que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses
que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses que s'amaga darrera una engruna de pa? - Ajuntament de Roses
V. Anàlisi comparatiu de fleques39
En aquest apartat realitzarem un anàlisi comparatiu de tres empreses panificadores:Pacfren, una gran empresa de Vilamalla dedicada a la producció de pa precuinat, Forn depa Cusí de Roses, una gran fleca que fa diferents tipus de pa, i Forn el Molí de La Poblade Lillet , al Berguedà, un petit forn de llenya tradicional i ecològic.1. PACFRENINFORMACIÓ SOBRE L'EMPRESA• Fundació: L'empresa va ser fundada l'any 1892 per laprimera generació de la família Cullell. L'última societatCullell va ser al 1972 la qual corresponia a la segonageneració. Finalment, al 2007 l'empresa va ser compradaper la família Martínez, propietària encara de Pacfren.• Nombre de treballadors: 286• Mercat: El mercat és bàsicament nacional, encara que, exporten un petita part de laseva producció.• Productes: Pa precuinat, brioixeria ultracongelada i pastisseria congelada.• Volum de vendes: 40 milions d'euros anuals.• Origen: Els orígens es situen en un família de Castelló d'Empúries anomenadaCullell que eren flequers i feien pa de forma tradicional. Després varen crear unapetita fàbrica que poc a poc va anar augmentant de volum i es va convertir en unapanificadora. Entre els anys 1992-1994 es varen introduir noves tecnologiesrelacionades amb el fred que permetia fer pans precuinats i congelats. Així doncs,la família Cullell es convertia en els primers en introduir la tecnologia del fred a totEspanya. Posteriorment, al 2000 es crea la fàbrica de Vilamalla amb la últimatecnologia en el camp de la panificació.Cal destacar que enguany la producció de pa tradicional és de l'1% i, per tant, elrestant 99% correspon a pa precuinat i congelat.COMPOSICIÓ DEL PA• Farina: S'usen diferents classes de farines provinents de diferents distribuïdors,tant espanyols com francesos. Cada pa té la seva pròpia farina de composiciódiversa, també es mesclen diferents farines per obtenir una òptima qualitat.Pel que fa al blat, aquest prové de tot el món ja que depèn de la collita de l'any, apart, la producció de blat espanyol és molt escassa.40
- Page 1 and 2: La influència de les ciències en
- Page 3 and 4: INTRODUCCIÓEn aquest treball parla
- Page 5 and 6: El pa és un aliment quotidià que
- Page 7 and 8: formen una xarxa proteica anomenada
- Page 9 and 10: 2.3.1. QuantitatSe sol dir que l'ai
- Page 11 and 12: • Desenvolupar part de l'aroma mi
- Page 13 and 14: s'utilitzen més són les α-amilas
- Page 15 and 16: II.Física i Química14
- Page 18 and 19: 3. FORMATEl format consisteix en do
- Page 20 and 21: • Fermentació acèticaEs desenvo
- Page 22 and 23: successives:- Primera fase: No exis
- Page 24 and 25: En aquest apartat ens adonarem de l
- Page 26 and 27: segons i quan les flames desapareix
- Page 28 and 29: En aquest apartat ens centrarem en
- Page 30 and 31: 1.2.2.Divisora volumètricaLa divis
- Page 32 and 33: TIPUS DE CAMBRESArmari de fermentac
- Page 34 and 35: el recorregut. Un gran avantatge é
- Page 36 and 37: - Avaluar la producció de farina s
- Page 38 and 39: De 1,5 a 2 Per a blat millorants (W
- Page 42 and 43: • Aigua: Prové de la xarxa del p
- Page 44 and 45: departament d'Investigació, Desenv
- Page 46 and 47: • Tall o grenya: es fa de forma m
- Page 48 and 49: aconsegueixen repartir la calor uni
- Page 50 and 51: CONCLUSIONSFinalitzada la meva rece
- Page 52 and 53: ANNEXHISTÒRIA DEL PAPer què una h
- Page 54 and 55: La fleca de Ramsès III (s.XII a. d
- Page 56 and 57: inferiors més rentables i que nece
- Page 58 and 59: considera una activitat artesanal;
V. Anàlisi com<strong>pa</strong>ratiu <strong>de</strong> fle<strong>que</strong>s39
Change language