Llegir l'article complet (en PDF) - CapGros.com

hipogeusla ciutatsubterràniaEntrada a l’hipogeu de can Vilardell.MR 28Una de les incògnites obertesde la història local laconfiguren els túnels subterranisamb dimensions suficientsperquè hi passi unapersona, que acostumen atenir ramificacions i acabengeneralment en una petitaplaça circular sota terra.Encara avui no es coneixquina era la utilitat dels hipogeus.PER RAMÓN RADÓFOTOGRAFIA: SERGIO RUIZera petit hi entrava bastant sovintjugant amb el meu germà, però ara hientrem molt poc, només si ve algú que“Quanvol visitar-lo” explica Joaquim Ymbernen referència al passadís subterrani de més de vint metres dellargada que hi ha a la casa familiar del seu avi matern, CanSisternes. Els hipogeus, nom que rep aquest tipus de construcció,comprenen galeries i sales subterrànies que dibuixencamins horitzontals o en pla descendent. Per a la majoria degent, no són gaire coneguts, però a Mataró són habituals bàsicamenten cases antigues situades al nucli antic de la ciutat.Al voltant d’aquestes excavacions hi ha algunes incògnites queno s’han arribat a resoldre, com l’època a què corresponeno la utilitat que tenien antigament. Els actuals propietaris devivendes amb hipogeus creuen que aquests peculiars túnelshan estat sempre a la casa. El mateix convenciment tenienel seus pares.L’hipogeu que hi ha a la casa de Joaquim Ymbern, una deles que formen l’antic Can Sisternes, al carrer Sant Simó, estroba a sota del jardí de la casa i té una estructura bastantcomuna a la dels altres túnels que es poden trobar a la ciutat:un passadís que fa baixada serveix d’entrada a l’hipogeu, queté dues ramificacions. Es creu que una d’elles, molt estreta iper la qual és necessari estirar-se per travessar-lo, podria anar atrobar l’hipogeu de la casa veïna. L’altra, molt més accessible,baixa encara més fins a anar a trobar una superfície circularamb l’aspecte d’una petita plaça.L’hipogeu, al qual s’entra a través d’una obertura semblanta la d’un túnel, es troba al darrere d’un taller tèxtil que ja noestà en funcionament, no arriba als dos metres d’alçada i téal voltant d’un metre d’amplada, una mica menys del que ésnecessari perquè hi pugui circular una persona. Les parets delsprimers metres estan reforçades amb maons per tal de mantenirl’estructura. Això no passa, però, amb el sostre, que no té capprotecció i és simplement el subsòl de la terra del jardí. És peraquest motiu que de la part superior de l’hipogeu cauen arrelscapil·lars dels arbres que hi ha al jardí de sobre.Ymbern recorda que al llarg dels anys, diversos investigadorshi han entrat per als seus treballs i que l’hipogeu ha estatmencionat en algunes publicacions sobre aquestes excavacions.Durant la dècada dels seixanta, l’arqueòleg i historiador mataroníMarià Ribas –que va fer diversos estudis sobre aqueststúnels casolans– va catalogar-lo i va fer algunes excavacionstot buscant la connexió amb l’hipogeu de Santa Maria, peròno se’n va arribar a sortir. “Anys més tard”, explica Ymbern,“va venir un historiador de Chicago a buscar similituds ambhipogeus que s’havien trobat als Estats Units”.No és aquest, però, l’únic hipogeu que hi ha a l’antic canSisternes. Aquesta casa, que en l’actualitat està dividida entres vivendes diferents –les dels números 13, 15 i 17 del car-MR 29

MR 30MR 31321Com es troben els hipogeus?rer Sant Simó–, tenia en total tres hipogeus. Per la situacióen què es trobaven, molts investigadors creuen que havienestat connectats, però en l’actualitat són hipogeus independents.El descobriment del darrer va tenir lloc a mitjan segleXX, quan es feien obres a la casa. Un paleta que hi estavatreballant va topar en un moment donat amb una tàpia i, enretirar-la, va aparèixer un enorme forat que va resultar serun tercer hipogeu.Arreu de la ciutatEn total, a Mataró hi ha diverses desenes d’hipogeus, lamajoria d’ells situats al centre històric de la ciutat. El Carreró,el carrer d’en Palau, el carrer Nou, els voltants de SantaMaria, les baixades de Sant Simó i de les Espenyes, el carrerBarcelona, el carrer d’en Pujol i el carrer d’en Molas, entrealtres, són els espais de la ciutat on es troben més hipogeus.A inicis de la dècada dels seixanta, l’arqueòleg Marià Ribasen tenia 46 de catalogats: 23 dins de la zona delimitada perles antigues muralles i 23 més als contorns. Ja aleshores, però,s’intuïa que en realitat n’hi havia més. A finals dels setanta,en un monogràfic francès sobre excavacions subterrànies enquè es dóna compte del cas mataroní, el nombre d’hipogeusnomés en el nucli antic ja havia arribat a 36. Actualment, tot ique no es porta un compte específic –i és probable que encaraen quedin per descobrir–, les troballes fetes en excavacionsrutinàries han fet créixer encara més la xifra.No tots els hipogeus, però, es troben al centre de la ciutat.Un cas força curiós és el que hi ha a la masia can Vilardell,passat l’Hospital, en què es troba una excavació subterràniaaïllada i d’una estructura diferent a la comuna entre les grutesque hi ha a Mataró. “No és gaire normal, té una forma de4, tancat en si mateix, sense cap connexió exterior i al finalacaba en una plaça circular” explica Maria Àngels Fradera,propietària de la masia. El passadís té la mida suficient perquèuna persona hi pugui caminar dreta sense dificultats: al voltantd’1,80 metres d’alçada, una mida força habitual. L’hipogeu ésposterior al 1320, època en què es va començar a construirla casa, ja aleshores propietat de la família Vilardell. Tanmateix,a part d’aquest detall, no se sap gaire cosa més sobre elperíode de construcció. El fet que la casa, en un principi, fosemmurallada, pot fer pensar que servís com a amagatall perquan hi havia perill de bandits. El 1956, quan es va instal·larper primer cop electricitat a la casa, es va descobrir que en uncostat de l’hipogeu hi havia una creu càtara, la qual cosa obriaaltres possibilitats. “Actualment”, continua Fradera, “l’utilitzemAHipogeu 3AGHipogeu 1Plànol dels hipogeus de canSisternes.FHipogeu 2BDDECB10 mC1. Detall del túnel de can Sisternes, al carrer Sant Simó, ons’aprecien les arrels del jardí que hi ha dalt. 2. L’hipogeu de canVilardell actualment fa les funcions de celler. 3. Una de les salesfinals de l’hipogeu de Santa Maria, situada a força metres sotaterra.per guardar-hi el vi o les verdures, sobretot a l’estiu, ja que ésun lloc força fresc i com que dóna al menjador ens és còmodeper entrar-hi i sortir-hi amb certa freqüència.”El fet d’entrar-hi amb relativa freqüència pot ajudar a laconservació d’un hipogeu. El desgast d’una part el podria fercaure. Aquest és el cas, per exemple, de l’hipogeu que hi ha aCan Palauet, que s’ha hagut de tapiar recentment per motiusde seguretat i està pendent dels treballs de rehabilitació. CanPalauet era una casa gòtica construïda sobre un hipogeu dedimensions considerables, que consta d’una entrada gran, unarampa de baixada –que és on actualment l’estat de conservacióno és bo–, un passatge de prop de dos metres d’alçada que fadiverses corbes lleugeres i una sala final.El de Can Palauet pot no ser l’únic cas d’un hipogeu inserviblea causa del seu mal estat de conservació. Avui endia, tenir un hipogeu a casa no deixa de ser simplement unapetita curiositat per ensenyar als visitants i es fa difícil unaconservació arqueològica gaire seriosa. Molts altres hipogeusde la ciutat poden estar actualment mal conservats o plens debrutícia després d’anys sense ser netejats. Tanmateix, i malgratles nombroses excavacions que hi ha hagut a Mataró elsdarrers anys, probablement no es pot encara tancar la portaa la possibilitat de trobar encara més hipogeus a la ciutat.Sense comptar amb la gent que en té algun a casa, lamanera més habitual de descobrir hipogeus és a travésde les excavacions que es fan a la ciutat. En realitzartasques arqueològiques és relativament probable trobarhipogeus. “Nosaltres no busquem hipogeus, peròquan fem excavacions, en trobem molt sovint, bàsicamentper la zona del nucli antic”, explica l’arqueòlegmunicipal Quim García. En trobar un hipogeu, elstècnics municipals segueixen el procediment habitualper a les estructures arqueològiques: es documentenexhaustivament, s’introdueixen en el registre arqueològicde la ciutat, es conserven i es vetlla per a laseva protecció. “En el Pla Especial de Patrimoni de laCiutat consta que els hipogeus que es trobin en excavacionss’han de protegir”, diu Garcia. Els hipogeus quees troben en les excavacions tenen una tipologia moltsemblant: són galeries no gaire extenses excavadesen el subsòl i que tenen una distribució força simple:l’entrada és un passadís que pot tenir diverses ramificacionsi que generalment acaba en un àmbit circular.L’arqueòleg municipal explica que generalment es trobenen cases antigues i no estan comunicats amb altreshipogeus dels voltants.D’una manera semblant es va descobrir l’hipogeu quehi ha sota la plaça del Fossar Xic, prop de la basílicade Santa Maria. A finals de la dècada dels cinquanta,l’arqueòleg Marià Ribas va dur a terme unes excavacionspels voltants de la basílica investigant la necròpolicristiana d’Iluro. Durant els treballs va descobrirl’hipogeu, tot i que sense saber de quina època era nisi tenia o no alguna relació amb la necròpoli. L’hipogeuconsta de dues ramificacions de diferent planta: una depetita que finalitza en una planta rectangular i una demés gran acabada en una esplanada circular i cobertamb una cúpula. Al llarg de les parets s’hi van trobarnínxols excavats a la paret: tres a la planta petita icinc a la gran. Totes dues ramificacions provenien d’uncorredor d’una trajectòria lleugerment laberíntica.

Entrada de la galeria de can Sisternes.Enigmes obertsMalgrat que en la segona meitat delsegle passat diversos historiadors localsvan tractar amb més o menys intensitatl’existència dels hipogeus, encara araaquests curiosos túnels subterranis arrosseguenalgunes incògnites no resoltes.Una d’elles és conèixer la seva utilitat.L’any 1964, en un article publicat a larevista Chtònia, l’historiador i arqueòlegMarià Ribas ja assenyalava algunes possibilitats:cultes misteriosos i reunionssecretes, criptes de caràcter sepulcral perretre culte als morts, pràctiques religiosesd’origen pagà, fresqueres o rebostosper emmagatzemar aliments, refugisper defensar-se d’un atac militar, etc.Les hipòtesis obertes són àmplies i ésprobable que no hi hagi una única resposta.Tanmateix, la incògnita es mantéa hores d’ara pel mateix motiu que jaapuntava Ribas: la falta de troballessignificatives en les investigacions fetesa través d’excavacions.Els mateixos dubtes apareixen quanes tracta l’època a la qual corresponenels hipogeus. La majoria són de l’èpocamoderna (que comprèn des de finalsdel segle XV fins al segle XVIII), peròés difícil conèixer amb exactitud quanes van construir. Això succeeix, perexemple, quan els membres del ServeiArqueològic Municipal en troben algun.“Els hipogeus fan de molt mal datar”,reconeix Garcia. “Es pot saber en quinaèpoca s’abandona un hipogeu, ja que escobreix de terra i, gràcies als materialsd’aquesta terra, podem saber a quinaèpoca corresponen. Però saber quan esconstrueixen és més difícil”. El fet quemolts dels hipogeus de Mataró estiguincoberts per terra o bé tapiats i que les terresutilitzades per cobrir-los presentin enmolts casos materials contemporanis, hafet pensar algun cop en la possibilitat quehi hagués una consigna per inutilitzar-los.Es creu que, si això realment va passar,fos durant el segle XVIII, que és de quandaten alguns materials trobats. Aquestsmaterials, però, més que aclarir incògniteshan embolicat encara més la troca, jaque algun cop s’han trobat fragments deceràmica de plats, tasses i altres objectesd’ús domèstic barrejat amb deixalles deconstruccions, però en què coincidienelements dels temps medievals, de l’edatmoderna fins a principis del segle XVIIIi fins i tot de l’època romana.MRMR 33