Setembre 1985 - Arxiu Municipal de Llagostera

BUTLLETÍSü LLAGOSTERANUM. 41 - SETEMBRE-OCTUBRE DEL 1985EDITAT PER L'ASSOCIAClO DE VEÏNSRellotge nou, campanes vellesEntrevista Quim PlanellaPrimer casament civil al Jutjatde Pau de Llagostera

2 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA^QQ^tg brwueCtra. Girona a Sant Feliu, Qm. 19,500Telèfon 83.01.67LLAGOSTE RATel. 83.04.62 • ;;:.'Ctra. Comarcal km. 25,7 (GIrona-S. Feliu Guíxols)LLAGOSTERA (Girona)

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA- 3Eis qui coneixen d'aprop el funcionament intern del Butlletí', saben que periòdicamentsorgeixen unes crisis que ens fan plantejar des de la necessitat decercar nous col·laboradors, fins a la possibilitat de deixar de fer la publicació.Normalment aquestes situacions s'han anat superant amb t'entrada de gent nova,amb sentit de compromi's per a una tasca coMectiva.No obstant, i a pesar del considerable nombre de membres que integren elcol·lectiu, estem davant una nova situació que fa perillar la contínui'tat. Motiuslògics com els estudis, feines de moltes hores i un cert cansament dels col.lectívistes,fan abandonar una mica una tasca que ara per ara encara creiem imprescindibleen el teixit de ia vida social i cultural del poble.Aquest número surt molt més tard de l'habitual. Això ens porta a la reflexióde què cal una nova entrada de saba fresca. Gent que estigui motivada per leslletres, per dir i fer coses, per seguir mantenint una h'nia viva, creativa i imaginativa.Sempre hem mantingut la porta oberta, i ens és necessària la participació detots. La tasca desenvolupada fins ara es mereix una continuïtat.Col·lectiu de Redacció1 — Foto portada, Josep Jovanet3 - Pòrtic4-7 - Quim Planella "Directorde Teatre"Primer ca^ment civil a Llagostera8-11 -Cosesde! poble12 -Temps i Coses, P. Parés C.13 - Plana de gresca, Teve14 - "La malaltia de l'aicoholisme",R. Draper15 - "La rebel·lió d'en Plàcid",E. Ramionet16 - Reformes al Casal, M. Vail-llosera17 - "Elsvicis gruixuts", LL Canyigueral18-19 -"Rellotge nou, campanes velles"20-21 - Infantil23 - Parlem de Catelunya, F. Falivene24 -Srntesl cronològica..., E. Soler V.25 - "L'enigme de l'esperit humà",J.Vila26-29 - Plaça del Castell o de l'Església,Rosa29-30 - "D'onze a dotze", Josep CalvetPoesia de Montse Albertí31 - "La revolució permanent", J.V.B.32 - Esports33 - Futbito,... Lluís Vert34-Mots EncreuatsCOL·LECTIU DE REDACCIÓEsteve Barceló, Ramon Brugulat, Concepci ó Buhigas, Pere Cafíiguerai,Vicenta Casamitjana, Mercè Carbó Albert Comas, Núria Comas, MariaTeresa Grau, Josep Jovanet, Maria Llosent Isabel Mestras, Cesc Nuell,Jaume Riera, Roser Rodas, Elena Roget, Xavier Ruiz, Joan Ventura,Ruth Vert, Anna Virias.Llagostera, Setembre - Octubre 1985 Núm. 41Dirigit pel Col·lectiu de Redacció.Imprimeix: Gràficjues DUCH- CassàEditat per l'Associació de VgjnsApartat, 54 - LLAGOSTERADipòsit Legal: GE-300/1980El Col·lectiu de Redacció vol respectar la llibertat d'expressió i la diversitatd'opinions.El Col·lectiu de Redacció no es responsabilitza necessària mení de les opinionsdels col·laboradors i no es compromet a que tots els escrits rebuts siguin publicats.Tanmateix s'acceptaran treballs signats amb pseudònim, però el Col·lectiu hade ser sabedor del nom de l'autor.Fer raons d'espai, el Col lectiu de Redacció es reserva el dret de resumir el contingutfonamental dels escrits.

4- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA:^;à»lítii3íl!!í8[!aíí!BíSta?íSSSiaW:^,-Pots definir que és per a tu el teatrei que representa per a la teva vida ?"Crec en el que he dit sempre, elteatre és un art. El que no és mai és unnegoci. De tota manera, és un art, quede tant en quan pot arribar a ser unpetit negoci. I és mitjà d'expressió increïble,que aglutina molts arts diferentsen un de soi. Ei teatre ha estatcom un fuli en blanc per escriure-hi elque penso i per donar a conèixer a lagent les meves idees i manera de pensar".Tothom a Llagostera coneix en Quim Planella, però podem afirmarque ningú el coneixia prou bé. Amb aquesta entrevista ens hem acollital que ell mateix explica sobre el turment i l'èxtasi, i hem arribat a"buidar" el personatge. Nosaltres, gairebé no diem res, en Quim ho explicatot.De petit ja muntava companyies de circ, fins que va descobrir que elteatre era l'art més complet. Paria de la crítica, de l'actual crisi decreació, dels grups gironins, del rebuig a la gran ciutat, de la confiançaque té en la gent de Llagostera, i ens diu que la paraula "artista" és moltgran,"Tota persona que treballa amb art, quan té la idea a la ment ratllala perfecció. Després, sempre desitges que la teva obra fora quelcommés del que ha sortit".-Com surt l'aflció?"L'afictó per fer teatre no surt perquèsí. Jo recordo quan vaig començara fer-ne, però era molt petit. Hi hagent que diu que els que fan teatre sónpersones egocèntriques i que per aixòels agrada sortir a l'escenari. No n'hiha prou amb anar a escena i dir "ja sócaquí". Teatre és, per exemple, unagent que vaig veure a Sant Feliu: Unactor muntat dalt d'una grua deixavaanar peixos, un altre caminava ambun lluç lligat amb una corretja, unanoia tirava bosses de pinturavermella sobre un llençol blanc. Totaixò són expressions, teatre d'imatges,que a la nit i en el moll de Sant Feliu,donava una sensació de quadre abstracte."-Però això que expliques no lligagaire amb el que ha estat fins ara la tevatrajectòria teatral"No lliga amb el que he fet a Llagostera.Teatralment he conegut mésambients i sempre he procurat fer acada lloc el que pogués agradar a lagent. Llagostera, a més de fer-hi les cosesque pensava podien agradar, ha servitde plataforma d'entrenament, on hihe provat moltes coses que no sabia sifuncionarien.-A nivell local hi ha la imatge deQuim Planella conegut de tota la vida,però es desconeix el que hagis pogutfer a fora."A part de les moltes obres amb elBell-Matí, "Jesucrist Superstar", l'anyEn Quim rep el trofeu per participar en el Festival Munidal*' , -- deiTeatreAmateuraMònaco.1978, va representar obrir-me les portesi les possibilitats de fer moltescoses. Era un teatre musical que aqut'no s'havia escenificat, llevat de les gloriosesrepresentacions de les Fillesdel Taper, que elevaria a la categoriade Sarsuela. Per representar J.S. vaigtreballar amb gent que tenia una mitjad'edat de 14 anys. Jo en tenia 18.L'èxit va venir perquè era una cosanova. Estava convençut que si representavauna obra i feia coses estranyes,no podia agradar. Fent un incís,cal dir que el teatre musical semprem'ha agradat.Goodspell i Evita eren un repte,que em va significar un esforç moltgran. Quan es va estrenar Evita aBarcelona, vaig anar-hi per parlar ambel director Jaime Azpilicueta, i sensedir-li que també l'havia muntada,vam estar tota una tarda parlant-ne,de director a director, i va ser increïblefins a quin punt una obra condicionados directors a anar cap allà mateix".-Treballar amb actors aficionats,que a vendes ni tan sols havien fetteatre abans, quins avantatges i/o inconvenientscomporta?

-^•J^^lBÜTLtETr DE LLAGOSTERA -5"Saps què passa? A mim'agradamolt conèixer la gent que treballa ambteatre, sobretot a les comarques gironines,on hi ha un ambient molt bo,Depèn de l'obra que realitzes, a vegadesval més agafar gent novella, i partintde zero pots condicionar-la ambel que t'interessa. Altres, ha de ser gentexperimentada. Tornant amb l'ambientgironí, m'agrada el teatre quefan, però no l'estil de teatre que practiquen.Tei, Tallaret, Inteatrex, sóngrups que han volgut fer coses, quehan aportat coses noves, que són vàlids,però que també han coneguttemps millors".—Situats a Llagostera, com veus elpanorama actual?"A Llagostera som un dels poblesmés afortunats, en tenir un grup deteatre fix com el d'en Quim Ajguabella,que està fent uns treballs realmentimportants. Les seves obres tenen unalt nivell, que s'ha de tenir en compte.A l'hora de valorar una persona quetreballa en teatre s'ha de veure la sevainiciativa, el gust i la imaginació".-En quin moment, vas adonar-teque el teatre havia de ser el camí peron volies enfocar la teva vida?"Tot va ser un complement. CrecVque la primera vegada que sortia a escenafou al Casino, amb una obra deteatre que havi'em muntat amb unamic. Però abans j'a havia organitzatdues companyies de circ I una companyiade titelles amb l'ignasi Casadesús,que recordo amb molta il.lusió jaque hi vam passar moltes hores treballant''.-Però l'afició surt espontàniament?"La meva mare durant molt' detemps va ser actriu de teatre, i me'n vaanar parlant, em portava a veure espectacles,al cinema... A més, a la famíliahi ha altres precedents de gent quees dedicava al teatre".-En aquests moments, estàs vivintdel teatre?"Ara, n'estic malvivint".-Algun dia penses arribar a viure'nbé?"No m'importa gaire, però tinc l'esperançade poder-m'hi dedicar plenament.Ara estic donant classes demúsica, ensenyo teatre al col·legi,treballo a la ràdio fent crítica deteatre i cinema, i el teatre em requereixuna dedicació absoluta!".—El teatre ademés de ser un completart expressiu, pot ser també unbon treball lúdic? Podem passar4iobé fent teatre?"Crec que les fases completes decreació no són passar-ho bé. Crear éstreure quelcom que portes a dins. Passardel turment a l'èxtasi, i finalmenta la buidor. Lluites per intentar transformaren un llenguatge teatral·literari,un sentiment que portes a dins. Es unautèntic sofriment, i costa molt de sortir,a vegades. 0 quan ho fa, no t'agrada.El que passa, com deia Pasolini,"És molt maca una idea quan te laimagines i molt lletja quan la veusfeta". Abans de començar sempre ésperfecta, després sempre queda el regustde pensar que podia haver estatmolt millor"."Després queda la fase més dolenta.De cop i volta et sents totalment buitsense cap tipus d'idea, d'inspiració.Durant un temps prudencial —un mes—,el cos posa una mena de defensa naturalper tornar a carregar les piles. Semblaque has acabat les idees però és unafalsa alarma, aviat es tornarà a disparar.Ès allò que deia Miquel Àngel "Delturmenta l'èxtasi".-Parteixes d'una idea inicial i desprésta vas completant, o d'una granidea que vas concentrant?"Crec que passen les dues coses. SIper exemple he de muntar una obraper a una persona que hi posa els cèntims,miro de fer-ho segons aquell pressupost.El que no faig mai és imaginarun espectacle per sobre les possibilitatsde què disposo. De tota md'u'íd,si els mitjans d'expressió són suficients,i com individu creador pots representarel que vols, es converteixen una felicitat, com si haguessis tingutun fill".v'r-/ hi ha moltes ofertes d'encàrrecsper a obres determinades?"Encara que les idees surtin de dintre,també es pot treballar per encàrrec,però per a les persones que estemen el món de l'art, són dos plantejamentsmolt diferents. Jo no podriaser productor perquè gastaria me's dinersdels que podria recuperar. Peròsempre que jugués amb els meus calers,posaria tot et que em fes faltaper a l'espectacle. En el fons ets unesclau de la teva pròpia obra".La princesa Antoniette de Mònaco saluda a ^im Planella una vegada acabada la representació d'Imagina!

• ^6- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAIMAGINA!—Arribem al darrer espectacle, comsurt la proposta d'anara Mònaco?"L'associació internacional de teatreamateur, em va dir primer per anara un festival de Mèxic, però les despeseseren massa fortes i no hi havia subvenció.Vam continuar en contacte iells van proposar la meva candidaturaa Mònaco. A partir d'aquest momentja va néixer la idea de l'obra. Em vaigplantejar oferir una tasca d'investigacióteatral, un experiment, un treballde ciència teatral"."Havia d'agafar una obra que durésuna hora exacta. No podia fer canvisd'escena, tot havia de passar en elmateix quadre. Fer teatre dins el teatre.Combinar diferents estils, fent-loslligar, harmonitzar. Plantejava dues fases,la humana, és a dir, creativa, imaginativa,somiadora, i l'altra, que expressajust el contrari, la por, la inseguretat,el dubte"."L'home queda molt limitat. Moltagent anteposa la seva estabilitat quotidianai social, davant l'increible i apassionatamor que és viure amb l'esperitde no tenir por a aprendre coses. Elque passa és que moltes vegades en sortimmal parats, ja que normalmentsom una barreja de les dues coses"."Imagina! era un estudi de l'humài de l'enigma de la seva creació. La capacitatde donar vidar, invertir històries.Una capacitat totalment desproporcionadai imperfecta, des del puntde vista que el contingut intel.lectuajde l'individu, està per sota del que ésla naturalesa humana",L'estrena de Imagina! a Llagostera, ompli el teatre del Qzsino."Imagina! és una paròdia d'algunescoses que ens trobem en la societat actual.Els comercials de TV estan enganyant0 menyspreant aquella personaque veu l'anunci —la comunicació jugaun paper fonamental—. Molta gentinfravalora que tots som iguals...Imagina! és una crítica a la societatde consum, que és un excel.lent còmicque sempre tens a les mans. Vaigescriure l'obra, la rnúsica, la coreografia,dirigia, actuava...-Quins projectes tens ara? '"''' '''"^"Estic en tràmits de muntar unacompanyia per fer uns treballs per Catalunya.També tenim l'oferta de presentarun nou espectacle a Àustria iItàlia, i d'anar a Portugal amb l'ImaginaLAbans però, he d'escriure unaobra que m'han encarregat".-Què en penses de les possibilitatsteatrals de la gent de Llagostera quefa coses amb tu?."Aquí hi ha molta gent que podriaestar treballant amb teatre, perquè hisenten una atracció molt gran. La CarmeSuros, ja està fent art dramàtic. EnPep Pico és un actoràs. La M.^ ÀngelsLloveras està disposada a treballar-hi.A les escoles hi ha algú que es vol decantarcap aquest camí... Penso queLlagostera ha tingut sempre un privilegien el teatre, perquè fa molts anysque hi ha una afició/oferta teatralque no tenen altres pobles. No enshem de limitar a muntar sainets iobres catalanetes —que respecto molt—.S'ha de buscar la progressió".-Parlem de la nova obra.(Foto: B. N.)"Es un estudi de la llibertat de l'home.Anar a tocar fons sobre el tema dela llibertat humana i els seus pitjorsenemics. Crec que a un home no se lipot imposar disciplina. Recordo quemalament et sents a la mili. Subordinaruna persona és de les pitjors cosesque poden passar, deixant a part extrems,si cap, més seriosos".-Quina és la funció d'un directorde teatre?"Depèn amb qui treballi el director,fa més coses o menys. Si els actorsintenten fer un treball de creació, eldirector els ha de donar pas. Ara bé,jo no començo mai assajar un espectacleque no tingui totalment pensat,moviment per moviment, punt perpunt. Fins a l'extrem de què si un actorrepresenta un suggeriment ja hagid'haver estat pensat. Quan el directorestà tranquil, es poden donar millorsresultats".-Si tinguessis molts diners, quinaobra t'agradaria fer?"Suposo que la voldria crear jo. En' tot cas, quelcom universal com Shakespeareo el Faust. Considero inútil representarobres que ja ho han estat altresvegades amb esquemes concrets.Això és com un pintor que pinti moltbé, però que vagi a copiar un quadre alPrado. Pot aconseguir superar l'original,però mai haurà gaudit com elque va crear l'obra""El dia que només ens dediquem amuntar clàssics, com fa el Centre Dramàtic,el teatre estarà mort. El dia que

J%BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA- (3al JEl proppassat dia 11 d'octubre varencontraure matrimoni els nostrescompanys del Col·lectiu de Redacciód'aquest Butlletí, en Josep Jovanet il'Encarnita Moreno.El casament es va celebrar en elJutjat de Pau de Llagostera i el vapressidir el Jutge de Pau Sr. LluísSaurí, essent testimonis de l'acte enCliment Frigola i la Brigít Comas.Aquest és el primer casamentcelebrat en el Jutjat de Pau d'aquestavila des del final de la guerra civil.Després de firmar les correspo-' nents actes, i de saludar des del BalcóPrincipal de la Casa de la Vila, sotauna impressionant «pluja d'arròs» elsnuvis van reunir-se amb els convidats,i tots junts es van dirigir cap a unrestaurant dels afores del poble on esva fer un sopar-ball.Des d'aquestes ratlles volem desitjarmolts anys de felicitat als nostrescompanys, en Josep i l'Encarnita,en aquesta nova etapa de la vida queacaben de començar.Bl jutge de pau Lluís Saurí, va ferde mestte de cerimònia en elpumeicasament civil celebrat a Llagostera.^ (Foto: VALL-LLOSERA)tothom es comporti així, el teatre deixaràde ser un art viu per ser un artmort".-Ès per això que la gent no va tantal teatre?"Hi ha una crisi total de creació.Tot són "remkes", d'obres que s'havienfet. També hí ha coses noves, peròdesprés entrem en el "bunker" teatral.Les persones més protegides perla Generalitat, per exemple, solen serautèntiques "patums" que no tenenla mínima inquietud creadora i, llevathonroses excepcions, no estan fent resd'interessant, i estan barrant el pas a lagent que ve al darrera"."Si la gent que treballa en et teatresap donar al públic el que vol, anirà alteatre. Crec que s'estan muntant cosesmolt dolentes, pel que és lògic que lagent es quedi a casa. Però cap art potestar mai en crisi. Un art es basa en lapròpia essència del ser humà, i surt dedins una persona per anar dintre l'altra"."Comparant amb el cinema —que ésmés entreteniment— la gent ens exigeixmolt més. Fa falta que nosaltrespuguem estar a l'altura de les exigències".-Quin pes té la crítica?"Per a mi un crític és una personaque ha vist molt de teatre i que dónauna sèrie de consells al director perquèpugui jutjar la seva obra. Per exemple,el desaparegut Xavier Fàbregas, era unteatròfil que feia unes crítiques plenesde bona intenció i honradesa. N'hi had'altres que només destrueixen o detracten.Un espectador mal s'ha defiar de la crítica, que és l'opinió d'unapersona, mai paraula de Déu. La críticapot enfonsar una obra, però a vegadesel públic l'aixeca. La funció delcrític és orientar, pot jutjar la qualitatescènica, però no el gust de la gent.Quan es converteixen les opinions endogmes, no és gens bo". ; '-Quina relació tens amb els actors?"Quan agafo un actor li adverteixotot el que passarà (horaris, temps, elque farem...) normalment hi ha bonadisposició, i l'actor és responsable,D'altra banda, malament que el directorhagi de domar les persones. Sempresurten "dlvos/as", i depèn deltacte que tingui el director. S'had'obrar amb psicologia i si no va bé,sempre queda el recurs de no treballar-himés".-Quin lloc és ideal per treballar?"Qualsevol ambient és bo. Però lesciutats no m'agraden gens. Treballardes de Llagostera és una sort Increïble.Si he d'anar a Barcelona, malament. Aml em carrega la ciutat. Però si algundia em sento limitat aquí, m'ho hauréde replantejar".La conversa es podria allargar moltmés. En Quim continua llençant floretesa Llagostera. "La gent m'ajudaa treballar. És un plaer poder fer-hodes d'aquf", j als companys del teatre"Hi ha una quantitat impressionant degent amb talent". Diu que li va moltbé passejar de nit, que li serveix d'inspiració,i que quan s'ho passa mésbé és ensenyant als nens "perquèells s'hi entreguen amb cos i ànima",í és que el teatre és l'art més complet!Col·lectiu de Redacció

8 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERATres-cents homenatjats a ICinquena Festa de la TerceraLa festa dels jubilats ompli de gom a gom els menjadors de l'escola.(Foto: VALL-LLOSERA)«L'àvia de Llagostera», JoaquimaBancells, a qui entrevistàvem en l'anteriornúmero del Butlletí, celebrà elseu natalici centari a l'Hospita! Municipal,acompanyada dels altres residents,les germanes de Sant Josep,algun familiar, i una representació deles autoritats locals i de la junta del'Hospital.Un munt de regals, un bon dinar iun pastís amb moltes espelmes, vancentrar l'homenatge després d'unamissa, cantada pels alumnes del Col.-legi Nostra Sra. del Carme. La Quimeta,que encara es val per ella mateixa,es mostrà molt serena, i fins i totbufà amb força les espelmes. ^^ -Curiosament, com ja ressenyàvema l'entrevista, la Quimeta Bancells espensava que en feia cent, però quanho vam consultar a l'Ajuntament deTossa, poble d'on és natural, resultàque a la partida de naixement constaque és nascuda el 10 de setembre de1884. Per tant, amb 101 anys es converteixamb «L'àvia de Llagostera», ique sigui per molts més.El passat sis d'octubre es va celebrarla cinquena festa homenatge a latercera edat, a ia qual van assistirunes tres-centes persones, que vanpoder gaudir dels diferents actes organitzatsper l'Ajuntament i la Llar delPensionista, amb la col.laboraciód'entitats culturals de la vila i de lesentitats d'estalvi.EI programa d'activitats es va encetara dos quarts d'onze del matí,amb un ofici solemne a l'església, onel Cor Parroquial va cantar la missa«El Bon Pastor», original del mestreMartí Llosent. A la sortida, les Majorettesi la seva Banda, els van acompanyarfins a la plaça de Catalunya,per celebrar t'acte social al Casino.Allà hi van actuar els nens I nenes delsCol·legis Lacustària i Ntra. Sra. delCarme i, com a cloenda, un grup delCasal representà i'obra «Les píidoresdel Dr. Pastanaga».A les dues, dinar de germanor, enel menjador del Col·legi Lacustària,cuinat i servit per matrimonis locals,amb un menú amb paella, pollastrerostit, coca, xampany, etc. Els acteses van tancar amb el lliurament d'unrecord als homenatjats i amb una audicióde sardanes per la cobla la Principalde Llagostera.El pressupost de la cinquena festad'homenatge a la tercera edat era de255.251 pessetes, de les quals124.000 van ser aportades per: «LaCaixa» (50.000), Caixa d'Estalvis Provincial(35.000), Caixa Rural (20.000),Cambra Agrària (10.000), Banc de Bilbao(4.000), Banc Centra! (2.000),Societat de Caçadors (3.000), i laresta pel mateix AjuntamentLa Quimeta bufà amb delitles espelmes.(Foto: VENTURA)

LETI DE LLAGOSTERA-9POBLE!?!»•'.yw'^:>iDEFUNCIONS D'AQUESTAFoto Vall.lloseraEra un dia calorós d'estiu. En una clínica barcelonina una jove senyora dormianeguitosa i il·lusionada al costat del seu marit, esperant l'hora de ser mare. Sabia]'a feia temps que portava dins la seva panxa més d'un fillet, moltes vegades elshavia sentit saltar i jugar. De sobte, una de les nenes, la més petita i entremeliada,d'un cop de peu va trencar aigües, i per aquell camí obert, curiosa va voler sortira veure el que passava. Darrera seu els quatre germans feren camí i anaren sortintd'un a un. Eren petitons. Encara haurien d'haver estat un temps més calentonsdins la mare, per això només néixer els van posar dins d'una incubadora, unamàquina que els donarà el calor que els faltava per acabar de madurar.A en Joan i la Sílvia no els agradà entrar d'una manera tan estranya en aquestmón i decidiren entornar-se'n a jugar amb els angelets ien les nits estrellades tirar-seels estels com si fossin pilotes. La Maria, l'Anna i la Cristina van pensar que potsersí els agradaria emprendre una aventura.A l'Anna, que era una presumida, li agradà molt que la retratessin i que tots elscanals de la televisió passessin la seva imatge.Dins d'aquella màquina es movien, dormien i, de tant en tant, prenien una micade llet mitjançant una sonda.. 'Un dia, en obrir els ulls, veieren per primera vegada els seus pares, els trobarenjoves i guapos, es sentiren orgulloses d'ells i contentes perquè els hi portaren unxupet nou que els hi agradà moltAquella sala on estaven era plena d'aquelles màquines. En Ramírez i l'Alvàrez,dos nois morenos i amb el cabell molt negre, foren els seus companys. Aquells dosmesos que passaren a l'Hospital, molt sovint es comunicaven les seves coses tot ploranti fent "gue-gue".Els avis es desfeien veient les nenes i explicant les seves gràcies als amics. Elles,cansades d'ésser tan admirades, els premiaven amb un present no massa agradable.Es sentiren molt importants quan, el dia de la seva sortida, la Sra. del Presidentde la Generalitat de Catalunya anà a saludar els seus pares i altra vegada...televisió, periodistes i fotografies. Els pares tenien preparats uns llitets molt bonicsper a les nenes, però la petita Maria no va poder anar encara a casa, va haver derestar uns dies quieta a l'hospitalja que no havia crescut com les seves germanes.Amics meus, quan la Maria, la Cristina i VAnna puguin estar juntes a casa, començaràde debò la seva vida i, com que són tant petites i entremeliades, ben segurque us en podrem explicar més d'una aventura.Rosa Regàs12-7-85, •:.l·^;^l·íT;\-.Jaime Pulido Pareja, fill de FranciscoPulido Gonzàlez i de Franciscà ParejaCastillo, domiciliats al carrer PassatjeCosta Brava n" 8, baixos.13-7-85,Josep-Llufs Santamaría i Moreno, fillde José-Fermin Santamaría Molero ide Josefa Moreno Martínez, domiciliatsal carrer Sant Pere n° 29.26-7-85, '•••••Ana Marfa Ramírez Càceres, filla deJosé Ramírez Cano í de Maria CàceresIbàiïez, domiciliats a l'Avcia. delCanigó n° 6. .^v:,.,'-^' ; ,^v,ba ^Í-ÏÍS^ÍIPD25-7-85,Anna Martí i Mallorquí, filla de JoséMartí i Cruanas i de Montserrat Mallorquíi Guich, domiciliats al carrer deTossa n" 43.11-8-85,Ivan Martínez i Guirado, fill de ÀngelMartínez Mellado i de Emília GuiradoGutiérrez, domiciliats a! carrer LLeó In°32. ,, ,_.,..,,^..::.;., .,. •,,;;22-8-85,Raquel Bagudanch i Danès, filla deJorge Bagudanch Serra i de Gem DanèsSolà, domiciliats a l'Avda. del Gironèsn° 18, 2°, 1/.23-8-85,Albert Sàbat i Vila, fill de Jordi SàbatTibau i de Maria Isabel Vila Farré,domiciliats al carrer Nou, 66.31-8-85,Núria Boadella i de Domingo, filla deJorge Boadella Rodeja i de Ana Mariade Domingo Gubau. domiciliats alcarrer Tossa n° 21.4-9-85,Dídac Cortés i Gurnés, fi|l de DiegoCortés Ruano i de Maria Dolores GurnésDeulofeu, domiciliats ai carrerCosta Brava n° 24.3-9-85, ,. ••-;:•;•-v.v^í^-r--:''Lara Turón i Loreh, filla de Luis TurónQuer i de Maria de la Mercedes LorenLerin, domiciliats ai carrer Migdia n°40, 1°, 1".

23-9-85,Raquel Real Sureda, filla de Julio HealGermàn i de Marina Sureda Freixas,domiciliats al carrer Nou n" 30.5-10-85,Josep Rabaseda i Domínguez, fill deJosé Rabaseda Xirgu i de Maria LídiaDomínguez Gómez, domiciliats al veïnatde Panedes nMI «Cal Rector».4-10-85, Í:^^'^^-^:;;.^ V:;:;^:'::-Joan Pardo i Costa, fill d'Antonio PardoMiquela i de Teresa Costa Saus,domiciliats al carrer Ferrer n° 4.5-10-85,Joaquim Llinés i Bagudanch, fill deJoaquin Llinàs Costa i de Ester BagudanchCompany, domiciliats al carrerCosta Brava n° 4.9-10-85,Carolina Ortiz i Rodríguez, filla deRafael Ortiz Moreno i de M" ÀngelaRodríguez Demunt, domiciliats al carrerLacustàrian° 12, 1°, 2"16-10-85.Elena Boadella Martos, filla de FranciscoBoadella Butiíïacti i de JosefaMartos Torroella, domiciliats al PasseigRomeu n° 6.22-10-85,Luis Barrilado i Moralejo, fill de LuisBarrilado Carrión i de Maria JesúsMoralejo Sobrado, domiciliats al carrerNou n° 1, 2ón.24-10-85,Cristiàn PadilÜa i Ramírez, fili de SebastiànPadilla Rodríguez i de Mariade las Nieves Ramírez Martínez, domiciliatsa la Plaça del Mercat n° 3.15-6-85,Montserrat Lloveras Esteve, nascudaa Llagostera el 6-8-85, domiciliada alveïnat de Gaià, 28.21-6-85,Àngela Salvatella Badfa, nascuda aLlagostera el 21-3-1904, domiciliadaal carrer Barceloneta n° 6.,ir,iTi ,:• s8-7-85,Carmen Martí Miquel, nascuda aCampllong el 30-7-1900, domiciliadaal carrer Girona n° 8.11-7-85,Maria Juvani Turné, nascuda a Sabadellel 4-1-1904, domiciliada al PasseigPompeu Fabra n* 7.7-8-85,Narciso Cabarrocas Vila, nascut aCassà de la Selva el 29-71925, domiciliatai carrer Àngel Guimerà n° 16.20-8-85,Arturo de la Torre Fernàndez, nascuta San Martin del Rey Aurelio (Oviedo)el 1-9-1921, domiciliat al veïnat deGanix s/n".31-8-85,Enrica Bofí Rissécií, nascuda a Llagosterael 6-4-1903, domiciliada alveïnat de Sant Llorenç n° 36, «CanPuig».8-9-85,José Teixidor Casadevall, nascut aSt. Gregori el 18-10-1913, domiciliatal carrer La Pau, 22.15-9-85, fesfejíi ^'Enriqueta Espluga Miralles, nascudaa Llagostera el 26-2-1905, domiciliadaal veïnat dè Bruguera n° 64«Can Balet».29-9-85,Dolores Xirgo Arbuser, nascuda aLlagostera el 5-2-1907, domiciliada alcarrer Mas Sec n° 44.21-10-85,Jaime Pararols Pijuan, nascut a Romanyà(Sta. Cristina d'Aro) el 19-1-1943, domiciliat al Passeig PompeuFabra n° 30.26-10-85,Jaime Murgadella Falgueras, nascuta Llagostera el 11 -12-1905, domiciliatal carrer Sta. Anna n° 12.18-10-85Àngel Corominas Sayols,nascut a Llagosteraara fa 37 anys, dornjciliat a laplaça de la llibertat.1-6-85,José de Joaquin i Aguiló amb MargaritaQuer i Carreras, nascut a St. Gregoriel 3-2-62 i domiciliat al carrer delSol n° 30 d'aquesta vila, nascuda a St.Feliu de Guíxols el 18-9-63 i domiciliadaal carrer Castell d'Aro n" 37,també de St. Feliu.22-6-85,Narciso Bagué Llinàs, nascut a Vidreresel 30-9-63, domiciliat ai carrerGirona n° 10 d'aquesta vila, amb NatàliaVila Plà, nascuda a Llagostera el16-11-65, domiciliada al c/La Coma,9.6-7-85,Francesc TiAena SalvaRà, nascut i veíde Mataró, el 1 -3-59, domiciliat al carrerLucius Marcius, 7-9-3°,2" amb MariaIsabel Coris i Soler, nascuda aGirona el 24-7-60, domiciliada al carrerJoan Màragall n° 9.13-7-85,Ramon Garcia Cabarrocas, nascut aLlagostera el 18-5-60, domiciliat alcarrer Calderers n° 1 d'aquesta vila,amb Montserrat Ruff i Puig, nascudaa Girona el 19-10-63, domiciliada alcarrer Olivareta r\° 15.8-9-85, ••'•'-•-^Jorge Ródenas Folch, nascut a Barcelonael 1-4-61, domiciliat al carrerSant Pere n° 6 d'aquesta vila i MontserratSolà i Ribes, nascuda a Girona el25-8-63, domiciliada al veïnat de Llobateras/n°.5-10-85,Luis Mallorquí Pruna, nascut a Llagosterael 27-1-1962, domiciliat alveïnat de Gaià n° 22, amb Glòria CastellóSuros, nascuda a Girona el24-12-1962, domiciliada al veïnat deGaià s/n° «Casa Nova d'en Borra»,ambdós veïns d'aquesta vila.11-10-85,José Jovanet Rissech, nascut a Girona,el23-7-58, domiciliat ai carrerOlivareta n° 23, amb Encarnación MorenoMartínez, nascuda LLagostera el24-5-1962, domiciliada al carrer Puigdel General n" 36, ambdós veïns deLlagostera.

í'i^JHü-Sj.ll-S'JP'IS---BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-11ísb'^ïfrs^1985-86;,, Encara amb el record del Casatd'Estiu, en e! qual van participar 255nois i noies, el Casal Parroquial Llagosterencha presentat el programad'activitats d'iiivern que serà inauguratoficialment el diumenge 17 de novembre.Amb tot, poden l·iaver-hilleugeres modificacions ja que el grupde Rialles «Abracadabra», que eral'encarregat d'obrir la temporada, vasofrir un accident de carretera, resultantmorts dos dels seus components.Els espectacles de Rialles i les setmanalssessions de cinema, seran elnucli central de la programació d'hiver.Però abans caldrà valorar l'importantrenovació que presenten lesinstal.lacions dei Casal. Així tenimque a l'escenari s'ha alçat la tramoiaamb més barres per a decorats, i s'hafet un balcó per al control de so, llums,etc. La calefacció s'ha arranjat, posantles boques de distribució al sostre,i el retorn per sota el pati debutaques. També s'han canviat lesplaques de guix del sostre per planxesde fibra de vidre, guanyant ambseguretat, acústica i temperatura. Finalment,hi ha noves butaques, encoixinades,abatibles i clavades al terra,que està enfustissat.Per facilitar les activitats del ClubCinema Casal, s'han posat a la vendauns abonaments familiars, que sónvàlids per a tots els membres de lamateixa família i per a tota la temporada85/86. L'abonament, que té uncost de 3.500 pessetes per als socis ide 4.000 per als no socis, serveis perparticipar a les rifes que es puguin feri per entrar a tots els espectacles quees realitzin ei diumenge a la tarda.Rialles de Llagostera, estretamentvinculat al Rialles de Catalunya, ésuna altra activitat del Casal. A més dela prevista actuació per al 17 de novembre,Ja hi ha programada per al 22de desembre, l'obra «La gallina delsous d'or», a càrrec del Teatre deVapor. «Rialles -diuen al programaósespectacle i vida per a tota la família.El teatre,0ls titelles, els pallassos, lamúsica, el mim, el cinema... de Riallessón molt més que un entretenimentper a la mainada o que uns bonsespectacles educatius».NOUS AIRESPER AL CASINOEl passat setembre, la junta del Casinoenviava una carta als seus socis"joves", convidant-los a una reunió"a fi de treure el màxim profit i depoder trobar, amb nova mentalitat,els camins necessaris per portar elCasino al lloc que li correspon en eltemps actuals".Així resava la nota, però malgratles ganes, la reunió no es pogué dur aterme degut a la minsa assistència. En!a següent convocatòria, tot i essentpocs els concurrents (menys del 10per cent dels 1 5o potenciats socis joves),començaren a pensar activitatsa fer.De moment ja està a punt el cicle.de cinema, una castanyada popularal local del cafè amb ball i orquestra,un "vermouth" per als socis i altresen projecte.El Casino comença a canviar; donem-liun cop de mà.'Etí «;"\t;>i^^:Í3ipí \. .r-M^-• • ' ' • ' • •LA SORTIDA DEL CARRERSARAGOSSAL'Apertura d'un nou vial, que connectaràel carrer Saragossa amb lacarretera GIrona-Sant Feliu, i que representaràuna alternativa necessàriaper poder sortir del poble sense necessitatde donar gaires voltes, podriaser realitzada properament, segonses desprèn de l'acord de l'Ajuntamenten ple del passat quatre de setembre.La continuació del carrer Saragossaés sens dubte un dels temesmés polèmics de les Normes Subsidiàries.En la sessió plenària a quèfem referència, el Consistori va acordarper unanimitat començar a gestionarl'obra, encarregant els treballstècnics per redactar el projecte, a l'arquitecteRobert Soler, delegant a l'alcaldeperquè porti a terme les gestionsoportunes i la firma de documents.'"••-'^ '••• •'•'••'•-"•"'• -í' "'•'•'•ISEUn total de 28.086.546 pessetes,segons la rectificació-actualització realitzadapel tècnic municipal, costaranles obres d'urbanització de vuitcarrers de la vila, que en l'actualitatencara no estan asfaltats, i que jatenen aprovats els corresponentsprojectes.El carrer Gavarres amb 5.309.100ptes., és el pressupost més alt, seguitdel carrer del Sol amb 5.121.904ptes., carrer Maiena amb 4.185.357ptes., carrer de la Pau i passatge, amb3.805.608 ptes., carrer Cantallopsamb 3.659.837 ptes.. Travessera Bàrcelonetaamb 2.514.625 ptes.. TravesseraMaiena amb 2.410.026 ptes., icarrer de la Creu amb 1.080.089 ptes.La rectificació fou aprovada unànimementpel Consistori, de maneraque les obres seran executades properament,motiu pel que s'ha realitzataquesta actualització.rnipQ.COL.LABORADORS••... ., •;,- ,; tòviwyí^i ak-ji'PEIXATERIA PLANÀ^;^' -Í^..!:.. ^•.-•..-..;';:;,;• r^^;r,,r:;,^^';'"' '.tei. 83 02'^'^CASA CORTINA - Teixits i Confeccions-PI. Catalunya, 14 - Tel. 83 05 m^. -TRANSPORTS PAYRET . ^í'''•/•••"'• • ••• "• • Cantallops, i'"PERRUQUERIA MIRCamprodon, B - Tel. 83 04 94,ASSEGURANCES NOGUÉ ^ •::'>••-Almogàvers, 21 - Tel. 83 01 ,35FARMÀCIA SAURÍCARNISSERIA AGUSTfConsellers, 2 Tel. 83 02 57MOBLES i FUSTERIA CATEURA :•.Músic Agulló, s/n -Tel..83 05 12,;•,..,Carretera Tossa - Tel. 83 09 95 j^!,

12-BUTLLETÍ DE LLAGOSTERATancat tot el voltant per un envellitcanemàs, i filferros no massa igualats,el camp de futbol de can Galceran, tali com tothom l'anomenava, era escenaride grans competicions, dels granspartits de l'esmentat esport, que s'hrcelebraren entre els anys de la meva infància.Els Jovenets teníem per als propiscampionats l'enyorat i plorat campde la Roureda. Aquest paratge, evidentmentel parc natural del poble,*estavaenfront quasi de l'actual Escorxador,en direcció al bosc. Gaudia d'unamena de camp de jocs, no massa ample,però allargat, en el qual s'hi practicavendiferents esports. Estava envoltatd'una munió de grans roures. Comno era lluny de la vila, els dijous a latarda, que era quan fèiem festa els escolars,tots aquells voltants eren plensde mainada que practicàvem diferentsjocs.Tornem al camp dels grans, doncsallf, molts de diumenges hi havia partit.:D'aquests disputats encontres valla penà que en signifiquem algunes diferènciesamb la manera de jugar moderna.Primerament direm que no hihavia campionats. Tots els partits eren,com encara es diu, amistosos. Els àrbitres,eren afeccionats locals. La qualcosa vol dir que ta parcialitat era manifesta.Quan es feia el tracte per tal_de fer un partit contra el Tossa, perexemple, es convenia pagar el viatgedels jugadors i una gasosa per a cadaun d'ells a la mitja part..Gasosa que esprenia entre el públic, i no diguem siun tenia xicota, com es feia al costat«d'ella. Eís més enamorats fins i tot endonaven la meitat a etia, que prou valiaun petonetde refilo.Quan arribava el càstig màxim, la'gent, eis espectadors, envoltaven a l'encarregatde tirar el "penalti", —es deiaaixí— i sf es guanyava per molts, aquellmés agosarat, que sempre n'hi ha un,és fàcil que digués:~Va,Xicu, perdona'l, home.^. Noveus que no en saben de jugar...I en Xicu, davanter centre local, encomptes de fer gol, donava la pilota ales mans del porter contrari, per avergonyimentde tots els forasters. Però, ipel contrari, si el valent àrbitre s'agosaravaa pitar la màxima, estant empatatsa gols, llavors es formava una concentraciód'espectadors locals envoltant aldavanter i aquell mateix agosaratd'abans cridava tocant-li l'espatlla:-Que no fallis, Xicu,.! Que no fallis,o a la Carmeta te l'hauràs de pintara l'oli..!I si del xut se'n feia un gol, llavorsera tot el públic sencer que victorejavaa l'heroi. 1 la Carmeta s'eixugava unallagrimota amb el revés del mocador.Podia passar també, que l'equipforaster se sentís estafat amb el "penalti"que se'ls imposava. Llavors, enaquest cas, el capità de l'equip ho discutiatant amb el del xiulet, com ambels més entesos del públic, i si aquestcapitost persistia en dir que: "allò erauna estafa, que si de cap manera hipassava, que ja ho veureu quan vingueua casa nostra"... Cridant a tots elscompanys, afegia:- Va nois, ens retirem..!Era normal que un acompanyant,opinés;-Seguiu jugant, homes... Al cap iala fi...—Jugueu vós, doncs..!Mireu, aquestté el nas que li sagna. Aquell altre portauna patacada al turmell, que demàno podrà treballar. Jo, a mi m'han clavatels tacs de la sabata a l'esquena...Voleu que ens matin, o què.. ? Juguenmolt brut aquesta gent!L'insult era massa fort perquè no hiposés la cullerada un afeccionat local:-Això de bruts... Vosaltres sí quehi jugueu..! En tenim quatre de lesionats,i encara parla aquest gamarús..!-Ningú tant com vós,, d'això quedigueu, cap gros..!~Si sou home, repetiu-ho..!I com que ho repetia, la baralla començavaentre dos, i acabava entredotze. Cal tenir en compte que aquellsenyor que recomanà de tornar alcamp per acabar el partit, seria unelement de la Junta de l'equip contrari...,que sabia que quan no s'acabavaun partit, per abandó voluntari,l'equip local no pagava les despeses delviatge, i cada jugador havia de pagarnela part.La màxima atracció futbòlera, i lamés forta guixeta, era quan es jugavaen contra de! Cassà. Llavors, la ForçaPública augmentava, i doblava els efectiusal camp, en previsió d'incidents,que, val a dir-ho, tampoc no hi mancavenmai. En aquests partits, no us endic res, si un o l'altre marcava un golestant en "orsai". És curiós que la"orsaietat" era evident per la gent delpoble, i pel contrari, era negat pelsespectadors cassanencs. I crec totalment,que la mateixa passió deljoc feia veure negre a uns allò que elsaltres ho veien blanc.De qualsevol manera, avui, que llegeixoes busquen per a tothom els anomenats"jocs participatius", afirmoque el futbol ho era, i segurament queencara ho és. Amb els propis ulls, johe vist aquells espectadors nerviososque, generalment, sempre estan sols.Aquests individus, prou que participenen el joc. Veureu que quan aquell davanterengalta un gran tret ai portercontrari, ells també fan. tots els gestsmateixos, i sovint donen una volta entresi, arrossegant la cama enèrgicament,en la mateixa direcció del fugador.I si és un que aprofita una bonapassada, i remata de cap, veureu conitambé ell, a la seva manera, també faidèntica jugada, i mou el cap, com sipretengués foradar el cel.En una ocasió vaig presenciar el cassegüent:,^_Resulta que el porter titular localno podia jugar, en un partit de grancompromís. Algú de la Junta parlà deposar-hi, per a substituir-lo, un noletque pel que es veia prometia molt.Inclús el mateix president no ho trobàmalament. I entre nervis i proves,el matí del dia decissiu, un altre elementdirectiu aconseguí un compromísamb un porter de Girona queno jugava aquell dia per haver-se discutitamb tots.Arribada la tarda del memorabledia, una vegada ja pilotejant els jugadorspel camp, el president de laJunta local agafà ei noi jovenet, idesprés de mil excuses i romanços,li digué:-Th ja ho comprens, eh Q^imet..?Fem jugar aquest porter de Girona,que és molt boj té experiència... Elque has de fer és agafar una cadira,t'asseus aquí, darrera la porteria, ino l'hi treguis els ulls de sobre. Èsaixícom aniràs aprenent-ne...L'aprenent de porter, assegut a lacadira, no treia els ulls del gran jugador.Però, encara no eren a la meitatdel partit que ja portava quatre gols encontra. I quan en portava sis, el presidentcridà a l'aprenent:-No el miris més, noi.! Ens hanportat un rave..!P. Parés C.

::íi«;£v^^^^w-^^w-.BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 13•ros «li;fy\^cnAÀ(K - Sil IrqoAio cock dky, «"'íi/fc,#LaVü^loaA(X V(X/;-TRúÇíUï

14- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAA tot el món està admès que l'atcoholismeés una malaltia i no simplementun vici. El tan debatut dilema desi l'alcohol és bo o dolent, ha restatcompletament aclarit i establert queingerit amb moderació no pot ocasionarproblemes, però que l'habitudexagerada pot convertir una personaen una autèntica desterra humana.Una definició sobre l'alcohol, dictadapel màxim organisme sanitari mundial"l'Organització Mundial de la Salut—,diu: "L'alcohol és una drogad'acció intermèdia, per naturalesa i intensitat,entre les drogues que produeixentoxicomania i creen hàbit".No s'ha demostrat que la malaltiade l'alcoholisme és transmeti genèticament,però en una llar on un dels conjuguessigui alcohòlic hi ha un elevatpercentatge de contagi entre pares ifills, ja que està demostrat que lafigura del pare —en el que és bo i enei que és dolent—, normalment, és imitadapels fills. No solament l'hàbit ésel desencadenant de la malaltia de l'alcoholisme,ja que aquest generalment,de no estar condicionat per una alteracióemocional, condueix a problemesfi'sics, no per això sense interès, peròmenys destructius que els psíquics.Es important saber que l'alcoholicno neix essent-ho, sinó que unasèrie de factors emocionals ei converteixenen això. No és determinable aquina edat sorgeix el problema ambtotes les seves conseqüències —tot ique l'í'ndex més elevat de malalts alcohòlicsen llur etapa crònica és dónaentre els trenta i els quaranta anys—,després d'haver recorregut un procésdestructiu molt dolorós. Malgrat això,cada dia són més els joves que arribena aquest punt. Són paraules d'un alcohòlic:"Es pateix molti'ssim abans deconèixer la nostra veritat: que sommalalts alcohòlics".Des d'un temps ençà ha augmentatia consciència social vers el problemade l'alcoholisme —sens dubte el problemasocial més greu del nostretemps—, ja que no afecta només el malalt,com a individu, sinó també tot elsqui l'envolten. Les estadístiques oficialsdeterminen que s'acosten ais quatremilions de malalts alcohòlics a totEspanya (mig milió són dones), aixòsuposant que no hagi estat superataquest nombre. Equival a dir que mésde deu milions d'espanyols, bé directament(els malalts) o indirectament(els familiars) viuen el problema del'alcoholisme.L'associació mundial AlcohòlicsAnònims, disposa d'un interessant testper a determinar la presència de lamalaltia de l'alcoholisme, ei qual noméspot ésser respost pels mateixosinteressats:1.— Has tractat alguna vegada dedeixar de beure per una setmana o méstemps, sense haver pogut acomplir eltermini?2.— Et molesten els consells d'altrespersones que han tractat de convèncerteque deixis de beure?3.— Has intentat alguna vegada decontrolar-te canviant d'una beguda auna altra?4.— Has begut alguna vegada a primerahora del matí, durant el darrerany?5.— Tens enveja de les persones quepoden beure sense que això els plan-.tegi dificultats?6.~ Ha empitjorat progressivamentel teu problema amb la beguda durantel darrer any?7.— La teva manera de beure hacreat problemes a casa teva?8.— A les festes familiars o socials,en les quals la beguda és limitada, tractesd'aconseguir-ne d'extra?9.~ Malgrat que sigui evident queno pots controlar-te, has continuatafirmant que pots deixar de beure"per tu mateix" quan vulguis fer-ho?10.- Has faltat al treball durant eldarrer any per causa de la beguda?11.— Has tingut alguna vegada"lapsus mentals" (oblit d'actes realitzats)a causa de la beguda?12.— Has pensat alguna vegada quepodries tenir més èxit a la vida si nobeguessis?Has respost "sí" a quatre o més preguntes?Si és així, les probabilitats sónque ja tens un seriós problema d'alcoholisme,o que el tindràs en un futurNombre y SociedadME LLAMOI -11 irliil:' 11 lli:W i lli'Si' fniil'kKiii iiiiiRAMONl| iiiffíii I! imUoíii. i/i('fi>.- rí iiliaSu'ín·i't'· l.ii·Xlll'ril-'ll l:IS lU I lllltl·l \ JlYSOYIiALCOHOLICOl.il illlhl llit llll dl llit h··llli·irpul lihiií.·i-lli-lli iiiiiii:iiiiiDRAPER MIRALLESmolt pròxim. Per què asseguren aixòels alcohòlics anòisims? Senzillament,perquè l'experiència personal de centsde milers d'alcohòlics recuperats enllurs grups, els ha ensenyat algunes veritatsbàsiques respecte dels símptomesen la forma de beure que acaben arrosseganta la malaltia.Per 3 qualsevol Informació respected'aquest tema o per conèixer la ubicaciódels grups d'Alcohòlics Anònimsque funcionen a tot Catalunya, podeudirigir-vos a l'Apartat de Correus 145,a 17080-Girona, o trucar al telèfon(972) 20.49.80, on sereu informatsgratui'tament de tot el que comportala malaltia de l'alcoholisme i la sevarecuperació.I !iai|ipirJ«iSjífRamon Draper i Miralles(Escriptor especialitzat en temesde marginalitat social)

MJi^M^^ifehjM,!i]^aJ^^ijaai^^iss^^^^^^^Si en comptes de Plàcid s'haguésanomenat Lleó o Atüa, ben segur quela seva hauria estat una altra història.Aquests noms imposen necessàriamentcaràcter. Plàcid en canvi, més que unnom resulta un bagatge, un tribut quecal pagar dia a dia.No era d'estranyar que li fos tan difícilla vida social, i que la seva personalitates resumi's en un complex deretrai'ments i inseguretats.Prou que envejava l'aplom I confiançaamb què alguns afronten elsepisodis de l'existència, però s'haviaresignat a conviure amb una càrregaadjudicada en la pila baptismal.El temor a una frase inconvenientel mantenia sovint en un respectuóssilenci, la por a exhibir un gest fora delloc, un excés de confiança molest, deresultar pretenciós o pedant, l'abocavena un posat permanentment discreti reservat.Una nova coneixença, cosa que pera molts resulta un esdeveniment prousuggestiu, par a ell era un glop amarg.Què fer? Allargar la mà? Tal vegadal'altre no. sigui partidari de convencionalismesi et quedis amb l'extremitatridículament elevada. Somriure?I si resulta que la nova coneixençaés persona greu a qui disgusten la frivolitati les alegries injustificades.Tocar-li l'esquena? Si l'interlocutors'ha sotmès a una sessió exhaustiva debanys de sol esdevindria una formadesgraciada d'iniciar una amistat.Submergit en aquestes consideracionsen Plàcid optava per la més absolutainactivitat. Haig de dir que resultavadeclaradament eixut però, aixòsí, no he conegut ser humà més cauti moderat, més plàcid, per expressarhoentenedorament i sense la méslleu mala intenció.El puc descriure amb tot detall,perquè a un company de feina se'lconeix bé. Quaranta dues horessetmanals són prou hores peraprofondiren la personalitat d'algú, i em sentoautoritzat per afirmar que era unhome gris de cap a peus. Li havienSffiaSSSr^lS^MSMmSffi!ÍSraií®SieS®®^!^gg!Pi^»gM^adjudicat la feina més obscura, seia enel despatx més discret i per rematarl'aspecte cendrós llui'a pràcticamentsempre un veítit sastre gris que de malamentque li esqueia, més que vestirlo,l'embolicava.En definitiva, un ser ombrívol comuna d'aquelles fotos d'autor queguanyen tants concursos fotogràfics.Humil amb els superiors, modestamb els companys, desconegut per alsclients. Aquest era el Plàcid que vaigtractar al llarg d'un lustre de treballara la mateixa oficina. O millor dit,al llarg de cinc anys menys un mes.Perquè el darrer mes era un altre.Un fet extraordinari l'havia canviatde socarrel. Una ràfega no sé si de senyo rauxa, el va transtornar.Avui fa justament trenta dies ques'inicià la cadena de succesos quem'han reafirmat en la convicció dequè la persona es capgira quan les circumstàncieses capgiren. Recordocom si fos ara que el Director s'apropàa la taula d'en Plàcid a l'objecte de saludar-lo.Usança habitual en els directorspaternalistes, que el nostre, combon espècimen practicava amb certaperiodicitat. Li havia mormolat lapregunta convencional i de rigor sobrel'estat de la feina, quan en Plàcid l'esguardàamb un somriure maliciósi fent pinça amb els dits va gafar-li lagalta.—Entre tots t'hem engreixat comun porquet, eh murri!Tothom ho va veure clarament,però us puc assegurar — i em creuríeusi haguéssiu conegut en Plàcid— queningú va donar crèdit als seus ulls. Nitan sols el director, que si bé es notavala galta encesa, fugi repetint-se queli convenien uns dies de vacances.Els fets d'aquest caràcter s'anarenproduint en una successió astutamentdosificada. Un dia, una natjada a aquellasecretària bocamoila que a tothoracorria amb confidències; un altre, unòscul de rosca a una client especialmentcarregosa; més tard, el prodigiósllançament d'un feix d'expe­BUTLLETÍ OE LLAGOSTERA- 15dients que sortint per la finestravan anar a raure al bell mig del capd'un municipal. També hom sospitaque es deu a ell aquell misteriós encàrrecde mitja tona d'abonamentsorgànics en nom de l'oficina. Va anard'un fil que un transportista excessivamentcomplidor no els aboca a l'entradeta.Un matí el director va advertintnosque esperàvem per al dia següentla visita del Director General de l'empresa.Recomanà cura extrema en lanostra indumentària ja que es tractavad'un home circumspecte obsessionatperquè la imatge dels empleats suscitésrespectabilitat.Quan a l'endemà vam veure arribar 'en Plàcid, qui estava dret va caure literalmentde cul. Entrà vestitde folklòrica, amb la bata de cua, elcorresponent clavell al cap i les mansa la cintura sostenint càntirs imaginaris.No m'estendré en relats innecessarissobre el daltabaix que experimentàl'oficina, ni en l'ira paroxismal del director,ni en els cargolaments que lesrialles reprimides incitaven als empleats.Només citaré el dit tremolósque m'assenyalava i el crit ensordidorque acompanyava el gest.—Treu aquest subjecte, de |a, mevavista!!.^orr--^^Vaig acompanyar Plàcid a casa sevai en aquest trànsit fou quan em confiàl'esdeveniment que determinà ta sevametamorfosi.No era, com segur que vostè sospita,cap premi ni en les travesses, ni enla loteria ni en l'un, dos, tres;tampoc una herència milionària queli fes superflu el lloc de treball. Erauna causa molt més penosa. A Plàcidli havien descobert una malaltiaincurable i únicament li restava unmes de vida.Trenta dies són massa pocs per mal-;.baratar-los en la grisor, en l'acatament;,i la submissió incondicional.Aquest matí li han donat cristianasepultura a l'edat de 42 anys.A la seva tomba hi resta el lúcidepitafi que ell mateix va escollir per ala posteritat: "VA MORIR ALS QUA-;RANTA-DOS ANYS. VA VIURE tNOMÉS UN MES".íEnric Ramiorièt i Lloveras

16- BUTLLETÍ DE LUGOSTERAFa un dies que es veu un tragí forade sèrie a l'edifici deí Casal. S'està treballantde valent. Però, què és el ques'està realitzant?Des dels seus inicis, el Casal sempreha pensat en oferir a tothom unsserveis de qualitat. Els inicis sempresón difícils, i ho foren també per alCasal. Han passat uns anys i, gràciesa la col.laboració de molta gent, lesmillores no paren de succeir-se. I aixòés engrescador!Aquesta temporada li ha tocat alteatre. Tots els nostres esforços elshem concentraten millorar í'escenari itambé el pati de butaques.L'ESCENARI. L'escenari ha guanyatmoltfssim. Amb una altura considerable,ara els decorats, pantalla decinema, cortinatges, etc, tot pot pujar i,quedar guardat per sobre de la bocade l'escenari. I per si això fos pocacosa, s'ha instal·lat una nova distribucióde so i de llums en una torre totalmentaïllada, al mateix temps quedomina tota l'escena. Tenim un escenarique val la pena.Parlem ara una mica de les milloresrealitzades a la sala.EL SOSTRE. S'han canviat les plaquesde guix per modernes planxesde fibra de vidre. Millor seguretat imillor qualitat, tant per al so, com pera la calefacció.CALEFACCIÓ. L'aire condicionatestà repartit des del sostre amb nouboques de distribució. El retorn del'aire és per terra, per sota de les butaques.BUTAQUES. Una bona oferta, queets del Casal no hem deixat passar dellarg, ha porlAt a l'adquisició de 500Les millores al Casal són considerables. L'esforç també.{Foto:VALL-LLOSERA)butaques encoixinades i abatibles. Lacol·locació de les butaques es fa sobrefusta i amb un pendent considerable.Sabeu el que és enfustissar els400 m del teatre del Casal, i amb unmetre de desnivell? Sabeu la fusta ifusta que s'ha hagut de fer servir? Isobre aquest enfustissat s'hi col.loquenles butaques.Cal remarcar que l'esforç del Casa!no ha esset solament econòmic.Val la pena saber que fa dos mesosque els de la Junta i altres col.iaboradorsentusiastes, hem treballat de valent.Nits i més nits. Tardes seceresdel dis sabte, serrant, clavant, netejant,polint, emmassillant. Però entretots hem estalviat despeses importants.I ho hem aconseguit!ALTRES NOVETATS. També disposaremde pantalla de cinema nova,i grans millores en la instal·lació cinematogràfica.A més, cortines, llumsespecials, etc...Aquesta reforma tan .important,ens ha fet retrassar la inauguració dela temporada d'hivern. Esperem quetothom ho comprengui, tractant-sed'una evidència com aquesta. Ara,encara més, valdrà la pena d'anar alCasal, els diumenges a la tarda!CAMPANYA PRO-BUTAQQUeS.Aquesta millora al Casal, ha portatunes depeses extraordinàries a conseqïuènciade l'oferta que hem acceptat.Valia la pena. Ara tenim un pati debutaques fantàstic. Ja el veureu. Peròl'hem de pagar. I els de la Junta delCasal hem encetat una campanya desensibilització, perquè totes les personesde bonavoluntat i que puguin,ens vulguin fer un donatiu. Un DONA­TIU PRO-BUTAQUES. Entre tots podemfer meravelles.Hem calculat que cada butaca, jacoIJocada, ens costa unes 3.000 ptes.Des d'aquesta plana del Butlletí deLlagostera, voldria fer una crida a tothomqui hi vulgui coi.laborar, dientben fort, que els nens i nenes del nostrepoble, bé es mereixen tenir unbon local.Els donatius es poden entregar aCASA LLIRINOS, FARMÀCIA SAURÍ,o bé a les persones de la Junta delCasal. També tenim llibretes obertesa la Caixa d'Estalvis Provincial, i a«La Caixa».LA INAUGURACIÓ. Pensem fer lapresentació de les noves instal·lacionsel proper diumenge, dia 17 denovembre. I serà amb una representacióteatral espectacular, i sota el solde RIALLES. El grup és ABRAÇADA-BRA, tan conegut arreu de Catalunya,que ens presentarà el seu espectacle«Màgia i Cançons». Serà una bonaocasió per aplaudir bons artistes deianostra terra i contemplar aquestesreformes a la sala del Teatre delCasal.CLUB CINEMA. Com els anys anteriors,el Casal proporciona uns A-BONAMENTS vàlids per a tots elsmembres d'una mateixa família i per atota la temporada 85/86.Veniu al Casal, contempleu les reformesi direu amb nosaltres que, certament,són unes millores que VALENLA PENA.Mn. Miquel Vall-lloseraConciliari delCasal Parroquial Uagosterenc.

Bft^^a^'Sk^:*MFfa':^^!3f;a^Si^j|;^ig.:!jaaai-^^4^M&^BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 17D'una manera evolucionada i 3 partirdel Pecat Original efs nostres instintss'han "incrementat" dissortadament.Aquesta "crescuda" ha formatels vicis que són una desviació de lesnostres necessitats o funcions vitals.Fins ara he exposat una òptica catòlica,endimsem-nos en ía qüestió: elsnostres instints són necessaris, sónparts de la nostra vida, factors quetenen molt a veure amb l'estabilitatbiològica de la persona. Qualsevold'aqueixos factors que falti, creaalteracions en la nostra fisonomia(que és prou complicada alhora queperfecta); qualsevol, també, abús delsmateixos comporta deformacions.Quantes vegades hem sentit al companyqueixar-se de mal de fetge o deronyó per una atapeïda alimentacióo per l'abús de l'alcohol? Bé, amb totaixò el que dedueixo és que, a part dequè es complementen, hem de procuraruna dinàmica en la dosificacióde cadascuna d'aquestes funcions biològiques.Per millorar els teus coneixementsculinaris calen uns estudis 0 una pràctica.Els primers actualment estanenfocats des d'un punt de vista gastronòmic.La gastronomia, segons elsentesos, és l'estètica, l'educació "delsbudells" d'una assimilació d'alimentsque sols pei paladar és pictòrica i quenormalment so! ésser prou abundantperquè l'estòmac rebi una bona patacadaper posteriorment quedar-te "extasiat".Tant pot ésser que aquest concepteevolucioni, junt amb els componentsde la societat, i s'atribueixi a l'estèticade la combina-compatibilitats delsaliments, altrament relacionats amb tesnecessitats del comensal. O bé, si involucionem,es seguirà atribuint al gustrefinat del ben "jalar". i encara rnés,que ni els famosos "burgers", ni allòde menjar amb quatre esgarrapadeso a corre-cuita (que no enalteixo tampoc),han desmillorat l'aristocràciaauto-creada dels "aliments ben cuinats",propòsit de l'hostaleria actuat.Aquesta gent que diu que la gastronomiaés felicitat, "la panxa contundent,patxoca contenta", o com, molts"és mitja vida", haurien de provar depassar-se a una dieta vegetaria na oqualsevutia de les seves múltiples versions.Al cap de poc temps comprovarien(i això ho dic amb experiènciapròpia), que tota ta seva fisionomiaestaria envaïda per una "eufòria"signe de benestar general.Ei que és cert (fent referència auna qüestió ben utòpica encara) queen cas de voler fer una vida sana, efsnostres aliments haurien d'ésser uns altres.Això implicaria un canvi ben radicalen la nostra societat. Hauremde fer com sempre, deixar que eltemps sigui testimoni de tots elsesdeveniments. Potser d'aquí a unsanys aquesta tesi utòpica sigui unarealitat. Per a la correcta convivènciahem de saber "conviure" amb nosaltresmateixos.El beure l'inclouria dins l'esmentadagastronomia ja que hi està ben relacionati pateix el mateix problema queel menjar.El dormir, bé, no és tan comlexcom deia abans, tots aquests factorses complementen o van lligats. Normalmentdepèn de l'alimentació que esdugui i de l'activitat diària. El vici deldormir és dormir poc o dormir massa,que tampoc s'ha de confondre amballò de no despertar-se a l'hora; quanaixò succeeix eslà motivat per la necessitatinsatisfeta.Ha estat perseguit amb cruesa per"qüestions religioses", no ha possei'tmal una llibertat completa; fins i tot,ara que no hi ha cap llei que esclavitziles seves formes, està molt condicionatpels components, que s'han quedat esglaiatsquan han sentit parlar de lesmúltiples diversificacions que esdonen en aquest món tan constructiudel sexe. Erròniament hem caigut enuna informació incompleta que amagatot un fet ben natural, motiu pel quals'han arribat a fer veritables bestieses.Jo definiria el sexe amb la seva totalcomplexitat com un alliberament deles forces internes, com una comunicacióafectuosa Í/o amorosa. En el sexeno hi ha millors ni pitjors, com és dónaa entendre a les revistes, és unaaltra forma d'exploració, de conéixerseun mateix.Per finir el meu escrit s'escau anomenaraquell tòpic dels vegetarians"Treure partit a la vida". Viure ésla contínua captació de noves sensacions,però sempre en el grau de la necessitati procurant, si més no, l'objectiubeneficiós.Lluís Canyigueral i Barnés2-X-85FOTOS VALL-LLOSERAc/. Sant Feliu -SUPERMEflCAT MERCÈCamprodon,23 -Tel. 83.03.94Carns í Embotits fl EMIGI 6 ASCONSS^.; - ;ïinà Migdia, 21 - Te!. 83.01.54Carnisseria M. ESTEVETomàs Boada, 12-Tef. 83.02.14Carnisseria MIQUELAlmogàvars, 13 - Tel. 83.02.39Articles pel NOU NAT i JOGUINESCarns LLUÍS RIBASBarceioneta, 3 • Tel. 83.03.13JOAN PARES, lampisteriaCamprodon, 4Jaume I, 8-161.83.03.28FRANCESC XIRGU,recaderTel. 83.01.57FRANCESC PI, fusteriaÀngel Guimerà, 6 - Tel. 83.02.22ENRIC MONTIEL, agènciaMOBLES SOLERCalderers, 5-Tel. 83.03.62Àngel Guimerà, 6 - Tel. 83.00.44ROSTISSERIA M. DEULOFEUDonzelles, 31 - Tel. 83.09.62CLIMENTFRIGOLA, pastisseriaCARBÒNIQUESFUYÀP. Romeu, 1 - Tel. 83.06.62CA LANDREU, barberiaAquarama SANT ANTONIPasseig, 5Comte Guifré, 21 -Tel. 83.03.21JAUME FA, lampisteriaLLUÍS CAMACHO MORENO, pintura idecoració - Maiena, 4 - TaL 83.05.49SO LED AT, articles regal I llistes de nocesPanedes, 33-TaL 83.02.11VILALLONGA- ConfeccioniCA Àngel Guimerà, 24 - Tel. 83.02.55CAL DEGOLLAT^^••:).iínUí-^ ff-íH,Telèfon 83.0129

18 - BU1Íl|il5illLíli)!ïl|0STERABUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 19,l^h#»4^ll>Viy»?4ilr 4i:--%f i r m tiSS'íliSàKS^SfflïíK^ííÈ^ai^T-ï^S'i^^f^^í^^^"Wm^up.ïïUH4'Ji^j mimtr. e:lUn rellotge electrònic dequartz, d'una precisió de l'ordred'un minut d'error a l'any, haestat instal.lat al campanar. Aixòfa que sigui suficient aprofitar elcanvi d'horari per mantenir el rellotgesempre a l'hora. Aquest vaa 6 V de corrent continu i estàpreparat per continuar anant,malgrat hi hagi un tall de correntde 6 ó 7 dies. Tanmateix, durantaquest temps no pot tocar ja queels motors van a 220. El motoretde les hores té una potència d'unquart de cavall i el dels quartsd'un vuitè de cavall.El nou rellotge, situat a l'escalaque ya de l'Església al Cor, facontacte a les hores i quarts respectius,de manera que el correntpassa a dalt, on els martells fansonar les campanes. El martell dela campana de les hores s'ha conservatdesprés d'alguns arranjaments.Quant a les campanes, encomptes d'estar a dalt de tot delcampanar, on havien romàs finsara, s'han baixat al mirador jaque la seva situació feia difícil iperillosa la tasca d'engreixament,la qual és Indispensable perquètoquin bé.L'esfera del rellotge, d'uns dosmetres de diàmetre, no ha estatpas canviada, si bé s'ha pintat denou el blanc del fons i els números,constant-hl ara el nom de!rellotger i l'any: Fabra, 1985.Ell, en Joan Fabra, segueix l'oficidel seu pare qui ja l'any 1926 vaposar el^rellotge de la Devesa deGirona. Actualment en J. Fabraés qui pren cura dels rellotges dela Catedral i l'Ajuntament de Girona,el primer dels quals ell mateixva canviar no fa pas massa.Ha vingut posant, des de l'any76, rellotges del tipus del de Llagosteraa diversos pobles com;St. Jaume de Llierca, Cruïlles,Portbou, La Jonquera, Port de laSelva, Tossa, Lloret, Blanes, Malgrat,Baget, Rabós d'Empordà.,Espolla, Mollet de Perelada, Viladrau,Campdevànol, Sta. Pau, Palafrugell,etc...En el muntatge del nou rellotgetambé hi treballaren l'electricistaJ. Rufí i et manyà JaumeRomo.A dalt: maquinària que feia anífriifíSTrifls'Li p\í}í';-' fins ara el relotge."-•'•••- '•:••••• M'.i A baix: caixa on hi ha el nouapai'ell rector. El rellotge vell, feta Roquetes(Castelló de la Plana), malgratpugui tenir uns 50 anys, segonsen J. Fabra, no presenta cap peculiaritatespecial a part de la bellesaque li és pròpia per la sevavoluptuositat i pels constituentstals com la corda i les peses.• Rellotges com aquest encarase'n fan de nouS amb peses i tot,si bé amb la diferència que ho'hiha corda sinó que funcionen ambmotors. D'aquests n'hi ha perexemple a Pals i a Sant Antoni.Quant al de Llagostera, està enbon estat I funciona bé. El motiude què sovint anés malament ésque aquest tipus de rellotges requereixenengreixaments i revimentencarregada per fer-ho iaquí' no hi era. Aquest quedaràon era fins ara i de moment continuaràmarxant per la sirena.sions assídues, per la qual cosa esnecessita una persona especial-El nou rellotge Fabra és col.locata altres llocs juntament ambun programador per tal que regeixitambé els altres tocs de lescampanes: a, missa, tritlleig, amort, etc... I la sirena. Tanmateix,el cost del programador éselevat i com que a Llagostera nova interessar que també toquéssegons les activitats de la parròquia,es va decidir que de momentla sirena continuaria funcionantamb el rellotge vell finsque compressin un rellotge programadorsemblant al comptadorque regeix el que els llums delcarrer s'apaguin o s'encenguin, laqual cosa sembla ser que es faràben aviat.En baixar les campanes de lapart més alta del campanar, onestan actualment, en Joan Fabrava adonar-se que eren molt velles,la qual cosa havia passat desapercebudafins ara, degut al seu emplaçamentde difícil accés.La campana petita té ara 252anys i la gran 139, tal rom es potapreciar eh les inscripcions respectives.A la campana dels.quarts hi diu: "Sfa. Bàrbara,1743. Nade-Olot Hora pronobis.Ne ha feta Pere Coromi" i a lade les hores: "Sta. Marta del1846. Hora pronobis. José Texïdome fecit La Bisbal. BàrbaraNarcisa de Llagostera - Caritas".Aquestes malgrat el temps nohan estat rellevades de la feina icontinuen tal com han fet duranttants d'anys.tocant-nos les horesi els quarts.,,,...;^ -^i.-^-'-^.-K'~^.r.4-i\.A .'\-'"Primer pla de la campana dels quarts.Fotos: JOVANETEl rellotger Joan Fabra instal.lantel motoret del martell dels quarts.CoLlectiu de Redacció

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERASumes i restes'n= ^4.^w iS'n'^-ürtsq^a'^s-:;.-Quins són iguals?

7 diferències.BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-21

22 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERATALLERSSERVEI DE GRUAPasseig Romeu, 2 - Telèfon 83 01 41Ctra. de Tossa, 13Telèfon 830-389LLAGOSTERA(Girona)ARA ES L'HORA DE COMPRAR•M^JCases de Protecció OficialGrans facilitats de pagamentADMINISTRACIÓ.S.À.Discs • «Cassettes- - -Pòsters- --BijuteriaVÍDEO- CLUBObjectes de RegalFivaller. 20 - Tel. 83.09.00''*a'S·.'íiííewj6*!ísïasía. LLAGOSTERACA Comte Guifré, 25LLAGOSTERA (G Irona)Vii'·;-'^^'"'"'' "•""PIEls hi oíereix els seus serveis de Fontaneria^ ElectricitatIwl ï"i'"'-lCalefacció). J.•í^Llagostera a Girona, a Barcelona!i\'S'ÍA!,.|,A(;iO^S J Vílil Ji^roMtflMEmt,. eiEciHiçnAi-CALEFACCIÓCarrer Girona, 16 i 20Telèfon 83.01.83LLAGOSTERACristòfol Coíom, 14 - Tel. 83.04.96LLAGOSTERAmotoarticlesper a l'esportcordatge de raquetes ireparació de patinscarrer dels consellers, 3 - telèfon 83 04 56,llagosteraUrbanización «Cal Curi»I Telefono 83 02 26

BUTLLETl DE LLAGOSTERA - 23^:·ivíifi'Ki^íO^-:$\ WiftSeguirem parlant de Catalunya, sibé en forma més sintelitzada encara,ja que darrerament hem tingut el goigde conèixer l'existència d'un resumitllibre de l'historiador Ferran Soldevila,llibre que serveix per realitzar l'objectiuque motiva la idea d'aquestmodest treball meu, consistent en ferconèixer, d'una manera fàcil i assequiblela història de la nostra Catalunya,o sigui, del pafs de la nostra pertinença,buscant a saber, el per què catalansens diem i catalans ens considerem.Aquest llibre, mereixedor d'estar entotes les llars catalanes, s'anomena"Resum d'Història dels Països Catalans"i el trobarem a totes les llibreriesal preu de 400 pessetes. No el deixeude comprar.Prosseguint la relació del procés delfet nacional català —feta sempre enforma sintetitzada— ens trobem quearribats a l'acabament del regnat deJaume I el Conqueridor (1276) aconseguidaja la formació de la Catalunyagran, feta en compliment dels acordsamb i entre els diferents pai'sos vei'ns,es troba Catalunya en estat de plenitudque l'empeny vers una expansió exterior,tasca que realitzaran els successiusmonarques: Pere II el Gran i Jaume HIel Just, Alfons III ei Benigne i Pere IIIel Cerimoniós (1276-1387).En aquest pen'ode el més esplendorósde la Catalunya nació, s'escomet lanostra expansió mediterrània. Sicília,Sardenya i Nàpols conegueren perllargs temps l'ocupació catalana. Esrealitzaren també expedicions a terresd'Orient i es mantingueren relacionsamb l'Àfrica Nord. De fet, s'havia arribata la formació d'un veritable imperimediterrani català, visquent-se unscent-onze anys de glòria per a la nostrapàtria, essent aquest un cas d'orgullhistòric en plena edat mitjana.Esperant seguir més endavant ambla narrativa sintetitzada de les nostrescoses històriques, donarem avui partd'uns retalls d'escrits publicats forçaanys endarrera, substancials amb l'esperitdel nostre patriòtic propòsit:Retall sortit de la Història de Catalunyade Víctor Balaguer, publicada••.'ïsfi t ai,:--'• k^'rm fiinrimf'v^-i ÍK-l'any 1860:"La Espana es un compuesto de naciomlidades,siendo sus provincias dehoy, lo que hace pocos siglos eran aúnreinos y mciones y si bien la Espanaactual tan to por m formación y posicióngeogràfica, como también por suslimites latentes parece destinada incontestahlementea contener un puebioúnico, reunida en cuerpo denación, el hecho de que sus provinciasfuesen antiguamente estadas independientescon personalidad nacional,con idioma propio y con sus propiasconstituciones, usos y costumbres, indicaque SI puede existir un puebloúnico, unida en su conjunto, però estructuradaen confederación reconociendoy armonizando sus diversidadesy en contra siempre del sistema decentralizaciòn, lógicamente contraria asus peculiaridades".^ÚB^à^J'"La Catalunya del gran rey Jaime Illamado el Conquistador ya dio en éstosu ejemplo, pues al arrojara las morosdel reino de Valencià la constituyó ennación, no en provincià, quedando asiorganizados en confederación los tresestadas de Catalufia, Aragón y Valencià"."La historia particular de Catalufiapuede decirse que camienza, con el establecimientodel primer conde de Barcelona(801) siendo su historia la detoda un país, de toda una nación, detoda una monarquia tan influyentecomo respetada, tan respetada comopoderosa, tan poderosa comagrande","La forman una reunión de soberanoscon sus dinastias, sus conquistas,sus empresos y sus tratados de paz, susalianzas y sus guerras, la forman unasèrie no interrumpida de grandes sucesos,de grandes glorias, de grandes empresas,can un sistema de gabiemo peculiar,una constitución adecuada a suscostumbres, usos e industrias, un idiomacon todas las condiciones de tal,unos anuales como no los tiene masricas ni mas brillantes ningún país yuna historia no interrumpida por espaciode seis siglos de libertad constitucional,cama na la tiene mejor la mismaInglaterra, que pasa por ser el temitiv-c li'plo de la libertad constitucional de Europa".Altres còpies interessants:" lfi).~- Yugaslavia, es una repúblicafederal que reconoce iguales de hechosy deberes a todas las comunidades històricasque conviven en el Estado y laposibilidad de que se organicen en funciónde sus propias caracteristicas, lengua,tradición cultural, creencia religiosa,diferenciación ètnica, etc. Susseis repúblicas: Eslovenia, Croacia,Bosnia-Herzegoviana, Montenegro yMacedònia, cada una de ellas con supròpia constitución y también sus dosregiones au tónomas, Voivadina yKossova"."El federalismo ha coesionado elEstado y se ha convertido en instrumentade perpetuación de una determinadaforma de Estado, mientras elcentralisme podia haber sido un elementodisgregada"."2P).- Es preciso que se camprendaque Catalufia es un pueblo con unahistoria; cultura e idioma propio, parlo tanto seria razonable que se hicieraun pequeno esfuerzo para entender esaotra cara de la moneda, es decir, que laintegración se haga de acuerdo con larealidad del pueblo catalàny na intentarque la realidad mencionada seala que se adapte a la distintas sociedades(lue conviven en nuestro territorio".Llagostera, CKïtubredel 1985Francesc Falivene

24-BUTLLETI DE LLAGOSTERAíí"Núm. 13DELS BARONSDEALS DEMONTCADACRUiLLESAny 1362.- Ei rei Pere III, el delpunyalet o el Cerimoniós, va posseirel regne de iWúrcia, Conca, Almeria \-Molina d'Aragó; més tard va prendreai seu cunyat Jaume III, Mallorca i elRosselló, quedant-li a aquest solamentMontpeller, que a l'any 1349vengué a França.El del Punyalet va vendre a l'abatde Sant Feliu de Guíxols els drets de;bocatge, terratge i herbatge que teniaa: Sant Amans, Castell d'Aro, VMaromà,Solius, Beli-tloc, Romanya, Fenals,Calonge i Valf-llòbrega. Els pobles, però,continuaven essent de la batllia corresponent.L'import de la venda foude 20,000 sous, que serviren per finançaren part el cost de la guerra ambPere el Cruel,En un document eclesial es confirmal'existència de Sant Ampèlit (esglesiolade Panedes) amb el nom deSANCTO POLEI DE PANADESIO, il'església antiga de Cassà, amb el nomde Sancti IWartino de Cassiano de Silva.L'abat Francesc Pou del monestir deSant Feliu de Guíxols fa desmuntar eiprimitiu absis de l'església romànicaper fer l'ampliació de l'església nova,que més tard es féu amb estil gòtic.Any 1364.— Bernat de Cabrera fouajusticiat a Saragossa pel seu comportamenten la guerra dels dos Peres. Apesar de les grans victòries militars ipolítiques que havia aconseguit a favorde Catalunya, el rei Pere, enganyati instigat pel rei de Navarra i Enric deTrastamara, li firmà la sentència demort, i la pèrdua de tots els seus bénsmaterials i honorífics. Comprovadamés tard l'equivocació i la mala fe deisdenunciants, es restituïren a la famíliatots els béns. : ,A Girona es comença a construir elcampanar gòtic de l'església de SantFeliu, que s'inaugurà l'any 1406.Any 1375,— El rei confirma la propietatdel Castell de Llagostera, Lloreti Tossa a GASTO DE MONTCADA,4@fíyor de Vilobí, i quint de Llagostera,casat amb Elionor de Cervelló;ei nomenà també PRIIMER BARÓ DELLAGOSTERA. Però en ésser Lloreti Tossa feu eclesiàstic del monestirde Ripoll, donà motiu a greus I llargsplets entre els monjos i els barons deLlagostera, fins l'extrem que el rei féuempresonar l'abat I va segrestar elmonestir una temporada.A Girona es continua amb les obres,d'ampliació de la catedral.Cassà de la Selva ja havia aconseguitdel rei Pere Itl el nomenament decarrer i membre de la ciutat de Girona,'per escapar així de les pressions i impostosdels drets senyorials.Al Monestir de Montserrat per primeravegada es crea el Cor de l'Escolaniaque avui dia continua amb remarcatèxit.El notari de Llagostera és ArnauFlota.Any 1390.— Els pagesos, a causadels abusos dels senyors, es revolten, jaque els havien augmentat excessivamentels arrendaments i contribucions.Reclamant els drets de reuniódels REMENCES, autoritzats i reconegutspel rei Jaume I l'any 1250, surtenal carrer armats, cremem les escrip-1tures, capbreus i censos, i també idestnjeixen les collites dels camps. IAmb aquests aldanjlls destrueixenel castell de Cassà de la Selva, que feia jpoc havia estat recuperat per Gasto |de Montcada, ajudat pels nobles deGirona I en contra dels veguers de lamateixa ciutat.El castell de Llagostera estava defensatper en Joan Bernat de Crui'ltesjcasat amb Elionor de Montcada, fillade Roger de Flor i també hagué de ren-dír-sealsremences-Any 1391.— L'efervescència revolucionàriaes complica i la noblesa aconsegueixdesviar el descontentament capals jueus; destrueixen llurs calls de Giirona, Lleida i Perpinyà, ocasionant |moltes víctimes. Els jueus havien vingutde la Gàl.lia narbonesa i ja entemps dels visigots foren perseguits algunesvegades per raons religioses itambé polítiques. Els jueus eren gentmolt culte, activa i adinerada i al mateixtemps poc respectada, a qui carregavenmolts d'impostos. Solament elsde Girona capital pagaven al rei directament,independent d'altres impostos,la quantitat de 13.300 sous d'Oranuals.Any 1398.— El rei Joan I el caçador,fill de Pere Itl, perdona els revoltatsde Cassà de la Selva que destruiranel castell. Aquest rei va morird'accident en una cacera i el va succeirel seu germà Martí l'Humà.A la catedral de Girona en Pere Fàbr^acol.loca el primer rellotge mecànic.Els Vidal de Llagostera compren alprior religiós de la casa de Santa Annade Barcelona, de l'ordre del Sepulcredel Senyor de Jerusalem, el mas deCan Vidal de Ltobatera.La família Guardiola de Sant Feliu,per rescatar el seu fill Bernat paga alspirates berberics 730 florins aragonesos,que eren 365 lliures barceloneses.Any 1404.— El baró de Llagostera,Roger de Montcada, governador deMallorca i amo de totes les baronies dela Selva, que comptaven amb més demil focs, les havia comprades alshereus de la família Cabrera.Aquest any van haver-hi molts deterratrèmols i morí molta gent, s'enfonsarenmoltes cases de la comarca ila Torre Gironella de Girona.Al DOMER principal de Llagosterali deien ANTON DE FABRICA,per la qual cosa se suposa que construíl'església actual a la part gòtica, isobre l'antiga romànica.Però fassana i campanar es vanconstruir el 1730 d'estil barroc. L'altarmajor el 1778 i la porta el 1789.En aquest segle XV es construïrenmoltes esglésies d'estil gòtic,però les cases es feien senzilles, sensecap categoria.Emili Soler i Vicens,;collaborador dd Centred'L·ivestígaciíms LACUSTXKÏA

tf^a'S^^^^gfe

26- BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAEn els viatges que soli'em fera Palafrugell,gairebé sempre ens venia a saludaren Josep Recolons. Un dia es lamentavadels seus fills, perquè no treballavengaire. De cop i volta, en Vallsli va suggerir; "Mira Josep, abans elsteus fills no t'hagin assolit a tu enaquest sentit, en tenen per temps, jerrecordes de quan anares a la vaga demanantl'establiment de les 48 hores, iel teu pare' et venia al darrera preantteque sols desitjava que en treballessisla meitat?"Quan anàvem a berenarà la tavernade cal Oliva de Vidreres, s'hi formavaun dels espectacles més interessants,emocionants i captivadors, ja quemolts tapers del poble vei' feien mansi mànegues per no deixar-se'ls perdre.Molt sovint s'hi podien comptar mésde vint individus ansiosos de poder escoltari dir-hi alguna cosa d'interès. Enaquells debats amicals que s'hi projectarenamb tanta passió, si realments'hagués hagut d'elgir un campió deles tertúlies, indiscutiblement que eltrofeu se l'hagués endut en Valls, perquèera el més hàbil en el camp de ladisputa i sabia improvisar amb rapidesai coherència llurs discussions. Per això,jo a vegades li deia: "Per què no us decanteuper la política?"Ell em contestava: "la política ladetesto; però si hagués estudiat per acapellà, araja seria Bisbe!". En aquestabanda de les creences religioses, abansde la guerra civil, un sacerdot amicseu li va demanar: "vós que sou tanbona persona, per què no aneu a missade tant en tant?I ell li va respondre: "no hi vaig perquèmolts dels qui hi van m'hi sobren ".El capellà va quedar parat, va somriureuna mica, però va parar en sec de fermés preguntes.Fa més de cinquanta anys, al bar decan Casimir Sais, en Valls i uns quantsjoves hi tenien una disputa molt acaloradai els crits feien acte de presència.De cop i volta, en Valls s'atxecà is'acostà on hi havia aquells xavals presumits.Llavors es posà les dues mansplanes sobre les pestanyes, igual comes fa quan hom vol divisar algun vaixellque passa prop de l'horitzó en mar, iels va dir: "sento molts de crits, peròés cert que no sé distingir ningú ".Queden encara moltes facècies, acuditsi anècdotes per ser contades d'unhome que fou tan peculiar i curiós.Però, l'espai per escriure al Butlletí'deLlagostera és limitat, raó de pes perdeixar dilucidar-les en una altra ocasió!Josep Vila i Soteres;|jw•4m %.,Quan era petita i anava a jugar amb'la meva germana i germà, era i és piaçahistòrica, bufona, graciosa, airejada,quieta, ben guardada del trànsit rodat..Margot, et diré el que amb el transcursdel temps he vist i m'han contatDe mentida cap, la veritat tota; tambéhaig de dir-te que m'ha ajudat un amicde quan era joveneta, enjoguessada iriallera.Els carrers que porten directamenta ta plaça del Castell són: Sant Pere,del Fred, Olivereta i de la Processó, iuna escala de graons amples que surtde la plaça Dalt (de la Llibertat). Elscarrers del Fred, Olivareta i Processóho feien ans mitjançant un carrer desaparegut;avui ho fan per una escalinataarramblada a la muralla i un torricó. Elcarrer desaparegut era gairebé intransitable.A la primavera hi creixia l'herba.Els veihs i cases properes hi engegavenles oques i pollets, més ben dit, erame's un prat que un carrer.Les cases més properes a la plaçaeren a cal "Xarino", a can "Cisterna",a can "Gil" i a can "Soò",Quan teníem set, el meu germà donavaunes quantes voltes al volantd'una pública bomba que hi havia propde cal "Xarino" que donava a l'estiuaigua fresca, i templada a l'hivern, deguta la gran fondària que tenia el pou.La bomba llui'a una bonica placa depedra polida marcant l'any 1B66, datade la seva entrada al sevei dels veins.-ílOíl;En un torricó agafat a la murallahi havia la presó de baix i de dalt; la debaix molt fosca i poc ventilada. Sobred'ella i en e! mateix torricó, hi havia lade dalt, seca i airejada, amb un petitfinestral reixat. Poques vegades s'utilitzaven,en tot cas eren poques hores odies en espera del permís del trasllatdels estadants.La "Geografia General de Girona">en les seves planes fa referència a l'any922 {plana 115}, i diu que "Locustaria"fou comprat l'li d'agost de l'any922, per la comtessa viuda de Garindesa Em, fills de Bereudes. La residènciasenyoria! de la Baronia era el Castellde Llagostera, i la del Procurador Generalde la Baronia va ésser construi'daa principis del segle XVI aixecant-sel'edifici i capella coneguda per la Torreo Torre Alberti, agafant aquest nomperquè en aquella època era el nom delProcurador General de la Baronia.Ostentaven el títol de Baró del Castellde Llagostera en el segle XVI els deRocaberti i de Pruneda; en l'últim segleel duc de Medinaceli.Un altre dia t'ampliaré més aquesttema.El 1863 la casa Medinaceli va vendreen pública subhasta el Castell deLlagostera, essent adjudicat a veins deLlagostera, que el compra_ren per a casaCapitular. Es feren moltes obres dereforma.En una pedra de la façana hi ha unsemblemes de nobles.

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 27A la plaça hi està emplaçat el templeparroquial, església de Sant FeliuNeri, d'estil barroc la seva façana ialtar major, i gòtic les seves naus.En l'altar major un 10 de maig vaigfer-hi la Primera Comunió, sàpiguesque abans es celebrava a l'església, sotala llum divina que escalfava l'ànima il'esperit. Avui això és secundari, ja quela celebració principal és dintre un hotelque porta marcades 4 ó 5 estrelles,on es calenta i omple el cos i estómacamb saborosos "suquets", bon beure iescollit tabac.Conformació, el món i les personeshan canviat.El seu cloquer és fantàstic lluint lestimbrades campanes; al seu costat, sobrela mateixa església, hi ha torretaque anomenaven "campanar de lesbruixes", quan de veritat no és mésque un acabament d'edifici i allotjanrientd'ocells i basties nocturnes.Al davant del tempre de l'esglésiahi ha l'antiga residència senyoria! de laBaronia del Castell, adquirida per unsllagosterencs per a Casa Capitular. Alsbaixos, fins uns anys entrat ei segle actual,hi havia les Escoles Nacionals,grau Superior i grau Elemental.El pis estava destinat a un departamentde l'agutzil i un altre a Secretaria,i la resta, una gran sala pública ones celebraven els plens de les sessionsde l'Ajuntament,Difícil dir el que passava. Al Consistorilluites entre els consellers popularsi els consellers del cacic, Sr. JaumeRoure i Prats.El col·legis ocupats quasi sempreper Srs. mestres interins. El mestre Sr.Ribera va ésser dels que féu sobresortirbons alumnes; els altres, per ésser.interins, no podien demostrar les sevesbones aptituds.En el col.legi, grau superior, hi haviauna espècie d'esgraons on s'asseienels alumnes; taules, pupitres molt-pocs.També a un costat hi havia unes lleixetesamb bastants pedres diferents. Durantuns anys les escoles tingueren ungimnàs col.locat al petit pati; era petit•però demostrava que el mestre Sr. Riberacuidava també de la salut delsalumnes; hi havia unes anelles, unesparal.leles, un trapeci, una escala defusta, una altra de corda i una cordanuosa i poca cosa més; haig de dir-teMargot, que jo hi badava i m'hi encantavades de l'altra banda de la reixa deferro al costat de les escales, era perveure uns jovenets que saltaven d'unaparell a l'altre amb gran facilitat. Jom'hi aturava i sentia dintre meu la recançade no poder ser un d'ells.A la dreta del cloquer hi havia unlopal destinat a Jutjat Municipal i aMuseu Local. Aquest el fundà el geòlegi remarcable pintor Mossèn JosepGelabert, i té anècdotes curioses. A lacaiguda del cacic de la vila Sr. JaumeRoura Prats, quan el seu fill Francescera el Jutge, els mobles de la sala portarenlitigi per pretenir les dues partspolítiques que eren seus.Una altra vegada feren comparèixera la sala del jutjat, un porc de colornegre com a cos del delicte per no reunirel pacte que tenien de pesar 100carnisseres que el senyor rebedor noels hi veia. Els dos litigiants eren unpropietari i un masover una mica testaruts.El comerç que degollà el porcnegre, que va ésser dipositat a dispesaen una casa particular, va trobar tot elfetge "pedregat". Et porc negre demostràque tenia més sentits que els dròpolstestaruts.Part de la guerra del 36 va ésser dipòsitdel racionament de la vila. Enenderrocar-lo, al subsòl hi trobaren residushumans i alguna imatge religiosael que fa pensar que en temps pretèritsva ésser cementiri parroquial.Ara que paríem d'aquest local delvell jutjat, tant se val que t'escrigui elque em comtà un familiar d'una donaen flor, allargat per un amic íntim del'home que l'estimava. Llegeix un resumdel que m'han confessat;"Es diu que el lloc on ella s'asseias'hi sentia una flaire de rosa de "centfulles". Em diu que un hivern, quemolt bé recorda, de l'any 1918 en undels finestrals reixat de l'antic jutjatmunicipal hi havia una flor; era unadona tendra i calladament ens estimàvem,era molt agraciada, entre els seusgalons portava uns ulls blaus que parlaveni uns rojos llavis que cridaven unsaltres llavis. N'era dona coneguda iamiga i tractada; havíem menjat juntsamb família, passejat sols, escoltat missesi oficis en diferents esglésies i llocssagrats. Algunes vegades, no buscades,havíem trepitjat boscúries espesses ifosques, sense camí ni corriol, que cridenla llibertat i temtacions carnals.Nosaltres dos no érem res més que unhome i una dona que si sentíem el critde la natura, callàvem i frenàvem latemptació, guardant per a un nou demàdisfrutar del plaer considerat supremi únic "."El temps corria, volava, seguint caminscorbats i indeterminats. L'amorfamiliar la portava sovint al costat dela seva mare, també freqüentment veniaa Llagostera al costat de la tia ioncle, aquest, Secretari del Jutjat Municipalde la vila. Les cartes i trobadeseren les nostres glòries i felicitats. Passensetmanes i setmanes silencioses, eltemps sembla adormit... Ella es maridà...Un dia l'atzar em deturà al carrerde la Constància de la vila; amb tosuau i resignat i els ulls baixos em diuperquè no havia contestat la seva últimacarta. Llavors jo descloc la boca iamb paraules benèvoles i manyaguesdic una veritat, que jo no he quedatmai de contestar una carta i menysho faria que vingués de tu, que per mieres perla principal, volguda i estimadacom una imatge sagrada,.. Silenci i foscordintre nostre per la sorpresa... llargmutisme... Els seus ulls perden llum i'lluentor... dintre el seu cap hi passentribulacions difícils de destriar; les nostresmans que tremolen s'agafen; a lesnostres incolores galtes s'hi agafa unpenós llarg i últim petó. La besada deixàun riell de suc llagrimal... els dosploràvem... a pocs dies es posà malalta...lluità amb la mort... Fi... La mortguanyà. Ella se'n va anar a un lloc mésenllà... La Glòria".Saber la no arribada de la seva últimacarta la matà.Una criminal retenció d'una cartamatà una dona flor i desgavellà un home.Margot, em queden per dir-te unescoses que no es poden escriure, són perillosesper a un demà desconegut, t'hodiré a cau d'orella a la primera ocasió.Per a uns homes la dona és instrumentde plaer. Grossa equivocació,perquè les dones són com un mirallon molts homes s'hi miràllen peraprendre a ésser més homes i més volguts.El sacrifici que fa una dona performar una llar familiar no té parellani preu.Jo, amb orgull dic i demostro quesóc femella i no dona feminista. Jo,com instrument que sóc de la procrea-

28 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAE^lH^iVg«ifiiHai^^J)^ar:ga^M^Maíl;Mg!«!ri}^ció necessito l'home i em plau i agrada,el tinc com amic i company portadord'un plaer agradós, però mai seré unescarràs ni instrument per a un vicique corca la societat i el món sencer.Les pessetes omplen les butxaques il'estómac, fan créixer la veritat, peròno omplen amb veritat cap amor.Alguns homes i dones pensen queles pessetes porten amor. El que portenés un desvari que emtrut la consciènciade l'home i de la dona. Hem depensar que quan un fals amor entra perla porta de la casa, tot el bo que hi hadintre la casa surt per la finestra, i unaltre dia tot són ploralles que solamentpoc amagar l'espès i negre fum de la indiferència.Les dones estimem i desitgemque comprenguin que som fillesde la natura, que ens té assenyalat elnostre quefer que és impossible de violar.L'altre costat de l'Església era tancatper una paret on hi havia una portade fusta, l'anomenaven "el pati delcampaner", hi havia dintre una escala:de pedra que portava al cloquer i alJlqc on eren les campanes. Fa pocs,anys, en temps plujós, una paret minvà,apareixen restes humanes, testimonii realitat d'un cementiri parroquial,tal vegada germà del de l'altre costatde l'Església.Tu, plaça del Castell (últims de julioldel 1936), vas veure trepitjar i profanarl'Església per uns homes colèricsforasters que encoratjaven a altres dela vila, Desferen altars, el gran i majestuósorgue, l'armònium, capolaren elric i vell altar major, no deixaren resper verd. Les tombes subterrànies protegidesper grosses i pesants lloses depedra foren obertes i profanades. Lesrestes humanes les tiraren al sot empedratde l'Església sense mirament nirespecte de cap classe, deixant-los al'abandonament I descobert llargs dies.Els esglaons d'entrada a l'església elsconvertiren amb pujant per fàcil entradade carruatges, camions i automòbils.Va ésser per un temps lloc de dipòsitdel racionament de la Vila. Vaésser Moc de mals trastos i fins l'últimmoment, dipòsit de camions i autos.requisats que no havien de menester.Et dia 25 de Juliol a la tarda, diada deSant Jaume, encara anaven traginantamb camions residus que hi havia al'e^lésia fent mofa pel camí', de lareligió amb vestimenta dels sacerdots.La crema va ésser en un camp propera la vila, entre la línia del ferrocarrilde Sant Feliu a Girona, la carreterade Tossa, conegut pel camp Pelegrí' dela casa Arxer.Il·lusions i treball d'uns segles, totfum i cendra. És una obra més de l'home.' '"í'yc-o'i^."-:í"!sr;!-n i psf-* * *El 23 de febrer del 1911 s'agrupà altoc i so de la campana, a la plaça delCastell de Llagostera, el Sometent armatde Llagostera, acompanyat de laseva pròpia, rica i majestuosa bandera,regalada per subscripció popular, queva ésser beneïda el 9 d'octubre del1910, essent-ne padn' el senyor MartíMontaner Coris, i padrina la noble ivirtuosa dama Na Maria Ferrer de Casanovas;aquest acte es celebrà per expressarsentit condol per la irreparablemort de la bondadosa padrina.Ara, comptant amb el teu permís,donaré un petit pas dintre el llarg camíque ha recorregut el Sometent de Catalunya,El Sometent veritable és fill de parescatalans. Una gent no catalana intentarentransplantar-io a altres terres,inclús al Marroc, Fracassaren, hi faltavael seny i sang catalana, •,! ., jrr^jEl Sometent era un cos armat popular(durant temps) per serseguir els lladresi criminals i en defensa pròpia. Esconvocava al so de la campana o corn.Era vinculat en els Usatjes o recopilacionsde les Lleis de Catalunya. La primerallei es deu al Comte Berengueramb la divisa de "Pau i Treva",Foren temps excel·lents i privilegiatsmentre governaren Jaume I elConqueridor, Alfons U, Jaume If, Perelli, Ferran 1, que l'anomenà SometentSacramental, Carles V, i Felip II.El rei Felip V l'abolí totalment.Quan a principis del segle XIX lesTropes Napoleòniques envaeixen Catalunya,el poble s'aixecà al crit de"via fora Sometent".Clergues, seglars, tots sota la mateixabandera prenen les armes, lluitenaferrissadament, és a la batalla delBruccon quan són vençudes per primeravegada les tropes franceses des de lainvasió.Anys després, en acabar-se la primeraguerra civil del General Diego de losRíos, el reconstitueix en noves bases ies consigna la divisa "Pau, pau i semprepau".El 1873, en constituir-se la República,el Govern el dissol però es veu obligata restaurar-lo el 1875.L'any 1923, després del cop d'estat,el General Primo de Rivera publicà undecret instituint-lo a totes les provínciesespanyoles, i a les ciutats del Marroc,però en venir la República el 1931dissolgué els Sometents creats per laDictadura, Avui no queda ni record delque fou "Institut de Sometents Armatsde Catalunya".» « «Ara que t'he parlat curts momentsdel Sometent em ve a la memòrial'ocorregut un dia lluny passat, quanera tendra. En un acte de tancamentde curs escolar, dos jovenets, alumnesdel Col.legi, armats amb un trabuc iuna escopeta, brusa blava i barretinavermella, recitaven un diàleg representantdos homes del pur i popular Sometent,començava així: "SI la pàtriaCatalana perillava, la bandera ondejavaal so de la campana i sorollar delcorn, cridant lo Sometent que fariaton cor noble per aixecar el poble iportar-Jo a guerrejar... Què faria.., devergonya em moriria si a la lluita nohi pogués anar...". El diàleg s'enfebraen llargs tons patriòtics.La concurrència s'aixeca, pica fort imolta estona. Unes dones s'eixuguen

BUTLLETÍ OE LLAGOSTERA - 29els ulls... jo també plorava... Encaraque, nena em sentia dona catalana perlluitar.* # *Perdona'm Margot, sí et sóc pesadaen parlar-te tanta estona de la plaçadel Castell, el meu pensar no puc deixar-loen un cantó del meu cervell.Són recordances tradicionals d'un ahir.La Diada del Dijous Sant, aproximadamenta les quatre de la tarda, a!a plaça s'hi reunien una vintena dejovenets amb un garrot al braç esperantl'obertura del cancell de l'església.Obert aquest, asseguts a terra amb el"gaiato", fèiem rodona, i a un. senyalque donava Mossèn Pere Fàbregas, començavena gorrotejar fortament elterra. Durava de 3 _a 5 minuts. El nomd'això era "anar a matar jueus".Et contaré un costum del Dijous iDivendres Sant de començament desegle, Quan les campanes eren lligades,una petita colla de quatre nois sortiende la plaça del castell amb un aparellque s'anomenava "tenebres" i donavaun so enfustat que avisava que un actereligiós anava a celebrar-se. Era unaparell rectangular de fusta forta ambun joc d'anelles de ferro que tustavenla fusta. Brasejant-lo fortament donavael so enfustat. El recorregut era: PlaçaDalt, Carrers Processó i OMvareta, Pla-*ça del Mercat i voltants."Les campanes callaven, les tenebressonaven".* » *Margot, no vull robar-te més temps,abuso de la teva bondat, o tal vegadaet canso i això em porta a posar puntfinal, per avui, al que dintre seu portala plaça del Castell de Llagostera.Una bondadora i veritable despedida..; ^^^/: VBona nit. • ' . ••• ' '"• •* • * í' ZUn adéu a tu plaça del Castell deLlagostera.Adéu a les meves il.lusjons i somnisde nena i gran. Adéu a tu plaça mevaque guardes moments del meu primeramor. Adéu plaça estimada. Adéu.Mentre em mori pensaré en tu i enl'adéu d'avui i afegiré: Adéu per sempre,per sempre adéu.--••:••' • Rosai-n í,y. t-hi-ïfí·í^riiï^S'M'ï Sí if;:i.i?! I ,ivít>N:ür!"Sr- n-^iv-'^Apenes hagueren tocat l'últimacampanada al rellotge del Castell, elmestre va consultar el seu, un rellotgegros de plata, amb dues tapes lluentsamb flors i ocells a tot el seu voltant.«Basta«! va cridar donant un copde regle sobre la taula, com afermantl'ordre.La classe s'havia acabat aquellmatí assolellat de Juny de 1908, solamentfaltava resar les paraules deconsuetud bo i agenollats als bancs,seriosos encara que nerviosos persortir al defora el més aviat possible.Aquell dia, com que ens vàremapressar més del compte i algun companyva començar a moure la portaabans de sentir-se les paraules derigor del senyor mestre... «Puedensalir con orden», el professor ens o-bligà a repetir el rés a cor.«Os damos gracias Senor por losbeneficiós que aprendemos en ia escuelaque nos slrv^n para nuestrobien espiritual i temporal. Amén».Sortirem atropelladament a la plaçadei Castell; enfocàvem tot seguitl'empedrat carrer de Rera-mur trobant-nostot seguit costa avall per labaixada de Caldes cap al Prat de laTorre, camps a través, a galop, arfibels braços estirats com ocells volantcap a i'ansiada llibertat.Teníem una hora per endavant,d'onze a dotze, i calia aprofitar-la aimàxim, per això els quatre estàvemd'acord d'anar a nedar a la riera delpont de ferro, a la gorga dels tresarbres, prou coneguda per tots. El diacalurós hi convidava i travessàvemcamps i feixes, sense miraments, ambel fi d'arribar com més aviat millor ala gorga.Per això ens vàrem trovar ambquè, després de travessar un camp debtat,quines espigues ufanoses eren a lanostra alçada, una veu d'alarma ensaturà en sec.'Ep! On aneu tan cremats,que no teniu aturador!.sembla^ ü .i'n-e--ïiííïEïi$,.-Ens quedàrem sobtats, vermells iconfosos. En Brunet, que era el mésgran dot de la colla, s'escusà amb quècom que feia molta calor, volíem tirarnosa l'aigua.-Però, que no hi tia per venturacorriols, camins, marges i voreres decamp? heu d'anar camps a fravés /atropellar-ho tot?... Això no són maneres...Això us ensenyen a estudi?'És que teníem pressa i no sabiemel camí. ens excusàrem. .,..trepit­-Heu de tenir més cura i nojar les viandes del camp.De totes maneres moderàrem l'arrencadai arribàrem a l'aigua, suats inerviosos, però ens despullàrem i«zast«l ens hi tiràrem com granotessense gaires miraments. L'aigua eraclara i tèbia que no tardàrem en embrutlr-lanedant, tirant-nos-la a grapatsi fent mil capbussons i corregudes.I al cap d'una estona...'Hem de vestir-nos- digué un queja havia sentit tocar tres quarts dedotze.Vàrem sortir tots i ens vestíremdepressa, però pel camí de retorn:Oh, sorpresa agradable! un camp demelons i xíndries «vingué» a trobarnoscom per encant. Què havíem defer?; no podíem pas despreciar aquellafesta. En Ramon de Can Quarantaportava un ganivetot, començà a trencarel meló més gros, el més groc i ftairós,però nosaltres, no podíem esperari no teníem ganivet, començàrema trencar-ne un altre, i un començàa trencar unaxíndría. Com quela fruita no es queixava, ni ens renyavaningú, aviat la sang de tes xíndries i eli suc dels melons ens vessava per iacara i per la pitrera i tot.La destrossa va ésser terrible, a-cabàrem quan el ventre nostre non'admetia més.En arribar a casa resjsagveri amb poca gana, en vaig veureobligat d'empassar-me el plat d'escufdellade costum per despistar.L'endemà ni cal dir-ho, vàrem r«-ipetir l'atreviment o intentàrem el ma-

30 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA •teix. Ens ficàrem a l'aigua, jugàrem adesdir, feliços però en sortir-ne enspassà el pitjor... la roba havia desaparegut.Jo vaig donar l'alarma. L'Enricde cal Ferrer també. Vàrem sortir totsi ens dedicàrem amb afany a buscarla.El canyer estava intacte, però delsquatre pilons de roba no se'n veia niresquícia. Tai vegada, en fel xombovef, correguérem cap aquell indretsense adonar-nos de què anàvemnus, completament despullats. En arribaral marge de la riera seca ens vasortir, alarmada, una dona que segavaherba amb una falç.-Fills del dimoni...! desvergonyits!...heretges!... Com us atreviu asortir nus de la riera?..., i a venir atrevitsaquí a davant d'una dona...-És que...- intentà esplicar enBrunet.-Res... no teniu modals ni vergonya...i com que la trepa de vailets conills,seguien avançant, la dona s'enfurismavade valent.-Què, encara teniu la barra d'avançar...però jo us juro que, si feu un pasmés us tallo la titoleta, descarats!I mentre cridava així, la dona logràaturar-nos amenaçant-nos amb lafalç lluenta enlaire, a punt de compliri'amenaça.-És que ens han agafat la robamentre nadàvem, i ara la busquemper si està amagada per aquí.-Ah, Això ia és una altra cosa.Reculàrem buscant entre unesmòdegues del bosc, però nó podíemsortir lluny anant «conillets». Ens quedavaei recurs d'agafar unes canyes...però, ...què?Per sort, al final trovàrem entrebrucs una gran pilota amb ia roba detots quatre. Ens vestírem tot seguitquedant amb el dubte de si aquelladona de la falç ens havia conegut, jaque, amb les seves amenaces haviadit que ens denunciaria a casa nostra.Però en Vall-llosera digué.-Com voleu que ens descobreixi siestàvem despullats!...-És cert... no ens podia conèixer...No va succeir res greu, però enarribar a casa meva, naturalment, recelós,desconfiat, ja que les notíciesen el poble i en fets semblants, correncom un reguer de pólvora... vaig veureel meu pare que s'entretenia amb lacorretja, mentre la mare posava elsplats a taula.Vaig contar-ne tres, (amb el meugermà havíem d'ésser quatre). Aixòem feia desconfiar..., però no, la mareservia el quart plat. Quant a la corretjaes veu que hi feia un forat més, ei paredeia que s'aflaquia degut a les ràbiesque li fèiem passar nosaltres.L'amenaça quedà resumida així.-Mira -em va dir mentre m'ensenyavata corretja en front de ia mevacara- M'he assabentat que uns bordegassosvan a nedar a la gorga delstres arbres de can Galceran, quansàpida que t'ajuntes amb ells, et juroque el teu cul veurà la meva cara, hotens entès?~Sí pare... -i ens asseguérem àtaula com si res hagués ocorregut.Josep Cal vetEL LLARG CAMÍ D'UNA VIDAEl dia en què varen néixeren la seva llar el goig va créixeri els pares illusionatsestavenamb el fill encantats.Pels carrers de la vostra vila \de nens visqueren amb alegria,jugant amb jocs divertits /^J^que els feien ésser eixerits.De jovenets quan anaven aa la seva parella volien conq.i mentre la sardana tocava',mig d'amagat, de la mà laMolts de vostès es casamr,quin dia tan joiós i fel/çPotser tingueren algun'que ara els guardajfe'l perillA persones grdffs van arribari un presentòomaconstruiidel que disfrut^ tots nqsahi ara us h&^úm agraW:Tots némítres volem fer untan petit i lleuger que quasiujypetó ben gros us ofertyfpts els nens que a Llagòsterj^ iidim.TRISTA EXPERIÈNCIAL'ocell s'ha parat a l'arbre,el gat salta, i I Tia ferit.Ara ja l'ocell no canta,amb molts treballs ha fugit.Una nena de la casa ! ,„,;,.,que tot aixa ha ben vist , '"1'''..~.'.ho ha contat a sa marei sa mare li ha dit:En aquest món filla mevahi ha molts casos aixíque un animal menja l'altre,el gran ataCa el petit.Això passa també als homes,l'interès els fa mesquins...És una llei de la selvaque ens arriba fins aquí.Josep Calvet-/Montserrat AlbertíCollegiNtra. Sra, del Carme8.^ nivell - 13 anys

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 31Poques vegades un escrit divagatoriamb l'evident intenció de suggerirquelcom més, liavia aixecat tanta expectativa,més o menys seriosa, coml'article de l'anterior Butlletí «Sobrematriomonis i altres neures, o històriesde casats, solters i separats». Sovint,els petits lletraferits de poble,escrivim amb plena consciència dequè no tenim gaires més lectors queels dits d'una ma. Per això, m'ha sorprèsque una bona quantitat de benevolentsllegidors s'hagin interessatper aquell intent d'assaig sobre lesrelacions de la parella i la família, és adir, sobre la convivència i la comunicació,màximes expressions de lacondició humana.Curiosament, no ha estat solamentgent jove qui ha preguntat per l'interrogantfinal, sinó que respectablespersones casades i emmainadades,m'han fet arribar llur interès per conèixerla possible alternativa. Tot plegatconfirma que hi ha molta preocupacióal voltant de la crisi existenten e) món de les relacions que conformenla naturalesa humana, sigui ensituació de casats, amistançats o celibats.Confeso que la responsabilitat emté atemorit, però em sento estimulatper tot el que, d'una manera o altra,pugui significar una renovació permanent.Malgrat tot, com puc carregarmeamb quatre paraules milersd'anys de tradicions i costums, ques'han anat succeint generació rerageneració?. Senzillament, perquè caltrobar el propi sentit de la vida.Al contrari d'altra gent, una de lespoques conclusions fonamentals aquè he arribat és que, davant l'evolucióde les coses, sabent el que no esvol, pot començar-se a saber el que esvol. És un gran repte plantejar un nousistema de relació quan, amb tantssegles d'humanitat, no s'han pogutarranjar aspectes tan primaris comels designis que fa 200 anys reclamavala darrera revolució per excel.lència«Ufcierfé, egalité, fratertiné».Ningú pot afirmar que això s'hagiaconseguit, i només cal recordar Sud-Àfrica, Orient Mig, Amèrica Llatina,etc.L'3voríamení, un assassinat?La renovació del sentit de la moralque els darrers anys ha experimentataquest país, és tan àmplia com irreversible.Amb tot, encara hi ha moltggent que creu que l'avortament és unassassinat, però n'hi ha més que hoveiem com una necessitat, i la majoriaestem d'acord en què el més importantés la prevenció, i no haver d'arribara una situació que mai és desitjadaper la dona. El matrimoni ha deixatde ser una exclusiva eclesiàstica,per fer-se civil, i tothom coneix la possibilitatde dir prou legalment i tornarreemprendre de nou l'aventura de laconvivència. Ara, nombroses parellesjoves estan convivint sense necessitatde contractes ni iustificacions. Normalment,si venen els fills, s'aprofitaper «regularitzar» una situació que, deno haverhi la pressió familiar no tindriaper què.Precisament, els fills són un delspunts clau cara al canvi radical quehauria de tenir la nova relació de parella/família. Podem agafar dosexemples clars. Alguns matrimonis,amb la venia de déu nostre senyor imoltes vegades de la ignorància, hansembrat la terra de fills, que per normahan hagut de créixer enmig de lamisèria i les dificultats. Altres, amb elsmitjans necessaris i probablementamb més amor per donar, no hanpogut veure fructificar la seva convivència.Fent un incís, ara s'està avençantmolt en aquest sentit, però emsembla que és una altra història.En aquesta nova societat que encerta manera propugno, ei «poder»dels pares sobre els fills, hauria dedisminuir considerablement, la qualcosa no vol dir que estiguem parlantd'una deshumanització tipus «El mónfeliç» d'Aldous Huxiey. Ben al contrari,es tracta de repartir més t'estimació,de tenir menys fills i compartirmés l'amor..m.Potser no em correspon afirmarho,però entenc que una dona no potsacrificar la meitat de la seva vida enla reproducció i manutenció de la sevadescendència. Recalco la «dona»,perquè mai un pare sofereix en el seucos els nou mesos de gestació i lallarga recuperació.Descartant el matrimoni tradicional,convençut de què la parella nodeixa de ser una altra «fórmula matrimonial»,insisteixo en què la soletat noem fa cap gràcia. Precisament és lapor a la soletat el que fa que moltagent s'aparelli sense estar-ne gaireconvençuda. Fa un temps es deia queera per a tota la vida. Ara, al menys espot canviar, però em sembla insuficient.La por a la soletat és més forta a lavellesa i aquí si que caldria un canviradical. He viscut d'aprop el que representatenir cura de persones grans.He vist com cuidar a bon morir, gairebérepresenta un enterrament envida. Però això és un altre tema, Itenim una resposta pendent. El reptesegueix en peu.

32 - BUTLLETÍ DE LLAGOSTERALa U.E. Llagostera va començaramb mal peu els partits de pretemporada,amb uns resultats que donavena entendre que l'equip de Josep Monells(nou entrenador de la U.E.) noestava al nivell desitjat.Malgrat tot, de la nit al dia el Llagosteracanvià d'imatge i d'ésser unequip de mitja altura passà a ésseraquell equip ràpid i tècnic en el joc iamb una gran forma física.En els 5 partits disputats ha assolit2 victòries, 2 empats i 1 derrota.Aquests són els resultats:SALT 0 LLAGOSTERA 2LLAGOSTERA 4 BORRASSÀ 0RIPOLL I LLAGOSTERA ILLAGOSTERA I ANGLÈS IPALAFRUGELL 2 LLAGOSTERA IMalgrat que les accions d'un esportistapuguin ser excepcionals,sempre són completament naturals.Les necessitats d'aliment d'un esportista,actualment són diferents a lesd'una persona sedentària només entermes de quantitat i equilibri. No hiha cap diferència, per exemple, ambun llenyataire o qualsevol altra feinaque exigeixi esforç de debò. D'altrabanda l'alimentació té un valor psicològic,i si a un esportista, se li pot fercreure que una dieta màgica crearàen ell capacitats sobrehumanes, hofarà. Pràcticament tot el que mengemi bevem ens pot proporcionar energia.En termes de quantitat, l'esportista,quan ha de fer grans esforços,ha de menjar aliments que li agradin ique no carreguin l'estómac. La quantitatdependrà en cada moment de lesseves necessitats totals d'energia,compostes de les necessitats «vegetatives»(allò que es necessita permantenir-se viu), les necessitats «humanes»(per a totes les seves activitatsesportives), i les necessitats«esportives» (entrenament i competició).I com a qualsevol altra persona,la bàscula li dirà si està menjant laquantitat correcta.Necessitats d'energia ;-•-'•••.mn\'l i-r- • oi'-'^Jíi?A l'esquema es veu que els esportistes,en general, tenen unes necessitatsd'energia més grans que els queno ho són. Això només és cert per alsque són sotmesos a un programad'entrenament pesat i exigent. Lesnecessitats es redueixen dràsticamentquan l'esport, es fa ocasionalmenti amb un entrenament mínim..,-1 Síívg-ANO ESPORTISTES. Necessitats alimentàries. Kcal. (calor)ï!í5v>fT-.ííV::. r^ ••-•Jubilats;ítT>•••"•f-''r.2.3Ò0Treballadors sedent. , _ _ ^ ;, ., ;f ·,";Í;,. ; >0; S^4rn£\^$nyé Sòg;;:!'

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA-33-i-vnT aa Í;:-Sé, amb fonamentades raons, queaquestes Metres poden portar mésd'un comentari, més d'una "mala interpretació".En qualsevol cas, en sóc conscient;però no puc deixar passar per alt unsfets que poden acabar amb el futur delja arrelat "Torneig d'estiu de Futboisala".Aquest estiu n'hem celebrat la terceraedició, i el "Torneig" s'ha guanyat,a pols, entrar a formar part delque pot ser la tradició local: Futbolsalacada estiu, i per molts anys!Ara bé, s'ha de prendre consciènciadel que representa aquest, de com s'had'enfocar per fer-lo cada any més grani no per tornar-lo a l'anonimat.Per raons militars, el primer "Torneig"no el vaig poder viure de prop,però a les dues últimes edicions hi heparticipat, com tantes dotzenes d' "improvisatsesportistes d'estiu".No crec errar-me, cercant les raonsque van portar a la nostra pista polisportival'esmentat "Torneig".Primera, i primordial: FER ES­PORT.Segona, i d'agrair: ESPECTACLEPOPULAR.• Tercera, i necessària; PARTICIPA­TIU.Tots aquests arguments: "fer del'esport un espectacle popular i participatiu"no serien res, en aquest cas,si no tinguessin com neix d'unió unsenzill i significatiu mot: AMISTÓS.Quan aquests conceptes desapareixin,enterrarem el nostre benvolgut"Torneig" en el més absurd delsoblids.Crec que comença a quedar clar aquè ve tot això, Vaig al gra, però abansun i ne fs.Al calendari hi havia dos grups, de 6equips, per a la primera volta. Per a lasegona, tipus "play-off", només quedaven6 dels 12 equips inicials. Aquestasegona volta ens donaria 4 semifinalistes.1 d'aquestes semifinals, òbviament,en sortien uns finalistes.Prescindirem de resultats, de noms.Suposem que haurà guanyat el millor,com ha de ser (això ho escric a 24 horesde la final).Els felicito, i punt.Precisament, el que a baix signa, integravaun dels equips que va quedarfora a la primera volta. Per això he començatparlant d'una possible "malainterpretació" i per això, també, vulldeixar ctar que "el nieu parer" és compartitper molts integrants d'equipsque sí han arribat a la segona i terceravolta.La nostra ambició (de l'equip, vulldir) era mínima a nivell de corhpeticióperò, personalment, cadascun dels integrantstenia ben apresos aquells argumentsde què parlàvem fa una estona:ESPORT-POPULAR-PARTICIPA-TIU i AiVllSTÒS. ^ .-f. ..-. ,Feta aquesta puntualitzacíó, reprenemel fil.L'Organització del Torneig ha errat,ha perdut els papers.Ha relliscat, en definitiva.I no vaig a trobar tres peus al gatni a criticar destructivament la feinafeta. He viscut organitzacions, complexes,de molt a prop i sé de les complicacionsi mals de cap com ningú.Però en aquest cas, m'atreveixo aafirmar que el CRITERI seguit perl'organització ha estat ERRAT.El sistema Play-Off (importat, comno? dels EE.UU.) pot donar bonsfruits en les competicions d'alt nivelli on, en joc, hi ha interessos molt mésque esportius.Decididament, en el nostre Torneig,el sistema de l'última edició només potaconseguir, amb el temps, tornar-lo alno res.Els meus arguments, dels quals n'esticconvençudíssim, crec que són evidents;i repeteixo que no tinc cap in-tenció de què, això, pugui portar absurdesinterpretacions.',.Si el Torneig s'ha fet possible, i ha"agafat grau", és gràcies als "improvisatsesportistes d'estiu" que combreguenamb la doctrina de l'AMISTÓSi esperen l'estiu per poder fer un equipi inscriure's a la competició. Saben quees trobaran, com cada any, amb autèntiques"figures" det futbol-sala.Són conscients de què ei seu paper potratllar els paràmetres del ridícul públic,essent "apallissats" pels equipsde més nom.Acceptant totes aquestes perspectives,sortiran a la pista a jugar.ÍMo més.A la fi de l'encontre, cansats, prendranun refresc i se n'aniran al llit."L'esforç ha estat massa"...Però aquests equips, malgrat el ridi'-cut, malgrat la manca de resultats, volenjugar.I el que no pot ser és que, "per dolents",hagin de veure dues terceresparts del Torneig des de la banda.Tot això amb l'agravant de quèaquests equips "de riure", també hanpagat, en concepte d'inscripció, la mateixaquantitat que els altres.Tema delicat, l'econòmic, que demoment evitarem. El riu dels "malsentesos" es desbordaria perillosament.Més endavant...Ara per ara, el tema és l'estrictamentesportiu. I no puc deixar unacrítica en l'aire sense donar possiblessolucions. Seria innoble.El Torneig 84, amb el seu sistemade lliga, se'm presenta com el patró

34 -.'BUTLLETÍ DE LLAGOSTERAa seguir en el futur. Que TOTHOMpugui jugar MOLTS PARTITS.A la fi, òbviament, una final.El sistema actual és un peix que esmenja la cua. Els dolents, per jugarpoc, no s'apunten; equips "bons",es poden comptar amb els dits de mitjamà... el principi de la fi.Tres 0 quatre equips inscrits i untorneig, en minúscules, que no seràmés que la "prova de força" que dues"bandes rivals" esperen per assolir I'"hegemonia del barri".Decididament, el futur del nostreTorneig, en majúscules, no ha d'ésserpas aquest.El fet de què aquest estiu .12 equipshagin desfilat per la Pista, és prou significatiude les ganes de jugar que téla gent.Per al 86, organitzadors, no oblideumotsHORITZONTALS; 1.- Brinc per escurar les dents. 2.-Transpiració. Plaent als sentits. 3.~ (En castellà) Gos, Topadaviolenta. Mil cent cinquanta. 4.— Lletra grega. Riu de Sibèria.5.— (Al revés) Escudella. Planti'grad. 6.— Patriarca de l'antictestament. 7.— Esclafa. Li'quid que circula en les plantes. 8.—Satèl·lit de Saturn. Sense coure. Timbre de la veu o de la música.9.— Nou canvi. 10.— Vehicle de dues rodes. Personatgemitològic fill de Dèdal. 11.— Campió, Ara mateix. Soroll,VERTICALS: 1.- Fa commoure. Nom de lletra. 2.-Treballaamb molt fatic. Interjecció de dolor. Part sòlida del cosanimal. 3,— Reforç en el parament d'una paret. 4.— Antigaciutat de Caldea. Famón conjunt musical actuah Divinitat grega.5.~ St'mbol del coure. Dos-cents. 6,— Vall del Ridaura,Habitacle rudimentari. 7.— Riu d'Itàlia. Article, 8.— Pronomreflexiu. Abrigall de pell en forma de serpent. Camí'. 9.— Afeccionata les monedes í medalles. 10,— Bastó per jugar a billar.De qualitat. Carta principal. 11.— Dona del Sultà. A favor de.tota aquesta gent, tots aquests "improvisatsesportistes d'estiu" que són elsque han fet gran i important el nostreTorneig.^, •0 és el vostre?Si fos així, una altra solució per alfutur:Es contacta amb mitja dotzenad'equips de nivell, d'èlit, i se'ls fa venira COMPETIR. No a jugar.Amb premis, amb àrbitres (no còmics),amb publicitat, amb tot allòque, en definitiva, ha de tenir un torneigd'aquestes caracten'stiques.1 si "l'invent funciona", si es potfabricar un torneig com aquest, el mésgran elogi que pugui trobar serà per avosaltres, com a organitzadors.Ara bé, no crec que això interessimassa a ningú. 0, matltzant, no interessasi ha de comportar la desapariciódel Nostre Torneig, del de la gentque l'ha fet possible.En el fons, em fa fins i tot gràcia,pensar en les cares de la gent que"van d'estrella" i que, en un torneigcom aquell, potser sortirien escaldufatsdavant la sorpresa generalitzada delpúblic.Tenim, o teniu, o tenen, un any persosperar "pros i contres".L'estiu 86, més fort que mai, el nostrefutbito de cada dia.Per a la història queda la terceraedició.Un guanyador, "Llagostera F.S. —Black Gat". Un finalista, "Autònoms19". Un tercer, "Pulimax" i un quartclassificat "Spandau Ballet".Darrera d'ells, vuit equips sense elsquals no hi hauria ni tan sols un guanyador.^, , -^Lluís Vert Agost 85.SOLUCIÓ•0J(j-BUBiins —"U 'SV "oa'S *3EX —'OL •Qlieujsjujnnj-"6 'eJA "Sfoa -53 -"8 "ü 'Ufl "H 'Od 'Q ~L 'BoeJJea "ojv-'9 "D 'OD "y "no 'y -"9 'so^ -eqqy 'Jn -'1? -JJo^eJïuoo-•£ -so '!V 'O "Ens -'2 'eaig -xinjosg -• t iSlVOllüBA•os "EJBns-sv-'U *JBD(-Q-oioi/y-'OL -d "lAueoay•3 -'6 'OI -njo -OI --g -eqes 'y 'B^BX - L 'N 'Lueqjqv T -"9•esso -g 'gjon --g 'i -.iqo TIEX -y ~\p nOfy 'dOQ 'ueo -•£•nens "y "Jons-'2 'siuepejnosg -"t :SlVXNOZi.flK)HEns trobareu a:mena d accessorismecànicscotxecj. Camprodon, 26 - Llagostera

BUTLLETÍ DE LLAGOSTERA - 35Exposició, Venda i Reparació de:REPRESEÍSITANT OFICIAL DE:C/. Barcelona, 12Telèfon 83 04 30LLAGOSTERA(Girona)RENAULTallerREPARACiONES DE AUTOMOVILESY CAMÍ ONESAgenteAudiBi«LIISW/»tíEI\yea nuestra amplia gama Nacional e ImportaciónÏL.Passeig Tomàs de A. Boada, 16TeL83 04 75LLAGOSTERA (Girona)RIEGO POR ASPERSION - BOMBASCA Camprodon, 49 - Tels. 83.02.25 - 83.02.37LLAGOSTE RA

^O^^tí^ !t^ ^ ^ ^ ^ " ^,x^^^'El preus mésinteressantsPasseig Romeu, 32 Telèfon 83 0156LLAGOSTERA