que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses
que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses
Podem trobar una gran quantitat de classes de vitamines en la farina però les mésimportants són del grup B i E. Les del grup B (vitamines B1, B2, B3 i B6) mantenenl'equilibri nerviós del nostre organisme i les del grup E, ajuden al funcionament delsmúsculs i mantenen un bon estat en la fertilitat.2.1.5. Matèria mineralS'anomena matèria mineral a les cendres d'un producte. Les cendres són el residuresultant després de la incineració de la farina en condicions determinades i estanformades per potassi, sodi, calci i magnesi.Hi ha un marge molt ampli sobre la quantitat que ha de tenir la farina, però es consideraque cendres superiors al 0,7% no afavoreixen al desenvolupament de la fermentació jaque els minerals s'incrusten entre les cadenes protèiques de gluten cosa que farà que hihagi pèrdua de gas.2.2. SalÉs un component poc valorat a l'hora de fer pa però en canvi té una gran importànciadurant el procés de panificació.La sal comuna, de fórmula química NaCl, té com a principal característica donar sabor ala massa. La dosi recomanada oscil·la dels 18 als 120 grams per cada quilo de farina. Enel cas que s'elevi en grans quantitats la dosi, pot inhibir el treball de les cèl·lules del llevat,i, per tant, aturar la fermentació.La seva composició química és la següent:Composició química de la sal refinadaClorur de sodi (NaCl) 99,50%Aigua 0,41%Sulfat de Calci (CaSO4) 0,06%Clorur de Calci (CaCl2) 0,02%Clorur de Magnesi (MgCl2) 0,01%2.3. AiguaLa importància de l'aigua dins del procés de panificació depèn de diversos punts quetambé influiran en la qualitat final del producte. Aquests són: la quantitat d'aigua emprada,la qualitat, la temperatura i la seva puresa:7
2.3.1. QuantitatSe sol dir que l'aigua constitueix una tercera part de la quantitat de farina encara queaquesta afirmació no és del tot exacta ens dóna una idea de la seva importància. L'aiguaté una funció nutritiva pel llevat i permet la formació de la massa.Encara que no es pugui calcular de forma exacta la quantitat, és fàcil corregir-ne laconsistència durant l'amassament afegint aigua o farina segons els cas.L'alveògraf de Chopin, del qual parlarem en l'apartat de Tecnologia, ens permetcomprovar que amb un excés d'aigua disminueix la força (W) de la massa fent-la mésextensible.2.3.2. QualitatLa qualitat es mesura segons la duresa de l'aigua. La duresa representa el contingut desals de calci i magnesi en forma de bicarbonats 4 o sulfats 5 . Així doncs, l'aigua es potclassificar en tres tipus: dures, toves i alcalines.Les aigües dures, si provenen de sulfats actuen com a nutrients del llevat i enforteixen elgluten; si provenen de bicarbonats cal depurar-les abans del seu ús. Les aigües toves nocontenen sals en dissolució, això provoca que la massa s'estovi, per tant, caldrà afegirsals per corregir el defecte. I per últim, les aigües alcalines són les que contenen carbonatde sodi i debiliten el gluten reduïnt el seu poder de retenir gas.2.3.3. TemperaturaLa temperatura de l'aigua té una gran importància ja que és l'únic factor amb el qualpodem alterar la temperatura de la massa. Per obtenir una massa adequada caldràrealitzar uns càlculs molt senzills amb les temperatures del local, de la farina i de l'aigua.(Apartat de Matemàtiques “Càlcul de la temperatura de l'aigua”)2.3.4. PuresaL'aigua cal que sigui potable i que no contingui una quantitat elevada de substànciesquímiques dissoltes ni de microorganismes patògens.2.4. LLevatS'entén per llevat un grup particular de fongs unicel·lulars caracteritzats per la sevacapacitat de transformar els sucres mitjançant agents reductors o oxidants.El llevat més utilitzat en la panificació és del gènere Saccharomyces cerevisiae el qualamb el contacte amb l'aire fermenta els sucres produint diòxid de carboni i alcohol.4 Biocarbonats: Designació tradicional de l'ió hidrogencarbonat o carbonat àcid HCO - 35 Sulfat: Qualsevol sal o èster format per substitució dels dos àtoms d'hidrogen de l'àcid sulfúric.8
- Page 1 and 2: La influència de les ciències en
- Page 3 and 4: INTRODUCCIÓEn aquest treball parla
- Page 5 and 6: El pa és un aliment quotidià que
- Page 7: formen una xarxa proteica anomenada
- Page 11 and 12: • Desenvolupar part de l'aroma mi
- Page 13 and 14: s'utilitzen més són les α-amilas
- Page 15 and 16: II.Física i Química14
- Page 18 and 19: 3. FORMATEl format consisteix en do
- Page 20 and 21: • Fermentació acèticaEs desenvo
- Page 22 and 23: successives:- Primera fase: No exis
- Page 24 and 25: En aquest apartat ens adonarem de l
- Page 26 and 27: segons i quan les flames desapareix
- Page 28 and 29: En aquest apartat ens centrarem en
- Page 30 and 31: 1.2.2.Divisora volumètricaLa divis
- Page 32 and 33: TIPUS DE CAMBRESArmari de fermentac
- Page 34 and 35: el recorregut. Un gran avantatge é
- Page 36 and 37: - Avaluar la producció de farina s
- Page 38 and 39: De 1,5 a 2 Per a blat millorants (W
- Page 40 and 41: V. Anàlisi comparatiu de fleques39
- Page 42 and 43: • Aigua: Prové de la xarxa del p
- Page 44 and 45: departament d'Investigació, Desenv
- Page 46 and 47: • Tall o grenya: es fa de forma m
- Page 48 and 49: aconsegueixen repartir la calor uni
- Page 50 and 51: CONCLUSIONSFinalitzada la meva rece
- Page 52 and 53: ANNEXHISTÒRIA DEL PAPer què una h
- Page 54 and 55: La fleca de Ramsès III (s.XII a. d
- Page 56 and 57: inferiors més rentables i que nece
2.3.1. QuantitatSe sol dir <strong>que</strong> l'aigua constitueix <strong>una</strong> tercera <strong>pa</strong>rt <strong>de</strong> la quantitat <strong>de</strong> farina encara <strong>que</strong>a<strong>que</strong>sta afirmació no és <strong>de</strong>l tot exacta ens dóna <strong>una</strong> i<strong>de</strong>a <strong>de</strong> la seva importància. L'aiguaté <strong>una</strong> funció nutritiva pel llevat i permet la formació <strong>de</strong> la massa.Encara <strong>que</strong> no es pugui calcular <strong>de</strong> forma exacta la quantitat, és fàcil corregir-ne laconsistència durant l'amassament afegint aigua o farina segons els cas.L'alveògraf <strong>de</strong> Chopin, <strong>de</strong>l qual <strong>pa</strong>rlarem en l'a<strong>pa</strong>rtat <strong>de</strong> Tecnologia, ens permetcomprovar <strong>que</strong> amb un excés d'aigua disminueix la força (W) <strong>de</strong> la massa fent-la mésextensible.2.3.2. QualitatLa qualitat es mesura segons la duresa <strong>de</strong> l'aigua. La duresa representa el contingut <strong>de</strong>sals <strong>de</strong> calci i magnesi en forma <strong>de</strong> bicarbonats 4 o sulfats 5 . Així doncs, l'aigua es potclassificar en tres tipus: dures, toves i alcalines.Les aigües dures, si provenen <strong>de</strong> sulfats actuen com a nutrients <strong>de</strong>l llevat i enforteixen elgluten; si provenen <strong>de</strong> bicarbonats cal <strong>de</strong>purar-les abans <strong>de</strong>l seu ús. Les aigües toves nocontenen sals en dissolució, això provoca <strong>que</strong> la massa s'estovi, per tant, caldrà afegirsals per corregir el <strong>de</strong>fecte. I per últim, les aigües alcalines són les <strong>que</strong> contenen carbonat<strong>de</strong> sodi i <strong>de</strong>biliten el gluten reduïnt el seu po<strong>de</strong>r <strong>de</strong> retenir gas.2.3.3. TemperaturaLa temperatura <strong>de</strong> l'aigua té <strong>una</strong> gran importància ja <strong>que</strong> és l'únic factor amb el qualpo<strong>de</strong>m alterar la temperatura <strong>de</strong> la massa. Per obtenir <strong>una</strong> massa a<strong>de</strong>quada caldràrealitzar uns càlculs molt senzills amb les temperatures <strong>de</strong>l local, <strong>de</strong> la farina i <strong>de</strong> l'aigua.(A<strong>pa</strong>rtat <strong>de</strong> Matemàti<strong>que</strong>s “Càlcul <strong>de</strong> la temperatura <strong>de</strong> l'aigua”)2.3.4. PuresaL'aigua cal <strong>que</strong> sigui potable i <strong>que</strong> no contingui <strong>una</strong> quantitat elevada <strong>de</strong> substànciesquími<strong>que</strong>s dissoltes ni <strong>de</strong> microorganismes <strong>pa</strong>tògens.2.4. LLevatS'entén per llevat un grup <strong>pa</strong>rticular <strong>de</strong> fongs unicel·lulars caracteritzats per la sevaca<strong>pa</strong>citat <strong>de</strong> transformar els sucres mitjançant agents reductors o oxidants.El llevat més utilitzat en la <strong>pa</strong>nificació és <strong>de</strong>l gènere Saccharomyces cerevisiae el qualamb el contacte amb l'aire fermenta els sucres produint diòxid <strong>de</strong> carboni i alcohol.4 Biocarbonats: Designació tradicional <strong>de</strong> l'ió hidrogencarbonat o carbonat àcid HCO - 35 Sulfat: Qualsevol sal o èster format per substitució <strong>de</strong>ls dos àtoms d'hidrogen <strong>de</strong> l'àcid sulfúric.8