que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses
que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses
inferiors més rentables i que necessiten menys cura que el blat ja que l'economia estàcondicionada pel consum directe i per les necessitats alimentàries immediates, així elscereals més populars són el sègol i la civada però també es fa pa amb altres cereals coml'ordi, l'espelta, el mill i la melca.A l'inici de l'Edat Mitjana no s'utilitza el llevat en l'elaboració del pa, els normands enreintrodueixen l'ús cap a l'any 1190.Els forns en el segle VI estan fora de les ciutats isovint a la vora dels rius, degut al perill d'incendi que representen i estan sota el dominidel senyor feudal o d'una comunitat religiosa i els pagesos estan obligats a pagar per laseva utilització. Un edicte de Carlemany de l'any 793 estableix que per un dinar s'haviende donar 12 pans blancs o 120 d'ordi o 25 de civada i cada un havia de pesar 2 lliures(804 g.)A partir del segle XIII la farina de blat ja era utilitzada ampliament pels flequers ja que elpa de “bon blat” era símbol de civilitat urbana. D'aquest pa existien 3 varietats: la qualitatsuperior, fet amb farina flor, amb una crosta daurada per fora i una molla blanca iesponjosa per dins que era per les classesprivilegiades (“pains de bouche” i “painsmollets” de França, “semmelbrot”d'Alemanya,”pandemain” i “white bread”d'Anglaterra); la qualitat mitjana es dirigia auna clientela més àmplia que disposava deMarques de pa a la Catedral de Friburg, Alemanyarecursos regulars així per exemple a Paris iReims en el segle XIV existia el “pa deburgesos” que es podia trobar a les tavernes i albergs; i finalment el “pa complet” o “paper tot”, era un pa fet amb blat sencer i era consumit habitualment pels més pobres, pertant, el color del pa constitueix un indicador de la categoria social del consumidor. ACatalunya durant l'etapa central de l'Edat Mitjana l'ordi és el cereal més assequible pelspagesos i els petits propietaris, en canvi el blat es reserva per pagar el cens.El pa en el RenaixementDurant el Renaixement la cuina de la noblesa es diversifica i sofistica, els cuiners italianssón famosos per la seva habilitat en l'enfornat i la cocció del pa, això fa que siguincontractats per nobles francesos i anglesos.En la Itàlia del Renaixement la farina de blat blanc era molt car comparada per exempleamb la carn. Louis Stouff en la seva obra sobre l'abastament de la Provença en el segleXIV i XV demostra la relació evident entre el consum de pa i la posició social. Quan més55
aixa és la posició social d'una persona, major és el percentatge dels seus ingressos quededica a comprar pa.Edat moderna i paEs produeix una disminució dels consum de pa en l'èpocamoderna, especialment en les classes altes, ja que a partirdel segle XVI les llesques gruixudes de pa que fins aquellmoment feien de plat són substituïdes pels plats plans deceràmica, però encara els cereals proporcionen el 80% de laració calòrica.El pa blanc continua essent pa de rics i el pa negre pa depobres. Fins i tot el pa blanc era consumit dur per la majoriade la població, només l'alta societat menjava petits panscuits en el dia, en el camp la panificació era poc freqüent perEl forner, Verkhyde 1680estalviar temps i combustible, en algunes valls apartades delsAlps es coïa pa una o dues vegades l'any i perquès'endurís el menys possible es feien grans pans de 5 a9 quilos de pes.Encara en aquesta època el concepte de “pa” va unital concepte “d'acompanyament”, el pa és el que esmenja en quantitat i els altres menjars fanNicolaes Gillis, 1611 d'acompanyament o condiment del pa.Edat contemporània i paEl consum de cereals és molt menor avui en dia si ho comparem amb els segles XVIII iXIX però el consum màxim no se situa en l'època preindustrial sinó en l'últim quart delsegle XIX (aproximadament 152 Kg per persona i any entre 1876 i 1880 i fins a 168 Kgentre 1891 i 1895 a Anglaterra). Aquest augment té diferents raons: un augment delssalaris, de les importacions de cereals i menys variació anual de preus pròpia de l'èpocaindustrial ja que augmenta el comerç internacional i hi ha un progrés en els rendiments del'agricultura; per altre banda, el blat es generalitza en detriment del sègol i d'altres cereals,per exemple, a França, el 1830, el blat representava el 51% dels cereals consumits.En la primera meitat del s. XIX els molins de cereals experimenten grans innovacions queaugmenten la quantitat i la qualitat de les farines ,però la revolució industrial no s'implantaen la fleca fins pràcticament el segle XX degut a diferents raons; la primera, perquè es56
- Page 5 and 6: El pa és un aliment quotidià que
- Page 7 and 8: formen una xarxa proteica anomenada
- Page 9 and 10: 2.3.1. QuantitatSe sol dir que l'ai
- Page 11 and 12: • Desenvolupar part de l'aroma mi
- Page 13 and 14: s'utilitzen més són les α-amilas
- Page 15 and 16: II.Física i Química14
- Page 18 and 19: 3. FORMATEl format consisteix en do
- Page 20 and 21: • Fermentació acèticaEs desenvo
- Page 22 and 23: successives:- Primera fase: No exis
- Page 24 and 25: En aquest apartat ens adonarem de l
- Page 26 and 27: segons i quan les flames desapareix
- Page 28 and 29: En aquest apartat ens centrarem en
- Page 30 and 31: 1.2.2.Divisora volumètricaLa divis
- Page 32 and 33: TIPUS DE CAMBRESArmari de fermentac
- Page 34 and 35: el recorregut. Un gran avantatge é
- Page 36 and 37: - Avaluar la producció de farina s
- Page 38 and 39: De 1,5 a 2 Per a blat millorants (W
- Page 40 and 41: V. Anàlisi comparatiu de fleques39
- Page 42 and 43: • Aigua: Prové de la xarxa del p
- Page 44 and 45: departament d'Investigació, Desenv
- Page 46 and 47: • Tall o grenya: es fa de forma m
- Page 48 and 49: aconsegueixen repartir la calor uni
- Page 50 and 51: CONCLUSIONSFinalitzada la meva rece
- Page 52 and 53: ANNEXHISTÒRIA DEL PAPer què una h
- Page 54 and 55: La fleca de Ramsès III (s.XII a. d
- Page 58 and 59: considera una activitat artesanal;
inferiors més rentables i <strong>que</strong> necessiten menys cura <strong>que</strong> el blat ja <strong>que</strong> l'economia estàcondicionada pel consum directe i per les necessitats alimentàries immediates, així elscereals més populars són el sègol i la civada però també es fa <strong>pa</strong> amb altres cereals coml'ordi, l'espelta, el mill i la melca.A l'inici <strong>de</strong> l'Edat Mitjana no s'utilitza el llevat en l'elaboració <strong>de</strong>l <strong>pa</strong>, els normands enreintrodueixen l'ús cap a l'any 1190.Els forns en el segle VI estan fora <strong>de</strong> les ciutats isovint a la vora <strong>de</strong>ls rius, <strong>de</strong>gut al perill d'incendi <strong>que</strong> representen i estan sota el domini<strong>de</strong>l senyor feudal o d'<strong>una</strong> comunitat religiosa i els <strong>pa</strong>gesos estan obligats a <strong>pa</strong>gar per laseva utilització. Un edicte <strong>de</strong> Carlemany <strong>de</strong> l'any 793 estableix <strong>que</strong> per un dinar s'havien<strong>de</strong> donar 12 <strong>pa</strong>ns blancs o 120 d'ordi o 25 <strong>de</strong> civada i cada un havia <strong>de</strong> pesar 2 lliures(804 g.)A <strong>pa</strong>rtir <strong>de</strong>l segle XIII la farina <strong>de</strong> blat ja era utilitzada ampliament pels fle<strong>que</strong>rs ja <strong>que</strong> el<strong>pa</strong> <strong>de</strong> “bon blat” era símbol <strong>de</strong> civilitat urbana. D'a<strong>que</strong>st <strong>pa</strong> existien 3 varietats: la qualitatsuperior, fet amb farina flor, amb <strong>una</strong> crosta daurada per fora i <strong>una</strong> molla blanca iesponjosa per dins <strong>que</strong> era per les classesprivilegia<strong>de</strong>s (“<strong>pa</strong>ins <strong>de</strong> bouche” i “<strong>pa</strong>insmollets” <strong>de</strong> França, “semmelbrot”d'Alemanya,”<strong>pa</strong>n<strong>de</strong>main” i “white bread”d'Anglaterra); la qualitat mitjana es dirigia a<strong>una</strong> clientela més àmplia <strong>que</strong> disposava <strong>de</strong>Mar<strong>que</strong>s <strong>de</strong> <strong>pa</strong> a la Catedral <strong>de</strong> Friburg, Alemanyarecursos regulars així per exemple a Paris iReims en el segle XIV existia el “<strong>pa</strong> <strong>de</strong>burgesos” <strong>que</strong> es podia trobar a les tavernes i albergs; i finalment el “<strong>pa</strong> complet” o “<strong>pa</strong>per tot”, era un <strong>pa</strong> fet amb blat sencer i era consumit habitualment pels més pobres, pertant, el color <strong>de</strong>l <strong>pa</strong> constitueix un indicador <strong>de</strong> la categoria social <strong>de</strong>l consumidor. ACatalunya durant l'eta<strong>pa</strong> central <strong>de</strong> l'Edat Mitjana l'ordi és el cereal més assequible pels<strong>pa</strong>gesos i els petits propietaris, en canvi el blat es reserva per <strong>pa</strong>gar el cens.El <strong>pa</strong> en el RenaixementDurant el Renaixement la cuina <strong>de</strong> la noblesa es diversifica i sofistica, els cuiners italianssón famosos per la seva habilitat en l'enfornat i la cocció <strong>de</strong>l <strong>pa</strong>, això fa <strong>que</strong> siguincontractats per nobles francesos i anglesos.En la Itàlia <strong>de</strong>l Renaixement la farina <strong>de</strong> blat blanc era molt car com<strong>pa</strong>rada per exempleamb la carn. Louis Stouff en la seva obra sobre l'abastament <strong>de</strong> la Provença en el segleXIV i XV <strong>de</strong>mostra la relació evi<strong>de</strong>nt entre el consum <strong>de</strong> <strong>pa</strong> i la posició social. Quan més55