TAXI 140 El ocio metropolitano - Institut Metropolitàdel Taxi

TaxiLleureentrevista a Roser Marcéballar una peça amb un to diferencial,aconseguit a vegades ambun detall, un coll determinat oamb algun element que la faci unamica diferent. A vegades m’handit que la meva creació “té unsomriure”. No sé què vol dir totaixò, però li explico com m’handefinit."I, amb quins teixits li agradatreballar?M’agraden molt els teixits naturals.No m’agrada gaire la robasintètica ni les fibres. Sempre tendeixoa fer servir llanes, cotons,llins, microfibres molt ben fetes,però no he estat mai amant de l’anomenatteixit tecno. M’agradenmolt les matèries naturals."Quina part d’investigació hi haen la seva feina?Sempre hi ha investigació. Un dissenyadorqueda una mica saturatde la seva creativitat després delque ha fet. Penso que aquesta ésprecisament la part interessant dela meva feina. Cada sis mesoshem de fer coses noves, diferents,que facin il·lusió i ganes de portarlesi que la gent es trobi ambcoses diferents. En el fons sempreestem investigant i fent innovacióamb la creativitat. En principi, perun mateix."Com vesteixen els barcelonins?El català té una cosa que m’agradariaque perdés pel que fa a lamoda, la por de vestir-se, una porque no és per ell mateix sinó ambrelació als altres: de fer el ridícul,de sentir-se molt igual. Tot aixòpenso que va amb el caràcter i ésuna llàstima que no ho perdi. Barcelonaés avui una ciutat moltdiversa, per la seva heterogeneïtatamb l’arribada de molts turistes, iara costa definir si una persona ésd’aquí o no. Això és molt positiu is’hauria de reflectir en la moda.Avui, quan venia cap aquí, m’hetrobat una noia que m’ha cridatmolt l’atenció per com vestia im’ha estranyat que parlés catalàperquè he trobat que anava vestidade manera francament interessant;m’esperava sentir-la parlaren un idioma diferent. El fet quefos catalana m’ha agradat. A Barcelonapassa això: l’avantguardaagrada i és consumida per unaminoria. Hauríem d’aconseguirque aquest nombre de gent augmentés,ja que estem en una ciutatque ho permet tot. No entencper quina raó hi ha aquesta pordel català a l’hora de vestir."En el col·lectiu del taxi hi hacada cop un nombre més grande dones taxistes. Com hauriende vestir en un treball que elsdemana moltes hores de dedicació?Primer, no em vull definir per ladona, perquè no em semblacorrecte exigir-li un tipus de vestuarii a l’home, no. D’entrada, ladona taxista és una persona queestà moltes hores asseguda enuna posició molt incòmoda i, pertant, hauria de portar roba moltcòmoda. Dit això, afegiré unacosa que probablement el col·lectiuentendrà: atesa aquestaafluència d’estrangers i de personesque vénen per Barcelona,m’agradaria que els taxistes de lanostra ciutat adquirissin pulcritud icura en el vestir trobant una fórmula–ja no vull dir uniformada,però gairebé– que fos maca,còmoda i elegant. Així no ens trobaríemamb aquesta dispersió deroba diferent que ens arriba a sorprendre.Atès que el taxi és d’unscolors determinats, per què nointentem buscar una fórmula quepugui encaixar bé en el taxi i quepodria ser (penso en veu alta)d’un gris marengo, ja no dicnegre. Sóc conscient que seriamolt difícil perquè el servei de taxia Barcelona no està gaire unificatquant a la qualitat. No sé si el queli estic dient serà ben acceptat.Suposo que no gaire."En l’època de la República elstaxistes portaven una gorra iuna jaqueta que els unificava.No tenia coneixement i m’alegrasaber-ho. Això de la gorra és moltmolest i tampoc cal. No es tractade posar el taxista a nivell d’unxofer. Per mi, aquestes coses nocalen. Tot i que crec que estariamolt bé que el taxista anés benvestit i que el client es trobés ambuna relació de tu a tu i no ambuna relació de client-proveïdor.Trobo que seria molt maco per aBarcelona."Per la seva professió, vostèviatja constantment. Un modelde taxi que li agradi?Per a mi el taxi per excel·lènciaés l’anglès. El de Londres.“M’agradaria queels taxistes de lanostra ciutat adquirissinpulcritud icura en el vestir”Roser Marcè és una usuària molt fidel al taxi.TAXI - 43