El sorprenent llegat de La Ruta de la Capona - Cultura i Paisatge a ...

La pedra secaEl sorprenent llegatde La Ruta de la Capona“Qui no estima els marges vells no estima la terra, ni sent la poesia rural,ni comprèn l’esperit del paisatge.”(Antoni Rovira i Virgili)ROSA M. CANELA I BALSEBRE92 CULTURA I PAISATGECULTURA I PAISATGE 93

En arribar al Pla de Santa Maria, trobem una rotondapresidida per una bonica barraca de pedra seca. Ésun petit avançament del que el visitant curiós potdescobrir passejant per les planes del municipi: unagran concentració de construccions de pedra seca queresten a l’espera de qui vulgui conèixer el seu granvalor. Grans barraques, cossiols, aixoplucs, marges,arneres, corrals... aixecats sols amb pedra, peça a peça,sense cap material d’unió i amb molt de treball id’enginy, gràcies a la saviesa de la gent del camp.Al mateix Pla de Santa Maria trobem també la Rutade la Capona, un itinerari de descoberta del ricpatrimoni de pedra seca. Una ruta que es va inaugurarel 2003 i que s’ha convertit en un referent. El 2005,va ser reconeguda amb el Premi Turisme Interiorde la Costa Daurada i, el 2003, amb el premi a laSalvaguarda del Patrimoni Cultural de l’Institutd’Estudis Vallencs. Però el seu major reconeixementha estat el gran nombre de visitants que l’han volgutdescobrir, persones vingudes d’arreu, que quedensorpreses d’aquestes construccions aparentment tanhumils però tan espectaculars i tan ben construïdes. Alllarg de poc menys de dos quilòmetres, s’observen onzeconstruccions diferents, totes elles amb molt d’encant.La que més sobresurt és se’ns dubte el Cossiol delSoleta, una gran construcció destinada a recollir aiguade la pluja que sorprèn pel seu interior, amb unacolumna central d’on arrenquen quatre arcades enforma de palmera; és una construcció única i d’unagran bellesa, una joia que cal no deixar de visitar.Aquesta ruta, una aposta per dignificar i revaloritzarles construccions de pedra en sec, va comptar ambl’impuls de l’Ajuntament del Pla de Santa Maria i lacol·laboració dels propietaris i les entitats del municipi.Contemplar alguna d’aquestes obres fetes amb milersde pedres, de grans i de petites, amb moltes tones depes, és sentir-se interrogat pel passat, i preguntar-seper qui les va fer, com les van aixecar, quan les vanconstruir i molts altres aspectes desconeguts. Aquestpatrimoni és memòria, sentiment, pertinença iidentitat.Al terme del Pla, entre les diferents construccions depedra seca existents, les més abundants són les barraquesi els marges. De barraques, en destaquen algunes de moltmonumentals, amb diverses estances, fins a quatre enuna d’elles. Grans edificacions que semblen desafiar-hotot, pedres que queden en tensió, pedres que semblencansades d’aguantar però que segueixen sent part d’un totresistent a tempestes, ventades... i als capricis de les nostresgeneracions.Aquestes barraques no eren vivendes permanents, sinóespais habitats puntualment quan era necessari, en cas demal temps o en temporada de collites. Podem imaginar elpagès fent nit en una d’elles: el silenci, la foscor, el sensetemps, la primera llum del dia, el cant dels ocells, la pluja,la foguera, la mula i el gos que li feien companyia... encomunió amb l’entorn, protegits per les pedres. “La barracade pedra seca és la construcció essencial que representa el refugiper l’home (...); la volta (...) pot proporcionar abric, sopluig,asil, repòs, acollida, pot esdevenir espai de meditació, dereflexió, de concepció; resposta possible del claustre matern, enla tribulació, en el terror.” (Xavier Amorós, poeta de Reus.)Una barraca és molt més del que a primer cop d’ullpot semblar: és sobretot un element funcional alhoraque una obra d’una gran vàlua artística, però és tambéel que ens provoca, són aquells sentiments que ensdesperta, de curiositat, d’interès, de tendresa, deconnexió. “Les barraques tenien, per a mi, un encantespecial quan de petit anava a collir olives, perquè emdonaven un sentit de recolliment, de pau i de seguretat(...). M’astorava la voluntat i l’encert de construir labarraca i el marge que circumdava “el tros” ja sols faltavaquan, assedegat, treia l’aigua de la cisterna feta amb elmateix encert i professionalitat que la barraca, per a tenirun quadre bucòlic complet (...); era admirador ferventde la natura en totes les seves intimitats.” (Josep MariaFreixes de Valls. Pensant en veu alta, 1991.)I els marges presents aquí i allà, quilòmetres iquilòmetres de pedres que ordenen la terra, ladivideixen i l’expliquen, pedres arrenglerades perseparar i delimitar, que donen un toc humà als camps,pedres que semblen col·locades des de sempre.LA PEDRA SECAA l’esquerra, barraca deplanta quadrada ambescala lateral.A la dreta, barraca delsFontanals.En la pàgina anterior,interior de la barraca delCossiol d’en Soleta.94 CULTURA I PAISATGECULTURA I PAISATGE 95