleria d’Educació (escolarització,
direcció general d’innovació educativa, direcció general de formació professional, instituts, inspecció
educativa, direcció general de planificació i centres, direcció general de personal docent, …) Per aquest
motiu es fa necessari incorporar la figura de cap d’estudis i orientador escolar.
- Degut a què la filosofia del centre és que tots els alumnes que no han assolit els mínims de l’Educació
Secundària Obligatòria els vagin adquirint durant l’internament, sempre que sigui possible, s’han
augmentat significativament el nombre de matrícules i coordinacions entre el centre i els recursos externs,
per aquest motiu es fa necessari seguir millorant la coordinació amb els recursos externs, sobretot
amb aquells centres que tenen un volum alt de matrícules d’alumnes del Pinaret (IES Juníper Serra,
IES Sureda i Blanes, CEPA Son Canals, IES Aurora Picornell, etc.
- Finalment, es fa necessari donar estabilitat i continuïtat a les places de mestres i professors/es que
vulguin continuar al centre, ja que els canvis anuals de professorat dificulten la fluïdesa, l’estabilitat i
continuïtat del programa escolar, fent encara més necessària la figura estable d’un cap d’estudis i
orientador, més encara en aquest curs escolar 2009-10, que contam amb un claustre il·lusionat, motivat i
feiner dins el centre.
33
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

PROGRAMA PER A LA MILLORA DEL MEDI AMBIENT
Aquest és un projecte integrat en cada un dels programes del centre. La idea és conscienciar totes les persones del centre de la
necessitat de mantenir un equilibri amb el medi ambient i, així, ser un model i capacitar els/les menors i joves del centre
perquè actuïn com a ciutadans que saben adoptar comportaments que faciliten la conservació del medi
Beneficiaris
Indicadors
quantitatius i
qualitatius
Aspectes a
millorar
El projecte implica a tota la comunitat educativa, els professionals del centre i tots els menors i joves
interns beneficiat del pla tots els menors i joves, tots els professionals i les famílies del centre.
El 2009 ha estat el segon any del projecte 2007-09 ecoambiental en el qual s’estableixen tres àmbits
diferents de treball. Cada un d’aquests àmbits es tradueix en un programa diferenciat i temporalitzat:
I Àmbit: Programa de treball i formació amb els professionals del centre. (cervell) en aquest sentit: -s’ha
seguit amb la coordinació amb els recursos externs en temes mediambientals amb la supervisió bimensual,
de Mallorca Recicla (amb una sessió pels menors i joves) i la Conselleria de Medi Ambient, de forma
anual per part de Semilla (empresa que gestiona l’hort escolar ecològic) i per part d’Agricultura Ecològica
- Em presentat el projecte al concurs de propostes mediambientals que va organitzar la Conselleria de
Medi Ambient i la Conselleria d’Educació amb una dotació d’uns 4000€- Vàrem participar com a ponents
a la VII Jornades d’ambientalització de centres sobre compostatge.
II Àmbit: Programa de treball i formació amb els menors del centre. (nucli: cor)
- Hem conscienciat de la importància dels bons hàbits mediambientals a través de les següents activitats
d’aula: Xerrades de Sa Nostra “El medi ambient a les Illes Balears” l’Energia, la Biodiversitat i L’Aigua. ;
Participació al programa Aulaforo organitzat per Caja Madrid curs 2008-09 “Aigua”; Sortides formatives a
la Fundació la Caixa (Energia i Planeta terra);
- S’avalua el reciclatge setmanalment a través de l’assemblea.
III AMBIT:
- Hem concretat la forma adequada de gestionar els residus especials i perillosos (piles, tòners, oli de
cuina, tubs fluorescents, aparells electrònics, ...) a través de les diferents empreses
- Hem instal·lat un hivernacle
- S’ha ampliat l’hort escolar ecològic
- S’ha tancat l’hort fent els camins més planers amb clovella d’ametlla.
- S’ha iniciat la integració de la cuina de la Fundació s’Estel al projecte mediambiental (reciclatge oli de
cuina i inici del tractament de residus orgànics)
- S’ha dotat d’una Biotritura per el tractament dels residus orgànics, compostatge
- S’ha dotat dels contenidors necessaris per la recollida selectiva dins el centre.
- S’ha posat un comptador d’aigua i electricitat al centre donant independència de la Conselleria d’Interior
i que possibilitarà l’estudi i anàlisis d’aquesta energia
Donar exemple per part dels professionals (incorporar un rentavaixelles al menjador dels professionals,
Incorporar cups de reciclatge per totes les oficines,...)
- Creació d’una compostera a través de bales de palla.
- Manca incorporar un rentavaixelles al menjador dels professionals
- Compra de quadres per ambientalitzar les llars amb pòsters naturals
- Formar els professionals dels torns de matí i horabaixa
- Iniciar la recollida de fems orgànic i elaborar el compost a partir d’aquest fems dins el centre
- Estudiar la instal·lació de plaques solars i tèrmiques a tot el centre aprofitant tots els sòtils
PROGRAMA PEL PLA DE CONVIVÈNCIA
El Projecte de pla de convivència tracta d’establir les mesures per fomentar la convivència a través del foment d’actituds i
comportaments de respecte mutu i de consens, necessaris per a la vida en grup. És un pla que es revisa anualment; per tant, és
una part del Pla Anual del Centre que s’avalua per mitjà de les memòries anuals. Amb aquest pla s’analitzen les fortaleses i
debilitats del centre amb la finalitat d’establir pautes d’intervenció per millorar el clima i la convivència
Beneficiaris Els beneficiaris d’aquest Pla són totes les persones de la comunitat educativa des Pinaret.
Indicadors
quantitatius
Després de les diferents reunions realitzades el 2008 per part de la comissió de convivència es van
identificar les diferents mesures preventives, intervenció i tractament que el centre disposa per fer front als
conflictes que poden alterar la convivència.
Tot i que no hi ha hagut cap reunió de la comissió de convivència s’ha continuat amb les mesures
34
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Indicadors
qualitatius
proposades el 2008.
MESURES PREVENTIVES
Resolució de conflictes: de forma quotidiana (diàleg, negociació, arbitratge, mediació informal,
conciliació,...).
Avaluació de la conducta a través de reforços positius i negatius (economia de fitxes amb objectius diaris i
sistema de fases progressives).
Programa de mediació:
S’ha iniciat el procés per iniciar el programa amb l’Institut de Convivència i Èxit Escolar de la Conselleria
d’Educació del Govern de les Illes Balears. Establint diferents reunions amb la Gerència i centres.
- Conscienciació: 3 reunions amb el personal, 1 reunió programa de famílies i 1 reunió a cada llar
de menors.
- Formació: Es varen apuntar 29 professionals i 16 menors finalment varen participar a la
formació 19 professionals (amb el vist-i-plau de la direcció). No varen participar ni personal de
vigilància i control ni famílies
Varen participar a la formació els següents col·lectius:
11 Menors
19 professionals
Equip educatiu (2 auxiliars i 10 educadors)
Equip tècnic (1 treballador social i 1 pedagoga)
Professorat (1 professor)
Serveis (1 administrativa, 1 ordenança, 1 Personal neteja)
Direcció (1 cap d’àrea)
Competència Social
La formació en Competència Social en l’àmbit de reforma és d’especial importància si es pensa en termes
d’eficàcia de la mesura d’internament.
Al llarg de l’any s’han posat en marxa diferents tallers de competència social dirigits als menors o joves
que participen d’aquestes activitats dos cops a la setmana els horabaixes. Existeixen 4 educadors
especialistes d’aquest programa que duen quatre grups diferents que han anat canviant al llarg de l’any.
MESURES D’INTERVENCIÓ
S’han clarificat alguns protocols d’actuació:
Protocol d’intervenció en menors que realitzen actes sexuals abusius (realitzat pels psicòlegs del centre i el
Programa Atura’t). S’inclou la possibilitat de derivar al programa Atura’t de la DGMiF.
Protocol d’intervenció en cas d’assetjament entre iguals (Mètode Pikas). S’ha activat el protocol en 3
casos.
MESURES DISCIPLINARIES
Procediment disciplinari contemplat al RD 1774/04 i a l’ordre de la Consellera de Presidència i Esports de
10 de gener de 2006 d’aprovació de la normativa de funcionament intern dels centres d’internament de les
Illes Balears per executar mesures privatives de llibertat que dictin els jutjats de menors.
Faltes i mesures per faltes greus o molt greus: 7 NO RETORNS
MESURES PREVENTIVES
Resolució de conflictes i avaluació : Els educadors utilitzen diàriament diferents estratègies i mesures de
prevenció i intervenció per fomentar la convivència, aquestes estratègies pr: Així mateix es realitzen
diferents programes:
Assemblea: totes les setmanes participen de l’assemblea a la llar i els divendres un representant de cada
llar es reuneix amb un representant de direcció o la persona en la que es delega.
Programa de mediació
S’ha iniciat al Centre Socioeducatiu Es Pinaret el programa al llarg de l’any amb les següents fases
realitzades:
- Conscienciació amb la participació d’un o dos tècnics de l’Institut de Convivència i Èxit Escolar:
reunió amb gerència, reunió amb l’equip directiu del centre, i reunió amb el personal del centre.
- Conscienciació dels educadors cap els menors: sessió informativa sobre la mediació (amb
materials específics) i qüestionari de selecció de mediadors.
- Conscienciació per part de l’equip tècnic i programa de famílies cap a les famílies: realitzada a
una sessió del programa de famílies i via telefónica individualment. Finalment es va decidir que
les famílies no participassin a la formació degut a diferents factors, es proposarà que participin a
properes convocatòries.
35
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Aspectes a
millorar
- Selecció de mediadors: al llarg del mes de novembre.
- Formació de 15 hores (3 hores/dia). L’Institut de Convivència i Èxit Escolar ens va fer la
formació al centre Es Pinaret.
- Queda pendent pel 2010 la fase pràctica, l’elaboració del projecte i la posada en marxa del
projecte.
Programa de competència Social
S’ha establert un conveni de col·laboració entre la Fundació Estel i la UIB (departament de pedagogia i
didàctiques específiques) per tal de treballar la competència social a través de les alumnes del postgrau de
Resolució de Conflictes dins l’àmbit juvenil que realitza el grup GIFES de la UIB. El mes d’octubre
aquestes alumnes varen iniciar les pràctiques de les sessions de competència social que finalitzarà el mes
de juny de 2010. L’objectiu és el de disposar d’alumnes amb pràctiques per dur a terme aquestes activitats.
Assemblea
S’ha millorat la participació dels menors a través de l’assemblea de menors del centre. Cada setmana els
menors i joves han realitzat l’assemblea a la seva llar els dimecres i un representant de cada llar s’ha reunit
amb la direcció o la persona delegada per aquesta.
A l’assemblea s’ha introduït la valoració de les responsabilitats dels menors (neteja, carro del menjar,
treure fems i reciclatge, elaboració llistat magatzem)
MESURES D’INTERVENCIÓ
Els protocols d’actuació s’estan establint al centre dia a dia a través de la conscienciació i formació de
l’equip directiu del centre.
Mesura
I
Falta
Separac
ió grup
Privació
sortides
No Retorn 21
1(fuga
Fusteret)
Agressió
(verbal o
física)
Contra la
propietat
Posseir o
introduir
objectes
prohibits
Incomplir
condicions
sortida
Desobeir
indicacions
educadors
Privació
participar
temps
lliures
Reparació,
mediació,
altres
Altres TOTAL
24 28 27 1 1
Sobreseïment
3 3
2 13 4 1 Suspesa
2
Sobreseïments
1 Proced.
abreviat
23
7 1 8
1 1
TOTAL 26 69 34 2 5
MESURES PREVENTIVES
Degut a l’augment de menors i joves atesos al centre s’ha produït un augment d’incidències entre els
menors, principalment, las que tenen a veure amb les seves relacions, d’aquí la importància de fomentar
totes les mesures preventives estipulades o que es puguin general
La incorporació del programa de mediació dins la vida quotidiana facilitarà aquesta tasca.
MESURES D’INTERVENCIÓ
Necessitat de instaurar amb més mesura els protocols d’actuació i incorporar programes i protocols
d’actuació en l’àmbit del maltracte de gènere
36
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009
22
81

NIVELL I
MESURES DISCIPLINÀRIES
Necessitat de derivar aquelles faltes que siguin susceptibles de resoldre’s mitjançant mesures educatives
(programa de mediació, reparacions, activitats per la comunitat, etc).
PROGRAMA D’ORIENTACIÓ PROFESSIONAL
Durant el any 2009 se ha anat modificant el programa, primer per la sortida del programa des del centre cap a Serveis
Generals de la Fundació, i després per reorganitzar tots el programa front als successius canvis de personal. Aquest fet ha
suposat canvis molts importants a nivell organitzatiu i funcional, sobre tot en el nivell II i III del programa d’Orientació
Professional del Centre. Ha hagut canvis de continguts, programes de activitats, objectius, etc. Hem treballat sobre els buits
organitzatius fins dotar-les de estructura estable, en tots els seus aspectes. Encara, així i tot, hi ha molts d’aspectes que
millorar, d’altres hi ha que començar a aplicar, i que replantejar. En un principi la idea era seguir amb el programa tal i com
estava abans de que els responsables del Programa PILA sortissin del Centre. S’anomenà a dos educadors responsables
d’aquest programa, els quals havien d’ésser les persones de fer el seguiment dels menors que estiguessin en el nivell I del
programa, a més de realitzar la part més teòrica del programa, l’orientació vocacional i aptitudinal, preparació de
documentació i contacte amb els responsables del programa PILA. Aquesta fórmula no va funcionar, i al final es va optar per
responsabilitzar als tutors de cada menor, per a que es posessin en contacte amb el Programa PILA i després s’anomenà a un
altre educador responsable dels aspectes teòriques comentats anteriorment.
Taller de Fusteria
Taller de
manteniment
Taller de jardineria
Beneficiaris 6 joves durant tot el curs, de 16 anys i 20 anys.
Indicadors Mitjançant el taller s'han treballat aspectes formatius com: coneixements, hàbit, habilitats i
quantitatius activitats per a dotar als/les menors/joves d'una opció laboral a la qual puguin dedicar-se després
Indicadors del seu internament. A més per a alguns dels al·lots i al·lotes el taller ha possibilitat desenvolupar
qualitatius la seva creativitat i poder sentir-se realitzats i valorats.
Aspectes a
illormar
Dificultats per a realitzar sortides en règims tancats, per fer treball fora del centre, per exemple,
ham fet feina al CIS. Seria un objectiu de millora introduir diferents alternatives per a fer més
interessant el taller, una continuïtat cap el món laboral. Un altre aspecte que reforçaria i
motivaria la participació seria l’homologació de la formació ocupacional que es desenvolupa al
taller.
Beneficiaris 6-8 joves durant tot el curs, de 16 a 20 anys.
Indicadors
quantitatius Durant el 2009 s’han realitzat tasques de manteniment del centre i en el CIS. Aquest taller ha
Indicadors estat una de les activitats prelaborals més demandada pels joves.
qualitatius
Aspectes a
millorar
Beneficiaris
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
Seria un objectiu de millora introduir diferents alternatives per a fer més interessant el taller, una
continuïtat cap el món laboral. Un altre aspecte que reforçaria i motivaria la participació seria
l’homologació de la formació ocupacional que es desenvolupa al taller.
6 joves durant el curs escolar y 8 joves durant el estiu, amb edats compreses entre els 16 anys i
19 anys.
Creació i manteniment dels jardins del centre; hort escolar ecològic; inici de planter per
reforestar zones necessitades; inici d’un jardí botànic amb planta autòctona; sembra d’arbres
fruitals; sembra d’hortalisses.
Seria un objectiu de millora introduir diferents alternatives per a fer més interessant el taller, una
continuïtat cap el món laboral. Un altre aspecte que reforçaria i motivaria la participació seria
l’homologació de la formació ocupacional que es desenvolupa al taller.
37
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

NIVELL II
Beneficiaris
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
Tots els menors i joves del centre. En quant al nivell II i III (menors que han realitzat sortides
d’inserció laboral) han participat un total de 51 menors i joves del centre.
S’han intentant potenciar i implantar un programa d’orientació professional, per a tots els
menors. Debut als múltiples canvis no se ha pogut ésser constant amb el programa. Cursos que
s’han impartit dins del centro en relació amb l’Orientació professional:
Curs de PRL, on han participat tot el taller de manteniment.
Curs de carnet de manipulador d’aliments.
Menors que han treballat aquest any, han trobat feina per un familiar.
Menors que han tingut un recurs formatiu laboral: 7 menors
Un menor ha estat durant 4 meses de pràctiques no remunerades en una empresa
Els menors que s’han pogut beneficiar del programa aquest any és inferior a anys anteriors, que
el programa hagi passat de ésser intern a extern, ha influït molt en “Es Pinaret”. Ha baixat la
motivació i l’interès per la recerca d’un recurs extern i les possibles causes poden ésser las
següents:
No veuen al responsable del programa dins dels centres, per a motivar-los i incentivar-los.
La crisi econòmica, fa més difícil el trobar un recurs formatiu o laboral
Que només poguessin sortir 2 dies a la setmana, també desmotiva molt als menors.
Els canvis patit durant aquestos anys, tant interns com externs del centro.
Promoure i potenciar el curs d’orientació vocacional i interessos personals
Motivació dels menors per recerca d’un recurs extern
Formació professional oficial. (Treballar per competències, IPQI
Realitzar més cursos de PRL, per a tots els menors, així com el Carnet de Manipulador
d’aliments.
Alumnes del PQPi de Cuina a les instal·lacions de s’Estel
38
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

PROGRAMA D’ATENCIÓ TERAPÈUTICA
Aquesta actuació tracta d’oferir a cada un dels menors i joves l’atenció terapèutica específica adient, tant per ordre judicial
com per les necessitats personals concretes. Els/les menors i joves que entren en el nostre centre ho fan per mandat judicial i,
per tant, de vegades sense un interès inicial per seguir un tractament. L’enfortiment de la creença en les possibilitats d’un
mateix és vital perquè resulti fructífer el treball centrat a maximitzar les potencialitats i els factors protectors del menor o jove.
Treballem per al desenvolupament de les habilitats cognitives: estratègies de resolució de conflictes, educació en valors,
autoregulació emocional, relaxació, reestructuració cognitiva, etc. La intervenció és a diferents escales (individual, familiar i
comunitari), amb el màxim de suport per part de serveis externs, per tal que el canvi es pugui traslladar al medi social més
proper a la família o a figures de referència. L’objectiu és avaluar i dissenyar intervencions específiques per afrontar les
necessitats terapèutiques dels menors i joves.
Beneficiaris
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Durant l’any 2009 s’ha abordat la part terapèutica de les mesures per mitjà de dos psicòlegs. La
intervenció s’ha centrat amb els menors que ho requerien per sentència, es a dir, els que incloïen
tractament psicològic, de deshabituació o internaments terapèutics associats a qualsevol dels tres règims.
Durant l’any 2009 han passat 71 menors i joves per tractament psicològic.
Deu menors han rebut assistència psiquiàtrica fruit d’un acord amb la USMIJ.
Derivacions a recursos externs:
Serveis externs Casos derivats
Unitats de salut mental infanto-juvenil o
d’adults
9
Atura’t 16
EPAD 1
GREC 1
CAD jove 7
Atenció neurològica 1
Projecte Jove 2
SIF 2
Equip de violència domèstica DGMiF 1
Gaspar Hauser 2
Serveis Socials Atenció Primària 1
Durant l’any 2009 han passat 38 menors per el programa llum, essent el criteri de inclusió la detecció de
problemàtica en el consum per part de l’equip tècnic i educatiu, la sol·licitud del propi menor o l’existència
d’una mesura judicial terapèutica. Se’ls ha realitzat una avaluació prèvia i en funció d’aquest s’ha decidit
si rebrien tractament a nivell individual, a nivell grupal o a nivell grupal amb previsió de sortir a projecte
jove.
Els 38 menors han passat per tractament individual, 8 per tractament grupal, i 2 per tractament grupal amb
l’objectiu de realitzar a fora el projecte jove. Aquests 2 menors finalment han acudit a projecte jove.
La intervenció terapèutica consisteix en avaluar, assessorar, tractar i derivar els casos als recursos
necessaris. La intervenció amb els menors i joves s’ha fet a nivell individual per mitjà d’entrevistes
personals, amb el tutor del menor, amb la participació dels psicòlegs a reunions de cas, on es coordina la
intervenció terapèutica i educativa. També, s’ha treballat amb la resta de professionals que treballen amb
els menors a través de la participació en reunions de llar, on els educadors i tècnics debatien els casos i
intercanviaven la informació.
Entre els recursos amb els que hem fet feina durant l’any trobem la Unitat de Salut Mental Infantil i
Juvenil (i la d’adults en casos de joves majors de 18 anys), Gaspar Hauser, Servei de violència domèstica
de la DGMiF, CAD jove, EPAD, programa de tractament de menors amb delictes sexuals Atura’t,
neurologia, Servei d’infància i família, GREC, Projecte Jove i Serveis Socials d’Atenció Primària.
Programa Llum
Fruit de la coordinació amb Projecte Jove, s’ha portat a terme el Programa Llum, en que s’ha treballat amb
els menors amb problemàtica d’abús de drogues o addiccions. La tasca ha consistit en que amb una
freqüència de tres cops a la setmana, un terapeuta de Projecte Jove ha acudit al centre a treballar de forma
individual i grupal amb menors ingressats al nostre centre.
39
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Aspectes a
millorar
USMIJ
En el més de Setembre de 2009 es va arribar a un acord amb la Unitat de Salut Mental Infantil i Juvenil pel
qual es va acordar que una jornada al mes un psiquiatre d’aquesta unitat es desplaci al nostre centre per tal
de cobrir l’assistència psiquiàtrica amb els menors que la requereixen i que per motiu del tipus
d’internament no es poden desplaçar. D’aquesta forma es pretén millorar la comunicació entre diferents
professionals que treballen amb el mateix menor i es pot coordinar millor la intervenció.
Per l’any que creiem que es necessari dotar els professionals que es dediquen al programa d’atenció
terapèutica d’eines i espais més adequats a la seva feina i de funcions més centrades en el que és el
tractament directe dels casos. Cal que hi hagi despatxos destinats exclusivament a l’atenció terapèutica on
es pugui deixar material dedicat a aquesta tasca i que garanteixi les condicions de privacitat que requereix
el tractament individual dels menors. Cal, així mateix, millorar la coordinació per tal d’optimitzar la feina,
de manera que no s’hagi de perdre temps en els acompanyaments dels menors, i es pugui atendre a un
major nombre d’aquests. Cal remarcar que el nombre de casos que hem d’atendre creix en els darrers anys
i per tant el model d’atenció ha d’adaptar-se i avançar des del que era en el passat: més informal i familiar
a un model més basat en la regularitat dels espais, els moments i el repartiment clar de competències.
PROGRAMA D’OCI I TEMPS LLIURE
El Programa d’oci i temps lliure pretén que el/la menor o jove s’insereixi en la xarxa social practicant diverses activitats
(esportives, culturals,…) per al temps de lleure, identificant el seu temps d’oci i afavorint la diversificació d’interessos a partir
de l’autoconeixement i de les possibilitats que hi ha al seu abast, (tant dins el propi centre, com a la xarxa social). Es tracta
d’introduir patrons i models de diversió socialment normalitzats. Es dóna molta importància a la pràctica habitual de l’esport
com a forma de mantenir una vida saludable i d’alliberar tensions, i també perquè suposa la participació social a través del
treball en equip. A més, l’oci i el lleure es treballen també en el centre a través del desenvolupament de tallers que pretenen
mostrar diferents alternatives d’oci. Es prioritzen sortides com: viatges, acampades, sortides culturals, excursion, sortides al
cinema…
Beneficiaris Tots els/les menors i joves del centre.
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
Durant el 2009 es van dur a terme reunions de coordinació amb diversos clubs de l’illa per tal què alguns
menors poguessin gaudir de forma subvencionada de espectacles esportius (RCD Mallorca, Basket Inca,
Fisiomedia Manacor, Oxidoc Palma, etc... Així com acords amb Western Park por sortides lúdiques i altres
entitats culturals (saló nàutic,botiga dels bufons...) Es van realitza nombroses activitats d’oci i temps lliure
dins i fora del centre: sortides esportives setmanals, culturals, excursions,.. I tallers que cerquen potenciar
la creativitat i expressió dels menors (Artístic, teatre, percussió...)
S’ha integrat dins les assemblees de llar espais per la participació dels menors en la previsió d’activitats.
Es fa una avaluació del grau de satisfacció dels menors y reunions mensuals de la comissió d’oci per tal
d’analitzar els resultats obtinguts amb els diversos programes i activitats realitzats
Continuar amb la recerca de col·laboracions de diferents entitats mirant d’oferir una més amplia varietat
d’activitats i sortides.
Disposar de una dotació econòmica que permeti la realització d’activitats de gran interès per als menor,
però que no pugem aconseguir un preu accessible a la capacitat econòmica dels menors i el
centre(exposicions, concerts, teatre...)
40
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

PROGRAMA PER A LA CURA I PROMOCIÓ DE LA SALUT
Entenem per salut la definició que aporta la OMS com “l’estat de complet benestar físic, psicològic i social, i no només
l’absència de malaltia. Des d’aquest concepte de salut pretenem promoure una atenció global i individualitzada des de
diferents àmbits: La promoció d’un estil de vida saludable, la responsabilització de la salut pròpia i la prevenció de conductes
de risc.
El nostre programa d’educació per a la salut ha tengut diverses parts. En un principi, es va presentar una introducció per saber
d’on partíem amb els coneixements dels nostres al·lots i els seus antecedents i mostrant la missió que voliem que complís el
programa.
Gairebé la majoria dels nostres menors i joves, quan són internats, no tenen consciència del seu estat de salut ni en tenen cura
(actitud pròpia de l’adolescència), solen mantenir conductes de risc en alguns dels àmbits esmentats i poca percepció d’aquest
risc; en alguns casos, trobam un deteriorament físic important…
L'estil de vida, o sigui el conjunt de comportaments que desenvolupa a una persona, pot ser beneficiós o nociu per a la salut.
Per exemple, un individu que manté una alimentació equilibrada i que realitza activitats físiques de forma quotidiana té majors
probabilitats de gaudir de bona salut. Per contra, una persona que menja i beu a l'excés, que descansa malament, que fuma,
entre altres coses, corre seriosos riscos de sofrir malalties vitals.
El nostre programa de salut ha estat un instrument per executar i avaluar les accions de promoció, prevenció, tractament i
recuperació de la salut
L’objectiu general es basa en fomentar l’autonomia i responsabilitat cap a la pròpia salut des d’un enfocament biopsicosocial.
Beneficiaris Han estat beneficiaris del programa tots/es els/les menors i joves ingressats al centre.
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Es varen fer dos grups diferents. Dilluns i dimecres d'una banda i dimarts i divendres per una altra, amb 4
sessions setmanals d'hora i mitja cadascuna en total.
Els grups constaven com a màxim de 8 menors/ joves.
Els primers dies del programa ens dediquem a realitzar una visió general dels continguts. Realitzem una
petita enquesta inicial per a saber quins coneixements eren els que tenien i quins eren els seus punts febles
per abordar els temes en major o menor profunditat. Considerem important aquest aspecte per donar més
protagonisme a aquelles parts del temari que estaven més verds perquè dedicar massa temps a alguna cosa
que dominen era en certa forma un factor en contra per que els interessos disminueixen quan no es dóna
informació nova.
El mètode d'ensenyament utilitzat ha estat el Socialitzat- individual:
Té per principal objecte -sense descurar la individualització- la integració social, la naturalitat i destresa de
l'aptitud de treball en grup i del sentiment comunitari, com així mateix el desenvolupament d'una actitud
de respecto cap a les altres persones.
Consisteix a proporcionar treballs en grups i individuals procurant, també, atendre a les preferències dels
menors/ joves.
Els continguts:
En un bloc relacionat amb drogues legals i il·legals varem xerrar de la coca, el cànnabis, l'alcohol i el
tabac. Dediquem bastant temps a analitzar cadascuna d'elles per la relació tan directa que tenen amb tot
aquest tipus de substàncies i el poc coneixement que tenen sobre els efectes secundaris que provoquen.
Ajudant-nos de llibres editats per la FAD, el programa RAYAS i altres associacions varem poder mostrar
els dos costats del consum i proporcionar informació perquè ells tinguessin en les seves mans la decisió de
fer-lo o no. Varem utilitzar la pel·lícula "Requiem per un somni" en videoforum amb un treball didàctic en
profunditat relacionat amb aquesta temàtica.
L’aula d’informàtica ens va facilitar treballar amb continguts d’aquest tipus mitjançant un joc trobat a la
web, concretament a la pàgina de www.exeo.info amb molt d’èxit.
Altre tema inclòs al nostre treball va ser l'alimentació. Varem fer unes sessions senzilles sobre els aliments
perquè els assistents sabessin què és el que mengen i com és la millor manera de fer-lo. Es van tractar
temes d'actualitat com anorèxia, bulímia, obesitat i què fer en cas de sofrir alguna d’aquestes o tenir algun
conegut que la pateixi. La pel·lícula que varem utilitzar aquí va ser "Super size me".
Altre tema d'importància va ser La salut boca dental. Es volia conscienciar de la importància de la cura de
les dents i la prevenció de malalties relacionades.
La sexualitat i anticoncepció va tenir gran interès per part dels assistents. Es van denotar manques en la
quantitat i qualitat d'informació que posseïen els menors/ joves. Intentem marcar uns coneixements bàsics,
41
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Aspectes a
millorar
educatius i culturals ja que d'ells dependran les seves actuacions. La part d'informació de ETS va ser
rebuda amb molt interès.
Un bloc extens però tractat amb menys deteniment va ser el d'exercici físic, oci i temps lliure i prevenció
d'accidents.
Amb el primer intentàvem tractar la importància de l'activitat física per a afavorir l'aparició de malalties i
enfortir el benefici que suposa per a la salut aqueta pràctica.
Aquesta part va tenir una molt bona rebuda quan varem fer un parell de sessions de relaxació i respiració
amb tècniques de Alexandre, tècniques de relaxació progressiva de Jacobson i de visualització.
El tema d'oci i temps lliure va tenir com objectiu proporcionar alternatives, opcions i recursos allunyats del
consum de substàncies o conductes delictives o poc adequades per a un desenvolupament integral adequat.
I la prevenció d'accidents per donar els coneixements bàsics dels primers auxilis i promocionar la idea que
la majoria dels accidents podrien ser evitats amb precaució i responsabilitat dels actes.
Amb aquest programa hem volgut proporcionar a tots els menors/ joves del centre l'adquisició dels
coneixements, capacitats destreses i actituds necessàries per preparar-los per a la vida adulta
L'avaluació d'aquest programa que hem realitzat ho podem sintetitzar en uns quants punts principals. El
primer és plantejar-se la necessitat d'aquest taller. Evidentment la resposta és positiva. Les condicions
socials i de salut del nostre grup de treball fa que aquest tipus de programes sigui motivante per a ambdues
parts, els que ho impartim i els que reben la informació. La conceptualització i el disseny dels temes s'ha
realitzat damunt la base de les característiques cognitives dels joves/ menors. S'ha implantat en el centre de
manera adequada i els resultats han estat els esperats. Al principi la novetat resultava rebuig però al
comprovar que els temes tractats eren del seu interès els joves/ menors que assistien al taller es mostraven
més interessats.
El cost del programa no ha suposat cap tipus de problema. El material va ser elaborat de manera manual
investigant i fent un compendio de diversos recursos de la web i d’altres materials impresos. L'únic cost
afegit varen ser els quaderns i carpetes que es pensaven lliurar com quadern de camp per fer un seguiment
del treball individual dels assistents. No es va arribar a fer aquest seguiment doncs per la dinàmica de la
classe la majoria d'activitats eren sense necessitat d'escriure
Darrera adquisició per al PQPi de Jardineria
42
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

CENTRE D’INCORPORACIÓ SOCIAL
PROGRAMA D’OCI I TEMPS LLIURE
El Programa d’oci i temps lliure pretén que el menor o jove s’insereixi en la xarxa social practicant diverses activitats per al
temps de lleure, identificant el seu temps d’oci i afavorint la diversificació d’interessos a partir de l’autoconeixement.
Beneficiaris Tots els menors/joves que durant l'any 2009 han complert una mesura judicial en el nostre centre.
Indicadors
quantitatius i
qualitatius
Aspectes a
millorar
Partim de la base que la intervenció que es porta a terme en el centre està individualitzada, ja que es
fomenta l'autonomia i la responsabilització dels joves en tots els aspectes del seu procés, els indicadors que
utilitzem a l'hora de valorar són d'una banda el grau de satisfacció que els joves mostren quan realitzen
activitats d'oci dels recursos normalitzats que ofereix la comunitat, el nombre de sortides d'oci que els
joves han demandat i, per últim, la planificacions setmanals que els joves realitzen amb els seus tutors on
queda reflectit l'activitat d'oci que realitzarà i de l'horari
Alguns aspectes a millorar seria la planificació de les activitats d'oci pròpies del centre, que es porten a
terme durant el cap de setmana. Es denota la necessitat de programar-les amb anterioritat. Altre aspecte a
millorar seria el d'elaborar un sistema de recerca d’informació prèvia, per a millorar la organització de l'oci
de cap de setmana, i es pogués crear així una borsa de recursos o d'activitats lúdiques de les quals podríem
gaudir. Finalment, també seria important millorar el contacte i establir canals de comunicació amb
empreses i serveis que s'encarreguessin d'executar activitats o tallers d'oci i temps lliure, ja siguin
empreses privades o públiques
PROGRAMA SOCIOFAMILIAR
Aquest programa treballa amb l’entorn on prové el menor o jove i on serà precisament derivat quan sigui desinternat. Es tracta
de potenciar les capacitats dels familiars i/o adults de referència per corresponsabilitzar-los al llarg de tot el procés dels
menors i joves, mantenint i promovent el contacte dels menors o joves amb el seu entorn familiar més proper i treballant amb
els familiars les pautes de relació disfuncionals, l’establiment de normes i límits al sistema familiar, i derivar-los, si escau, a
altres recursos comunitaris. L’ objectiu general del programa és, per tant, promoure la participació activa en el procés educatiu
dels fills, mitjançant el consell, l’orientació i la formació dels professionals del centre, proporcionant eines efectives als pares,
mares o responsables familiars per a què aprenguin i mostrin, al mateix temps, als seus fills la manera de ser més competent en
les seves relacions interpersonals.
Beneficiaris Han estat beneficiaries del programa un total de 23 famílies.
Indicadors
quantitatius i
qualitatius
Aspectes a
millorar
La intervenció individualitzada amb les 23 famílies ha seguit les mateixes passes i estratègies que les
detallades a l’apartat de Es Fusteret, ja què la intervenció es duia a terme a aquest centre. Van arribar 3
menors amb expedients oberts en el Servei de Protecció de Menors, reactivant-se noves intervencions de
manera coordinada.
S'han desenvolupat sessions grupals amb els pares i mares dins del programa “Treballam amb famílies”,
però principalment els pares i mares que participen són derivats del centre “Es Fusteret”. Per aquest motiu
seria important treballar la motivació i implicació de les famílies en procedents directament del CIS.
També hem de tenir en compte que els menors i joves del CIS es troben a la darrere passa del seu procés,
per tant la implicació familiar no és tan present como a la resta dels centre.
43
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

PROGRAMA DE TUTORIES
Aquest programa treballa amb l’entorn on prové el menor o jove i on serà precisament derivat quan sigui desinternat. Es tracta
de potenciar les capacitats dels familiars i/o adults de referència per corresponsabilitzar-los al llarg de tot el procés dels
menors i joves, mantenint i promovent el contacte dels menors o joves amb el seu entorn familiar més proper i treballant amb
els familiars les pautes de relació disfuncionals, l’establiment de normes i límits al sistema familiar, i derivar-los, si escau, a
altres recursos comunitaris. L’ objectiu general del programa és, per tant, promoure la participació activa en el procés educatiu
dels fills, mitjançant el consell, l’orientació i la formació dels professionals del centre, proporcionant eines efectives als pares,
mares o responsables familiars per a què aprenguin i mostrin, al mateix temps, als seus fills la manera de ser més competent en
les seves relacions interpersonals.
Beneficiaris Han estat beneficiaries del programa un total de 23 famílies.
Indicadors
quantitatius i
qualitatius
Aspectes a
millorar
La intervenció individualitzada amb les 23 famílies ha seguit les mateixes passes i estratègies que les
detallades a l’apartat de Es Fusteret, ja què la intervenció es duia a terme a aquest centre. Van arribar 3
menors amb expedients oberts en el Servei de Protecció de Menors, reactivant-se noves intervencions de
manera coordinada.
S'han desenvolupat sessions grupals amb els pares i mares dins del programa “Treballam amb famílies”,
però principalment els pares i mares que participen són derivats del centre “Es Fusteret”. Per aquest motiu
seria important treballar la motivació i implicació de les famílies en procedents directament del CIS.
També hem de tenir en compte que els menors i joves del CIS es troben a la darrere passa del seu procés,
per tant la implicació familiar no és tan present como a la resta dels centre.
PROGRAMA DE FORMACIÓ I INSERCIÓ LABORAL
L'objectiu general es basa en promoure l'adquisició per part del menor d'una preparació bàsica que li permeti incorporar-se de
forma normalitzada al món formatiu/laboral i social del seu entorn.
Beneficiaris Tots els menors/joves que durant l'any 2009 han complert una mesura judicial en el nostre centre.
Indicadors
quantitatius i
qualitatius
Aspectes a
millorar
Des del centre s'ha derivat a 31 joves a diferents recursos tant formatius com laborals. Durant tot l'any
2009 només s'ha donat una incorporació al món laboral amb èxit. La resta de menors (30) realitzen cursos
de formació reglada i no reglada adaptada a les necessitats educatives i personals del joves. La conjuntura
econòmica que patim en l'actualitat fa que la situació laboral sigui precària i escassa, pel que focalitzem
cap a la preparació formativa, donat que, amés a més, molts d'ells no tenen la formació mínima requerida
per a poder introduir-se en el món laboral. A mitjan any el Programa Pila es fa càrrec de tota la part de
formació i incorporació social del joves del centre.
Els aspectes a millorar en aquest programa són els quals es viuen actualment dintre de la nostra societat, hi
ha molta demanada formativa i laboral però l'oferta és mínima, i la que hi ha és per a persones
qualificades. La gran majoria dels joves no tenen una qualificació formativa impedint poder accedir a una
oferta laboral. Hem d'aprofitar el període de la seva mesura per a capacitar-los laboralment a través de la
formació.
44
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Beneficiaris
Indicadors
quantitatius i
qualitatius
Aspectes a
millorar
PROGRAMA DE VIDA QUOTIDIANA
Tots els menors i/o /joves que durant l’any 2009 han complit una mesura judicial en el nostre centre.
Durant l’any 2009 els joves, mitjançant el espai de l’assemblea un cop per setmana, feien una planificació
i avaluació de les seves responsabilitats i tasques relacionats amb els hàbits de vida quotidiana al centre.
Aquestes responsabilitats estan relacionades amb activitats de neteja, higiene, cuina, cura i manteniment de
la llar. Dins aquestes activitats de planificació, repartiment i avaluació de les tasques se fomentava
l’autonomia i responsabilització dels joves, encara que els educadors han fet un seguiment i setmanalment
s’ha avaluat el compliment de responsabilitats i gestió de la vida quotidiana. També es planificava de
manera conjunta l’elaboració dels menús i de les compres setmanals.
Durant aquest any ens hem adonat que els joves encara necessiten adquirir més autonomia respecte a la
gestió de les tasques domèstiques, per tant un dels objectius del pròxim any serà el de fomentar
l’autogestió i l’autoavaluació de les activitats pròpies de neteja del centre. Una altre millora és la necessitat
de promoure la implicació dels/es menors i joves a la gestió econòmica de la llar, ja que fins ara
l’economia domèstica era un aspecte a treballar més a llarg termini, volem que els joves aprenguin
controlar el pressupost econòmic de la llar i així fomentarem la responsabilització del consum i del estalvi.
Pati interior del CIS
Dinar de Nadal en el CIS elaborat
pels alumnes del PQPi de cuina
45
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

3.1. PROGRAMES AUTÒNOMS
PROGRAMA “T.I.S.E.” (INTERVENCIÓ SOCIOEDUCATIVA EN ELS I.E.S.)
El programa d’intervenció socioeducativa en els centres d’educació secundària, preten aportar solucions a problemes de la
nostra societat orientades al futur, canviant actituds de professionals, potenciant la inclusió social de l’alumnat i incorporant la
intervenció socioeducativa com a element diferenciador.
Beneficiaris Els beneficiaris directes, alumnat dels diferents IES, han estat d’un total de 674 joves
Valors total i absoluts sobre distintes àrees d’intervenció en els 8 Instituts d’Educació Secundària a
les Illes:
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
I.E.S.
Intervenció
Individual
Intervenció
Familiar
Intervenció
Comunitat
Educativa
Josep Sureda i Blanes 43 8 138
Felanitx 82 47 164
Juníper Serra 99 123 181
Calvià 47 39 221
Quartó de Portmany 91 26 70
Cap de Llevant 90 53 286
Can Peu Blanc 97 50 137
Politècnic 125 27 167
Les avaluacions en les distintes actuacions i intervencions dins els següents àmbits han estat i s’han
realitzat:
Àmbit individual:
Seguiment de casos, Contractes de treball, Mediació Profesor- alumno, Mediació alumnes, Visites,
Derivació recursos externs, Seguiment post intervenció i Acompanyament alumnes.
Àmbit Familiar:
Entrevistes familiars, Reunions pares i mares, Tallers, Seguiment familiar, Expulsions i conductes
disruptives, Prevenció absentisme i Expulsions.
Àmbit Comunitat Educativa:
Intervenció equip directiu, Intervenció equip educatiu, Intervenció reunions tutors( suport al PAT),
Intervenció departament d’ orientació, Inspecció, Colaboració Projectes AD, Intervencions Grup- classe,
Comisió convivencia, Assesorament directe a docents, CCP i claustre.
Àmbit Comunitari:
46
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Aspectes a
millorar
Coordinació Serveis Socials, Coordinació associacions, Coordinació policía tutor, Coprodució de recursos
amb altres entitas, Coordinació serveis sanitaris i Coordinació serveis protecció de menors.
Consultats, mitjançant qüestionari, a varis estaments de la comunitat escolar on s’hi ha intervingut, els
resultats en general han estat els següents:
Equip directiu:
Impulsar un projecte de suport a les famílies sobre pautes parentals en col·laboració de l’AMIPA i serveis
socials. Disposar de temps per poder parlar amb els alumnes que es veien implicats en conflictes o que
tenen una conducta amb problemes de relació amb la resta de la comunitat educativa.
Flexibilitzar el tema de les reunions amb l’ED i/o els tutors segons demanda.
Si no està contemplada l’assistència a les reunions de tutors (setmanals) claustres i algunes sortides fora
del centre.
És important poder contar amb el/la TISE a principi de curs i programar les actuacions conjuntament amb
orientació i equip directiu.
Coordinar i dirigir si es fa l’escola de pares.
Departament d’Orientació:
Que la figura de la TISE sigui la mateixa professional que he tingut enguany i que comenci a principi de
curs.
Continuar amb la mateixa dinàmica i intervenció des de principi de curs.
Començar a principi de curs.
Tractar el tema de resolució de conflictes a mesura que es vagin manifestant.
Que es doni a conèixer més la figura de la TISE en la mediació de conflictes i en el procés de resolució.
Establir reunions de coordinació per part de la DG d’Innovació amb el professional de referència dels
centres docents, sense la presència de la TISE.
Que la figura TISE formi part del DO.
Equip docent:
Hi ha grups que han de menester més aquesta figura però l’haurien de poder tenir tots els grups
l’oportunitat de treballar amb la TISE.
Que els professors tutors poguéssin tenir alguna hora de coordinació amb la TISE.
Que la TISE tingués major pes en la resolució de conflictes.
Se li donés temps i materials i eines suficients per desenvolupar treballs amb aquelles alumnes que no
poden seguir el curs ordinari en quan a comportament i feina a l’aula ordinària.
Dues TISE. Els professor necessitem suport molt sovint i la TISE no es pot partir per competent que sigui.
Que tingui més hores per cada grup.
Intentar que hi hagi una major connexió amb les famílies.
Que el TISE ens doni informació de l’eficàcia de les seves propostes per demanar més recursos per aquests
professionals.
Posar en marxa el programa de mediació. Ella en sap molt i és el moment d’aprofitar-ho.
Presentar-la a tots els grups d’alumnes.
Integrar totalment la seva feina dins les tutories.
Arribar a acords amb l’equip directiu.
Pel que fa a la valoració dels TISE i per àmbits d’intervenció:
Àmbit Comunitari.
Encara que hi ha hagut connexió i coordinació amb els serveis comunitaris de cada una de les zones
d’ubicació dels IES se troba en falta una vertadera articulació on es reflecteixin estratègies i tècniques de
treball en xarxa.
Serà necessari intensificar la intervenció socioeducativa en la franja horària dels horabaixes. Element
diferenciador d’altres intervencions i necessari per les necessitats dels usuaris de cada un dels nostres
programes.
Comunitat educativa.
El nombre de professors existents en els centres ha fet difícil que tots tinguin coneixement de la nova
figura professional. Seguir potenciant la difusió de la intervenció socioeducativa dins de la comunitat
47
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

educativa serà tasca per al proper curs escolar.
S’aprecia distints nivells d’ implementació del Programa de Convivència segons els centres. La nostra
intervenció precisa aconseguir el millor desenvolupament possible dels objectius marcats en els distints
programes de convivència.
Potenciar acciones i programes que permetin la millora de la convivència com a: alumnes mediadors,
habilitats socials, abordatge de conductes disruptives, assessorament en competència social, coordinació
amb els centres de primària.
També es pot millorar la sistematització de les demandes. I aprofundir en la reflexió de les actuacions, ja
que el ritme d’un IES és intrèpid i això els dur a un fer i fer sense aturar-se i reflexionar.
Es important potenciar el treball en equip i dur de manera molt coordinada amb l’Equip Directiu i el DO
els casos greus de conflictes i agressions per fer-ne un treball més global.
El suport a nivell de tutories: com tractar un conflicte concret, la gestió del grup, ha sigut una de les feines
que millor resposta a tingut de cara als docents, recomenam que es segueixi insistint amb aquesta i que es
fomenti per el curs proper.
Àmbit família.
Es veu necessari l’apropament i la dinamització de les APIMAS per a aconseguir la implicació dels pares
en el centre on estudien els seus fills. Per això es suggereix la posada en marxa de tallers de pares en la
col·laboració dels tècnics de serveis socials municipals u altres membres de la comunitat educativa.
Poder donar respostes eficaces i eficients a les necessitats que se detectin en la unitat familiar ajudarà a
preveure conductes disruptives dels al·lots/tes.
Un IES ha dut a terme una feina amb grup de pares per donar pautes educatives amb resultats molt
positius. Intentar fer-ho extensió als altres IES.
Alumnat.
Es veu necessari potenciar intervencions i programes que ajudin als alumnes a conèixer i participar de
forma individual o col·lectiva en les dinàmiques dels centres.
Poder aconseguir grups de alumnes que facin de models per als que presentin dificultats d’incorporació o
adaptació al centre és una tasca important per al proper curs.
Dinamitzar els programes de competència social existents possibilitarà la consecució dels objectius fixats.
S’ha aconseguit reduir en segons quins IES el nombre d’amonestacions i conductes disruptives , i s’ha
començat a establir una manera correcta de resoldre un conflicte que té en compte tots els agents de la
xarxa socioeducativa presents i implicats en cada cas. Això ha estat una fita a destacar que s’ha d’intentar
estendre als altres IES.
48
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

PROGRAMA “M.E.N.A.” (MENORS ESTRANGERS NO ACOMPANYATS)
El Programa MENA està dissenyat per a l’acolliment temporal per part de famílies d’origen senegalès i malià residents a
Mallorca de menors estrangers no acompanyats procedents de Malí i Senegal arribats en pasteres a les Canàries i que
resideixen en Centres de Menors.
Beneficiaris
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
16 menors estrangers no acompanyats d’entre 15 i 18 anys d’edat acollits per 16 famílies d’origen
senegalès i malià d’un total de 20 acolliments prevists.
- Difusió del Programa MENA a les associacions de Malí i Senegal.
- 27 famílies candidates entrevistades d’un total de 47 sol·licituds d’acolliment.
- 8 menors de Malí acollits amb famílies d’origen malià.
- 8 menors de Senegal amb famílies d’origen senegalès.
- 3 menors matriculats en el mòdul de PQPI d’Ajudant de Cuina de Es Pinaret.
- 3 menors matriculats en el mòdul de PQPI d’Auxiliar d’agricultura a l’IES Porreres.
- 2 menors matriculats a ESO a l’IES Ses Estacions.
- 2 menors matriculats a ESO a l’IES Berenguer d’Anoia.
- 2 menors matriculats en el mòdul de PQPI de Aux. de Dependent de Comerç a l’IES Es Liceu.
- 1 menor matriculat en el mòdul de PQPI d’Electricitat a l’IES Es Liceu.
- 1 menor matriculat en el mòdul de PQPI de Aux. de Dependent de Comerç a l’IES Sant Josep Obrer.
- 2 menors matriculats a l’Escola de Reparació i Manteniment d’Embarcacions de Calanova.
- 13 menors han acudit amb regularitat a l’aula de reforç escolar a l’IES Arxiduc.
Recursos utilitzats: Centres educatius (IES Porreres; Es Pinaret; IES Ses Estacions; IES Es Liceu; IES
Sant Josep Obrer; IES Berenguer d’Anoia; Calanova; IES Arxiduc);Biblioteca de Can Sales; Transport
de les Illes Balears (TIB); Oficina d’Estrangeria; Fundació Reial Mallorca; Ajuntament de Palma;
Centres de Salut; Hospital Comarcal d’Inca; Institut Municipal de l’Esport (IME); Ajuntament d’Inca;
Ajuntament de Calvià; Associació YAPO d’Immigrants Senegalesos; Associació d’Immigrants de Mali;
La premsa del Diario de Mallorca; El Mundo i Última Hora; Televisió de Mallorca; IB3 Televisió;
Revista Cooperant.
En un principi es va dur a terme la difusió del Programa MENA a les diferents associacions de Malí i
Senegal, des d’on es varen emplenar quasi quaranta sol·licituds. Un cop es dugueren a terme les
entrevistes i la valoració per part dels tècnics de la idoneïtat de les famílies s’iniciaren els acolliments.
Després d’un breu període, els menors s’han adaptat a la dinàmica familiar pel que fa a horaris, costums
i hàbits establerts. Les primeres intervencions s’adreçaren a recolzar les famílies durant les primeres
setmanes de l’acolliment, informant-les de quina era la seva funció durant el mateix, de quines qüestions
educatives eren de la seva responsabilitat i del destí que havien de donar a la subvenció rebuda en
concepte d’acolliment (manutenció, roba, transport). Així, es duu a terme un seguiment setmanal
mitjançant visites en el propi domicili o atenent consultes telefòniques.
Pel que fa als menors, s’han dut a terme tutories setmanals per tal de conscienciar-los de quines son les
seves responsabilitats durant la seva estada amb les famílies i per avaluar la seva actitud i el seu procés
educatiu i formatiu. En aquest sentit, els menors han estat escolaritzats en diferents centres educatius
(IES Es Liceu; IES Estacions; IES Sant Josep Obrer; Centre Socioeducatiu Es Pinaret; IES Berenguer
d’Anoia; IES Porreres; Calanova) des d’on participen en Programes de Qualificació Professional Inicial
o en els estudis d’ESO amb l’objectiu de millorar la formació i qualificació en vistes de facilitar la seva
49
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Aspectes a
millorar
integració i incorporació al mercat laboral.
També, s’ha organitzat un aula de reforç escolar amb quatre sessions setmanals de tres hores cadascuna a
l’IES Arxiduc, on s’imparteixen diferents matèries destinades a augmentar les competències dels
alumnes i mitjançant la coordinació amb els orientadors dels diferents centres educatius. Aquesta aula de
reforç la considerem imprescindible per poder millorar les capacitats lingüístiques dels menors i per a
augmentar les competències en la resta de matèries, donat que aquests nouvinguts no havien estat
escolaritzats en els seus països de procedència i per la qual cosa tenen greus carències formatives. De fet,
des de l’arribada d’aquests MENA em pogut comprovar una notable millora de les seves aptituds. Altres
qüestions relatives a la Targeta Ciutadana, Targeta Sanitària i permisos de residència s’han resolt durant
aquest 2009.
Millorar la informació que els dóna als menors susceptibles d’acolliment ja que, un cop arriben a
Mallorca es mostren desorientats i confusos. Per això ens hauríem de coordinar amb els tècnics de les
Canàries.
Reforçar la comunicació entre el menors i les famílies acollidores, ja que ambdós s’adrecen amb
freqüència als tècnics per tal de solucionar qüestions domèstiques que els corresponen a ells mateixos.
Augmentar el nombre de tutories amb els menors per tal de conscienciar-los de la necessitat de
potenciar la seva formació i per avaluar el seu procés i actitud durant l’acolliment.
Activar recursos d’oci i temps lliure.
(Imatges de lliure circulació)
50
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

PROGRAMA “DONA”: CASALS DE DONES VÍCTIMES DE LA VIOLÈNCIA
DE GÈNERE
SES UFANES – COMARCA DES RAIGUER
Centre residencial a la comarca des Raiguer que dona resposta a situacions de violència de gènere, conjugant prestacions
d’allotjament i d’orientació psicosocial i educativa des d’un treball integral que possibiliti que la dona reiniciï la seva vida en
un marc més favorable.
Beneficiaris Al llarg del 2009 el casal ses Ufanes ha donat acollida a un total de 27 dones i 25 menors.
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
Les dones acollides en un 52,8% van patir una situació de maltractament tant físics com a psicològics, a
l’hora, un 44.2% tenen més de 30 anys i el temps de duració d’aquesta situació de maltractaments es
superior a dos anys en un 20%, en un 45.9% són comunitàries o extracomunitàries i en un 37.8% presenten
una situació laboral d’inactives sense ingressos, residint al Casal en un 21.6% menys d’un més, en un 12%
entre un i tres mesos i un 24% més de tres mesos. La sortida que han realitza les dones acollides ha estat
en un 27% acordada entre el servei i la dona, un 29.7 per decisió de la dona i en un 13.5% per
incompliments dels acord signats. Respecte a les condicions de sortida cal destacar en un 15% s’han
produït mitjançant un retorn familiar, en un 12.5% amb destinació desconeguda un 10% amb vivenda i
feina, un 10% han retornat amb la parella.
Respecta als menors acollits cal dir que 10% presenta maltractaments per part de son pare cap a ells i que
36.8% té menys deu anys.
La Fundació S’Estel va assumir la gestió, a inicis de 2009, dels casals d’acollida de la part forana a petició
de l’IBD. Aquesta situació va permetre seguir aplicar el tipus d’intervenció heretada de l’antiga empresa i
millorar-la amb tot el que es creia pertinent.
Dins aquest procés de revisió un dels objectius fixats va esser millorar la intervenció professional a llarg
termini, iniciant un calendari de fites a assolir.
Així dins aquest any les fites fixades per aquest inici de servei va esser:
El desenvolupament d’un Projecte Educatiu d’Intervenció (PLA PERSONAL D’INTERVENCIÓ–PPI)
amb les dones acollides i els seus fills. Aquest Projecte neix amb la idea de coordinar les diferents
intervencions dels professionals del centre marcant objectius comuns a les diferents àrees d’atenció.
La realització per part de tot l’Equip de Professionals de formacions internes per tal de millorar la qualitat
del servei tractant temes que ens afecten de manera habitual. Els encarregats de l’elaboració i realització
d’aquestes formacions serien els propis professionals del casal
Per aquest any el Casal de Ses Ufanes s’ha establer com objectius de centre la realitzar microprojectes per
part dels treballador/res perquè aquests recaigui amb les beneficiaries del servei.
A nivell d’infraestructures anomenar en primer lloc la manca d’espai disponible per la realització de la
tasca professional de que disposa el casal. En segon lloc la complicada situació real (goteres, teulades
sense teules) per realitzar millores d’habitabilitat degut a que l’edifici on s’instal·la el Casal, es de
titularitat d’una institució, la gestió pertany a una altre institució, l’ocupació del immoble ve donada per
una doble sessió en la meitat del immoble, essent l’altre part. de l’edifici, d’un altre propietari.
Respecta en aquest tema, cal dir, també, que no poder disposar d’una cuina pròpia on poder elaborar el
nostre menjar, es serveix un càtering, limita molt les possible intervenció educativa amb les nostres
beneficiaries.
A nivell d’intervenció professional manifestar que, no disposar de programes específics que recolzin els
processos de les dones acollides, diferents nivells, dificulta molt els processos socials al haver d’entrar als
circuits normalitzat on la temporalització de la intervenció sol esser més llarga que la del casal
A nivell de personal expressat que, aquest any que ja hem conclòs, s’ha tornat a fer patent la necessitats
d’augmentar pla plantilla dels professionals que conformen l’equip.
51
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

MANACOR – COMARCA DE LLEVANT
Centre residencial a la comarca de Llevant que dona resposta a situacions de violència de gènere, conjugant prestacions
d’allotjament i d’orientació psicosocial i educativa des d’un treball integral que possibiliti que la dona reiniciï la seva vida en
un marc més favorable.
Beneficiaris El total de dones acollides al Casal Llevant durant l’any 2009 ha estat de 40 dones i 39 infants
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Els mesos amb major nombre d’acolliments durant aquest any 2009 han estat els mesos de maig, juny i
juliol en que s’han acollit el 52,6% del total de dones acollides durant l’any (en el mes de maig un 15,8%,
en el mes de juny un 15,8% i en el mes de juliol un 21%).
Cal destacar que el 76,7% de les dones acollides durant l’any 2009 han arribat al Casal Llevant per via
d’urgència, mentre que per via regular (acolliment pactat) només un 23,3%. D’aquestes, un 86% ha
interposat denúncia.
Un 65,12% de les dones acollides al Casal Llevant han estat derivades pels Cossos de Seguretat (Guardia
Civil, Policia Nacional i Policia Local), mentre que un 23,26% han estat derivades pels serveis socials i un
18,6% pels Serveis d’Informació de la Dona.
En relació al temps d’acollida, el 59% de les dones han tengut una estada d’almenys un mes, el 38% entre
1 mes i 9 mesos, i el 3% de més de 9 mesos. Davant aquestes dades, cal tenir present que de les primeres
només s’han pogut realitzar intervencions puntuals, mentre que de la resta s’han pogut elaborar plans de
feina concrets.
Pel que fa al perfil de dones ateses, aquest any 2009 el 90% de les dones acollides provenien dels pobles
de Mallorca, mentre que només un 5% provenia de Palma, un 2,5% d’Eivissa i un 2,5% de la Península.
D’aquestes, un 37,5% eren espanyoles, un 20% comunitàries i un 42,5% extra comunitàries, en aquest
punt caldria destacar el fet que del total d’estrangeres que han passat pel Casal un 21% es trobava en
situació irregular.
En relació al nivell d’estudis de les dones acollides, cal destacar que el 72,5% de les dones tenien estudis
(el 45% comptava amb estudis primaris o el graduat escolar, el 22,5% amb estudis secundaris i el 5% amb
estudis universitaris) mentre que el 27,5% no tenien estudis o no comptaven amb estudis reglats.
En relació a l’edat de les dones, en general, han estat dones joves donat que un 38,4% de les dones ateses
tenien menys de 25 anys, un 41% tenien entre 26 i 40 anys i un 20,6% tenien entre 41 i 50 anys.
Continuant amb la descripció del perfil de dones ateses, cal destacar que el 67,5%, en el moment d’entrar
al casal, es trobaven sense feina i sense cap tipus d’ingrés.
Pel que fa als motius de baixa, el 60% de les dones del Casal Llevant han deixat el centre per iniciativa
pròpia, el 20% ha estat una sortida pactada entre la dona i l’Equip del centre, el 10% s’ha donat per
incompliment d’acords per part de la dona i el 10% per altres motius.
L’any 2009 ha estat un any de canvis pels treballadors/es del Casal Llevant, donat que la Fundació
S’Estel en va assumir la gestió. El canvi de gestió ha suposat tota una feina, per les dues parts, de
readaptació on els treballadors han aportat tota una experiència laboral en aquest àmbit i la nova gestió ha
facilitat i respectat el procés de readaptació de l’Equip del Casal.
Fruit de l’Avaluació realitzada per l’Equip del Casal Llevant han sorgit diferents conclusions relacionades
tant amb el funcionament intern com amb el procés de les dones al Casal:
La posada en funcionament del Projecte Educatiu d’Intervenció (PLA PERSONAL D’INTERVENCIÓ –
PPI) ens ha permès coordinar les diferents intervencions dels professionals del centre marcant objectius
comuns a les diferents àrees d’atenció, cosa que també ha suposat una major professionalització de la
nostra feina.
Les formacions internes realitzades pels mateixos professionals de l’Equip del Casal Llevant, tot i que en
un principi va costar posar en marxa i motivar als treballadors, després s’ha valorat com una experiència
positiva donat que ha suposat una major implicació dels treballadors en la feina diària i una millora del
servei.
Pel que fa a la Infraestructura i manteniment del casal, tot i que encara queda molta feina per fer, s’ha
valorat de manera positiva els canvis de mobiliari i els petits arranjaments que s’han anat realitzant durant
52
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Aspectes a
millorar
l’any donat que han contribuït a fer les instal·lacions del centre més còmodes i agradables per les dones
residents.
Comptar amb un auxiliar administratiu a mitja jornada ha suposat un suport important per tot l’Equip del
Casal que s’ha traduït en una millora de les tasques de manteniment del centre, en un alleugeriment de les
tasques administratives i en un intermediari entre el centre, l’entitat gestora i l’entitat titular.
Per una altra banda, comptar amb una ATE més, ha suposat una millora laboral per les treballadores que
composen el calendari de torns rotatius fent que disposin d’una jornada laboral més adequada a diferència
d’anys anteriors.
També s’ha valorat com a positiu el fet que moltes de les dones que ja no es troben acollides al Casal
segueixin en contacte, ja sigui per telèfon, amb visites periòdiques o participant d’algunes activitats del
casal i ens tenguin com a punt de referència.
Infraestructura i Manteniment del Casal Llevant: tot i que durant l’any 2009 s’han anat fent petits
arranjaments i solucionant petits problemes es fa evident que s’ha de fer una inversió planificada per tal de
millorar el servei residencial del centre. Per una altra banda, també es fa evident la necessitat d’un
manteniment de l’edifici de manera més periòdica per tal d’anar solucionant les petites incidències en
temes de fontaneria, electricitat, pintura, etc. que sorgeixen del dia a dia.
Equip del Casal Llevant: tot i que hi ha hagut moltes propostes sí que se’n han prioritzat dues:
Una persona per substituir les vacances de l’Auxiliar de Serveis permetria a l’Equip del Casal Llevant més
flexibilitat a l’hora de substituir baixes o permisos retribuïts imprevists.
Una psicòloga a jornada completa en el centre suposaria una millora de l’atenció psicològica del Casal.
Consolidació del Projecte Educatiu d’Intervenció (PLA PERSONAL D’INTERVENCIÓ – PPI): des de
l’Equip del Casal Llevant s’ha valorat com un aspecte a millorar perquè, tot i que es va posar en
funcionament durant l’any 2009, creiem que encara hi ha molta feina a fer per part de tots els professionals
per tal de seguir millorant la qualitat del servei.
Formació de l’Equip del Casal Llevant: per aquest any 2010 ens proposam tota una sèrie de formacions
internes destinades a la millora de les intervencions professionals amb les usuàries del servei.
Formalització de les demandes d’acollida per part dels serveis derivants: a través d’una major implantació
del protocol de derivació es pretén més implicació per part del servei derivant i més informació de la dona
per tal de poder realitzar una valoració adequada del cas abans d’entrar al centre.
53
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

PROGRAMA “U.T.A.” (UNITAT AMBULATÒRIA DE TRACTAMENT
PSICOLÒGIC PER A MENORS ABUSATS SEXUALMENT)
La Unitat ofereix proporcionar als menors abusats sexualment i a les seves famílies un espai terapèutic on, a un primer
moment, s’explori la repercussió de l’abús (valorant la necessitat de tractament,) i on es treballi si cal, de manera
psicoterapèutica, tots aquells aspectes personals que han estat danyats per la situació traumàtica viscuda, potenciant les
capacitats resilients dels menors i de les seves famílies per a que puguin elaborar l’impacte generat i reparar-lo
vivencialment.
L’atenció va dirigida a menors que, encara que han estat víctimes d’abusos sexuals, viuen a un entorn familiar que és
protector per a ells.
Beneficiaris
Indicadors
quantitatius
i qualitatius
Aspectes a
millorar
No hi ha hagut beneficiaris donat que el programa es va iniciar per juliol de 2009 i durant aquest mesos
s’ha dedicat a logística, elaboració de protocols, condicionament del lloc, etc.
Des del mes de juliol fins a desembre del 2009, les tasques de l’equip han estat dirigides a la creació i
formació de la Unitat:
Habilitar l’espai de la Unitat (ja que inicialment i de manera temporal es trobava ubicada a la Direcció
General de Menors i Família fins que es va tenir la oportunitat de gaudir d’un espai a l’edifici Joan
Crespí al mes de novembre del 2009),
Condicionament de les sales de tractament i els despatxos
Recerca i compra dels materials necessaris per poder fer feina a nivell terapèutic (joguines, instruments
d’avaluació, material psicomotriu,...).
Del mes de juliol fins al mes de novembre, l’equip es va dedicar a la formació més específica (material
bibliogràfic, realització de cursos acadèmics, sessions de supervisió, ...) que va servir per establir les
bases metodològiques de la Unitat. També es va participar en algunes reunions del Protocol Marc.
Es considera necessari per garantir la qualitat del servei i per la càrrega emocional que comporta aquest
tipus de feina disposar d’una persona supervisora de casos amb una visió tècnica i terapèutica.
54
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

PROGRAMA “PILA” (ORIENTACIÓ I INSERCIÓ LABORAL PER A JOVES)
La finalitat d'aquest projecte és la integració dels joves amb mesures judicials dins del món formatiu i laboral com a mitjà,
juntament amb altres accions, per a la reinserció social
Beneficiaris
Indicadors
quantitatius
Indicadors
qualitatius
Aspectes a
millorar
En els 7 mesos de posta en marxa del programa PILA, s'han atès a 61 usuaris, distribuïts de la següent
manera:
DGMiF.- 37 usuaris atesos (18 en actiu i 19 de baixa)
S'han realitzat 158 sessions individualitzades de les quals 31 han estat acompanyaments.
Hem tingut 32 sessions no assistides pels seus usuaris.
C.S. ES PINARET.- 11 usuaris atesos (2 en actiu i que 9 passaren a medi obert). S'han realitzat 143
sessions individualitzades de les quals 74 han estat acompanyaments.
C.S. FUSTERET. 4 usuaris atesos. S'han realitzat 13 sessions individuals, de les quals 7 han estat
acompanyaments.
CIS.- 9 usuaris atesos (3 en actiu i 6 passaren a medi obert o canvi de centre).
S'han realitzat 26 sessions individuals, de les quals 14 han estat acompanyaments.
En total, hi ha hagut 61 usuaris atesos dels quals 26 estan en actiu. S’han realitzat 340 sessions
individuals. S’ha aconseguit un recurs laboral o formatiu a 9 usuaris.
La valoració de l'evolució del programa PILA, des que es va consolidar com un recurs extern per a la
Fundació s’Estel i la Direcció General de Menors i Família, ha estat molt positiva pels 7 mesos de
trajectòria. A continuació detallam els assoliments del programa:
S'ha aconseguit incloure al PILA en la Xarxa d'Orientació del SOIB, pel que des del 15-12-09, estem
constituïts formalment, com un recurs específic d'orientació laboral per a joves amb mesures judicials, pel
que nosaltres podrem derivar a joves a programes específics i ofertes de treball i no han de passar pel
circuits estandarditzats.
S'han signat tres convenis de col·laboració amb entitats rellevants per a la integració laboral dels joves.
Amb el SOIB, la Cooperativa JOVENT (recurs formatiu) i la UNAC (recurs d'orientació laboral per a
persones amb discapacitat), per a potenciar i donar més possibilitats als joves amb alguna minusvalidesa o
discapacitat.
Extensa cartera de recursos amb els quals hem contactat per als nostres joves (14 recursos): Fundació
Patronat Obrer, Alcari Escola de Cuina, Cooperativa Jovent, CCOO formació, IFES formació, ÚS, Fons
Formació, IMFOF, SAP formació, Centre Informació Jove INCA, Fundació Joana Barceló, programa
NAUM de Càritas i Creu Vermella. S'ha aconseguit incloure a la Fundació s’Estel, dins el grup d'entitats
que potencialment puguin crear una empresa d'inserció social i, amés a més, a estar en la mesa de
negociació per a l'esborrany del decret que regularà aquestes entitats, havent-se aprovat posteriorment
Això permetrà que en un futur, podrem començar a posar les bases de com serà l'activitat cap a la qual ens
dediquem, i poder enfocar tots els nostres esforços cap a una reforma i millora a nivell formatiu dels
nostres usuaris, per encaminar formació i treball cap a una realitat de possibilitats reals.
El programa PILA, per altre banda, col·labora activament en el disseny del que serà el futur Centre de Dia
Supervisió professional externa, tant als professionals com al propi programa PILA.
Formació especifica per als professionals.
Destinar partides pressupostàries, en els pressupostos generals de la Fundació s’Estel, per a destinar-los a
la creació de tallers prelaborales o ocupacionals que poden ser la llavor de la futura empresa d'inserció
social.
Aportació horària, formalitzada, de tècnics superiors per a dedicar-los a la creació de programes i projectes
que puguin participar en convocatòries nacionals i europees, amb la finalitat de rebre aportacions
econòmiques per a portar a terme accions formatives o laborals per als nostres joves.
Substitució o canvi del vehicle per als desplaçaments.
Millora salarial.
55
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

4. VALORACIÓ DE LES LÍNIES ESTRATÈGIQUES
D’ACTUACIÓ DE L’ORGANITZACIÓ PROPOSADES
PER A L’ANY 2009 (en concordança amb el Pla Estratègic 2008-2011)
Accions estratègiques
4.1. Avaluació Qualitativa dels objectius fixats al Pla Anual d’Activitats.
4.2. Millores introduïdes al Pla Anual d’Activitats.
4.3 Conclusions generals de la Gestió realitzada.
56
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

4.1. AVALUACIÓ QUALITATIVA DELS OBJECTIUS FIXATS AL PLA ANUAL
D’ACTIVITATS
- Seguint les directrius generals del Segon Pla Estratègic de Qualitat del Govern
de les Illes Balears (2007-2014) i aspirant a que la qualitat s’insereixi en el
sistema de gestió de la nostra organització, s’ha apostat per treballar en
sistemes de gestió de Qualitat (model EFQM/CAF). Per això, s’ha dut a terme
una avaluació de l’organització per varis treballadors mitjançant el model CAF
(Common Assesment Framework, marc comú d’avaluació europeu aplicat a
l’administració pública) i s’han posat els mitjans i les eines necessàries per tal
d’esmenar les deficiències en la gestió detectades en l’avaluació.
Aplicació de les noves tecnologies de la informació quan a comunicació i
imatge externa: portal WEB, sistema telemàtic per a la tramitació de queixes i
suggeriments (seguint les pautes del Decret 82/2009, de 13 de novembre, pel
qual es regula la gestió de les queixes i els suggeriments sobre el funcionament
dels serveis públics de l’Administració), reducció de l’ús del paper front eines
ofimàtiques, ...
- Increment de la comunicació interna entre els treballadors a través de la
implantació del correu corporatiu electrònic de la fundació.
- Sistematització dels processos de selecció i aplicació del Conveni quan a
promoció interna dels treballadors
- Desenvolupament del Pla d’Acollida i formació inicial per als nous treballadors
- Posada en marxa del Pla de Formació, i el seu desplegament, per a la
formació contínua dels treballadors. Es regula la sol·licitud de subvencions i
permisos per assistir a accions formatives
- Unificació de criteris d’actuació, per a una millor gestió i servei de qualitat de
l’organització, entre els centres socioeducatius i amb la Direcció General de
Menors i Família, mitjançant un increment substancial de reunions i la
implementació de protocols i procediments interns.
57
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

4.2. MILLORES INTRODUÏDES AL PLA ANUAL D’ACTIVITATS
- Elaboració d’un Pla de Comunicació (interna i externa). Els treballadors que hi
varen participar varen rebre abans formació específica, dins el Pla “Cercles de
comparació i aprenentatge” organitzat pel Govern de les Illes Balears.
- Revisió del Pla Estratègic i disseny d’un nou Pla pel 2009-13 (esborrany). Els
treballadors que hi varen participar varen rebre abans formació específica, dins
el Pla “Cercles de comparació i aprenentatge” organitzat pel Govern de les Illes
Balears.
- Formació a varis treballadors per a la implementació del treball en la gestió per
processos, dins el Pla “Cercles de comparació i aprenentatge” organitzat pel
Govern de les Illes Balears.
- Potenciació d’aliances:
o Negociació amb la Conselleria d’Educació i Cultura per a la impartició
del 2º cicle de la ESO i un departament d’orientació pels centres
socioeducatius,
o Negociació en la Conselleria de Treball i Formació en quan a la
homologació de tallers pels joves en la possibilitat d’obtenir certificats
de professionalitat,
o Negociació amb OnaMca (ens radiofònic de Mallorca) per a la creació
d’un taller de radio per al menors/joves
o Negociació en la ONG “daresvida” per un taller de teràpia assistida amb
animals de companyia (en aquest cas, amb cans cadells).
- Reorganització del treball per competències entre els treballadors del centre
socioeducatiu Es Pinaret: educadors tutors, educadors d’oci, educadors per
programes, nomenament de dos educadors coordinadors, i redistribució de les
funcions de l’equip directiu.
- Fiançament de la base de dades sobre les mesures judicials dels menors i
joves: GEXMEN, i formació a tècnics i educadors per al seu maneig.
58
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

- Impuls a la Normalització lingüística:
Foment sobre coneixements i aprenentatge, orals i escrits, de la llengua
catalana mitjançant ajuts en permisos i llicències i en matèria de
subvencions per a tots els treballadors.
S’estableix el Català com a llengua vehicular a tota l’organització.
Aplicació del Decret 114/2008, de 17 d'octubre, pel qual s'aprova el
Reglament pel qual es regula l'exigència de coneixements de llengua
catalana en els procediments selectius d'accés a la funció pública i per
ocupar llocs de treball que es convoquin en l'àmbit de l'Administració de
la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
- Incorporació del concepte de RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA
com a uns dels eixos de la filosofia i política estratègica de la Fundació.
Durant l’any 2009 es va a començar a treballar, amb un casos, i amb altres, a
profunditzar, cap a la vessant de la dimensió interna de la RSC. Amb aquest
sentit, i en relació a RH, salut i seguretat, es varen prendre iniciatives i mesures
cap a:
La conciliació dels treballadors i treballadores en la vida laboral, familiar
i personal.
Plans d’igualtat laborals i d’oportunitats en qüestió de gènere
Formació contínua
Afavoriment perquè els treballadors puguin cursar estudis superiors
Foment de la salut laboral més enllà del que està establert a la
normativa
Quan a preservació del medi ambient:
Estalvi energètic i de paper
Reducció envasat de plàstic
Us de productes que es puguin reciclar i no contaminants
Organització dels productes de deixalla pel seu reciclatge
Cap a la dimensió externa:
Com empresa pública, les compres de productes i equipaments es comencen a
fer en criteris socialment responsables. Per a l’any vinent, en el plec de
condicions administratives pels concursos públics d’empreses de
subministrament, es valoraran aspectes de responsabilitat social.
59
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

4.3. CONCLUSIONS GENERALS DE LA GESTIÓ REALITZADA
El treball realitzat durant el 2009 s’ha
caracteritzat, a més a més, de l’evolució
constant en la millora de programes i
procediments que facilitin i optimitzin la
intervenció socioeducativa amb els
menors i joves residents a centres
socioeducatius, per un augment
significatiu d’altres projectes i activitats
distintes a les que es dedicava la
Fundació però sempre dins la branca
social: De tractament a altres col·lectius
(DONA, UTA), de prevenció (TISE), de
desenvolupament (PILA) i de
col·laboració i solidaritat amb altres
Comunitats Autònomes (MENA)
Pel que fa als Centres Socioeducatius
s’ha de d’estacar el treball i l’esforç que
s’ha dut a terme donat al gran increment
de la població atesa en relació a anys
enrere, sense que per això hagi
1 . Treball en la gestió per processos
3 . Centre de Dia per a menors/joves
5 . Creació de l’àrea de Qualitat
esdevingut, en cap moment, amb una
manca de qualitat en el servei i
d’atenció als usuaris.
També, i seguint les directius generals
del II Pla Estratègic del Govern de les
Illes Balears, s’han iniciat millores
intangibles pel que fa al funcionament
de l’organització: Millora en la qualitat
del servei, augment de la comunicació
interna, major participació dels
treballadors, a través dels seus
representants, en les preses de decisió
a nivell estratègic, definició de les línees
mestres d’actuació, normalització
lingüística i RSC, etc.
Quan a projectes definits que suposaran
nous reptes i que estan previst s’iniciïn
el proper any són:
2 . Nou Centre per a menors i joves residents
4 . Inici construcció Centre Terapèutic
6 . Increment de l’estabilitat laboral del treballadors
60
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

5. Recursos humans
5.1. Organigrama general.
5.2. Formació rebuda pel personal.
5.3. Comunicacions i publicacions realitzades pels professionals.
61
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

5.1. Organigrama general
Serveis
Generals
Coordinació
Tècnica* 1
Recursos
Humans
Àrea Financera
Administració i
Secretaria
Serveis
diversos
C S
Es Pinaret
Direcció
Equip Tècnic
Equip Educatiu
Serveis
diversos
Personal
Seguretat* 2
C S
Es Fusteret
Direcció
Equip Tècnic
Equip Educatiu
Serveis
diversos
Personal
Seguretat* 2
Director
Executiu
C I S
Gerent
Coordinació
Equip Tècnic
Equip Educatiu
* 1 Aquesta Àrea es va eliminar a meitat d’any
* 2 Personal subcontractat a través d’una empresa externa
62
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009
T I S E
Co-
Coordinació
Tècnics
d'Integració
DONA
Coordinació
Psicòloga
Equip Educatiu
Administració
U T A
Coordinació
Psicòlogues
Terapeutes
P I L A
Coordinació
Tècnics del
Programa

5.2. Formació rebuda pels treballadors de la Fundació s’Estel
NOM DE L’ACCIÓ FORMATIVA DATA/LLOC Treballadors
Actuacions front el maltracta familiar En línea 1
Aproximació metodològica a la prostitució Març, Palma 1
Art dramàtic (Quart curs de l'escola superior) Oct.-juny, Palma 1
Llengua Catalana (distints nivells) Tot l’any, Palma 49
Cercles de comparació i aprenentatge a l'empr. pública: Gestió per processos Juliol-nov., Palma 2
Cercles de comparació i aprenentatge a l'empr. pública: Pla de comunicació Maig-juny, Palma 3
Cercles de comparació i aprenentatge a l'empresa pública: Pla Estratègic Juny-octubre, Palma 4
Conductes sexualitzades i la problemàtica en els centres de menors Octubre, Palma 12
Conèixer per canviar la mirada Octubre, Palma 1
Curs Especialització en menors Abril-juny, Palma 2
Curs Especialització violència domèstica Abril-juny, Palma 1
Curso aplicat als trastorns d’ansietat Març, Granada 1
Direcció i gestió serveis socials Gener-juny, Palma 1
Especialista universitari en Intervenció Educativa Febrer-set., Palma 1
Exclusió social, integració i ciutadania En línea 1
Formació de Pares i educad. en el maneig de conductes problema en el nin En línea 1
1er. Congrés Estatal sobre la defensa dels menors en les crisis de parella Novembre, Palma 1
Igualtat de gènere En línea 1
III Jornades de menors en edat escolar... Abril, Palma 7
Intervenció en famílies en serveis socials Novembre, Palma 1
Intervenció psicològica en suïcidi Novembre, Palma 2
Intervenció psicosocial en cas de violència familiar Octubre, Palma 2
Introducció a l'orientació laboral de persones Nov.’08-feb.’09 1
IV Jornades d’avaluació i tractament psicològic Març, Palma 2
Jornades "Mirada socioeducativa sobre menors infractors " Maig, Madrid 5
Mediador en Inserció laboral En línea 2
Noves fronteres en el maneig i tractament d'abusos sexuals Setembre, Texas 1
Tècnic d'Inserció laboral Oct.’08-feb., Palma 1
Tècniques anti estrés Gener, Palma 1
Treballam en famílies Maig-juny, Palma 1
V Congrés nacional psicologia forense i jurídica Novembre, Granada 1
63
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

5.3. Comunicacions i publicacions realitzades per professionals de la
Fundació:
Article “El procés de inserció sociescolar o socioformatiu per a joves amb mesures
judicials de privació de llibertat”
Autora: Núria López Roca
Publicació: Àmbits de psicopedagogia. Revista catalana de psicopedagogia
i educació, Nº. 26, 2009 , pags. 16-22
Ponència "Abriendo Puertas: Cómo Trabajamos el Entorno para el Éxito de Nuestros
Jóvenes"
Autora: Núria López Roca (UIB, Espanya)
I Congrés Mundial de Justícia Juvenil Restaurativa. Novembre 2009 a Lima, Perú
http://www.congresomundialjjrperu2009.org/programa_en.php
Comunicació"Treballam amb famílies"
Autores: Ávila Sánchez, Cristina; Del Hoyo Pérez, Yolanda; Espigares Rincón,
Rosana; García Server, Marta; Muñoz Cuevas, Juana María i López Roca, Núria
III Jornades de menors en edat escolar: conflictes i oportunitats. Abril, 2009, Palma
Article “Aprendre a estimar. Un programa de prevenció de la violència de gènere
destinat a les noies del Centre Socioeducatiu Es Pinaret”.
Autores: Ribas Galumbo, Elisa i Escoda Trobat, Marta
Publicació: IN. Revista Electrònica d’Investigació i Innovació Educativa i
Socioeducativa, ISSN: 1989-0966 V. 1 , n. 1, PAGINES 119-128
http://www.in.uib.cat/pags/volumenes/vol1_num1/ribas-escoda/index.html [15.02.10]”
Ponència: “Un estudi sobre l’assetjament escolar a les Illes Balears. La visió de
l’alumnat”
Autores: Ribas Galumbo, Elisa i Escoda Trobat, Marta i Avila Sánchez, Cristina
Jornades de menors en edat escolar, Conflictes i Oportunitats. Palma, Illes Balears.
Ponència: “Aprender a amar, un programa para la prevención de la violencia de
género dirigido a las chicas de ESO y su grupo clase”
Autores: Ribas Galumbo, Elisa i Escoda Trobat, Marta
Congreso Internacional de Acción Socioeducativa en el medio Penitenciario: Mujeres,
Infancia y Familia. Granada. ISBN: 978-84-936271-2-6
Ponència: “El centre socioeducatiu Es Pinaret i el seu projecte ecoambiental”
Autors: Escoda Trobat, Marta; Froilán Jaume, Bartomeu; Martínez López, Antonio
VIII Jornades ecoambientals. Mallorca Recicla. Palma
64
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Publicació: “Programa experimental per millorar la convivència en els centres
educatius de secundària mitjançant la inclusió de la figura professional d'un tècnic
d'intervenció socioeducativa”.
Autors: Cardell Torrejón, Francisca; Font Mach, Jaume; Garau López, Maria Miquela;
González Gámez, Cristina; Julià Sagreras, Antonia Mª; Salas Planas, María Susana;
Vich Fluxà, Mireia E.; Villalba Moya, María Ángeles.
Anuari de l’Educació 2008-09 ( pag. 316-345). Conselleria d’Educació i Cultura
65
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

6. Dades estadístiques d’activitat i perfil dels usuaris dels
menors/joves en mesura judicial
6.1. Menors atesos, ingressos, ,quebrantaments i mesures fermes.
6.2. Ocupació mitjana, per mesos, per centres i total de places ocupades.
6.3. Comparativa nombre d’ingressos amb l’any anterior
6.4 . Origen dels usuaris.
66
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Menors atesos, ingressats i de nous ingressos, en el 2009
MENORS/JOVES ATESOS 2009
CENTRES MENORS INGRESSATS A DATA 01/01/09
INGRESSOS
AL LLARG DEL 2009 TOTAL
C.S. ES PINARET 46 68 114
C.S. ES FUSTERET 11 37 48
CIS 5 13 18
FONT FREGONA 1 1
TOTAL 62 119 181
Quebrantaments de mesura
QUEBRANTAMENT DE MESURA C.S. ES PINARET C.S. ES FUSTERET C.I.S
No retorns al Centre 26 7 5
Menors implicats 17 7 4
Tipus de Mesures fermes en execució, per edat i per sexe
Mesures fermes en execució 2009 Homes
Mesures previstes a l'article 7 (LRPM) HOMES 14-15 16-17 18-21 DONES 14-15 16-17 18-21
Dones
Internament a règim tancat IRT 5 1 3 1 13 - 13 -
Internament a règim semiobert IRSO 61 14 33 14 6 2 4 -
Internament a règim obert IRO 1 1 - - 0 - - -
Internament terapèutic IT 25 3 17 5 1 1 - -
Assistència a centre de dia CD 0 - - - 0 - - -
Permanència de cap de setmana PCS 32 3 20 9 2 - 1 1
Convivència amb altra persona, família o grup
educatiu CGE 3 - 3 - 1 1 - -
Mesures cautelars en centres de menors I Caut. 16 5 11 - 2 - 2 -
Total 143 27 87 29 25 4 20 1
67
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

160
140
120
100
MESURES FERMES EN EXECUCIÓ 2009
80
60
40
20
0
IRT IRSO IRO IT CD PCS CGE I Caut.
Internaments per mesura i per sexe
70
60
50
40
30
20
10
0
IRT IRSO IRO IT CD CD CGE I
Caut.
HOMES
DONES
HOMES
68
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009
14-15
16-17
18-21
DONES
14-15
16-17
18-21
HOMES DONES TOTAL
IRT 5 13 18
IRSO 61 6 67
IRO 1 0 1
IT 25 1 26
CD 0 0 0
CD 32 2 34
CGE 3 1 4
I Caut. 16 2 18
TOTAL 143 25 168

Ocupació mitjana, per mesos i per centres, front al nombre de places disponibles
CENTRE gen feb mar abr mai Jun jul ago sep oct nov des
69
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009
MITJANA
ANUAL
C.S. ES PINARET 45 45 47 48 43 44 48 53 51 56 59 53 49,33
C.S. ES FUSTERET 12 13 10 10 11 11 14 10 10 15 14 12 11,83
C.I.S 5 7 8 8 8 8 8 7 7 8 11 9 7,83
Font Fregona* 1 1 1 1 1 1 1
TOTAL PLACES OCUPADES 62 66 66 67 63 64 71 70 68 79 84 74 69,5
TOTAL PLACES 54 54 54 54 54 54 54 54 54 54 54 54 54
* 1Font Fregona és un centre terapèutic especialitzat en certes patologies mentals ubicat a Barcelona i que va
atendre temporalment a un menor de la nostra Comunitat Autònoma
90
80
70
60
50
40
30
20
10
0
TOTAL PLACES OCUPADES
gener març maig jul. set. nov.
TOTAL OCUPADES
TOTAL PLACES

Ocupació mitjana del C.S. Es Pinaret, per mesos, front al nombre de places disponibles
C.S. ES PINARET gen feb mar abr mai Jun jul ago sep oct nov des
OCUPADES 45 45 47 48 43 44 48 53 51 56 59 53
PLACES 38 38 38 38 38 38 38 38 38 38 38 38
70
60
50
40
30
20
10
0
Ocupació mitjana del C.S. Es Fusteret, per mesos, front al nombre de places disponibles
C.S. ES FUSTERET gen feb mar abr mai Jun jul ago sep oct nov des
OCUPADES 12 13 10 10 11 11 14 10 10 15 14 12
PLACES 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
16
14
12
10
8
6
4
2
0
PLACES OCUPADES C.S. ES PINARET
gen mar mai jul sep nov
PLACES OCUPADES C.S. ES FUSTERET
gen mar mai jul sep nov
OCUPADES
PLACES
OCUPADES
PLACES
70
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Ocupació mitjana del C.I.S., per mesos, front al nombre de places disponibles
C.I.S gen feb mar abr mai Jun jul ago sep oct nov des
OCUPADES 5 7 8 8 8 8 8 7 7 8 11 9
PLACES 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8 8
12
10
8
6
4
2
0
CENTRE D'INCORPORACIÓ SOCIAL (CIS)
gen mar mai jul sep nov
Mitjana anual d’ocupació per centres front nombre de places
OCUPADES
PLACES
CENTRE MITJANA ANUAL 2009 Nombre de places
C.S. ES PINARET 49,33 38
C.S. ES FUSTERET 11,83 8
C.I.S. 7,83 8
Font Fregona 1
TOTAL PLACES OCUPADES 69,5 54
TOTAL PLACES 54
71
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

70
60
50
40
30
20
10
0
C.S. ES
PINARET
C.S. ES
FUSTERET
PLACES OCUPADES 2009
C.I.S Font
fregona
Places
ocupades
totalitat
centres
RESUMEN INGRESSOS USUARIS CENTRES (2008 - 2009)
2008 CENTRE gen feb mar abr mai jun jul ago sep oct nov des TOTAL
C.I.S. 0 0 4 0 5 0 1 0 0 2 1 1 14
FUSTERET 6 1 1 1 3 4 1 4 2 2 4 3 32
PINARET 4 6 3 5 9 3 4 1 3 7 7 4 56
TOTAL 2008 10 7 8 6 17 7 6 5 5 11 12 8 102
2009 CENTRE gen feb mar abr mai jun jul ago sep oct nov des
Font fregona 1 1
CIS 1 0 1 1 4 1 0 0 0 3 1 1 13
FUSTERET 5 3 2 5 2 2 4 0 3 6 4 1 37
PINARET 3 5 5 7 2 4 9 5 9 8 9 2 68
TOTAL 2009 9 9 8 13 8 7 13 5 12 17 14 4 119
gen feb mar abr mai jun jul ago sep oct nov des
TOTAL 2008 10 7 8 6 17 7 6 5 5 11 12 8 102
TOTAL 2009 9 9 8 13 8 7 13 5 12 17 14 4 119
72
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

20
15
10
5
0
gen feb mar abr mai jun jul ago sep oct nov des
Origen dels menors/joves internats per Països
País Nombre de menors/ joves %
Espanya 120 66,3
Països de la UE 6 3,3
Europa no UE 0 0
Africa subsahariana 3 1,65
Magrib 19 10,5
Sudamèrica 33 18,2
Total 181 100
Magrib
Europa no UE
Espanya
INGRESSOS 2008-2009
MESOS
0 10 20 30 40 50 60 70 %
TOTAL 2008
TOTAL 2009
73
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009
%

Origen dels menors/joves internats procedents de la Comunitat Autònoma de les Illes
Balears
MALLORCA
Ingressos per
municipis
Alaró 1
Andratx 3
Calvià 1
Campos 4
Felanitx 1
Inca 4
Lloseta 1
Llucmajor 5
Manacor 10
Muro 8
Palma 101
Sa Pobla 8
Sta Eugènia 1
Sta Margalida 2
Santanyí 1
Sineu 3
Son Servera 5
TOTAL MALLORCA 159
MENORCA
Maó 3
Ciutadella 7
Es Castell 1
TOTAL MENORCA 11
EIVISSA
Formentera 2
Eivissa 7
Sta Eulàlia des Riu 1
TOTAL EIVISSA 10
74
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009

Es Castell
Ciutadella
Maó
Son Servera
Santanyí
Sta Eugènia
Palma
Manacor
Lloseta
Felanitx
Calvia
Alaró
MENORCA
0 20 40 60 80 100 120
0 2 4 6 8
MALLORCA
Santa Eulària des Riu
EIVISSA I FORMENTERA
Eivissa
Formentera
0 2 4 6 8
75
Fundació Institut Socioeducatiu s’Estel Memòria d’activitats 2009