TAXI 140 El ocio metropolitano - Institut Metropolitàdel Taxi

TaxiLleureTrafficCinemaVídeo TVper Marc SanchísPotser alguns recordaran una pel·lícula que va causarfuror fa deu anys i que ha quedat com un petitclàssic modern: es deia Sexo, mentiras y cintas devídeo i el seu director era un jove americà, StevenSoderbergh, que després d’aquell èxit inicial va passar-seuna llarga temporada en l’oblit més absolut.Tot i que l’home havia anat estrenant títols ambactors de la tirada de Jeremy Irons, George Clooneyo Jennifer López, aquest ostracisme va durar finsque la Julia Roberts li va encarregar la recent ErinBrockovich que va ser molt ben acollida per públic icrítica (de fet, la Roberts acaba de guanyar un Globus d’Or peraquesta interpretació). Doncs ara, potser per no perdre l’impuls,Soderbergh insisteix amb aquesta, Traffic –de drogues, ésclar–, una història policíaca llarga i complexa, amb multitud depersonatges i accions entrellaçades. La trama arrenca amb unpolicia mexicà que és contractat per acabar amb el càrtel deTijuana, alhora que un famós jutge conservador (Michael Douglas)arriba a Washington per encarregar-se d’un pla nacionalcontra les drogues –el paral·lelisme amb Baltasar Garzón resultainevitable per als espectadors espanyols– i descobreix que laseva filla, guapeta i bona estudiant, hi està enganxada. Tambésurt l’actual senyora de Douglas, Catherine Zeta-Jones, en elpaper de la soferta esposa d’un capo del càrtel; rebutjada pelseu cercle d’amistats i amenaçada pels antics socis del seumarit, començarà a sentir certa atracció per l’advocat queprova de treure’l de la presó (Dennis Quaid) i ja tenim l’embolicservit.Traffic s’assembla una mica a aquella L.A. Confidential de fadues temporades; és a dir, un thriller dens, ben interpretat ivisualment impactant, però que exigeix molta atenció per partde l’espectador a fi de no perdre el fil entre tantes peripècies ipersonatges diferents. Però val molt la pena, encara que lahistòria grinyoli en alguna ocasió; el final feliç és bastant inversemblanti aspectes com la drogoaddicció de la filla del jutgeestan tractats d’una manera massa tòpica, com en un telefilmde sobretaula. Imperfeccions a part, la pel·lícula ha estat nominadaa diversos Oscars –Benicio del Toro està fabulós en elpaper del policia mexicà Rodríguez– i és la gran sorpresa de lataquilla nord-americana. Si volen passar una bona estona “ambfundamento” que diria l’Arguiñano, no ho dubtin; Traffic és unaproposta d’allò més interessant, plena d’acció i d’intriga.FREQUENCYUna altra on surt Dennis Quaid. Aquesta ésuna curiosa historieta de ciència-ficció, que encerta manera s’assembla a El sexto sentido,només que aquí, en lloc de veure els morts,se’ls escolta. Durant una tempesta, la ràdiod’un policia sintonitza amb el Més Enllà i l’home,al·lucinat, descobreix que és capaç decomunicar-se amb son pare, un bomber mortfa trenta anys en un sospitós incendi. Ajudatper les revelacions d’ultratomba, el fill investigaràels fets i a partir d’aquí, la cosa té més aveure amb aquella Regreso al futuro quan el Michael J.Fox es traslladava als anys 50 i lligava amb la que haviade ser la seva mare... posant així en perill el seu propinaixement. Estrictament per al cap de setmana.EL PATRIOTAMel Gibson s’entossudeix a demostrar-nosque ell és el més bo i el més valent de tots; enaquesta pel·lícula, que passà justament sensepena ni glòria, interpreta un pagès de Carolinadel Sud que s’acaba de quedar vidu. Correl’any 1776, i quan els colons americans esrevolten contra el tirà britànic, ell vol quedarneal marge perquè és home de pau, però elsanglesos dolents el punxen fins que agafa lesarmes i comença a disparar trets a tort i adret. El discurs és simplista i la trama, ridícula;el que sí és cert és que un home així ens aniria d’allòmés bé per treure’ns el Tireless de sobre.SANGRE FÁCILAquesta és la versió remasteritzada i ambnova banda sonora de la pel·lícula que vadonar a conèixer els germans Cohen allà pel1985 i que es va projectar en algunes sales deBarcelona fa pocs mesos, amb honors dereestrena. Sens dubte, un dels millors thrillersde la dècada, i potser de tota la història delcinema. Una esposa infidel, un marit gelós, undetectiu obès, un assassí implacable... si nol’han vist, no se la perdin. Extraordinària.TAXI - 46