que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses

inferiors més rentables i que necessiten menys cura que el blat ja que l'economia estàcondicionada pel consum directe i per les necessitats alimentàries immediates, així elscereals més populars són el sègol i la civada però també es fa pa amb altres cereals coml'ordi, l'espelta, el mill i la melca.A l'inici de l'Edat Mitjana no s'utilitza el llevat en l'elaboració del pa, els normands enreintrodueixen l'ús cap a l'any 1190.Els forns en el segle VI estan fora de les ciutats isovint a la vora dels rius, degut al perill d'incendi que representen i estan sota el dominidel senyor feudal o d'una comunitat religiosa i els pagesos estan obligats a pagar per laseva utilització. Un edicte de Carlemany de l'any 793 estableix que per un dinar s'haviende donar 12 pans blancs o 120 d'ordi o 25 de civada i cada un havia de pesar 2 lliures(804 g.)A partir del segle XIII la farina de blat ja era utilitzada ampliament pels flequers ja que elpa de “bon blat” era símbol de civilitat urbana. D'aquest pa existien 3 varietats: la qualitatsuperior, fet amb farina flor, amb una crosta daurada per fora i una molla blanca iesponjosa per dins que era per les classesprivilegiades (“pains de bouche” i “painsmollets” de França, “semmelbrot”d'Alemanya,”pandemain” i “white bread”d'Anglaterra); la qualitat mitjana es dirigia auna clientela més àmplia que disposava deMarques de pa a la Catedral de Friburg, Alemanyarecursos regulars així per exemple a Paris iReims en el segle XIV existia el “pa deburgesos” que es podia trobar a les tavernes i albergs; i finalment el “pa complet” o “paper tot”, era un pa fet amb blat sencer i era consumit habitualment pels més pobres, pertant, el color del pa constitueix un indicador de la categoria social del consumidor. ACatalunya durant l'etapa central de l'Edat Mitjana l'ordi és el cereal més assequible pelspagesos i els petits propietaris, en canvi el blat es reserva per pagar el cens.El pa en el RenaixementDurant el Renaixement la cuina de la noblesa es diversifica i sofistica, els cuiners italianssón famosos per la seva habilitat en l'enfornat i la cocció del pa, això fa que siguincontractats per nobles francesos i anglesos.En la Itàlia del Renaixement la farina de blat blanc era molt car comparada per exempleamb la carn. Louis Stouff en la seva obra sobre l'abastament de la Provença en el segleXIV i XV demostra la relació evident entre el consum de pa i la posició social. Quan més55