que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses
que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses
ANNEXHISTÒRIA DEL PAPer què una història del pa en un treball científic?El pa forma part de la història i la cultura universal de l'home des de l'Antiguitat, és unproducte que ha acompanyat l'home des de l'inici de la civilització fins a l'actualitat sensesufrir canvis substancials, això ens fa adonar-nos de la seva importància no només enl'alimentació sinó també en la cultura, les religions, l'art, els costums...Seguint la història del pa podem veure també que l'evolució de la ciència ha fetevolucionar la manera de fer-lo i de conèixer-lo científicament.• El pa en el NeolíticSe sap que la introducció dels cereals en la dieta humana apareix quan l'home deixa deser nòmada i passa a ser sedentari (8.000 a. de C) i s'inicia l'agricultura.El blat es va començar a conrear a l'Orient Mitjà , i va arribar a Europa durant el Neolític(cap al 5.000 a. de C. ) En un inici els cereals eren triturats amb una pedra i humitejats,així van aparèixer les primeres farinetes. Per tant, el pa primitiu podria ser fruit de lacasualitat: aquestes farinetes podrien haver acabat al costat del foc, entre les cendres osobre una pedra calenta i adquirir així una consistència sòlida.Aquestes masses comestibles les podem trobar encara ara enalgunes tribus africanes i algunes variats d'aquests pans lestrobem en moltes cultures: els lavash àrabs, el pa de pita grec,els roti indis o les “tortillas” dels pobles sudamericans.El pa a Mesopotàmia i Egipte (6000 a. de C.)Lavash àrabA Sumèria, cap al 6.000 a. de C. es va començar a elaborar el pa, amb dues fasesdiferenciades: amassat i escalfament, s'utilitzaven les cendres del foc per enterrant-hi lamassa. Els egipcis van recollir aquest aprenentatge, van millorar el procés de panificació ivan desenvolupar l'ús del forn; d'aquesta manera, amb els forns, els resultats finals de lapanificació es podien preveure millor.Tot i que encara es discuteix quin va ser el primer cereal conreat a l'Antic Egipte hi ha unfet cert i és que s'ha trobat ordi, blat i escanda en jaciments arqueològics que es remuntena 4.000 anys a. de. C. Les planes del Nil, que periòdicament s'inundaven, produïencereals en abundància tant pel consum com per l'exportació. El blat i l'ordi constituïen labase de l'alimentació dels egipcis i servien per fer pa i cervesa.51
Els egipcis fabricaven en les seves cases la farina amb una tecnologia molt rudimentària:trituraven els grans en un morter de pedra, això feia que el pa estigués mesclat amb polsmineral, això explica als estudiosos, el desgast de les dents de la majoria de lesmòmies.La massa portava un llevat obtingut per fermentació, el mateix que s'utilitzava perfabricar cervesa, s'han descobert llevats de panificació en un atuell del període predinàstic(4000 – 3500 a. de C.) i pans en la tomba de Mentuhotep II (2046–1995 a. de C.)faraó de la XI Dinastia.L'arqueòleg Zahi Hawass ha trobat en les excavacions fetes a prop de la Gran Esfinx deGizeh les restes d'una fleca, Zahi ha arribat a la conclusió que els pagesos de l'Alt Nilcontinuen en l'actualitat elaborant el pa de manera similar que els antics egipcis, aquestafleca recentment descoberta podia fer pa per uns 20.000 treballadors.Els pans egipcis eren de diferents formes: rodons, ovalats, triangulars, semicirculars ocònics (com els pans d'ofrenes als déus), a més a més, pels rituals màgics es preparavenuna mena de coques de blat amb formes humanes o d'animals.Les classes baixes menjaven quasi exclusivament pa d'ordi i les classes altes pa fet ambfarina de blat. La massa de pa es podia enriquir amb greix, ous, mel o fruita, tambés'untava sobre les coques de blat una mena de melmelada feta amb dàtils i mel. Herodot(Històries,II,92) explica que a Egipte existia un pa fet amb farina de grans de lotus(semblants als grans de mill) amassada amb llet i aigua,Plini El Vell afegeix que aquest pa de lotus menjat calentera lleuger i digestiu.La gran afició dels egipcis pel pa va fer que enl'antiguitat clàssica se'ls conegués com “menjadors depa”. A vegades era més que un aliment i s'arribava apagar un jornal o salari d'un pagès amb un determinatnombre de pans i cervesa (dos pans i tres càntirs decervesa).Estatueta XII Dinastia, 1980 a. de C.El Codi d'Hammurabi (creat en l'any 1760 a de C) a Mesopotàmia parla de “cervesa quees menja” i “pa que es beu” referint-se al pa i a la cervesa, elaborats amb ordi i llevat.En la tomba de Ramsés III es descriuen, mitjançant baixos-relleus, com es realitzaven elstreballs de la fleca (es treballava la massa amb les mans i els peus, es tenia cura en ferles porcions el més semblants possible...)52
- Page 1 and 2: La influència de les ciències en
- Page 3 and 4: INTRODUCCIÓEn aquest treball parla
- Page 5 and 6: El pa és un aliment quotidià que
- Page 7 and 8: formen una xarxa proteica anomenada
- Page 9 and 10: 2.3.1. QuantitatSe sol dir que l'ai
- Page 11 and 12: • Desenvolupar part de l'aroma mi
- Page 13 and 14: s'utilitzen més són les α-amilas
- Page 15 and 16: II.Física i Química14
- Page 18 and 19: 3. FORMATEl format consisteix en do
- Page 20 and 21: • Fermentació acèticaEs desenvo
- Page 22 and 23: successives:- Primera fase: No exis
- Page 24 and 25: En aquest apartat ens adonarem de l
- Page 26 and 27: segons i quan les flames desapareix
- Page 28 and 29: En aquest apartat ens centrarem en
- Page 30 and 31: 1.2.2.Divisora volumètricaLa divis
- Page 32 and 33: TIPUS DE CAMBRESArmari de fermentac
- Page 34 and 35: el recorregut. Un gran avantatge é
- Page 36 and 37: - Avaluar la producció de farina s
- Page 38 and 39: De 1,5 a 2 Per a blat millorants (W
- Page 40 and 41: V. Anàlisi comparatiu de fleques39
- Page 42 and 43: • Aigua: Prové de la xarxa del p
- Page 44 and 45: departament d'Investigació, Desenv
- Page 46 and 47: • Tall o grenya: es fa de forma m
- Page 48 and 49: aconsegueixen repartir la calor uni
- Page 50 and 51: CONCLUSIONSFinalitzada la meva rece
- Page 54 and 55: La fleca de Ramsès III (s.XII a. d
- Page 56 and 57: inferiors més rentables i que nece
- Page 58 and 59: considera una activitat artesanal;
ANNEXHISTÒRIA DEL PAPer què <strong>una</strong> història <strong>de</strong>l <strong>pa</strong> en un treball científic?El <strong>pa</strong> forma <strong>pa</strong>rt <strong>de</strong> la història i la cultura universal <strong>de</strong> l'home <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'Antiguitat, és unproducte <strong>que</strong> ha acom<strong>pa</strong>nyat l'home <strong>de</strong>s <strong>de</strong> l'inici <strong>de</strong> la civilització fins a l'actualitat sensesufrir canvis substancials, això ens fa adonar-nos <strong>de</strong> la seva importància no només enl'alimentació sinó també en la cultura, les religions, l'art, els costums...Seguint la història <strong>de</strong>l <strong>pa</strong> po<strong>de</strong>m veure també <strong>que</strong> l'evolució <strong>de</strong> la ciència ha fetevolucionar la manera <strong>de</strong> fer-lo i <strong>de</strong> conèixer-lo científicament.• El <strong>pa</strong> en el NeolíticSe sap <strong>que</strong> la introducció <strong>de</strong>ls cereals en la dieta humana a<strong>pa</strong>reix quan l'home <strong>de</strong>ixa <strong>de</strong>ser nòmada i <strong>pa</strong>ssa a ser se<strong>de</strong>ntari (8.000 a. <strong>de</strong> C) i s'inicia l'agricultura.El blat es va començar a conrear a l'Orient Mitjà , i va arribar a Euro<strong>pa</strong> durant el Neolític(cap al 5.000 a. <strong>de</strong> C. ) En un inici els cereals eren triturats amb <strong>una</strong> pedra i humitejats,així van a<strong>pa</strong>rèixer les primeres farinetes. Per tant, el <strong>pa</strong> primitiu podria ser fruit <strong>de</strong> lacasualitat: a<strong>que</strong>stes farinetes podrien haver acabat al costat <strong>de</strong>l foc, entre les cendres osobre <strong>una</strong> pedra calenta i adquirir així <strong>una</strong> consistència sòlida.A<strong>que</strong>stes masses comestibles les po<strong>de</strong>m trobar encara ara enalgunes tribus africanes i algunes variats d'a<strong>que</strong>sts <strong>pa</strong>ns lestrobem en moltes cultures: els lavash àrabs, el <strong>pa</strong> <strong>de</strong> pita grec,els roti indis o les “tortillas” <strong>de</strong>ls pobles sudamericans.El <strong>pa</strong> a Mesopotàmia i Egipte (6000 a. <strong>de</strong> C.)Lavash àrabA Sumèria, cap al 6.000 a. <strong>de</strong> C. es va començar a elaborar el <strong>pa</strong>, amb dues fasesdiferencia<strong>de</strong>s: amassat i escalfament, s'utilitzaven les cendres <strong>de</strong>l foc per enterrant-hi lamassa. Els egipcis van recollir a<strong>que</strong>st aprenentatge, van millorar el procés <strong>de</strong> <strong>pa</strong>nificació ivan <strong>de</strong>senvolu<strong>pa</strong>r l'ús <strong>de</strong>l forn; d'a<strong>que</strong>sta manera, amb els forns, els resultats finals <strong>de</strong> la<strong>pa</strong>nificació es podien preveure millor.Tot i <strong>que</strong> encara es discuteix quin va ser el primer cereal conreat a l'Antic Egipte hi ha unfet cert i és <strong>que</strong> s'ha trobat ordi, blat i escanda en jaciments ar<strong>que</strong>ològics <strong>que</strong> es remuntena 4.000 anys a. <strong>de</strong>. C. Les planes <strong>de</strong>l Nil, <strong>que</strong> periòdicament s'inundaven, produïencereals en abundància tant pel consum com per l'exportació. El blat i l'ordi constituïen labase <strong>de</strong> l'alimentació <strong>de</strong>ls egipcis i servien per fer <strong>pa</strong> i cervesa.51
Change language