<strong>Taxi</strong>LleureTrafficCinemaVídeo TVper Marc SanchísPotser alguns recordaran una pel·lícula que va causarfuror fa deu anys i que ha quedat com un petitclàssic modern: es deia Sexo, mentiras y cintas devídeo i el seu director era un jove americà, StevenSoderbergh, que després d’aquell èxit inicial va passar-seuna llarga temporada en l’oblit més absolut.Tot i que l’home havia anat estrenant títols ambactors de la tirada de Jeremy Irons, George Clooneyo Jennifer López, aquest ostracisme va durar finsque la Julia Roberts li va encarregar la recent ErinBrockovich que va ser molt ben acollida per públic icrítica (de fet, la Roberts acaba de guanyar un Globus d’Or peraquesta interpretació). Doncs ara, potser per no perdre l’impuls,Soderbergh insisteix amb aquesta, Traffic –de drogues, ésclar–, una història policíaca llarga i complexa, amb multitud depersonatges i accions entrellaçades. La trama arrenca amb unpolicia mexicà que és contractat per acabar amb el càrtel deTijuana, alhora que un famós jutge conservador (Michael Douglas)arriba a Washington per encarregar-se d’un pla nacionalcontra les drogues –el paral·lelisme amb Baltasar Garzón resultainevitable per als espectadors espanyols– i descobreix que laseva filla, guapeta i bona estudiant, hi està enganxada. Tambésurt l’actual senyora de Douglas, Catherine Zeta-Jones, en elpaper de la soferta esposa d’un capo <strong>del</strong> càrtel; rebutjada pelseu cercle d’amistats i amenaçada pels antics socis <strong>del</strong> seumarit, començarà a sentir certa atracció per l’advocat queprova de treure’l de la presó (Dennis Quaid) i ja tenim l’embolicservit.Traffic s’assembla una mica a aquella L.A. Confidential de fadues temporades; és a dir, un thriller dens, ben interpretat ivisualment impactant, però que exigeix molta atenció per partde l’espectador a fi de no perdre el fil entre tantes peripècies ipersonatges diferents. Però val molt la pena, encara que lahistòria grinyoli en alguna ocasió; el final feliç és bastant inversemblanti aspectes com la drogoaddicció de la filla <strong>del</strong> jutgeestan tractats d’una manera massa tòpica, com en un telefilmde sobretaula. Imperfeccions a part, la pel·lícula ha estat nominadaa diversos Oscars –Benicio <strong>del</strong> Toro està fabulós en elpaper <strong>del</strong> policia mexicà Rodríguez– i és la gran sorpresa de lataquilla nord-americana. Si volen passar una bona estona “ambfundamento” que diria l’Arguiñano, no ho dubtin; Traffic és unaproposta d’allò més interessant, plena d’acció i d’intriga.FREQUENCYUna altra on surt Dennis Quaid. Aquesta ésuna curiosa historieta de ciència-ficció, que encerta manera s’assembla a <strong>El</strong> sexto sentido,només que aquí, en lloc de veure els morts,se’ls escolta. Durant una tempesta, la ràdiod’un policia sintonitza amb el Més Enllà i l’home,al·lucinat, descobreix que és capaç decomunicar-se amb son pare, un bomber mortfa trenta anys en un sospitós incendi. Ajudatper les revelacions d’ultratomba, el fill investigaràels fets i a partir d’aquí, la cosa té més aveure amb aquella Regreso al futuro quan el Michael J.Fox es traslladava als anys 50 i lligava amb la que haviade ser la seva mare... posant així en perill el seu propinaixement. Estrictament per al cap de setmana.EL PATRIOTAMel Gibson s’entossudeix a demostrar-nosque ell és el més bo i el més valent de tots; enaquesta pel·lícula, que passà justament sensepena ni glòria, interpreta un pagès de Carolina<strong>del</strong> Sud que s’acaba de quedar vidu. Correl’any 1776, i quan els colons americans esrevolten contra el tirà britànic, ell vol quedarneal marge perquè és home de pau, però elsanglesos dolents el punxen fins que agafa lesarmes i comença a disparar trets a tort i adret. <strong>El</strong> discurs és simplista i la trama, ridícula;el que sí és cert és que un home així ens aniria d’allòmés bé per treure’ns el Tireless de sobre.SANGRE FÁCILAquesta és la versió remasteritzada i ambnova banda sonora de la pel·lícula que vadonar a conèixer els germans Cohen allà pel1985 i que es va projectar en algunes sales deBarcelona fa pocs mesos, amb honors dereestrena. Sens dubte, un <strong>del</strong>s millors thrillersde la dècada, i potser de tota la història <strong>del</strong>cinema. Una esposa infi<strong>del</strong>, un marit gelós, undetectiu obès, un assassí implacable... si nol’han vist, no se la perdin. Extraordinària.<strong>TAXI</strong> - 46
<strong>Taxi</strong>Lleure“<strong>El</strong> Secreto”Desde aquellejano 1986 enque Cristal asomópor nuestras pantallas, las telenovelashan sido reinas indiscutibles de lasobremesa. Ha pasado tanto tiempoque ya nadie recuerda qué existíaantes de ellas, y poco importa que losexpertos asocien su consumo a unbajo nivel s<strong>ocio</strong>cultural o que presenteun universo irreal trufado de bellasdesdichadas, madrastras perversas ypríncipes azulísimos. Todos tenemosderecho a unos minutos de evasión, ylos primeros culebrones venezolanoseran tan baratos y la respuesta <strong>del</strong>público tan entusiasta que TVE lossiguió emitiendo sin cesar. Así, nombresde pesadilla como Gustavo Alfredoo Luz María poblaron nuestro imaginario,al tiempo que el desparpajo desus nefastos actores hacía más por lacausa latinoamericana que cien Expos92. En realidad, nada nuevo bajo el sol:estos programas son herederos directos<strong>del</strong> serial radiofónico de los cuarentay cincuenta, con el único añadido <strong>del</strong>a imagen y pasados por el filtro sofisticadode los mo<strong>del</strong>os americanos(entiéndase gringos) como Dallas o FalconCrest: en efecto, viendo al AbelardoJesús de turno descendiendo de suPorsche descapotable en el marco deun jardincillo colonial, nadie diría quevive en una Venezuela (una Colombia,un México) azotados por la corrupción,la deuda externa, los paramilitares, etc.Pero a base de exprimirla la gallina <strong>del</strong>os huevos de oro se cansó de poner, ylos seriales fueron perdiendo seguidoresante las Ana Rosa Quintana y MaríaTeresa Campos de las cadenas privadas,que no eran mejores pero sí máscastizas. También hubo quejas en elParlamento acerca de los millones quegastaba el endeudadísimo Ente Públicoen esos productos de dudosa calidad.Y encima, TV3 triunfaba con suspropias telenovelas. Total, que La Primerada el paso lógico y nos regalacon este <strong>El</strong> Secreto, un culebrón entoda regla, con neg<strong>ocio</strong>s turbios, bellamalvada (Lorena Bernal, Miss España99, y que se chinchen las estudiantesde Arte Dramático) su madre dolientepero aún lozana (Lola Forner), una tataabnegada, maridos infieles y amoresazarosos.Poco más a añadir; a estos espacios ose engancha uno o los ignora por completo.Hace pocos días se publicó que<strong>El</strong> Secreto había conseguido remontarlos pésimos índices de audiencia de LaPrimera en su franja horaria; ello deberíaalegrarnos, porque nos enganchemoso no, desde luego que la pagamos.Hasta que alguien tenga una ideamejor.Publicitat<strong>TAXI</strong> - 47