Dossier tècnic núm. 36: Cítrics (II). Control de plagues, en ... - RuralCat

DOSSIERTÈCNICPRESENTAcióTomàs FoschDirector IRTA AmpostaFa un parell d’anys es va publicar el primerdossier tècnic de cítrics; avui arriba a les vostresmans el segon, amb un contingut específicde plagues i enemics naturals.Mentrestant, la difícil situació dels mercatsque llavors es començava a perfilar (vegeu lapresentació del dossier que hi va fer AntoniEspanya, director dels S.T. de les Terres del’Ebre) no ha fet sinó consolidar-se, posant elcultiu dels cítrics, i no només a les nostresterres, en una greu conjuntura.Una de les millors maneres d’afrontar una crisiés la innovació, la resolució per vies novedosesdels problemes de sempre (i dels que haginpogut sorgir mentrestant, com és el cas); unade les vessants en què es pot innovar més enels conreus agrícoles és, precisament, el controlde les plagues, tant pel que fa a la reducció/racionalitzaciódels tractaments fitosanitaris-amb els avantatges que això comporta, tantmediambientals com de seguretat alimentària-com a la utilització d’enemics naturals, quanaixò es possible i econòmicament rendible.La principal línia de treball de l’IRTA pel quefa a la citricultura és, des de 1991, el controlintegrat de plagues (complementada posteriormentamb tècniques de conreu, avaluacióde material vegetal i, de manera molt especial,postcollita); aquest fet ha comportat que lacitricultura catalana hagi pogut disposar d’unanormativa coherent de producció integrada decítrics abans que les principals àrees citrícolesd’Espanya, i que ara mateix estiguem en elgrup d’avantguarda dels equips que treballenen control integrat de plagues.A les Terres de l’Ebre aquestes activitats s’handut a terme, ininterrompudament des de 1991,amb la més estreta col·laboració amb el sector,organitzat a través de les cooperatives i entitatsque han cofinançat, conjuntament amb l’IRTA,els treballs engegats; hem aconseguit des dellavors una molt clara reducció en els tractamentsfitosanitaris, definint alhora el momentadient de la seva aplicació -una racionalitzaciódel cultiu, una millora de l’eficiència- i tambél’establiment d’una xarxa de comunicació i col·laboració entre els nostres tècnics i els tècnicsdel sector productor, que ha permès que elsresultats de la recerca arribin amb gran eficàciaa l’agricultor. Desitgem que el dossier que teniua les mans ajudi a consolidar encara més latransferència de les noves tècniques que elsector tant necessita.Dossier Tècnic. Núm. 36“Cítrics II: Control de plagues”Juny de 2009EdicióDirecció General d’ Alimentació,Qualitat i Indústries Agroalimentàries.Consell de RedaccióJoan Gené Albesa, Ramon Lletjós Castells, Joaquim Porcar Coderch,Jaume Sió Torres, Elisabet Cardoner Martí, Joan Barniol Garriga,Agustí Fonts Cavestany (IRTA), Santiago Riera Lloveras (Premsa),Joan S. Minguet Pla i Josep M. Masses Tarragó.CoordinacióJosep Maria Masses Tarragó.ProduccióTeresa Boncompte Ribera, Josep Maria Masses Tarragói Annabel Teixidó Martínez.Correcció i assessorament lingüísticJoan Ignasi Elias Cruz.Grafisme i maquetacióQuin Team!ImpressióEl Tinter(empresa certificada ISO 14001 i EMAS)Paper 50% reciclat i 50% ecològic.Dipòsit legalB-16786-05ISSN: 1699-5465El contingut dels articles és responsabilitat dels autors. DOSSIERTÈCNIC no s’hi identifica necessàriament. S’autoritza la reproducciótotal o parcial del articles citant-ne la font i l’autor.DOSSIER TÈCNIC es distribueix gratuïtament. En podeudemanar més exemplars a l’adreça:dossier@ruralcat.netDepartament d’Agricultura, Alimentació i Acció RuralGran Via de les Corts Catalanes, 612, 4a planta08007 - BarcelonaTel. 93 304 67 45. Fax. 93 304 67 02e-mail: dossier@ruralcat.netMés recursos, enllaços i versió electrònica al web de RuralCat:www.ruralcat.netFoto portada:Ous de Chrysopa sp.Autora: M. Teresa Martínez. IRTA AmpostaN36 DOSSIER0

CÍTRICS (II). Control de plaguescontrol biològic en cítricsFoto 1. Femella de I. purchasi amb ous de R. cardinalis aldamunt de l’ovisac. Autora: M. T. Martínez-Ferrer.Foto 2. Restes de pupes de R. cardinalis.Autora: M. T. Martínez-Ferrer.Foto 3. Adult de R. cardinalis.Autora: M. T. Martínez-Ferrer.01 IntroduccióEls artròpodes, igual que altres organismes vius,tenen enemics naturals que limiten les seves poblacions.En un sentit ecològic, el control biològices pot definir com una forma de regular ladensitat poblacional d’un organisme mitjançantaquests enemics naturals.Qualsevol organisme que s’alimenta d’un altreés, per definició, un enemic natural. En controlbiològic es defineixen tres tipus d’enemics naturals:parasitoids i depredadors (entomòfags),i patògens (entomopatògens). Fins a la data, elsentomòfags són els enemics naturals que s’hanmostrat més efectius. Si bé tant parasitoids comdepredadors són animals que s’alimenten d’altresanimals, en general un parasitoid completael seu desenvolupament en un únic hoste,mentre que un depredador consumeix diversespreses durant el seu desenvolupament.Els modes d’actuació en el control biològicsón tres: conservació dels enemics existents al’agroecosistema, increment d’enemics naturalsi introducció d’entomòfags exòtics.En els ecosistemes agrícoles la quantitat d’éssersvius que conviuen sol ser bastant pobre pelque fa a l’entomofauna. Malgrat tot, l’agroecosistemadels cítrics presenta força riquesa, tantde plagues com d’enemics naturals. A continuació,es descriuen les plagues més importants delcultiu dels cítrics i els seus enemics naturals mésinteressants per al seu control biològic.02 Icerya purchasi i Rodolia cardinalis:el paradigma de l’èxit delcontrol biològicIcerya purchasi (Mask.), la cotxinilla acanalada,és un homòpter margaròdid cosmopolita i polífag,procedent d’Austràlia. En cítrics, les larvesi les femelles s’alimenten de la saba de l’arbrei, per tant, excreten gran quantitat de melassa.Els arbres atacats apareixen coberts d’aquestescotxinilles, així com de la melassa que produeixeni de la negreta que es forma sobre ella. Enels cítrics espanyols es citen tres generacionsanuals: febrer, juny i setembre. (Fotos 1, 2 i 3)El coccinèlid Rodolia cardinalis d’origen australiàfou introduït a Califòrnia per al control dela cotxinilla acanalada l’any 1889, i va suposaruna fita en la història del control biològic, considerant-secom el miracle de l’entomologia peraquella època. Quan la plaga va aparèixer en elshorts de València en els anys 20, es va originaruna gran confusió entre els citricultors, que vanarrencar moltes plantacions davant la impossibilitatde controlar-la. El 1927 es va procedira la importació i aclimatació de R. cardinalis.Aquest coccinèlid realitza la posta sobre l’ovisacde la cotxinilla acanalada o molt a prop.Les larves, tan bon punt neixen, s’introdueixenen l’ovisac i depreden voraçment els ous i leslarves acabades d’eclosionar. Les larves passenper quatre estadis larvaris, realitzen la pupa iapareix l’adult. Aquest és un petit coleòpter decolor roig amb taques negres que també devoraactivament tots els estadis de la cotxinillaacanalada. Aquest coccinèlid passa l’hivern enforma d’adult, i desenvolupa unes 8 generacionsanuals. L’èxit del seu control sobre la cotxinillaradica en la seva gairebé especificitat, la sevavoracitat i el seu potencial biòtic, que de juny aoctubre triplica el nombre de generacions de lacotxinilla acanalada.L’equilibri estable en el qual es troba aquestacotxinilla en els horts de cítrics amb el seu depredadorR. cardinalis pot veure’s greument alteratper l’ús de certs pesticides com piretroides, inhibidorsde la síntesi de quitina i mimètics de lahormona juvenil. Per al control de I. purchasinomés es recomana la conservació i la millorade l’acció de R. cardinalis.03 Panonychus citri i Aleurothrixusfloccossus: dos exemples d’un boncontrol biològic en cítricsL’àcar roig dels cítrics, P. citri és una plaga moltimportant de cítrics a la majoria dels països on escultiven cítrics. S’alimenta del contingut cel·lularde les fulles i fruits, produint una decoloració0N36DOSSIER

DOSSIERTÈCNICFoto 10. Chrysoperla carnea. Autora: M. T. Martínez-Ferrer.Foto 11. Momies de pugó. Autora: M. T. Martínez-Ferrer.Foto 12. Larves d’Aphidoletes aphidimiza.Autora: M. T. Martínez-Ferrer.Atès que la fauna útilexistent en la lluita biològicacontra pugons i àcars noés suficient, seria moltinteressant la recerca,introducció i aclimataciód’enemics naturals exòtics,a més de la conservació imillora dels existentsvegetals que presenten elevades poblacionsde fitoseids i baixes de T. urticae, como sónen general les gramínies.Atès que la fauna útil existent no és suficient,seria molt interessant la recerca, introducció iaclimatació d’enemics naturals exòtics en ambdóscasos, a més de la conservació i milloradels existents.06 Diaspins (Parlatoria pergandeii,Lepidosaphes beckii, Aonidiellaaiurantii) i Ceratitis capitata: plaguesmal controlades pels seusenemics naturalsAmbdues plagues es troben en situació dedesequilibri permanent amb els seus enemicsnaturals, ja que, encara que aquests existeixen,no arriben a exercir un control que mantinguiles poblacions dels fitòfags per sota delnivell econòmic de danys. Els diaspins són lescotxinilles més evolucionades. Són petits insecteshomòpters que es troben en els cítrics,alimentant-se de fulles, rames, tronc i fruits.No produeixen melassa. Elevades poblacionsa l’arbre poden provocar seca de rametes. Aixímateix, produeixen la depreciació dels fruitssobre els quals s’alimenten per la seva simplepresència i per taques verdoses i deformacionsprovocades per la seva alimentació.Els enemics naturals més importants dels diaspinssón els coccinèlids depredadors Rhizobiuslophantae i Chilocorus bipustulatus, i diversoshimenòpters afelínids. Aquests coccinèlids nosón gaire abundants i quan les temperatures sónmolt elevades disminueix la seva activitat. Pelque fa als parasitoids, en el cas de P. pergandeiidestaquen Encarsia inquirenda (endoparasitoide)i Aphytis hispanicus (ectoparasitoids). En elcas de C. beckii destaca Aphytis lepidosaphes(ectoparasitoide). Dues espècies d’Aphytis (ectoparasitoids)són importants en el control d’A.aurantii: A. melinus, importat el 1976 i aclimatata totes les àrees citrícoles espanyoles, i A.chrysomphali, autòcton, que pot realitzar un boncontrol si les temperatures no són molt altes. Elcontrol biològic dels diaspins s’ha de basar en laconservació i millora dels entomòfags existents,en la introducció i aclimatació d’exòtics i en elsalliberaments inoculatius de certs entomòfags,com per exemple d’A. melinus. (Fotos 13, 14,15 i 16)Ceratitis capitata, la mosca de la fruita o moscade la Mediterrània, és originària d’Àfrica tropical.Té una gran quantitat de plantes hostes.Els adults tenen una gran capacitat de vol, ipoden recórrer desenes de quilòmetres. És undípter de mida mitjana, amb les ales transparentsirisades. La femella realitza la posta en elfruit madur. Després de l’eclosió dels ous, lesN36 DOSSIER0

CÍTRICS (II). Control de plaguesFoto 13.. Larva d’Aphytis hispanicus. Autora: M. T. Martínez-Ferrer.Foto 14. Orifici d’eixida d’A. hispanicus. Autora: M. T. Martínez-Ferrer.larves penetren a la polpa i s’hi desenvolupen.Els danys que produeix són molt importants,provocant la caiguda dels fruits per la sevadescomposició, ja que la ferida de posta id’entrada de larves és una via d’entrada defongs i bacteris, i a més es tracta d’una plagade quarantena en molts països importadors,amb tolerància 0. No es coneix bé el complexd’enemics naturals d’aquesta plaga a Espanya.S’ha intentat la introducció i aclimataciód’Opius humilis i Opius concolor, amb resultatspoc satisfactoris fins al moment. En aquest cas,l’estratègia de control biològic a seguir seria larecerca i introducció d’exòtics.07 ConclusionsAquí hem ressenyat només una part del complexde plagues i enemics naturals de l’agroecosistemadels cítrics. La conservació i la millorade l’acció dels enemics naturals existents enel cultiu, autòctons o introduïts i aclimatats, ésl’estratègia més important en el Control Biològicen cítrics. Malgrat tot, com hem vist, en moltesocasions aquesta estratègia no és suficient, perla qual cosa ha de ser complementada amballiberaments inoculatius d’enemics naturals i laintroducció i aclimatació d’exòtics.08 Pers saber-ne mésFIBLA J.M. i MARTÍNEZ, M. Plagues dels cítricsi els seus enemics naturals trobats a lescomarques del Baix Ebre i el Montsià. InstitucióCatalana d’Estudis Agraris. Dossiers Agràris 6.Enemics naturals de plagues en diferent cultiusa Catalunya.RIPOLLÉS, J.L.; MARSÀ, M.; MARTÍNEZ, M.(1995).Desarrollo de un programa de controlintegrado de las plagas de los cítricos en lascomarcas del Baix Ebre i el Montsià. LevanteAgrícola, 332, 232-249.MARTÍNEZ-FERRER, M. T., RIPOLLÉS, J. L.Enemics naturals en els cítrics. Guia dels enemicsnaturals en diferents cultius a Catalunya.Generalitat de Catalunya. Departament d’Agricultura,Ramaderia i Pesca.09 AutorsMaria Teresa Martínez FerrerInvestigadora. Entomologia de cítricsIRTA AmpostaTeresa.Martinez@irta.catFoto 15. Aonidiella aurantii en fruit. Autor: José Miguel CamposLa major exigència dels consumidors a obtenirproductes de qualitat, minimitzant l’impactemediambiental i els efectes tòxics derivats deles pràctiques agrícoles, és un bon impuls pera seguir treballant per millorar el Control Biològicen els diferents cultius.José Miguel Campos RivelaIRTA AmpostaJMiguel.Campos@irta.catJosé Miguel FiblaIRTA AmpostaJMiquel.Fibla@irta.catFoto 16. Larva de Aphytis sp. parasitant una femella de pollroig de California. Autor: José Miguel Campos.0N36DOSSIER

DOSSIERTÈCNICDinàmica estacional i controlmitjançant la tècnica de la capturamassiva de Ceratitis capitata en cítrics01 IntroduccióLa zona citrícola de Catalunya representa el límitsuperior del cultiu dels cítrics espanyols. Es cultivenunes 10.000 ha, repartides principalmenten dues zones. La zona tradicional del cultiudels cítrics es localitza al llarg dels marges delriu Ebre. Al sud de la província, llindant amb laprovíncia de Castelló, es troben les finques denova implantació, zona en expansió. Les varietatspreponderants són les clementines, representantmes del 60% dels cítrics de la zona(Figura 1).Ceratitis capitata és una de les plagues més importantsque ataquen els cítrics. Les varietats declementina són especialment sensibles a aquestatac. La fruita està receptiva a l’atac de la moscades que s’inicia el canvi del color de la pell, delverd al taronja. En varietats primerenques (Marisol,Loretina, Okitsu, Arrufatina, Clemenpons,Oronules) aquest procés es produeix al mes desetembre, i en varietats de mitjana estació (Clemenules)a partir del mes d’octubre.25 KmTradicionalment, el control d’aquesta plagas’ha realitzat mitjançant tractaments aeris ambavionetes o helicòpters, polvoritzant malatió iproteïna hidrolitzada per a disminuir els nivellspoblacionals de la plaga. Aquests tractamentses complementen amb tractaments terrestresrealitzats pels propis citricultors, bé mitjançanttractaments parcials amb esquer o bé mitjançanttractaments totals. La mala acceptació per lasocietat actual d’aquests mètodes, la problemàticade residus de plaguicides sobre els fruitsdonada la propera recol·lecció, i els potencialsdesequilibris de fauna útil, han estat els detonantsper a la recerca d’alternatives de controlcom la captura massiva.Des de l’any 2002, el DAR està subvencionantuna part important de la captura massiva encítrics. L’evolució de la superfície en capturamassiva ha estat de 140 ha en 2002 fins 2500ha en 2008.Ceratitis capitata és una de les plagues mésimportants que ataquen els cítrics. Les varie-Figura 1. Localització del cultiu dels cítrics a les comarques Baix Ebre i Montsià.tats de clementina són especialment sensibles l’any s’observen dos pics: el primer a l’estiu i ela aquest atac.segon a la tardor. Encara que a l’hivern les capturesforen molt baixes, durant pràcticament tot02 Dinàmica estacionall’any es capturen adults. Les primeres capturesrellevants de femelles comencen al mes de maig,Durant dos anys consecutius es van col·locar quant les temperatures mitjanes superen els100 trampes amb atraient alimentari i sexual al 15ºC. De la mateixa forma, les captures decreixendràsticament a partir del mes de novembre,llarg de tota la zona citrícola del Baix Ebre i elMontsià, les quals eren revisades setmanalment. quan les temperatures decreixen.L’abundància dels adults capturats en trampesvaria segons l’any considerat. Les elevades temperaturesi les humitats relatives afavoreixen les de C. capitata varia també entre finques. En elLa dinàmica estacional i l’abundància dels adultspoblacions de C. capitata. Els mesos de major conjunt de l’àrea estudiada, algunes finquesabundància van ésser setembre i octubre, mentreque de gener a maig el nombre d’adults captressols a la tardor i altres tant a l’estiu commostraren un pic de població sols a l’estiu, alturatsen trampes va ser molt baix. La dinàmica a la tardor, de forma aleatòria a la zona estudiada.Aquests pics no estaven relacionats ambestacional dels adults capturats en trampes vaser similar per a mascles i femelles. Al llarg de la localització de la finca, sinó amb la presènciaN36 DOSSIER0

CÍTRICS (II). CoNTRol DE PlaGuESd’arbres hostes alternatius de l’insecte al voltantde la finca. Els pics d’estiu es relacionenamb la presència de fruits madurs de nespres,albercoquers i presseguers al voltant de la fincade cítrics, mentre que els pics de la tardor esrelacionen amb la presència de fruits madurs defigueres, figues de pal o ginjolers a prop de lafinca de cítrics. Per tant, creiem que a la nostrazona citrícola aquestes darreres espècies defruiters són molt importants perquè generen elsadults que atacaran les primeres clementines.201510Mascles TrimedlureFemelles TrypackLa dinàmica estacional dels adults capturats entrampes va ser similar per a mascles i femelles.Al llarg de l’any s’observen dos pics: elprimer a l’estiu i el segon a la tardor. L’evolucióde les captures setmanals a tota la zonaestudiada indicaren que no es produeixenmigracions a llarga distància dels adults deC. capitata (Figura 2).03 Control amb captura massiva520 I I I I I I I I I I I I I I I I I I I I Imar abr may jun jul ago sep oct nov dic ene feb mar abr may jun jul ago sep oct dicFigura 2. Evolució dels adults de C. capitata. Mitjana de les captures per trampa i dia de les 100 trampes situades al llarg de lazona citrícolaLes trampes s’han de col·locar aproximadamentun mes abans de la data de recol·lecció prevista:a primers d’agost en varietats primerenquesde clementina, i a meitat o finals de setembreen varietats de mitjana estació de clementines.Es col·loquen els mosquers a raó d’uns 40 perhectàrea, repartits de forma uniforme per totala parcel·la, a la cara sud de l’arbre, en la zonaexterior de la copa i a 1-1,5 m d’alçada sobre elsòl. És necessari revisar un mínim de 15 trampesper hectàrea d’1 a 2 vegades per setmana,comptant el nombre de femelles capturades. Aixímateix, és important seguir l’evolució del colorde la fruita, ja que aquest paràmetre ens dónaidea de la major o menor susceptibilitat al picatde la fruita. Cal realitzar un mostreig de fruits1 ó 2 vegades per setmana per a determinarel percentatge de fruita picada a la parcel·la.Quan les captures de femelles són elevades,superiors a 2 femelles per trampa i dia, si lafruita està iniciant el cavi de color, es recomanauna intervenció química. Si es supera l’1% defruita picada, s’aconsella efectuar una intervencióquímica també. Hem observat que en certesparcel·les es produeix una maduració externaanticipada de la fruita dels seus marges. Enaquest cas, el mostreig de fruita picada ha defer-se per separat en el centre i els marges dela parcel·la, per si sol fos necessari fer un tractamentquímic perimetral.La tècnica de la captura massiva s’està realitzantamb prou èxit en els nostres cítrics, encara queFoto 1. Parcel.la de Clemenules protegida de Ceratitis capitata amb captura massiva.cal considerar una sèrie de factors que podeninfluir notablement en els resultats:• Hostes alternatius presents a les finques, especialmentles figueres i els ginjolers, constitueixenun lloc excepcional per a la multiplicacióde C. capitata, i per tant un focus d’adultsque emergiran precisament quan les varietatsprimerenques de cítrics comencen a madurarexternament.• Temperatures mitjanes diàries per sota de15ºC determinen una disminució importantde l’activitat de les femelles, per la qual cosa,en general, a partir del mes de novembre elperill d’atac es redueix notablement.Hostes alternatiuspresents a les finques,especialment les figueres iels ginjolers, constitueixenun lloc excepcional per a lamultiplicació de C. capitata, iper tant un focus d’adults queemergiran precisament quanles varietats primerenques decítrics comencen a madurarexternament.09N36DOSSIER

DOSSIERTÈCNICEn general, actualmentla tècnica de la capturamassiva permet un controlsatisfactori en varietats demitjana estació. En el casde varietats primerenques,aquesta tècnica ha deser complementada ambalguna intervenció química.En qualsevol cas, aquestatècnica permet reduir elstractaments insecticides de 8-10 aplicacions per any a 3-4.• És molt difícil protegir les varietats primerenquesde l’atac de la mosca quan els paràmetresde qualitat de maduració externa i internaes compleixen, per la qual cosa es recomanala recol·lecció en el moment adequat, de maneraque queden exposades a l’atac el menortemps possible.Foto 2. Clemenules afectada per Ceratitis capitata.En general, actualment la tècnica de la capturamassiva permet un control satisfactori en varietatsde mitjana estació. En el cas de varietatsprimerenques, aquesta tècnica ha de ser complementadaamb alguna intervenció química. Enqualsevol cas, aquesta tècnica permet reduir elstractaments insecticides de 8-10 aplicacions perany a 3-4.04 Per a saber-ne mésFIBLA, J. M., MARTÍNEZ-FERRER, M. T.,CAMPOS, J. M., MONFORT, R., COLELL, R.(2007).Control de Ceratitis capitata Wied. envariedades tempranas de cítricos y pequeñassuperficies mediante diferentes estrategias detrampeo masivo. Levante Agrícola. MonografíaC. capitata. 126-135.CAMPOS, J. M., FIBLA, J., M., MARTÍNEZ-FERRER, M. T. (2007). Efecto de frutales aisladosen las poblaciones de Ceratitis capitata enparcelas de cítricos. Levante Agrícola. MonografíaC. capitata. 100-108.MARTÍNEZ-FERRER, M. T., ALONSO MUÑOZ,A., CAMPOS, J. M., FIBLA, J. M., GRACÍAMARÍ, F. Dinámica poblacional de la mosca dela fruta Ceratitis capitata en tres zonas citrícolasmediterráneas.05 AutorsMaria Teresa Martínez FerrerInvestigadora. Entomologia de cítricsIRTA AmpostaTeresa.Martinez@irta.cat• En anys de clima normal, les varietats de mitjanaestació queden suficientment protegidesamb la tècnica de la captura massiva, ja que,per una banda, la maduració coincideix ambla baixada de les temperatures del mes denovembre, que disminueix l’activitat de C. capitata,i, per altra banda, amb una gran quantitatde superfície de la mateixa varietat, que dilueixels danys de la baixa població existent.MARTÍNEZ-FERRER, M. T.; CAMPOS, J. M.;FIBLA, J. M. (2006) Population dynamics ofCeratitis capitata on citrus in northeast Spain:the influence of adjacent host fruit trees. IOBC/WPRS Bulletin. Working Group “Integrated Controlin Citrus Fruit Crops”. Ed. Ferran García-Marí.77-85, 29(3).José Miguel Campos RivelaIRTA AmpostaJMiguel.Campos@irta.catJosé Miguel FiblaIRTA AmpostaJMiquel.Fibla@irta.catFoto 3. Femella de C.capitata. Autor: José Miguel CamposFoto 4. Adult de C. capitata sobre una figa, hoste alternatiu. Foto: José Miguel Campos.N36 DOSSIER10

DOSSIERTÈCNICFoto 2. Ou i Adult de Panonychus citri en fulla.Autor: Rafel Monfort, IRTA/Ampostatenir un equilibri estable en alguns casos en elnostre agroecosistema.03.01 Panonychus citri (Mc.Gregor).Àcar roig “aranya parda o bruna”La femella adulta és rodona i de color roig fosc,amb llargues quetes sobre el seu tors, els tuberclesbassals de la qual són del mateix color roigque la resta del tegument. El mascle és un pocmés petit, de color més clar i de forma de pera.Els ous són enrogits i amb un pèl vertical deEls àcars amb importànciaeconòmica en els cítrics pertanyenal grup dels actinedids,essent el subgrup tetraniquíds-tetraniquinsel més importanten el nostre cultiu.quina extremitat sorgeixen petits fils de seda finsa la superfície de les fulles que el subjecten. Laseva forma és arrodonida, però un xic aplatadaper damunt. La posta es troba en preferència alllarg del nervi central per l’anvers de la fulla, peròpodem trobar-hi ous en qualsevol lloc. (Foto 2)Es va detectar per primera vegada a l’Estat espanyolel maig de 1981, estenent-se ràpidamentper tota la geografia citrícola. Ataca totes lesvarietats de cítrics, però on s’observa amb mésfreqüència és en les varietats de tipus nàvel,segurament per una preferència de l’àcar peraquest tipus de cultiu en lloc dels clementins. Elsdanys es distribueixen per tota la superfície deles fulles, fruits i branquetes verdes, produint unadecoloració blanc-grisosa a les fulles i als fruitsverds, mentre que l’atac a fruits ja canviats decolor dóna lloc a una tonalitat més rosa-mat.En cas d’atacs intensius, si aquests van acompanyatsde baixes humitats ambientals, vent osequedat al sòl, es poden produir fortes defoliacions,sobretot a les parts més exteriors i altesde l’arbre. En general, els danys es produeixena finals d’estiu i principis de la tardor. La restade l’any les seves poblacions són minses, fins itot en primavera, principalment per l’acció delsdepredadors.El seu control químic és bastant senzill amb acaricidesespecífics i olis minerals, però es podendesenvolupar fàcilment resistències en cas detractaments innecessaris, així com proliferacionsd’aquesta espècie per aplicacions de plaguicidescontra altres plagues. Aquest és el cas de lesaplicacions de fosforats i piretroids, ja que, a partd’eliminar els seus enemics naturals, estimulendirectament el seu potencial biòtic.03.02 Tetranychus urticae (Koch).Aranya roja comunade seda que cobreixen l’espai físic on es trobala colònia (fins i tot poden cobrir totalment laplanta). (Foto 3) Aquestes estructures creen unmicroclima adequat per al desenvolupamentde l’àcar, on la temperatura roman constant ila humitat relativa alta. A més a més li serveixde protecció de depredadors com els fitoseidsi dels tractaments fitosanitaris menys agressius,ja que el producte moltes vegades no arriba amullar l’insecte. Aquestes colònies es localitzenprincipalment al revers de les fulles, al contrarid’altres espècies de tetraníquids que prefereixenl’anvers.Les primeres cites que fan referència a la presènciad’àcars del gènere Tetranychus al nostrepaís daten de principis dels anys 50, però jaals anys 1955,1964 s’observa la presència d’unàcar que produïa danys considerables als cítrics,nomenant-lo en aquell moment Tetranychus telarius(L.)Ataca totes les varietats de cítrics, però on s’observaamb més freqüència és en les varietats detipus clementina i llimoners. Els danys es distri-Foto 3. Colònia de Tetranychus urticae en fulla.Autora: M.T. Martínez Ferrer, IRTA/AmpostaEl fet més característicde l’aranya roja és la sevatendència a l’agregació ia viure en colònies, creantper això unes estructures defils de seda que cobreixenl’espai físic on es troba lacolònia (fins i tot podencobrir totalment la planta).La femella adulta assoleix una mida entre 0,5 i0,6 mm, de coloració canviant segons el clima,substrat i edat. (Foto 1) Poden ser groguenques,verdoses, roges o marrons, amb dues taquesfosques als costats laterals dels dors. Els masclessón més petits que les femelles i amb lespotes més llargues en relació a la mida del cos.Els ous són esfèrics, llisos i de color àmbar ataronjat,fent-se més foscos a mesura que vanmadurant.El fet més característic de l’aranya roja és laseva tendència a l’agregació i a viure en colònies,creant per això unes estructures de filsFoto 4. Símptomes de Tetranychus urticae en fullaAutor: J.M. Fibla Queralt. IRTA/AmpostaN36 DOSSIER16

CÍTRICS (II). Control de plaguesFoto 5. Símptomes de Tetranychus urticae en fruitAutor: J.M. Campos Rivela, IRTA/AmpostaFoto 6. Símptomes de Tetranychus urticae en fruitAutor: J.M. Campos Rivela, IRTA/AmpostaFoto 7. Larva i adult de fitoseids. Autor: Rafel Monfort,IRTA/Ampostabueixen per tota la superfície del revers de lesfulles principalment, on la zona afectada agafauna coloració entre groguenca i marró amb unaconcavitat característica; de manera que l’anverss’esbomba i s’engrogueix, podent originardefoliacions intenses de fulles, sobretot en clementines(Foto 4). Els fruits afectats comencenamb atacs a la zona estilar que després es vandispersant per tota la superfície del fruit, assolintuna coloració entre grisosa i bruta. (Foto 5 i 6) Enllimones dóna lloc a un símptoma molt característical voltant de la zona estilar, conegut com a“bigot del llimoner”. A la nostra zona els danys esprodueixen durant l’estiu principalment, essentmolt preocupant l’activitat i/o presència d’aquestàcar a finals d’agost, moment en què començaa desplaçar-se cap als fruits. No obstant això, ales nostres plantacions trobem activitat d’aranyaroja durant tot l’any, sense que el control naturalsigui suficient per a deixar a zero les sevespoblacions.El seu control químic és bastant complicat, tantper les dificultats físiques com per la facilitat adesenvolupar resistències als plaguicides. Elprincipal aspecte a tenir en compte és l’elecciód’un fitosanitari clarament contrastat tant per alsous com per als adults, i que a més ens respectiels fitoseids. També s’han de seguir uns paràmetresd’aplicació molt específics com ara sónuna velocitat molt baixa d’avanç del tractor (1.5km/h), un volum de caldo adequat a la nostraplantació (2700 l/ha - 3200 l/ha), i una mida degota gruixuda (300-400 micres). No s’ha d’oblidarque moltes vegades als tractaments químicss’afegeix oli mineral com a mullant, i a més hemde cobrir totalment la colònia d’aranya roja pera tenir una bona eficàcia.03.03 Àcars depredadors. Fitoseids.Els fitoseids són uns àcars de mida petita (0,5mm), visibles a simple vista quan es mouen perles fulles (Foto 6) o quan el seu color contrastadamunt el medi on es troba, sobretot quan s’haalimentat d’aranya i el seu tegument transparentfa que es tornin rojos o ataronjats. La seva principalcaracterística quan se’ls observa sobre lafulla és la seva extraordinària mobilitat i rapidesadamunt aquesta. La seva alimentació és moltvariada. La majoria d’espècies són polífagues,capaces d’alimentar-se d’altres àcars, petitsinsectes, de substàncies d’origen animal comla melassa i d’algunes d’origen vegetal com elpol·len. Algunes espècies són molt específiques,per exemple Phytoseiulus persimilis, el qual esdesenvolupa exclusivament damunt de tetraníquidsproductors de seda com és el cas deTetranychus urticae. Per tant, la seva dinàmicapoblacional està molt condicionada per la presènciade l’aranya roja, emigrant a altres plantesquan s’esgoten les colònies de tetraníquids. Noobstant això, els assajos realitzats fins ara handonat resultats molt variables, ja que la sevasusceptibilitat a temperatures elevades fa quefreqüentment sigui desplaçat per Amblyseiuscalifornicus.Amblyseius californicus, com Phytoseiuluspersimilis, té condicionada la seva presènciaper la disponibilitat d’aliment (aranyes del gènereTetranychus), encara que és capaç de sobreviureamb altres aliments com pol·len o petits insectescom el trips. La seva tolerància a temperaturesmés elevades, així com el seu elevat potencialbiòtic, fan que sigui un candidat molt interessanten el control biològic de Tetranychus urticae.Euseius stipulatus, en canvi, prefereix llocs dela fulla on la humitat és major, com el nervi centralde l’anvers, ja que els ous són molt sensiblesa la dessecació. Les seves poblacions sónTetranychus urticae atacatotes les varietats decítrics, però on s’observaamb més freqüència ésen les varietats de tipusclementina i llimoners.A la nostra zona els danysper Tetranychus urticae esprodueixen durant l’estiuprincipalment, essent moltpreocupant l’activitat i/opresència d’aquest àcar afinals d’agost, moment enquè comença a desplaçar-secap als fruits.El control químic del’aranya roja és bastantcomplicat, tant per lesdificultats físiques com perla facilitat a desenvoluparresistències als plaguicides.17N36DOSSIER

DOSSIERTÈCNICmés altes a la primavera i la tardor, disminuintràpidament a l’estiu; s’alimenta sobretot d’àcarsfitòfags, principalment Panonychus citri.d’estiu, per la qual cosa pareix ser que té bonatolerància i resistència davant de temperatureselevades.de control integrat de plagues o en agriculturabiològica.Typhlodromus phialatus és una espècie menysfreqüent que les anteriors, però sol trobar-se endiversos cultius com els cítrics, la vinya i algunsfruiters. És freqüent trobar-lo durant els mesosL’alliberament en camp d’aquets àcars depredadorsen diferents èpoques, sols o en algunacombinació d’ells, podrien ajudar al control biològicdels àcars dels cítrics dintre d’una estratègia04 Mètodes de mostreig i llindarsde tractamentsL’IRTA\Amposta des de l’any 1991 ha estatMÈTODES SIMPLIFICATS DE MOSTREIGPLAGA MÈTODE UNITAT D’OBSERVACIÓ ÈPOCA LLINDARS INDICACIONSPANONYCHUSCITRITETRANYCHUSURTICAEVisualBinomialFulla madura de la últimabrotada3-4 fulles / 20 arbresMarç-JunySetembre-Novembre40%-50% fulles ocupadesFulla ocupada: més d’1adultVisual 50 fruits a l’atzar Setembre-Novembre Danys i formes mòbils PresènciaVisualBinomialFulla madura de la últimabrotada3-4 fulles / 20 arbresMaig-Octubre6%-8% fulles ocupadesBaixa Fulla ocupada : mésd’1 adultVigilar l’interior dels arbresVisual 50 fruits a l’atzar Agost-Octubre Danys i formes mòbils PresènciaFITOSEIDSVisualBinomial3-4 fulles interiors / 20 arbres Èpoques crítiquesControlen P.citri a partir del20% de fulles ocupadesFulla ocupada: 1 o mésformes mòbilsFont: IRTA \ AmpostaMÈTODES INTENSIUS DE MOSTREIGPLAGA MÈTODE UNITAT D’OBSERVACIÓ ÈPOCA LLINDARS INDICACIONSPANONYCHUSCITRIVisualBinomialVisualFulla madura de la últimabrotada5-6fulles/30-40 arbres5-6 fruits/arbre30 -40 arbresMarç-JunySetembre-Novembre40%-50% fulles ocupadesFulla ocupada: més d’1adultSetembre-Novembre Danys i formes mòbils PresènciaTETRANYCHUSURTICAEVisualBinomialVisualFulla madura de la últimabrotada5-6fulles/30-40 arbres5-6 fruits/arbre30-40 arbresMaig-Octubre6%-8% fulles ocupadesBaixa Fulla ocupada : mésd’1 adultVigilar l’interior dels arbresAgost-Octubre Danys i formes mòbils PresènciaFITOSEIDSVisualBinomial5-6 fulles interiors / 30-40arbresÈpoques crítiquesControlen P.citri a partir del20% de fulles ocupadesFulla ocupada: 1 o mésformes mòbilsFont: IRTA \ AmpostaN36 DOSSIER18

CÍTRICS (II). Control de plaguesdesenvolupant un programa de control integratde plagues dels cítrics, a les comarques delBaix Ebre i el Montsià. En aquest programa,un dels aspectes més importants són tots elsmètodes de mostreig de plagues, tant intensiuscom simplificats.En el cas dels àcars dels cítrics, els mètodes demostreig i llindars de tractament més comunamentutilitzats a Catalunya són els representatsen les taules de les pàgines anteriors.Durant els darrers anys l’IRTA, en col·laboracióamb la Universitat Jaume I de Castelló, ha continuatdesenvolupant i/o definint nous mètodesde mostreig d’aranya roja, basats en les pautesd’agregació i en les característiques pròpies deles poblacions d’aquest àcar. Així, aquest noumètode és més senzill d’aplicar i a la vegadasuficientment precís.Com que la població de Tetranychus urticae esconcentra a les fulles amb símptomes, podemrealitzar un mostreig solament d’aquest tipusde fulles, les quals són a la vegada més fàcilsd’escollir que no pas a l’atzar. En aquest cas 0.2àcars per fulla de mitjana, equival a un 11% defulles ocupades, nivell que ja està per damuntdels recomanats tradicionalment (8%) (Martinezet al., 2004). Com que els principals danys esprodueixen als fruits, és molt important detectarhipoblacions baixes. Per això, es recomana elmostreig enumeratiu a l’atzar d’uns 500 fruitsaproximadament per a obtenir la precisió desitjada.Els llindars en aquest cas estarien entre0,01 i 0,04 femelles per fruit. (Martínez·Ferreret al., 2004).En aquesta línia, i segons els estudis realitzats,i a les diferents relacions entre les variablesestudiades, s’ha desenvolupat un mètode demostreig bietàpic que combina l’observació defulles amb símptomes d’aranya roja en un cerclede 0,25 m2 i la població d’àcars en les fullesamb símptomes. En primer lloc, realitzarem unmostreig entre 20 i 40 arbres per parcel·la observantel percentatge de cercles amb dues omés fulles amb símptoma. En el cas que aquestpercentatge sobrepassi el llindar (30%-50% decercles amb símptomes), es passaria a realitzarel mostreig de l’àcar. Per això, s’agafarien 4-6 fulles amb símptomes per arbre i anotaríemaquelles que tinguessin un o més adults. En elcas de superar el llindar (15%-20% de fullesocupades), es prendria la decisió de tractar.(Martínez Ferrer et al., 2004).05 ControlEn general, el control biològic és insuficient en elcas de Tetranychus urticae, però no és el cas dePanonychus citri, on està clarament demostratque un nivell suficient de fitoseids pot controlarhabitualment aquesta plaga en molts casos. Elsinsectes útils més freqüentment observats encamp són els àcars fitoseids, larves i adults delcoccinèl·lid Stethorus punctillum, el neuròpterConwentzia psociformis i alguna espècie de crisòpids.Allò que sí és important és dur a terme alnostre cultiu una estratègia de control biològic deconservació a l’hora de realitzar-ne el maneig.Respecte al control químic, en principi es potaplicar qualsevol producte autoritzat pel MARMregistrat per al cultiu i plaga, i que tingui unaeficàcia contrastada. No obstant això, segonsla Norma Tècnica de Producció Integrada deCítrics 2009 (http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/...). Hi ha, però, una sèrie de productesrecomanats, però amb alguna restricció d’ús.Els més utilitzats actualment de tota aquestallista serien els següents: abamectina, clofentezín,etoxazol, fenbutestan, hexitiazox, piridabén,tebufenpirad, spiridiclofén i és clar l’oli mineral.Un correcte control d’aquestes plagues ja hemdit que està directament relacionat amb la qualitatdel tractament, el qual ha de tenir una eficiènciaelevada, respectant en tot moment lescondicions d’aplicació per a obtenir un controlsatisfactori d’aquestes plagues.06 Per saber-ne mésFERRAGUT PÉREZ F.; SANTONJA, M.C. (1989):Taxonomia y distribución de los ácaros del géneroTetranychus Dufour 1832 (Acari: Tetranychidae),en España. Boletín Sanidad VegetalPlagas. 15: 271-281.GARCÍA MARÍ, FERRAN; JOSÉ MANUEL LLO-RÉNS CLIMENT i altres (1991): Ácaros de lasplantas cultivadas y su control biológico.GARCÍA MARÍ, FERRAN; JOAQUÍN COSTA CO-MELLES; F. FERRAGUT PÉREZ (1994): PlagasAgrícolas.MARTÍNEZ FERRER, MARIA TERESA; JOSEP-ANTON JACAS MIRET; JOSÉ LUIS RIPOLLÈS(2004): La araña roja, Tetranychus urticae: métodosde muestreo y umbrales económicos detratamiento en clementinos. Phytoma Españan. 164, 2004, pàg. 53-58.Norma Tècnica de Producció Integrada deCítrics 2009 (http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR/...)07 AutorsEn general, el controlbiològic és insuficienten el cas de Tetranychusurticae, però no és el casde Panonychus citri, onestà clarament demostratque un nivell suficient defitoseids pot controlarhabitualment aquestaplaga en molts casos.José Miguel FiblaIRTA AmpostaJMiquel.Fibla@irta.catJosé Miguel Campos RivelaIRTA AmpostaJMiguel.Campos@irta.catMaria Teresa Martínez FerrerInvestigadora. Entomologia de cítricsIRTA AmpostaTeresa.Martinez@irta.cat19N36DOSSIER

DOSSIERTÈCNICPLA DE VIGILÀNCIA DELS CÍTRICS ACATALUNYA I NOVES PLAGUES A VIGILARPezotrips Kellyanus. Fruit. Autor: Joan Porta.Criptophlebia leucotreta. Autor: Servei d’inspecció fitosanitària. Generalitat Valenciana.01 IntroduccióEl 2005, es va establir el Pla de vigilància fitosanitàriaper als cítrics que s’emmagatzemeni comercialitzen dins de Catalunya; aquest Platé per objectiu evitar la introducció de nous organismesnocius per als cítrics de Catalunya icontrolar les plagues no establertes a Catalunyai que podrien comportar un risc fitosanitari ambel trànsit de tot tipus de material vegetal des depaïsos tercers.02 El Pla de vigilància dels cítrics aCatalunyaLa Directiva 2000/29/CE, de 8 de maig, transposadaa l’Estat espanyol pel RD 58/2005, de 21de gener, estableix mesures de protecció contrala introducció i la difusió en el territori nacionali de la comunitat europea d’organismes nociusEl Pla de Vigilancia delscítrics vetlla pel control deles plagues de cítrics nopresents a Catalunya.per als vegetals, així com per a l’exportació itrànsit cap a països tercers.La Llei 43/2002 de 20 de novembre, de sanitatvegetal, obliga els agricultors, productors i comerciantsde material vegetal a la vigilància delsseus cultius, produccions i material comercialitzati notificar a l’administració l’aparició de símptomesde plagues perilloses o de quarantena.En base a aquestes normatives, s’estableix l’OrdreARP/380/2005, de 25 d’agost , per la quals’estableix el Pla de Vigilància fitosanitària perals cítrics que s’emmagatzemin o comercialitzina Catalunya.El Pla té com a objectiu el control de plaguesdels cítrics no establertes a Catalunya i que pertant cal estar atents a la possible introducciód’aquestes per evitar un risc fitosanitari, ja quepodria ser elevada la transcendència econòmicadels danys que podrien produir alguns d’aquestsorganismes nocius, i per això cal adoptar mesuresque reforcin la prevenció fitosanitària pera la detecció precoç dels organismes nocius il’establiment de determinades actuacions perevitar-ne l’assentament i l’expansió.Aquestes mesures es realitzen als llocs i les dependèncieson s’emmagatzemen o comercialitzencítrics dins del territori de Catalunya. Elsoperadors que emmagatzemen o comercialitzencítrics han d’estar inscrits al Registre oficial deproveïdors de material vegetal i realitzar una declaracióanual de la procedència de les partidesque tenen previst manipular durant l’any.El Servei de Sanitat Vegetal realitza controls oficialsaleatoris als magatzems o a les dependènciesde comercialització de fruits cítrics, procedentsd’altres estats membres o de tercers països,que tinguin declarades plagues o malalties dequarantena de cítrics segons els annexos del RD58/2005, sens perjudici de la primera inspeccióen frontera que a Espanya es realitza als PIF(Puestos de Inspección Fronteriza, que depenendel MARM).El procediment d’actuació davant la presènciade símptomes sospitosos d’un organisme nociude quarantena per als cítrics és, inicialment,adoptar les mesures cautelars següents:• Immobilització de la fruita amb símptomessospitosos i precintat de les cambres on estàemmagatzemada.• Tramesa d’una mostra significativa al laboratoridel Servei de Sanitat Vegetal a Barcelona pera la seva confirmació.En el cas que es verifiqui la presència d’organismesnocius de quarantena les mesures aadoptar són:N36 DOSSIER20

CÍTRICS (II). Control de plagues• La destrucció de la mercaderia, la seva transformacióindustrial o tramesa sota controloficial al seu país d’origen o a un territori nocomunitari on no representi un problema fitosanitari.• La desinfecció de la cambra que contenia lafruita i tots els utensilis i contenidors que haguessinpogut estar en contacte.• Quan els agents nocius siguin formes vivesd’insectes, àcars o nematodes i en el cas quehi hagi tractaments físics o químics eficaçosper al control de la plaga, es poden fer servircom a alternativa a la destrucció o al reenviamentde la fruita.El Pla de Vigilancia dels cítrics vetlla pel controlde les plagues de cítrics no presents aCatalunya.03 Plagues dels cítrics a vigilarGuignardia citricarpaG. citricarpa és un fong que ocasiona la malaltiade la “taca negra” i va ser descrita a Austràliafa més de 100 anys. També està present a leszones citrícoles d’Àsia, Sud- àfrica i Sud-amèrica.Pot atacar totes les varietats comercialsde cítrics, encara que són més susceptibles elsllimoners.Sobretot afecta fruits, però també les fulles velleson apareixen lesions necròtiques arrodonidesamb el centre grisós, amb punts petits negres(picnidis). En fruit, hi ha diferents tipus de lesions:quan el fruit encara està verd es formen lesionsdures rodejades d’un halo groc; en canvi, aquetesmateixes lesions quan es donen en el fruitmadur estan rodejades per un cercle de colorverd i normalment mesuren de 0.5 a 1 cm. dediàmetre, amb el centre de la lesió de color grisi picnidis a l’interior. Uns altres tipus de lesionsen fruit madur són taques petites i nombroses,d’uns 13 mm de diàmetre i normalment sensepicnidis a l’interior. Quan la fruita està molt madurai amb temperatura alta es desenvolupa unalesió més deprimida, de color marró-vermellósi de forma irregular que creix ràpidament. Elssímptomes són visibles tard, quan la fruita ésmadura i fins i tot poden aparèixer després dela collita en fruits que no presentaven símptomesen el moment de la recol·lecció.La principal font d’inòcul del fong són les restesde fulles o els fruits infectats que quedena terra, per la qual cosa és important prendremesures preventives per evitar aquesta malaltiaperquè, una vegada establerta, resulta molt difícileradicar-la.Xanthomonas citri sub. citriLa “xancrosis dels cítrics” és una malaltia provocadapel bacteri X. citri sub. citri , que pot afectarla majoria dels cítrics. És originària del Sud-estasiàtic, i actualment està estesa per Àsia, Àfrica,i Sud-amèrica.Aquesta greu malaltia produeix taques en fulles,defoliació, marciment, caiguda de fruits idepreciació comercial. Els símptomes en fullessolen aparèixer en fulles joves mentre que enfulles velles sembla ser que són resistents. Esformen unes taques petites rodones que evolucionencap a un aspecte d’erupció de formaarrodonida o irregular de 2-10 mm. de diàmetre.Inicialment tenen un color clar o grogósi després passen a color marró, es fan prominentsi rugoses envoltades d’un halo transparentque acaba semblant cloròtic. Els fruitssón sensibles des dels 5-10 mm. de diàmetre,les lesions són similars a les de les fulles peròl’halo és menys definit que en fulles i també solhaver una zona envoltant la taca d’aspecte oliósd’uns 1-3 mm. Les lesions en fruit augmenten,així com augmenta el fruit i poden unir-se unesamb les altres afectant zones grans. Les lesionssón difícils d’identificar visualment perquè laforma, la mida i l’aspecte de les lesions depèn:de l’espècie afectada, del tipus de xancrosis,de les condicions climàtiques... i es poden confondreamb altres malalties.La xancrosis és una malaltia greu i de difícilcontrol, per això el principal mètode de lluitaés evitar la seva introducció en zones on no éspresent a través de mesures de quarantena. Elprincipal risc fitosanitari és que es dispersa agrans distàncies a través del transport de materialvegetal, per la qual cosa és molt importantevitar-ne la introducció tant a Espanya com atota la Unió Europea.Criptophlebia leucotretaÉs un lepidòpter originari d’Etiòpia, i present aSud-àfrica. Té una aparença similar i provocaun dany semblant a la carpocapsa o corc de lespomes i les peres (Cydia pomonella). Pot atacaruna gran quantitat d’espècies hoste fins a 70,com l’alvocat, el mango, diferents espècies dePrunus i els cítrics.Adquiriu semprematerial vegetal amb elcorresponent PassaportFitosanitari CE.Guignardia citricarpa. Autor: Joan Porta.Unaspis yanonensis en fruit. Autor: Joan Porta.La larva pot desenvolupar-se quan el fruit encaraés immadur, per això són susceptibles pràcticamenttots els estadis de cítrics i de fruits depinyol. Els símptomes que es presenten en fruitsde cítric són lesions marronoses arrodonidesamb un forat al centre.És important evitar que aquesta plaga entri is’estableixi a la UE pel risc fitosanitari que comportariasobretot pel gran nombre d’espècies21N36DOSSIER

DOSSIERTÈCNICEls símptomes en fulles donen decoloració iassecament que poden arribar a assecar lesbranques si l’atac és molt fort i fins i tot podenproduir la mort de l’arbre.Per tal d’evitar que s’introdueixi a les zones citrícolesde Catalunya es procedeix a la destruccióde tots els arbres afectats o, si és possible, esrealitzen podes intenses per netejar la part del’arbre afectada i realitzar tractaments preventiusen arbres propers als focus.La seva propagació a distància és a través delmaterial vegetal i, una vegada introduïda a unazona, es dispersa de forma natural per ocells,insectes, restes de material vegetal…Unaspis yanonensis en fulla. Autor: Joan Porta.Segons l’Ordre ARP/237/2003, de 20 de maig,DOGC 30.05.03, per tal d’evitar la seva propagació,cal notificar al Servei de Sanitat Vegetalla presència de cítrics afectats per la plaga oamb símptomes sospitosos i els proveïdors dematerial vegetal han de vigilar la presència dela plaga i adquirir sempre material vegetal ambPassaport fitosanitari CE.Pezothrips kellyanusÉs un trips present a Austràlia, Nova Zelanda i aEuropa es troba a Grècia, Turquia, Itàlia, Xipre,Sud de França, Portugal i Espanya.Als anys 90 es van començar a observar elevadespoblacions i danys intensos en tarongersi llimoners de Sicília i Grècia. A la ComunitatValenciana (C. NAVARRO et al., 2008), el 2005es van començar a capturar individus, senseobservar-se danys destacables. És al 2007 quanes comencen a observar danys significatius enfruits petits, sobretot més en tarongers que enmandariners.Unaspis yanonensis en fulla. Autor: Joan Porta.hoste que té i pel dany econòmic que podriasuposar.Unaspis yanonensisÉs una nova caparreta dels cítrics que estàpresent al Japó, la Xina, gran part del Sud-estasiàtic i la conca del Pacífic. A Europa, és presenta França (excepte Còrsega) i s’han localitzatfocus puntals a Itàlia. A l’Estat espanyol s’halocalitzat per primera vegada en cítrics ornamentalsa Castelló d’Empúries (Alt Empordà) is’han detectat altres focus al Baix Empordà i alBarcelonès.Les femelles adultes tenen l’escut allargat de2,5-3,6 mm i color marró fosc, i tenen preferènciaen fixar-se al llarg dels nervis i a la vora deles fulles, tot i que en cas d’atac fort també estroben en fruits i branques. Els mascles són méspetits, d’1,3-1,6 mm de color blanc i aspectecotonós. Es concentren en colònies mols visiblesnormalment al revers de les fulles, però tambéen fruits i branques.Els adults presenten una coloració negra, sónd’uns 1,5 mm i se solen trobar a les flors delscítrics on als pètals les femelles ponen els ous.Tenen les ales negres amb dos zones clares ala base. Les potes són també fosques i tots elstarsos són grocs. Tenen dos estadis larvaris: leslarves del primer estadi són blanquinoses i esveuen damunt les flors i dels fruits quallats denou a la zona del calze o entre dos fruits encontacte; les del segon són ataronjades i cauena terra per pupar.Els danys són produïts pels estadis larvaris quedestrueixen la pigmentació verda de les cèl·lulesepidèrmiques i produeixen decoloracions irregu-N36 DOSSIER22

CÍTRICS (II). Control de plagueslars. Produeixen dos tipus de danys: cicatriusal voltant del peduncle als fruits petits en formad’anell que es desplacen allunyant-se delpeduncle així com el fruit va creixent i algunesamb zones platejades o decolorades als fruitsmés desenvolupats. Els adults es poden trobarprincipalment a les flors, però el dany es dónaa la caiguda de pètals i és causat per les larvesexclusivament.Així, el període amb més risc de danys és durantles primeres 4 o 5 setmanes després dela caiguda de pètals, que és quan la densitatlarvària s’incrementa, i arriba a ser màximaentre les dos i quatre setmanes després de lacaiguda de pètals (el control químic s’aconsellaa les 2-3 setmanes després de la caiguda depètals, quan hi ha la màxima densitat larvària).Els tractaments insecticides a 50% de floroberta o en plena floració no donen efecte oés pràcticament nul. Pràcticament no es coneixendepredadors naturals específics quepuguin controlar Pezotrips als nostres cultius,i els depredadors naturals generalistes, commírids, crisopes, coccinèlids i d’altres trips comHaplothrips que es troben als cultius, semblaque no tenen una importància en el control deles poblacions de Pezotrips. A Itàlia han descritel fitoseid Amblyseius degenerans que semblaque pot realitzar algun control.Toxoptera citricidusÉs un pugó originari del Sud-est asiàtic, actualmentpresent a regions tropicals i àrees de climamediterrani. A Europa es va detectar per primeravegada el 1994 a Madeira, i recentment s’hatrobat al nord de Portugal, a Galícia, a Astúriesi Cantàbria. S’ha detectat principalment en llimoner,taronja, mandarina i aranger.La seva importància rau en el fet que és el vectormés eficient en la transmissió del Virus de la Tristesadels Cítrics (CTV) i és capaç de transmetresoques virulentes que provoquen l’assecada i lamort dels cítrics fins i tot en varietats de cítricstolerants a les soques normals.Els individus tenen una mida entre 1,5-2,8 mmde llarg i formen denses colònies de color marrófosc o negre. A diferència de Toxoptera aurantii,les femelles presenten un to metàl·lic, i elsindividus alats es diferencien pel patró de pigmentacióde les antenes perquè tenen el tercerantenòmere completament negre i el següentmés clar, i també tenen la vena mitjana de lesales anteriors bifurcada dos vegades.Els mètodes de control s’han de dirigir a la prevenciódel dany en brots joves i en fruits, especialmenta l’eliminació dels individus alats, a travésdel control químic. Alguns dels enemics naturalsconeguts d’aquest pugó negre són: Coccinellasp. o Syrphus sp.DíptersEl risc fitosanitari dels dípters és degut al fetque es poden dispersar a més de 100 km., encaraque també es poden dispersar a travésdel transport dels fruits amb larves vives o permitjà de les pupes amb la terra que acompanyaal planter.Anastrepha sppL’Anastrepha spp. és un dípter no present a Europa,però cal vigilar-la perquè és la mosca queocasiona major impacte econòmic a l’Amèricacentral juntament amb Ceratitis capitata. Hi hadiferents espècies no europees: A. fraterculus iA. obliqua presents al centre i el sud d’Amèrica,on el seu hoste principal és el mango; els cítricsho són, però secundaris; A. ludens, és la moscaamb més incidència a Guatemala i Mèxic on elscítrics són hostes importants.Els atacs es poden visualitzar sobre fruits, toti que l’ovoposició és difícil detectar-se en elsprimers estadis. Es formen galeries interiors delsfruits seguides de putrefaccions, normalmentabans de produir-se els símptomes externs.Bactrocera spp.B. zonata és un dípter originari de Sud i Sud-estd’Àsia; el seu nom comú és la Mosca del préssec,però té més de 50 plantes hoste; els cítricses consideren hostes secundaris. Actualmentestà present i establerta a la majoria de zonesagrícoles d’Egipte.L’adult té la mida de la mosca domèstica, decolor marró-vermellós, amb bandes abdominalstransversals de color grogós, ales transparentsamb un taca petita a l’extrem de cada ala. Leslarves s’alimenten del fruit entre 1 i 3 setmanesi desprès pupen al terra entre 2 i 15 cm. deprofunditat. En condicions òptimes de desenvolupamentpoden completar el cicle biològicen 20 dies.El risc fitosanitari és greu, ja que la introducciói l’establiment a la conca del Mediterrani podriaprovocar pèrdues econòmiques importants.Altres espècies de Bactrocera que poden generarun risc fitosanitari important als arbres fruiterscom cítrics, pomera, mango i Prunus spp. sónB. tryioni present a Austràlia i B. dorsalis consideradacom una de les plagues més importantsal Sud d’Àsia.04 Per saber-ne mésMONOGRAFÍA DE LA SEF Nº2. Enfermedadesde los cítricos. Sociedad Espanyola de Fitopatología.Ed. Mundi-Prensa.www.aphis.usda.gov/plant_health/plant_pest_info/pest_detection/downloads/pra/tleucotretapra.pdfwww.ruralcat.cat SERVEI DE SANITAT VEGETALDEL DAR Fitxes de plagues de la fruita. Unaspsisyanonensis. Nova caparreta dels cítrics.NAVARRO, C.; AGUILAR A.; GARCÍA MARÍ F.(2008) Pezothrips kellyanus, trips causante dedaños en frutos de cítricos, Instituto AgroforestalMediterráneo. Universidad Politècnicade València. Levante Agrícola. 3r. trimestre,p.298-303.ÁLVAREZ, A., ALZUGARAY R.; HERMOSO,A., CAMBRA, M., Y BRAÑA, M. (2007) Folletoinformativo de Plagas y enfermedades de loscítricos. Pulgón negro de los cítricos. Toxopteracitricidus. Ed. Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación. Secretaria Técnica.PORTA, J. (2005) Dípters presents en païsostercers. Jornada tècnica de SV a les Terres del’Ebre. IDECE. TortosaMONER DUALDE, JOSÉ P. La mosca del melocotón.Una nueva amenaza para la hortofruticulturamediterránea. Área de Protección de loscultivos. Comunitat Valenciana agrària. ProteccióVegetal.05 AutorsGemma Galimany SaloniResponsable de Sanitat Vegetal del DAR a lesTerres de l’Ebreggalimany@gencat.catJoan Porta FerréTècnic de Sanitat Vegetal del DAR a les Terresde l’Ebrejoan.porta@gencat.cat23N36DOSSIER

DOSSIERTÈCNICl’enTReVISTaBenito Medina AlcoleaGerent i tècnic d’Illa de Gràcia, S.A.Deltebre ( Baix Ebre)“TENIR CollITa DE SETEMBRE a MaIG ENS PERMETDIVERSIFICaR El RISC”L’illa de Gràcia està situada a prop de ladesembocadura del riu Ebre, al municipide Deltebre. La superfície de l’illa està engran part ocupada per una explotació decítrics de 90 hectàrees d’extensió, de laqual en Benito Medina és el gerent i tècnic.Aquesta finca ha de fer front als baixospreus provocats per l’excés d’ofertaals mercats i ara també a les restriccionsen l’ús de productes fitosanitaris dictaminadaper les autoritats comunitàries.Per tal de sobreviure, l’empresa ha adaptatels seus mètodes de producció per sermés productiva i rendible. Entre els projectesque ha realitzat amb aquesta finalitat hiha dues iniciatives per millorar l’eficiènciadel reg i el control de l’aranya roja, desenvolupadesamb la cooperació de l’EstacióExperimental de l’Ebre (IRTA).Com ha evolucionat el cultiu dels cítrics ales Terres de l’Ebre des que vostè treballaa l’illa de Gràcia?Quan jo em vaig incorporar com a responsabletècnic la superfície de cítrics que hi havia a lesTerres de l’Ebre era d’unes 6.000 hectàrees,des de llavors el conreu, que tenia en aquelltemps una rendibilitat interessant, va anar expandint-sefins arribar a les 11.000 hectàrees.Aquest increment s’ha aturat perquè en les últimestres o quatre campanyes, els preus pagatsal productor han estat ruïnosos i la rendibilitatha estat molt dubtosa. L’explotació d’Illa deGràcia ha pogut sobreviure gràcies a les inversionsque hem realitzat per tal d’adaptar-nos ales noves circumstàncies del mercat.En què ha consistit el projecte de reg quehan desenvolupat amb l’IRTa ?El projecte consisteix en l’elaboració d’un protocolde sondeig per a optimitzar la gestió del’aigua de reg. Tecnològicament, el mètoded’avaluació es practica situant sensors en lazona radicular dels arbres a 25, 50 i 75 centímetresde profunditat.Aquest sistema ens permet una ràpida lecturade les condicions higromètriques (d’humitatrelativa) de cada punt, la qual cosa permet al’agricultor ajustar amb més precisió les dosisde reg i les necessitats del cultiu.Després de l’aplicació d’aquest procediment,vam constatar tot un seguit d’avantatges tanteconòmics com ecològics com ara estalvi d’aigua,estalvi d’abonaments, estalvi energètic imenys contaminació del subsòl.També han col·laborat amb l’IRTa en unprojecte per a controlar l’aranya roja. Quèhan fet per a disminuir la incidènciad’aquesta plaga?Per posar en pràctica aquest mètode de control,en primer lloc es van aïllar 18 arbres en diferentsgraus d’infestació d’aranya roja. Es busca relacionarl’atac amb els danys, per tal d’establirun umbral econòmic de tractaments. La finalitatdel projecte era la d’evitar els tractament indiscriminatssobre aranya roja que produeixendesequilibris en la fauna útil.“la nova normativa de fitosanitaris ha prohibitproductes que no tenen substitucióen el mercat”Com ha afectat a la seva explotació la novanormativa europea que restringeix l’ús defitosanitaris i com pensen adaptar-s’hi?La nova normativa en matèria de fitosanitarisens afecta negativament, ja que s’han prohibitproductes per a combatre plagues que no tenensubstitució en el mercat. D’aquesta maneras’obliga l’agricultor a fer tractaments per a lesdiferents plagues amb una sola matèria activa.Així correm el risc de provocar resistència de laplaga i acumulació de residus d’aquesta matèria.Una altra conseqüència d’aquesta normativaés que provoca un augment de preus delspocs productes fitosanitaris que queden en elmercat.Fan servir alguna mesura de control biològicde les plagues o pensen fer-ho?Sí, utilitzem tècniques de control biològic en lalluita contra la mosca del mediterrani (Ceratitiscapitata). El mètode que fem servir és el d’installaciómassiva de paranys. A l’explotació d’Illade Gràcia el dispositiu que hem aplicat implicala col·locació de 50 paranys per hectàrea ambatraients alimentosos per a les mosques adultes,que moren al parany pel tòxic que contenen.Així aconseguim la disminució de la poblacióexistent.“El mercat dels cítrics ha vist caure elspreus per l’excessiva oferta”a Illa de Gràcia es produeixen taronges imandarines. Quines varietats cultiven i perquè han triat aquestes varietats?Les varietats que tenim per ordre de recol·lecciósón: Okitsu, Arrufatina, Satsuma, Clemenules,Nour, Salustiana i Navelate. Hem escollit aquestesgames perquè s’adapten molt bé a les condicionsagronòmiques de la finca alhora que ensajuden a mantenir una producció variada. Gràciesa aquesta selecció de varietats tenim collitades de setembre a maig, la qual cosa enspermet diversificar el risc.Com veu el mercat dels cítrics actualment?El mercat dels cítrics ha vist caure els preusper l’excessiva oferta que hi ha en circulació.Algunes de les causes d’aquesta davallada hanestat les plantacions massives que s’han realitzatal conjunt de l’Estat espanyol durantaquests últims 10 anys i les importacions d’altrespaïsosQuins són els problemes més importantsamb què es troba el Delta de l’Ebre com aespai agrícola?Els agricultors del Delta de l’Ebre treballem enun entorn natural privilegiat. Així que el temamés complicat és que hem de fer ús de lesbones pràctiques agrícoles per a respectaraquest espai protegit, existent en al Delta.www.gencat.cat/darwww.ruralcat.netISSN: 1699-5465N36 DOSSIER