catà leg en format PDF - Ajuntament de Sabadell
catà leg en format PDF - Ajuntament de Sabadell catà leg en format PDF - Ajuntament de Sabadell
11Avgda. de Barberà, 238Sector Eixample - SantOleguerAccés durant l’horaricomercial.Fàbrica Molins GermansEl racionalisme, estil adoptat pels conjunts fabrilsLa confecció de llana. L’edifici de la fàbrica Molins Germans es dedicà a la indústriatèxtil llanera com a productora de teixits de novetat de fantasia per a senyora; destacael famós «negro Molins» per al modista d’alta costura Cristóbal Balenciaga. La fàbrica,projectada el 1941 per l’arquitecte Santiago Casulleras, està formada per una nauprincipal de planta rectangular i diversos cossos annexos articulats a l’entorn d’un pati.La composició d’aquests cossos configura un tot unitari que posa èmfasi en l’horitzontalitati els trets racionalistes.Una coberta original. La coberta de la nau principal és de dents de serra que es traslladena la façana en forma d´una finestra rectangular per a cada dent. L’estructurad´aquesta coberta es recolza en bigues i pilars metàl·lics on destaquen unes lluernesde vidre que aporten la llum necessària al seu interior. La dècada de 1940 va implicaruna renovació de l’estètica dels edificis industrials amb l’adopció de trets racionalistes il’abandonament de la tipologia típica dels vapors de Sabadell.El símbol del conjunt. Al pati d’accés, a mà esquerra, s’hi situa el cos de les dependènciesde direcció de la fàbrica, mentre que al fons del pati d’accés destaca una torrede planta rectangular amb diverses obertures disposades simètricament que culminenamb uns finestrals al darrer nivell. La torre, que es comunica amb les naus, esdevé totun element simbòlic del conjunt.
Un vapor tèxtil modernistaVapor SampereL’electricitat, nova font d’energia. El vapor Sampere, obra de l’arquitecte EduardMaria Balcells i Boïgas, de l’any 1912, fou una de les primeres fàbriques projectades ique utilitzà des del primer moment l’energia elèctrica per als processos productius. Vaser una fàbrica de grans dimensions, de més de 1.000 metres quadrats, que destacavaper la qualitat arquitectònica.L’element simbòlic del conjunt. Els elements més distintius del conjunt són la nau ones situava la producció tèxtil i la torre modernista coronada per un rellotge on s’ubicavenel control horari i els sanitaris. Annex s’ubicava el transformador elèctric. La torrees va situar a l’espai on s’ubicava tradicionalment la sala de màquines i la xemeneia.La torre està construïda amb obra de fàbrica de maó, i amb els elements de ferro forjatque la coronen.La saga familiar dels Balcells. En el mateix entorn, conviuen les obres de tres generacionsd’arquitectes de la família Balcells. La primera és el vapor Sampere, obrad’Eduard Maria Balcells; després hi trobem l’Escola de Sant Nicolau, obra de JosepAntoni Balcells (fill d’Eduard Maria), i per últim hi ha l’ampliació d’aquesta escola fetaper Ricard Balcells (nét d’Eduard Maria).12C. de Tres Creus, 104 –C. Turull, 2Sector CentreAccés durant l’horaricomercial.
- Page 1: Senyalització delPatrimoni Històr
- Page 7: Situació1. Ajuntament2. Barri de C
- Page 11 and 12: Casa Arimon4Un casal del segle XIX
- Page 13 and 14: Casa PonsàL’esplendor de l’arq
- Page 15 and 16: Despatx LluchEl modernisme en tota
- Page 17: Una indústria llaneraFàbrica Marc
- Page 21 and 22: Un nou mercat per a la ciutatMercat
- Page 23 and 24: Planta baixaTeatre PrincipalPrimer
- Page 25 and 26: Un símbol de la ciutatTorre de l
- Page 28 and 29: 21c. Blasco de Garay, 19Sector Cent
- Page 30: 23El Molí de Sant OleguerCamí de
11Avgda. <strong>de</strong> Barberà, 238Sector Eixample - SantOleguerAccés durant l’horaricomercial.Fàbrica Molins GermansEl racionalisme, estil adoptat pels conjunts fabrilsLa confecció <strong>de</strong> llana. L’edifici <strong>de</strong> la fàbrica Molins Germans es <strong>de</strong>dicà a la indústriatèxtil llanera com a productora <strong>de</strong> teixits <strong>de</strong> novetat <strong>de</strong> fantasia per a s<strong>en</strong>yora; <strong>de</strong>stacael famós «negro Molins» per al modista d’alta costura Cristóbal Bal<strong>en</strong>ciaga. La fàbrica,projectada el 1941 per l’arquitecte Santiago Casulleras, està formada per una nauprincipal <strong>de</strong> planta rectangular i diversos cossos annexos articulats a l’<strong>en</strong>torn d’un pati.La composició d’aquests cossos configura un tot unitari que posa èmfasi <strong>en</strong> l’horitzontalitati els trets racionalistes.Una coberta original. La coberta <strong>de</strong> la nau principal és <strong>de</strong> d<strong>en</strong>ts <strong>de</strong> serra que es trasllad<strong>en</strong>a la façana <strong>en</strong> forma d´una finestra rectangular per a cada d<strong>en</strong>t. L’estructurad´aquesta coberta es recolza <strong>en</strong> bigues i pilars metàl·lics on <strong>de</strong>staqu<strong>en</strong> unes lluernes<strong>de</strong> vidre que aport<strong>en</strong> la llum necessària al seu interior. La dècada <strong>de</strong> 1940 va implicaruna r<strong>en</strong>ovació <strong>de</strong> l’estètica <strong>de</strong>ls edificis industrials amb l’adopció <strong>de</strong> trets racionalistes il’abandonam<strong>en</strong>t <strong>de</strong> la tipologia típica <strong>de</strong>ls vapors <strong>de</strong> Saba<strong>de</strong>ll.El símbol <strong>de</strong>l conjunt. Al pati d’accés, a mà esquerra, s’hi situa el cos <strong>de</strong> les <strong>de</strong>p<strong>en</strong>dències<strong>de</strong> direcció <strong>de</strong> la fàbrica, m<strong>en</strong>tre que al fons <strong>de</strong>l pati d’accés <strong>de</strong>staca una torre<strong>de</strong> planta rectangular amb diverses obertures disposa<strong>de</strong>s simètricam<strong>en</strong>t que culmin<strong>en</strong>amb uns finestrals al darrer nivell. La torre, que es comunica amb les naus, es<strong>de</strong>vé totun elem<strong>en</strong>t simbòlic <strong>de</strong>l conjunt.