La Directiva Marc de l'Aigua a Catalunya. Conceptes, reptes i ...

La DirectivaMarc de l’Aiguaa CatalunyaConceptes, reptes i expectativesen la gestió dels recursos hídricsLa Directiva Marco del Agua en CatalunyaThe Water Framework Directive in CataloniaGeneralitat de CatalunyaConsell Assessorper al Desenvolupament Sostenible

La Directiva Marc de l’Aiguaa CatalunyaConceptes, reptes i expectativesen la gestió dels recursos hídricsLa Directiva Marco del Agua en Catalunya (texto en el CD)The Water Framework Directive in Catalonia (text in the CD)Josep Mas-Pla (coordinador)Autors:Oscar CastañónJosep Mas-PlaAntoni MunnéNarcís PratDavid SauríVicent AlcántaraJordi RocaMeritxell CostejàNúria FontGeneralitat de CatalunyaConsell Assessorper al Desenvolupament Sostenible

BIBLIOTECA DE CATALUNYA. DADES CIPDirectiva Marc de l’Aigua a Catalunya: conceptes, reptes i expectatives en la gestió delsrecursos hídricsISBN 84-393-7127-6I. Mas-Pla, Josep, dir. II. Castañón Garcia-Alix, Òscar III. Consell Assessor per alDesenvolupament Sostenible (Catalunya)1. Recursos hidràulics Explotació Aspectes ambientals Catalunya 2. Recursos hidràulicsExplotació Política governamental Catalunya 3. Recursos hidràulics Explotació CatalunyaParticipació ciutadana628.1:504.4(467.1)© Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de CatalunyaPrimera edició: Juliol de 2006Traducció al castellà: Joan-Maria RomaníTraducció a l’anglès: Automatic TransDirecció d’edició: Joan Roca i AcinEdició a cura de: Joan-Maria RomaníTiratge: 500 exemplarsDisseny i maquetació: Primer Segona Serveis de ComunicacióImpressió: Agpograf, S.A.ISBN: 84-393-7127-6Dipòsit Legal: B-44.069-06El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya no comparteix necessàriamentles opinions dels autors dels textos d’aquesta publicació.

SumariIntroducció ..........................................................................................................................................................................................5Capítol 1. Aspectes jurídics de la Directiva Marc de l’AiguaÓscar Castañón ............................................................................................................................................9Capítol 2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’AiguaJosep Mas-Pla ...........................................................................................................................................27Capítol 3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’AiguaAntoni Munné i Narcís Prat .....................................................................................................53Capítol 4. La demanda d’aigua a CatalunyaDavid Saurí ......................................................................................................................................................77Capítol 5. La Directiva Marc de l’Aigua, el principi dela recuperació integral de costos i la política de preusVicent Alcántara i Jordi Roca Jusmet .....................................................................93Capítol 6. La participació ciutadana en la DirectivaMarc de l’AiguaMeritxell Costejà i Núria Font ...........................................................................................107Glossari .............................................................................................................................................................................................125Acrònims .........................................................................................................................................................................................129Índex de figures ................................................................................................................................................................131Índex de taules ...................................................................................................................................................................133Publicacions del CADS ...........................................................................................................................................1373

IntroduccióIntroduccióEn els darrers anys, la gestió dels recursos hidrològicsarran de l’aplicació del Pla Hidrològic Nacional(PHN) ha generat una intensa implicació social, en laqual els temes referents a l’aigua han estat objectede discussió i debat. En aquest període, la necessitatde disposar d’una gestió hidrològica basada enel respecte ambiental i en un ús sostenible d’aquestsrecursos s’ha anat imposant. Actualment, aquestsvalors constitueixen els eixos explícits de la políticad’aigües manifestada pels governs estatal i català.El fet de reconèixer que la natura és un usuari més, sino el primer, dels recursos hidrològics, comporta unavisió diferent en l’explotació de l’aigua. La Llei d’Aigüesde 1985, renovada el 2001, reconeix la rellevància delcicle hidrològic en la dinàmica dels sistemes naturalsi es refereix a la seva protecció. No obstant, malgrataquesta definició legal, l’assentament de una visió sostenibleen la gestió hidrològica no quedà reflectit en elPla Hidrològic Nacional de 2001, el qual fou objected’una intensa mobilització en contra, social i acadèmica,que conduí a la seva derogació el 2004. Aquestaacció opositora al Pla, que s’inicià a les terres de l’Ebre,ha estat objecte de consideració a nivell europeu perla seva determinació a gestionar de forma objectivai participada un recurs natural, l’aigua, indispensableen el desenvolupament humà i la preservació del medinatural. Les bases per a una gestió –diguem-ne enraonada–de l’aigua es perceben a partir dels textos deMartínez Gil (1997), Arrojo i Naredo (1997), Llamas etal. (2000), Prat (2000), Arrojo (2003), Martínez Gil i JiménezTorrecillas (2003), Aguilera-Klink i Arrojo (2004),Estevan i Naredo (2004), entre molts altres, en els qualsl’aigua no es valora només com una necessitat pera l’ús antròpic, sinó que se li reconeix la seva funcióecològica, geodinàmica, social i fins i tot estètica, i s’hiconsidera un patrimoni que cal protegir i conservar.La Directiva Marc de l’Aigua, Directiva 2000/60/CE(DMA), referent al marc comunitari d’actuació enl’àmbit de política d’aigües, aporta el cos legal en elqual es troba reflectida una forma de gestió de l’aiguadistinta de l’aplicada en les anteriors dècades,consistent habitualment en satisfer la demanda senseuna valoració de les limitacions locals del propirecurs ni els impactes derivats. La seva aplicació, ala qual estan obligats els estats membres de la UnióEuropea, es basa en promoure un consum sosteniblede l’aigua dins d’un marc legislatiu coherent, efectiu itransparent: coherent en tant que contempla el cicleintegral de l’aigua, amb totes les seves implicacionsdinàmiques i ecològiques; efectiu perquè obliga a laredacció de plans de gestió, revisables periòdicament,i obliga l’usuari a sufragar el cost de l’ús de l’aigua i,finalment, transparent al basar l’èxit de la normativa enla implicació directa de les institucions, especialmentde les més properes a les situacions d’ús i degradaciói en fomentar la publicació dels plans de gestió i laconsulta i participació pública en la seva redacció.Continguts generals de laDirectiva Marc de l’Aigua (DMA)En termes generals, la DMA proposa un marc per a laprotecció de totes les aigües, constituïdes per les aigüessuperficials continentals, de transició i marines, iles aigües subterrànies, amb els objectius següents:• Prevenir-ne el deteriorament addicional, protegir imillorar l’estat dels ecosistemes aquàtics en relacióamb les seves necessitats hídriques.• Promoure un ús sostenible de l’aigua basat en laprotecció a llarg termini dels recursos hidrològicsdisponibles.• Assolir una millor protecció i millora del mediaquàtic amb mesures específiques de reduccióprogressiva d’abocaments, emissions o pèrduesde substàncies perilloses prioritàries, i la seva interrupcióo supressió gradual.• Assegurar la reducció progressiva de la contaminacióde les aigües subterrànies i evitar novescontaminacions.• Contribuir a pal·liar els efectes de inundacions isequeres.Concretament, la finalitat d’assolir un bon estat de l’aiguacomporta un seguit de mesures en tots els àmbitsrelacionats amb el medi hidrològic, des dels aspectesnaturals (hidrologia, ecologia, geodinàmica...) finsals de caràcter econòmic i social. En aquest sentit, laDMA defineix els mètodes, procediments i paràmetresindicadors necessaris per caracteritzar l’estat deles aigües i les estratègies i instruments necessarisper protegir aquest estat i regenerar-lo si cal.5

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaEn aquest context, els aspectes més rellevants dela DMA són:• Avaluar l’estat hidrològic de totes les massesd’aigua mitjançant paràmetres quantitatius iqualitatius.• Determinar l’estat ecològic d’aquestes masses aigua,i identificar les pressions, impactes i riscosassociats que el condicionen.• Elaborar instruments econòmics en la gestió hidrològicabasats en el principi de la recuperacióde costos.• Promoure la participació pública en les decisionsreferents a la gestió hidrològica.• Redactar els plans hidrològics de conca en elsquals consti la informació hidrològica i ecològicarequerida per la directiva, la descripció de lesmasses d’aigua identificades i el seu estat ecològic,els programes de mesures necessàries perassolir els objectius ambientals esmentats, i totesaquelles excepcions o dificultats que no en permetinel compliment.En termes generals, el concepte clau d’aquestadirectiva comunitària és la integració transversalde factors i actors implicats en la gestió de l’aiguai en la protecció dels seus valors. Concretament,contempla:• La integració dels objectius ambientals, combinantobjectius hidrològics i ecològics amb la finalitatd’assegurar el bon estat de totes les aigües ila protecció dels ecosistemes aquàtics.• La integració de tots els recursos hidrològics anivell de conca hidrogràfica.• La integració de tots els usos, funcions i valorsde l’aigua de caire ambiental, sanitari, econòmici social, en un únic marc polític.• La integració de tots els camps de coneixementi expertesa per assessorar sobre l’estatde les masses d’aigua, les pressions i impactesa què estan sotmeses, i assolir els objectiusdefinits.• La integració de la legislació hidrològica en unmarc comú i coherent en els estats membres dela Unió Europea.• La integració de tots els aspectes relacionats ambuna planificació hidrològica basada en la sostenibilitat.• La integració dels instruments financers i econòmicsper assolir els objectius ambientals de ladirectiva.• Finalment, la integració dels gestors i de la societatcivil en la presa de decisions, oferint accésa la informació, transparència, i oportunitats departicipació.Tot això, amb l’objectiu final d’assolir un bon estatde l’aigua l’any 2015. Per aquest motiu s’ha dotatla directiva d’un calendari per a la seva aplicació.Les principals tasques que comporta i elsterminis en què han d’estar realitzades són lessegüents:AnyRequeriments de la directiva2003 Identificació de les demarcacionshidrogràfiques i de les autoritat competents.2004 Identificació de les masses d’aigua, inclosesles masses altament modificades.Revisar pressions i impactes i identificar elsllocs amb risc que no puguin assolir elsobjectius de la directiva.Establir un catàleg d’àrees protegides.Realitzar una anàlisi econòmica de l’ús del’aigua.Definir el registre de punts per a laintercalibració amb altres estats.2006 Desenvolupament de programes de controloperacionals.2008 Publicació dels esborranys dels plans degestió de conca que inclouran una primeraclassificació de les masses d’aigua.2009 Conclusió dels plans de gestió de concai la conseqüent classificació final de l’estatecològic de les masses d’aigua.Programar les mesures per a cadademarcació hidrogràfica.2010 Establir una política tarifària de l’aigua quecontribueixi als objectius ambientals.2015 Assoliment del bon estat de les massesd’aigua.Tanmateix, es contempla la possibilitat que no totesles masses d’aigua assoleixin el bon estat l’any 2015,ja sia per raons de capacitat tecnològica, costosdesproporcionats o condicions naturals. Aquestescircumstàncies caldrà especificar-les explícitamenten els plans de gestió de conca. La directiva ofereixla oportunitat de desenvolupar dos cicles de sis anysmés per a la planificació i la implementació de lesmesures adients.Contingut del treballEn aquest treball es realitza una aproximació alsconceptes hidrològics, ecològics, econòmics isocials relacionats amb l’aplicació de la DirectivaMarc de l’Aigua a Catalunya. Partint de la idea ini-6

Introducciócial que es tracta d’un text legal i tècnic que calaproximar al ciutadà amb la finalitat de fomentarla seva participació en els debats i oportunitats departicipació que ofereix la directiva, es considerenels conceptes bàsics necessaris per a la seva comprensiói la seva aplicació concreta a les conqueshidrogràfiques catalanes, valorant la idiosincràsiahidrològica del país, tant en els aspectes naturalscom socio-econòmics.Així, el text s’inicia amb una introducció jurídicaque permet emmarcar aquesta directiva en el contextde les lleis generades al si de la Unió Europeai transposades a la legislació de cada un dels Estatsmembres i de les administracions locals ambcompetències en la gestió hidrològica. En aquestapartat es descriuen l’origen de la DMA i els instrumentslegals que permeten el seu desenvolupament,els principis jurídics en què es basa i, finalment,els aspectes relacionats amb l’organitzacióde la gestió hidrològica. Addicionalment, aquestcapítol descriu el procés legal d’adaptació de laDMA en l’administració dels recursos hidrològicsa Catalunya.En el capítol referent als aspectes hidrològics esdesgranen els conceptes bàsics de hidrologia inherentsa la directiva, concretament el cicle de l’aiguaamb els seus aspectes dinàmics, els conflictesentre usos naturals i antròpics i l’afecció del canviclimàtic alhora que es descriuen els recursos hidrològicsde Catalunya. Es defineixen i descriuen lesmasses d’aigua definides en la DMA amb referènciesexplicites a casos i situacions hidrològiques deCatalunya, incidint en l’explicació de les pressionsi impactes que les afecten, ja sia derivats de la pollució,de la intervenció i la modificació dels cursossuperficials o de l’explotació d’aigua subterrània.Finalment, es descriu breument el contingut delsplans de conca.En relació amb els aspectes ecològics, es defineixenels conceptes de bon estat ecològic i bonpotencial ecològic, i es presenten els distints paràmetresque els determinen. Tanmateix, es tipifiquenels sistemes fluvials en funció de distintes sistematitzacionsrealitzades a rius, estanys i zones humides.La determinació de l’estat ecològic es realitzamitjançant l’anàlisi de varis bioindicadors i índexsderivats. El capítol 3 descriu aquesta metodologiai les experiències aplicades a Catalunya, les qualshan permès dur a terme la cartografia de la qualitatbiològica de les masses d’aigua superficial, en laclau que senyala la DMA. Finalment, es presentauna aproximació del risc d’incompliment dels objectiusde la directiva.La voluntat de la directiva consisteix a fer compatiblela demanda d’aigua amb el respecte i laconservació del medi natural, especialment el relacionatamb els sistemes aquàtics. Per aquestaraó, en el cas de Catalunya, es dedica un capítola la demanda actual de l’aigua amb l’objectiud’avaluar-ne el volum, la distribució geogràficadels diferents usos i les tendències i expectativesde futur que l’afectaran. Les xifres presentades enaquest apartat il·lustren la magnitud de la pressióhumana en relació amb l’explotació i la captacióde l’aigua.L’anàlisi econòmica és un dels aspectes més rellevantsde la directiva, basada en la certesa quetota gestió ha d’anar acompanyada d’un sòlid estudide la seva viabilitat econòmica. No obstant,la valoració econòmica dels recursos naturals noés una tasca senzilla. La directiva proposa que lagestió de l’aigua estigui basada en la recuperaciótotal dels costos derivats del seu ús. Aquest capítolexplica els fonaments d’aquest concepte, així comels seus diferents components: el cost financer, elcost ambiental i el cost del recurs. També incideixen el principi “qui contamina, paga” esmentat enel text de la directiva, que orienta la política ambientalde la Unió Europea des de fa anys. La relacióentre tarifes en l’ús domèstic i incentius d’estalvia Catalunya també es tracta en aquesta valoraciódels aspectes econòmics.Finalment, la participació pública en la presa de decisionsés una altra exigència de la directiva. Aquestcapítol exposa la tipologia i metodologia de la participacióciutadana en aspectes de gestió pública,la qual, per novedosa, és poc coneguda. En el textes descriuen els requeriments que la DMA imposaen la consulta ciutadana i es descriuen algunesde les experiències de participació en l’àmbit delmedi natural i dels recursos hidrològics realitzadesa Catalunya. Per acabar, es presenten els elementsbàsics que caldrà considerar en el disseny del procésde participació de la gestió de l’aigua.En el moment de redactar aquest document, l’AgènciaCatalana de l’Aigua, com a administració responsablede l’aplicació de la directiva a Catalunya, ja ha desenvolupatestudis i informes tècnics (document IMPRESS)segons el calendari de la normativa. Es poden consultaren aquesta adreça electrònica:http://mediambient.gencat.net/aca/ca/planificacio/directiva/inici.jspEls autors7

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaReferènciesAGUILERA KLINK, F. i ARROJO, P. (2004). El aguaen España. Propuestas de futuro. Ediciones del Orientey del Mediterráneo.ARROJO, P. (2003). El Plan Hidrológico Nacional.Una cita frustrada con la historia. Ed. Integral RBA.ARROJO, P. i NAREDO, J.M. (1997), La gestión delagua en España y California. Ed. Bakeaz.ESTEVAN, A. i NAREDO, J.M. (2004). Ideas y propuestaspara una nueva política del agua en España.Ed. Bakeaz.LLAMAS, M.R., HERNÁNDEZ-MORA, N. i MARTÍNEZ-CORTINA, L. (2000). El uso sostenible de las aguassubterráneas. Papeles del Proyecto Aguas Subterráneas,serie A-1. Fundación Marcelino Botín.MARTÍNEZ-GIL, F.J. (1997). La Nueva Cultura delAgua en España. Ed. Bakeaz.MARTÍNEZ-GIL, F.J. i JIMÉNEZ TORRECILLAS, N.(2003). “La Nueva Cultura del Agua: hacia un modelosostenible de gestión hídrica”. ROLDE, Revista de CulturaAragonesa, p. 105-106. Juliol-Desembre 2003.PRAT, N. (2000). “Ecologia i gestió de l’aigua aCatalunya”. Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, n.25. Generalitat de Catalunya.Guies de la Directiva Marc de l’AiguaLa Comissió Europea ha desenvolupat un seguit deguies per al desenvolupament tècnic de la DirectivaMarc. Aquests documents formen part del projecteCommon Implementation Strategy fort the WaterFramework Directive. Constitueixen un complementfonamental en la interpretació pràctica i en l’aplicacióde la directiva, i el seu text està disponible a Internet;per exemple, a l’adreça institucional de la CE:http://europa.eu.int/comm/environment/water/water-framework/index_en.htmlhttp://forum.europa.eu.int/Public/irc/env/wfd/libraryo en el cercador de temes hidrològics Hispagua(http://hispagua.cedex.es)Les guies són les següents:Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 1. Economics and the environment.The implementation challenge of the Water FrameworkDirective.Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 2. Identification of Water Bodies.Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 3. Analysis of Pressures andImpacts.Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 4. Identification and Designation ofHeavily Modified and Artificial Water Bodies.Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 5. Transitional and Coastal Waters– Typology, Reference Conditions and ClassificationSystems.Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 6. Towards a guidance on establishmentof the intercalibration network and the processon the intercalibration exercise.Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 7. Monitoring under the WaterFramework Directive.Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 8. Public Participation in Relation tothe Water Framework Directive.Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 9. Implementing the Geographical InformationSystem Elements (GIS) of the Water FrameworkDirective.Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 10. Rivers and Lakes – Typology, ReferenceConditions and Classification Systems.Common Implementation Strategy (2003). GuidanceDocument No 11. Planning Processes.Common Implementation Strategy (2001). The EUWFD: statistical aspects of the identification ofgroundwater pollution trends, and aggregation ofmonitoring results. 8

1. Aspectes jurídics de la Directiva Marc de l’AiguaCapítol 1Aspectes jurídics de la DirectivaMarc de l’AiguaOscar CastañónDivisió d’Assessoria Jurídicade l’Agència Catalana de l’AiguaOscar CastañónLlicenciat en dret per la Universitat deBarcelona, ha estat Cap del Servei Jurídici Subdirector General d’Assessoria Jurídicadel Departament de Medi Ambient(1991-2000). Des del mes de març de l’any2000 és Director de la Divisió d’AssessoriaJurídica de l’Agència Catalana de l’Aigua.Síntesi ............................................................................................................................ 10Introducció .......................................................................................................... 101. Antecedents de la DirectivaMarc de l’Aigua ......................................................................................... 102. La finalitat de la DirectivaMarc de l’Aigua (DMA) .................................................................... 123. Instruments per assolirels objectius ambientals ............................................................... 143.1. La diagnosi de la situació actualcom a punt de partida ......................................................... 143.2. El registre de les zones protegides ................... 153.3. La Demarcació Hidrogràficacom a nou àmbit per a la planificaciói gestió de les aigües ............................................................ 163.4. Les autoritats competents ........................................... 173.5. Els principis per a la gestiói l’ús sostenible de les aigües ................................... 183.6. La planificació hidrològica en l’àmbitde la Demarcació Hidrogràfica ............................... 214. Conclusions ................................................................................................... 245. Referències ..................................................................................................... 249

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaSíntesiLa Directiva Marc de l’Aigua (DMA) com a referentde gestió hídrica és, abans que res, un text legal quesorgeix de diversos programes d’acció ambientalde la Unió Europea i que integra diferents directivesparcials enfocades a la gestió de l’aigua. En la DMAs’hi afegeix la novetat de protecció del medi aquàtici del recurs, mitjançant un enfocament integrat delmedi natural i dels aspectes socioeconòmics. Comtota directiva europea, la DMA s’ha de transposara les legislacions estatal i autonòmica, cal dotar-lad’instruments per a la seva aplicació, i complir elsterminis imposats per la pròpia DMA. En el cas deCatalunya, el desplegament de la normativa és unacompetència de l’Agència Catalana de l’Aigua. Enel cas estatal, la DMA ha estat incorporada al TextRefós de la Llei d’Aigües.La DMA ha dotat les administracions responsablesde la política hidrològica amb els instruments necessarisper assolir els objectius ambientals quedefineix. La redacció del document IMPRESS, enel qual es defineixen les masses d’aigua, les pressions,impactes i possibles riscos d’incomplimentdels objectius, és una base sòlida per a la realitzaciódels plans de conca. D’altra banda, l’anàlisi econòmicaa què obliga la DMA aporta el coneixementsobre els costos dels serveis de l’aigua i dels usoseconòmics que se’n fan.És especialment interessant el concepte de DemarcacióHidrogràfica com a nou àmbit de planificaciói gestió. Això no obstant, aquest concepte ha estatpropi de la gestió de les aigües al nostre país,a diferència d’altres estats europeus. El conceptede conca hidrogràfica, lligat a agües continentals isense l’associació a aigües de transició o costaneres,ha estat la base de la legislació espanyola enmatèria d’aigua.Una altra novetat que aporta la DMA, com a einade gestió integrada, és el principi de sostenibilitat,al qual, a més de les implicacions ambientals, calafegir-hi l’aplicació de plans de participació públicaque augmentin la transparència de la gestió i, enl’anàlisi econòmica, el principi de recuperació decostos com a element imprescindible per afavorirl’eficiència econòmica en l’ús de l’aigua.Finalment, els plans hidrològics de conca –quecal redactar– són el resultat de les mesures degestió derivades de les nombroses eines de documentacióque defineix la DMA. Aquests plans sónpreceptius per a cada demarcació i han d’ésserelaborats per les administracions competents. Addicionalment,els plans hidrològics de conca hand’anar acompanyats de plans de seguiment de lesmesures acordades i de programes de mesura quecontrolin, des de una perspectiva científico-tècnica,l’evolució de l’estat de l’aigua resultant de lesdiferents accions de gestió desenvolupades perassolir els objectius de la DMA. Algunes demarcacionsamb característiques especials poden gaudirde programes de gestió específics, com correspondria,per exemple, al pla especial de protecciódel Delta de l’Ebre.IntroduccióLa Directiva Marc de l’Aigua és, abans que res, unanorma jurídica emanada de les institucions comunitàriesdestinada a reformar en profunditat l’ordenamentjurídic de les aigües, dotant-les d’una visióintegral ambiental que avui no tenen. Com a normacomunitària de dret derivat, la directiva obliga elsEstats membres destinataris respecte els resultatsa assolir, i deixa a mans de les seves autoritats internesla forma i els mitjans per complir amb elsseus objectius.A partir del repartiment intern de competències,l’Estat, per un costat, i la Generalitat de Catalunya,per un altre, han dictat sengles disposicions normativesque han transposat l’esmentada directiva alnostre ordenament jurídic intern, però queda encaraun llarg camí per recórrer de desenvolupaments id’implementació no exempt de dificultats.En aquest article es fa un sintètic repàs als aspectesjurídics més destacables de la directiva i de la transposicióal dret vigent realitzada, i s’hi assenyalenalgunes idees per a desenvolupaments futurs.1. Antecedents de la DirectivaMarc de l’AiguaEn la Carta Europea de l’Aigua de 6 de maig de 1968,ja s’anunciaven com a principis bàsics en l’ús de les aigüesel caràcter de l’aigua com a recurs essencial pera la vida, la necessitat de la seva protecció i ús racional,la necessitat d’inventariar els recursos existents,la gestió integrada de les aigües i la fixació de la concahidrogràfica com a unitat de gestió. Aquests principisvan ser revisats en la Carta dels Recursos Hídrics delConsell de 17.10.2000, en què als esmentats principiss’hi afegien els de cooperació internacional en la seva10

1. Aspectes jurídics de la Directiva Marc de l’Aiguaprotecció, el de tutela dels ecosistemes associats almedi hídric, el de prevenció de la contaminació, i eld’informació i participació pública, entre d’altres.Amb el primer programa d’acció en matèria demedi ambient (1973-1976) l’aigua apareix com unade les prioritats ambientals de la Unió Europea (enendavant, UE) i les primeres directives dels anys70 i 80 s’adrecen a regular aspectes parcials i dispersosde la gestió de les aigües, com ara la qualitatfisicoquímica per als diferents usos (Directiva76/160/CE, sobre la qualitat de les aigües de bany;Directiva 75/440/CE, sobre qualitat de les aigüesdestinades a la producció d’aigua potable; Directiva80/778/CE, sobre qualitat de les aigües destinadesal consum humà, o la Directiva 78/659/CE, sobrequalitat de les aigües per a la vida dels peixos) o lareducció de la contaminació (Directiva 76/464/CEsobre abocaments al medi aquàtic de la Comunitat;Directiva 80/68/CE, sobre protecció de les aigüessubterrànies contra la contaminació de determinadessubstàncies, entre d’altres).Seguint amb aquest mateix enfocament sectorial durantels anys 90, van aprovar-se la Directiva 91/676/CE, per a la protecció de les aigües contra els nitratsutilitzats a l’agricultura i la Directiva 91/271/CE, sobretractament de les aigües residuals urbanes, peròsense un tractament global o integrat, que en canvi sívan tenir altres directives de caràcter ambiental (Directiva92/43/CE, d’hàbitats; Directiva 96/61/CE deprevenció i control integrats de la contaminació).Com va posar de manifest l’Agència Europea deMedi Ambient en el seu informe de 10.11.95, les aigüesde la UE s’han vist sotmeses a un procés depressió creixent de demanda amb prou qualitat perals diferents usos, el que ha fet necessària l’adopcióde mesures per a la seva protecció.Per altra banda, el bloc normatiu d’aigües no s’haaplicat amb el rigor necessari, i bona prova d’aixòhan estat els múltiples procediments d’infracció ambresultats de condemna que s’han produït. Així, l’Estatespanyol ha estat condemnat per incorrecta transposicióo incompliment de les directives 76/464/CE,76/160/CE, 90/313/CE, sobre llibertat d’accés a lainformació en matèria de medi ambient, 91/676/CE,96/61/CE, la qual cosa ha posat de manifest les dificultatsdel control en l’aplicació de la normativa comunitàriai l’incompliment dels objectius marcats.Els grans objectius de la política sostenible de l’aiguaa Europa, dels quals participa la Directiva Marc del’Aigua 2000/60/CE, van ser establerts en la Comunicacióde 26 de febrer de 1996. Són els següents:a) Garantir la disponibilitat d’aigua en quantitat iqualitat per a l’abastament (considerat com unservei d’interès general) i també per a altres usoseconòmics.b) Protegir el medi ambient com objectiu central.L’aigua hi és considerada patrimoni natural quecal protegir i millorar, més enllà del seu caràcterde bé econòmic. En les directives fins llavors vigents,la qualitat de l’aigua s’exigia per preservarels usos posteriors i no per preservar la sevaqualitat ambiental.c) Prevenir i reduir els efectes adversos d’inundacionsi sequeres mitjançant la creació d’una xarxade seguretat.Amb el 6è Programa d’acció en matèria de mediambient per al període 2001-2010 establert per laDecisió del Parlament i del Consell 2001/29 (COD),de 24 de gener de 2001, s’assenyalen millores enla qualitat de les aigües per efecte de les directives91/271/CE en el tractament de les aigües residualsurbanes i de la Directiva 80/778/CE sobre qualitatde les aigües potables (no així respecte la qualitatde les aigües de bany) però s’adverteix de la persistènciade contaminants a les aigües i de la necessitatde millorar l’aplicació de la Directiva sobrenitrats i adoptar una legislació sobre responsabilitatambiental.Dintre dels objectius i àmbits prioritaris d’actuaciós’assenyala el de garantir un elevat nivell de proteccióde la qualitat de les aigües continentals, evitarnela contaminació i promoure un ús sostenible delsrecursos. En el medi marí s’apunten com a elementsde major perillositat la sobreexplotació de la costa iels abocaments contaminants que s’han d’afrontaramb la ratificació per la UE dels tractats i convenisinternacionals (OSPAR, HELCOM, etc.) per prevenirla contaminació marina.El repte, com destaca el 6è Programa d’acció, ésassolir l’aplicació íntegra i apropiada de la legislacióvigent, prioritzant les directrius marc o de caràcterhoritzontal enfront de les directives de detall o sectorials,i la integració dels objectius de qualitat deles aigües en les altres polítiques sectorials coml’agricultura i la indústria per eliminar els riscos pera la salut humana i el medi ambient, i assegurar queel ritme d’extracció dels recursos sigui sostenibleen el temps.En el capítol económico-financer, el 6è Programapropugna la necessitat de considerar les implicacionseconòmiques i socials de les normes ambientalsi que el finançament comunitari ajudi a posaren pràctica les directives que impliquin costos11

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyaelevats, tot tenint en compte les necessitats regionalsi locals.2. La finalitat de la DirectivaMarc de l’Aigua (DMA)És en aquest context, i a cavall entre el 5è i el6è Programa d’acció, quan s’aprova la Directiva2000/60/CE, de 23 d’octubre de 2000, per la quals’estableix un marc comunitari d’actuació en l’àmbitde la política d’aigües (en endavant, DMA), fonamentadajurídicament en l’article 174 del Tractat dela Unió Europea (en endavant, TUE) ja que té coma objectiu central la protecció del medi ambient.Per una altra part, aquesta directiva, de caràcterambiental, va ser aprovada per decisió majoritàriadel Consell i no per unanimitat com hagués requerituna directiva que tingués com a objecte central lagestió quantitativa dels recursos hídrics o afectésindirectament la disponibilitat dels esmentats recursos(article 175.2 del TUE).En tenir com objecte la protecció del medi ambient,s’adreça a aconseguir els objectius de:a) Conservació, protecció i millora de l’aigua i delsecosistemes associats.b) Protecció de la salut de les persones.c) Utilització prudent i racional dels recursos hídrics.d) Foment de les mesures a escala internacionalper lluitar contra la contaminació de les aigües iel desabastament.Aquesta política, per altra banda, ha de basar-se en elsprincipis de prevenció i cautela, en el principi “qui contaminapaga” quan la contaminació resulta inevitable, ien el principi de subsidiarietat atès que la DMA representala forma mínima i preferent d’intervenció de la UEen l’àmbit de la qualitat de les aigües (atès núm. 19).Estem en presència d’una de les anomenades directivesd’última generació, com la Directiva 96/61/CE ola Directiva 2001/42 CE, sobre avaluació ambiental deplans i programes, que preconitzen un enfocamentintegrat (en aquest cas, una visió global de l’aigua idels ecosistemes associats) que respon als requerimentsdel 6è Programa d’acció comunitària i que havist la llum després d’un llarg procés de negociacióde més de tres anys en el si de la Unió Europea.La DMA conté els principis comuns per a l’ús i proteccióde les aigües de la Comunitat i, en aquestsentit, engloba i sistematitza la dispersa normativad’aigües de forma tal que quan es desenvolupiíntegrament quedaran sense efecte les directivesactuals en la matèria que regula. Així, la DMA no imposauna uniformitat de resultats (atesa la diferentsituació climàtica i geogràfica dels països de la UE),però sí una metodologia comuna per apropar-seals problemes de l’aigua a través d’uns principis iobjectius, unes definicions, unes mesures bàsiquesi uns terminis i excepcions comuns.Així, l’objecte de la directiva és establir un marc pera la millora i protecció de les aigües superficials,subterrànies, de transició i costaneres associades(article 1), així com dels ecosistemes vinculats a lesaigües, però deixa a cada estat llibertat per adoptarles mesures que s’escaiguin dintre de l’esquemainstitucional que li sigui propi, sense entrar ni afectarel sistema de distribució interna de competènciesque tingui cada Estat membre. Això possibilita, enel nostre cas, que a partir del sistema de distribucióde competències que resulta de la ConstitucióEspanyola de 1978 i de l’Estatut d’Autonomia pera Catalunya de 1979, la Generalitat de Catalunyaincorpori, com ho va fer mitjançant la Llei 6/1999 de12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua(DOGC de 22.7.1999), bona part dels principisi continguts de la DMA.L’objectiu mínim és, en tot cas, assolir un bon estatquímic i ecològic de les aigües superficials i un bonestat químic i quantitatiu de les aigües subterràniesper als diferents usos en un termini de 15 anys, icomplir amb els objectius dels convenis internacionals(Barcelona, Atenes...) subscrits per la UE perprevenir i eliminar la contaminació del medi marí(article 4 i annex II de la DMA).El primer que cal destacar d’aquest ambiciós objectiu,és que el concepte “estat ecològic” supera elsconceptes tradicionals d’estat físic, químic i biològic,perquè la qualitat de l’aigua passa a mesurar-seen funció de les seves condicions per acollir vida,atenent els indicadors que facilita l’annex V de laDMA. En el cas de les aigües molt modificades perl’acció de l’home i de les aigües artificials, l’objectiues limita a assolir un “bon potencial ecològic”.En la llarga singladura fins aconseguir el “bon estat deles aigües”, s’identifica un punt de partida, coincidentamb el de l’entrada en vigor de la DMA (22.12.2000)en què cal prevenir el deteriorament addicional de lesmasses d’aigua, i un objectiu final, que és el de preveniri limitar la presència de contaminants en les aigües(22.12.2000). Amb la millora de la qualitat de les aigüeses contribuirà a l’assoliment d’objectius com l’abastamentd’aigua potable i la prevenció d’inundacions isequeres (atès 24 i art. 1.e).12

1. Aspectes jurídics de la Directiva Marc de l’AiguaEls protocols per mesurar “l’estat de les aigües”tracten de definir mètodes, procediments i paràmetresde referència per mesurar la qualitat de lesaigües i les estratègies i instruments necessaris perprotegir-les i recuperar-les.La proposta de directiva per a la protecció deles aigües subterrànies contra la contaminació2003/0210/COD, complementa les previsions dela DMA respecte el “bon estat químic“ de les aigüessubterrànies amb la fixació de valors llindari mesures per prevenir els abocaments contaminants.Això no obstant, les mesures de la DMA adreçadesa la recuperació de la qualitat de les aigües i delsecosistemes aquàtics han d’anar necessàriamentacompanyades, per ser efectives, d’altres mesuresde política agrària i industrial destinades a evitar lageneració de substàncies nocives per a les aigües.En aquest sentit és precís recordar que l’aigua és unrecurs natural (suport físic) sobre el qual es realitzenuna multiplicitat d’actes públics i privats a l’emparade diversos títols competencials de l’Estat, de lescomunitats autònomes i de les entitats locals ques’han de coordinar adequadament. La planificacióés l’instrument de col·laboració i cooperació deles polítiques sectorials que afecten la gestió del’aigua (sentència del Tribunal Constitucional núm.227/1998).El sistema de derogacions i d’excepcions al complimentdels objectius ambientals es dóna en casostaxats i degudament motivats que s’han de ferconstar en el Pla Hidrològic de Conca (paràgrafs4, 5, i 6 de l’article 4 de la DMA). Així, es podenatorgar pròrrogues per al compliment dels objectiusfixats, sempre que no hi hagi un incrementdel deteriorament de la qualitat de les massesd’aigua:a) Pels condicionaments tècnics de l’actuaciób) Pel cost desproporcionat de l’actuacióc) Per les condicions del medi natural.També poden fixar-se objectius menys rigorosos,sempre que no s’incrementi el deteriorament de laqualitat de les masses d’aigua:a) Per afectacions de les masses d’aigua per l’activitathumana (masses d’aigua molt modificades).b) Per les condicions del medi natural (inviabilitat o costdesproporcionat) per complir amb els objectius.I sempre després d’haver analitzat i/o exhaurit lespossibles pròrrogues per a l’assoliment d’objectius.Les infraccions dels mandats de la directiva sónmotiu de sanció, però no es considera infracció eldeteriorament de la qualitat de les aigües quan siguideguda a causes naturals o força major (inundacions,sequeres perllongades, accidents...).La transposició de la DMA a l’ordenament jurídicintern es va produir en dos àmbits diferents. Peruna banda, el Parlament de Catalunya, a nivell autonòmic,va aprovar mitjançant la Llei 25/1998, de31 de desembre, de mesures administratives, fiscalsi d’adaptació de l’euro (DOGC de 31.12.1998),la creació de l’Agència Catalana de l’Aigua (en endavant,ACA) com a administració hidràulica únicade la Generalitat de Catalunya, amb competènciessobre el cicle integral de l’aigua i dotada d’òrgansde govern i d’assessorament en règim de participaciódels usuaris i representants d’interessos vinculatsal cicle hidrològic; i posteriorment mitjançantla Llei 6/1999, de 12 de juliol, d’ordenació, gestió itributació de l’aigua (DOGC de 22.07.1999) dictadaa l’empara de les competències de la Generalitaten matèria d’aigües, obres hidràuliques i protecciódel medi ambient (articles 149.1.23 i 149.1.24 de laCE, i articles 9.13, 9.16 i 10.1.6 i 11.10 de l’EAC) esva incorporar, de forma pionera, a l’ordenamentjurídic de Catalunya bona part dels principis, objectiusi instruments de la DMA, i en particular elrègim de programació i planificació. Aquestes duesdisposicions legals es troben avui contingudes enel Decret Legislatiu 3/2003, de 4 de novembre, pelqual s’aprova el Text refós de la legislació en matèriad’aigües de Catalunya (en endavant, TRNAC)(DOGC de 21.11.2003).Per la seva part, l’Estat va transposar la DMA mitjançantl’article 129 de la Llei 62/2003, de 30 dedesembre, de mesures fiscals, administratives i del’ordre social (BOE de 31.12.03) utilitzant una tècnicalegislativa impròpia d’una normativa cridada a reformaren profunditat l’ordenament de la protecció i laqualitat de les aigües amb importants repercussionspolítiques, jurídiques i econòmiques, ja que el textlegal es va tramitar per urgència, sense la necessàriaparticipació pública i debat parlamentari, amb l’únicajustificació de no ultrapassar la data límit assenyaladaper a la seva transposició (22.12.2003).La incorporació al dret estatal de les matèries objected’estudi en aquest epígraf s’ha produït mitjançantels següents articles del Text Refós de la Lleid’Aigües (TRLA):Article 1.2, pel qual s’inclou com objecte de laLlei i establiment de normes bàsiques de proteccióde les aigües costaneres i de transició.13

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaArticle 40 bis, que ofereix les diferents definicionsque conté la DMA.Article 92, en tant que incorpora com a objectius dela protecció de les aigües la protecció i millora delsecosistemes aquàtics, la promoció de l’ús sosteniblede les aigües i la reducció progressiva delsabocaments i pèrdues de substàncies perillosesprioritàries, així com pal·liar els efectes d’inundacionsi sequeres i assolir els objectius dels tractatsinternacionals per reduir i eliminar la contaminaciódel medi marí i millorar la qualitat de les aigüesper a abastaments (aspecte aquest últim afegit perl’article 1.7 de la Llei 11/2005 de 22 de juny).Article 92 bis, en incorporar els objectius ambientalsestablerts a l’article 4 de la DMA.Article 92 ter., sobre els estats de les massesd’aigua, que incorpora la classificació comuna deles masses d’aigua tot i que difereix en el desenvolupamentreglamentari de les condicions definitòriesdels estats de les masses d’aigua i delscriteris per a la seva classificació.Article 108 bis, sobre els principis generals enels abocaments marins per interrompre o suprimirgradualment els abocaments i pèrdues desubstàncies perilloses prioritàries.Es tracta, per altra banda, d’una incorporació a l’ordenamentjurídic intern parcial i esbiaixada, avui incorporadaal text refós de la Llei d’Aigües aprovat pelReial Decret Legislatiu 1/2001, de 20 de juliol (BOEde 24.7.2001), amb absència de previsions respectede mesures per a la gestió sostenible de l’aigua,l’obtenció de recursos alternatius, la recuperació decostos dels serveis relacionats amb l’aigua (la regulacióés insuficient), la protecció dels ecosistemes perevitar la degradació dels recursos hídrics, etc.Conscient d’aquestes mancances el legislador estatal,mitjançant la Llei 11/2003, de 22 de juny, demodificació de la Llei del Pla Hidrològic Nacional(BOE de 23.6.2005), va imposar al govern, previconsens amb les Comunitats Autònomes, la revisióde la transposició de la DMA a l’ordenament jurídicintern (disposició addicional setena).La incorporació de la DMA al nostre dret ha tingutimportants avantatges respecte d’altres països delnostre entorn, i això ha estat degut al fet que la DMAté importants similituds amb l’esquema d’actuacióde la legislació espanyola, amb els seus principisinformadors, i amb els principals instruments (laplanificació de conca) per racionalitzar i protegir laqualitat de les aigües, tot i que els requerimentsambientals de la DMA són molt superiors.Així, la DMA supera el tradicional cicle hidrològic enincloure els ecosistemes aquàtics, les aigües de transiciói les aigües costaneres com a objecte de millorai protecció en l’àmbit de la nova planificació de la demarcacióhidrogràfica, però sense entrar a regular elsaspectes d’ordenació de les aigües.Tot el procés d’implementació de la DMA, per laseva complexitat tècnica, està tutelat des de laUnió Europea. A nivell europeu funcionen grups detreball, grups d’experts i grups de coordinació perdonar suport institucional, per aconseguir treballarde forma coordinada i homogènia.En l’àmbit de Catalunya, mitjançant resolució de26 de novembre de 2004 de la direcció de l’ACAi acord del govern de 31 de maig de 2005, es vanconstituir la Comissió tècnica i la Comissió interdepartamentalper a la implementació de la Directiva2000/60/CE, adscrites a l’Àrea de Planificació del’ACA i al Departament de Medi Ambient i Habitatge,respectivament.3. Instruments per assolir elsobjectius ambientals3.1. La diagnosi de la situació actual coma punt de partidaLa primera actuació a què obliga la DMA als Estatsmembres és que efectuïn en cada demarcació hidrogràficao part de la demarcació inclosa en el seuterritori, una caracterització d’aquesta, identificantles categories, tipus i límits de les masses d’aiguai les condicions de referència, d’acord amb unametodologia comuna a tots els països de la UnióEuropea (article 5 i annexos II i V de la DMA).Per assegurar que tots els estats fan el mateix, s’haprevist un exercici d’intercalibració que ajudi a fer laclassificació de forma que les definicions de massesd’aigua siguin comunes a tota la Unió Europea.Es tracta d’homogeneïtzar metodologies per tal queels resultats siguin comparables.També obliga la DMA que en cada demarcació hidrogràficas’elabori una anàlisi de les pressions i impactesantropogènics més significatius (fonts de contaminaciópuntuals i difosa, extraccions d’aigua superficialssignificatives, obres de regulació...) sobre les masses14

1. Aspectes jurídics de la Directiva Marc de l’Aiguad’aigua i una avaluació del risc de no assolir els objectiusmarcats associats en aquesta situació.En aquest sentit, el document IMPRESS sobre l’anàliside les masses d’aigua, pressions, impactes i riscd’incompliments elaborat per l’ACA i notificat a laUE per mitjà del Ministeri de Medi Ambient conté lacaracterització de les masses d’aigua a les conquesinternes de Catalunya, la tipificació i classificació deles masses d’aigua (de referència, fortament modificades,protegides...) i la identificació de les pressionsi impactes i el risc de no assolir els objectius ambientalsde cada una de les masses d’aigua.De conformitat amb aquesta classificació, les massesd’aigua de referència, amb un mínim impacteantropogènic caldrà preservar-les en el seu bonestat i com a mínim haurien d’arribar al “bon estatecològic”; en canvi, les masses d’aigua fortamentmodificades (de recuperació no viable) només caldràque assoleixin el “bon potencial ecològic”.Finalment, la darrera anàlisi prèvia a què obliga la DMA,i que constitueix una novetat en la política d’aigüesde la Unió Europea, és l’anàlisi econòmica de l’ús del’aigua i les tendències de futur diferenciant, almenys,entre usos domèstics, industrials i agraris (Annex III).Aquesta anàlisi econòmica s’ha de fer tenint en comptetots els costos dels serveis de l’aigua. S’hi identifiquentres fases: la primera té per objecte conèixer elpes econòmic dels diferents usos de l’aigua, el graude recuperació, i la seva evolució tendencial fins l’any2015; en la segona, es tracta de saber el cost de laDirectiva Marc i la seva repercussió econòmica (integrantels costos financer, ambiental i del recurs), i enla tercera i darrera fase, l’objectiu és conèixer el costi l’efectivitat del Programa de Mesures.Es consideren usos econòmics, a efectes de l’estudi,totes aquelles activitats que tenen un impactesignificatiu sobre les masses d’aigua; i serveis del’aigua, totes les operacions necessàries per captarel recurs natural i transportar-lo fins el lloc de destinació.Finalment en l’anàlisi econòmica s’estudientres tipus de cost: els financers o del servei queassumeixen els diferents operadors en la prestaciódels serveis, els ambientals i els del recurs.Les anàlisis no són pròpiament part del pla hidrològicde conca sinó que s’hi incorporen en formade resums. Es tracta de documents d’informació ireferència utilitzats per elaborar el pla hidrològic, sónestudis previs al pla. La responsabilitat d’aquests treballsa les conques intercomunitàries de Catalunyacorrespon a la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre.3.2. El registre de les zones protegidesLa DMA obliga en el seu article 6 i annex IV a crearen l’àmbit de la demarcació hidrogràfica un o mésregistres de zones protegides a l’empara de la normativacomunitària on s’inclouen:• Les zones destinades a captació d’aigua potablede més de 10 m³/dia o que abasteixin més de 50persones.• Les zones d’aigua d’ús recreatiu (incloses les zonesde bany).• Les zones sensibles a nutrients (incloses les zonesvulnerables o sensibles a l’abocament d’aigüesresiduals de la Directiva 91/271/CE)• Les zones designades per a la protecció d’hàbitatso espècies de la Directiva 92/43/CE i de la Directiva76/160/CE quan el manteniment o millora del’estat de les aigües contribueixi a la seva protecció(zones ZEPA de protecció d’aus, llocs de la xarxaNatura 2000, etc.).Segons la DMA, aquest registre, que s’havia decompletar el 22.12.2004, s’actualitza i revisa periòdicament,i cal recollir en el pla hidrològic els mapesindicatius de les zones protegides i la legislació queels resulta d’aplicació. El registre exclou els espais ozones protegides la declaració de les quals no procedeixde norma comunitària (p.e. les reserves hidrològiquesper motius ambientals previstes a l’article25 de la LPHN, o els perímetres de protecció de lescaptacions) però pot valorar-se la seva inclusió voluntàriacom a pràctica adreçada a millorar els objectiusambientals de la DMA. En l’annex IV es fa referènciaa una descripció de la legislació comunitària, nacionalo local en què es basi la declaració.L’Estat espanyol ha transposat aquesta obligaciócomunitària mitjançant l’article 99 bis del TRLA, quecrea per a cada demarcació hidrogràfica un registrede zones que hagin estat declarades objecte de proteccióespecial en virtut de norma específica sobrela protecció de les aigües o sobre conservació d’hàbitatsi espècies directament dependents de l’aigua,en determina el contingut i estableix que les administracionscompetents per raó de la matèria haurande facilitar a l’organisme de conca corresponent lainformació necessària. Afegeix, a més, que això últimes farà sota la supervisió del Comitè d’AutoritatsCompetents de la Demarcació Hidrogràfica.Un mandat de particular interès és el contingut al paràgraf5è d’aquest article, adreçat a les autoritats urbanístiquesperquè adoptin les previsions adequadesen els instruments de planejament a fi de garantir lano afecció dels recursos hídrics de les zones desti-15

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyanades a la captació d’aigua per al consum humà i dezones d’ús recreatiu, incloses les zones de bany i elsperímetres de protecció que estableixi l’administracióhidràulica. Aquesta obligació de crear registres i facilitarinformació s’ha d’entendre com a manifestació deldeure de col·laboració entre administracions.La supervisió del Comitè d’Autoritats Competentss’ha d’entendre, per considerar-la ajustada al bloc deconstitucionalitat, d’acord amb el dictamen núm. 264de la Comissió Jurídica Assessora citat en aquesttreball, limitada a facultats de vigilància per tal de ferefectiu el principi de col·laboració, sense que puguicomportar l’adopció de mesures imperatives o coactivessobre altres administracions ateses les funcionscoordinadores de l’esmentat Comitè.3.3. La Demarcació Hidrogràfica coma nou àmbit per a la planificació i gestióde les aigüesLa Demarcació Hidrogràfica definida en l’article 2.15de la DMA com “la zona marítima i terrestre integradaper una o més conques veïnes i les aigües de transiciói costaneres associades...” es constitueix en laprincipal unitat a l’efecte de la gestió de les conqueshidrogràfiques on s’apliquen les normes de proteccióde les aigües. Aquest nou àmbit per a la planificaciói gestió de les aigües no és desconegut pel nostreordenament jurídic, que té en la conca hidrogràficala seva principal i indivisible unitat a efectes de gestió(article 16 del TRLA).Cal recordar que Espanya va ser un dels primerspaïsos del món en organitzar-se per conques senseincloure, no obstant, les aigües de transició icostaneres associades i que ha servit de model,juntament amb França, a altres països de la UnióEuropea que no tenien aquest model d’organitzacióimposat per la DMA. Hi havia coincidència en ladoctrina especialitzada en assenyalar que, amb unamínima reorganització dels actuals organismes deconca o administracions hidràuliques, i la modificacióde l’àmbit de la planificació hidrològica vigent,podrien assolir-se els objectius de la DMA.El concepte geogràfic de conca hidrogràfica queofereix la DMA, que es defineix com a superfície deterreny l’escorrentia superficial del qual flueix en laseva totalitat a través de una sèrie de corrents, rius–i eventualment llacs– cap el mar per una única desembocadura,estuari o delta (art. 2.13), queda inclòsen el de demarcació hidrogràfica com a conceptejurídicopolític que pot abastar una o més conquesveïnes a efectes de gestió, segons la decisió dels Estatsmembres. En principi, les conques que podrienassociar-se sota una mateixa demarcació serien lesintracomunitàries i les internacionals.La Directiva Marc de l’Aigua, en el seu article 3, proporcionaregles als estats a l’efecte de determinar lesconques hidrogràfiques situades en el seu territori iintegrar-les en demarcacions hidrogràfiques. Així, lesconques petites poden combinar-se amb conquesmés grans i agrupar-se amb conques veïnes per formaruna demarcació hidrogràfica. En el cas de les aigüessubterrànies que no corresponguin íntegramenta cap conca hidrogràfica en particular, s’han d’especificari incloure en la demarcació hidrogràficamés propera o apropiada. La vigent Llei 10/2001, de5 de juliol, del Pla Hidrològic Nacional, dóna pautesper a la inclusió dels aqüífers compartits (arts. 7 i 8 iannex 1). Pel que fa a les aigües costaneres, cal especificar-lesi incloure-les també en la demarcacióo demarcacions més properes o apropiades. Estemen presència de decisions discrecionals dels Estatsmembres que cal adoptar segons el repartiment internde les competències en la matèria.Cas que una conca hidrogràfica abasti més d’unestat, s’inclourà en la demarcació hidrogràfica internacional,i cada estat adoptarà les disposicionsadministratives necessàries per a l’aplicació de laDMA en la part de la demarcació internacional situadaen el seu territori.La delimitació de les demarcacions hidrogràfiqueses porta a terme, doncs, mitjançant la realització detres accions: 1) la definició dels límits de les conques;2) la definició dels límits dels aqüífers associats a lesconques i 3) la definició de les aigües costaneresassociades. Les conques hidrogràfiques que afectinel territori de més d’un Estat membre, s’inclouran enuna demarcació hidrogràfica internacional.La integració de les aigües costaneres en la demarcacióhidrogràfica amb el seu singular règimjurídic suscita qüestions competencials en l’àmbitintern, necessitades, en tot cas, d’instruments decoordinació. Només cal recordar que respecte lesaigües marines l’Estat té la titularitat del domini públicmarítim terrestre (article 132.2 CE), però no lacompetència exclusiva sobre les aigües costeresinteriors, definides per l’article 7 de la Llei 27/1992,de 24 de novembre de ports de l’estat i de la marinamercant, com a les aigües situades en el interior deles línies de base del mar territorial, on concorrentítols competencials diferents com els de pesca, espaisnaturals protegits, medi ambient, abocamentsterra-mar i ordenació del litoral, i on tenen un paperdestacat comunitats autònomes com Catalunya.16

1. Aspectes jurídics de la Directiva Marc de l’AiguaL’obligació de delimitar les demarcacions hidrogràfiquesva vèncer el 22.07.2004 sense que l’Estat espanyolhagués notificat a les autoritats comunitàriesla delimitació de les demarcacions hidrogràfiques nila designació de les autoritats competents (la o lesautoritats competents designades de conformitatamb els apartats 2 i 3 de l’article 3 de la DMA), laqual cosa ha donat lloc a un procediment d’infracciócontra el Regne d’Espanya (en el moment de redactaraquest capítol, en fase de dictamen motivat) delqual Catalunya ha de resultar exculpada de la reglade corresponsabilitat que fixa l’article 121 bis delTRLA per infracció dels deures d’informar puntualmenta la Comissió Europea, ja que el 22.12.2003va notificar per mitjà del MIMAM la seva propostade delimitació de la Demarcació Hidrogràfica de lesconques internes de Catalunya, i el 1.07.2004, ladesignació de l’autoritat competent.La transposició d’aquesta obligació per part del’Estat es va realitzar mitjançant l’article 16 bis delTRLA, que respecta les definicions i criteris de laDMA, tot i que en el seu apartat número 5 preveuque: “El govern per Reial Decret, escoltades lesCA, fixarà l’àmbit territorial de cada demarcacióhidrogràfica, que ha de ser coincident amb el delseu pla hidrològic”. Aquest article, pel que fa a laprevisió que sigui l’Estat qui determini l’àmbit dela demarcació, va ser considerat inconstitucionalpel Consell Consultiu en el seu dictamen número264, de 2 de març de 2004, en considerar queaquesta nova figura de la planificació ”no pot trencarel principi bàsic sobre el qual s’ha articulat ladistribució de competències en aquesta matèria ique és el caràcter compartit o intern de la concahidrogràfica. Per aquesta raó el precepte es considerainconstitucional en la mesura que atribueixal Govern la competència per fixar l’àmbit territorialde cada demarcació, escoltades les CA”. El recursd’inconstitucionalitat núm. 2095/2004, promogutper la Generalitat, va ser admès a tràmit per providènciade 27.4.2004.Les decisions de l’Estat en la determinació de lesdemarcacions hidrogràfiques han de respectar lescompetències de les CA per fixar l’àmbit territorialde les demarcacions i de la planificació de concaque afectin íntegrament el seu territori, d’acord ambla doctrina del Tribunal Constitucional establertaen la sentència 227/1998, de 29 de novembre, i enla sentència del Tribunal Suprem, de 20 d’abril de2004, i el principi d’unitat de conca com a criteriper a la gestió integral de l’aigua. En el cas de lesdemarcacions intracomunitàries, la competència hade correspondre a la CA. En el cas de les demarcacionsinternacionals, la DMA imposa la necessitatque les diferents autoritats competents es coordininper a l’aplicació de les seves normes.En el cas de Catalunya, la delimitació de la demarcacióhidrogràfica de les conques internes deCatalunya es va efectuar mitjançant la Llei 6/1999,de 12 de juliol, d’ordenació, gestió i tributació del’aigua, avui refosa en el Decret Legislatiu 3/2003de 4 de novembre (article 6), sense fer esment a lesaigües costaneres.3.4. Les autoritats competentsLa DMA obliga els Estats membres a designar l’autoritatcompetent apropiada per a l’aplicació de lesseves normes en cada demarcació hidrogràfica, aixícom en la part de qualsevol demarcació hidrogràficasituada en el seu territori (article 3.2 i 3.3). Laidea que presideix aquesta designació és la necessitatde col·laboració entre les diferents autoritatsamb competència en la matèria (la Comissió Europea,els estats, les regions i els municipis) percomplir amb els seus objectius, però d’acord ambel principi d’autoorganització dels estats la UE nopredetermina quina o quines han de ser les autoritatscompetents.En el nostre ordenament jurídic, les autoritats competentsper a l’elaboració de la planificació hidrològicahan estat tradicionalment els organismes deconca o administracions hidràuliques, però en elsnous espais afegits a la planificació (aigües de transiciói costaneres associades, o la consideració del’aigua com a medi natural) concorren competènciesde diverses administracions públiques. Així, sóncridades a tenir criteri en aquestes matèries les CA,els municipis, i les autoritats de costes, portuàriai marítima.Les possibles solucions per aconseguir la participaciód’aquestes autoritats serien la integració enl’òrgan de govern de l’organisme de conca o l’administracióhidràulica, com autoritat principal, o la utilitzaciód’instruments de col·laboració i cooperacióinteradministrativa (actuació per a l‘evacuació d’informeso creació d’òrgans col·legiats per cooperari impulsar l’exercici de les diferents competències).La solució finalment adoptada per l’Estat espanyol,ha estat la de crear en les conques intercomunitàriesun Comitè d’Autoritats Competents adscrit al’organisme de conca com a òrgan de cooperació iinformació que ha de respectar l’àmbit competencialde cada CA i autoritat implicada en els objectiusde la DMA (article 36 bis del TRLA). L’organisme deconca es manté en l’exercici de les seves compe-17

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyatències de gestió del domini públic hidràulic sensecanvis específics.Cal tenir en compte que l’establiment d’una autoritata nivell de conca hidrogràfica i els mecanismes decoordinació interadministrativa no són desconegutsen el nostre ordenament jurídic, ja que les confederacionshidrogràfiques ostenten competènciesde gestió i protecció de les aigües continentals, i lacoordinació entre les confederacions hidrogràfiquesi les autoritats urbanístiques i ambientals de les CAés una experiència del TRLA (article 25).Amb la creació del Comitè d’autoritats competents,totes les estructures administratives de l’organismede conca es mantenen i el comitè assumeixfuncions de cooperació, impuls i centralització dela informació, però cada autoritat competent assumeixles responsabilitats derivades de l’incomplimentde les seves obligacions. Integren el Comitèd’autoritats competents els òrgans de l’AdministracióGeneral de l’Estat en matèria de costes, elsòrgans de les CA el territori de les quals formi partde la demarcació hidrogràfica amb competènciesen matèria de control i policia de les aigües, entred’altres, i els ens locals el territori dels quals coincideixien tot o en part amb el de la demarcacióamb competències sobre policia i control de lesaigües.En el cas de demarcacions hidrogràfiques de conquesintracomunitàries s’imposa a les CA el deurede garantir el principi d’unitat de gestió de les aigües,la cooperació en l’exercici de les competènciesque en relació amb la seva protecció corresponena les diferents administracions públiques, ila informació relativa a la seva demarcació hidrogràfica,actuacions aquestes que, com recorda eldictamen de la Comissió Jurídica Assessora abansesmentat, no limiten de forma desproporcionada lapotestat d’autoorganització autonòmica.En aquest sentit, la Generalitat de Catalunya, mitjançantla Llei 25/1998, de 31 de desembre, ja haviacreat l’ACA, administració hidràulica única dela Generalitat per a la gestió integrada de l’aigua,que incorpora en el seu òrgan col·legiat de governrepresentants de l’Estat i dels ens locals deCatalunya. La creació d’òrgans de coordinació nodeixa de ser una manifestació de la competènciad’autoorganització que en l’àmbit de les conquesinternes de Catalunya correspon a la Generalitat,i aquesta prerrogativa resulta irrenunciable i fonamentalatès el règim de responsabilitat comunitària,i que ha establert l’Estat en el TRLA, tot i que noconstitueix una exigència de la DMA.La DMA també obligava a facilitar a la Comissió Europeala llista d’autoritats competents i un resum de lesrelacions institucionals establertes per coordinar-se,abans del 22 de juny de 2004 (article 3.8 i annex 1),obligació aquesta recollida a l’article 36 ter del TRLA,que també ha estat incomplerta i ha donat lloc al procedimentd’infracció comentat a l’epígraf 3.2 d’aquesttreball, i que tampoc pot tenir conseqüències econòmiquesper a la CA de Catalunya en haver-se facilitatel dia 1 de juliol de 2004 la informació que l’ACA haviaestat designada autoritat competent en l’àmbit de laDemarcació Hidrogràfica de les conques internes deCatalunya, sense objeccions per part de l’Estat.3.5. Els principis per a la gestió i l’ússostenible de les aigües3.5.1. Els principis de participació públicai de transparència en la DMALa participació dels ciutadans en l’elaboració, revisiói actualització de la planificació hidrològicaconstitueix un dels eixos vertebradors de la DMAa fi de millorar el procés d’implementació (per enriquir-loi reduir conflictes). A l’esmentat efecte,imposa l’obligació d’informar, consultar i promourela participació activa dels usuaris i parts interessadesi dels ciutadans en general (atès 14 i article46), atenent sobretot al fet que els seus contingutssón essencialment informatius. La participació quepromou la DMA és àmplia, oberta i continuada alllarg de tot el procés d’implementació. Es vol augmentarla transparència i la legitimitat en la gestióde l’aigua i oferir el diàleg als usuaris i interessatsde la demarcació hidrològica.Es distingeixen tres graus en la participació:1) L’accés i el dret a la informació dels interessatsen general.2) El procés de consulta al públic, que inclou elsusuaris.3) La participació activa dels interessats.En tot cas, es tracta d’organitzar processos de participacióabans de prendre les decisions, però tambéobligar que es faci un seguiment i avaluació decom s’ha desenvolupat el procés de participació. LaDMA deixa a mans dels Estats membres i autoritatscompetents en la gestió de l’aigua la decisió finalde com organitzar la participació a nivell de cadaconca hidrogràfica o demarcació hidrogràfica.La formulació de consultes té tradició en el nostreordenament jurídic, que exigeix la informació públicaen l’elaboració del Pla Hidrològic de Conca (Re-18

1. Aspectes jurídics de la Directiva Marc de l’Aiguaglament de l’Administració Pública de l’Aigua i de laPlanificació Hidrològica, aprovat pel RD 927/1988,de 29 de juliol) i en la tramitació de les autoritzacionsi concessions d’aigües (Reglament de DominiPúblic Hidràulic, aprovat pel RD 849/1986, d’11d’abril). També, malgrat que de forma més recent,l’accés a la informació en matèria de medi ambient(Llei 38/1995, de 12 de desembre), tot i que amb laDMA s’introdueixen millores en l’abast i detall de lainformació, dels procediments i dels terminis (queesdevenen més amplis), i de les formes (una participacióactiva, bidireccional i des de la fase estratègicad’elaboració de plans i programes).En el cas de les conques intercomunitàries, l’Estat haincorporat aquestes obligacions mitjançant l’article15 del TRLA, sobre el dret d’accés a la informació enmatèria d’aigües; l’article 19, sobre el Consejo Nacionaldel Agua com a òrgan consultiu superior en quèestan representades les tres administracions públiques(estatal, de les CA i local), els organismes deconca i les organitzacions professionals i econòmiquesmés representatives relacionades amb els usosde l’aigua; l’article 26, sobre el Consell de l’Aigua de laDemarcació (que substitueix el Consell de l’Aigua dela Conca) com a òrgan d’informació, consulta i participacióen la planificació, i l’article 36 bis, pel qual escrea el Comitè d’Autoritats Competents com a òrgande cooperació entre les administracions amb competènciesen relació amb la protecció de les aigües.Actualment, a Catalunya la participació dels usuarisestà garantida en els òrgans de govern i d’assessoramentde l’Agència Catalana de l’Aigua. Així, en elconsell d’administració s’integren els usos de l’aiguaen un nombre no inferior a 1/3 del total dels seusmembres per mitjà de representants dels usuaris domèstics,industrials, agraris i ramaders escollits entreles organitzacions i les associacions més representativesde llurs interessos (article 11.5 del DL 3/2003,de 4 de novembre), mentre que en el Consell per l’ÚsSostenible de l’Aigua, com a òrgan d’assessoramenten règim de participació dels diferents interessos vinculatsal cicle hidrològic, hi té veu i vot una àmpliarepresentació de la societat civil (representants deles entitats ecologistes, de les associacions de veïns,de les organitzacions de consumidors i usuaris, deles entitats d’abastament i proveïment d’aigua, delsusos recreatius, i experts en la matèria, escollits entreles organitzacions i associacions d’usuaris mésrepresentatives de llurs interessos (article 11.9 delDL 3/2003). Finalment, també es preveuen òrgansde gestió en règim de participació a nivell territorial(article 11.2 del DL 3/2003). És a dir, el que cal addicionalmentés una estratègia per a la participacióciutadana per posar en marxa a les conques internesde Catalunya nous àmbits de participació o lareestructuració i dotació de noves funcions a lesestructures organitzatives existents i la potenciacióde les eines de consulta i informació telemàtiques(pàgines web, procediments on-line, etc.). Per tant,amb ajustaments en l’estructura i funcionament actualspodrien assolir-se a bastament els objectius dela DMA en aquesta matèria.3.5.2. El principi de recuperació de costosL’article 9 de la DMA estableix el principi de recuperaciódels costos dels serveis en el cicle de l’aiguacom a element per millorar l’eficiència econòmicaen l’ús de l’aigua i conseqüentment afavorir l’estalvii millorar les condicions del medi ambient. La DMAconsidera serveis de l’aigua l’extracció o captació,l’embassament, el dipòsit, la distribució d’aigüesi la recollida i recuperació de les aigües residuals(article 2).Tots els sectors han de contribuir de forma adequadaen el cost del cicle de l’aigua, però pot haver-hiexcepcions sempre que es justifiquin adequadamenti no es comprometin els objectius de la DMA. L’objectiués garantir que la política de preus de l’aigual’any 2010 proporcioni incentius adequats perquèels usuaris utilitzin l’aigua de la forma més racional ieficient possible, penalitzant el malbaratament.La DMA emfatitza que els diferents estats en els diferentsnivells competencials assumeixen les sevesresponsabilitats. Així, els tres nivells de l’Administració(estatal, regional i local) han d’adoptar mesuresque millorin l’eficàcia en el consum d’aigua i fomentarcanvis en les pautes de consum per protegir elsrecursos hídrics i la seva qualitat.Tot i que la DMA té una importància clau per orientarla política de tarifació de l’aigua, no obligadirectament a establir cap mesura fiscal per aconseguirla recuperació de costos, entre d’altres raonsperquè una norma així hagués requerit la unanimitatd’acord amb el que estableix el TUE. A la DMA tampocno hi ha cap definició dels components del costdel servei de l’aigua. Els facilita la Comunicació dela Comissió sobre política de tarifes i ús sostenibledel recurs de 16 de juliol de 2000, on es distingeixentres tipus de costos:a) Els costos financers, on s’inclouen els costos deprestació del servei, els de manteniment i els decapital (incloses les subvencions).b) Els costos ambientals, que tenen per finalitat recuperarels danys ambientals davant de l’ús del’aigua internalitzant el seu cost.19

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyac) Els costos del recurs o cost d’oportunitat, que són elscostos de les possibilitats perdudes per uns usuarisper l’ús privatiu del recurs per part d’altres (cost desobreexplotació o esgotament dels recursos).La contribució adequada va adreçada especialmental sector agrari, i particularment al dels països del sudd’Europa que paguen uns preus inferiors en comparacióamb altres sectors, tant per les subvencions directescom per les creuades mitjançant transferènciesfinanceres del sector domèstic i de l’industrial cap elsector agrari. La Comunicació sobre tarifació de l’aiguaproposa calcular una quota per hectàrea i collitai penalitzar aquells que utilitzin més aigua. Tot i així, lacontribució d’aquest sector és veu condicionada perla Política Agrària Comuna (PAC).El mateix article de la DMA sobre recuperació de costosrelativitza l’exigència de la repercussió en preveureque es poden tenir en compte els efectes econòmics,socials i ambientals i les condicions climàtiques i geogràfiques,i que els estats no incompleixen la DMA sino apliquen el criteri de recuperació en una determinadaactivitat d’ús de l’aigua (la recuperació és per sectors),sempre que això no comprometi els objectiusde la DMA. Aquesta excepció possibilita que puguinproposar-se sistemes de tarifació específics, com latarifació progressiva, per a alguns usuaris.El principi de recuperació de costos dels serveis del’aigua no té precedent en l’ordenament jurídic estatal,on l’aigua com a recurs és gratuïta i només existeixentributs vinculats a l’ocupació, utilització i aprofitamentde part del domini públic hidràulic (no les aigües),com el cànon d’utilització dels béns de domini públichidràulic (article 112 del TRLA); la recuperacióparcial dels costos de les infraestructures, com elcànon de regulació i la tarifa de utilització de l’aigua(article 114 del TRLA); compensar la contaminaciócausada en el medi hídric com a conseqüènciadels abocaments, com el cànon de control d’abocaments(article 113 del TRLA). Només els serveisde distribució d’aigua estan subjectes a les corresponentstaxes municipals i preus privats (arts. 4, 25,26 i 86 de la Llei 7/1985 de 2 d’abril, reguladora deles bases de règim local).La transposició d’aquest principi comunitari s’harealitzat amb l’article 111 bis del TRLA, en què esrelaciona el conjunt de principis generals del règimeconòmic financer de la utilització del domini públichidràulic, complementat amb dos preceptes provinentsde la Llei 11/2005, de 22 de juny, que han imposatl’establiment de mecanismes compensatorisper evitar la duplicitat en la recuperació de costosdels serveis relacionats amb la gestió de l’aigua il’obligatorietat per a l’Administració Local i entitatsd’abastament, d’establir estructures tarifàries pertrams de consum amb la finalitat d’atendre necessitatsbàsiques a un preu assequible i desincentivarels consums excessius.En la política de preus de l’aigua, cal tenir en compteque en el nostre ordenament jurídic els preuss’aproven en primera instància pels municipis, i ensegona instància per la comissió de preus, peròaquesta intervenció autonòmica va adreçada únicamenta evitar augments excessius no justificats. Lesorientacions i requeriments de la DMA permetrienuna regulació orientada a aconseguir que l’estructurade preus no tingui característiques impròpies pertal de garantir l’accessibilitat al recurs i incentivarl’estalvi. L’equitat social i l’incentiu a l’estalvi hauriende guiar l’actuació. En aquest sentit, semblaria justificadala substitució de la intervenció de l’administracióhidràulica en la Comissió de preus per a l’evacuaciód’un informe preceptiu sobre l’adequació del’estructura de preus de l’aigua als requeriments quedetermina l’article 111 bis del TRLA.La Generalitat va incorporar bona part dels principisde la tributació de la DMA per mitjà de l’article 3 delTRNAC, on s’estableixen els principis de solidaritatinterterritorial, pagament per l’ús de l’aigua i suficiènciafinancera per fer front als costos associatsal cicle de l’aigua, i de garantia d’un preu assequibleper als consums domèstics de tipus familiarno sumptuaris, si bé la seva aplicació pràctica através del cànon de l’aigua com a impost amb finalitatecològica (article 62 i següents del TRNAC)vinculat a l’ús de l’aigua i la contaminació que el seuabocament pot produir, ofereix encara aspectes dedivergència amb els principis de la DMA (exempcióals consums per a ús agrícola o per als nuclis depoblació de menys de 400 habitants, mínims defacturació o el tipus de gravamen específic per ausos industrials i assumibles).3.5.3. El principi de gestió integradaAltres conceptes clau de la DMA són el de la gestióintegrada de les masses d’aigua i dels ecosistemesassociats; el dels aspectes quantitatius i qualitatiusde les masses d’aigua; de les aigües superficials isubterrànies i del control dels abocaments contaminantsi dels objectius de qualitat del medi receptor.En aquest sentit, la DMA considera com a àmbitsde gestió de les aigües:a) La massa d’aigua, com a unitat de gestió perassolir els objectius ambientals.20

1. Aspectes jurídics de la Directiva Marc de l’Aiguab) La conca hidrogràfica, com a unitat geogràficaque reuneix diferents masses d’aigua.c) La demarcació hidrogràfica com a unitat de diferentsconques hidrogràfiques i les aigües detransició i costaneres associades.També està sotmesa a aquest principi la intervencióadministrativa de les instal·lacions susceptiblesd’incidir negativament en el medi ambient, reguladaen la Directiva 96/61/CE incorporada al dret estatalper la Llei 16/2002, d’1 de juliol, de prevenció i controlintegrats de la contaminació, i a l’ordenamentjurídic català per la Llei 3/1998, de 27 de febrer, d’intervencióintegral de l’administració ambiental, quepreveuen l’autorització ambiental única integrada icoordinada per a les activitats amb major incidènciaambiental.Pel que fa al principi del control dels abocamentscontaminants, es manifesta a partir de la DMA enl’anomenat enfocament integrat de la contaminacióque comporta, d’un costat, la fixació dels valors límitd’emissió fonamentats en les millores tècniquesdisponibles en les fonts de contaminació puntuals ien la utilització de les millors pràctiques disponiblesen les fonts de contaminació difoses, en el puntd’abocament, i de l’altre, la fixació d’objectius dequalitat en el medi receptor. Aquest darrer principiva ser incorporat al dret estatal mitjançant l’article100 del TRLA. En l’etapa anterior a la DMA es considerava“l’enfocament paral·lel”, on es fixaven valorslímits d’emissions en funció de la qualitat del medireceptor.Això no obstant, els abocaments indirectes a travésd’una EDAR es consideren una circumstànciaper fixar valors límit d’emissions menys rigorosos,sempre que es garanteixi una protecció global delmedi i no se n’incrementi el deteriorament.Finalment la DMA va comprometre la Comissió Europeaque elaborés la llista de substàncies d’accióprioritària per tal d’eliminar les substàncies més perillosesi reduir a llarg termini (2020) la presència d’altressubstàncies contaminants en valors propers a “0” queva tenir el seu reflex en la Decisió 2455/2001CE de 20de novembre. L’Estat, mitjançant el R. D. 995/2000,de 2 de juny, va fixar els objectius de qualitat per adeterminades substàncies contaminants.3.6. La planificació hidrològica en l’àmbitde la Demarcació HidrogràficaA diferència de l’estructura de la vigent planificacióhidrològica que es desenvolupa mitjançant plansi programes zonals, sectorials etc., la planificacióque propugna la DMA té vocació integradora, i així,el pla hidrològic de conca és el resultat de la integració,en forma de resum, dels diferents plans iprogrames de seguiment, de mesures, de gestióespecífics que conformen la nova planificació hidrològicade conca, anomenat també Pla de Gestióde la Demarcació Hidrogràfica.3.6.1. El Pla Hidrològic de ConcaLa DMA introdueix el concepte de Pla Hidrològicde Conca, figura de la planificació prou conegudaen el nostre dret, de forma que la seva incorporacióal nostre ordenament jurídic ha estat relativamentsenzilla amb la modificació del títol III del TRLA,incorporant noves previsions però sense modificarl’estructura bàsica del precepte. El nou pla hidrològicde conca planteja, això sí, un àmbit d’aplicació,continguts i objectius ambientals més ambiciosos.L’actual planificació hidrològica ofereix un contingutmés normatiu que informatiu, a diferència dela DMA, en què predomina el caràcter informatiu(Annex VII).Particularment, l’article 13 de la DMA obliga elsEstats membres a elaborar un pla hidrològic deconca per a cada demarcació hidrogràfica situadatotalment en el seu territori. En el cas dedemarcacions hidrogràfiques internacionals, elsestats han de garantir la coordinació per elaborarun únic pla hidrològic de la conca internacional,i si no s’elabora han d’elaborar plans hidrològicsde conca que abastin almenys les parts de la demarcacióhidrogràfica internacional situades en elseu territori. El pla hidrològic de conca constitueixl’instrument aglutinador dels estudis previs i delsprogrames de seguiment i de mesures que recullde forma resumida els diferents programes i lacartografia.L’Annex VII de la DMA detalla el contingut del pla,que comprèn:a) La descripció general de les característiquesde la demarcació hidrogràfica (mapes delocalització, categories, tipus i límits de les massesd’aigua i condicions de referència).b) Un resum de les pressions de les activitats humanessobre les masses d’aigua: contaminaciópuntual, contaminació difosa, captacions d’aigua,usos del sòl, etc.c) El mapa de les zones protegides i la legislacióaplicable.d) El mapa de les xarxes de control establertes iels seus resultats (estat químic i qualitatiu de les21

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyaaigües subterrànies, estat químic i ecològic deles aigües superficials i zones protegides).e) La llista dels objectius ambientals de l’article 4de la DMA.f) Un resum de l’anàlisi de l’ús de l’aigua i de lesmesures per recuperar els costos dels serveisrelacionats amb l’aigua.g) Un resum del programa de mesures.h) Un resum dels plans i programes específics.i) Un resum de les mesures de participació i d’informacióal públic adoptades i els seus resultats.j) Una llista de les autoritats competents.Pel que fa al procediment d’elaboració, la DMA,en el seu article 14, obliga els Estats membres afomentar la participació activa dels interessats iusuaris en general en l’elaboració, revisió i actualitzaciódel pla hidrològic de conca. El pla hidrològicde conca cal fer-lo abans del 22.12.2009, i es revisarài actualitzarà com a data límit el 22.12.2015;posteriorment, cada 6 anys.La transposició sobre el procediment d’elaboraciódel pla hidrològic de conca l’estableix l’article 41 delTRLA, que difereix al desenvolupament reglamentariel concret procediment d’elaboració i revisió.En l’actualitat el reglament per a l’elaboració de laPlanificació hidrològica de les Conques internes deCatalunya, que elabora la Generalitat, es troba enavançat estat de tramitació.El TRLA preveu que han de coordinar-se per a laseva integració en els plans hidrològics de concaels programes relatius a les aigües de transició icostaneres elaborats per l’Administració General del’Estat o les CA que participen en el Comitè d’autoritatscompetents de la demarcació hidrològica icomptin amb litoral.L’actuació subsidiària del Govern de l’Estat en el casde manca de planificació (prevista en el punt 3 del’article 41) ha merescut el retret d’inconstitucionalitatper part del Consell Consultiu de la Generalitatde Catalunya en el seu dictamen número 264, de2 de maig de 2004, perquè de conformitat amb ladoctrina del Tribunal Constitucional establerta enla sentència número 227/88, de 29 de novembre,(Fonament Jurídic 20) “l’actuació subsidiària delGovern només es pot entendre referida als plansl’elaboració dels quals no correspongui a les CA”, ical recordar que l’elaboració dels plans hidrològicsde conca correspon a les CA en el cas de conquesintracomunitàries. Per aquest motiu també ha estatobjecte de recurs d’inconstitucionalitat per part dela Generalitat.3.6.2. Els programes de seguimentUn cop analitzat l’estat de les diferents masses d’aiguai les pressions i impactes que el condicionen,cal elaborar els programes de seguiment ajustatsal que preveu l’annex V per verificar el complimentdels objectius ambientals (article 8 de la DMA).Aquests programes han d’estar operatius abans del22.12.2006. Es tracta de fer el seguiment dels treselements objecte de protecció: les aigües superficials,les aigües subterrànies i les zones protegides(no les zones costaneres), mitjançant programes“ad hoc”. L’objecte d’aquests programes és obteniruna visió global, coherent i complerta, de l’estat deles aigües i zones protegides en cada demarcacióhidrogràfica.Les especificacions tècniques i els mètodes normalitzatsper a l’anàlisi i seguiment de l’estat de lesaigües els aprova la Comissió Europea assistida pelComitè de Reglamentació creat per l’article 21 de laDMA. En aquest sentit, s’han de definir les xarxesi els responsables de la seva gestió i els procedimentsd’intercanvi d’informació pel seu seguimentper l’autoritat competent de la demarcació hidrogràficai la UE.Correspon a l’administració hidràulica competent (laCHE en conques compartides i l’ACA en conquesinternes) l’elaboració dels programes de seguiment,sens perjudici dels programes que, en virtut de lesseves competències i responsabilitats, hagin d’elaborarles autoritats autonòmiques o municipals.D’acord amb la incorporació realitzada per l’Estat, elprograma de seguiment forma part del pla hidrològicde conca (apartat d) de l’article 42 del TRLA).La disponibilitat de la informació cal assegurar-lamitjançant els mecanismes participatius de les autoritatscompetents de la demarcació hidrogràfica.En el cas de Catalunya, la Llei 6/1999, de 12 de juliol,d’ordenació, gestió i tributació de l’aigua (avuirefosa en el Text Refós de la Normativa d’Aigüesa Catalunya, aprovat pel Decret Legislatiu 3/2003,de 4 de novembre) s’ajusta amb més fidelitat altext de la DMA, ja que considera el programa deseguiment i control com un programa autònom aintegrar amb posterioritat en el Pla hidrològic de lademarcació hidrogràfica de les conques internesde Catalunya.3.6.3. Els programes de mesuresConstitueixen el nucli dur de la DMA. Tenen perobjecte aconseguir els objectius ambientals fixatsen l’àmbit de la demarcació hidrogràfica (article 1122

1. Aspectes jurídics de la Directiva Marc de l’Aiguade la DMA), tenint en compte els resultats dels estudisprevis (diagnosi), la repercussió de les activitatshumanes sobre les aigües, i l’estudi econòmic del’ús de l’aigua. Aquest mateix objectiu és exigible enla part de la demarcació hidrològica internacionalsituada en el territori de l’Estat membre.Els programes de mesures, que han d’elaborar lesautoritats competents (cadascuna el seu), els integrenun conjunt d’actuacions per prevenir i reduirla contaminació i assolir el bon estat qualitatiu iquantitatiu de les aigües. Integren els programes demesures un conjunt de mesures bàsiques (mínimesobligatòries per a tots els estats):a) Per complir la normativa comunitària sobre laprotecció de les aigües, on entrarien les mesuresper donar efectiva aplicació a les directives 96/61,91/271, 91/676, 76/60, i altres recollides en l’article10.2 i annex VI part A (fixació de límits d’emissionsfonamentats amb les millors tècniques disponibles,o els que corresponguin; aplicació deles millors pràctiques ambientals; actuacions decontrol, mesures de foment (subvencions) etc. Estracta de detectar els incompliments i estudiarla forma de complir amb els requeriments de lanormativa d’aigües vigent.b) Per recuperar els costos dels serveis relacionatsamb l’aigua inclosos els costos ambientals i delsrecursos associats als danys al medi hídric. Són elsanomenats instruments econòmics ambientals comels tributs, les taxes, les tarifes o els preus públics.c) Per fomentar l’ús eficient i sostenible de l’aigua,com les campanyes de sensibilització, les mesuresd’estalvi, l’educació ambiental, la recuperaciód’aqüífers sobreexplotats, etc.d) Per al control de la captació d’aigües, com el registrei l’autorització prèvia i el control.e) Per al control dels abocaments contaminantsprocedents de fonts puntuals i difoses, mitjançantmecanismes com la prohibició d’abocamentsde substàncies perilloses, l’autoritzacióprèvia d’activitats potencialment contaminantso el registre de les activitats.f) Per eliminar i reduir de les aigües superficialsles substàncies contaminants que figuren en lallista d’acció prioritària aprovada per la Decisióde 20.11.2001 mitjançant acords voluntaris.g) Per prevenir pèrdues significatives de contaminantsprocedents d’instal·lacions industrials iper prevenir i reduir la contaminació accidental,mitjançant sistemes d’alerta i detecció i plansd’emergència i seguretat de les instal·lacions.Els programes de mesures també inclouen un conjuntde mesures complementàries quan les mesuresbàsiques resulten insuficients per aconseguir elsobjectius ambientals, com els acords voluntaris,les normes i actes administratius, la utilització deles millors pràctiques disponibles, els instrumentseconòmics, mesures de gestió de la demanda,l’obtenció de recursos alternatius per al no retornal medi d’aigua de qualitat, amb la reutilització, ladessalació o la recàrrega artificial d’aqüífers, mesuresd’I+D i d’educació ambiental. La finalitat delsprogrames de mesures no és altra que fer compatiblel’activitat humana amb el bon estat de lesaigües. Per a la implementació de cadascuna de lesmesures cal fer prèviament un estudi econòmic decost-eficiència d’aquestes.D’acord amb la transposició efectuada per l’Estat(article 41.2 del TRLA), els programes de mesuresels elaboren i aproven les autoritats competentsamb caràcter previ als plans hidrològics de conca,i tenen el contingut que assenyala l’article 92quàtor del TRLA, que remet al desenvolupamentreglamentari el contingut de les mesures bàsiques.La normativa de la Generalitat de Catalunya avuicontinguda en el TRNAC determina, en el seu article22, el contingut dels programes de mesures. Així,l’organisme de conca o administració hidràulica elaboraels programes de mesures en els temes de laseva competència, i les altres autoritats els seus, icada administració competent controla i sancionaels incompliments dels seus programes.A diferència del pla hidrològic de conca, que restasotmès al procés de control i de participació pública,en els programes de mesures no s’imposenaquest control i participació. El pla hidrològic deconca (que sí que es sotmet preceptivament aaquest procés de control i participació) es limita arecollir un resum d’aquestes mesures.Els programes de mesures han d’aprovar-se coma data límit el 22.12.09 i ser operatius el 22.12.12.Se n’ha de fer la primera revisió el 22.12.15, i lesposteriors cada 6 anys.3.6.4. Els plans i programes de gestió específicsTenen per objecte tractar aspectes de detall o especialsde la gestió de les aigües i poden afectarsubconques, conques, sectors productius, qüestionsespecífiques o categories d’aigües (article 13.5 de laDMA). Aquesta previsió va ser objecte de transposicióa l’ordenament de Catalunya mitjançant l’article24 del TRNAC, i a l’ordenament estatal per l’article42.1.h) del TRLA. Entrarien dintre d’aquesta categoriade plans el Pla Hidrològic Nacional, el Pla especialper a la protecció del Delta de l’Ebre, o els plans23

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyaespecials d’actuació en situacions d’alerta i eventualsequera, regulats en la Llei 10/2001, de 5 de juliol,entre d’altres.4. ConclusionsPodem afirmar que la Directiva Marc de l’Aigua ésambiciosa des d’un punt de vista ambiental, econòmici polític.Ambientalment, pel rigor dels objectius ambientalsque fixa assolir en un termini de 15 anys des de laseva entrada en vigor, per l’exigibilitat immediatadel no deteriorament de les masses d’aigua superficial,i per la seva vocació final d’arribar a l’eliminacióde totes les substàncies perilloses prioritàriespresents a les aigües. Aquests objectius donen unnou protagonisme a les autoritats ambientals en laplanificació i gestió del cicle de l’aigua.Econòmicament, perquè l’assoliment dels objectiusde la directiva té un elevat cost i evidencia que laqualitat de l’aigua i del medi associat té un preu quecal interioritzar entre els diferents sectors, sensesubvencions creuades. Per aquest motiu la directivaabona l’acció pública per a l’assoliment delsobjectius ambientals de la planificació i obliga a unaanàlisi econòmica prèvia per conèixer el pes econòmicdels diferents usos de l’aigua i el cost de laimplantació de la mateixa directiva. Això obligaràles diferents administracions amb competènciesen la matèria a revisar les polítiques tarifàries itributàries.Políticament, perquè la directiva obliga a integrar lapolítica ambiental en les altres polítiques sectorialscom les de transport, energia, pesca i desenvolupamentregional, i a revisar la pròpia Política AgràriaComuna. L’aigua ha de ser tractada pels diferentssectors productius com a recurs econòmic i ambientalescàs necessitat de protecció per garantirla seva suficiència en el temps per a tots els usos,inclòs l’ambiental.A nivell intern, la plena incorporació de la directivarequerirà desenvolupaments normatius per incorporarles seves garanties en el procediment d’elaboracióde la planificació; per a la concreció del’àmbit de les demarcacions hidrogràfiques a partirde les propostes de les CA amb conques internes;per a la definitiva configuració del comitè d’autoritatscompetents de la demarcació, atenent a criterisobjectius i de pes competencial dels diferents organismesi entitats que intervenen, i també per a lareorganització de més abast de les administracionshidràuliques i confederacions hidrogràfiques per talde dotar-les dels mitjans materials i humans (equipsmultidisciplinaris) necessaris per complir amb elsobjectius de la DMA i garantir de forma més àmpliala participació ciutadana.Però per sobre de tot, la DMA exigeix un canvien la percepció i en la formulació de la política hidràulica:• En la percepció, perquè la política hidràulica s’hade transformar en la política de les aigües, adreçadaa recuperar la salut dels nostres rius, aqüífersi ecosistemes aquàtics, i en què assoleixin majorprotagonisme els aspectes qualitatius a través delsquals s’assoliran la resta d’objectius quantitatiusd’atenció de la demanda i de prevenció d’inundacionsi sequeres.• En la seva formulació, perquè necessàriaments’ha d’identificar i sustentar en la planificació coma instrument per racionalitzar l’ús dels recursos iser un procés transparent i participatiu.La nova planificació evoluciona del model tradicional,sustentat en els desplegaments, vers un PlaHidrològic que resulta de la integració dels diversosprogrames que contenen les accions i mesures perassolir els objectius ambientals i per al control, seguimenti avaluació de la seva eficàcia.La transparència en l’actuació administrativa s’assoleixamb la participació del públic i dels usuarisen la definició, establiment i revisió de la planificació.A tal fi, s’hauran d’articular els instrumentsi canals necessaris per facilitar la informació i lesconsultes públiques i actives, que obligaran a revisarles mateixes estructures orgàniques existents iels procediments administratius.5. Referències“La agricultura de regadío europea y la DirectivaMarco de aguas”. Seminario Internacional sobre laagricultura de regadío europea y la Directiva Marcode Aguas.ALFONSO, Carmen. “Trasposición de la DirectivaMarco del Agua”. Ambienta: La revista del Ministeriode Medio Ambiente.ÁLVAREZ CARREÑO, Santiago. “Aproximación al estadoecológico del agua como concepto jurídico”, II CongresoNacional de Derecho de Aguas. Murcia, 2005.24

1. Aspectes jurídics de la Directiva Marc de l’AiguaARROJO AGUDO, Pedro, y del MORAL ITUARTE,Leonardo. “La Directiva Marco del Agua: realidadesy futuros”. III Congreso Ibérico sobre Gestión y Planificacióndel Agua. Sevilla, 2002.BARREIRA LÓPEZ, Ana. La participación públicaen la Directiva Marco del agua y sus implicacionespara la Península Ibérica.CARLES GENOVÉS, José. “La administración públicaante laso nuevas políticas de aguas de la directivamarco”. II Congreso Ibérico sobre Planificacióny Gestión de Aguas. Oporto, 2000.DA. Aplicación en España de la Directiva EuropeaMarco de Aguas. Editorial ECOIURIS.DELGADO PIQUERAS, Francisco. “La protecciónambiental del agua”. II Congreso Ibérico sobre Planificacióny Gestión de Aguas. Oporto, 2000Directiva 2000/60/CE. Análisis de Transposición y procedimientosde desarrollo (2003). Madrid: Ministeriode Medio Ambiente. Consejo Nacional del Agua.aguas”. II Congreso Ibérico sobre Planificación yGestión de Aguas. Oporto, 2000.PÉREZ PÉREZ, Emilio. “Funciones y organizaciónde la Administración Hidráulica”. II Congreso Nacionalde Derecho de Aguas. Murcia, 2005.PIÑERO CAMPOS, José María. La transposición de laDirectiva Marco de las Aguas al derecho español.PIÑERO CAMPOS, José María. Los retos de la implementaciónde la Directiva Marco en España y enEuropa. Situación actual y futura.ROMÁN BARREIRO, Elena. “Transposición de la DirectivaMarco en el año 2003”. II Congreso Nacionalde Derecho de Aguas. Murcia, 2005.RODRÍGUEZ ROMERO, Jorge. “Situación de la transposicióne implementación de la Directiva Marco deAguas en los Estados miembros de la Unión Europea”.II Congreso Nacional de Derecho de Aguas. Murcia,2005.FERNANDO PABLO, Marcos M. “El Plan HidrológicoNacional y la calidad de las aguas”. II CongresoNacional de Derecho de Aguas. Murcia, 2005.FABRA, Adriana y BARREIRA, Ana. La aplicaciónde la Directiva Marco del agua en España: retos yoportunidades.FORTES MARTÍN, Antonio. “Consideraciones acercade la nueva significación conceptual e instrumentalde la protección ambiental de laso aguas”. II CongresoNacional de Derecho de Aguas. Murcia, 2005.GRANDE, Nuno; ARROJO AGUDO, Pedro, yMARTÍNEZ GIL, Javier. “Una cita europea cono lanueva cultura del agua: la directiva marco: perspectivasen Portugal y España”. II Congreso Ibéricosobre Planificación y Gestión de Aguas. Oporto,2000.MENÉNDEZ PRIETO, Manuel. El proceso de participaciónpública según la Directiva Marco del Agua.Centro de Estudios Hidrográficos del CEDEX.MENÉNDEZ PRIETO, Manuel. La participación españolaen el proceso común de implantación de laDirectiva Marco del Agua. Centro de Estudios Hidrográficosdel CEDEX.MERINO de DIEGO, Amparo. “Las comunidadesde regantes ante el reto de la Directiva Marco de25

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’AiguaCapítol 2Aspectes hidrològics de la DirectivaMarc de l’AiguaJosep Mas-PlaDepartament de Geologia, i Institut de Ciènciai Tecnologia Ambiental (ICTA)Universitat Autònoma de BarcelonaJosep Mas-PlaDoctor en Ciències Geo lògiques per la UniversitatAutònoma de Barcelona i Ph.D. enHidrologia i Recursos Hídrics per la Universitatd’Arizona (EUA). Ha realitzat la sevadocència a les llicenciatures de Geologia ide Ciències Ambientals a la UAB. Des delcurs 2006-2007 a la Universitat de Girona.És membre de l’Institut de Ciència i TecnologiaAmbiental (ICTA) de la UAB. Les sevestasques de recerca són en l’àmbit de la hidrogeologiaregional i en la determinació dedinàmiques hidrogeològiques en aqüífers. Laqualitat de les aigües subterrànies és un altrecamp d’interès, especialment en el tema dela contaminació per nitrats procedents delsexcedents ramaders. Actualment també realitzaprojectes en la gestió dels recursoshidrològics en funció de la preservació delmedi natural.Síntesi ......................................................................................................................... 28Introducció .......................................................................................................... 281. El cicle de l’aigua i els recursoshidrològics a Catalunya ............................................................... 301.1. El cicle de l’aigua ...................................................................... 301.2. Els recursos hidrològics a Catalunya ........... 342. Les masses d’aigua segonsla Directiva Marc de l’Aigua ..................................................... 352.1. Les masses d’aigua superficialscontinentals: rius i llacs ................................................... 362.2. Les masses d’aigua transicionalsi costaneres ..................................................................................... 382.3. Les masses d’aigua altamentmodificades i les artificials ......................................... 392.4. Les masses d’aigua subterrànies ...................... 403. Pressions i impactes de les massesd’aigua ................................................................................................................... 413.1. Conceptes i definicions ................................................... 423.2. Identificació de les pressionsi dels impactes ............................................................................. 434. Els plans de conca ............................................................................. 495. Conclusions ................................................................................................. 506. Referències ................................................................................................... 5027

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaSíntesiLa Directiva Marc de l’Aigua constitueix el marc legalper al desenvolupament de la política d’aigüescomunitària. La gestió hidrològica, de caràcter eminentmentinterdisciplinari i transversal, es basa enun seguit de conceptes hidrològics que defineixenla disponibilitat, l’accessibilitat i la idoneïtat de l’explotaciódels recursos hídrics per satisfer la demandahumana.En aquesta directiva, l’aigua esdevé l’element gestionati se la contempla tant en relació amb lesnecessitats humanes com amb les necessitatsambientals. Aquesta normativa centra els seusobjectius en la satisfacció d’ambdues demandes,en arribar a una prevenció i protecció del mediaquàtic i els seus ecosistemes i, finalment, en promoureun ús sostenible del recurs. Concretament,l’assoliment d’un bon estat hidrològic i ecològicpermetrà definir si s’ha realitzat una gestió adequadadel recurs: d’una banda, que s’han satisfetles demandes ambientals i, en segon lloc, que laqualitat de les aigües està suficientment lliure decontaminació.Un dels aspectes hidrològics bàsics de la directivaés el concepte de massa d’aigua. La segmentaciódels diferents elements hidrològics (rius, llacs, aigüeslitorals i aqüífers) en fragments menors segonsla possibilitat d’assolir els objectius generals,permet exercir una planificació de caire local i, alhora,requereix un coneixement hidrològic precísd’aquestes masses. Aquest coneixement es refereixa la seva quantitat, tot diferenciant recurs i reserva,i a la seva qualitat, així com a totes les pressions iimpactes que puguin afectar-los.Un dels aspectes fonamentals de la directiva ésla definició d’aquells indicadors que cal controlaramb la finalitat de definir l’estat hidrològic de lesmasses d’aigua. Contempla així que els aspecteshidromorfològics i físicoquímics són rellevants endefinir l’estat d’una massa d’aigua superficial. Enel cas de les aigües subterrànies, les variacions delnivell piezomètric s’inclouen també com a indicador.Finalment, els plans de gestió de conca han derecollir aquelles actuacions en un període concretdestinades a valorar l’estat hidrològic actual i a assolirvalors positius dels indicadors en un contextd’explotació del recurs.Catalunya presenta un ús elevat dels seus recursosdisponibles, especialment a les conques internes.En aquestes, l’ús intensiu del recurs ha donat lloca una davallada dels recursos disponibles i a undeteriorament de la seva qualitat, que han afectat laqualitat dels ecosistemes aquàtics. La modificaciódels espais fluvials, des de la perspectiva hidromorfològica,és un altre impacte que ha modificatnegativament les dinàmiques geodinàmiques i ecològiquesd’aquests sistemes. L’extracció d’àrids,les derivacions de cabals superficials, la captacióintensiva d’aigües subterrànies, la aplicació de nitratscom a fertilitzants, i la inducció a la intrusiómarina, són activitats habituals que dificulten, enel seu estat actual, l’assoliment dels objectius dela directiva.IntroduccióLa política de distribució de l’aigua ha estat, i avuidia ho és encara amb més força, un dels motors deldesenvolupament socioeconòmic en qualsevol regió.Els programes d’explotació i les xarxes de distribucióhan obeït en termes generals a subministrar una demandacreixent, i han dut l’aigua de les conques onn’hi havia en excés a aquelles zones on es necessitava.A Catalunya, amb una disponibilitat restringidapels condicionaments meteorològics i geològics,com a la resta de països mediterranis, els exemplesde gestió de l’aigua destinats a garantir unademanda generada per diferents activitats són benfreqüents.Així, els canals de distribució de regadius, assuts isèquies heretats de segles enrera i els transvasamentsmoderns d’aigua del Ter a Barcelona o del’Ebre a Tarragona són un exemple d’aquesta gestióen la quantitat del recurs que cal distribuir. Perexemple, la gestió hidràulica al riu Llobregat estàcaracteritzada per l’aprofitament intens de l’aigua ipel deteriorament de la seva qualitat causada per lasalinitat aportada pels abocaments i, també, per lesaportacions de sals procedents de les acumulacionsde residus miners a la conca potàssica catalanai altres regions industrials (Cantó, 1999). Aquestesaportacions salines influeixen en la qualitat de l’aiguaabastada a Barcelona i han fet necessària laconstrucció de diferents col·lectors que recullen lesaportacions i les aboquen en el tram final del riu,enllà de les captacions destinades a l’abastamenturbà. El cas del Llobregat és un exemple de la importànciade la qualitat del recurs i dels esforçosrealitzats per garantir un subministrament adequat ales necessitats, entre les quals destaca la demandadomèstica.En uns anys en què s’han evidenciat la dificultat degarantir un subministrament fiable d’aigua a les regionsmetropolitanes i les apetències de creixement28

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’Aiguaeconòmic basat en la seva disponibilitat, la gestiódels recursos hidrològics ha esdevingut un temade debat social, davant del qual cap dels diferentssectors ha restat indiferent. Entre les diverses posicionspolítiques, econòmiques o socials que s’hanmanifestat, els experts han fet pública l’evidènciade la necessitat d’un àmbit de gestió en el qual elprincipi de sostenibilitat fos l’eix rector de l’explotaciód’aquest recurs (Carrera, 2000; Prat, 2000;Arrojo; 2003; Aguilera i Arrojo, 2004). La DirectivaMarc de l’Aigua (DMA, 2000/60/CE), aprovada perla Comunitat Europea el desembre de 2000, esdevéel marc regulatori d’actuació que s’apropa a lesexigències dels experts.En relació amb els aspectes hidrològics, la DMApresenta un enfocament novedós en el tractamentde les unitats hidrològiques, ja que les defineix enfunció dels objectius de la directiva; és a dir, ambla finalitat de regular l’explotació d’aquest recursi prevenir el deteriorament de la seva qualitat perprotegir i millorar en uns terminis establerts l’estatdels ecosistemes aquàtics que hi estan relacionats,tot i promovent un ús sostenible d’aquest recurs.Per aquest motiu, la primera tasca a què obliga ladirectiva als estats membres de la Comunitat és laidentificació i caracterització de les masses d’aigua(en anglès, water bodies) com a unitat hidrològicabàsica i fonament de l’anàlisi de les característiquesde les conques hidrogràfiques, que esdevenenles unitats territorials de gestió. L’objectiu d’aquesttasca inicial consisteix en realitzar una descripcióacurada de l’estat de les aigües superficials i subterrànies,revisable cada sis anys. Aquesta descripció,que requereix una informació específica i programesde control concrets, és la base per regular l’úsque se’n realitza, el qual estarà definit pels planshidrològics de conca.Des de la perspectiva de la descripció hidrològica,cal assentar dues premisses en la comprensiói aplicació de la DMA:• l’aigua constitueix l’element gestionat. La sevadisponibilitat, considerant en tot moment el binomiqualitat/quantitat, està relacionada ambles particularitats locals del cicle de l’aigua, en elvessant natural, i en l’actual explotació d’aquestrecurs, en el vessant antròpic.• El bon estat dels ecosistemes aquàtics és l’objectiuprincipal de la directiva i, alhora, és l’indicadorque l’explotació antròpica dels recursoshidrològics es realitza adequadament i de formarespectuosa amb la dinàmica natural i, per tant,avala un ús sostenible.Concretament, el concepte vertebrador de la directivaés la promoció i l’assoliment de l’ús sosteniblede l’aigua, basat en la protecció dels recursos hídrics.Això no obstant, la idea de sostenibilitat ésmolt diversa, degut bàsicament a la seva aplicaciógeneralitzada en tots els àmbits relacionats amb elmedi ambient. En referència a l’explotació de l’aigua,la definició d’aigües subterrànies del Departamentde Medi Ambient i Patrimoni australià (DEH)pot fer-se extensiva al conjunt de recursos hídrics.Així, un ús sostenible dels recursos hídrics és aquellque, mesurat en un marc temporal de planificació,implica un nivell de pressió acceptable i protegeixels valors econòmics, socials i ambientals que endepenen (DEH, 2004).Aquesta definició emfasitza que l’ús sostenible hade ser basat en un règim d’extraccions i no en unvolum definit. Per règim s’entén un conjunt de mesuresde gestió definides per a una conca i unsperíodes concrets, en les quals els volums d’extracciópermesos han d’estar condicionats pel ritmede recàrrega i les pressions que es generin damuntdel medi; es permet que en circumstàncies excepcionals,clarament especificades, els volums d’extracciópuguin variar en relació amb els fixats en eltermini de planificació establert.Tanmateix, s’accepta que l’ús dels recursos donaràlloc a pressions i a impactes damunt del medi,especialment sobre els ecosistemes relacionats.Així, assolir un nivell de pressió acceptable implicareconèixer que cal consensuar quin impacte ésveritablement admissible. Aquest “consens” hauràd’incloure habitualment aspectes ambientals, econòmicsi socials, i també el temps d’adaptació delmedi a un nou equilibri. És a dir, implica una gestióintegral del cicle hidrològic, de les necessitats humanesi dels ecosistemes associats, adaptable ala resposta global del sistema (específicament, laconca hidrogràfica) en funció de la nova informaciói necessitats que es generin. En el cas de la directiva,l’estat de les masses d’aigua esdevé l’indicadoramb el qual valorar l’acceptabilitat de la pressió ques’exerceix sobre el medi.Tot ús de l’aigua dóna lloc, en un marc temporal, auna disminució dels recursos existents, ja sia cabalen els rius o volum d’aigua en embassamentso aqüífers. Per tant, l’explotació que comporti unareducció inacceptable de cabal o volum emmagatzematcau fora de la definició d’ús sostenible. Peraquest motiu, si s’assoleixen uns nivells per sotaels apropiats per les variacions hidrològiques estacionalso interanuals extremes, caldrà definir siaquesta pressió es acceptable (amb l’objectiu de29

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyamantenir l’abastament) i si cal adoptar modificacionsen els plans de gestió. En altres mots, unagestió sostenible comporta una certa flexibilitat enla determinació dels règims d’extracció, controladaper una equitat intergeneracional i un balanç entreaspectes ambientals i els valors socials i econòmics.La redacció dels plans de conca i la sevaactualització periòdica és la base de regulació delsrègims d’explotabilitat.L’anterior definició de sostenibilitat reconeix que elsrecursos hidrològics tenen múltiples valors –tots ellslegítims– des dels associats amb el mantenimentd’ecosistemes fins als generats per l’abastament dela demanda humana, a més dels de caràcter social,cultural o paisatgístic, entre d’altres. De tots ells, elsvalors de tipus ecològic mereixen una consideracióespecial atès que una explotació inadequada comportael risc d’impactes irreversibles.Així, les pràctiques en l’explotació dels recursos hidrològicsi les afectacions a la seva qualitat són les principalspressions sobre el medi aquàtic que hipotequenel bon estat de les masses d’aigua. La DMA incideixen la seva regulació, de manera que la identificació deles distintes masses d’aigua està associada al tipusd’ús i a les influències antròpiques que les afecten, definintels impactes que se’n deriven i que impedeixenl’assoliment dels objectius assenyalats.En aquest capítol, es descriuen els diferents concepteshidrològics subjacents en la directiva, comsón les nocions de massa d’aigua, les pressions iels impactes, o el pla hidrològic de conca.1. El cicle de l’aiguai els recursos hidrològicsa CatalunyaCom s’ha exposat anteriorment, la DMA estableixel marc per a la protecció de totes les aigües queconstitueixen el cicle hidrològic; és a dir, les aigüessuperficials continentals (rius, llacs, zones humides),aigües de transició, aigües costeres i, finalment, lesaigües subterrànies. Aquest pla de protecció esbasa en la identificació de les anomenades massesd’aigua i en la definició del seu estat, basat en unseguit de paràmetres hidrològics, hidromorfològics ide qualitat hidroquímica i biològica. Aquests darrersparàmetres, els de caire biològic, constitueixen elprincipal indicador de l’estat de la massa d’aiguaque cal atènyer, si bé assolir el bon estat dels ecosistemesestà associat a la preservació dels aspecteshidrològics bàsics: el respecte al cicle de l’aiguacom un sistema integrat i la protecció de la qualitathidroquímica de l’aigua.1.1. El cicle de l’aiguaL’avaluació dels recursos d’aigua continentalss’efectua a través del balanç hídric definit pel ciclede l’aigua. Aplicat a una conca hidrogràfica, aquestbalanç indica a grans trets com les entrades d’aiguaen forma de precipitació (pluja, neu...) es distribueixenen pèrdues cap a l’atmosfera per evaporació itranspiració de la cobertura vegetal (fenòmens quees coneixen conjuntament amb el nom d’evapo-EvapotranspiracióSuperfíciedel terrenyPrecipitacióInfiltracióNivell freàticEscorriment superficialEscorrimentsubsuperficialEscorriment d’aigua subterràniaRiuFigura 2.1. Esquema del cicle hidrològic, on s’aprecia la relació entre aigües superficials i subterrànies. Modificat de Todd i Mays (2005).30

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’Aiguatranspiració), en escorriment superficial cap els riusi en infiltració cap al subsòl, la qual dóna lloc a larecàrrega dels aqüífers (figura 2.1).La quantitat d’aigua, o volum de recurs hídric, queresta disponible com aigua superficial o subterrànias’estima amb el càlcul de la diferència entre laprecipitació total i l’evapotranspiració; és el que esconeix com a precipitació eficaç. Aquesta satisfàles necessitats hídriques dels processos geològicsexterns i dels ecosistemes naturals i, òbviament, dela demanda antròpica.Així, les bones pràctiques en l’explotació dels recursoshidrològics consideren la seva explotació en el conjuntdel cicle de l’aigua, entenent que la seva captaciópot afectar-ne la dinàmica en minvar la quantitat deles reserves amb el conseqüent efecte sobre el medinatural els ecosistemes i l’abastament antròpic.1.1.1. Aspectes dinàmics del cicle de l’aiguaLa gestió integral dels recursos hidrològics des d’unaperspectiva ambiental, com són els objectius de ladirectiva, és complexa. Si només es limita a la quantificaciódels volums per contrastar-los amb la demandaantròpica, s’està simplificant el conjunt d’accionsque el factor aigua, com a agent, desenvolupa en elmedi ambient: transport de sediments i nutrients enels cursos fluvials, transport de soluts en aqüífers,manteniment d’ecosistemes i zones humides en relaciótant amb aigües superficials com subterrànies,contenció de la intrusió marina en rius i aqüífers...L’estacionalitat de les variables que determinen elbalanç hídric i, amb ell, la recàrrega dels aqüífers i elcabal dels rius, és un factor afegit a considerar a lesregions mediterrànies (figura 2.2). En aquest darrercas, la marcada estacionalitat obliga a tractar, d’unabanda, el fenomen de les riuades i, de l’altra, l’escassetatde cabals amb una assenyalada influènciaen l’abastament antròpic i en el manteniment delscabals de manteniment.Així, una precipitació eficaç condiciona de formanatural la disponibilitat de cabals superficials suficientsi amb la variabilitat adequada per mantenirel bon estat ecològic dels cursos fluvials (Poff etal., 1997; Sear et al., 1999). Tanmateix, també ésinteressant observar la variabilitat estacional delcabal als punts d’aforament, com a indicadors dela resposta hidrològica de la conca hidrogràfica.Aquestes oscil·lacions, com s’ha esmentat, sónpròpies del clima mediterrani, si bé estan condicionadesper la forta regulació dels recursos sobretoten períodes estivals.Independentment dels períodes de sequera, l’explotacióintensiva de recursos superficials obliga adefinir cabals ecològics, o de manteniment, per alsdiversos rius. El cabal de manteniment és aquellcabal mínim que garanteix una correcta dinàmicaecològica a la zona de ribera i al seu entorn (ACA,2004). En conseqüència, la definició del cabal per acada tram del riu depèn tant de variables hidrològiquescom biològiques, i de contrastar aquest cabaldesitjat, per exemple a escala mensual, amb elsregistres d’aforament existents i la seva distribuciófreqüencial. En trams amb poca influència antròpica,és possible que el cabal de manteniment equivalguial cabal propi del riu. No obstant, en tramson l’explotació dels recursos és notable, estimar un1203.5100P3.0EVAPOTRANSPIRACIÓ (mm)PRECIPITACIÓ (mm)80604020ETPCABAL (m³/s)2.52.01.51.00.500.0GEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGOSET OCT NOV DESGEN FEB MAR ABR MAI JUN JUL AGO SET OCT NOV DESFigura 2.2. Variabilitat estacional de la precipitació, evapotranspiració (estimada per la fórmula de Thornthwaite) i cabal superficial a la concadel riu Onyar.31

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaSecció transversalVista en plantaa) b)Figura 2.3. Esquema de la relació riu-aqüífer: a) Influent; b) Efluent. Adaptat de Todd i Mays (2005).cabal ecològic esdevé, en definitiva, un compromísrespecte al volum d’aigua que es pot evitar captaramb la finalitat de millorar els diversos hàbitats al’entorn de la zona de ribera.Aquesta darrera consideració implica, entre altresaspectes, considerar la continuïtat hidràulica entreles aigües superficials i les subterrànies. En aquelleszones on hi ha una connexió hidrològica eficaç entrela llera i l’aqüífer, com és el cas de les formacions alluvials,el flux d’aigua entre el riu i l’aqüífer és continu,ja sia en el sentit de recarregar l’aqüífer −dinàmicainfluent– o de drenar-lo −dinàmica efluent– (figura2.3). En cas d’efluència, el flux d’aigua subterràniaproporciona el cabal de base del riu, el qual depènde l’emmagatzemament d’aigua a l’aqüífer i de laseva permeabilitat. Aquesta relació riu-aqüífer variaen cada tram del riu i porta associada el bescanvide gasos, nutrients i microorganismes que permetenun correcte funcionament ecològic del riu (Brunke iGonser, 1997; Hancock, 2002; Hancock et al., 2005;Klijn i Witte, 1999; Sophocleos, 2002).del flux amb el conseqüent impacte en els processosecològics. Tanmateix, la construcció d’obra civil per aregulació del cabal i de vies de comunicació damuntdel curs dels rius, i l’explotació d’àrids modifiquen lescaracterístiques morfodinàmiques del curs fluvial, in’alteren el cabal i la distribució natural de les zonesd’erosió i de sedimentació, així com d’altres impactesa la plana d’inundació.Finalment, les zones litorals presenten, de maneranatural, una falca marina en el seu subsòl. Aquestafalca és causada per la diferència de densitat entrel’aigua dolça aportada pel flux subterrani des delcontinent i l’aigua salada del mar. La seva penetracióals aqüífers del subsòl litoral depèn de la posiciódel nivell hidràulic respecte al nivell del mar (llei deRecàrregaAquesta relació entre aigües superficials i subterràniestambé és especialment manifesta en llacs illacunes (Winter, 1999). La seva alimentació subterràniapermet, en molts casos, el manteniment delsnivells en períodes d’escassa precipitació. El fluxsubterrani cap a llacs o llacunes regula tant el volumd’aigua com la seva qualitat, atesa la baixa salinitathabitual de les aigües dels aqüífers.OceàSuperfíciedel terrenyNivell freàticAddicionalment també cal considerar la geometriade la llera en la preservació adequada dels processosfluvials. Les variacions en la secció de pas, elpendent o les característiques del substrat de la lleracondicionen l’alçada de la làmina d’aigua i la velocitatAigua marinaFigura 2.4. Esquema del fenòmen d’intrusió marina. Adaptat de Toddi Mays (2005).32

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’AiguaGhyben-Herzberg; figura 2.4). Conseqüentment, lesalteracions de la dinàmica hidrogeològica prop dela línia de costa degudes a captacions tendiran aincrementar la penetració de la falca marina i augmentarla salinitat dels aqüífers litorals.1.1.2. Conflicte entre usos naturals i antròpicsEl progressiu deteriorament de l’estat de les aigüescontinentals, ja sia per pèrdua de cabals o per laconcentració de substàncies nocives, i de les aigüesmarines, és l’argument de base de la DMA. Laconclusió presentada en el preàmbul de la directivareferent al desenvolupament d’una política comunitàriaintegrada d’aigües pretén, primerament, nopostposar el problema de l’estat deficient de totesles aigües i abordar-lo de manera conjunta i, ensegon lloc, adreçar el conflicte existent entre l’explotaciód’aquest recurs per als usos antròpics i lesnecessitats naturals dels ecosistemes.En el context de la directiva, l’ús sostenible dels recursoshidrològics contempla una explotació que potsatisfer les necessitats antròpiques de forma continuadasense causar danys ecològics, econòmics osocials (Alley et al., 1999; Sophocleos, 2000; Custodio,2002, Kalf i Wooley, 2005). Es reconeix, pertant, que la natura és un actor més, si no el primer,en la necessitat de satisfer una demanda hídrica.No obstant, aquest ús sostenible cal entendre’l en elcontext d’un cicle hidrològic complex i intensamentinfluenciat per les particularitats locals, tant d’existènciad’aigua com de la demanda requerida.En aquest cas, l’aigua és un recurs renovable. No obstant,aquesta és una definició que cal matisar, ja queno ho és en el mateix sentit i a la mateixa escala detemps que pot ser-ho, per exemple, l’energia solar.Els terminis de recàrrega d’un embassament o d’unaqüífer són diferents, alhora que tampoc són comparablesels ritmes de flux entre aigües superficials i subterrànies.Concretament, el temps de residència del’aigua al riu pot ser de l’ordre de dies o setmanes, entant que en un aqüífer és de dècades a milers d’anys.Això implica que la restauració de nivells d’emmagatzemament(o de disponibilitat del recurs, en termesplaners) és molt distinta; com també ho és el ritmede recuperació de la qualitat quan aquesta ha estatmalmesa per la introducció de productes nocius.I tanmateix, en aquesta definició cal incloure-hi laqualitat amb què l’aigua és restituïda al medi. Habitualment,el percentatge no consumptiu d’aigua en elsdiferents usos implica un deteriorament de la qualitaten els volums de retorn. Malgrat els esforços en elsanejament d’aigües residuals urbanes i industrials, laqualitat de l’aigua que s’aboca novament a la llera téuna qualitat inferior a la captada en origen i, en conseqüència,no és apta per ser reutilitzada en determinatsusos, especialment per a l’abastament domèstic.No obstant, l’ús d’aigua regenerada és un actiu significanten usos agrícoles, industrials i de restauracióambiental (per exemple, en zones humides) i laseva reutilització forma part dels projectes actualsen política hidrològica. Concretament, la directivano valora el seu potencial com a recurs no-convencional,la considera com una pressió a les massesd’aigua subterrània atès que pot influir en la sevaqualitat química i es limita a esmentar que caldràcontrolar-la de manera que no comprometi l’aconseguimentdels objectius ambientals.En síntesi, les activitats humanes exerceixen una notableinfluència en el curs natural de la dinàmica hidrològica,en alterar el balanç entre recàrrega i descàrregamitjançant les extraccions i l’ús consumptiu de l’aigua.Aquestes modificacions s’han de considerar enel càlcul del balanç hídric, atès que l’aigua destinadaa l’ús humà s’extreu a expenses de la dinàmica naturalexistent en condicions no influenciades (Theis, 1940;Sophocleos, 2000). Fa uns anys, es considerava quela explotació dels recursos era acceptable, o segura,si aquesta no superava el total de la recàrrega. Aquestaafirmació és el que, en la literatura hidrogeològica,és coneix com el mite del balanç hídric (Bredehoeft etal., 1982) i constitueix una simplificació antropocèntricade la realitat en la mesura que oblida les necessitatshídriques dels processos naturals, ja siguin decaire hidromorfològic o ecològic. Així, la DMA integraaquestes consideracions i promou un consum d’aiguaresponsable en què l’estat de les masses d’aigua, idels ecosistemes en particular, és l’indicador final queaquest ús té lloc de manera sostenible.1.1.3. Afeccions del canvi climàtic en el ciclehidrològicLa modificació del balanç energètic a escala globali la seva influència en el cicle de l’aigua és,avui dia, una certesa. Actualment, existeixen prouobservacions per fonamentar aquesta afirmació,si bé la forma concreta en què el canvi climàticafectarà els recursos hídrics és encara incerta i difícilde predir. Els coneixements actuals indiquenque es preveu un increment de la temperatura i unaugment en la variabilitat de la precipitació, la qualcosa no implica forçosament una disminució en lamagnitud de la pluviometria sinó la seva concentracióestacional, amb períodes d’intensa precipitaciói perllongades temporades de sequera (IPCC, 2001;Martín-Vide, 2005).33

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaConcade l’Ebrela Mugael Terel Fluviàel Segreel LlobregatGironaLleidala Torderael Francolíl’Anoiael Foixel BesòsBarcelonal’Ebreel GaiàTarragonaConquesInternes0 50 kmFigura 2.5. Conques hidrogràfiques de Catalunya.Aquests canvis tenen una immediata repercussióen el cicle hidrològic. D’una banda, l’augment deles temperatures incrementarà les pèrdues d’aiguaa l’atmosfera per evapotranspiració i, per tant, unadisminució de la precipitació eficaç. De l’altra, la concentracióde la precipitació amb períodes curts i ambforta intensitat, afectarà la infiltració, la recàrrega delsaqüífers i, finalment, els cabals de base dels rius; ésa dir, produirà una pèrdua de disponibilitat d’aigua.Tanmateix, augmentarà la probabilitat de crescudesextraordinàries i d’inundacions. Aquests nous escenarisno representen una tendència a millorar la situacióactual, definida per una escassetat de recursosrespecte a la demanda actual associada a la pèrduade la seva qualitat (Mas-Pla, 2005).Tot i la transcendència del canvi climàtic en el ciclehidrològic, les conclusions de l’informe sobre el canviclimàtic (IPCC, 2001) adverteixen que altres accions antròpiques,com ara el canvi d’usos del sòl, l’augment deles extraccions per satisfer la demanda i una gestió pocadequada a curt i mitjà termini, poden ser tant o méspernicioses en la vulnerabilitat dels recursos hídrics quela mateixa modificació de la dinàmica climatològica.En aquest sentit, la directiva no especifica cap advertènciaconcreta en referència al canvi climàtic.No obstant, la revisió periòdica dels plans de concapermetrà proposar les adaptacions adients a mesuraque s’observin variacions significatives en ladinàmica del cicle hidrològic.1.2. Els recursos hidrològics a CatalunyaLa gestió dels recursos hídrics a Catalunya estàcondicionada a la seva disponibilitat, definida perles característiques meteorològiques, orogràfiquesi geològiques regionals i per la distribució dela necessitat. Ambdues variables –oferta i demanda–estan polaritzades d’acord amb les dues unitatshidrològiques –i administratives– en que es divideixel territori català (ACA, 2002a; figura 2.5):• Les conques internes, formades per aquellesconques hidrogràfiques ubicades íntegrament enterritori català, les quals disposen d’un 15% delsrecursos hídrics superficials totals i un 92% de lapoblació, aproximadament;34

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’Aigua• La conca de l’Ebre, que reuneix el tram final d’aquestriu i els seus afluents (principalment, el Segre) enterres del Principat, amb un 85% dels recursos superficialsi un 8% de la població.Aquesta diferència es deu bàsicament al règim hidrològicdels rius en cada una de les conques. Lesaportacions mitjanes anuals del riu Segre, restituïdesal règim natural, són d’uns 6.183 hm³, que són superiorsal doble del total de les aportacions de tots riusde les conques internes. Tanmateix, la regulació delcabal dels rius per embassaments és notablementdistinta; la capacitat dels embassaments a les conquesinternes és d’uns 760 hm³, en tant que a la concade l’Ebre és d’uns 2.280 hm³. En aquest barem nos’inclouen els recursos subterranis, atès que la sevacaracterització està limitada només a determinatsaqüífers i les dades existents no reflecteixen la totalitatde les aigües subterrànies disponibles. Aquestfet és tanmateix rellevant atès que l’abastament dela demanda a les conques internes procedeix en un40% de recursos subterranis (ACA, 2002b).La tipologia de la demanda per a les activitats humanestambé és oposada en les dues zones hidrològiques.A les conques internes, la demanda ésbàsicament de caràcter domèstic (43,7%). Els usosindustrial (21,2%) i agrícola (35,1%) són inferiors. Amés, aquesta es concentra a la zona metropolitanade Barcelona (aproximadament un 50% del total dela demanda) i al llarg del litoral, i és especialment rellevantel caràcter estacional dels usos domèstic (enrelació amb el turisme) i agrícola. A la conca de l’Ebre,el 95,6% de la demanda és de caràcter agrícola, el2,8% urbà i l’1,6% industrial (ACA, 2002b).Finalment, la relació entre la demanda i les aportacionssuperficials anuals estimades en règim naturalés del 43% a les conques internes i del 10% a laconca de l’Ebre.2. Les masses d’aigua segonsla Directiva Marc de l’AiguaLa DMA planteja una metodologia pròpia en la sistematitzacióde les aigües superficials i subterrànies. Defugintla divisió hidrològica clàssica de rius, llacs, aqüífers i zonescostaneres, la directiva divideix cada un d’aquestselements en segments, o unitats, en les quals hi hapossibilitats d’assolir els objectius que proposa. Aquestesunitats són les anomenades masses d’aigua.Així s’estableix una estructura jeràrquica que, de menora major escala, contempla la massa d’aigua, laconca hidrogràfica, com la unitat geogràfica que reuneixdistintes masses d’aigua (especialment de caràctersuperficial) i, finalment, la demarcació hidrogràfica,que constitueix la unió de diverses conques hidrogràfiquesi de les aigües subterrànies o costaneresassociades, i que s’adopta com a unitat de gestió.El propòsit de la directiva és, doncs, identificar cadauna de les masses d’aigua, mesurar-ne l’estat hidrològici ecològic, i preveure un pla de mesures icontrols que permetin assolir els objectius ambientals.Òbviament, cada massa d’aigua està basadainicialment en determinants geogràfics i hidrològics,si bé la seva classificació cal fer-la en funció de lescaracterístiques ambientals que reflecteixen el seuestat actual i la possibilitat d’assolir un bon estat enels terminis que assenyala.Tanmateix, les consideracions que facin referènciaa les pressions i impactes que afecten les aigüestambé s’han d’incloure com a paràmetres en la definiciódels límits de cada una de les masses d’aigua.En l’altre extrem, el criteri de zona protegidaper directives anteriors (per exemple, la DirectivaHabitat 92/43/CE, les directives referents a nitrats91/676/CE i a tractament d’aigües residuals urbanes91/272/CE, o la Directiva de protecció d’espèciesaquàtiques 76/160/CE, entre altres normatives europeesi locals) o el fet de constituir àrees d’abastamentdomèstic rellevants, també condicionen laidentificació d’una massa d’aigua.A la DMA, l’estat de l’aigua ve definit pel valor delseu estat ecològic i químic en el cas de les aigüessuperficials, i pel seu estat quantitatiu i químic enel cas de les aigües subterrànies. L’estat ecològicés l’expressió de la qualitat de l’estructura i del funcionamentdels ecosistemes aquàtics. Els annexosde la directiva (concretament, els annexos II i V)detallen els indicadors i els seus valors o condicionsde referència per a les diferents masses d’aigua.Aquestes condicions corresponen a un estat presento passat que cal restablir per a cada massad’aigua modificada. En particular, les condicions dereferència no impliquen necessàriament un estatpur, gens alterat, sinó que poden incloure resultatsde pressions humanes menors en tant que no afectinde manera significativa els elements hidromorfològics,físico-químics i biològics de l’indret.En l’esforç de caracteritzar amb el màxim detall totesles aigües, la directiva deixa oberta la mida deles masses d’aigua a considerar. A l’Annex II, dóna lapossibilitat de caracteritzar les masses en funció del’escala o bé en funció de diversos paràmetres hidrològicsindependents de la mida del riu, llac o aqüífer.35

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaLes masses d’aigua superficials consisteixen en lesaigües dels rius i dels llacs, les aigües de transiciói les aigües costaneres. En concret, els rius corresponena les masses d’aigua que flueixen en la sevamajor part per la superfície del terreny, si bé ocasionalmentpoden fer-ho subterràniament. Els llacs sónmasses d’aigua superficial quietes. Les aigües detransició corresponen a les zones properes a la desembocaduradel rius on la mescla amb aigua de marels atorga una elevada salinitat. Finalment, les aigüescostaneres són les situades en la franja paralel·la a lacosta definida pel límit de les aigües territorials.Les aigües subterrànies són aquelles que formenpart de la zona saturada per sota de la superfície delterreny i en contacte directe amb el sòl i el subsòl.Segons aquesta definició, estan constituïdes pelsvolums d’aigua emmagatzemats en els aqüífers –lliuresi confinats– i, en relació amb “l’aigua en contactedirecte amb el sòl”, entenem que pot fer esment al’aigua emmagatzemada a la zona vadosa, si bé noexisteix una referència explícita a aquesta zona nosaturada, què és fonamental en àrees on presentaimportants gruixos, com a l’entorn mediterrani (Samper,2003). El recurs existent en la franja no saturadadel subsòl és d’especial interès ja que, d’una banda,la zona no saturada és especialment vulnerable a larecepció de substàncies contaminants des de la superfície.És una zona d’acumulació, transformació ialliberament d’aquestes substàncies cap als nivellsfreàtics durant els episodis d’infiltració i, per l’altra,defineix l’aigua disponible per a les plantes i el seuaccés a nutrients o a substàncies tòxiques en el casd’un sòl contaminat.L’any 2003, la proposta de directiva per a la proteccióde les aigües subterrànies de la contaminació(2003/0210, COD) complementà l’apartat corresponentde la DMA en relació amb els criteris de bonestat químic de les aigües subterrànies, els valorsllindar de determinades substàncies en aquelles massesd’aigua amb pressions i impactes humans reconeguts,els criteris per determinar tendències quecomportin variacions en la gestió aplicada i, finalment,concreta la necessitat d’adoptar mesures per preveniri aturar abocaments de contaminants a aqüífers.En funció dels criteris de definició de les massesd’aigua, cada massa superficial ha de ser discreta(és a dir, amb uns límits definits que no se sobreposina cap altra massa) i representativa d’unes condicionsespecífiques que permetin adreçar la sevagestió de forma coherent. En general, aquestescondicions específiques fan referència a un estatecològic definit. Així, els diferents trams dels rius ozones de llacs, en funció de la seva geometria, elcabal i les influències antròpiques, poden constituirsecom a masses independents.Segons aquestes definicions, i en base als aspectesdinàmics entre riu i aqüífer exposats anteriorment,pot semblar inadequat diferenciar masses d’aiguaen rius sense considerar la seva relació amb lesmasses d’aigua subterrànies associades. En aquestcas, la directiva permet una agrupació de massesdistintes en aquells casos en què la seva gestióconjunta permeti assolir els objectius ambientalsamb una millor eficiència.2.1. Les masses d’aigua superficialscontinentals: rius i llacsLes masses d’aigua superficials continentals, rius illacs, són les masses d’aigua continentals que tenenuna major rellevància en la directiva perquè sustentende manera directa els ecosistemes aquàtics. ACatalunya, les tipologies de conques fluvials són diversesi responen a distints condicionants climàtics,geològics, hidrològics i ecològics (Munné i Prat,2004). L’aplicació de la directiva és, doncs, especialmentrellevant en el cas dels rius per diverses raons:la relació directa amb els hàbitats de ribera,l’aprofitament intens del qual són objecte, i per l’estatambiental lamentable que molts d’ells presentavena les darreres dècades i que ha anat millorant sensiblementarran de les actuacions en sanejament, enlegislació ambiental i per múltiples iniciatives civils.Contràriament, els llacs, com a massa d’aigua, estanescassament representats a Catalunya. Només l’estanyde Banyoles presenta una entitat suficient perser identificat com a massa d’aigua.En l’assoliment d’un estat ecològic òptim, hi ha distintsindicadors hidromorfològics i físicoquímics queafecten els indicadors biològics en rius i llacs i, peraquesta raó, són rellevants a l’hora d’establir l’estatecològic d’una massa d’aigua i reflectir una gestióhidrològica apropiada.Els indicadors hidromorfològics en rius fan referènciaal flux d’aigua a la llera (cabals, continuïtat,relació amb els aqüífers) i a les seves condicionsmorfològiques (secció transversal, pendent, tipologiadels substrat de la llera, i estructura delsmarges o talussos).La mesura del cabal és un dada fonamental en laplanificació dels rius. En l’àmbit de la directiva, l’estudidels registres de cabals a les estacions d’aforamentde rius té un doble interès per damunt d’altresinformacions:36

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’Aigua• les dades de cabal real aporten el coneixementsobre els recursos un cop han estat regulats i hansubministrat la demanda existent al llarg del curs,sovint captada sense cap mena de consideracióambiental prèvia. És a dir, informen dels recursosactuals que han quedat disponibles per a les dinàmiqueshidromorfològica i ecològica del cursd’aigua i per a una futura demanda antròpica addicional,si s’escau.• També expressen la variabilitat del cabal, en referènciaals cabals màxims, als cabals mínims i,el més important, la distribució temporal de lesaportacions, és a dir, la probabilitat de disposard’un determinat cabal segons els registreshistòrics.Ambdós conjunts de dades són interessants tantper abastar la demanda antròpica com per determinarla possibilitat de disposar de les aportacionsnecessàries per satisfer les necessitats ambientalsi assolir el bon estat ecològic. Proporcionar els cabalsde manteniment definits per a diferents sectorsa cada riu (ACA, 2004) és un dels reptes inherents ala directiva i, en els rius explotats, només pot assolir-sealliberant un percentatge de l’aigua actualmentdestinada al consum humà.La Tordera és un exemple del cas exposat. L’anàlisiexploratòria dels cabals mitjans diaris a escalamensual permet representar els percentils mensualsd’aquestes dades a l’estació d’aforament de SantCeloni en el període 1990-2003 (figura 2.6). Aquestagràfica mostra la distribució al llarg de l’any delspercentils 10, 50 i 70%, és a dir, indiquen la probabilitatque, cada mes, el cabal sigui igual o inferioral valor del cabal corresponent al percentil. Tambés’hi ha representat el cabal de manteniment estimatper el tram de riu proper al punt d’aforament (ACA,2004). La figura 2.6 indica que, durant els mesoscompresos de novembre a maig, el 70-80% delsdies presentaran un cabal superior, mentre que durantels mesos d’estiu, només un 20-30% dels diessuperaran el valor del cabal de manteniment.Aquest exercici suggereix que, actualment, les extraccionsd’aigua a la Tordera impedeixen assolir aquestcabal mínim determinat en les proporcions esmentadesi indica, alhora, el marge de cabal que caldria alliberarper a apropar-se a aquesta finalitat. Altres rius,com el Llobregat o el Ter, no poden avaluar-se d’unmanera tan simple, atesa la complexitat hidrològica id’ús que presenten.Tot això no obstant, els rius han de mostrar unavariabilitat en el cabal que mantingui i regeneri periòdicamentel seu substrat i la seva morfologia.Aquesta variació natural del cabal és imprescindibleper al desenvolupament de la biodiversitat (Poff etal., 1997), i sol quedar limitada per les successivesregulacions (embassaments, derivacions...) quesolen trobar.La continuïtat del flux és una altra variable indicadorade la qualitat de la gestió. A la Mediterrània, el fet queels rius pateixin uns severs estiatges i quedin secsdurant la major part de l’estiu és habitual i no comportauna pressió addicional damunt els seus ecosistemes.El problema apareix quan la discontinuïtat1,81,61,41,2Q. mantenimentQ. mitjàPercentil 0.10Percentil 0.50Percentil 0.70CABAL, m 3 /s1,00,80,60,40,20,0OCTNOVDESGENFEBMARABR MAI JUN JUL AGO SETFigura 2.6. Distribució mensual del cabal mitjà i de diversos percentils a l’estació d’aforament de Sant Celoni, a la conca del riu Tordera.37

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyadel flux superficial és conseqüència de derivacions ode la influència de la captació d’aigües subterrànies.Aquestes sequeres forçades denoten un ús inadequatdels recursos disponibles, que altera la dinàmica riuaqüíferi sostreu aigua per als usos ambientals.L’estructura de la llera és el darrer element hidromorfològicque la directiva reconeix com a indicadoral medi fluvial. La seva morfologia transversal ien planta és el resultat d’un balanç entre el cabal,el pendent, la mida de sediment disponible i la sevaquantitat com a càrrega de fons. El sistema fluvialassoleix un equilibri dinàmic que respon a la combinaciód’aquestes variables i que s’adapta amb majoro menor celeritat als canvis que presenten a escalamensual, anual o plurianual (Schumm, 1973, 2005;Knighton, 1998). En conseqüència, un riu que permetila lliure modificació de la seva morfologia alscanvis naturals d’aquestes variables presentarà unbon estat i, amb ell, els ecosistemes aquàtics associats.Amb tot, la pressió sobre cada una d’aquestesvariables és diversa i sovint irreversible. D’una banda,les derivacions de cabal, els embassaments i lesextraccions d’àrids afecten la pròpia dinàmica fluvial.De l’altra, les proteccions dels talussos fluvials, ambla doble finalitat de establir una secció definida quepermeti el desguàs de grans avingudes i de protegirels marges de l’erosió, i l’ocupació urbana i industrialde la plana d’inundació del riu fins al mateix marge,dificulten la modificació de la morfologia als canvisque l’afecten. Aquestes construccions comporten, amés, la fragmentació i, finalment, la destrucció, delsespais naturals de ribera.Pel que fa als llacs, la directiva assenyala com aindicadors hidromorfològics la dinàmica hidrològicai el temps de residència, la connexió amb aigüessubterrànies, la preservació de la profunditat delllac i l’estructura de la costa. L’estany de Banyoles,concretament, és un llac d’origen càrstic resultantde la dissolució dels nivells de calcàries i guixosdel subsòl (Sanz, 1985). La seva alimentació és peraportacions d’aigua subterrània, amb molt escassesaportacions superficials. La descàrrega de l’estanyté lloc a través dels canals construïts fa segles perevitar desbordaments i per flux subterrani cap a lavall del Terri. La pertinença al pla d’espais d’interèsnatural (PEIN) atorga a l’estany i al seu entorn unaprotecció especial que afavoreix el seu bon estatcom a massa d’aigua.En relació amb els indicadors físicoquímics, aquestssón comuns a ambdues masses d’aigua i contemplenles condicions termals, l’oxigenació, la salinitat,l’acidificació i les concentracions de nutrients i contaminantsespecífics, tant si apareixen a la llista decontaminants prioritaris, com altres substàncies quepresentin concentracions elevades amb nivells detoxicitat. La identificació d’aquests variacions no desitjadesdel quimisme i la presència de contaminantsconstitueixen una de les pressions més rellevants sobreel medi hidrològic i estan explícitament definidesper la directiva com a aspectes a considerar en l’assolimenti millora de l’estat de les masses d’aigua.2.2. Les masses d’aigua transicionalsi costaneresLa dinàmica hidrològica a les zones litorals dónalloc a diverses masses d’aigua en les quals hi hauna influència mútua dels processos hidrològicscontinentals i dels marins. Aquestes zones ambsalinitat variable, properes a la línia de costa i influenciadespels fluxos d’aigua dolça continental,s’anomenen zones de transició, i es diferencien deles de zones costaneres en les quals els processosmarins són dominants i els ecosistemes són significativamentdistints.Així, les masses d’aigua en les zones de transiciósón de caràcter superficial i acullen aquelles aigüesproperes a la desembocadura dels rius, tant el seumarge continental com marí, en què hi ha una mesclad’ambdues aigües amb una salinitat variable (menora la marina) i en les quals el flux d’aigua dolça és variable.Tanmateix, el plomall originat mar endins perles aportacions d’aigua, sediments i nutrients d’un riupermet que la zona transicional s’estengui més enllàde la línia de costa. Òbviament, aquesta influènciadependrà de la magnitud dels rius influents i de lamorfologia i dinàmica costanera, especialment de laseva capacitat de dispersar les aportacions procedentsdel continent.En aquest àmbit, la directiva admet que les zoneshumides litorals puguin classificar-se com a massesd’aigua transicionals o costaneres en funció de laseva relació amb les zones de influència fluvial ila seva relació amb fluxos d’aigua dolça. Atesa laseva significació ecològica, amb independència dela seva extensió, les zones humides litorals constitueixenmasses d’aigua identificables separadament.Per la seva gènesi en l’àmbit litoral, les llacunes nosolen presentar una connexió natural efectiva ambcursos d’aigua superficial i les aportacions d’aiguadolça que reben solen ser fluxos d’aigua subterrània.L’aigua de les llacunes presenta, no obstant,una salinitat superior a la de les aigües subterràniesinteriors per influència de l’aigua marina aportadapels temporals i l’elevada salinitat del sòl proper a lalínia de costa (Bach, 1992). Amb tot, constitueixen38

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’Aiguamasses d’aigua parcialment salines i extremadamenttransformables per la pròpia evolució geodinàmicadel litoral i per pressions antròpiques.Els indicadors hidromorfològics en els quals es basala determinació de l’estat d’aquestes masses d’aiguafan referència a la natura de la llacuna: la seva geometria,el tipus de substrat i l’estructura en la zonad’oscil·lació de la marea. En el cas del Mediterrani, onla influència de les marees és nul·la, la salinitat pròpiadels ecosistemes de les zones litorals està determinadaper les aportacions dels temporals i, en el cas deles desembocadures dels rius, per la falca salina ques’estableix en funció del cabal del riu.En referència als indicadors químics i físicoquímics,la directiva senyala la transparència i la temperaturade les aigües de transició, la salinitat i la concentracióde nutrients. Tanmateix, té en compte la presènciade contaminants específics, ja sia de substànciesprioritàries com d’altres, la presència de les qualshagi estat observada.Finalment, les aigües costaneres constitueixen lesmasses d’aigua, en mar obert, situades a la zonainterior –és a dir, cap a la banda de terra– d’una líniasituada a una milla nàutica mar endins del punt mésproper a la línia de base que serveix per mesurarl’amplada de les aigües territorials i que s’estén finsel límit exterior de les zones de transició. En el casdel litoral català, les masses d’aigua costanera formenpart de la ecoregió mediterrània amb aigüeseuhalines (amb salinitats superiors a 30‰) i amb propietatshidrodinàmiques (règims de vent i corrents)moderades. Dins del pla hidrològic, cada una de lesmasses d’aigua costaneres s’ha d’assignar a la demarcacióhidrogràfica més propera o més apropiadaper a la seva gestió, reconeixent que la interaccióentre masses costaneres adjacents pertanyents ademarcacions distintes pot ser significant, i ha dequedar reflectit en ambdós plans de gestió.Els indicadors hidromorfològics fan referència a variacionsen profunditat i a la natura del substrat, i ales modificacions dels corrents litorals i de l’onatge,les variacions dels quals poden ser notables en zonesproperes a activitats portuàries. En referènciaals indicadors físicoquímics són els mateixos queper a les aigües de transició.2.3. Les masses d’aigua altamentmodificades i les artificialsL’estat actual en què es troben algunes masses d’aiguaa Catalunya fa que sigui pràcticament impossibleassolir els objectius de la directiva en els terminisestablerts, per la qual cosa aquesta normativaaccepta una qualificació especial per a aquestesmasses d’aigua.Concretament, defineix com a masses d’aigua intensamentmodificades aquelles que, com a resultatd’alteracions hidromorfològiques a llarg terminiprovocades per l’activitat humana, han modificat elsseus valors naturals i, conseqüentment, no podenassolir el bon estat ecològic abans de l’any 2015.D’altra banda, les masses d’aigua artificials sónaquelles creades per intervenció humana. En totcas, la directiva assenyala que ambdues masseshauran d’assolir un bon potencial ecològic abansde la data de compliment (2015). Amb aquest nouconcepte, es respecta l’ús humà del medi hidrològic,s’admet l’impacte causat i, alhora, s’obliga adesenvolupar mesures de protecció per millorar-nela qualitat.La tipologia de modificacions antròpiques que causenalteracions en la morfologia i hidrologia d’unamassa d’aigua superficial pot referir-se a desnaturalitzacionscausades per exigències de navegació(canalització o obres portuàries en aigües de transició)o d’activitats lúdiques, modificacions destinadesa l’emmagatzemament d’aigua, ja sia per abastamenturbà, irrigació o generació d’energia, obresde regulació de cabals o de protecció d’inundacionso de defensa litoral i, finalment, altres actuacionsque hagin alterat la dinàmica hidromorfològica d’unelement per activitat antròpica.La diferència entre les masses d’aigua intensamentmodificades i les artificials és que aquestesdarreres han estat creades en un lloc àrid onanteriorment no existien com a tals, i per tant noresulten de la transformació d’una massa d’aiguaexistent; per exemple, canals per a navegació,irrigació o drenatge, basses artificials, depressionsoriginades per extraccions d’àrids o mineria opreses creades per generar energia hidroelèctrica.En el cas que una massa d’aigua existent hagiestat modificada o transportada a un indret distinta l’original, aquesta s’haurà de considerar comuna massa intensament modificada i no artificial.Aquesta consideració afecta, doncs, la classificaciódels embassaments creats per emmagatzemarels recursos superficials.El concepte de bon potencial ecològic és menysexigent que el de bon estat ecològic perquè és méstolerant respecte els impactes ecològics derivatsde les alteracions hidromorfològiques. Això implicaque cal definir uns objectius adequats en la seva39

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyagestió, de manera que es suavitzin els efectes ecològicsadversos sense disminuir els beneficis queaquesta massa d’aigua produeix.Així, els objectius ambientals han d’estar relacionatsamb les condicions de referència. Tant pel que fa ales masses d’aigua intensament modificades comles artificials, aquesta condició ve definida pel màximpotencial ecològic, entés com la situació en quèl’estat biològic reflecteix, tant com sigui possible, elde la massa d’aigua superficial més propera, consideranten tot moment les limitacions derivades dela modificació.2.4. Les masses d’aigua subterràniesLa definició de massa d’aigua subterrània es refereixal volum d’aigua subterrània continguda en elsaqüífers, és a dir, en formacions geològiques ambprou porositat i permeabilitat per permetre el fluxd’aigua i la seva extracció en quantitats significatives.Precisament, ambdues característiques sónles que definiran les masses d’aigua subterrànies,sempre segons els objectius de la directiva.D’aquesta manera, un flux d’aigua subterrània significatiués aquell que proveeix cabals de base importantsals cursos fluvials o que sustenta directamentecosistemes terrestres (bosc de ribera, zones humides),de manera que una alteració d’aquest fluxsuposaria una disminució de la qualitat química oecològica de la massa d’aigua superficial associada,o un dany similar en els ecosistemes terrestres. Ambaquesta definició, la directiva reconeix la unitat delcicle hidrològic en donar importància a la relació riuaqüífer.Aquesta relació és especialment rellevant ales planes al·luvials, les quals, per les seves característiques,han esdevingut àrees de explotació preferent,i sovint intensa, dels recursos subterranis.No obstant, els aqüífers profunds no presenten unarelació tan directa amb els ecosistemes, de maneraque la qualitat ecològica no pot ser una referència enla seva preservació. Així, la directiva reconeix aquellesmasses d’aigua subterrànies que actualment s’usen,A. Aqüífers porosos no consolidats (dipòsits al·luvials iplanes costaneres)B. Aqüífers consolidats sedimentaris amb permeabilitatper fissuració i/o carstificacióC. Aqüífers mixtos amb permeabilitat intergranular i/o defissuració (materials sedimentaris i volcànics)D. Zones poc permeables amb aqüífers locals (materialsmargo-argilosos, pissarrosos i granítics).Figura 2.7. Mapa dels aqüífers de Catalunya segons el substrat litològic. Simplificat de la cartografia original de l’ICC (1992).40

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’Aiguao podrien emprar-se en un futur, per a l’extracció d’unvolum igual o superior a 10 m³ diaris per a abastamentd’aigua potable o per a la demanda de 50 persones omés. En aquest cas, l’ús al qual es destini l’aigua subterrània,en el cas que no sigui de caràcter domèstic,pot fer que els recursos d’un determinat aqüífer nohagin de ser identificats com una massa d’aigua i, pertant, subjecte als objectius de la directiva. Tanmateix,aquelles aigües subterrànies que no estiguin directamentrelacionades amb ecosistemes, no s’usin per al’abastament, o tinguin una qualitat natural no apta pera l’ús domèstic, tampoc hauran de ser consideradescom a masses d’aigua.Òbviament, la delimitació de les masses d’aiguasubterrànies està estretament relacionada ambels límits geològics dels aqüífers, tant els lateralscom els límits inferior o superior. En aquest cas,la geometria dels cossos litològics (sedimentaris,ignis o metamòrfics) i l’estructura tectònica regionalsón determinants en l’establiment dels límits (figura2.7). En tot cas, un suposat sistema aqüífer podràsubdividir-se en més d’una massa d’aigua si aixòsuposa un assoliment més efectiu dels objectiusde qualitat.Un concepte rellevant en la directiva és el de recursdisponible d’aigua subterrània. Es defineix com elvalor mitjà interanual de la taxa de recàrrega totalde la massa d’aigua subterrània, menys el flux interanualmitjà requerit per a l’assoliment dels objectiusde qualitat ecològica per a l’aigua superficial,evitant qualsevol disminució significativa de l’estatecològic d’aquestes aigües i qualsevol dany alsecosistemes terrestres associats. Aquesta definicióés potencialment confusa atès que no és senzillvalorar quin és el total del flux necessari per satisferla demanda ecològica, ni en quins segments de riuo zona humida té lloc aquesta aportació (Samper,2003). Tanmateix, també pot ser conflictiva atèsque, en condicions naturals, hom pot argumentarque tota l’aigua del balanç hídric és necessària peraconseguir els objectius ambientals, tant de cairegeodinàmic com ecològic.La directiva assenyala el règim de nivell piezomètricde les aigües subterrànies com el paràmetre quepermet el control del seu estat quantitatiu. Concretament,el nivell piezomètric indica la capacitatdels recursos existents en un aqüífer. La seva evoluciótemporal registra el balanç entre la recàrregade l’aqüífer, la descàrrega natural i les extraccionsantròpiques.La intensa explotació a què han estat sotmesos lamajoria dels aqüífers de les conques internes deCatalunya ha donat lloc a un decreixement dels nivellspiezomètrics generalitzat, específicament en eldarrer període de sequera 1996-2002 (CADS, 2003).Només aquells aqüífers que han vist compensadesles extraccions per aportacions d’aigua d’altresconques o per un ús conjunt amb aigua superficialhan pogut recuperar uns nivells històricament deprimits,com és el cas del delta del Llobregat o elCamp de Tarragona (Custodio, 2002) o de la planade l’Alt Empordà (Pla-Giribert i Mas-Pla, 1997; Baradad,2004).En aquest sentit, un descens continuat del nivell piezomètricafectarà la descàrrega natural del sistemahidrogeològic, ja sigui a manantials, zones humideso a cursos fluvials, i donarà lloc a una disminucióde les aportacions i a conseqüències en el balançhidroquímic que poden ser determinants per alsecosistemes terrestres associats.Tot amb tot, una variació dels nivells per explotaciódels recursos subterranis comporta, a més de ladisminució del volum d’aigua emmagatzemat, uncanvi en la direcció del flux subterrani que pot donarlloc a mescles d’aigua no desitjades o bé a intrusiód’aigües de qualitat inferior, com és el cas de laintrusió marina a les zones litorals.La determinació de zones de recàrrega és una deles tasques bàsiques en l’estudi dels sistemes hidrogeològics,com a punt de partida per al càlculdels recursos renovables i la definició de zones deprotecció de la vulnerabilitat de l’aigua subterrània(Franke et al., 1998). Així ho reconeix la directivaen l’Annex II.L’estat químic de les aigües subterrànies és l’altravariable que permet avaluar-ne l’estat. El seuseguiment complementa la informació referent al’impacte que puguin tenir les pressions antròpiquesi permet apreciar les variacions resultants demodificacions de les condicions naturals o de lesactivitats humanes. Els paràmetres hidroquímicsreferenciats per la directiva en el control dels objectiusde qualitat són la conductivitat, el pH, elcontingut en oxigen dissolt i els nutrients, representatsper nitrat i amoni.3. Pressions i impactes de lesmasses d’aiguaActualment, la interacció entre la dinàmica hidrològicai les accions antròpiques és indestriable. Enla majoria de balanços hídrics a nivell de conca,41

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyael consum humà és una variable més de l’equaciói, sovint, de gran transcendència pel que fa a l’úsintensiu dels recursos i als efectes sobre la sevaqualitat. Atesos els objectius de la DMA, aquests nosón planificables ni assolibles si juntament amb elconeixement dels recursos no es considera l’abastde les pressions humanes i la seva afectació sobreel cicle hidrològic.3.1. Conceptes i definicionsLes tasques d’identificació i caracterització de lesmasses d’aigua comporten distingir totes aquellesaccions que impedeixen assolir el bon estat ecològicque es marca l’objectiu de la directiva. Lespressions resultants de l’activitat humana són lesque més intensament incideixen en la seva qualitatecològica. A partir d’una anàlisi inicial de la tipologiai la magnitud de les pressions en el primerestadi d’aplicació de la directiva, caldrà realitzaruna valoració i una proposta de tractament inicial,que seran revisades en un procés continu cadasis anys.En certa manera, els objectius de la directiva inclouenadreçar les majors pressions antròpiques ques’exerceixen damunt del sistema i que fan referènciaals aspectes més vulnerables de la dinàmica hidrològica.En aquest sentit, les principals pressionsidentificades per a les aigües superficials són lesrelacionades amb variacions de cabal, modificacionshidromorfològiques de la llera i la presència defonts de contaminació, ja siguin difuses o puntuals.En el cas de les aigües subterrànies, l’èmfasi en laidentificació de les pressions recau en determinarles variacions de nivells o de flux subterrani causadesper extracció o per recàrrega i la contaminaciópuntual o difusa d’aquest recurs.Atès que un dels objectius finals de la directiva consisteixen prevenir i limitar la presència de contaminantsen les aigües, la directiva filla (Decisió2455/2001/CE) estableix quines són les substànciesprioritàries en l’àmbit de la política d’aigües. En termesgenerals, es sobreentén que els impactes sónels efectes derivats de les pressions, si bé cap delsdos termes està definit explícitament en la directiva.En aquest sentit, la següent terminologia és clarificanten l’anàlisi de la qualitat de les masses d’aigua:• Causa. Activitat humana que pot produir un efecteambiental (per exemple, la indústria, l’agriculturao variacions en l’ús del territori, com ara el desenvolupamenturbà).• Pressió. Efecte directe de la causa.• Estat. Condició física, química o biològica de lamassa d’aigua.• Impacte. Efecte ambiental generat per la pressió(per exemple modificacions de cabal, pèrdua debiodiversitat...).• Resposta. Conjunt de mesures adoptades permillorar l’estat d’una massa d’aigua.Cada un d’aquests conceptes és important en lacaracterització de pressions i impactes i, finalment,de les actuacions per mitigar-los. En un ordre seqüencial,per exemple, el creixement de la poblacióen una determinada àrea és la causa per la quals’estableix una pressió com pot ser l’augment de laproducció d’aigües residuals, les quals modifiquenl’estat d’un tram del riu i donen lloc a l’incrementde nutrients. L’impacte resultant consisteix en unaugment del creixement de plantes i algues no desitjat,que deteriora la qualitat inicial del tram dellera. La resposta destinada a modificar aquesta alteracióconsisteix en la regulació del flux d’aigüesresiduals i en la eliminació dels nutrients mitjançanttractament fisicoquímic i biològic. En tot cas, calconsiderar que sovint, l’impacte observat es deu ala combinació de múltiples pressions, la qual cosarequereix elaborar diferents respostes amb distinteseficiències. És clar que aquest tipus d’anàlisiambiental requereix un bon coneixement del funcionamentdel medi, tant en els aspectes hidrològicsi ecològics per a la identificació dels impactes,com en les influències antròpiques i tot el seguitde condicionaments socio-econòmics associatsa l’elaboració de les respostes. En aquest sentit,l’anàlisi de pressions i impactes pot considerar-secom un procés d’avaluació del risc.Un dels aspectes fonamentals en aquesta anàlisiés el problema de l’escala. No totes les pressionsactuen sobre les masses d’aigua amb la mateixaescala espacial o temporal. Així, la identificació depressions i impactes s’ha de realitzar fent un “zoom”espacial i/o temporal, alhora que cal utilitzar mètodesd’obtenció de dades que siguin representatiusde les distintes escales.Atès que l’anàlisi té lloc en l’àmbit de la concahidrogràfica, la seva dinàmica es desenvolupa adistintes escales espacials, i cada una de les pressionspot actuar-hi a diferents nivells, cada un delsquals respon de manera distinta a la pressió. Així,les interaccions entre aigües superficials i subterràniesa l’entorn immediat del riu (zona hiporrèica)dependran de condicionants a escala de conca(geologia, variabilitat de la precipitació i la recàrrega...),a escala de la vall local o subconca (relacióentre el substrat geològic i els dipòsits al·luvials,42

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’Aiguacobertura vegetal, usos del sòl, ...), com a escaladel segment del riu en qüestió (tipologia del substratde la llera, morfologia en planta del riu, emmagatzemamentd’aigua a la ribera o bank storage...)(Sear et al., 1999).En referència a l’escala temporal, hi ha determinadespressions que mostraran els seus impactes immediatamenti d’altres que ho faran a mig o llarg termini.Tanmateix, pot haver-hi impactes que hagin estatcausats per pressions pretèrites, que ja no són identificablesen el territori, i que han exercit una accióacumulativa que ha dut a les condicions actuals.El temps de resposta de cada un dels factors hidrològicso ecològics potencialment impactants és undels criteris per determinar la magnitud de l’impacte,el tipus de control i les respostes adients. Per exemple,el temps de trànsit de l’aigua és notablementdistint en rius o aqüífers, de manera que l’abast d’unabocament de substàncies contaminants tindrà unaescala de dispersió espacial i temporal distinta, comtambé ho seran els temps necessaris per a reconduirl’estat de la massa d’aigua contaminada a les condicionsinicials o de referència.3.2. Identificació de les pressions i delsimpactesEl procés d’identificació de pressions i impactes técom a objectiu avaluar la probabilitat que, en el casque es materialitzin, impedeixin assolir els objectiusproposats. Així, dins de la descripció de la massad’aigua en el context de la conca hidrogràfica calestablir la tipologia de possibles causes i les pressionsque exerceixen, identificar altres pressionspotencials i avaluar els impactes resultants en basea dades existents.En termes generals, les causes principals de pressionssobre el medi hidrològic són les derivades de lacontaminació originada per fonts puntuals o difuses,de la modificació de la dinàmica hidromorfològica ales aigües superficials i de l’excés d’explotació deles aigües subterrànies.• Com a contaminació originada per fonts difuses:escorriment procedent d’àrees urbanes, aplicacionsagrícoles, usos forestals, etc., o per fontspuntuals: aigües residuals procedents de nuclisurbans o indústries, residus miners, abocamentsagrícoles puntuals, zones de tractament o abocamentde residus, aqüicultura, etc.• Per explotació de recursos hídrics: reducció de cabalen cursos superficials, descens de nivell hidràulicen aqüífers, o recàrrega d’aigua subterrània a partird’altres orígens (superficial, regenerada, etc.).• De caràcter morfològic: regulació de cabals, gestióde zones fluvials, costaneres o de transició, extracciód’àrids en lleres, planes al·luvials o platges, etc.3.2.1. Pressions i impactes derivats de lapol·lucióEntenem per pol·lució qualsevol activitat que causaun deteriorament en l’estat de la massa d’aigua,habitualment, relacionada amb l’addició de substànciesal medi ambient, ja sia de forma directa (unabocament) o bé la resultant d’una altra activitat (elslixiviats procedents de l’aplicació de purins al sòl).La varietat de causes que poden causar aquest danyés diversa i a diferent escala espacial: des de l’abocamentpuntual d’un residu a variacions dels usosdel sòl en una conca hidrogràfica. Concretament,les causes a gran escala són més complexes, atèsque donen lloc a diferents efectes complementarisque es manifesten amb distintes magnituds, sobrediferents elements i amb escales de temps variables.Així, accions com ara una urbanització progressiva ola desforestació i el posterior conreu de la zona taladapoden donar lloc a diverses activitats que, directao indirectament, aporten productes nocius al medi.En funció de l’abast espacial, la contaminació potser de caràcter puntual o difús, si bé la distinció entreambdues pot ser sovint ambigua i donar lloc avaloracions errònies de l’impacte. Per exemple, elsabocaments industrials incontrolats solen ser inicialmentde caràcter puntual i la seva infiltració solocasionar greus problemes en la qualitat de les aigüessubterrànies. No obstant, la influència delscons de depressió de les diverses captacions quesolen coexistir en una zona industrial provoca intensesvariacions en el camp de flux que faciliten lamigració del contaminant arreu de la zona. El resultatés l’afecció d’un extens volum de l’aqüífer, talmentcom si el contaminant hagués estat abocat de maneradifusa en tota la superfície de l’àrea afectada.Un dels exemples més habituals és la pol·lució delmedi hidrològic originada pels nitrats procedents del’aplicació de purins i fertilitzants químics en zonesagrícoles. Aquesta sol anar associada a la presènciade plaguicides emprats en agricultura, de caràctersummament més tòxic que el nitrat. En el camp dela indústria, la presència de composts organocloratsen el subsòl, derivats d’abocaments o dipòsits deresidus no controlats, sovint antics, en zones industrialsés un dels problemes més rellevants. Tot aixòsense oblidar els contaminants anomenats emer-43

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyagents, com ara metalls, elements patògens, principisactius farmacèutics, etc.El problema dels nitrats a les aigües subterrànies presentauns trets particulars. La presència de nitrats ales aigües subterrànies a Catalunya és habitual, sovintamb valors superiors al límit permès per la legislacióde 50 mg/l, la qual cosa ha originat un debat obertreferent a aquesta problemàtica. L’origen del nitrat rau,bàsicament, en l’excedent de purins procedents de laindústria ramadera, concretament del sector porcí, iocasionalment en l’abús de fertilitzants químics. Originàriament,el purí era utilitzat com a adob, però elsenormes volums generats per la ramaderia en àreesconcretes de Catalunya no poden ser assimilats pelterreny, i el nitrogen orgànic aplicat s’infiltra en formade nitrat als aqüífers. Per les seves característiquesquímiques, el nitrat és difícilment eliminable de les aigüessubterrànies i tendeix a persistir-hi. L’ús de lesaigües amb excés de nitrat per a reg permet reintroduiraquest compost en el cicle del nitrogen i eliminar-loper incorporació als vegetals. Amb tot, les elevadesconcentracions assolides en algunes comarques(Decrets 283/1998 i 476/2004, referents a les zonesvulnerables en relació amb la contaminació de nitratsprocedents de fonts agràries) i els enormes volumsafectats dificulten qualsevol estratègia de recuperacióa curt termini de la qualitat de les aigües contaminadesper nitrats (figura 2.8).La problemàtica de la contaminació per nitrats rauen què, actualment, afloren les masses de nitrogenabocades després de dècades d’una pràctica ramaderaintensiva. Els actuals esforços legislatius en elscamps de la ramaderia i agricultura (per exemple, Decret119/2001, pel qual s’aproven mesures ambientalsde prevenció i correcció de la contaminació de lesaigües per nitrats), la creació de plantes de cogeneracióper a l’eliminació del purí, juntament amb altresiniciatives des de l’Administració i/o el sector privat,permeten aturar, en part, l’abocament de més nitrogenals aqüífers. La reorganització d’un sector importantcom és la ramaderia porcina a Catalunya, i de l’entorneconòmic i social que representa és un procés lent,amb múltiples nivells d’actuació, la qual cosa dificultaassolir una gestió integrada del purí que aturi l’augmentde nitrat a les aigües subterrànies.Si bé l’impacte del nitrat és més conegut sobre laqualitat de les aigües subterrànies, els cursos superficialstambé estan afectats pels abocamentsd’aigües residuals procedents de les estacions depuradores,les quals solen posseir valors alts d’amoni.Una de les raons d’aquesta afecció és el fet que,Campanya 4:setembre de 2004 (pous >30m)Materials del PaleozoicMaterials del PaleogenMat. volcànics del Neogen+QuaternariMat. Sedimentaris del Neogen+QuaternariLímit Neogen+QuaternariLímit conquesCursos fluvialsPous utilitzatsConcentració de nitrats0-35 mg/l35-50 mg/l50-75 mg/l75/100 mg/l100/125 mg/l125/150 mg/l>150 mg/lFigura 2.8. Distribució de la concentració de nitrats als aqüífers sedimentaris profunds de la depressió de la Selva (Menció, 2006).44

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’Aiguasovint, els efluents procedents de les depuradoress’aboquen a lleres amb un cabal nul o insuficient pera la seva dilució. Aquesta circumstància no sorprènningú atesos els forts estiatges dels rius catalans iles extraccions de cabal que sovint pateixen, i evidenciaque, en aquest aspecte, les tasques de depuraciód’aigües residuals no presenten un dissenyadequat a la idiosincràsia hidrològica del país (Pratet al., 1999; Menció i Mas-Pla, 2004).No obstant, una mala qualitat de les aigües no esdeu sempre a causes antròpiques. La pròpia litologiadel terreny pot donar lloc a continguts iònics nodesitjables, com ara un excés de sulfats en aqüífersamb presència de guixos (sistema hidrogeològicAlta Garrotxa-Banyoles), o l’excés en fluor que presentenalgunes captacions profundes a la depressióde la Selva. Més encara, alguns rius presenten unaelevada salinització pel fet de travessar zones amblitologies evaporítiques. En el cas del riu Cardener,el contingut natural de sals està incrementat per lesaportacions procedents del rentat dels residus del’explotació minera. En aquest sentit, des de 1989funciona el col·lector de salmorres que separa lesaportacions amb elevada càrrega salina procedentsde les explotacions potàssiques de Súria-Cardona(riu Cardener) i Balsareny-Sallent (riu Llobregat) i lesaboca aigües avall, al mateix riu Llobregat, passadal’estació de tractament i potabilització de SantJoan Despí.L’increment de la salinitat en aigües superficials isubterrànies a les zones litorals ha estat un dels majorsobstacles per a l’abastiment, tant agrícola comurbà, de molts nuclis de població de Catalunya. Lesàrees del litoral català han sofert des dels anys 70una transformació en les seves activitats tradicionals.El boom turístic i la construcció d’àrees urbanitzadescom a segones residències coexisteixen ambl’agricultura a les planes de l’Empordà, la Tordera, elLlobregat o el delta de l’Ebre, o amb una agriculturaintensiva, com el cas del Maresme. En qualsevol cas,són àrees on durant l’època estival coexisteixen duesactivitats amb una gran demanda hídrica.Aquesta forta demanda, abastida principalment perrecursos subterranis, donà lloc a una forta intrusiómarina que assolí en determinades zones concentracionselevadíssimes de clorurs, i va convertir l’aiguasubterrània en una aigua inadequada per a ús domèstici, en alguns casos, fins i tot agrícola. En el casde l’Alt Empordà, l’explotació dels aqüífers de la planaal·luvial de la Muga per a l’abastiment de Roses,Castelló-Empuriabrava i Cadaqués s’abandonà l‘any1987 quan la salinitat de l’aigua subterrània la feiainacceptable per a la seva distribució en una xarxapública (E. Viñals, com. pers.). Sortosament, les pròpiesaportacions de la Muga, juntament amb les delcanal Gros, que procedent de la Muga abasta la demandaagrícola del marge esquerra del riu, han estatsuficients per proveir aquests nuclis de població ambuna qualitat adequada i substituir així l’explotació delsrecursos subterranis (Genís, 1987). Actualment, la falcasalina produïda per l’explotació de les captacionsde l’al·luvial profund de la Muga ha retrocedit i l’aiguade l’aqüífer presenta una bona qualitat, i constitueixuna reserva d’abastament per al futur.No succeeix el mateix en el cas de la Tordera. L’aqüíferdel delta de la Tordera ha estat motiu d’una intensaexplotació tant per ús agrícola com per al’abastament de les poblacions del litoral de la Selva(Blanes) i de part del Maresme, i, en conseqüència,ha desenvolupat una important falca salina en el seusubsòl que s’endinsa uns 2,5 km a l’interior. Però, adiferència del cas empordanès, la baixa Tordera nodisposa d’una font alternativa immediata que substitueixil’explotació dels recursos subterranis. Actualment,la intrusió marina ha arribat a nivells tambéinacceptables i ha obligat a establir una gestió acuradai intensa per part de l’Administració, en quès’inclou una planta dessaladora i una possible connexiófutura a la xarxa del Ter.Altres àrees, com el delta del Llobregat o el Campde Tarragona, que per diversos motius d’explotacióa la dècada dels anys 70 havien arribat a presentaruna forta salinitat en l’aigua subterrània, han milloratdesprés de suspendre’n l’explotació i importaraigua des d’altres conques veïnes (Ter i Ebre,respectivament) i d’aplicar la recàrrega artificial del’aqüífer (Llobregat).Però el problema de la salinitat també afecta els recursossuperficials. La penetració de la falca salinaen els rius és un fenomen natural, que es veu alteratsi es modifica la dinàmica fluvial, ja sia per variacionsde cabal o per modificacions de la llera. En el cas del’Ebre, la falca salina remuntant és un fet conegut quehavia sofert un increment per la forta regulació quepateix el riu. En la proposta del Pla Hidrològic Nacionalde transvasar aigua de l’Ebre, el fet de possibilitarun augment de la magnitud de la falca salina al riu haestat un dels arguments de rebuig al Pla. A menorescala, les modificacions morfològiques en el trambaix del riu Fluvià per extracció d’àrids del fons de lallera han ocasionat que la falca salina hagi avançatuns 2 km endins de la seva posició anterior a lesextraccions, cosa que ha ocasionat que l’aigua delspous esdevingui salobre al captar l’aigua salinitzadadel riu, fet que no ocorria amb anterioritat al dragatde la llera (Mas-Pla et al., 1999).45

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya3.2.2. Pressions i impactes derivats de lesmodificacions hidromorfològiques en aigüessuperficialsEn el cas de les aigües superficials, les variacionsde cabal solen anar lligades a les variacions hidromorfològiques,expressades per la disminució de lalàmina d’aigua, les variacions en l’erosió, transport ideposició de sediments i en la morfologia general dela llera i la plana al·luvial. El sistema fluvial presentauna dinàmica molt sensible als canvis. Pressions queexerceixin variacions del cabal, el pendent, la quantitatde sediment disponible i la seva mida podenocasionar modificacions importants de la dinàmicafluvial i de la dinàmica ecosistèmica que sustenta.Sovint, aquestes modificacions són el resultat indirectede modificacions en altres segments del riu,tant aigües avall com aigües amunt de la zona afectada.Altres vegades, actuacions sobre la mateixallera, ja siguin extraccions d’àrids o actuacions peradequar la secció del canal a avingudes extraordinàriesi protegir els talussos de l’erosió, donen lloca una sistemàtica destrucció del bosc de ribera i deles característiques hidrològiques d’aquest tram.Les extraccions d’àrids han tingut una incidèncianotable en la modificació dels àmbits fluvials, tantsi aquestes tenien lloc a la mateixa llera com a laplana al·luvial. La supressió de meandres, l’aprofundimentde la llera i la modificació dels talussosnaturals han donat lloc a severes modificacions delpendent, de la geometria de la secció de la llera ide la seva capacitat de drenatge. Conseqüentment,s’ha modificat la dinàmica hidrològica i la seva capacitatd’erosió i transport de sediments, és a dir,de regeneració o manteniment d’una morfologia inicialresultant de processos fluvials no influenciats.Els exemples sobre la influència de les extraccionsen aquests paràmetres hidromorfològics són evidentsa la majoria de planes al·luvials de Catalunya,amb profunds impactes morfològics i hidrològics.La destrucció del bosc de ribera i dels ambients associats,i la pèrdua de sòl a les planes al·luvials quen’ha derivat han estat una greu afecció a la recuperaciód’entorns naturals adequats i de qualitat.Les derivacions de cabal per a transvasaments hanestat una constant en la gestió hidrològica de lesdarreres dècades i constituïen el punt fort del Pla HidrològicNacional de l’any 2001, derogat l’any 2004.Actualment, però, els transvasaments són el principalmedi d’abastament de les zones urbanes a lesconques internes, i al regadiu a la conca de l’Ebre.Els transvasaments d’aigua cap a l’àrea metropolitanade Barcelona (AMB) no han estat exemptsde problemàtica ambiental, fet que ha quedat palèsdurant la sequera dels anys 2001 i 2002 en l’abastamentd’aigua per a reg i ecològica al Baix Ter. La lleide 1959 que legisla aquest transvasament preveuportar fins a un 40% del cabal del Ter a Barcelona(fins a un màxim de 8 m³/s), deixant un cabal mínimde 3 m³/s per al riu i la resta per a abastament dela conca i per a les necessitats agrícoles. El fet ésque, actualment, la derivació per a Barcelona (i altresnuclis com Girona i poblacions de la Costa Brava)s’acosta al màxim establert, el cabal del riu nosempre ha estat l’adequat, i el sector agrícola i domèstic(especialment durant la temporada turística)han hagut d’emprar aigua subterrània per a l’abastament.Com a conseqüència, els hàbitats riberencsdel Ter han estat notablement afectats, i les reservesdels aqüífers han disminuït significativament, ambafectacions a trams del riu Daró, actualment secs,i a les zones humides del litoral. I a més, la salinitatde les aigües subterrànies ha assolit nivells alts aconseqüència del bombeig i, addicionalment, del’escassa recàrrega procedent del riu.Arran de la insuficiència de precipitació durant l’any2001 i les escasses reserves als embassaments queservien aigua a l’AMB, la Generalitat de Catalunyava establir un decret per garantir l’abastament a lapoblació i altres usos prioritaris per la llei (Decret22/2002, i Decrets 114/2002 i 153/2002). Aquestsdecrets són un exemple de la intervenció administrativaen èpoques de sequera en el marc actual del’aprofitament dels recursos hidrològics. Les mesuresque proposa tenen la finalitat d’economitzar l’aiguaemmagatzemada als embassaments, proposenun règim de dotacions a derivar i, addicionalment,substituir les derivacions d’aigües superficials per aús agrícola per aigües residuals i regular els aprofitamentshidroelèctrics, el reg de camps de golf i determinadesactivitats esportives. Per exemple, defineixel cabal mitjà a derivar del sistema Ter cap a l’AMB,el cabal màxim i mínim a alliberar al riu Ter, i les dotacionsper a reg en aquesta conca. Les condicionsestablertes en el primer decret van ser modificades amesura que la situació als embassaments va milloraramb les precipitacions de la primavera de 2002.Darrerament, la sequera de l’any 2005 ha obligat adeclarar períodes d’excepcionalitat en relació ambl’ús de l’aigua (Decret 93/2005) i restringir-ne eventualmentels usos en funció de la situació en elsembassaments.En el sentit de satisfer les necessitats urbanes, tambésón destacables l’embassament de Boadella, ala Muga, que regula el cabal d’abastament de Figueresi al litoral alt empordanès, i els embassamentsde Siurana i Riudecanyes, per les seves aportacions46

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’Aiguaa la zona del Camp de Tarragona i Baix Camp. I ambmenor entitat, els múltiples assuts i rescloses a riusi rieres que deriven l’aigua per a hortes i regadiusarreu de Catalunya.A la conca de l’Ebre, els embassaments tenen la funcióimportant de regulació de cabal per als abastamentsdomèstic i agrícola dels regadius de les comarqueslleidatanes. Les derivacions al subsistemadel Segre-Nogueres a través de distints canals (Urgell,Aragó i Catalunya, Pinyana i Segarra-Garrigues) permetenl’aportació indispensable per a l’agricultura deles comarques de ponent i zona de la Franja. En elsubsistema del tram baix del riu Ebre, a més de lesconcessions per a reg i pel cabal de compensaciódel delta (100 m³/s), cal anotar les derivacions per ala central hidroelèctrica de Flix i la refrigeració a lacentral nuclear d’Ascó i, fonamentalment, el minitransvasamentd’aigua de l’Ebre al Camp de Tarragona el1989, amb una concessió de 4 m³/s.A les capçaleres dels rius, el segrest de cabals és lacausa d’importants impactes ambientals a les zonesriberenques. La derivació del cabal cap a les minicentralselèctriques suposa una seriosa pèrdua dequalitat en el tram entre la captació i el retorn de l’aiguaa la llera. L’impuls industrial d’inicis del segle XXa les conques del Ter, Llobregat i Cardener donà lloca la creació de múltiples minicentrals, moltes d’ellesencara en funcionament i a les quals s’han renovatrecentment les concessions de cabal, en algun cassuperiors al cabal del riu resultant de la regulacióque actualment exerceixen els embassaments.Finalment, el drenatge de zones humides sol tenirun efecte negatiu sobre aquestes masses d’aigua.L’assecament d’àrees habitualment inundades, tantinteriors com litorals, ha estat una pràctica històricahabitual per incrementar superfícies de conreu oper raons sanitàries. Aquestes actuacions han donatlloc a la desaparició d’interessants zones humides,com ara l’Estany d’Ivars a l’Urgell, les quals,per si mateixes, ja presenten una alta vulnerabilitati tendència a la degradació.3.2.3. Pressions i impactes derivats de lamodificació de la quantitat d’aigua subterràniaL’estat quantitatiu d’una massa d’aigua a la directivafa referència explícita a les aigües subterrànies, si béles causes derivades de l’extracció excessiva podenfer-se extensiva a totes les masses. Concretament, ladisminució del nivell hidràulic en un aqüífer susbsegüental bombeig comporta una significant reducciódels recursos emmagatzemats, molt especialmenten els aqüífers al·luvials de caràcter lliure.A Catalunya, la major part dels aqüífers explotats–o més ben dit, intensament explotats– se situa damuntde materials al·luvials no consolidats, de naturalesafluvial o fluvio-deltaica (ICC, 1992). Els nivellssuperiors solen presentar un caràcter d’aqüíferlliure, mentre que els inferiors són de tipus confinato semiconfinat, atenent al caràcter aqüitard de lesformacions llimoses que els separen. És ben conegutque molts d’aquests aqüífers han sofert en elsdarrers anys restriccions en la seva explotació, coma conseqüència d’un període plurianual de sequera(1995-2001) i d’unes explotacions constants, sovintsuperiors a la recàrrega mitjana. Les observacionsrealitzades en l’aqüífer del Daró (Baix Empordà)durant el període 1990-2003 permeten il·lustrar laresposta d’un aqüífer senzill en un període d’escassaprecipitació i una continuïtat en l’explotació enfunció de la demanda existent.La conca del riu Daró (321 km 2 ), que comprèn unagran part del massís de les Gavarres, presenta unaqüífer al·luvial a la seva part baixa que enllaçaamb les formacions fluvio-deltaiques del Baix Ter.Aquest aqüífer abasta nombrosos municipis, entreells la Bisbal d’Empordà, i s’explota intensamentde maig a agost per a l’agricultura (blat de moro,fruiters). En diverses ocasions, el quasi esgotamentde les reserves ha fet témer l’abastament a la poblaciódurant l’estiu. La figura 2.9 mostra l’evoluciódel nivell hidràulic del piezòmetre d’observació S-24de l’ACA en el període 1990-2003, juntament ambles precipitacions mensuals de l’observatori de MasBadia, uns 10 km al nord.En aquesta figura es fa palès el període de sequerasofert des de 1995 fins a la primavera de2002, quan dos mesos de precipitacions elevadesvan interrompre la tendència decreixent del nivellhidràulic i s’assoliren valors similars als de l’inicide la sequera (24,2 m sobre el nivell del mar). Elfet més destacable és el descens continuat durantel període d’escassa precipitació, tant delsvalors mínims assolits a final de l’estiu com delsvalors màxims corresponents a l’hivern. Aquestatendència mostra que amb precipitacions anualsinferiors a aproximadament 600 mm no és possiblerecuperar els nivells i, amb la pressió del ritmed’extracció actual, això comporta una severa disminucióde les reserves de l’aqüífer. Amb la mateixasintonia, pot indicar-se que precipitacionsanuals superiors a 800 mm, com les ocorregudesentre 1992 i 1994, permeten una recuperació delsnivells màxims i, per tant, de les reserves emmagatzemades.Finalment, la precipitació acumuladadel darrer any, que entre abril de 2002 i abril de2003 a Mas Badia fou de 900,3 mm –és a dir, un47

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya450400350Evolució del nivell hidràulic, m.s.n.m.3025300202502001515010Distribució de laprecipitació, mm1005001990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 200450Figura 2.9. Distribució de la precipitació i evolució del nivell hidràulic a l’al·luvial del riu Daró. Dades del Servei Meteorològic de Catalunya ide l’Agència Catalana de l’Aigua.40% superior a la mitjana del període 1990-2003(640 mm)–, ha permès una excel·lent recuperaciódels nivells més baixos registrats des de 1974 (15,8m.s.n.m., agost de 2001).El comportament del piezòmetre del Daró és indicatiude la dinàmica en aqüífers lliures, on existeixuna forta pressió derivada de les necessitatsurbanes i agrícoles. En referència a la gestió deles aigües subterrànies, aquest exemple permet illustrardos aspectes significatius: quin és el comportamentd’un aqüífer quan els anys humits sónpoc freqüents, i què succeeix quan ocorren episodisde precipitació elevats. En el primer aspecte, éspossible estimar el decreixement de les reservesen funció de les entrades del sistema i, igualmentimportant, de les extraccions produïdes. En el segon,notar que un any humit permet una significantacumulació de reserves suficients per mantenir l’explotabilitatde l’aqüífer durant un període posteriorde precipitacions escasses. Observi’s també comles precipitacions extraordinàries de la tardor de1994 no produïren cap augment espectacular delnivell hidràulic i el deixaren al voltant de la cota de25 m.s.n.m. La raó és que a partir d’aquesta cota larelació riu-aqüífer esdevé de caràcter efluent i dónalloc a un important augment del cabal superficial delriu Daró i, per tant, al drenatge natural dels recursossubterranis. Òbviament, aquestes observacionsnomés són possibles en aqüífers senzills com el delDaró, i no poden ser extrapolades a altres sistemeshidrogeològics més complexos.La recàrrega d’aqüífers a partir d’aigües regeneradesés una opció estesa en països àrids, i es contemplacom una possibilitat efectiva de reutilitzaciói emmagatzematge d’aquestes aigües. Si la qualitatde l’aigua recarregada és idònia, l’impacte resultantsol ser de caràcter positiu, ja que augmenten lesreserves subterrànies i, en el cas d’una adequadaconnexió riu-aqüífer, pot donar lloc a un incrementdel cabal a la llera.Finalment, el concepte de sobreexplotació fa referènciaals efectes negatius que una explotació intensapot ocasionar en els aqüífers. Custodio (2000, 2002)considera que s’assoleix un estat de sobreexplotacióquan la captació d’aigües subterrànies ha produït:1) Un descens considerable del nivell hidràulicque dóna lloc a una pèrdua de recursos emmagatzemats,altera el flux cap a manantials, rius o zoneshumides, o produeix subsidència del terreny.2) Un deteriorament de la qualitat de les aigües subterrànies,amb un increment de la seva salinitat, obé per l’aparició de substàncies nocives o per unaugment de la pol·lució.3) Una afecció al medi ecològic, especialment a zoneshumides.4) Un increment del cost de l’explotació.5) Una percepció social que l’explotació dels recursossubterranis està afectant el medi. És evidentcom els indicadors que permeten determinar lasobreexplotació d’un aqüífer són coherents ambel concepte de sostenibilitat.48

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’AiguaNo obstant, el mateix autor opina que la sobreexplotaciói la mineria d’aigua (és a dir, l’aprofitamentde reserves subterrànies no renovables) pot seracceptable sempre que sigui coneguda i adequadamentcontrolada, internalitzi els costs que generi,i es disposi d’alternatives que permetin afrontar elfutur amb menys recursos hidrològics, des de lesperspectives econòmica, social i ambiental.Konikow i Kendy (2005) alerten de la pèrdua de reservesd’aigua subterrània a escala global. Amb elseu ús s’ha obtingut un desenvolupament econòmicexcepcional, malgrat que ha generalitzat els efectesnegatius ocasionats per la sobreexplotació enmolts aqüífers. Davant d’aquesta tendència, cal ferun canvi en els objectius de la gestió mitjançantl’augment de les reserves (ús conjunt de tots elsrecursos locals, infiltració d’aigua regenerada, ...), laconservació dels recursos existents mitjançant l’estalvii la redistribució de l’assignació dels recursosa la demanda dels sectors més productius, senseoblidar les necessitats socials i ecològiques.4. Els plans de concaL’objecte final de la directiva és proveir cada concahidrogràfica d’un pla hidrològic que inclogui tots elselements de gestió necessaris per assolir els objectiussenyalats en l’ús dels recursos hidrològics. Conseqüentment,la planificació hidrològica és un mitjàper millorar i donar suport a una gestió apropiada,facilitar la presa de decisions, i cal que sigui entéscom un procés sistemàtic en la descripció i controlde les masses d’aigua, integrador en els diversosusos i sensibilitats respecte al recurs, així com iteratiu,en el sentit que ha de ser àgil per incorporar nouscriteris i adaptar-se a circumstàncies canviants.El procés de planificació que senyala la directivas’afegeix a d’altres processos de gestió que actualmenttenen lloc a cada territori, i això pot ésseruna font de conflictes. És entenedor que assolir determinatsobjectius ambientals obligarà a canviaractituds i modificar posicions en relació amb l’úsde l’aigua i amb la preservació de la seva qualitat,amb uns increments de costos associats complicatsd’assumir a curt o mitjà termini.En aquest procés de gestió, es determina la situacióactual (amb tota la seva complexitat hidrològica,ecològica, socioeconòmica...) i, a partir d’ella, es defineixenels objectius i els programes necessaris peraconseguir-los. Aquest procés, de caràcter cíclic, had’ésser completat amb una informació, consulta alsdiferents actors, que fomenti una participació públicaque legitimi les decisions preses, un programa decontrol precís, i uns mitjans d’avaluació del procésdurant el termini d’aplicació del pla.En termes generals, doncs, la intenció de la directivaés que els plans hidrològics han de constituir eldocument que reuneixi les directrius principals degestió d’una conca de referència per a l’administraciói el públic en general en qualsevol activitat queinclogui l´ús de recursos hídrics. Els primers plansque es redactin partiran de l’anàlisi inicial de lesmasses d’aigua, de les pressions i impactes, i contenenels objectius específics que l’autoritat localha definit per a cada conca, i el programa de mesuresper assolir-los, en funció de la seva capacitatd’acció dins dels terminis de la directiva. Posteriorsedicions de la redacció dels plans modificarani adreçaran els objectius amb l’objectiu de millorarel bon estat de les masses d’aigua.De forma sintètica, el contingut dels plans hidrològicsde conca és el següent (Annex VII):• Una descripció general de les característiques dela conca i de les seves masses d’aigua, representadescartogràficament en base a sistemesd’informació geogràfica.• La síntesi de les pressions i impactes més rellevantsde l’activitat humana damunt de l’estat deles masses d’aigua.• La identificació de les zones protegides.• La cartografia de les xarxes de punts de control.• La representació cartogràfica dels resultats delsprogrames de control que mostri l’estat ecològici químic de les aigües superficials, l’estat químic iquantitatiu de les aigües subterrànies i l’estat deles zones protegides.• El llistat dels objectius ambientals definits per acada massa d’aigua, incloent les derogatives proposades.• Una síntesi de l’anàlisi econòmica dels usos del’aigua.• Una síntesi del programa de mesures descrit perassolir els objectius, així com la descripció d’altresplans complementaris.• Una síntesi de les campanyes de participació públicarealitzades, dels seus resultats i dels canvisque han introduït als plans inicialment redactats.• Un llistat de les autoritats competents.• Un llistat de punts d’informació per obtenir la documentaciói la informació anterior, així com elsresultats dels programes de control i mostreig.Actualment, l’aplicació de la directiva en la planificacióhidrològica a Catalunya obliga a la modificació49

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyadels plans de conca existents, redactats en l’àmbitde la actual Llei d’Aigües.5. ConclusionsDes de la perspectiva hidrològica, la DirectivaMarc presenta uns objectius destinats a la protecciódels recursos hídrics i a garantir el seu ússostenible en un futur proper. En coherència ambaquesta finalitat, aporta un seguit de conceptesrellevants pel que fa a la caracterització i a la gestióde l’aigua:• D’una banda, respecta la unitat del cicle hidrològic,especialment la relació entre aigües superficials isubterrànies, i reconeix la implicació de tots els elementshidrològics –anomenats masses d’aigua– enla preservació dels ecosistemes aquàtics.• De l’altra, reconeix l’acció dels processos hidrològicsen el desenvolupament i manteniment deles dinàmiques hidromorfològiques i ecològiquesadequades, així com les pressions i impactes quel’explotació dels recursos hidrològics exerceix sobreaquestes.L’avaluació de l’estat ecològic i químic de les aigüessuperficials, o químic i quantitatiu de les aigüessubterrànies, esdevé l’indicador de referènciai control dels efectes antròpics actuals i futurs enels recursos hidrològics. L’assoliment dels objectiusde la directiva es basa en la realització delsplans de conca, revisables periòdicament, basatsen l’evolució dels indicadors esmentats, l’evolucióde la demanda i de les pressions a la demarcacióhidrogràfica, i els seus recursos potencials.No obstant, les dinàmiques relacionades amb elcicle de l’aigua mostren una complexitat, tant anivell d’escala com de variabilitat estacional, entrealtres, que dificulten assegurar l’abastament de lademanda amb el respecte i, alhora, el mantenimentde les necessitats hídriques ambientals. Enel cas de Catalunya, a més, l’ús dels recursos i lesafectacions a la seva qualitat presenta característiquesdistintes si considerem les conques interneso les conques de l’Ebre. Una distinció geogràficasemblant té lloc amb la demanda. En ambdues,la pressió i els impactes actuals sobre el medihidrològic són notables. La directiva constitueix,doncs, una oportunitat que ens permet millorar elconeixement dels recursos disponibles arreu delterritori i el seu estat actual, i afinar la seva gestióper poder garantir un ús sostenible de l’aigua acurt termini.6. ReferènciesAgència Catalana de l’Aigua (ACA) (2002a). Estudid’actualització de l’avaluació dels recursos hídricsde les Conques Internes de Catalunya. Barcelona:Generalitat de Catalunya, Departament de MediAmbient, maig de 2002 .Agència Catalana de l’Aigua (ACA) (2002b). Estudide caracterització i prospectiva de les demandesd’aigua a les conques internes de Catalunya i a lesconques catalanes de l’Ebre. Barcelona: Generalitatde Catalunya, Departament de Medi Ambient, maigde 2002 .Agència Catalana de l’Aigua (ACA) (2004). Pla sectorialper als cabals de manteniment a Catalunya.Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departamentde Medi Ambient i Habitatge, octubre de 2004.ALLEY, W.M., REILLY, T.E. i FRANKE, O.L. (1999).Sustainability of Ground-Water Resources. USGSCircular, 1186.ALLEY, W.M., HEALY, R.W., LABAUGH, J.W. i REI-LLY, T.E. (2002). Flow and storage in groundwatersystems. Science, 296: 1985-1990, 14.06.2002.AGUILERA KLINK, F. i ARROJO, P. (2004). El aguaen España. Propuestas de futuro. Ediciones del Orientey del Mediterráneo.ARROJO, P. (2003). El Plan Hidrológico Nacional.Una cita frustrada con la historia. Ed. Integral RBA.BACH, J. (1992). L’ambient hidrogeològic de la planalitoral de l’Alt Empordà (NE de Catalunya). Cerdanyola:Universitat Autònoma de Barcelona. (Tesi doctoral).BARADAD, O. (2004). La plana litoral de l’Alt Empordà:Avaluació dels recursos hidrològics. (Treball de recercade doctorat).BREDHOEFT, J.D., PAPADOPOULOS, S.S. i COO-PER, H.H. (1982). “Groundwater: The water budgetmyth”. A: National Academy Press, Scientific Basisof Water Resource Management, Studies in Geophysics,p. 51-57.BRUNKE, M. i GONSER, T. (1997). The ecologicalsignificance of exchange processes between riversand groundwater. Freshwater Biol., 37, p. 1-33.Consell Assessor per al Desenvolupament Sosteniblede Catalunya (CADS) (2003). Informe sobrel’evolució de l’estat del medi ambient a Catalunya,50

2. Aspectes hidrològics de la Directiva Marc de l’Aigua1: Aire, aigües continentals i residus. Barcelona:Generalitat de Catalunya.CANTÓ J. (1999). “L’abastament d’aigua a la zona deBarcelona”. A: SALGOT, M. (ed.). Recursos d’aigua.Fundació AGBAR, p. 190-201.CARRERA, J. (2000). XXX Medi Ambient, Tecnologiai Cultura, n. 25. Barcelona: Generalitat deCatalunya.CUSTODIO, E. (2000). The complex concept ofoverexploited aquifers. Papeles de la FundaciónM. Botín, A-2.CUSTODIO, E. (2002). Aquifer overexploitation: whatdoes it mean? Hydrogeology Journal, 10, p. 254-277.DEH (2004). Definition and approach to sustainablegroundwater yield. Australian National GroundwaterCommittee, Department of the Environment and Heritage.FRANKE, O.L., REILLY, T.E., POLLOCK, D.W. iLABAUGH, J.W. (1998). Estimating Areas ContributingRecharge to Wells. U.S. Geological SurveyCircular 1174.GENÍS, N. (1987). L’aigua a la Badia de Roses. Consorcide la Costa Brava.HANCOCK, P.J. (2002). Human impacts on thestream-groundwater exchange zone. EnvironmentalManagement, 29 (6), p. 763-781.HANCOCK, P.J., BOULTON, A.J. i HUMPHREYS,W.F. (2005). Aquifers and hyporreic zones: towardsan ecological understanding of groundwater. HydrogeologyJournal, 13, p. 98-111.Institut Cartogràfic de Catalunya (ICC) (1992). Mapad’àrees hidrogeològiques de Catalunya. E 1:250000. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departamentde Política Territorial i Obres Públiques, ICCi Servei Geològic de Catalunya.Intergovernmental Panel on Climate Change(IPCC) (2001). Climate Change 2001: Impacts,Adaptation and Vulnerability. Cambridge UniversityPress.KALF, F.R.P. i WOOLEY, D.R. (2005). Applicatibilityand methodology of determining sustainable yieldin groundwater systems. Hydrogeology Journal, 13,p. 295-312.KLIJN, F. i WITTE, J-P.M. (1999). Eco-hydrology:Groundwater flow and site factors in plant ecology.Hydrogeology Journal, 7, p. 65-77.KNIGHTON, D. (1998). Fluvial Forms and Processes,A New Perspective. Wiley.KONIKOW, L.F. i KENDY, E. (2005). “Groundwaterdepletion: A global problem”. Hydrogeology Journal,13, p. 317-320.MARTÍN-VIDE, J. (2005). “Factors geogràfics, regionalitzacióclimàtica i tendències de les sèries climàtiquesa Catalunya”. A: LLEBOT, J.E. (ed.) Informesobre el canvi climàtic a Catalunya. Barcelona: ConsellAssessor per al Desenvolupament Sostenible iInstitut d’Estudis Catalans, p. 81-111.MAS-PLA, J. (2005). “Recursos hídrics, dinámicahidrológica i canvi climàtic”. A: LLEBOT, J.E.(ed.), Informe sobre el canvi climàtic a Catalunya.Barcelona: Consell Assessor per al DesenvolupamentSostenible i Institut d’Estudis Catalans, p.485-516.MAS-PLA, J., MONTANER, J. i SOLÀ, J. (1999).“Groundwater resources and quality variations dueto gravel mining in coastal streams”. J. of Hydrology,216 (3/4), p. 197-213.MENCIÓ, A. (2006). Anàlisi multidisciplinàriade l’estat de l’aigua a la depressió de la Selva.Cerdanyola: Universitat Autònoma de Barcelona.(Tesi doctoral).MENCIÓ, A. i MAS-PLA, J. (2004). “Anàlisi de ladistribució dels compostos nitrogenats en el medihidrològic de la conca del riu Onyar (Gironès)”. A:IV Congrès Ibèric de Gestió i Planificació de l’Aigua,MUNNÉ, A. i PRAT, N. (2004). “Defining river typesin a Mediterranean area. A methodology for the implementationof the EU Water Framework Directive”.Environmental Management, 34 (5), p. 711-729.PLA-GIRIBERT, N. i MAS-PLA, J. (1998). “Análisisde los recursos hidrológicos destinados al abastecimientode la Costa Brava norte”. Tecnología delAgua, 178, p. 59-66.POFF, N.L., ALLAN, J.D., BAIN, M.B., KARR, J.R.,PRESTEGAARD, K.L, RICHTER, B.D., SPEARKS,R.E. i STROMBERG, J.C. (1997). “The natural flowregime, a paradigm for river conservation andrestortion”. BioScience 47 (11), p. 769-784.51

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaPRAT, N. (2000). Ecologia i gestió de l’aigua aCatalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya.Medi Ambient, Tecnologia i Cultura, n. 25.PRAT, N., MUNNÉ, A., RIERADEVALL, M., SOLÀ,C. i BONADA, N. (1999). La qualitat ecològica delLlobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe1997. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea deMedi Ambient. Estudis de la qualitat ecològica delsrius, 7.SAMPER, J. (2003). “Caracterización de las aguassubterráneas en la Directiva Marco del Agua: Visióndesde la investigación”. A: AIH-GE i IGME, Presentey futuro del agua subterránea en España y la DirectivaMarco Europea, p. 51-68.SANZ, M. (1985). El sistema hidrogeològic Banyoles–AltaGarrotxa. Cerdanyola: Universitat Autònomade Barcelona (Tesi doctoral).SCHUMM, S.A. (1977). The Fluvial System. Wiley.SCHUMM, S.A. (2005). River variability and complexity.Cambridge: Cambridge Univ. Press.SEAR, D.A., ARMITAGE, P.D. i DAWSON, F.H. (1999).“Groundwater dominated rivers. Hydrological Processes”,13, p. 255-276.SOPHOCLEOS, M. (2000). “From safe yield to sustainabledevelopment of water resources”. Journalof Hydrology, 235, p. 27-43.SOPHOCLEOS, M. (2002). “Interactions betweengroundwater and surface water: the state of science”.Hydrogeology Journal, 10, p. 52-76.THEIS, C.V. (1940). “The source of water drived fromwells: essential factors controlling the response ofan aquifer to development”. Civil Engineering, 10 (5),p. 277-280.TODD, D.K. i MAYS, L.W. (2005). GroundwaterHydrology. Wiley. (3a ed).WINTER, T.C. et al. (1998). Ground Water and SurfaceWater. A single resource. US Geological SurveyCircular 1139.WINTER, T.C. (1999). “Relation of streams, lakesand wetlands to groundwater flow systems”. HydrogeologyJournal, 7, p. 28-45.52

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’AiguaCapítol 3Aspectes ecològics de la DirectivaMarc de l’AiguaAntoni MunnéÀrea de Planificació per a l’Ús Sostenible de l’Aigua.Agència Catalana de l’AiguaNarcís PratDepartament d’Ecologia. Universitat de BarcelonaAntoni MunnéLlicenciat en Ciències Biològiques, doctorandd’Ecologia i membre del Departamentd’Ecologia de la Universitat de Barcelona.Les seves tasques de recerca han contribuïtal desenvolupament i test d’indicadors biològicsde la qualitat dels rius i la seva aplicació aCatalunya, i ha impulsat l’ús d’aquests i la sevaaplicació en funció de la DMA. Actualment,treballa a l’Agència Catalana de l’Aigua com aCap d’Unitat per a la Implantació de la DirectivaMarc de l’Aigua. Ha coordinat i participat enl’elaboració dels informes tècnics referents ala Directiva (document IMPRESS) que aquestorganisme ha lliurat a la Comissió Europea.Narcís PratDoctor en Ciències Biològiques per la Universitatde Barcelona i Catedràtic d’Ecologia dela mateixa Universitat. Les seves tasques derecerca es centren en l’estudi de l’estat ecològicdels rius de Catalunya. Des de fa 11 anysdirigeix un estudi sobre la qualitat ecològicadels rius de la província de Barcelona. Entreels seus projectes de recerca més recents hiha l’estudi dels efectes del foc sobre els riusmediterranis. Actualment és assessor en temesde Nova Cultura de l’Aigua del Consellerde Medi Ambient i Habitatge de la Generalitatde Catalunya, i com a tal ha contribuït a ladefinició d’un model alternatiu a la gestió del’aigua a Catalunya; està col·laborant en elsestudis dels sediments contaminats de Flix,en la implementació de la DMA a Catalunya iEspanya, i en l’elaboració del Pla Integral deProtecció del Delta de l’Ebre.Síntesi ......................................................................................................................... 54Introducció: L’estat ecològicde les masses d’aigua .......................................................................... 541. La Directiva Marc de l’Aigua: de la qualitatfisicoquímica a l’estat ecològic ..........................................552. La tipificació dels sistemes aquàticsi estats de referència ....................................................................... 573. El concepte de bioindicadori l’estat ecològic: experiènciesa Catalunya ....................................................................................................604. Risc d’incompliment d’objectius de laDirectiva Marc de l’Aigua. Reptes iproblemes en un futur immediat ......................................695. Conclusions ................................................................................................. 716. Referències ................................................................................................... 717. Agraïments .................................................................................................... 7553

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaSíntesiLa Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) incorporael concepte d’estat ecològic com a mesura del graude salut dels sistemes aquàtics. Aquest es valoraprincipalment mitjançant l’anàlisi de l’estructura deles comunitats biològiques, tot incloent-hi l’hàbitat,elements fisicoquímics i, també la funcionalitat delsecosistemes. La mesura de l’estat ecològic permetvalorar l’afectació de l’activitat humana sobre elsecosistemes aquàtics, i serà una eina imprescindibleper a la gestió sostenible dels recursos aquàtics.L’objectiu fonamental de la Directiva Marc de l’Aiguaés l’assoliment del bon estat ecològic a finals de2015, exceptuant les masses d’aigua declaradesfortament modificades o les artificials, que hauràde ser assolit mitjançant programes de mesures icriteris de gestió adients als objectius ambientalsque s’hagin fixat per a cada ecosistema. El Pla deGestió de la Demarcació Hidrogràfica (que cal aprovara finals de 2009) serà el document que hauràde servir per a la conservació i/o recuperació delsnostres ecosistemes aquàtics.La mesura de l’estat ecològic és una eina en pledesenvolupament i procés d’intercalibració, en laqual s’està treballant seguint les directius de laUnió Europea. L’avaluació de l’estat ecològic preveul’anàlisi de l’estructura de les comunitats biològiquesdels macroinvertebrats, peixos i les algues(fitoplancton o fitobentos, depenent dels ambients).També s’ha de mesurar l’estat del bosc de ribera,la morfometria i morfodinàmica dels sistemes, i lavarietat d’hàbitats presents, així com la utilitzacióde variables fisicoquímiques (paràmetres genèricsi específics) que incideixen en la bona qualitat delsistema. Alhora, també, la mesura de l’estat ecològicha d’estar adaptada a cada una de les singularitatsi característiques funcionals de les categoriesd’ecosistemes on es mesura (llacs, rius, embassaments),els quals es dividiran en tipus segons lescaracterístiques que els uneixin o diferenciïn. Pera cada un dels tipus caldrà establir els estats dereferència amb els quals s’hauran de comparar lescaracterístiques de les masses d’aigua que haguemdelimitat.En general, el coneixement que tenim a Catalunyapermet diagnosticar, amb més o menys encert, elgrau d’alteració actual que pateixen els seus sistemesaquàtics, i definir-ne l’estat ecològic. Enl’actualitat, les primeres versions de la mesura del’estat ecològic als rius catalans ens proporcionauna visió molt poc positiva, especialment als tramsmitjans i baixos dels rius, per la moderada i baixaqualitat de les seves aigües, però sobretot per ladegradació del bosc de ribera, la forta alteració ireducció del règim de cabals i, en general, la modificaciói pèrdua d’hàbitats que permetin mantenirun bon funcionament de l’ecosistema. El bo i moltbon estat ecològic dels nostres rius i ecosistemesel trobem a les capçaleres i trams poc humanitzats,espais que cal preservar pel seu alt valor ecològici element de referència en la diagnosi i gestió delsambients aquàtics.Es fa necessari proposar un model de gestió delsrecursos compatible amb la protecció i regeneraciódel medi, que permeti l’assoliment i mantenimentdel bon estat ecològic i químic dels sistemes aquàtics.Aquest és un dels principis fonamentals en quèes basa la Directiva Marc de l’Aigua quan proposala mesura de l’estat ecològic com a eina fonamentalen la gestió integral de l’aigua.Introducció: L’estat ecològicde les masses d’aiguaL’estructura i composició de les comunitats presentsen un ecosistema aquàtic és conseqüència tant deles característiques del medi com d’un seguit d’interaccionsbiòtiques (depredació, competència, etc.),que poden variar al llarg del temps i de l’espai. Alhorales diverses afeccions fruit de l’activitat humanamodifiquen de forma molt important, amb més omenys mesura, les característiques abiòtiques i biòtiquesdels rius. L’estudi dels ecosistemes aquàticsa Catalunya (rius, llacs, embassaments, aiguamolls,etc.), s’ha desenvolupat de tal manera en els darrersanys que actualment tenim uns bons coneixementsde l’estructura de les comunitats que els habiten, ipodem entendre’n millor el funcionament i els efectesde l’activitat humana.En general, el millor coneixement que tenim delssistemes aquàtics catalans ha de permetre diagnosticaramb més encert el grau d’alteració que pateixenaquests sistemes, i proposar els models degestió i protecció més adequats. Aquest és un delsprincipis fonamentals en què es basa la DirectivaMarc de l’Aigua quan proposa la mesura de l’estatecològic com a eina fonamental en la gestió integralde l’aigua. L’aigua, com a recurs, ha de ser gestionadatenint en compte que forma part indispensabledel medi, el qual cal preservar com a garantia delrecurs i qualitat de vida dins d’una política marcen la gestió responsable dels recursos hídrics. Calcompatibilitzar l’ús que es fa de l’aigua i del seuespai associat (parts fonamentals dels ecosistemesaquàtics), amb el bon estat de salut dels sistemes54

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’Aiguaaquàtics, que permeti una bona estructura i funcionamentdels ecosistemes de manera sostenible alllarg del temps. Sota aquest principi, la diagnosi del’estat de salut dels sistemes aquàtics pren una importantrellevància, amb la introducció del concepted’estat ecològic, el qual es fonamenta en la combinaciód’indicadors biològics, hidromorfològics ifísicoquímics (incloses substàncies prioritàries) quesiguin capaços d’aportar la informació necessàriai, alhora, que s’ajustin al context estructural i funcionald’aquests ecosistemes. Un cop analitzat l’estatecològic de les diferents masses d’aigua, i lespressions que condicionen els impactes mesurats,caldrà elaborar els programes de mesura que haurande fer compatible l’activitat humana amb el bonestat ecològic i químic de les masses d’aigua.Justament, gràcies a l’esforç important en recercaque s’ha fet en els estudis d’ecosistemes aquàtics,impulsats des dels treballs pioners del Prof. RamonMargalef fa més de 50 anys, tenim actualment aCatalunya els coneixements necessaris per poderdesenvolupar instruments de gestió adequatsa les obligacions que ens imposa la directiva. Ésper aquesta raó que dediquem molt especialmentaquest capítol al Prof. Margalef quan fa un any delseu traspàs.1. La Directiva Marc de l’Aigua:de la qualitat fisicoquímica al’estat ecològicA finals de 2000 va ser aprovada i publicada, perpart de la Comissió i del Parlament Europeus, l’anomenadaDirectiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE)(DOCE, 2000; en endavant, DMA). Com el seu nomindica, aquesta normativa europea intenta donar unmarc d’actuació comuna sobre la gestió de l’aigua atots els Estats membres de la Unió Europea. L’aiguadeixa de ser vista exclusivament com a recurs, i éscontemplada com a element bàsic dels ecosistemesaquàtics i part fonamental per a l’assoliment del bonestat de salut, definit a la directiva com l’estat ecològic.En aquesta normativa els aspectes biològics,i també els hidromorfològics, prenen rellevància enla diagnosi integrada de la qualitat, juntament ambels ja tradicionalment usats elements fisicoquímicsi substàncies prioritàries o contaminants tòxics ipersistents (alguns de nova inclusió). La DirectivaMarc de l’Aigua proposa la regulació de l’ús de l’aiguai dels espais associats a partir de la capacitatreceptora que aquests tenen sobre els diferents tipusd’impacte que poden suportar. Així, es pretén promourel’ús del medi de manera responsable, racionali sostenible, de tal forma que es pugui garantir, alllarg del temps, el manteniment de l’estructura i funcionamentde la comunitat pròpia del sistema, o lamés similar possible dins un marge acceptable, és adir, l’estat ecològic molt bo o bo. La diferència entrel’estat ecològic molt bo (un estat quasi natural) i el bo(un estat lleugerament alterat, però que garanteix unaestructura i funcionament sostenible i acceptable del’ecosistema) és el marge d’afecció que la directivatolera en la repercussió de l’activitat humana i ús delrecurs sobre els sistemes aquàtics.Aquesta normativa comunitària neix amb la voluntatd’ordenar i gestionar, de manera integrada, l’aiguadisponible dins el seu cicle natural, comptabilitzantla seva funcionalitat dins el medi natural i el seuús com a recurs, i defugint d’una visió sectorial iexcessivament utilitària. En certa manera neix dela insatisfacció generalitzada, a Europa, que hanproduït l’execució i entrada en vigor de diversesnormatives sectorials, les quals, en molts casos,no han obtingut els resultats desitjats en la milloradels sistemes aquàtics. Tot i limitar els abocamentsi agressions al medi, i millorar la qualitat físicoquímicaper l’aplicació de diferents directives, els ecosistemesaquàtics, en molts casos, no han recuperatel seu estat de salut (la seva funcionalitat). Aquestadirectiva vol canviar la tendència, utilitzada en directivesprecedents, de limitar els abocaments a partirde certs paràmetres (91/271/CE, 76/464/CE), o determinarla qualitat del medi en funció dels seus usos(75/440/CE, 76/160/CE, 78/659/CE i 79/923/CE), iintrodueix els principis bàsics següents:• Principi de no deteriorament i assoliment delbon estat integral de les masses d’aigua superficialsi subterrànies. La necessitat de limitarels usos, abocaments o activitats que afecten elmedi hídric, directament o indirecta, en funció delmedi receptor i de la seva capacitat de suportarels esmentats impactes, tenint en compte en cadamoment l’estructura i funcionament dels ecosistemesaquàtics associats. Així, els sistemes aquàticshauran de caracteritzar-se i tipificar-se perajustar millor el programa de control i diagnosi, iel model de gestió sobre el sistema.• Principi de l’enfocament combinat de la contaminaciói gestió integrada del recurs. La directivarecull els objectius i finalitats de directivesanteriors, i les engloba en una visió integradoradels sistemes a analitzar, en el nostre cas, els sistemesaquàtics, amb un enfocament combinat, ides d’un punt de vista ecosistèmic. La limitacióen l’ús de l’aigua, els abocaments o les activitatsque poden impactar els ecosistemes aquàtics, es55

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyarealitza a partir d’una anàlisis integrada del medion, a més de considerar els elements físicoquímicsadequats per al manteniment d’una bona qualitat,preveu l’ús dels principals elements naturals que elconformen (les comunitats biològiques), i la qualitatde l’estructura que la suporta (l’hàbitat). La unitat(part del sistema) sobre la qual s’elabora la gestióintegrada, el programa de control, i el programa demesures per a l’assoliment o manteniment del bonestat ecològic, s’anomena massa d’aigua.• Principi de plena recuperació de costos delsserveis relacionats amb l’aigua i l’ús dels espaisaquàtics. La nova directiva introdueix elconcepte de plena recuperació i internalitzaciódels costos, també els ambientals i costos delrecurs (cost d’oportunitat), derivats dels serveisrelacionats amb l’ús de l’aigua, i del mantenimentsostenible del bon estat de salut dels ecosistemesassociats. El cost de l’ús de l’aigua i de l’espai fluvialde manera sostenible, ha de repercutir sobreel beneficiari o titular de l’activitat que el genera.• Principi de participació pública i transparènciaen les polítiques de l’aigua. La gestió delsrecursos i els programes de mesures i de control,que han de ser integrats dins el nou pla degestió (nou pla hidrològic) per assolir el bon estatecològic dels sistemes fluvials, s’han d’elaborar através de la participació i consens social, a partirde mecanismes de participació ciutadana, i sotauna total transparència pública.Com hem dit, la principal finalitat de la DMA ésl’assoliment i manteniment del bon estat ecològic iquímic de les aigües superficials, el bon potencialecològic i químic de les masses declarades fortamentmodificades, i el bon estat químic i quantitatiude les aigües subterrànies, mitjançant un seguitde compromisos i treballs que cal realitzar abansde finals de 2015 (figura 3.1). Val a dir que la pròpiadirectiva contempla mecanismes d’ajornamentd’objectius i de reducció de les exigències a partirde la declaració de diferents masses d’aigua com afortament modificades a causa de la seva elevadaalteració hidromorfològica i condició d’irreversibilitatper motius econòmics, socials o ambientals enl’assoliment del bon estat ecològic (embassaments,trams de riu fortament canalitzats, etc.), o per laimpossibilitat justificada de l’assoliment dels objectiusde la DMA en els terminis establerts (duespròrrogues de sis anys o exempcions).El concepte d’estat ecològic és introduït pel textnormatiu de la DMA i sorgeix com a element claude mesura per a l’anàlisi de la qualitat dels sistemesaquàtics i la seva gestió, on s’integra la visió delseu estat de salut (una expressió de l’estructura i200320042006200920151. Delimitació de la Demarcació Hidrogràficai assignació de l’AutoritatCompetent (art. 3). Abans del 22 dedesembre de 2003.2. Caracterització de la Demarcació Hidrogràfica,anàlisi de l’estat del medi(pressions i impactes, i risc d’incomplimentd’objectius DMA), i anàlisi econòmica(art. 5). Per a finals de 2004, revisatsabans del 22 de desembre de 2003 i, posteriorment,cada 6 anys.3. Programa de Seguiment (art. 8). Operatiuabans de finals de 2006; es revisaràconjuntament amb el Pla de Gestió.4. Programa de Mesures (art. 11). Esredactarà i aprovarà abans de finalsde 2009, les mesures seran operativesabans de finals de 2012, i es revisarà elmés tard abans del 22 de desembre de2015; posteriorment, cada sis anys.5. Pla de Gestió (art. 13). El Pla de Gestióes publicarà i entrarà en vigor abansdel 22 de desembre de 2009, s’actualitzaràabans del 22 de desembre de2015 i posteriorment cada 6 anys. Pera la participació ciutadana i informaciópública, seguint el principi de transparència,s’elaborarà i es farà públic unesquema dels principals temes a tractaren la redacció del Pla de Gestió dos anysabans de la seva publicació, el més tardabans del 22 de desembre de 2007, i unexemplar del projecte de Pla de Gestióhaurà de ser publicat un any abans deser aprovat, com a màxim abans del 22de desembre de 2008, per a la seva consultai revisió.6. Assoliment del Bon Estat de les massesd’aigua (art. 4). S’ha d’assolir abansdel 22 de desembre de 2015.Figura 3.1. Resum esquemàtic del calendari de les principalsactuacions que cal dur a terme segons la Directiva Marc de l’Aigua(2000/60/CE).funcionament dels ecosistemes). Aquest concepteapareix a la legislació catalana (Llei 6/1999, i eltext refós de la legislació en matèria d’aigües deCatalunya, Decret Legislatiu 3/2003 de 4 de novembre),i s’ha transposat a la normativa estatal (Llei46/1999, el text refós de la Llei d’Aigües 1/2001 de20 de juliol, modificat per la Llei 62/2003 de 30 dedesembre, de mesures fiscals, administratives i del’ordre social). De totes maneres, el procedimenti els protocols per a la mesura de l’estat ecològicsón en ple desenvolupament i discussió (Prat et al.,2000; Prat, 2002; European Comission, 2003), onencara queden alguns interrogants per aclarir, comla concreció de la mesura de la qualitat hidromor-56

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’Aiguafològica dels sistemes aquàtics (fluvials, lacustres,etc.), tot i que existeixen algunes aproximacions perals rius catalans (Munné et al., 1998; 2003; Gutiérrezet al., 2001), llacs (Ventura i Catalán, 2003), i zoneshumides (Quintana et al., 2004), o la manera concretacom s’establiran i combinaran els diferents elementsd’anàlisi per a la mesura de l’estat ecològicen funció de cada tipus i sistema a investigar.Cal primer definir la tipologia dels sistemes aquàtics.S’entén que no es pot mesurar d’igual maneral’estat ecològic, ni exigir els mateixos objectius dequalitat, per exemple, a les aigües dels rius de muntanyaque als dels trams fluvials més baixos, o alsllacs d’origen càrstic que als alpins, o a les zoneshumides salabroses costaneres que les temporalsd’aigües dolces, o els ullals, etc., i també caldràdecidir i ajustar a cada cas o tipus quins elementsdel sistema s’han d’utilitzar, i de quina manera, pera la mesura de l’estat ecològic. Els elements a teniren compte els indica la directiva al seu Annex V(taula 3.1) i, poc a poc, van sortint iniciatives i treballsorientats a combinar els diferents elementsi paràmetres per a l’anàlisi de l’estat ecològic enrius (Prat et al., 2000a; Jáimez-Cuéllar et al., 2002;European Comission, 2003; Agència Catalana del’Aigua, 2005), llacs (Burton et al., 1999; Sutcliffe,2001; Ventura i Catalan, 2003), zones humides (Burtonet al., 1999; Simon et al., 2000; Lillie et al., 2002;Quintana et al., 2004), i embassaments (Armengolet al., 2003; Ferreira et al., 2004).ParàmetresbiològicsParàmetreshidromorfològicsParàmetresfísicoquímicsFlora aquàticaInvertebrats bentònicsFauna piscícolaRègim hidrològicQuantitat i dinàmica del fluxConnexió amb les aigüessubterràniesContinuïtat del riuCondicions morfològiquesFondària i amplada (ecohidràulica)SubstratEstructura de la riberaGenèricsTemperaturaOxigen dissoltSals (conductivitat)Acidificació (pH, alcalinitat)NutrientsEspecíficsSubstàncies prioritàries (tòxiquesi perilloses)Substàncies abocades enquantitats significativesTaula 3.1. Elements que cal considerar en la definició de l’estat ecològicde les diferents masses d’aigua (per exemple, rius) definidesa la DMA (Annex V).2. La tipificació dels sistemesaquàtics i estats de referènciaSeguint els criteris establerts a l’Annex II de la DMA,el primer pas que cal fer és caracteritzar les massesd’aigua de cada demarcació hidrogràfica, i agruparlessegons siguin rius, llacs (incloses les zones humides),aigües de transició, aigües costaneres, aigüesmolt modificades o aigües artificials. Una vegada inclosesen una categoria, les diferents masses d’aiguaes subdivideixen en tipus segons les característiquesnaturals que poden condicionar l’estructura i funcionamentde l’ecosistema i, per tant, el model de gestiói protocol de diagnosi. Cal, doncs, fer una aproximaciójeràrquica, on primer s’estableixen les categoriesde masses d’aigua (rius, llacs, etc.), a continuació,es classifiquen en tipus (tipificació), i finalment esdefineixen les masses d’aigua (que pertanyen a untipus dins d’una categoria) com a unitat funcional i degestió, on es tenen en compte: (i) les característiquesgeogràfiques i hidromorfològiques; (ii) les pressionsantròpiques; (iii) el seu estat ecològic, o (iv) el fet quetinguin un estat de protecció determinat.L’objectiu final d’aquest procés és delimitar unitats degestió adients (les masses d‘aigua) per assolir els objectiusambientals de bon estat (o potencial) ecològicprevistos a la directiva. Per a cada tipus de massa d’aigua,la directiva exigeix l’establiment de condicions dereferència específiques, que s’han de correspondreamb les condicions hidromorfològiques, fisicoquímiquesi biològiques pròpies d’una massa d’aigua sensepertorbar (o amb poca incidència antròpica), per tald’ajustar la diagnosi com a element de referència enla gestió dels recursos. Per a l’establiment de les condicionsde referència i els llindars entre classes d’estatecològic existeixen les orientacions del grup de treballde la Comissió Europea sobre condicions de referència(Wallin et al., 2003), i posteriors propostes per a laintercalibració de procediments de determinació declasses de qualitat (Pollard, 2005), dins de l’EstratègiaComuna per a la Implementació de la Directa Marc del’Aigua de la Comissió Europea.En el cas dels sistemes fluvials, l’Agència Catalanade l’Aigua, conjuntament amb el Departamentd’Ecologia de la UB, ha enllestit els treballs necessarisper a la determinació dels tipus de rius quepodem trobar a les conques internes de Catalunya(Munné i Prat, 2002; Munné i Prat, 2004), d’acordamb els criteris establerts en la DMA. Pel que fa ales conques catalanes de l’Ebre, la tipologia fluvial java ser definida mitjançant treballs elaborats mitjançantconveni entre la Confederació Hidrogràfica del’Ebre i el Departament d’Ecologia de la UB (Munné57

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyai Prat, 2000), que posteriorment han estat revisats iajustats pel Ministeri de Medi Ambient (CEDEX). Elstipus fluvials són necessaris per tal d’establir els objectiusde qualitat i ajustar el programa de mesurescorrectores més adequades a cada sistema. Per ala classificació no s’han de tenir en compte ni l’activitathumana ni aquells descriptors modificats quese’n derivin, ja que el sentit d’aquesta tipificació secentra en la classificació de grups de rius amb unescondicions naturals ambientals homogènies i, pertant, amb una estructura i funcionament de l’ecosistemasimilar en condicions sense alterar. Això enspermetrà, a partir de l’anàlisi dels referents en cadatipus fluvial, la qualificació de la pertorbació d’origenantropogènic de manera més ajustada (Baileyet al. 1998), i concretar els programes de mesuresper a la recuperació d’aquests ambients i assolir, oconservar, com a mínim el bon estat ecològic.La heterogeneïtat ambiental de Catalunya, i la disponibilitatde dades fiables i representatives d’aquestacondició, permeten ajustar el nivell de discriminaciói mantenir, alhora, una interpretació i justificacióespacial coherent. Així, utilitzant metodologiesd’anàlisi multivariant i de classificació i ordenacióde diferents trams fluvials, mitjançant l’anàlisi devariables ambientals no alterades per l’activitat humanao restituïdes al seu estat natural (quan i on erapossible), variables hidrològiques, morfomètriques,geològiques i climàtiques, s’han definit 12 “tipusfluvials” a Catalunya dins d’un marc contextual europeu,útil dins l’àmbit de gestió de conca, i operatiua nivell d’organisme de conca (l’Agència Catalanade l’Aigua) (taula 3.2 i figura 3.2).Cal definir les masses d’aigua de referència de cadascundels tipus fluvials i assignar les condicionsde referència mitjançant l’anàlisi de la qualitat biològica,morfomètrica i fisicoquímica. Per a aquestatasca s’han de cercar els trams de riu que, dins decada tipus fluvial, presentin un estat de conservaciói naturalitat elevats, i una alteració antropogènicaquasi inexistent (trams fluvials de referència) (Bonadaet al., 2002). Mitjançant l’anàlisi de les condicionsnaturals dels trams de referència seleccionats,s’assignaran els objectius de qualitat per a cadaLímit de les conques principalsLímit autonòmicEmbassamentsConques internesConques intercomunitàriesEixos principalsGrans eixos MediterranisGrans rius poc mineralitzatsRius de muntanya humida calcàriaRius de muntanya humida silícicaRius de muntanya mediterrània calcàriaRius de muntanya mediterrània l’elevat cabalRius de muntanya mediterrània silícicaRius mediterranis de cabal variableRius mediterranis silícicsTorrents litoralsRius amb influència de zones càrstiquesFigura 3.2. Tipus fluvials definits a les conques internes de Catalunya (Munné i Prat, 2002; Munné i Prat, 2004), i a les conques catalanes del’Ebre i Garona (Munné i Prat, 2000).58

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’AiguaTipus fluvials1a. Rius de muntanya humida silícica1b. Rius de muntanya humida calcàrea2a. Rius de muntanya mediterrània silícica2b. Rius de muntanya mediterrània calcàrea2c. Rius de muntanya mediterrània d’elevat cabal3a. Rius de zona baixa mediterrània3b. Rius de zona baixa meditarrània silícica3c. Rius amb influència càrstica4a. Eixos principals5a. Torrents litorals6a. Grans rius poc mineralitzats7a. Grans eixos mediterranis (tram baix de l’Ebre)Taula 3.2. Tipus fluvials a les conques internes de Catalunya (Munnéi Prat, 2002; Munné i Prat, 2004), i conques catalanes de l’Ebre iGarona (Munné i Prat, 2000).tipus fluvial que, en alguns dels casos, i per a algundels elements analitzats, poden ser el mateix endos o més tipus. En el cas de les conques internesde Catalunya, la cerca de trams fluvials de referènciaés força complexa, sobretot en el cas d’algunstipus fluvials amb una forta presència humana enles seves riberes o conques de drenatge, com és elcas dels eixos principals (trams baixos dels gransrius molt antropitzats), o els rius de muntanya mediterràniad’elevat cabal (amb nombroses activitatsindustrials a les seves riberes).La tipificació fluvial i l’anàlisi dels seus estats dereferència són la base que permetrà ajustar elsplans sectorials i programes d’actuació a les característiquesespecífiques dels espais fluvials deles conques internes de Catalunya, com ara el Plade sanejament i futures revisions, plans de restauraciói recuperació hidromorfològica i del bosc deribera, o els plans zonals d’implantació de cabalsambientals.Pel que fa als llacs i a les zones humides, prèviamenta la tipificació i caracterització dels sistemes,cal definir els criteris que permetin seleccionar-loscom a masses d’aigua. La DMA estableix, en el seuAnnex II, el criteri de 50 ha a l’hora de seleccionarels sistemes lacustres per considerar-los com amasses d’aigua, però aquest criteri es manifestatotalment insuficient a l’hora de tenir en compte elssistemes més singulars i representatius de diversescontrades i ambients aquàtics, sobretot de l’àmbitmediterrani. A les conques catalanes, l’Agència Catalanade l’Aigua ha proposat com a masses d’aiguatots els llacs i estanys de més de 8 ha de superfície,i aquells sistemes lacustres inferiors a 8 ha, peròque tenen alguna figura de protecció (PEIN, ZEC,ZEPA, Reserva Natural Parcial i Integral, Reserva deFauna Salvatge), plans de conservació d’espèciesamenaçades com la llúdriga, el fartet o el bitó (zoneshumides d’interès per a la conservació de la faunai flora), sistemes que poden ser considerats de referència(amb un molt bon o bon estat ecològic),i aquells amb característiques singulars dins delsecosistemes aquàtics catalans definits segons elsmúltiples estudis realitzats fins ara a Catalunya.Amb aquestes consideracions a Catalunya s’handiferenciat 9 tipus diferents de llacs (amb més de0,5 ha de superfície i més de 6 m de profunditat)(Ventura i Catalan, 2003) (taula 3.3), segons el seuorigen (alpí o càrstic), l’alcalinitat (aigües àcides oalcalines), o la mida del llac o influència de la concasobre la massa d’aigua (llacs petits amb moltainfluència de la conca drenant, o grans amb pocainfluència i aportació de matèria orgànica). Com aexemple es classifiquen els llacs següents dins deles diferents categories que els corresponen (entreparèntesi l’acrònim de les diferents categories quees troben a la taula 3.3): Banyoles (CGG), Montcortési Basturs (CPP), Baiau superior (AAA), Romedode dalt (AAM), Senó (AAG), Garrabeia i Gerber(ACG), Gran d’Amitges i Gran de la Pera (ACA),Llong, Nere i Ratera (ACB), Llebreta (ALK).Per a la tipificació de les zones humides, entesesaquestes com aquells ecosistemes d’aigües estancades(temporals o permanents) i de poca fondària(inferior a 6 m), per comparació amb els llacs, a lesconques catalanes l’Agència Catalana de l’Aigua hapartit de l’Inventari de zones humides de Catalunya(202 zones humides) (Balaguer i Muñoz, 2001), i detreballs ja realitzats a la Península Ibèrica (Alonso,1998; Trobajo et al., 2002). Alonso (1998) defineixcom a llacunes aquelles zones humides que tenenun perímetre definit, però on la fondària màxima nopermet que s’estableixi una termoclina estable, i onexisteixen o poden existir macròfits recobrint-ne elfons. S’ha elaborat una tipificació d’aquests ecosistemes(Quintana et al., 2004) a partir de l’anàlisiexhaustiva de les comunitats i la dinàmica en 27 zoneshumides i, posteriorment, s’ha ajustat i verificatmitjançant l’anàlisi estacional de 40 sistemes més.El resultat és la definició de 4 tipus de zones humidesa Catalunya, depenent de la salinitat de l’aigua(la conductivitat mitjana) i el seu origen (marí o continental),i la permanència de l’aigua (la temporalitatdel sistema) (taula 3.4). El fet que existeixin diferènciesa nivell de composició faunística i d’abundànciai diversitat de taxons en les diferents tipologies dezones humides (sense pertorbar) implica que s’hagid’avaluar per separat la qualitat d’aquests grups.59

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaTipus de llacsCaracterístiques(CGG) Llacs càrstics grans Origen càrstic i major de 50 ha de superfície(CPP) Llacs càrstics petits Origen càrstic i menor de 50 ha de superfície(AAA) Llacs alpins d’aigües molt àcides Origen alpí (> 1.500 m d’altitud) i menys de 0 eq./L d’alcalinitat(AAM)(AAG)(ACG)(ACA)(ACB)Llacs alpins d’aigües àcidesLlacs alpins d’aigües molt diluïdesLlacs alpins gransLlacs alpins típicsLlacs alpins de poca altitudOrigen alpí (> 1.500 m d’altitud), entre 0 i 20 eq./L d’alcalinitat amb rocametamòrficaOrigen alpí (> 1.500 m d’altitud), entre 0 i 20 eq./L d’alcalinitat amb rocagranitoidesOrigen alpí (> 1.500 m d’altitud), entre 20 i 200 eq./L d’alcalinitat, mes de10 ha de superfícieOrigen alpí (> 2.300 m d’altitud), entre 20 i 200 eq./L d’alcalinitat, menysde 10 ha de superfícieOrigen alpí (entre 1.500 i 2.300 m d’altitud), entre 20 i 200 eq./Ld’alcalinitat, menys de 10 ha de superfície(ALK) Llacs alpins alcalins Origen alpí (> 1.500 m d’altitud), mes de 200 eq./L d’alcalinitatTaula 3.3. Tipus de llacs (> 0,5 ha de superfície) definits a les conques catalanes (Ventura i Catalan, 2003).Tipus de zones humides(HTA)AtalassohalinesCaracterístiques> 5 mS/cm d’origencontinental(HTA) Talassohalines > 5 mS/cm d’origen marí(HDP)(HDT)D’aigües dolcespermanents isemipermanentsD’aigües dolcestemporals< 5 mS/cm i > 6 mesosinundats a l’any< 5 mS/cm i < 6 mesosinundats a l’anyTaula 3.4. Tipus de zones humides definits a les conques catalanes(Quintana et al., 2004).Formant part dels sistemes lenítics epicontinentals(llacs), a Catalunya trobem els embassaments, sistemescreats per l’home per a la regulació de cabalsals rius i aprofitament de les seves aigües. Dins de lacategoria de masses d’aigua fortament modificades,els embassaments són considerats trams de riusmolt modificats, assimilables a ecosistemes lenítics(llacs). L’anàlisi d’alguns dels embassaments méssignificatius de les conques catalanes ja fa tempsque s’està duent a terme per a la millora de la sevagestió, com és el cas de Sau o Boadella, però encararesta molt per conèixer en altres embassaments. Peraixò, i des de l’Agència Catalana de l’Aigua, mitjançantconveni amb la Universitat de Barcelona (Drs.Armengol i Navarro) i la Universitat de Girona (Dr.Garcia-Bertou i col·laboradors) s’ha dut a terme unmostreig estacional de tot un cicle anual dels embassamentscatalans, per tal de caracteritzar-los iproposar els protocols adients per a la seva anàlisii el seu control (Armengol et al., 2003). En totals’han analitzat 21 embassaments, dels quals s’hanmostrejat estacionalment les principals característiquesfisicoquímiques i els seus perfils en la columnad’aigua, els principals pigments fitoplanctònics, i lespoblacions de peixos (en 14 embassaments). Com aresultat s’han classificat els embassaments catalansen 6 tipus diferents (taula 3.5) atenent a criteris d’altitud(superior o no a 815 m.), mida de l’embassamento volum (superior o no a 20 hm 3 ), distància de la costa(superior o no a 25 km), concentració de clorursa partir del drenatge de la conca (superior o no a 40mg/L), i magnitud del cabal d’entrada o superfície dela conca drenant (superior o no a 10.000 km 2 ).3. El concepte de bioindicadori l’estat ecològic: experiènciesa CatalunyaEn els darrers anys s’han realitzat diferents estudisen els sistemes fluvials catalans dirigits cap a ladiagnosi ambiental mitjançant l’ús d’elements biològics,com ara la comunitat d’algues bentòniques(Cambra et al., 1991; Muñoz i Prat, 1994; Merino et60

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’AiguaTipus d’embassamentsCaracterístiquesI. Embassaments grans i d’altitud Altitud superior a 815 m i més de 20 hm 3 de capacitatII. Embassaments petits i d’altitudIII. Embassaments costaners i de baixa altitudIV. Embassaments d’aigües poc mineralitzadesi de baixa altitudV. Embassaments petits amb aigües mineralitzadesVI. Embassaments grans amb aigües mineralitzadesAltitud superior a 815 m i menys de 20 hm 3 de capacitatAltitud inferior a 815 m i situats a menys de 25 km de la costaAltitud inferior a 815 m, situats a més de 25 km de la costa i ambconcentracions de clorurs inferiors a 40 mg/LAltitud inferior a 815 m, situats a més de 25 km de la costa, ambconcentracions de clorurs superiors a 40 mg/L i amb una àrea dedrenatge inferior a 100 km 2Altitud inferior a 815 m, situats a més de 25 km de la costa, ambconcentracions de clorurs superiors a 40 mg/L i amb una àrea dedrenatge superior a 100 km 2Taula 3.5. Tipus d’embassaments definits a les conques catalanes (Armengol et al., 2003).al., 1994; Sabater et al., 1996), els macroinvertebrats(Muñoz et al. 1998; Munné i Prat, 1999; Prat et al.,1999), o la comunitat de peixos (Aparicio et al., 2000).Tanmateix, des de l’administració de conca competentde les conques internes de Catalunya (l’AgènciaCatalana de l’Aigua), s’han iniciat xarxes de control dequalitat utilitzant índexs basats en macroinvertebrats,com el BMWPC (Benito i Puig, 1999), derivat de l’ibèricIBMWP (Alba-Tercedor i Sánchez-Ortega, 1988; Alba-Tercedor et al., 2002), i actualment s’està introduintl’ús d’indicadors per mesurar la qualitat del bosc deribera, com el QBR (Munné et al., 1998; Munné et al.,2003), i l’IVF (índex de vegetació fluvial) (Gutiérrez etal., 2001), l’anàlisi de la comunitat piscícola amb l’úsde l’índex IBICAT (Sostoa et al., 2003), l’anàlisi de lacomunitat fitobentònica, amb l’ús d’algues diatomees(índexs IPS, IBD i CEE) (Sabater et al., 2003; Cambraet al., 2003), o l’ús de macroalgues bentòniques(Cambra et al., 2003), i l’anàlisi de l’hàbitat fluvial (índexIHF) (Pardo et al., 2002). S’està treballant en laresposta d’aquests índexs sobre la tipologia fluvial,concretant el estats de referència per a cada un d’ellsper, d’aquesta manera, ajustar el valor de la diagnosii fer-lo comparable entre trams fluvials.Per tal d’assegurar que sigui possible comparar sistemesde seguiment diferents, els resultats s’hand’expressar en forma d’índex de qualitat ecològicarelativitzat (EQR). Aquest indicador és el quociententre el valors d’un paràmetre biològic mesurat enuna massa d’aigua i el valor del mateix paràmetre encondicions de referència dins el mateix tipus. L’EQRs’ha d’expressar com un valor numèric entre zero iu, on l’estat ecològic molt bo està representat pervalors propers a u i el mal estat ecològic per valorspropers a zero. Cal desenvolupar un procedimentde càlcul d’EQR per cadascun dels indicadors delselements de qualitat biològics que s’utilitzen.Utilitzant els diferents indicadors de qualitat biològicade l’aigua, i combinant-los d’acord amb els protocolsestablerts en els grups de treball per a la interpretacióde la Directiva Marc de l’Aigua, i el seu Annex V(Wallin et al., 2002; European Comission, 2003), juntamentamb l’anàlisi de la qualitat hidromorfològica ifísicoquímica, es pot dissenyar un procediment pera l’anàlisi de l’estat ecològic que, actualment, està enfase d’ajust i concreció abans de ser adoptat definitivamentcom a protocol d’anàlisi de l’estat ecològica Catalunya (figura 3.3). Aquest protocol d’anàlisi del’estat ecològic, ajustat als tipus fluvials existents aCatalunya, ha d’esdevenir l’eina sobre la qual es fonamentiel futur programa de mesures per assolir elsobjectius de la Directiva Marc de l’Aigua.Utilitzant la combinació de mètriques mostrades ala figura 3.3, s’analitza l’estat ecològic dels rius deles conques internes de Catalunya (figura 3.4). Elsresultats mostren que tot i l’increment de qualitaten els darrers anys, sobretot des de la posada enmarxa del Pla de Sanejament a Catalunya, encaraexisteixe aproximadament un 40% dels trams fluvialsamb un estat per sota de l’acceptable segons laDirectiva Marc de l’Aigua (l’estat bo o molt bo). Enaquests trams caldrà aplicar-hi programes de mesuresper a millorar l’estat de salut del medi que, enalgunes ocasions no passarà solament per un millorsanejament de l’aigua, sinó per garantir un cabalmínim circulant, millorar la diversitat d’hàbitats, orestaurar el bosc de ribera. Les estacions amb unaqualitat biològica de l’aigua similar a la d’un estatnatural sense pertorbar (estat molt bo), es situen a les61

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaELEMENTSFauna bentònica d’invertebratsFlora aquàticaFauna ictiològicaPARÀMETRESÍndex IBMWP (corregit)Mètriques ajustadesals tipus fluvialsÍndex IPSÚs de diverses mètriquesen funció del tipus fluvialCombinacióValor més restrictiu en la desviació sobre l’estat de referènciaMOLT BO BO MEDIOCRE DEFICIENT DOLENTESTAT ECOLÒGICConsideracions de lescondicions físicoquímiquesi hidromorfològiquesMOLT BO BO MEDIOCRE DEFICIENT DOLENTFigura 3.3. Combinació de mètriques i indicadors de qualitat dels sistemes fluvials per a l’establiment de l’estat ecològic als rius catalans.capçaleres i zones amb poca activitat humana, mentreque la majoria de trams de rius en estat moderat odeficient, amb aigües eutrofitzades, sobretot aquellstrams amb abocaments de depuradores i poc cabalnatural per diluir-los, o trams fluvials amb sistemes desanejament insuficients, es situen als trams baixos, i aprop de les grans concentracions urbanes. Als tramsmés baixos dels rius hi trobem els estats qualitatiusmés degradats, sobretot als trams més urbanitzats, elBesòs i el Llobregat als costats de Barcelona, el trambaix del Francolí, i de l’Anoia. En aquests trams caldràanalitzar amb consciència la possibilitat i viabilitat realde millora fins al bon estat i, en el cas que aquest nosigui possible, caldrà definir i adoptar la millor qualitatpossible per a cada indret, el que la DMA anomena elpotencial ecològic.La comunitat piscícola és la que probablement hasofert un deteriorament més accentuat i progressiuen els darrers anys. Certes espècies, com ara la bagra(Squalius cephalus), o l’espinós (Gasterosteusgymnurus), han sofert una recessió significativa enles seves àrees de distribució, sobretot en els darrers50 anys (Sostoa et al., 2003), i han proliferat espèciesinvasores com la carpa (Cyprinus carpio), el peixsol (Lepomis gibbosus), la madrilleta vera (Rutilusrutilus), l’alburnet (Albustus alburnus), o la percaamericana (Micropterus salmoides), entre moltesaltres, que han alterat la xarxa tròfica i els equilibrisde l’ecosistema. Actualment, a Catalunya, existeixuna fauna de peixos continentals d’unes 47 espècies21 de les quals (un 45%) es consideren introduïdes(dades més recents no publicades indiquen que elpercentatge ha superat ja el 50%). Aquesta situaciós’esdevé no tan sols per la manca de qualitat fisicoquímicaque han sofert molts trams fluvials i que,al recuperar-se lleugerament ha propiciat la invasiód’espècies introduïdes i de ràpida colonització, sinótambé per la constant destrucció dels hàbitats fluvials,la manca de cabals circulants adequats (sobretotper la regulació dels rius per embassaments i l’accióde les minicentrals), l’absència de les crescudes periòdiques,la contaminació de les aigües (Poff et al.,1997), i la manca de qualitat dels boscos de ribera.Cal però destacar que, a més de les condicions favorablesper a la proliferació d’espècies invasores,62

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’AiguaNivell de qualitat segonselements de qualitat biològicaMolt bonaBonaModeradaDeficientDolentaSense dadesLímit de les conques principalsLímit autonòmicEmbassamentsConques internesConques intercomunitàriesFigura 3.4. Anàlisi de la qualitat biològica integrada (utilitzant macroinvertebrats bentònics, algues diatomees i peixos) a les conques internesde Catalunya. Dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (Document IMPRESS, 2005).cal que algú les introdueixi o fomenti aquesta pràctica.La densitat de peixos a la majoria de rius catalanses troba, avui dia, per sota dels 1.000 individusper hectàrea, i tan sols algunes capçaleres o tramsfluvials ben conservats presenten densitats per sobreels 10.000 ind./ha. (Sostoa et al., 2003). En unaprimera aproximació en l’anàlisi de la qualitat fluviala Catalunya mitjançant un índex de peixos (índexIBICAT), sobre una mostra de 317 estacions analitzades,193 es consideraven impactades (un 61%),i la resta, 124 estacions bàsicament situades a lescapçaleres del Fluvià, Ter i Tordera, i a les conquesaltes de les Nogueres i el Segre (un 39%), presentavenun estat de qualitat acceptable, és a dir, ambuna bona estructura i composició taxonòmica de lacomunitat de peixos.Pel que fa a la qualitat de les franges riberenques,els boscos de ribera, aquestes també han sofert unasevera degradació en els darrers anys (figura 3.5).Des del Departament d’Ecologia de la UB, i amb elsuport del Servei de Medi Ambient de la Diputacióde Barcelona, s’està duent a terme el seguiment de laqualitat dels boscos de ribera en els principals eixosfluvials de la província de Barcelona des de 1998, utilitzantl’índex QBR. Alhora també, l’Agència Catalanade l’Aigua, ha recollit la informació disponible de l’úsde l’índex QBR en diversos indrets de la geografia catalanaestudiats per diverses organitzacions i entitatslocals o supramunicipals, i s’han mostrejat algunesestacions (figura 3.4, taula 3.6). Els resultats ens mostrenque gairebé un 70% de les estacions estudiadeses troben en un estat no acceptable, i aquesta situaciósembla indicar una tendència creixent en els darrersanys, segurament ateses les diverses actuacions urbanístiques,ocupació del sòl més proper als eixosfluvials, endegaments i canalitzacions executades peral guany de sòl urbanitzable, o pas de serveis i infraestructureslineals, o explotacions forestals de riberai extraccions d’àrids molt poc respectuoses. Tan solsun 10% de les estacions analitzades es troba en unestat excel·lent o semblant a un estat natural (taula3.6). L’anàlisi dels resultats indica com serà d’elevatl’esforç que caldrà dedicar-hi per millorar aquesta situaciói poder assolir el bon estalt ecològic si es volencomplir les directrius europees (DMA).63

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaEstat dequalitatEstacionsanalitzadesPercentatgeMolt bo 57 12Bo 99 19Mediocre 125 24Deficient 127 25Dolent 104 20Total 512 100Taula 3.6. Qualitat del bosc de ribera mitjançant l’ús de l’índex QBRa les conques internes de Catalunya. S’indica el nombre d’estacionsdins de cada nivell de qualitat, així com els respectius percentatges.Dades recopilades a partir de diverses fonts.Pel que fa als llacs o estanys, existeixen diversosestudis i treballs que ens acosten al coneixementde la dinàmica i funcionament dels ecosistemeslenítics catalans, com és el cas dels estanys càrstics(Miracle i Gonzalvo, 1979), i en concret el deBanyoles (Planas, 1973; Abellà, 1986; Bolós, 1986;Rieradevall i Prat, 1991; Garcia-Bertou i Moreno-Amich, 2002) i Montcortés (Margalef, 1950; Campset al., 1986; Modamio et al., 1988), o els estanys delPirineu (Ballesteros i García, 1988; Catalan et al.,1993; Ventura et al., 2000). Tant els estanys alpinscom els estanys càrstics de Catalunya són sistemesgeneralment oligotròfics, i això delimita moltl’abundància i composició del fitoplàncton que hipodem trobar (Ventura i Catalan, 2003), per la qualcosa, més que definir quines espècies hi ha d’haver,les quals poden variar molt d’un lloc a un altre i alllarg de l’any en un mateix lloc, el que cal és definirbé quines són les comunitats que no s’hi han detrobar, utilitzant els indicadors adequats. Cal notenir en compte les singularitats de cadascun delsestanys per separat i de manera individual, moltevident en el cas dels estanys càrstics on el fitoplànctonde cadascun d’ells és sovint singular (e.g.Ceratium cornutum de l’estany petit de Basturs),sinó que es tracta d’establir un valor del seu estatde salut de manera integral. Per aquesta raó, ésimportant definir un indicador de quantitat apropiat,Nivells de qualitat segons QBR> 9575 - 9055 - 7030 - 50> 25Xarxa fluvialLímit de les conques principalsLímit autonòmicEmbassamentsConques internesConques intercomunitàriesFigura 3.5. Qualitat del bosc de ribera mitjançant l’ús de l’índex QBR a les conques internes de Catalunya. Es mostren les estacions analitzadesamb el color identificatiu de cada nivell de qualitat. Dades recopilades a partir de diverses fonts (Agència Catalana de l’Aigua, 2005).64

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’AiguaElements d’anàlisiElements biològicsFitoplàncton (composició i abundància)Fitobentos (Diatomees)MacròfitsInvertebratsPeixosElements hidromorfològicsFluctuacions de fondàriaElements fisicoquímicsTransparènciaCondicions tèrmiques, d’oxigenació i salinitatEstat d’acidificacióEstat de nutrientsIndicadors o mètriques usadesConcentració de Clorofil·la a, índex de grups algals (Iga)Índex de diatomeesRiquesa de macròfits, percentatge de vegetació helofítica al litoralÍndex de macroinvertebratsRiquesa d’espècies, espècies introduïdesMesura relativa de la variació del nivell (en cm) en relació ambun punt fix del litoral. En els llacs s’utilitza el llindar de vegetacióterrestreDisc de Secchi i terbolesaTemperatura, Oxigen, TOC i ConductivitatpH i AlcalinitatTP, SRP, TN, N-NO 3, N-NO 2, N-NH 4Taula 3.7. Elements d’anàlisi i indicadors utilitzats per al càlcul de l’estat ecològic als llacs de Catalunya (Ventura i Catalan, 2003).que normalment sol ser la concentració de clorofilla,acompanyat d’un indicador general de qualitatque posi de manifest un desviament sobre les condicionsde referència (taula 3.7).Les algues bentòniques presenten una menor estacionalitatque el fitoplàncton, això fa que el resultatno sigui tant depenent de mostrejar en un moment oaltre de l’any; en contra tenen que hi ha una elevadaheterogeneïtat espacial, la qual cosa fa més difícilagafar mostres representatives. Un altre elementimportant de la flora aquàtica són els macròfits. Alsestanys oligotròfics, com que la penetració de la llumés important, aquests hi són freqüents i constitueixenun element de qualitat; no obstant, en els estanysalpins la seva presència es veu limitada en altitud,sobretot per sobre de 2.300 m. Finalment, també éspropi d’alguns d’aquests estanys la presència d’uncinyell de vegetació helofítica a les vores. Aquestaspecte, en els estanys alpins, depèn de múltiplesfactors i és molt difícil de considerar amb la tipologiageneral que s’ha establert. En canvi, és una característicafonamental dels estanys càrstics.Pel que fa a la fauna piscícola, als estanys alpinsaquesta sol ser introduïda (Miró i Ventura, 2003).Encara que des d’un punt de vista de conservacióaquest és un aspecte molt negatiu, des d’una visiód’estat ecològic, i en relació a la qualitat de l’aigua,aquesta afectació és menys greu, ja que en moltscasos és difícil posar de manifest les conseqüènciesd’aquesta alteració en l’ecosistema (Ventura iCatalan, 2003). El cas dels estanys càrstics és moltdiferent, cada cas pot ser un món. El més estudiat haestat el de Banyoles, i en el qual la introducció d’espèciesha estat una constant, essent avui en dia lesque dominen el poblament (Garcia-Bertou i Moreno-Amich, 2002), produint fortes alteracions al medi.En general, es pot afirmar que l’estat ecològic delsestanys de Catalunya és bo (figura 3.6). La majoriad’estanys alpins presenten un molt bon estat tot ique la majoria tenen diverses espècies de peixosintroduïts o translocats (Salmo trutta i Phoxinus phoxinus),tret d’aquells que s’utilitzen per a la generacióhidroelèctrica (estat deficient o dolent). Pel que fa alsestanys càrstics de Basturs, Montcortés i Banyoles,els tres presenten un estat bo i es fa imprescindiblela seva protecció atesa la singularitat d’aquests.Pel que fa a les zones humides, existeix relativamentpoca informació sobre l’aplicació d’índexs biològicsen aiguamolls i llacunes (Burton et al. 1999,Veraart 1999, Simon et al. 2000, Lillie et al. 2002,Pennings et al. 2002; Fano et al., 2003). Tota ella ésmolt recent i sovint limitada a àmbits geogràfics quepoc tenen a veure amb la climatologia mediterrània.A la Península Ibèrica, Cirujano et al. (1992) van proposarl’ús de la vegetació per a la valoració de sistemesd’aiguamolls, el qual ha estat un referent finsal moment, juntament amb altres treballs a nivellestatal (Bayo et al., 2001) o internacional (Adamuset al., 2001). També a través del projecte europeuECOFRAME (Moss et al., 2003) s’han proposat metodologiesper a l’anàlisi de l’estat qualitatiu de leszones humides. A Catalunya són escassos els estudisencaminats a l’avaluació de la qualitat de l’aiguaen aiguamolls (p.e. Bach et al. 1998), i encara més65

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaDiagnosi de l’estat ecològic dels estanys de CatalunyaMolt boBoMediocreDeficientDolentDesconegutNota: Als Pirineus, l’àrea acolorida correspon als estanys i les seves conques hidrogràfiques.Figura 3.6. Estat ecològic dels estanys alpins i càrstics (> 0,5 ha) de Catalunya (dades 2002) (Ventura i Catalan, 2003).els que proposen algun sistema de monitoratge dela qualitat de l’aigua a partir d’organismes aquàtics(Moreno-Amich et al. 1999).Des de l’Agència Catalana de l’Aigua, en conveniamb la Universitat de Girona, s’han desenvolupat dosíndexs per establir l’estat ecològic de les zones humides:l’índex QAELS (Qualitat de l’Aigua d’EcosistemesLenítics Soms), que avalua la qualitat de l’aiguaa partir de la composició, riquesa i abundànciad’invertebrats, i l’índex ECELS (Estat de Conservaciód’Ecosistemes Lenítics Soms), que avalua en quinescondicions es troba el conjunt de l’ecosistema (Quintanaet al., 2004). Cada un d’aquests índexs aportainformació complementària sobre l’estat ecològic.L’índex QAELS s’obté a partir de la combinació dedos índexs previs: un basat en l’abundància de taxonsindicadors de cladòcers, copèpodes i ostracodes(índex ACCO), i un altre basat en la riquesa detaxons de crustacis i insectes presents (índex RIC).L’índex ACCO es calcula a partir de l’abundànciarelativa dels taxons indicadors de qualitat (sensibles),que són diferents per a cada una de les trestipologies de sistemes aquàtics. Per a l’obtencióde l’índex ACCO s’ha identificat un criteri per cadaun dels grups resultants de la tipificació. L’índexRIC té en compte una altra fracció de la comunitat(els macroinvertebrats) a més dels microcrustacis,i aporta informació complementària per l’avaluacióde la qualitat de l’aigua. Resolucions taxonòmiquesa nivell de família o superior no són adequades peral càlcul de l’índex ACCO, perquè en una mateixafamília (en alguns casos, fins i tot dins un mateixgènere) es poden trobar espècies que responen asituacions molt diferents de qualitat de l’aigua.Els valors de QAELS són variables en el temps,d’acord amb la variabilitat intrínseca dels ecosistemeslenítics soms mediterranis. Per conèixer lavariació al llarg de l’any dels valors QAELS en unamassa d’aigua determinada, cal un mostreig ambfreqüència mensual. Una aproximació al valor deQAELS d’una massa d’aigua, però, es pot obteniramb quatre mostrejos estacionals. Si l’objectiu del’estudi és avaluar la qualitat de l’aigua de les zones66

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’Aiguahumides d’un territori, es proposa realitzar dos mostrejos:un a principis de primavera, i un a finals.A les 91 zones humides estudiades a Catalunya (Quintanaet al., 2004) s’ha posat de manifest un patró diferentde la relació entre la qualitat biològica de l’aiguai l’estat de conservació o qualitat hidromorfològicaen funció de la seva tipologia (taula 3.8). Així, en lesaigües talassohalines el major nombre de massesd’aigua presenta qualitat biològica de l’aigua entremoderada i pèssima (categories de la III a la V) i unestat hidromorfològic molt bo o bo (categories I i II).En aquesta mateixa tipologia una única massa d’aiguaha presentat una qualitat biològica “acceptable” i unestat hidromorfològic “deficient”. En canvi, en la tipologiade les aigües salobroses o dolces permanentso semipermanents, un nombre important de massesd’aigua han presentat una qualitat biològica de l’aigua“acceptable” i un estat hidromorfològic “deficient”,mentre que han estat pocs els casos contraris. Lamajoria de les aigües salobroses o dolces temporàniespresenten tant una bona qualitat de l’aigua comun bon estat hidromorfològic. En aquest grup és ons’ha observat una relació més alta entre la qualitat del’aigua i l’estat hidromorfològic, ja que en més d’un70% dels casos ambdós aspectes han estat alhora“correctes” o bé “incorrectes”. Cal esmentar que enles quatre tipologies de zones humides s’han trobatambients amb molt bon estat ecològic.Les variacions al llarg de l’any dels valors de l’índexQAELS poden ser molt àmplies, especialment a lesmasses d’aigua talassohalines, on s’observen tresmasses d’aigua que al llarg de l’any varien entreles categories I i V (Fra Ramon, Bassa del Pi, Reguerons),o nou masses d’aigua (35%) que prenencategories entre I i IV o entre II i V al llarg de l’any(taula 3.8). Els valors corresponents a millor qualitates donen durant la tardor i l’hivern, èpoques en lesque sol circular aigua per la maresma. A l’estiu, encanvi, es donen els valors de menor qualitat, coincidintamb els períodes de confinament, durantels quals es concentra la major part dels nutrientsque han entrat en aquestes masses d’aigua. En lesmasses d’aigua salobroses-dolces permanentso semipermanents les variacions de categoria nosón tan àmplies, si bé també s’observa una massad’aigua que pren valors entre la categoria I i V (RecMadral al pont mig) i tres masses d’aigua (9%) queprenen categories entre I i IV o entre II i V. És difícilanalitzar la variabilitat a les basses del grup III, atèsque moltes d’elles són temporànies i es disposad’un únic mostreig. Tot i així, la variabilitat en aquestgrup sembla relativament baixa, com ho indiquenels rangs de variació de les masses d’aigua de lesque es disposa de més d’un mostreig.Davant d’aquesta variabilitat, que és fruit dels canvisestacionals de la concentració de nutrients deles zones humides i dels cicles biològics dels organismes,cal tenir en compte que un únic valorde QAELS mesurat a l’any pot no reflectir correctamentla qualitat de l’aigua. En aquest sentit, calevitar la recollida de mostres en èpoques en què esprodueixin canvis molt ràpids, com pot ser al llargdels dies següents a un episodi d’inundació o elsdies immediatament anteriors a la dessecació enaiguamolls temporanis. La determinació de l’índexQAELS s’ha de fer de forma diferent si l’objectiuperseguit és l’estudi de la qualitat de l’aigua d’unadeterminada bassa o si l’índex s’utilitza com un delsdescriptors de l’avaluació ambiental d’un territori.Així, per tal d’assignar un únic valor de QAELS auna massa d’aigua es proposa calcular el valor deQAELS un cop al mes al llarg d’un cicle anual i assignara cada massa d’aigua la mediana dels valorsde QAELS obtinguts. Si per motius de dificultat demostreig es vol reduir el nombre de mostres en eltemps, s’ha de garantir un mínim d’una mostra perestació. Si el que es pretén, en canvi, és avaluar laqualitat de l’aigua del conjunt de basses i llacunesd’un territori (p.e. EIN, municipi, comarca, o de totaCatalunya), es proposa realitzar dos mostrejos al’any, un a l’inici de la primavera i un altre a finals deAigüestalassohalines(28 casos)Aigüessalob./dolcesperm./semip.(39 casos)Aigüessalob./dolcestemporànies(24 casos)QAELSe I / II & ECELS I / II 7 (25%) 9 (23%) 12 (50%)QAELSe I / II & ECELS III / V 1 (4%) 14 (36%) 2 (8%)QAELSe III / V & ECELS I / II 14 (50%) 4 (10%) 5 (21%)QAELSe III / V & ECELS III / V 6 (21%) 12 (31%) 5 (21%)Taula 3.8. Relació entre la qualitat de l’aigua i l’estat de conservació de les masses d’aigua estudiades. S’ha considerat com a “acceptable”les categories I i II, i com a “deficient” les categories III, IV i V.67

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyaprimavera (sempre evitant els moments de màximainundació i els moments propers a la sequera) i calcularel valor mitjà de QAELS. A finals de primaveratambé és el moment més adequat per al càlcul del’índex ECELS.Pel que fa als embassaments, l’Agència Catalana del’Aigua en conveni amb la Universitat de Barcelona ila Universitat de Girona n’ha analitzat 21 (Armengol etal., 2003) per tal d’establir els mecanismes i protocolsper a l’anàlisi integral del potencial ecològic i diagnosticarel seu estat de salut. Dels estudis es conclou quel’anàlisi de la clorofil·la, juntament amb la presència iabundància o densitat de carpes (Cyprinus carpio)són els elements biològics claus per determinar laqualitat del sistema, juntament amb la mesura de laterbolesa de l’aigua, la concentració d’oxigen a l’hipolímnion,i la concentració de fòsfor total a l’embassament(taula 3.9). La presència d’espècies exòtiquesintroduïdes als embassaments condiciona cada copmés la qualitat del sistema ja que alteren la cadenatròfica, desestructura els equilibris entre depredadorsi preses, el zooplàncton i el fitoplàncton, i provocafloracions d’algues, en alguns casos cianofícies, i generacióde substàncies tòxiques (e.g. microcistines,etc.) (Armengol, com. pers.).La qualitat o potencial ecològic dels embassamentscatalans mostra una gran variabilitat espacial, i també,en alguns casos, temporal (figura 3.7). En general,els embassaments de l’Ebre presenten un bonestat juntament amb els de la Noguera Ribagorçana,mentre que a les conques internes (Llobregat, Teri Muga) i la Noguera Pallaresa, la situació és méspessimista. Els embassaments d’Oliana (que rep lesaigües d’Andorra) i St. Llorenç de Montgai, presentenun estat deficient, juntament amb l’embassament deRialb (tot i que aquest darrer presenta aquest estatal trobar-se recentment inundat i en fase de maduració).A les conques internes de Catalunya, l’embassamentde Foix és el que presenta un pitjor estat dequalitat, al llindar entre l’estat mediocre i deficient, il’embassament de Sau ha experimentat en els darrersanys una notable millora.EscalesIla NogueraPallaresala NogueraSant AntoniRibagorçana IV OlianaTerradetsIV IVCanellesIV Camarasa IVIVSanta AnnaRialbIVIVSant Llorençde Montgaiel Segreel SegreIVel Freserla Mugala LlosaBoadellael Terdel Cavallla BaellsIV IVSusquedaSauSant PonçIVVI el TerVIel LlobregatSanta Feel CardenerIIla Torderael BesòsRiba-RojaVVFlixSiuranaIIIRiudecanyesIIIel FoixIIIel LlobregatFoixÒptim-boMediocrel’EbreMar MediterraniDeficient0 50 kmTipus d’embassamentsI II III IV V VIFigura 3.7. Potencial ecològic dels embassaments analitzats (dades 2002-2003) a Catalunya (Armengol et al., 2003). Els tipus d’embassamentcorresponen als descrits a la taula 3.5.68

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’AiguaElements d’anàlisiElements biològicsFitoplànctonPeixosElements fisicoquímicsTransparènciaCondicions d’oxigenacióConcentració denutrientsIndicadors o mètriquesusadesConcentració de clorofil·la a.Concentració de clorofil·la decianòfitsPercentatge d’espècies ambanomaliesCPUE de carpes litoralsCPUE de carpes limnètiquesProfunditat del disc de Secchi% saturació d’oxigenhipolimnèticFòsfor totalTaula 3.9. Elements d’anàlisi i indicadors utilitzats per al càlcul del potencialecològic als embassaments de Catalunya (Armengol et al., 2003).4. Risc d’incomplimentd’objectius de la Directiva Marcde l’Aigua. Reptes i problemesen un futur immediatPer conèixer els problemes que pateixen els nostresecosistemes fluvials, i millorar el disseny i elaboracióde mesures correctores adients que enspermetin assolir els objectius de la Directiva Marcde l’Aigua i el bon estat ecològic i químic abans definals de 2015, la DMA, en el seu art. 5, estableixque s’elabori, per a cada una de les demarcacionshidrogràfiques, una anàlisi de pressions i impactessobre les masses d’aigua, i l’avaluació del risc de noassolir els objectius marcats per la DMA.L’anàlisi de pressions i impactes a les conques internesde Catalunya s’ha realitzat seguint les recomanacionsdel Guidance Document No. 3 (CIS, 2003) i està reflectiten el document IMPRESS de la DMA (Agència Catalanade l’Aigua, 2005). Així, s’ha valorat el risc que pateixencerts trams fluvials a partir de les pressions valoradescom a significatives, tenint en compte la magnitud dela pressió i la susceptibilitat o vulnerabilitat del medireceptor (el tipus fluvial i capacitat de suportar la pressió),i mitjançant una anàlisi dels impactes mesurats almedi (utilitzant indicadors biològics, hidromorfològicsi fisicoquímics) es pot concretar la repercussió de lespressions sobre l’ecosistema. D’ambdues anàlisis espot concretar el risc de no assolir els objectius marcatsper la Directiva Marc de l’Aigua, valorant-los enrisc elevat, mig, baix o nul (figura 3.8).Els trams fluvials (masses d’aigua) amb colors groc(risc baix) i carbassa (risc mitjà) indiquen que caldràelaborar programes de mesures per compatibilitzarl’activitat humana amb el bon estat de les massesd’aigua. Les masses d’aigua amb color vermell (riscelevat) indiquen que caldrà un major esforç i unaanàlisi de viabilitat de les mesures correctores. Algunsdels trams en vermell (risc elevat) són candidatesa ser declarades masses d’aigua fortamentmodificades, en les quals els nivells de qualitat exigitsseran inferiors i ajustats al seu potencial ecològic(tal i com preveu la Directiva Marc de l’Aigua).Algunes de les masses d’aigua identificades ambrisc baix o mitjà (colors groc i carbassa) poden presentarun estat de qualitat bo o molt bo (vegeu figura3.8), la qual cosa significa una bona gestió de lespressions que suporten aquests trams fluvials, almenys en un any humit (dades de 2003). En aquestesmasses d’aigua caldrà gestionar i controlar elrisc, i analitzar situacions puntuals.El 40% de les masses d’aigua fluvials tenen un riscd’incompliment elevat segons l’anàlisi de pressions,mentre que aquest percentatge és del 9% segonsl’anàlisi d’impactes (figura 3.9). Tanmateix, la mancade dades en l’anàlisi d’impactes ha impossibilitatl’avaluació del risc d’incompliment en un 36% deles masses d’aigua.Les principals afectacions detectades a les conquescatalanes i que poden suposar un risc significatiude no assolir els objectius marcats per la DirectivaMarc de l’Aigua i, per tant, que caldrà actuar-hi enel futur mitjançant el programa de mesures adient,es podrien sintetitzar en els següents punts:• Elevada densitat de preses i rescloses, derivacióper a minicentrals hidroelèctriques i alteració delrègim de cabals. Són necessaris els plans zonalsd’implantació de cabals ambientals, la compatibilitatamb usos i la producció hidroelèctrica sostenible,plans de gestió dels recursos, gestió de la demanda,i normes d’explotació d’embassaments.• Degradació hidromorfològica, desaparició delbosc de ribera i alteració morfodinàmica. Pèrduad’hàbitats fluvials i ocupació de zones inundables.Caldrà implantar plans o programes de restauracióhidromorfològica i protecció de riberes, i planificacióde l’espai fluvial i zones inundables (PEF),(incidència en el planejament territorial).• Abocaments puntuals biodegradables i industrialsen trams fluvials sensibles. (Revisió del Pla deSanejament de Catalunya. Implantació de tractamentsterciaris més eficients i mesures correctoresen origen).69

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaRisc d’incompliment DMANulBaixMitjàElevatFigura 3.8. Trams fluvials (masses d’aigua) amb risc d’incompliment d’objectius de la DMA a partir de l’anàlisi de pressions i impactes sobreles masses d’aigua fluvials a les conques catalanes. (Agència Catalana de l’Aigua, 2005).a) b)Sense dadesRisc nulRisc baixRisc mitjàRisc elevatFigura 3.9. Risc d’incompliment segons l’anàlisi de pressions (a) i l’anàlisi d’impactes (b).70

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’Aigua• Contaminació difusa, excedents de nitrogen d’origenramader i herbicides (contaminants orgànics)d’origen agrari. (Control en les aplicacions de nitrogeni herbicides en explotacions agràries. Controlde dejeccions ramaderes).• Molt baixa qualitat de la població piscícola. Fortaintroducció d’espècies al·lòctones i invasores ipèrdua d’hàbitats fluvials. (Programa de control ieradicació d’espècies invasores, i restitució d’hàbitatsfluvials).• Baixa qualitat biològica dels trams mitjans i baixosdels principals eixos fluvials. (Programa dereutilització d’aigües regenerades. Millora delsefluents, programa de tractament de descàrreguesde sistemes unitaris, programa de controlde substàncies prioritàries).• Elevada sensibilitat vers les sequeres atesa la concentracióde captacions d’aigua superficial en tramsfluvials concrets (Pla d’abastament de Catalunya).5. ConclusionsLa Directiva Marc de l’Aigua té la virtut d’integraren un mateix àmbit de gestió (el Districte de ConcaFluvial o Demarcació Hidrogràfica) les aigües superficials,les subterrànies, les costaneres i les marinesque estan influenciades per les aigües continentalsd’aquest districte. La correcta implantació dels conceptesi disposicions establerts per la DMA esdevéun complex organigrama d’actuacions per tal d’aconseguirles eines necessàries i els criteris adients pera la nova gestió de l’aigua, basada en conceptes desostenibilitat tant des del punt de vista ambientalcom econòmic, manteniment dels recursos hídrics,i plena transparència i participació ciutadana en elsfuturs plans i programes de gestió.L’estat ecològic dels sistemes aquàtics és una novaeina per a la mesura de l’afecció humana sobre elssistemes naturals que ens proporciona la nova DirectivaMarc de l’Aigua (2000/60/CE), i que ja ha estatrecollida a la Llei d’Ordenació, Gestió i Tributacióde l’Aigua (Llei 6/1999) a Catalunya. L’Estat Ecològicens mesura, de manera íntegra, el funcionament i lasalut de l’ecosistema i ens proporciona un referentper a la seva gestió i recuperació. Els programesde mesures que ha de contemplar el nou pla degestió (Pla Hidrològic) per assolir els objectius dela Directiva Marc de l’Aigua (pla que caldrà redactarabans del 2009), han de permetre assolir el bonestat ecològic el més tard abans de finals de 2015i, per tant, l’anàlisi i sensibilitat del medi receptor estransforma en l’element clau i condicionador de lesmesures a implantar.Cal tenir en compte, com contempla la DirectivaMarc de l’Aigua, que per a la definició de les mesuresmés adients, caldrà abans una anàlisi cost/eficiència d’aquestes, la qual cosa provocarà quealgunes de les mesures previstes “a final de canonada”es puguin veure desplaçades per mesurespreventives i d’actuació en origen. Concentrar eltractament al final del procés pot resultar excessivamentcostós, i poc eficient si ho comparemamb els resultats obtinguts de millora i recuperaciódel medi.En el marc de la planificació integrada de l’aigua, elPla Nacional de Gestió Sostenible de l’Aigua (anunciatpel Conseller de Medi Ambient i Habitatge dela Generalitat de Catalunya), caldrà analitzar i valorarels futurs programes de mesures per assolir elsobjectius marcats per la Directiva Marc de l’Aigua,la qual cosa ha de comportar un canvi importanten l’estratègia i ús dels recursos i dels espais associatsals ecosistemes aquàtics, compatibilitzantuna bona salut del medi amb l’ús de l’aigua coma recurs. Els estudis realitzats fins ara per l’ACA(sintetitzats en el document IMPRESS) són un documentimportantíssim per tal de poder elaboraren el futur un Pla de gestió seguint les pautes de laDMA (aquests estudis es poden trobar a la WEB del’ACA: http://www.gencat.net/aca).6. ReferènciesABELLÀ, C. (1986) “L’estany de Banyoles com aunitat ecològica. Perills de contaminació”. PrimeresJornades sobre l’estany de Banyoles, ponències icomunicacions: 27-32.ADAMUS, P., DANIELSON, T.J. i GONYAW, A.(2001). Indicators for monitoring biological integrityof inland, freshwater wetlands. A survey of NorthAmerican technical literature (1990-2000). Washington:USA Environmental Protection Agency, Officeof Water Office of Wetland, Oceans, and Watersheds,DC 20460.Agència Catalana de l’Aigua. (2005). “Caracteritzacióde les masses d’aigua i anàlisi del risc d’incomplimentdels objectius de la Directiva Marcde l’Aigua (2000/60/CE) a les Conques Internesde Catalunya”. Documentació tècnica (Febrer de2005).ALBA-TERCEDOR, J., JÁIMEZ-CUÉLLAR, P., ÁL-VAREZ, M., AVILÉS, J., BONADA, N., CASAS, J.,MELLADO, A., ORTEGA, M., PARDO, I., PRAT, N.,71

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaRIERADEVALL, M., ROBLES, S., SÁINZ-CANTERO,C.E., SÁNCHEZ-ORTEGA, A., SUÁREZ, M.L., TORO,M., VIDAL-ALBARCA, M.R., VIVAS, S. i ZAMORA-MUÑOZ, C. (2002). Caracterización del estado ecológicode los ríos mediterráneos ibéricos medianteel índice IBMWP (antes BMWP). Limnetica. 21 (3-4),p. 175-185.ALBA-TERCEDOR, J. i SÁNCHEZ-ORTEGA, A.(1988). “Un método rápido y simple para evaluar lacalidad biológica de las aguas corrientes basado enel de Hellawell (1978)”. Limnetica, 4, p. 51-56.APARICIO, E., VARGAS, M.J., OLMO, J.M. i SOS-TOA, A. (2000). “Decline of native freshwater fishesin a Mediterranean watershed on the Iberian Peninsula:a quantitative assessment”. Environm. Biologyof Fishes, 59, p. 11-19.ARMENGOL, J., NAVARRO, E., GARCIA-BERTHOU,E. i MORENO-AMICH, R. (2003). Caracterització ipropostes d’estudi dels embassaments catalanssegons la Directiva 2000/60/CE del Parlament Europeu.Documents tècnics de l’Agència Catalanade l’Aigua.BACH, J., GARCÍA, J., MARQUÈS, E., MORENO-AMICH, R., MUJERIEGO, R., QUINTANA, X.D. i SAL-VADÓ, V. (1998). Seguiment de la qualitat de lesaigües a la zona del Parc Natural dels Aiguamolls del’Alt Empordà. Girona: Consorci de la Costa Brava.(Cd-Rom).BAILEY, R.C., KENNEDY, M.G., DERVISH, M. Z. i TAY-LOR, R.M. (1998). “Biological assessment of freshwaterecosystems using a reference condition approach:Comparing predicted and actual benthic invertebratecommunities in Yukon streams”. Freshwater Biology39 (4), p. 765-774.BALAGUER, L. i MUÑOZ, A. (2001). Inventari de leszones humides de Catalunya. Direcció general dePatrimoni Natural i del Medi Físic. Cd-Rom.BALLESTEROS, E. i GACIA, E. (1988). “Los macrófitosacuáticos de los lagos del parque nacional deAigüestortes i Estany de Sant Maurici”. Primeresjornades sobre investigació, p. 144-165.BAYO, M., ORTEGA, M., LANGTON, P. i CASAS,J.J. (2001). “Evaluación ecológica de humedalesy la directiva marco europea sobre el agua: sobreel valor indicador de las comunidades de dípterosquironómidos en los humedales litorales de la provinciade Almería”. Actas V simposio sobre el aguaen Andalucía, p. 375-384.BENITO, G. i PUIG, M. A. (1999). “BMWPC, un índicebiológico para la calidad de las aguas adaptadoa las características de los ríos catalanes”. Tecnologíadel Agua, 191, p. 43-56.BOLÒS, O. de. (1986). “Comentaris sobre l’estanyde Banyoles i la seva vegetació”. Primeres Jornadessobre l’estany de Banyoles, ponències i comunicacions,p. 133-137.BONADA, N., PRAT, N., MUNNÉ, A., RIERADEVALL,M., ALBA-TERCEDOR, J., ÁLVAREZ, M., AVILÉS,J., CASAS, J., JÁIMEZ-CUÉLLAR, P., MELLADO,A., MOYÀ, G., PARDO, I., ROBLES, S., RAMÓN, G.,SUÁREZ, M.L., J., TORO, M., VIDAL-ALBARCA, M.R., VIVAS, D. i ZAMORA-MUÑOZ, C. (2002). “Criteriospara la selección de condiciones de referenciaen los ríos mediterráneos. Resultados del proyectoGUADALMED”. Limnetica, 21 (3-4), p. 99-114.BURTON, T.M., UZARSKI, D.G., GATHMAN, J.P.,GENET, J.A., KEAS, B.E. i STRICKER, C.A. (1999).“Development of a preliminary invertebrate index ofbiotic integrity for great lakes coastal wetlands oflake Huron”. Wetlands 19 (4), p. 869-882.CAMBRA, J., GOMÀ, J. i ORTIZ, R. (2003). Anàliside viabilitat i proposta d’indicadors fitobentònicsde la qualitat de l’aigua per als cursos fluvials deCatalunya (Tordera, Besòs, Llobregat, Foix, Gaià,Francolí i Riudecanyes). Documents tècnics del’Agència Catalana de l’Aigua.CAMBRA, J., SABATER, S. i TOMÀS, X. (1991). “Diatomcheck-list from catalonian countries (easternSpain)”. Butlletí de la Institució Catalana d’HistòriaNatural, 59, p. 41-55.CAMPS, J., GONZALVO, I., GÜELL, J., LÓPEZ,P., TEJERO, A., TOLDRÀ, X., VALLESPINOS, F. iVICENS, M. (1976) “El lago de Montcortés: descripciónde un ciclo anual”. Oecologia aquatica, 2,p. 99-110.CATALAN, J., BALLESTEROS, E., CAMARERO, L.,FELIP, M. i GACIA, E. (1993). “Limnology in the pyreneanlakes”. Limnetica, 8, p. 27-38.CIRUJANO, S., VELAYOS, M., CASTILLA, F. i GIL,M. (1992). Criterios botánicos para la valoración delas lagunas y humedales españoles (Península Ibéricae Islas Baleares). Madrid: ICONA-CSIC.Common Implementation Strategy (2003). Guidancedocument n. 3. Analysis of Pressures andImpacts.72

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’AiguaDOCE. (2003). Directiva 2000/60/CE del ParlamentoEuropeo y el Consejo de 23 de Octubre de 2000 porla que se establece un marco comunitario de actuaciónen el ámbito de la política de aguas. DiarioOficial de la Comunidad Europea. L 327 de 22 deDiciembre de 2000.European Comission. (2003). Overall approachto the Classification of the Ecological Status andEcological Potential. Water Framework Directive.Common Implementation Strategy. Working Group2A. Ecological Status (ECOSTAT). 27 November2003.FANO, E.A., MISTRI, M. i ROSSI, R. (2003). “Theecofunctional quality index (EQI): a new tool for assessinglagoonal ecosystem impairment”. Estuarine,Coastal and Shelf Science, 56, p. 709-716.FERREIRA, M.T., GODINHO, F., ALBURQUERQUE,A., RIVAES, E.R., CORTÉS, M.V. i MORAIS, M.(2004). Qualidade ecológica es gestao integradade albufeiras. Contrato 2003/067/INAG. Octubre,2004. Lisboa.GARCIA-BERTHOU, E. i MORENO-AMICH, R.(2002). “Fish ecology and conservation in LakeBanyoles (Spain): the neglected problem of exoticspecies. A: COWX, I.G. Management and Ecologyof Lake and Reservoir Fisheries. Oxford: BlackwellScience Ltd., p. 223-231.GUTIÉRREZ, C., SALVAT, A. i SABATER, F. (2001).IVF. Índex per a l’avaluació de la qualitat del medifluvial a partir de la vegetació de ribera. Documentstècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua.JÁIMEZ-CUÉLLAR, P., VIVAS, S., BONADA, N.,ROBLES, S., MELLADO, A., ÁLVAREZ, M., AVI-LÉS, J., CASAS, J., ORTEGA, M., PARDO, I.,PRAT, N., RIERADEVALL, M., SÁINZ-CANTERO,C.E., SÁNCHEZ-ORTEGA, A., SUÁREZ, M.L.,TORO, M., VIDAL-ALBARCA, M.R., ZAMORA-MUÑOZ, C. i ALBA-TERCEDOR, J. (2002). “ProtocoloGUADALMED (PRECE)”. Limnetica, 21 (3-4),p. 187-204.LILLIE, R.A., GARRISON, P., DODSON, S.I., BAUTZ,R.A. i LALIBERTE, G. (2002). Refinement and expansionof wetland biological indices for Wisconsin.USEPA Report.MARGALEF, R. (1950) “Datos para la hidrobiologíadel estanque de Montcortés (provincia de Lérida)”.Boletín de la Real Sociedad Española de HistoriaNatural, 48, p. 209-218.MERINO, V., GARCÍA, J. i HERNÁNDEZ-MARINÉ,M. (1994). “Use of diatoms for pollution monitoringin the Valira Basin (Andorra)”. Proceedings of the13th International Diatom Symposium, p. 107-119.MIRACLE, M.R. i GONZALVO, I. (1979). “Els llacs càrstics”.A: MARGALEF, R. (dir.), La Limnologia. Els llacs,els embassaments i els rius catalans com a ecosistemes.Barcelona: Diputació Provincial de Barcelona,p. 37-50 [Quaderns d’Ecologia Aplicada].MIRÓ, A. i VENTURA, M. (2004). “Història de la truitacomuna i altres espècies de peixos als estanysdel parc Nacional d’Aigüestortes i estany de SantMaurici: Orígens, aprofitament i distribució. La investigacióal Parc Nacional d’Aigüestortes i estanyde Sant Maurici”. VI Jornades sobre recerca. Octubrede 2003.MODAMIO, X., PÉREZ, V. i SAMARRA, F. (1988). “Limnologíadel lago de Montcortès (ciclo 1978-79) (PallarsJussà, Lleida)”. Oecologia aquatica, 9, p. 9-17.MORENO-AMICH, R., QUINTANA, X.D., SUÑER,L., TROBAJO, R. i GASCÓN, S. (1999). “Dinámicadel heleoplancton en relación a las fluctuacioneshidrológicas en “Aiguamolls de l’Empordà” (NE dela Península Ibérica). Propuesta de un método sencillode monitorización basado en la abundancia degrupos taxonómicos”. Limnetica, 16, p. 17-31.MOSS, B., STEPHEN, D., ÁLVAREZ, C., BÉCA-RES, E., VAN DE BUND, W., COLLINGS, S.E., VANDONK, E., DE EYTO, E., FELDMANN, T., FERNÁN-DEZ-ALÁEZ, C., FERNÁNDEZ-ALÁEZ, M., FRAN-KEN, R.J.M., GARCÍA-CRIADO, F., GROSS, E.M.,GYLLSTRÖM, M., HANSSON, L.-A., IRVINE, K.,JÄRVALT, A., JENSEN, J.-P., JEPPESEN, E., KAI-RESALO, T., KORNIJÓW, R., KRAUSE, T., KÜNNAP,H., LAAS, A., LILL, E., LORENS, B., LUUP, H., MI-RACLE, M.R., NÕGES, P., NÕGES, T., NYKÄNEN,M., OTT, I., PECZULA, W., PEETERS, E.T.H.M.,PHILLIPS, G., ROMO, S., RUSSELL, V., SALUJÕE,J., SCHEFFER, M., SIEWERTSEN, K., SMAL, H.,TESCH, C., TIMM, H., TUVIKENE, L., TONNO, I.,VIRRO, T., VICENTE, E. i WILSON, D. (2003). “Thedetermination of ecological status in shallow lakes –a tested system (ECOFRAME) for implementation ofthe European Water Framework Directive”. AquaticConservation: Marine and Freshwater Ecosystems,13, p. 507-549.MUNNÉ, A. i PRAT, N. (2004). “Defining river typesin a Mediterranean area. A methodology for the implementationof the EU Water Framework Directive”.Environmental Management, 34 (5), p. 711-729.73

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaMUNNÉ, A., PRAT. N., SOLÀ, C., BONADA, N. i RIE-RADEVALL, M. (2003). “A simple field method forassessing the ecological quality of riparian habitatin rivers and streams: QBR index”. Aquatic Conserv:Mar. Freshw. Ecosyst. 13, p. 147-163.MUNNÉ, A. i PRAT, N. (2002). Regionalització delsistema fluvial a les Conques Internes de Catalunya.Aplicació de la Directiva Marc en Política d’Aigüesde la Unió Europea. Documents tècnics de l’AgènciaCatalana de l’Aigua.MUNNÉ, A. i PRAT, N. (2000). “Delimitación de regionesecológicas para el establecimiento de tiposde referencia y umbrales de calidad biológica: Propuestade aplicación de la Nueva Directiva Marcodel agua en la cuenca del Ebro”. II Congreso de laFundación Nueva Culura del Agua. Oporto, 2000.MUNNÉ, A. i PRAT, N. (1999). Cabals i qualitat biològicadel riu Anoia. Diagnosi de l’estat del riu idels trams finals dels afluents principals. Barcelona:Diputació de Barcelona, Àrea de Medi Ambient [Estudisde la qualitat ecològica dels rius, 5].MUNNÉ, A., SOLÀ, C. i PRAT. N. (1998). “QBR: Uníndice rápido para la evaluación de la calidad delos ecosistemas de ribera”. Tecnología del Agua,175, p. 20-37.MUÑOZ, I., PICÓN, A., SABATER, S. i ARMENGOL,J. (1998). “La calidad del agua del río Ter a partirdel uso de índices biológicos”. Tecnología del agua,175, p. 60-67.MUÑOZ, I. i PRAT, N. (1994). “A comparison betweendifferent biological water quality indexes in theLlobregat Basin (NE Spain)”. Ver. Internal. Verein.Limnol., 25, p. 1945-1949.PARDO, I., ÁLVAREZ, M., CASAS, J., MORENO, J.L.,VIVAS, S., BONADA, N., ALBA-TERCEDOR, J., JÁI-MEZ-CUÉLLAR, P., MOYÀ, G., PRAT, N., ROBLES,S., SUÁREZ, M.L., TORO, M. i VIDAL-ALBARCA,M.R. (2002). “El hábitat de los ríos mediterráneos.Diseño de un índice de diversidad de hábitat”. Limnetica,21 (3-4), p. 115-133.PENNINGS S.C., DAN WALL, V., MOORE, D.J., PAT-TANAYEK, M., BUCK, T.L. i ALBERTS, J.J. (2002).“Assessing salt marsh health: a test of the utility of fivepotential indicators”. Wetlands, 22 (2); p. 405-414.PLANAS, M.D. (1973) “Composición, ciclo y productividaddel fitoplancton del lago de Banyoles”.Oecologia aquatica, 1, p. 3-106.POFF, N.L., ALLAN, J.D., BAIN, M.B., KARR, J.R.,PRESTEGAARD, K.L., RICHTER, B.D., SPEARKS,R.E. i STROMBERG, J.C. (1997). “The natural flowregime. A paradigm for river conservation and restoration”.BioScience, 47 (11), p. 769-784.POLLARD, P. (2005). Template for the developmentof a boundary setting protocol for the purposes ofthe intercalibration exercise. Common ImplementationStrategy (CIS) – Working Group A ECOSTAT.Report (CEN/TC 230/WG 2/TG 1 N99).PRAT, N. (2002). “El proyecto GUADALMED”. Limnetica,21 (3-4), p. 1-3.PRAT, N., MUNNÉ, A., RIERADEVALL, M. i BONA-DA, N. (2000). “La determinación del estado ecológicode los ecosistemas acuáticos en España”.A: FABRA, A., i BARREIRA, A. (eds.). La aplicaciónde la Directiva Marco del Agua en España. Retos yoportunidades. Madrid: IIDMA, p. 48-81.PRAT, N., MUNNÉ, A., RIERADEVALL, M., SOLÀ, C.i BONADA, N. (2000a). ECOSTRIMED. Protocol perdeterminar l’estat ecològic dels rius mediterranis.Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona[Estudis de la qualitat ecològica dels rius, 8].PRAT, N., MUNNÉ, A., RIERADEVALL, M., SOLÀ,C. i BONADA, N. (1999). La qualitat ecològica delLlobregat, el Besòs, el Foix i la Tordera. Informe1997. Barcelona: Diputació de Barcelona, Àrea deMedi Ambient [Estudis de la qualitat ecològica delsrius, 7].QUINTANA, X., BOIX, D., GASCÓN, S., GIFRÉ, J.,MARTINOY, M., SALA, J. i MORENO-AMICH, R.(2004). Caracterització, regionalització i elaboraciód’eines d’establiment de l’estat ecològic de les zoneshumides de Catalunya. Documents tècnics del’Agència Catalana de l’Aigua.RIERADEVALL, M. i PRAT, N. (1991) “Benthic faunaof Banyoles lake (NE Spain)”. Internationale Vereinigungfür theoretische und Angewandte Limnologie(Verh. Internat. Verein. Limnol.), 24, p. 1020-1023.SABATER, S., TORNÉS, E., LEIRA, M., TROBAJO,R. (2003). Anàlisi de viabilitat i proposta d’indicadorsfitobentònics de la qualitat de l’aigua per alscursos fluvials de Catalunya (Muga, Fluvià, Ter iDaró). Documents tècnics de l’Agència Catalanade l’Aigua.SABATER, S., GUASCH, H., PICON, A., ROMANÍ,A. i MUÑOZ, I. (1996). “Using diatom communities74

3. Aspectes ecològics de la Directiva Marc de l’Aiguato monitor water quality in a river after the implllementationof a sanitation plan (river Ter, Spain)”. A:WHITON, B.A. i ROTT, E. (eds). Use of algae formonitoring rives II, p. 97-103.SABATER, S., SABATER, F. i ARMENGOL, J. (1993).“Ecología de los ríos mediterráneos”. Investigacióny Ciencia, Agosto 1993, p. 72-79.SIMON, T.P., JANKOWSKI, R. i MORRIS, C. (2000).“Modification of an index of biotic integrity for assessingvernal ponds and small palustrine wetlandsusing fish, crayfish, and amphibian assemblagesalong southern Lake Michigan”. Aquatic EcosystemHealth and Management: 3 (3), p. 407-418.SOSTOA, A., CASALS, F., CAIOLA, N.M., VINYO-LES, D., SÁNCHEZ, S. i FRANCH, C. (2003). Desenvolupamentd’un índex d’integritat biòtica (IBICAT)basat en l’ús dels peixos com a indicadors de laqualitat ambiental dels rius a Catalunya. Documentstècnics de l’Agència Catalana de l’Aigua.SUTCLIFFE, D. (2001). “Lake assessment and theEC Water Framework Directive”. Freswater forum.16. Freswater Biological Association.TROBAJO, R., QUINTANA, X.D. i MORENO-AMICH,R. (2002). “Model of alternative predominance ofphytoplankton-periphyton-macrophytes in relationto nutrient level in lentic systems in Mediterraneancoastal wetlands”. Archiv für Hydrobiologie, 154 (1),p. 19-40.WALLIN, M., WIEDERHOLM, T. i JOHNSON, R.(2003). Guidance on establishing reference conditionsand ecological status class boundaries forinland surface waters. Common ImplementationStrategy Working Group 2.3 – REFCOND guidance.Final version 7.0.7. AgraïmentsEls treballs de diagnosi i avaluació ambiental del’estat ecològic dels sistemes aquàtics catalansha estat realitzat gràcies als esforços de l’Àrea dePlanificació de l’Agència Catalana de l’Aigua i alsdiversos convenis realitzats en el període 2002-2004 amb centres universitaris i de recerca (UB,UdG, UdL, CEAB-CSIC). Especialment cal esmentarels treballs de l’equip dels Drs. Xavier Quintana,Dani Boix i Ramon Moreno-Amich (UdG) en l’àmbitdels sistemes lenítics soms; els Drs. Marc Venturai Jordi Catalan (CEAB-CSIC) en l’àmbit dels llacs iestanys; els Drs. Joan Armengol i Enrique Navarro(UB) i els Drs. Emili Garcia-Berthou i Ramon Moreno-Amich(UdG) en l’àmbit dels embassaments; elsDrs. Jaume Cambra, Joan Gomà, Roser Ortiz (UB),Sergi Sabater, Elisabet Tornés i Manel Leira (UdG)en l’àmbit de les diatomees de sistemas fluvials iels Drs. Adolf de Sostoa, Nuno Caiola, Dolors Planas(UB) i Frederic Casals (UdL) en l’àmbit piscícolafluvial. Així mateix han estat de molta utilitat els estudisrealitzats per l’equip ECOBILL de la Universitatde Barcelona (Maria Rieradevall, Núria Bonada,Carolina Solà, Mireia Vila, Rosa Casanovas, MarcPlans, Cesc Múrria i Tura Puntí).VENTURA, M. i CATALÁN, J. (2003). Desenvolupamentd’un índex integral de qualitat ecològica iregionalització ambiental dels sistemes lacustres deCatalunya. Documents tècnics de l’Agència Catalanade l’Aigua.VENTURA, M., CAMARERO, L., BUCHACA, T.,BARTUMEUS, F., LIVINGSTONE, D.M. i CATALAN,J. (2000). “The main features of seasonal variabilityin the external forcing and dynamics of a deepmountain lake (Redó, Pyrenees)”. Journal of Limnology,59 (Suppl.), p. 97-108VERAART, J.A. (1999). Selection of bio-indicatorsto monitor water quality regulation and biodiversityconservation in s’Albufera Natural park, Mallorca.Afstudeerverslag, Leerstoelgroep Milieusysteemanalyse,Leerstoelgroep Aquatische Ecologie en Waterkwaliteitsbeheer,Wageningen Universiteit.75

4. La demanda d’aigua a CatalunyaCapítol 4La demanda d’aigua a CatalunyaDavid SauríDepartament de Geografia, i Institut de Ciènciai Tecnologia AmbientalsUniversitat Autònoma de BarcelonaDavid Saurí PujolPh. D. en Geografia per la Universitat deClark (EUA) i Doctor en Geografia per la UniversitatAutònoma de Barcelona. Imparteixdocència en les titulacions de Geografia i deCiències Ambientals de la UAB. És membrede l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental(ICTA) de la UAB, del qual ha estat director.Actualment, la seva principal línia de recercaés l’anàlisi de les relacions entre territori,urbanisme i cicle hidrològic, particularment,els efectes del canvi de model territorial capun urbanisme més extensiu i les seves repercussionsen els usos de l’aigua. Altrament,treballa també en temes de riscos naturals(inundacions i incendis forestals), en anàliside canvis d’usos del sòl, i està molt interessaten els aspectes teòrics i filosòfics de lesrelacions entre natura i societat.Síntesi ......................................................................................................................... 78Introducció .......................................................................................................... 781. La demanda d’aigua: aspectes generals ............ 792. Estructuració de la demanda per sectorsi conques hidrogràfiques:situacions actuals i futures ......................................................802.1. La demanda d’aigua a les ConquesInternes de Catalunya (CIC) .......................................802.2. La demanda d’aigua a les CIC:perspectives de futur ...........................................................832.3. La demanda d’aigua a lesConques Catalanes de l’Ebre (CCE) ..............852.4. La demanda d’aigua a les CCE:perspectives de futur ...........................................................873. La demanda d’aigua a Catalunya:Valoració i interrogants de futur .........................................884. Conclusions ..................................................................................................905. Referències ....................................................................................................9177

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaSíntesiEn aquest capítol ens ocuparem de la demanda d’aiguaa Catalunya, un factor clau en la gestió d’aquestrecurs al nostre país que segurament es veurà influïtper l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua de la UnióEuropea. Des d’un punt de vista hidrogràfic, Catalunyaresta dividida en dos grans conjunts fluvials: les ConquesInternes i les Conques Catalanes de l’Ebre. Tot iabastar aproximadament cadascuna la meitat del territoricatalà, ambdues conques presenten diferènciesmolt significatives pel que fa als recursos i les demandes.Així, les conques internes concentren la majorpart de les demandes urbanes (domèstiques i industrials),mentre que les conques de l’Ebre concentrenles demandes agrícoles. Globalment, una mica mésdel 72% de la demanda d’aigua a Catalunya correspona l’agricultura, tot i que a les conques internesaquest percentatge es redueix fins el 35%.Es comenta també un informe de l’Agencia Catalanade l’Aigua (ACA), que proporciona xifres actuals dedemanda per sectors i conques i estableix escenarisde futur plantejats per a l’any 2025 en funció dedues projeccions de població (7 i 7’5 milions d’habitants)elaborades a mitjans de la dècada de 1990.Els escenaris previstos corresponen respectivamenta una situació tendencial (on s’assumeix que no hihaurà canvis substancials en al demanda i els augmentsd’aquesta darrera es produiran únicamentper l’augment demogràfic) i a una situació d’estalviintens (on s’assumeix una reducció de la demandaper càpita en raó de l’aplicació de polítiques d’estalvi).Els increments de la demanda previstos peral 2025 són relativament moderats amb la notableexcepció del regadiu, l’expansió del qual pot feraugmentar al demanda global d’aigua a Catalunyaentre un 15 i un 20% d’aquí a l’any 2025.En aquest capítol també hem posat de manifestalguns dubtes en relació amb els escenaris de demandaplatejats en l’estudi de l’ACA. En primer lloc,les projeccions demogràfiques més actualitzadesindiquen un escenari probable d’uns 8’2 milionsd’habitants el 2025, en gran part al considerar l’allauimmigratori que ha conegut Catalunya en els primersanys del s. XXI. En segon lloc, es qüestionen les dotacionsemprades, ja que al nostre parer estant pensadesper a entorns urbans d’alta densitat i, per tant,no tenen en compte la creixent realitat urbanística isociodemogràfica, especialment a les conques internesde Catalunya, on proliferen vivendes de tipusunifamiliar amb consums molt més elevats que els140 lpd fixats pel treball de l’ACA. En aquest sentit, ia l’igual que en el cas de les projeccions demogràfiques,pensem que els consums tendiran a augmentarmés del calculat per l’ACA i que les polítiques decontenció de la demanda hauran d’afrontar reptesmolt importants i difícils de resoldre, com l’augmentde les rendes familiars i canvis en els estils de vida(com per exemple, voler disposar de jardí i piscina)de clara influència en el consum del recurs.IntroduccióCom diu el Preàmbul de la Directiva Marc de l’Aiguaen el seu quart atès, els recursos hídrics europeusestan sotmesos a la pressió que suposa l’incrementconstant de la demanda d’aigua de bona qualitat ien quantitats suficients per a tots els usos. Aquestademanda en augment justifica, doncs, la necessitatd’establir mesures per a la protecció de les aigüescomunitàries, tant en termes quantitatius com entermes qualitatius.Per tant, i pel que fa a l’àmbit de Catalunya, resultaconvenient conèixer, si més no a grans trets, quinessón les principals característiques de la demandad’aigua i la seva probable evolució, ja que aquestestendències ens donaran una idea de les pressionsque pateix i pot patir el recurs ara i en el futur, tant pelque fa a la quantitat com a la qualitat. Actuar sobrela demanda, mitjançant diverses mesures de gestió,resulta clau per assegurar el compliment de bonapart de les directrius de la Directiva Marc, especialmentpel que fa a la qualitat química i ecològicadels nostres ecosistemes aquàtics. En qualsevol cas,i com es comentarà cap el final del capítol, la gestió icontrol de la demanda no constitueixen unes tasquesfàcils de portar a terme a Catalunya. Primer, perquè elprincipal usuari de l’aigua, que és l’agricultura de regadiu,difícilment podria assumir alguns instrumentscom preus més elevats, i segon, perquè en el consumdomèstic, certs factors estructurals com la millora delbenestar, canvis en els models de creixement urbanístici en els estils de vida, poden estar esperonantla demanda d’aigua i fer-ne complicat el control.Aquest capítol queda organitzat de manera una micadiferent que la resta de contribucions, ja que no trobemcap definició de demanda d’aigua a la DMA ino es pot començar per aclarir aquest concepte.Això no obstant, la directiva sí que diferencia entrepossibles categories com poden ser l’agrícola, la industriali la de les llars familiars. En qualsevol cas,pensem que convé dedicar la primera part del capítola tractar de la demanda d’aigua en termes genèricsi a aclarir alguns conceptes com ara els diferents tipusde demanda i el concepte de dotació. En segonlloc, i de manera ja molt més extensa, es presentarà78

4. La demanda d’aigua a Catalunyauna descripció i anàlisi senzilla de la demanda d’aiguaa Catalunya considerant les dues grans unitatsterritorials en què, per temes hídrics, queda dividitel Principat: les anomenades Conques Internes deCatalunya (CIC) i les també anomenades ConquesCatalanes de l’Ebre (CCE). En aquest apartat, intentaremestablir també algunes possibles tendènciesde futur en relació amb cada sector de la demanda iamb cada gran unitat territorial. En quart lloc, sotmetremles dades presentades a l’apartat anterior a unacerta avaluació crítica, principalment pel que fa a lesprojeccions de població emprades i a les dotacionsestablertes. Finalment, a les conclusions assenyalaremcom aquestes tendències s’haurien d’emmotllar ales directrius emanades de la Directiva Marc i quinespossibles dificultats poden sorgir en aquest procés.Val a dir que la nostra principal font d’informació hanestat els estudis elaborats per l’Agència Catalana del’Aigua (ACA) sobre la caracterització i prospectiva deles demandes d’aigua a Catalunya l’any 2002, que diferencienentre conques internes i conques de l’Ebre,disponibles a l’adreça electrònica www.gencat.net/aca/ca/planificacio. Aquest estudi té com objectiucentral servir de referent per a la futura planificacióhidrològica de Catalunya, tal i com es demana des dela directiva, dins del punt “Elaboració del Pla de Gestiódel Districte de la Conca Fluvial de Catalunya”.1. La demanda d’aigua:aspectes generalsLa demanda d’aigua per a diferents usos és un delsreptes ambientals més importants que té plantejatsla humanitat. L’any 1995, al món es van extreure uns3.905 km 3 d’aigua. S’espera que l’any 2025 aquestesextraccions arribin a 4.772 km 3 (un 22% més).Malgrat l’increment continu en les extraccions d’aigua,avui hi ha més de 1.000 milions de persones almón que no tenen accés a aigua potable, i gairebé lameitat de la població mundial no disposa de serveisde sanejament i depuració. Aquestes proporcions esprobable que augmentin en el futur si no és que esprodueix una inversió ingent de recursos econòmicsen sistemes de proveïment i de sanejament, sobretota les grans urbs en ràpida progressió demogràficadel Tercer Món (World Resources Institute, 2003).A nivell global, la proporció més important de lademanda d’aigua se situa en l’àmbit de l’agricultura.Aquest és també el cas de l’Estat espanyol i, comveurem, també de Catalunya, en conjunt, però node la Unió Europea. Aproximadament un 70% del’aigua utilitzada al món es dedica al regadiu, un20% a la indústria i un 10% al consum domèstic.A l’estat espanyol, les xifres són respectivament un68% per a l’agricultura, un 19% per la indústria i un13% per a les ciutats. En canvi, en el conjunt delspaïsos de la Unió Europea (abans de l’ampliació del2004), un 53% s’utilitzava per a la indústria, un 26%per a l’agricultura i un 19% per al sector domèstic.Les tendències futures a nivell global ens indiquencreixements força espectaculars en els sectors domèstici industrial (especialment als països subdesenvolupats)i creixements menors de l’aigua dedicadaal regadiu. Als països desenvolupats s’aventurainclús una certa disminució de la demanda en raóde majors eficiències en l’ús i també per altres aspectesno directament relacionats amb la gestió del’aigua, com la deslocalització industrial, així com, ala Unió Europea, per les pressions de les polítiquesde conservació com, per exemple, les emanades dela Directiva Marc.A Catalunya, la demanda d’aigua comprèn tresgrans sectors: l’agrícola (regadiu), l’industrial i eldomèstic. Aquest darrer inclou també els usos quees puguin donar al comerç i també usos públics,com ara la neteja de carrers i clavegueres i el rec dejardins. Altres classificacions inclouen també coma ús la ramaderia, així com l’anomenada “demandaecològica”, que és aquella quantitat mínima d’aiguaamb una qualitat determinada que ha de portar unriu perquè compleixi les funcions ambientals que lisón pròpies. En aquest sentit, l’Agència Catalanade l’Aigua no considera demanda d’aigua els cabalsecològics o ambientals, ja que formen part dels recursosque no es poden utilitzar.En el nostre estudi no detallarem la ramaderia (perbé que hi farem un esment ocasional) ni tampocentrarem a determinar la “demanda ecològica”,l’anàlisi de la qual constitueix una part fonamentalde la Directiva Marc. Seguint els criteris de l’AgènciaCatalana de l’Aigua, en aquest estudi diferenciarembàsicament entre la demanda agrària (demanda dereg més demanda ramadera) i la demanda urbana(demanda domèstica més demanda industrial).També es freqüent diferenciar entre demandesconsumptives i demandes no consumptives. Lesdemandes consumptives són totes aquelles en quèefectivament es gasta tota o part de l’aigua que esnecessita. En aquest grup l’ACA inclou les categoriessegüents:a) Demanda de reg (camps de cultiu i camps degolf),b) Demanda domèstica (llars, usos comercials iusos públics),79

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyac) Demanda industrial (usos industrials),d) Demanda ramadera (granges de bestiar).Per la seva part, les demandes no consumptivessón aquelles que no impliquen una despesa tangibled’aigua en quantitat (encara que en podenfer variar la qualitat). Entre els principals usos noconsumptius destacarien la producció d’energiahidroelèctrica, l’ús de l’aigua per als sistemes derefredament de centrals tèrmiques convencionalso nuclears, o les piscifactories.L’ACA utilitza diverses metodologies per estimar lademanda d’aigua dels diferents sectors. Així, la demandaagrària s’avalua tenint en compte les superfíciesconreades, el tipus de conreu i les tècniques dereg, així com el tipus de bestiar. La demanda urbanaes considera igual al consum actual (més les pèrduesdel sistema) sense tenir en compte dotacionspreestablertes. Aquesta definició difereix de les empradesen el passat on sí que es definien aquestesdotacions. Com que normalment aquestes dotacionspredefinides eren força més elevades que els consumsreals, els càlculs de la demanda tendien a lasobreestimació. Es considera que amb el mètodeactual s’obté una dada més propera a la realitat.Finalment, en l’anàlisi de la demanda d’aigua és moltcorrent parlar de “dotacions”, que correspondrien ales demandes unitàries per persona i dia en els usosurbans; per caps de bestiar i dia per a usos ramaders,i per hectàrees i any per a usos de regadiu. Valla pena aclarir que les dotacions s’identifiquen ambles quantitats d’aigua que entren en un sistema, comper exemple l’aigua que alimenta les xarxes d’abastamentd’un municipi o l’aigua que alimenta una xarxade regadiu. El consum real sempre és més petitque la dotació corresponent, resultat, entre altres,de les pèrdues en les xarxes de distribució un copl’aigua ha entrat en el sistema corresponent.A Catalunya, la demanda urbana es pot satisfer mitjançantrecursos locals o, cada cop més freqüentment,mitjançant xarxes regionals d’abastament. Laxarxa “Aigües Ter-Llobregat” (ATLL) és una xarxad’abastament regional que serveix a un 74% de lapoblació i a un 64% dels consums urbans de lesCIC. Les altres xarxes regionals importants són elConsorci d’Aigües de Tarragona (CAT), que serveixa la major part del municipis tarragonins de les CIC,i el Consorci d’Aigües de la Costa Brava, que serveixtambé a la major part dels municipis gironinsd’aquest àmbit. Durant els darrers anys, i arran sobretotde l’increment de la demanda i/o degradaciódels recursos locals (aqüífers, principalment), moltsmunicipis de les CIC han demanat connectar-se aaquestes grans xarxes regionals. ATLL i el Consorcide la Costa Brava es troben connectats mitjançantel transvasament del riu Ter. Ara bé, ATLL i el CAT noes poden connectar ja que és prohibit per llei que lesaigües que l’àrea de Tarragona rep de l’Ebre (l’anomenatminitransvasament) puguin arribar a l’àrea barcelonina.Pel que fa a la demanda agrícola, aquestaes satisfà en gran part mitjançant grans obres de regadiuque obtenen l’aigua d’embassaments, tot i queel reg amb aigües subterrànies també es importanten algunes àrees, com per exemple el Baix Camp ocerts enclavaments de les comarques gironines.2. Estructuració de lademanda per sectors iconques hidrogràfiques:situacions actuals i futuresEn aquest apartat presentarem la situació actual de lademanda d’aigua a Catalunya segons les dues gransdivisions hidrogràfiques comentades abans. Es a dir,les Conques Internes de Catalunya per un costat, iles Conques Catalanes de l’Ebre per un altre.2.1. La demanda d’aigua a les ConquesInternes de Catalunya (CIC)El conjunt format per les CIC es troba dividit en 28unitats hidrogràfiques formades a partir de la unióde conques o subconques fluvials corresponentsals principals rius presents en aquesta divisió. Ala taula 4.1 es presenten les unitats hidrogràfiquesprincipals juntament amb la seva superfície i la sevapoblació l’any 1999.En termes de superfície, les CIC ocupen una micamés de la meitat del territori de Catalunya (un 52%aproximadament). En canvi, en termes de població,les CIC aplegaven el 1999 el 92% de la població totalde Catalunya. Bona part d’aquesta població resideixen l’àmbit de la Regió Metropolitana de Barcelona,que comprèn total o parcialment les unitats i subunitatshidrogràfiques del Besòs i el Baix Llobregat, dela Tordera i del Foix. En aquest àmbit se situa aproximadamentel 75% de la població de Catalunya.La demanda total per a usos consumptius a les CICés de 1.186 hm 3 /any. Un 65% d’aquesta demandacorrespon a usos urbans i un 35% a usos agraris,és a dir, una situació inversa a la del conjunt deCatalunya i de l’Estat espanyol, on el principal usuaride l’aigua és l’agricultura de regadiu.80

4. La demanda d’aigua a CatalunyaUnitat Nom Subunitats Superfície (km 2 ) Població (1999)1 Muga-Fluvià2 Alt Ter3 Baix Ter4 Tordera5 Besòs6 Alt Llobregat7 Baix Llobregat8 Francolí, Gaià i Foix9 Baix Ebre i Montsià- Costa Brava Nord- Muga- Alt Fluvià- Baix Fluvià- Alt Ter I- Alt Ter II-Baix Ter I-Baix Ter II-Costa Brava Centre-Tordera-Costa Brava Sud i Alt Maresme- Besòs- Baix Maresme- Alt Llobregat I- Alt Llobregat II (Cardener)- Baix Llobregat I- Baix Llobregat II- Anoia- Garraf- Foix- Gaià- Francolí- Baix Camp- Baix Ebre- Montsià2.114 144.9591.817 135.6651.917 279.9401.078 211.4161.235 1.348.3253.431 197.0752.122 2.889.3902.612 472.495302 27.574Total 16.628 5.706.812Taula 4.1. Unitats Hidrogràfiques de les Conques Internes de Catalunya.Font: ACA (2002a)La distribució de la demanda d’aigua a les CICqueda reflectida a la taula 4.2. Es pot comprovarcom dues terceres parts de la demanda urbanacorresponen a l’àmbit domèstic i una tercera parta l’àmbit industrial, mentre que un 92,5% de la demandaagrícola és per a regadiu, i només un 7,5%es destina a la ramaderia.Tipus de demandaVolum mitjàanual (en hm 3 )Percentatgedel totalDomèstica 518,8 43,7Industrial 251,5 21,2URBANA 770,2 65Reg 386,5 32,6Ramaderia 29,7 2,5AGRICOLA 417,2 35Total 1.186,4 100Taula 4.2. Distribució de la demanda d’aigua a les CIC per sectors.Font: ACA (2002a)A la taula 4.3 es recull la distribució de les diferentscategories de la demanda d’aigua segons les diferentsunitats hidrogràfiques de les CIC. Es pot comprovarel gran pes de la Regió Metropolitana de Barcelonaen l’àmbit urbà (més de la meitat de la demandad’aquest darrer es concentra a les conques del Besòsi Llobregat), així com la important demanda d’aigua industrialal Baix Llobregat i a les conques del Foix, Gaiài Francolí, en aquest darrer cas per la presència dela indústria petroquímica de Tarragona. Pel que fa alregadiu, destaquen també les conques tarragonines,així com les gironines del Muga-Fluvià i del Baix Ter.En la demanda d’aigua per a reg, l’estudi de l’ACAinclou els camps de golf, amb 5,7 hm 3 /any de demandatotal actual (2% de la demanda de reg).De les 61.800 hectàrees de regadiu presents a lesCIC, unes 30.600 hectàrees es reparteixen entre10 grans regadius (des de les 200 hectàrees delsregadius de Bescanó, al Gironès, fins a les 13.400del Riudecanyes-Francolí, a les comarques tarragonines).Aquests grans regadius representen el 53%de la demanda d’aigua i el 49% de la superfícieen regadiu. En conjunt, els regadius del Foix-Gaià-81

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaUNITATPoblaciómitjana1999Demandadomèstica(hm 3 )Demandaindustrial(hm 3 )Demandaurbanatotal (hm 3 )Demandaramadera(hm 3 )Demandade reg(hm 3 )DEMANDATOTAL(hm 3 )Muga-Fluvià 185.655 21,4 7,6 29 4,6 76,8 110,4Alt Ter 138.484 11,3 11,8 23,1 6,9 1,0 31,0Baix Ter 323.764 27,9 16,0 43,9 4,3 87,7 135,9Tordera 298.710 28,6 22,5 51,1 0,6 18,3 69,9Besòs 1.302.136 109,3 37,1 146,4 1,9 18,7 167,0Alt Llobregat 199.254 19,1 8,3 27,4 6,2 5,4 39,0BaixLlobregatFoix, Gaià,FrancolíBaix Ebrei Montsià2.868.502 245,8 97,4 343,2 1,0 26,2 370,4631.367 51,6 47,9 99,6 4,0 113,0 216,636.855 3,7 2,8 6,5 0,3 39,5 46,3Total 5.984.727 518,8 251,5 770,2 29,7 386,5 1.186,4Taula 4.3. Distribució territorial de la demanda d’aigua a les CIC.Font: ACA (2002a)UNITATPoblaciómitjana1999DotaciódomèsticaDotacióindustrialDotacióurbanatotalDotacióramaderaHectàreesde regDotació dereg (m 3 /ha/any)Muga-Fluvià 185 655 316,4 111,9 428,3 3,2 11.973 6.377Alt Ter 138.484 223,6 234,0 457,6 12,8 634 1.408Baix Ter 323.764 236,4 135,1 371,6 3,3 13.546 6.377Tordera 298.710 262,1 206,2 468,3 5,0 3.585 4.959Besòs 1.302.136 230,0 78,0 308,0 5,1 3.683 4.856Alt Llobregat 199.254 262,2 114,3 376,5 5,0 1.137 4.508BaixLlobregatFoix, Gaià,FrancolíBaix Ebrei Montsià2.868.502 234,7 93,1 327,8 2,1 3.364 7.322631.367 224,1 208,0 432,1 1,5 20.923 5.36336.855 275,0 211,6 486,6 1,2 2.906 15.584Total 5.984.727 237,5 115,1 352,6 3,6 61.751 6.166Taula 4.4. Dotacions unitàries en hm 3 /any per àmbits de consum a les CIC.Font: ACA (2002a)Francolí, Muga i Baix Ter, representen el 70% de lademanda d’aigua en aquest àmbit.A la taula 4.4 pot observar-se com la dotació urbanamitjana és de 350 lpd (litres/persona/dia) i que ladomèstica queda lleugerament per sota dels 240lpd. En comparació amb els valors similars d’altrespaïsos desenvolupats, es pot concloure queaquests valors semblen relativament optimitzats isituen la demanda urbana a les CIC a mig camí82

4. La demanda d’aigua a Catalunyaentre valors típics nord-americans d’àmbits similars(700 lpd a Califòrnia o 500 lpd a Florida) i els valorstrobats a alguns països europeus com Alemanyao Finlàndia (200-250 lpd). A França la dotació domèsticamitjana en alta és de 210 lpd, lleugeramentinferior a la de les CIC, mentre que a Itàlia és moltsuperior (290 lpd de mitjana). La dotació de reg ésd’uns 6.200 m 3 /ha/any, amb què la demanda totalunitària per a tots els usos (el regadiu inclòs) arribafins els 544 lpd.Un aspecte interessant a comentar és com es desagregael consum domèstic. Per a municipis de mésde 10.000 habitants (que són els que presenten lesdades més fiables), la dotació per l’àmbit domèsticoscil·la entre 200 i 210 lpd. D’aquests, uns 140 lpdcorresponen al consum domèstic estricte; 10 lpdcorresponen al consum de comerços; uns 16 lpdals consums públics (neteja de carrers i clavegueres,reg de jardins, etc.), mentre que uns 46 lpd sónconsums no controlats i pèrdues. En altres paraules,la diferència entre dotació i consum real (és adir, els consums no controlats i pèrdues) es trobaal voltant d’un 22%. Malgrat la manca d’estudis alrespecte, l’eficiència de les xarxes de regadiu ésprobablement inferior a la de les xarxes urbanes,especialment allà on es rega per gravetat.A les CIC és important tenir presents també les anomenadesdemandes punta, sobretot en l’àmbit domèsticdurant els mesos d’estiu, ja que aquest territoricomprèn un conjunt de grans àrees turístiquescom la Costa Brava, la costa nord del Maresme, o elGarraf i la Costa Daurada. Durant l’estiu, la poblaciómàxima de les CIC s’estima en 8.354.000 habitants,un 46% més que la població resident habitual. Lademanda mensual punta d’aigua al juliol i l’agostés un 33% superior a la mitjana anual. Pel que fa alreg, la demanda punta també es dóna al juliol, mesque absorbeix un 35% del total de les demandesde reg. La coincidència de les puntes de demandad’aigua en els àmbits domèstic i de reg en el períodede l’any en què els recursos són més escassos(els mesos d’estiu) és un tret molt significatiu i molta tenir en compte en el planejament i gestió delsrecursos hídrics a Catalunya.En general, la qualitat de l’aigua subministradaa les CIC és adequada, En algunes xarxes, però,s’observen en les dades històriques valors relativamentalts d’alguns paràmetres relacionats ambla salinitat natural de les aigües (com ara la majorpart de recursos del Llobregat i dels aqüífersassociats a aquest riu). Els volums amb salinitatelevada representen en conjunt uns 168 hm 3 perany, mentre que els volums amb valors elevats denitrogen (presència de nitrats) representen uns 19hm 3 per any, i són especialment notables al BaixTer i a la Tordera). També cal tenir presents algunsepisodis puntuals de contaminació, com elque afectà el Consorci d’Aigües de Tarragona l’any2002 arran de l’arribada d’aigua de l’Ebre amb presènciade mercuri.2.2. La demanda d’aigua a les CIC:perspectives de futurL’estudi de l’ACA dedica una part important a l’anàlisiprospectiva. En altres paraules, es pregunta ireflexiona sobre quina evolució es pot esperar enel futur de la demanda d’aigua a Catalunya. Val adir que aquest tipus d’exercici de prospectiva ésmolt necessari per avaluar les necessitats hídriquesdel futur, però que també dependrà molt dequines hipòtesis d’evolució de la demanda s’estableixin.El passat més recent (darrers vint anys) ens indicaalgunes tendències que poden ser rellevantsde cara al futur. Les dotacions industrials, perexemple, estan experimentant una disminució desde ja fa alguns anys en raó de factors com la deslocalització,els esforços de diferents sectors peraugmentar l’eficiència en l’ús de l’aigua, els preusmés elevats del recurs, o les creixents regulacionsrelatives als abocaments al medi. Per la seva part,les dotacions domèstiques tendeixen a augmentarmolt lleugerament o a mantenir-se, especialment enels grans àmbits territorials de consum, com podenser Barcelona i la seva àrea metropolitana. Sovint,aquestes tendències s’atribueixen a certes polítiquesde gestió de la demanda com ara l’incrementde preus i impostos de l’aigua que actuen com adesincentivadors del consum. Així, l’augment deles càrregues impositives des del 1991 ha contribuït,segons l’estudi de l’ACA, a la disminució de lademanda, tot i que l’increment del nivell de vida dela ciutadania pot haver fet minvar progressivamentaquests efectes dissuasoris. En l’àmbit domèstic,però, altres factors poden haver ajudat a la disminucióde la demanda, per bé que les dades existentssón incompletes. Per exemple, la demanda a l’ÀreaMetropolitana de Barcelona pot haver baixat tambéper la disminució de la població en aquest àmbitdes de 1981.A la Regió Metropolitana de Barcelona, un delstrets més significatius dels darrers anys és que elsmunicipis que presenten els consums d’aigua mésalts són també aquells que es troben en una etapad’important expansió demogràfica. Versemblant-83

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyament, la població disminueix en aquells municipison el consum és baix (taula 4.5). Tot i que no espot establir una relació causal directa, aquesta tendènciaapuntaria cap un creixement dels consumsdomèstics per persona, principalment per la migracióde la població cap a municipis amb estructuresurbanístiques basades en l’habitatge de caràcterdispers, més consumidor d’aigua, que l’habitatgede caràcter concentrat. Aquests fets seran objected’una major atenció a l’apartat quart del presentcapítol.MunicipiSant Andreu deLlavaneresPoblació1991Població2003Consumaiguasectordomèsticen lpd(1999)4.183 8.450 444Matadepera 4.746 7.423 443Cabrils 2.996 5.703 417Sitges 16.801 22.625 414Cabrera de Mar 2.812 3.869 322Arenys de Munt 4.733 6.977 286Premià de Dalt 6.550 9.543 273Vallgorguina 755 1.597 251L’Ametlla delVallès3.362 6.757 250Barcelona 1.643.542 1.582.738 130Prat deLlobregatCornellàLlobregatSant AdriàBesòsL’Hospitalet deLlobregatSta. Coloma deGramenet64.329 63.312 11684.927 82.817 11433.361 32.845 112272.348 246.415 110123.175 116.012 109Taula 4.5. Creixement de la població i consums domèstics d’aigua enmunicipis seleccionats de la Regió Metropolitana de Barcelona.Font: Saurí (2003) i IDESCAT (població 2003)Per valorar quina pot ser la demanda futura d’aiguaa les CIC, l’estudi de l’ACA treballa amb el mètodede les dotacions unitàries. En altres paraules,s’assignen unes dotacions per persona (o en el casdel reg, per superfície agrícola) i es multipliquenaquestes dotacions per la població absoluta o perles hectàrees de regadiu projectades. En el càlculde les dotacions es poden introduir hipòtesis decomportament, com per exemple menors dotacionsen el cas del reg per l’aplicació de mesuresd’estalvi i millora de l’eficiència del reg, o menorsdotacions en el consum domèstic per l’augment depreus i taxes.A banda de les dotacions, l’altre element clau enel càlcul de la demanda futura són les xifres depoblació. En l’estudi de l’ACA del 2002 es dibuixendos escenaris de població per a l’any 2025. Elprimer escenari pren com a referència la xifra de7 milions d’habitants per al conjunt de Catalunya,prevista per l’Institut d’Estadística de Catalunya(IDESCAT) l’any 1996. La població resultant a lesCIC seria de 6.289.716 habitants, un increment del10% respecte la de 1999. L’ACA considera aquestescenari el més realista.El segon escenari, previst pel Pla Territorial Generalde Catalunya (PTGC) de 1995, proposa una poblacióde 7,5 milions d’habitants per al conjunt de Catalunyal’any 2025. La població resultant a les CIC seria de6.738.981 habitants, un increment del 18%.L’estudi de l’ACA inclou així mateix una estimació del’evolució de les dotacions urbanes segons dos escenaris.Un escenari tendencial, que considera queles dotacions del futur no seran gaire diferents a lesactuals i que, per tant, els hàbits de consum actualses mantindran en el futur, i un escenari d’estalviintens en què les dotacions baixaran, entre altresfactors, per la implantació de la Directiva Marc il’aplicació de mesures de gestió de la demanda. Pelque fa a les dotacions de reg, l’escenari tendencialconsidera que les dotacions actuals es mantindrana les superfícies de regadiu existents en l’actualitat,mentre que les noves superfícies de regadiu es preveuque funcionaran amb dotacions més optimitzadeso reduïdes. En canvi, en l’escenari d’estalviintens, es considera que s’optimitzen tots els usos,tant actuals com futurs.La taula 4.6 presenta els resultats d’aplicar els criterisanteriors a les demandes d’aigua projectadespel 2025 segons els escenaris tendencial i d’estalviintens pel que fa a les dotacions, i de 7 milions i 7,5milions pel que fa a la població de Catalunya.Si el 2025 s’arriba a una població de 7 milionsd’habitants es poden formular les conclusionssegüents:84

4. La demanda d’aigua a CatalunyaEscenariTendencialEstalvi IntensTotal Urbana Agrícola Total Urbana Agrícola7 M habitants 1.309 861 448 1.196,4 768,7 427,77,5 M habitants 1.370,3 911,7 458,6 1.234,9 807,2 427,7Taula 4.6. Escenaris de demanda d’aigua (en hm 3 ) a les Conques Internes de Catalunya. Any 2025.Font: ACA (2002a)• En un escenari tendencial es produiria un augmentde la demanda total de 123,2 hm 3 . D’aquestsdarrers, 80,8 hm 3 correspondrien a la demandaurbana (59,4 de demanda domèstica i 21,3 dedemanda industrial, amb un 11% i un 8% d’increment,respectivament). Com ja s’ha dit, lesdotacions urbanes es mantindrien sensiblementiguals a les actuals, mentre que la demanda dereg s’incrementaria en uns 40 hm 3 amb una reducciómoderada de la dotació mitjana.• En un escenari d’estalvi intens, a penes hi hauriavariacions respecte la situació actual, tant per areg com per a usos urbans, fins i tot amb unareducció molt lleugera pel que fa a aquests darrers.Aquesta disminució seria possible gràcies aaccions com l’estalvi produït per la millora del rendimentde xarxes, el control de dotacions excessives(aforaments, reg de jardins), la implantacióde dispositius d’estalvi en tots els usos, així coml’increment de preus. La demanda total augmentariaen 9,1 hm 3 i la demanda urbana disminuiriaen 1,5 hm 3 , és a dir, unes variacions escassamentapreciables respecte la demanda total. En canvi,la demanda de reg augmentaria en 11,5 hm 3 .Amb una població de 7,5 milions d’habitants, podemconsiderar el següent:• En un escenari tendencial, l’increment de la demandatotal d’aigua es situaria en 182,9 hm 3 .D’aquests, 141,5 correspondrien a demandaurbana (100,7 de demanda domèstica i 40,7 dedemanda industrial, amb un 19% i un 16% d’increment,respectivament). Les dotacions urbaneses mantindrien sensiblement iguals a les actualspel fet que els hàbits de la demanda no variariensubstancialment. A més, les tendències observadesen altres països, juntament amb l’aplicació dela Directiva Marc, podrien inclinar la situació capa l’escenari d’estalvi intens.• En un escenari d’estalvi intens es produiriaun augment de la demanda total de 47,5 hm 3 .D’aquests, 37 hm 3 serien per increment de la demandaurbana (+59,1 de la corresponent a l’àmbitdomèstic i -22,2 a l’industrial, variacions de +11%i de -9% respectivament). Assolir uns incrementstant petits de demanda domèstica amb mig milióde persones més requeriria imprescindiblementl’aplicació de mesures intensives de control dela demanda.En síntesi, les xifres obtingudes per l’estudi de l’ACAens parlen d’increments moderats o fins i tot pocapreciables de la demanda d’aigua a les CIC fins el2025, la qual cosa representa poder mantenir ambmés certesa la garantia dels recursos disponibles.Ara bé, com tota projecció, la validesa d’aquestesxifres dependrà molt de la fiabilitat de les hipòtesisreferents tant a dotacions com a població. Comveurem a l’apartat quart d’aquest treball, existeixencerts indicis que fan dubtar una mica de leshipòtesis de treball emprades en aquest estudi del’ACA, sobretot perquè noves projeccions de poblacióelaborades per l’IDESCAT (2004) donen xifresapreciablement més altes que les projeccions de1996 en què es basà l’estudi de l’ACA.2.3. La demanda d’aigua a les ConquesCatalanes de l’Ebre (CCE)Les anomenades Conques Catalanes de l’Ebre(CCE) formen part de la conca hidrogràfica del’Ebre. També inclouen la part de la conca de laGarona situada en territori català. L’ACA divideix lesCCE en tres unitats hidrològiques, que ocupen unasuperfície total de 15.735 Km 2 , el 48% de la totalde Catalunya. En canvi, la població de les CCE esnomés el 8,1% de la catalana, i es concentra majoritàriamenta les subunitats del Segre i, en menormesura, de l’Ebre (taula 4.7).La demanda total d’aigua per a tots els usos consumptiusde les CCE es de 1.936,5 hm 3 anuals. Un94% correspon a demanda de reg i només un 2,8%a consum domèstic, la qual cosa palesa la grandiferència que hi ha respecte les conques internesen la distribució per usos (taula 4.8). Així mateix,les demandes no consumptives són molt més importantsque a les conques internes i inclouen els85

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaUnitat Nom Subunitats Superfície en Km 2 Població (1999)1 Ebre Ebre 3.883 141.5332 Segre Segre 7.276 318.8273 Nogueres-GaronaNoguera PallaresaNoguera RibagorçanaGarona4.266 41.618Total 15.375 501.978Taula 4.7. Unitats Hidrogràfiques de les Conques Catalanes de l’Ebre.Font: ACA (2002b)Tipus de demandaVolum mitjàanual (en hm 3 )Percentatgesobre el totalDomèstica 54,2 2,8Industrial 31,9 1,6URBANA 86,2 4,4Reg 1.815,5 93,8Ramaderia 34,9 1,8AGRÍCOLA 1.850,4 95,6Total 1.936,5 100,0Taula 4.8. Distribució de la demanda d’aigua a les CCE per sectors.Font: ACA (2002b)cabals utilitzats per les hidroelèctriques dels afluentscatalans de l’Ebre i l’Ebre mateix, les piscifactories,i l’aigua destinada a refrigerar la centralnuclear d’Ascó.Pel que fa a la distribució territorial, a la taula 4.9es pot veure com entorn d’un 56% de la demandaes concentra a la zona del Segre; un 39% a l’Ebrei la resta a les Nogueres-Garona. La demanda urbanatambé s’ubica majoritàriament al Segre (52%de la total) pel gran pes demogràfic de la ciutat deLleida. Finalment, la demanda d’aigua de reg tambéresta encapçalada pel Segre, amb grans projectesde regadiu com ara el canal d’Urgell.En conjunt, les dotacions d’aigua són més elevadesa les CCE que a les conques internes. Així, la dotacióurbana mitjana es situa en 450 lpd i la domèsticaqueda lleugerament per sota dels 285 lpd. Ladotació de reg és d’uns 8.800 m 3 /ha /any, fet quefa pujar la demanda total unitària per a tots els usosfins els 10.143 lpd (vegeu la taula 4.10).La mitjana de les tres unitats pel que fa a les dotacionsurbanes en alta arriba fins a 451 lpd (284,2 lpden l’àmbit domèstic i 187,2 lpd en l’industrial). Enmunicipis de més de 2.000 habitants (que són elsque disposen de les dades més fiables), la demandadomèstica en alta (entrada als sistemes de distribuciódels municipis) arriba a 291 lpd i es desagregaen 183,2 lpd per a l’àmbit domèstic estricte (llarsprivades), 16’8 lpd per a usos comercials i públicsi 90,7 lpd per a consums no controlats i pèrdues.Aquests darrers representen, doncs, més del 30%de la dotació en alta, xifra superior a la que trobema les Conques Internes. En municipis inferiorsa 2.000 habitants, els consums no registrats i lespèrdues poden arribar fins el 40%.Pel que fa al reg agrícola, 190.600 de les 206.00hectàrees regades es reparteixen entre 15 gransconjunts, que van des de les 300 hectàrees delsregadius de l’embassament de Margalef fins les70.619 hectàrees dels regadius del canal d’Urgell.Aquests 15 conjunts representen el 96% de la demandad’aigua i el 93% de la superfície total de regadiude les CCE. Altrament, els regadius del Canald’Urgell, del canal Aragó-Catalunya i dels canalsdel delta de l’Ebre representen més del 75% de lademanda d’aigua per a reg total (1.372 hm 3 /any).En comparació amb els valors similars d’altres païsosdesenvolupats, es pot concloure que aquestsvalors s’acosten més als valors típics nord-americansd’àmbits similars (700 lpd a Califòrnia o 500 lpda Florida) que als valors trobats en alguns països europeuscom Alemanya o Finlàndia (200-250 lpd). Encomparació amb les Conques Internes, doncs, lesdotacions per a tots els usos són més elevades.En general, la qualitat de l’aigua subministrada ales CCE és adequada, per bé que, com ja s’ha ditabans, la presència d’importants focus de contaminacióal tram final de l’Ebre (com per exemple al’embassament de Flix) pot generar algunes situacionspuntuals de crisi, com la ja esmentada decontaminació per mercuri l’any 2002.86

4. La demanda d’aigua a CatalunyaUnitatPoblacióMitjanaDemandadomèsticaDemandaindustrialDemandaurbana totalDemandaramaderaDemandade regDemandatotalEbre 141.533 15,5 21,1 36,6 6,6 714,6 757,7Segre 318.827 34,5 10,3 44,7 24,9 1.011,1 1.080,8Partint de la constatació que les dotacions actualsestan relativament optimitzades, l’escenari tendencialconsisteix en l’aplicació de les dotacions actualsmunicipals a una població futura. Per a la demandaindustrial es planteja un augment proporcionalmentmenor, però, al de la demanda domèstica, tali com indiquen les previsions dels plans territorialsparcials. Per tant, l’escenari tendencial implica elmanteniment dels hàbits de consum actuals senseintensificar les mesures de gestió de la demanda.Com en el cas de les Conques Internes, l’ACA nocreu convenient augmentar les dotacions domèsti-Nogueres-Garona41.618 4,3 0,6 4,9 3,4 89,7 98,0Total 501.978 54,2 31,9 86,2 34,9 1.815,5 1.936,5Taula 4.9. Distribució territorial de la demanda d’aigua a les CCE.Font: ACA (2002b)UnitatPoblacióMitjanaDotaciódomèsticaDotacióindustrialDotacióurbana totalDotacióramaderaHa de regDotacióde regEbre 141.533 286,2 389,9 676,1 1,56 45.715 15.632Segre 318.827 289,5 86,1 375,6 2,90 144.395 7.002Nogueres-Garona41.618 241,9 33,5 275,4 5,73 15.954 5.624Total 501.978 284,2 167,2 451,4 2,60 206.064 8.810Taula 4.10. Dotacions unitàries en hm 3 /any per àmbits de consum a les CCE.Font: ACA (2002b)2.4. La demanda d’aigua a les CCE:perspectives de futurPer la gran importància que té, el futur de la demandad’aigua a les CCE passa forçosament pel futur delregadiu en aquests territoris. De fet, les previsionsfins el 2025 apunten cap un increment de la demandade reg, de fins un 26,6%, generat per un incrementde la superfície regada del 58,5%. En gran part,aquesta expansió del regadiu es troba vinculadaal canal Segarra-Garrigues, l’obra de regadiu mésimportant que s’està fent actualment a Catalunya.Aquest canal comportarà la transformació d’unes70.000 hectàrees de secà a les comarques delSegrià, Noguera, Segarra, Pla d’Urgell, Urgell i lesGarrigues, l’aigua per a regar les quals provindràde l’embassament de Rialb (al mig Segre) i de captacionsdirectes d’aigua del Segre entre Lleida i LaGranja de l’Escarp. El reg s’organitzarà en 15 sectorsque comprenen un total de 70 municipis. Un60% de la superfície es considera apta per a reglocalitzat; un 49% per a reg per aspersió, i un 37%pel de gravetat. Finalment, el cost d’aquesta obra sesitua en l’entorn dels 1.500 milions d’euros.Essent el reg el factor clau de la demanda d’aiguaa les CCE, la consideració dels dos escenaris depoblació perd rellevància. En qualsevol cas, en l’escenaride Catalunya amb una població de 7 milionsd’habitants el 2025, la població de les CCE passariaa sumar 709.731 habitants, amb un increment del41%, mentre que en l’escenari de 7,5 milions d’habitants,la població augmentaria fins els 760.426habitants, amb un increment del 51%. Val a dir que,segons l’estudi de l’ACA, cap dels dos escenariss’aproxima a les tendències actuals, que palesen uncreixement molt lent de la població. Tanmateix, i atall d’exemple significatiu, el Pla Parcial Territorial deles Terres de l’Ebre no ha revisat a la baixa les xifrespoblacionals i preveu un increment de població del17% el 2016, la qual cosa fa acceptable consideraraquestes previsions com a assumibles per a la planificaciódels recursos hídrics.87

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaEscenariTendencialEstalvi IntensTotal Urbana Agrícola Total Urbana Agrícola7 M habitants 2.445,6 2.428,57,5 M habitants 2.453,8 121,4 2.332,4 1.234,9 100,7 2.332,5Taula 4.11. Escenaris de demanda d’aigua (en hm 3 ) a les Conques Catalanes de l’Ebre. Any 2025.Font: ACA (2002b)ques i planteja que aquestes podrien fins i tot arribara baixar com a conseqüència de l’aplicació dela Directiva Marc. Igual com en el cas de les CCE,l’escenari d’estalvi intens consisteix en plantejar unareducció de les dotacions, tant domèstiques comindustrials, en la situació futura, com a conseqüènciade la implantació de la Directiva Marc de l’Aigua il’aplicació d’estratègies de gestió de la demanda.Ateses les molt escasses diferències entre els dosescenaris de població, només es comentaran elsresultats amb un escenari de població de 7,5 milionsd’habitants. Les principals conclusions que espoden extreure de la taula 4.11 són les següents:• L’escenari tendencial comportaria un incrementtotal de la demanda d’aigua de 517,2 hm 3 .D’aquests, 35,2 corresponen a la demanda urbana(27,5 de demanda domèstica i 7,7 de demandaindustrial, un 5,3% i un 1,5% d’increment, respectivament).La demanda de reg, en canvi, s’incrementariaen 482 hm 3 (26,6%) amb una reducciómoderada de la dotació mitjana, malgrat l’augmentde superfície en regadiu (aplicació de mètodes dereg més eficients, com, per exemple, els previstosen el futur canal Segarra-Garrigues).• L’escenari d’estalvi intens comportaria un incrementde la demanda total d’aigua de 496,6hm 3 . D’aquests 14,5 corresponen a la demandadomestica i 0,4 a la demanda industrial (2,9% i1,0% d’increment respectivament). Es tracta d’unescenari possible amb importants actuacions degestió de la demanda domèstic, però la demandade reg augmentaria de la mateixa manera que enel cas anterior.3. La demanda d’aiguaa Catalunya: Valoració iinterrogants de futurEn aquest apartat ens proposem realitzar una valoracióde la demanda d’aigua a Catalunya segonsl’estudi de l’ACA que hem anat seguint, introduint-hi,però, alguns elements de crítica, especialment pelque fa a les hipòtesis de població i de dotacions quees plantegen respecte els escenaris de futur.En primer lloc, la taula 4.12 presenta per al conjuntde Catalunya les principals dades de demandacorresponents al que l’estudi de l’ACA considera lasituació actual:Tipus de demandaVolum mitjàanual (en hm 3 )Percentatgesobre el totalDomèstica 573,0 18,5Industrial 283,4 9,0URBANA 856,4 27,5Reg 2.202,0 70,5Ramaderia 64,6 2,0AGRÍCOLA 2.266,6 72,5Total 3.123,0 100,0Taula 4.12. Distribució de la demanda d’aigua a Catalunya persectors.Font: Elaboració pròpia a partir d’ACA (2002a i 2002b)Per la seva part, l’escenari corresponent a una poblacióde 7’5 milions d’habitants el 2025, dóna lesxifres que trobem a la taula 4.13.La comparació entre la situació actual i les projeccionsde demanda amb una població de 7,5 milionsd’habitants fetes en l’estudi de l’ACA ens dóna augmentsrelativament modestos en l’àmbit urbà (uns100 hm 3 i escaig en l’escenari tendencial, i poc mésde 13 hm 3 en el d’estalvi intens) i, en canvi, augmentsforça importants en l’àmbit agrícola, sobretotpel creixement de les superfícies de regadiu, querequeriran entre 500 i 600 hm 3 més d’aigua d’aquíal 2025, segons utilitzem l’escenari d’estalvi intenso l’escenari potencial. Dit en altres paraules, les polítiquesd’estalvi i d’altres instruments de gestió de88

4. La demanda d’aigua a CatalunyaEscenariTendencialEstalvi IntensTotal Urbana Agrícola Total Urbana Agrícola7,5 M habitants3.773,4(100%)982,4(26%)2.791(74%)3.667,9(100%)869,4(23,7%)2.750,2(76,3%)Taula 4.13. Escenaris de demanda d’aigua (en hm 3 ) a Catalunya. Any 2025.Font: Elaboració pròpia a partir d’ACA (2002a i 2002b)la demanda s’aplicaran molt especialment a l’àmbiturbà, i molt menys a l’àmbit agrícola, de manera quel’any 2025, el 76,3% de l’aigua utilitzada a Catalunyaho serà amb finalitats agrícoles (actualment aquestpercentatge és del 70,5%). Una primera conclusióque podem establir, doncs, és que l’àmbit urbà il’àmbit agrícola són tractats amb una certa inequitatpel que fa al repartiment dels esforços requerits enla gestió de la demanda.Una segona conclusió és que les polítiques de controlde la demanda s’aplicaran allí on els recursossón més escassos i incerts (cas de les ConquesInternes de Catalunya), mentre que, per l’extraordinaripes del regadiu en la demanda de les ConquesCatalanes de l’Ebre, les polítiques de control tot justes notaran allí on els recursos són més abundants.Una possible interpretació d’aquesta iniciativa seriaintentar evitar que les conques internes haguessinde dependre dels recursos d’altres conques, comles mateixes Conques Catalanes de l’Ebre.Que els objectius de contenció de la demanda a lesconques internes (implícits en l’escenari tendenciali explícits en l’escenari d’estalvi intens) es compleixindependrà, com ja s’ha dit, de la validesa deles hipòtesis sobre població i sobre dotacions. Enambdós casos es poden plantejar certs interrogantsrespecte les xifres avançades en l’estudi de l’ACA.Pel que fa a les projeccions demogràfiques, l’estudide l’ACA creu més factible l’escenari dels 7 milionsd’habitants el 2025 (“escenari IDESCAT” de 1996)que l’escenari dels 7,5 milions d’habitants (“escenariPTGC” de 1995), però agafa aquest darrer en ser elmés desfavorable. Doncs bé, l’any 2004, l’IDESCATproposà nous escenaris de població a Catalunyasegons quatre grans supòsits: “Baix”, “Mitjà Baix”,“Mitjà Alt” i “Alt”, prenent com a base les xifres depoblació del 2002. En aquesta nova projecció, lesxifres de 7 i 7,5 milions d’habitants el 2025 s’ultrapassavenen tots els escenaris llevat del “Baix”(IDESCAT, 2004). En opinió d’alguns experts (J. A.Módenes, com. pers.) i del mateix IDESCAT, l’escenarique es considera més probable és l’escenari“Mitjà-Alt”, que dóna una xifra de 8,2 milions d’habitantsel 2025; en altres paraules, unes 700.000persones més que en l’escenari més alt inclòs enl’estudi de l’ACA. Aquest creixement superior alprevist es deu sens dubte a la forta immigració estrangeraque està experimentant Catalunya en elsdarrers anys, i ha de fer augmentar forçosament lademanda d’aigua. Un càlcul ràpid basant-nos enuna dotació de 200 lpd ens donaria uns 50 hm 3 /any addicionals d’aigua que caldria satisfer. Si, comsembla, el repartiment de la població entre les conquesinternes i les conques de l’Ebre seguirà estantenormement esbiaixat cap a les primeres, un 90%d’aquests 50 hm 3 addicionals s’haurien de satisfer ales conques internes. Si la població arribés fins els8,9 milions d’habitants que preveu l’escenari “Alt”de les projeccions actuals de l’IDESCAT, aleshoresels recursos addicionals passarien de 100 hm 3 /any.En un escenari d’estalvi intens aquestes quantitatssegurament es podrien reduir; però nogensmenysla demanda urbana experimentaria un augment,especialment a les conques internes.Un segon problema pot aparèixer pel que fa a lesdotacions. És evident que la demanda domèsticad’aigua, la més important a les conques internes,depèn de molts factors. Alguns, com els preus i elsimpostos o les campanyes de conscienciació, espoden utilitzar per reduir els consums. Altres però,poden actuar en sentit contrari i són més difícils decontrolar. Per exemple, la renda familiar, el tipus imida d’habitatge, l’estructura demogràfica de lesllars i els estils de vida poden estimular la demandai fer menys realistes les projeccions d’estalvi. Enaquest sentit, sembla que una dotació de 200 lpd ésprou adequada en els entorns urbans densos de lesConques Internes de Catalunya, però no tant per al’urbanisme de vivenda unifamiliar que està creixentfora de l’aglomeració barcelonina. En estudis previs,hem pogut constatar com la variable amb una correlaciópositiva més elevada amb el consum d’aiguaera el tipus d’habitatge (Rivera, Capellades i Saurí,2001). En la mesura que l’habitatge unifamiliar mostrauna clara expansió a les conques internes, caldriaesperar una demanda més elevada d’aigua, ja quesovint aquests habitatges s’acompanyen de jardins, iocasionalment de piscines. Cal tenir en compte que89

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyala despesa hídrica d’un jardí, sobretot si està plantatamb espècies no adaptades al clima mediterrani ique requereixen aportacions extres d’aigua en formade reg, pot arribar a suposar una tercera part de ladespesa d’aigua total de la llar al llarg de l’any, i un50% a l’estiu (Domene i Saurí, 2003).Per tant, una dotació uniforme de 200 litres perhabitant i dia no ens sembla realista ara per araper al global de les conques internes, i més teninten compte que, com hem vist a la taula 4.5, elsmunicipis que han crescut són aquells on tambés’observen alts consums d’aigua, amb dotacionsque, en molts casos, poden ultrapassar els 300 i400 lpd. Tot i no poder disposar de dades fiablesal respecte, hi ha prou indicis com per suposarque una proporció en augment dels habitants deles conques internes pot estar consumint (consumdomèstic estricte) per sobre dels 140 lpd, la qualcosa simplement indica que farà falta més aigua enel futur que la prevista en l’estudi de l’ACA.4. ConclusionsEn aquest capítol ens hem ocupat de la demandad’aigua a Catalunya, un factor clau en la gestiód’aquest recurs al nostre país que, de segur,es veurà influït per l’aplicació de la Directiva Marcde l’Aigua de la Unió Europea. Des d’un punt devista hidrogràfic, Catalunya resta dividida en dosgrans conjunts fluvials: les anomenades ConquesInternes i les anomenades Conques Catalanes del’Ebre. Tot i abastar aproximadament cadascuna lameitat del territori català, ambdues conques presentendiferències molt significatives pel que fa alsrecursos i les demandes. Així, les conques internesconcentren la major part de les demandes urbanes(domèstiques i industrials), mentre que les Conquesde l’Ebre concentren les demandes agrícoles. Globalment,una mica més del 72% de la demandad’aigua a Catalunya correspon a l’agricultura, tot ique a les conques internes aquest percentatge esredueix fins el 35%.En aquest capítol s’ha treballat essencialment ambun informe de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA),que proporciona xifres actuals de demanda per sectorsi conques, i estableix també escenaris de futurplantejats per a l’any 2025 en funció de dues projeccionsde població (7 i 7,5 milions d’habitants) elaboradesa mitjans de la dècada de 1990. Els escenarisprevistos corresponen respectivament a una situaciótendencial (on s’assumeix que no hi haurà canvissubstancials en la demanda i els augments d’aquestadarrera es produiran únicament per l’augment poblacional)i a una situació d’estalvi intens (on s’assumeixuna reducció de la demanda per càpita en raó del’aplicació de polítiques d’estalvi). Per a l’any 2025,els increments previstos de la demanda són relativamentmoderats (sobretot si es comparen amb lesxifres d’estudis anteriors com ara el Pla Hidrològic deles Conques Internes de Catalunya revisat el 1995)amb la notable excepció del regadiu, l’expansió delqual pot fer augmentar al demanda global d’aigua aCatalunya entre un 15 i un 20% d’aquí a l’any 2025.No és aquest un escenari que s’inscrigui gaire bé enla Directiva Marc, i més si tenim en compte el principide recuperació de costos. De fet, molts pagesos potencialmentbeneficiats pel canal Segarra-Garriguesja han mostrat la seva disconformitat (i incapacitat)d’assumir els costos de l’aigua de reg, molt superiors,per exemple als del Canal d’Urgell, on només espaguen 2 de les antigues pessetes per metre cúbicd’aigua (Muñiz, 2005).Cap al final del treball també hem posat de manifestalguns dubtes en relació amb els escenaris dedemanda plantejats per l’estudi de l’ACA. En primerlloc ens hem referit a les projeccions de poblacióutilitzades, que contemplen un màxim de 7’5 milionsd’habitants a Catalunya l’any 2025. Es evident queaquestes projeccions foren calculades abans del’allau immigratori que ha conegut Catalunya en elsprimers anys del s. XXI i que, al contrari del que esdiu en l’estudi de l’ACA, les projeccions de mitjansde la dècada de 1990 no només no estan sobredimensionadessinó que actualment són insuficients.En altres paraules, els recursos d’aigua addicionalsseran més elevats que els previstos per l’estudi del’ACA (entre 50 i 100 hm 3 anuals de més segons elsnostres càlculs). En segon lloc, hem qüestionat lesdotacions emprades en l’estudi repetidament mencionat,ja que al nostre parer estan pensades per aentorns urbans d’alta densitat i, per tant, no tenenen compte la creixent realitat urbanística i sociodemogràfica,especialment a les Conques Internes deCatalunya, on proliferen vivendes de tipus unifamiliaramb consums molt més elevats que els 140 lpdfixats pel treball de l’ACA. En aquest sentit i igualcom en el cas de les projeccions demogràfiques,pensem que els consums tendiran a augmentarmés del calculat per l’ACA, i que les polítiques decontenció de la demanda hauran d’afrontar reptesmolt importants i difícils de resoldre, com l’augmentde les rendes familiars i canvis en els estils de vida(com per exemple, voler disposar de jardí i piscina)de clara influència en el consum del recurs.En síntesi, doncs, la demanda d’aigua a Catalunyaseguirà augmentant en el futur, tant per les pers-90

4. La demanda d’aigua a Catalunyapectives de creixement de les superfícies de regadiua les Conques Catalanes de l’Ebre, com perl’increment de la població i (almenys parcialment)de les dotacions unitàries a les conques internes.La gestió d’aquesta demanda sense recórrer a unincrement paral·lel de la oferta via, per exemple,transvasaments, és una qüestió cabdal per a lasostenibilitat de Catalunya i caldrà veure si –i com–l’aplicació de la Directiva Marc de l’Aigua contribueixa fer-hi front d’una manera socialment i territorialjusta i democràtica.consumption trends in the Metropolitan Region ofBarcelona”. Pòster presentat al American WaterWorks Association. Annual Meeting, Dundee, Escòcia,6-8 d’agost.SAURÍ, D. (2003). “Lights and Shadows of UrbanWater Demand Management. The case of the MetropolitanRegion of Barcelona”, European PlanningStudies, 11 (3), p. 233-247.5. ReferènciesAgència Catalana de l’Aigua (2002a). Estudi de Caracteritzaciói Prospectiva de les Demandes d’Aiguaa les Conques Internes de Catalunya i a les ConquesCatalanes de l’Ebre. Conques Internes deCatalunya. Document de Síntesi. Barcelona: Generalitatde Catalunya, Departament de Medi Ambient,ACA. Agència Catalana de l’Aigua (2002b). Estudi de Caracteritzaciói Prospectiva de les Demandes d’Aiguaa les Conques Internes de Catalunya i a les ConquesCatalanes de l’Ebre. Conques Catalanes del’Ebre. Document de Síntesi. Barcelona: Generalitatde Catalunya, Departament de Medi Ambient, ACA.DOMENE, E, i SAURÍ, D. (2003). “Modelos urbanosy consumo de agua. El riego de jardines privadosen la Región Metropolitana de Barcelona”. InvestigacionesGeográficas, 32, p. 5-18.IDESCAT (2004). Projeccions de Població deCatalunya (base 2002). Principals resultats en elshoritzons 2006, 2015 i 2030. Barcelona: Institut d’Estadísticade Catalunya MÓDENES, J.A. (2005). Comunicació personal, 7de Febrer. (Investigador del Centre d’Estudis Demogràfics,Universitat Autònoma de Barcelona).MUÑIZ SAN MARTÍN, S. (2005). El Canal Segarra-Garrigues y la (de)construcción de los problemasdel agua. Bellaterra: Universitat Autònoma deBarcelona, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals.(Treball de Recerca per a l’obtenció del DESE,Programa de Doctorat en Ciències Ambientals).RIVERA, M., CAPELLADES, M. i SAURÍ, D. (2001).”Patterns of urban growth and residential water91

5. La Directiva Marc de l’Aigua, el principi de la recuperació integral de costos i la política de preusCapítol 5La Directiva Marc de l’Aigua,el principi de la recuperacióintegral de costos i la política de preusVicent AlcántaraDepartament d’Economia Aplicada, i Institut de Ciènciai Tecnologia Ambiental (UAB)Jordi Roca JusmetDepartament de Teoria Econòmica (UB)Vicent AlcántaraDoctor en Ciències Econòmiques i professortitular d’Economia Aplicada a la UniversitatAutònoma de Barcelona (UAB). És membrede l’ICTA de la UAB. Coeditor, amb F. Aguilera,del llibre De la economía ambiental ala economía ecológica. Va dissenyar el projectede Comptes Ambientals de Catalunyaper a l’IDESCAT. Ha publicat articles sobreeconomia energètica i impactes ambientalsde l’activitat econòmica en revistes internacionalsi en llibres col·lectius. Participa enprojectes d’investigació nacionals i europeussobre temes relacionats amb l’economiaambiental i les polítiques públiques.Jordi Roca JusmetSíntesi ......................................................................................................................... 94Introducció: aspectes econòmicsde la Directiva Marc de l’Aigua (DMA) .............................. 941. El principi de la recuperacióde costos segons la DMA ........................................................ 952. Els components dels costossegons la Comissió Europea ............................................... 953. La distribució de costos entreels diferents sectors ........................................................................... 984. El principi “qui contamina paga”i el cànon de l’aigua per a usosno domèstics a Catalunya ....................................................... 995. Principis tarifaris i incentius a l’estalvi:el cas de l’aigua domèstica a Catalunya ......... 1006. Conclusions ............................................................................................. 1047. Referències ............................................................................................... 104Catedràtic de Fonaments de l’Anàlisi Econòmicadel Dept. de Teoria Econòmica de laUniversitat de Barcelona i professor d’Economiadels Recursos Naturals, especialitzaten economia dels recursos naturals iambientals. Ha fet diversos treballs sobreenergia, creixement econòmic i pressionsambientals, fiscalitat ambiental i polítiquesde gestió de l’aigua. Entre les seves publicacionsdestaquen Economía ecológica ypolítica ambiental (amb Joan Martínez Alier)i Experiències autonòmiques de fiscalitatambiental i propostes per a Catalunya (ambIgnasi Puig i Enric Tello), i articles en revistesnacionals i estrangeres.93

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaSíntesiEn aquest capítol s’analitzen els principals aspecteseconòmics de la DMA i, en particular, el principi dela recuperació de costos. Es destaca la importànciad’aquests principi tot i les dificultats teòriquesi metodològiques per calcular alguns componentsdel cost total. El cànon de l’aigua industrial catalài els preus de l’aigua domèstica són analitzats enrelació amb els criteris clau que, segons la DMA,ha de tenir la política tarifària: respondre al principi“qui contamina, paga” i fomentar un ús eficient delrecurs.Un dels conceptes de la DMA que més interès hadespertat és el conegut com a principi de la recuperacióíntegra de costos (full cost recovery). Malgrataixò, aquest és un concepte gens fàcil de concretar.L’objecte d’aquest article és, precisament, fer-ne elplantejament d’una definició adient, així com posarde manifest la seva estructura i contingut, tot i teninten compte aquells aspectes oberts que la mateixaDMA no precisa.D’altra banda, el criteri de recuperació íntegra decostos és important perquè exigeix una anàlisi econòmicadels usos de l’aigua i considera els costosambientals com un element fonamental dels costoslligats als usos de l’aigua. En aquest sentit, és unrevulsiu front a les tradicionals polítiques d’oferta enquè les grans infraestructures tendeixen a justificarseen base a un suposat interès general sense capanàlisi de racionalitat econòmica i considerant quel’aigua no utilitzada per a usos humans és una aiguadesaprofitada.El treball aborda també els principis tarifarisi incentius a l’estalvi, orientadors d’una políticade eficiència en l’ús del recurs, en el cas deCatalunya. En concret, es fan algunes reflexionssobre aquest objectiu en el cas dels usos domèstics,en els quals el preu que les famílies paguendepèn de les tarifes establertes per les companyiessubministradores i del cànon de l’aigua pera usos domèstics.Introducció: aspecteseconòmics de la DirectivaMarc de l’Aigua (DMA)L’aspecte econòmic de la Directiva Marc de l’Aigua(DMA) que probablement ha despertat més interèsés el que s´ha conegut com a principi de la recuperacióíntegra dels costos o del cost total (full costrecovery). L’anàlisi de la importància d’aquest conceptei també de les dificultats per la seva concrecióés l’objecte d’aquest capítol tot i que cal assenyalarque la directiva conté altres aspectes d’anàlisi econòmica(Maestu, 2002, i WATECO, 2002).Entre aquests altres aspectes destaquem que laDMA assenyala que en l’elaboració dels plans integratsde cada demarcació hidrogràfica cal avaluarels usos econòmics de l’aigua i les possibles tendènciesfutures, estudiar la combinació de mesures més“cost-eficients” per assolir els objectius de qualitatecològica proposats i, fins i tot, valorar quins objectiusecològics no poden assolir-se o han d’aplaçarsepel fet de comportar “costos desproporcionats”.Aquest aspectes no seran tractats en aquest articleencara que volem fer tres comentaris.El primer és que per a l’anàlisi adequada de les pressionssobre la quantitat d’aigua utilitzada i sobre laqualitat de les aigües cal desenvolupar sistemesestadístics de comptabilitat econòmico-ambiental.Una visió global de les relacions entre l’economia iels ecosistemes, que contempla com un tot tant lesoperacions convencionals de l’activitat econòmicacom les relacions d’aquesta amb el medi ambient,és el disseny comptable conegut com a SistemaNAMEA, acrònim de National accounting matrix includingenvironmental accounts (Haan i Keuning,1996; European Commission, 2002). El sistemaNAMEA manté la matriu de comptabilitat socialque amplia per recollir en unitats físiques la basematerial de les transaccions monetàries. Aquestselements en unitats físiques –o alguns d’ells– podenser susceptibles de valoració monetària, però al ferhos’hauran de fer explícits els criteris amb què esfa, no donant per bona a priori la combinació detransaccions valorades al mercat i d’altres que hosón a partir de mètodes diferents.El segon comentari és que el criteri de minimitzarels costos de les mesures no pot ser, tot i la sevaimportància i d’acord amb la pròpia orientació dela directiva, el criteri únic de selecció de mesures sivolem considerar també aspectes d’impacte sociali si volem donar lloc a la participació social en lesdecisions; a més, la valoració de determinats componentsdels costos planteja problemes similars alsque després assenyalarem.Per últim, la sensata precisió segons la qual elspropis objectius de millora de qualitat ecològicano poden fixar-se amb completa independència dequins són els costos d’assolir-los, ja que aquestspodrien ser desproporcionats, no es planteja en94

5. La Directiva Marc de l’Aigua, el principi de la recuperació integral de costos i la política de preusel llenguatge de l’anomenat “anàlisi cost-benefici”:una cosa és que els objectius de política ambiental(els “guanys” ambientals) calgui compararlosd’alguna forma amb els costos que comportaassolir-los, i una altra cosa és que per fer aquestacomparació acudim a valorar-ho tot en una mateixaunitat monetària (el valor present o actualitzat delscostos i dels beneficis) com proposa la perspectivade l’anàlisi cost-benefici (Martínez Alier i RocaJusmet, 2001). La DMA no ho planteja en aqueststermes i, per tant, també permet altres perspectivescom les que es coneixen amb el terme d’anàlisimulticriteri.1. El principi de la recuperacióde costos segons la DMAAquest principi es recull –a més de a la introduccióde la DMA i als seus annexos– a l’article 9, tot i qued’una forma suau, ja que no es parla taxativamentd’aplicar el principi sinó de “tenir en compte el principide la recuperació dels costos relacionats ambl’aigua”. Es dóna un termini fins l’any 2010 per garantirl’aplicació del principi i, a més, es contemplala possibilitat de modular el principi i d’establir excepcionssempre que es justifiqui adequadament.La DMA no utilitza explícitament el terme recuperaciódel cost total o íntegra, però sí assenyalaclarament que, quan parla del concepte cost, nos’està referint únicament als costos en el sentit econòmicconvencional sinó que considera “inclososels costos ambientals i els relatius als recursos”. Elsegüent esquema (figura 5.1), el contingut del qualexplicitarem més endavant, resumeix la identificacióde costos de la directiva.Components del cost total de l’aiguaExternalitats ambientalsCost de l’escassetatCostos de capitalCostos d’operaciói mantenimentAltres costos directesCostosambientalsCost dels recursCostosfinancersFigura 5.1. Components del cost total de l’aigua.Elaboració pròpia a partir de la DMA i WATECO (2002).CosttotalLa importància política de l’article 9 de la DMA had’entendre’s en el context en el qual en molts païsosha predominat una política basada, primer, en lasubvenció massiva d’obres hidràuliques sense queels usuaris paguessin en alguns casos (especialmenta l’agricultura) ni tan sols la major part delscostos monetaris i, segon, en l’oblit dels efectesambientals del creixent ús de recursos hídrics. LaDMA estableix que ha de donar-se “una contribucióadequada dels diversos usos de l’aigua, desglossats,si més no, en indústria, llars i agricultura, ala recuperació dels costos dels serveis relacionatsamb l’aigua... i tenint en compte el principi qui contamina,paga. És a dir, tot i els terminis i les possiblesexcepcions, la DMA planteja com a idea guiaque tots els tipus de demandes haurien de pagard’acord amb els costos que provoquen que, comhem vist, són superiors als costos econòmics entesosen el sentit tradicional.La DMA té una importància clau per orientar la políticade tarifació de l’aigua però no obliga directamenta establir cap mesura fiscal que asseguri larecuperació de costos, la qual cosa hagués obligata la unanimitat de tots els Estats Membres (VázquezCobos, 2004) ja que, com és conegut, totadisposició fiscal de la UE requereix la unanimitat detots ells. Aquesta és una limitació clau als avançosen fiscalitat ambiental, que per exemple ha impeditque avanci la proposta d’impost harmonitzat sobrel’energia-CO 2, limitació que es manté en el projectede constitució europea. A més, sens dubte, l’exigènciade figures tributàries que asseguressin larecuperació de costos hagués exigit que es fixésde forma clara una qüestió tan complexa com la decalcular els costos ambientals i del recurs.2. Els components dels costossegons la Comissió EuropeaA la DMA no hi ha cap definició dels diferents componentsdels costos dels serveis de l’aigua. On sípodem trobar algunes definicions i explicacions ésen la comunicació de la Comissió sobre política detarifes i ús sostenible dels recursos de 16 de julioldel 2000 (COM, 2000). El document de WATE-CO (2002) també es planteja com una guia sobreaquests i la forma de quantificar-los. Les definicionsque segueixen procedeixen de la comunicació de laComissió Europea que s’acaba d’esmentar.Els tres components dels costos que es considerensón els “costos financers”, els “costos ambientals” iels “costos del recurs”. El terme costos financers no95

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyaes refereix òbviament només als costos derivats delspréstecs del sistema financer, sinó que s’utilitza coma sinònim dels costos econòmics convencionals.Els costos anuals de proveir els serveis inclouenels costos de depreciació del capital (una categoriacomplexa per la qual poden utilitzar-se diferentsmètodes de càlcul), els costos del finançament, elscostos de manteniment i operació, els costos administratiusi altres costos directes. Des del puntde vista teòric, és clar que l’avaluació dels costosde proveir els serveis de l’aigua ha de ser independentde qui assumeix els costos i per suposat s’hand’incloure totes les subvencions que procedeixende la UE i de qualsevol altra administració. D’altrabanda, sembla que els costos del finançament s’hande considerar no només quan hi ha endeutament(interessos efectivament pagats) sinó també quanhi ha autofinançament en concepte de cost d’oportunitatdel capital invertit.Pel que es refereix als costos ambientals, la ComissióEuropea diu que “representen els costos deldany que els usos de l’aigua suposen per al mediambient, els ecosistemes i els usuaris del medi ambient(per exemple, reducció de la qualitat ecològicadels ecosistemes aquàtics i deteriorament dels sòlsproductius)” o sigui que també inclouen “externalitatseconòmiques” (que alguns autors com araHenriques i West [2000] consideren com a categoriaseparada de costos). En aquest darrer sentit,a WATECO (2002, Annex IV.I.14) es consideren dostipus de costos econòmics. D’una banda, els que esconsideren indirectes, que són aquells que resultendel canvi d’estatus de l’aigua. I d’altra els costosinduïts, que resulten d’un segon ordre d’efectes talscom la pèrdua d’ocupació als sectors de serveis ales àrees rurals derivada dels impactes de caire socialdeguts a la degradació dels recursos hídrics.Tal com assenyala Heinz (2005), els costos efectuatsper prevenir i reduir els danys ambientals devegades han estat considerats dins la categoria decostos ambientals, però això comporta el risc d’unadoble comptabilitat ja que aquests costos són enrealitat costos “financers” (per exemple, els costosd’una depuradora) encara que certament es produeixencom a conseqüència d’uns impactes ambientals–o millor per evitar-los o reduir-los. La situaciótípica és que una política ambiental més exigentaugmenta els costos financers efectius i redueix elsdanys ambientals. Aquests costos financers sóninterns als usuaris de l’aigua si són assumits peraquests o externs a ells si recauen sobre el conjuntdels ciutadans, però en qualsevol cas no formenpart dels danys ambientals i podríem dir que hanestat “internalitzats” per la societat.La valoració dels danys ambientals –no corregits ointernalitzats– és sovint molt problemàtica i qüestionable.En alguns casos, com quan l’afectació éssobre activitats productives, no planteja greus problemesteòrics (encara que sovint sí d’informació).Per exemple, les pèrdues de produccions agràriescausades per la contaminació de les aigües o finsi tot per les activitats turístiques poden en principiestimar-se a partir dels ingressos monetaris perduts.En altres, com les pèrdues “recreatives” perusuaris dels recursos –com per exemple banyistes,pescadors o excursionistes– les dificultats sónmolt més grans tot i que els economistes han ideattècniques com ara el cost del viatge o la valoraciócontingent. En darrer lloc, en alguns casos –comara pèrdua d’espècies o altres canvis irreversibleso pràcticament irreversibles en ecosistemes– lacapacitat d’atribuir un “valor monetari” a les pèrduesambientals es torna més i més problemàtica,especialment quan la població que hauria de manifestar-sesobre quin valor li dóna pot estar pocinformada sobre les característiques dels impactesambientals i, en qualsevol cas, les generacions futuresno poden participar en les decisions. Fins itot oblidant aquests problemes, només decidir sis’opta per preguntar als afectats quant els hauríemde pagar per acceptar un impacte ambiental o, encanvi, quant pagarien per evitar-lo (les preguntestípiques dels exercicis de valoració contingent) ésuna qüestió essencial perquè les respostes podenvariar radicalment.En resum, no es pretén revisar aquí les tècniquesplantejades pels economistes ambientals per calcularen unitats monetàries el “valor econòmic total”dels béns ambientals (Pearce i Turner, 1995),sinó assenyalar les dificultats que es presenten pertraduir qualsevol impacte ambiental a unitats monetàriesi l’intens debat existent fins i tot sobre laconveniència d’intentar fer sempre aquesta traducció.Per tant, res més lluny de trobar-nos amb unestècniques generalment acceptades i fàcils d’adoptarper saber quins són els “costos ambientals”.Andreu et al. (2004) enfoquen el problema dels costosambientals des d’una altra perspectiva. Parteixende “la dificultat d’estimar els costos ambientalsdels serveis relacionats amb l’aigua com a danys enels ecosistemes” i davant d’això es plantegen calcularels costos d’establir les restriccions per assolir elnivell ecològic socialment escollit; aquests costossón considerats per ells com un “proxy o indicadordels costos externs ambientals, els quals han deser internalitzats d’alguna forma”. La perspectivaté força interès tot i que el terme cost ambientalés probablement desafortunat i més aviat s’hauria96

5. La Directiva Marc de l’Aigua, el principi de la recuperació integral de costos i la política de preusde parlar del cost econòmic d’assolir determinadesmillores ambientals.Tot i que no és citat per aquests autors, aquestaperspectiva té un precedent clar –en un contextmolt diferent– en l’economista holandès RoefieHueting qui, ja als primers anys setanta, va plantejaruna proposta de “correcció de la Comptabilitat Nacional”basada no en la valoració monetària de lesfuncions ambientals, que ell creia impossible com aprincipi general, sinó en el cost que caldria per assolirdeterminats objectius de sostenibilitat. Restantaquest cost del Producte Nacional, obtindríem unprimer indicador del Producte Nacional Sostenible(Hueting, 1989). Aquesta proposta és suggerent,però s’enfronta a moltes dificultats i a la pràcticaha avançat ben poc. Val la pena remarcar que laforma menys costosa d’assolir els objectius ambientalsfixats per la societat seria una combinació demesures reductores d’activitats i de despeses monetàriesde restauració i reparació ambiental, sentles segones en general molt més fàcils d’estimari les que més lliguen amb la idea que els costos(els efectius i aquells en què pensem incórrer) esrepercuteixin sobre els usuaris de l’aigua: a mesuraque avança la regulació “la diferenciació (d’aquestscostos ambientals) respecte als costos financerspodria ser “temporal” atès que els costos en formade danys ambientals internalitzats esdevenen costosfinancers” (Heinz, 2005, p. 161).D’aquesta proposta cal retenir la necessitat de valorarquin serà el cost econòmic mínim d’assolirmillores ecològiques, si més no pel fet que nomésamb aquestes estimacions podrem modelar adequadamentels objectius i els ritmes per assolir-los.Tanmateix, les dificultats per assolir els objectiusdifícilment poden captar-se amb una xifra monetàriacom evidencia l’exemple següent. Si la pressió sobreel recurs prové d’una zona d’usos agraris fortamentsubvencionats, no rendibles econòmicament,el cost monetari de reduir aquestes pressions podríemdir que, des del punt de vista del conjunt dela societat, és negatiu: reduir les activitats agràries il’ús de l’aigua estalviaria diners i, per tant, suposariaun benefici i no un cost. Això no diu res, però, deles resistències que s’oposarien a una tal política jaque alguns interessos resultarien perjudicats econòmicament.El tercer dels components assenyalats per la DMAés el cost del recurs: en expressió de l’article 9,els costos “relatius als recursos”. La pròpia directivano dóna cap definició sobre el concepte i a lacitada comunicació COM (2000) es defineix com“les oportunitats perdudes pels altres usuaris perun esgotament dels recursos superior a l’índex naturalde renovació o recuperació (per exemple, peruna explotació excessiva de les aigües subterrànies)”,és a dir, com allò que podríem denominarcost d’oportunitat intertemporal. Aquesta definiciópresenta, però, diferents problemes. Per una banda,s’ha d’evitar de nou la doble comptabilitat jaque els danys ambientals –tan els actuals com elsfuturs- de la sobreexplotació de recursos formarienpart lògicament de la categoria costos ambientals(Heinz, 2005). D’altra banda, la idea que el recurs éslimitat i, per tant, la seva utilització en una activitatimpedeix la seva utilització en una altra –és a dir,té un cost d’oportunitat- va més enllà de la qüestióintertemporal i també és rellevant quan l’explotacióés sostenible. De fet, com ha assenyalat Vázquez(2004), el propi exemple utilitzat per la Comissió éssorprenent ja que l’exhauriment dels recursos “noestà admès per la nostra legislació d’aigües queamb caràcter general prohibeix la sobreexplotaciód’aqüífers o l’atorgament de concessions d’aigüessuperficials per sobre de la capacitat disponible derecursos”.En teoria, si els mercats funcionessin de formaperfecta, podria esperar-se que el preu de l’aiguareflectís adequadament el cost del recurs (deixantde banda, és clar, els costos ambientals que sensdubte requereixen una intervenció) que podríemidentificar amb “renda d’escassetat”, és dir, el valormonetari que té l’aigua un cop descomptats totsels costos de distribució i tractament. Aquesta ésla proposta d’Assimacopoulus et al. (2005), per alsquals “quan la demanda d’aigua per tots els usoscompetitius es cobreix adequadament, el cost delrecurs és zero” i “el cost del recurs pot aproximarseper la renda d’escassetat. La renda d’escassetatdel aigua (és a dir, la renda per unitat de recursescàs –aigua en aquest cas) és un excedent, la diferènciaentre el cost d’oportunitat de l’aigua (és adir, igual al preu d’equilibri de mercat) i els costsdirectes (marginals) per unitat (com ara extracció,tractament i sanejament) de convertir aquest recursnatural en productes rellevants (per exemple, cultiusagraris o serveis d’aigua per als residents alscentres urbans)”.Tanmateix, a la pràctica sol passar que la quantitatque alguns usuaris estan pagant per l’ús de l’aiguaés molt inferior al seu cost d’oportunitat, mesuratcom la quantitat màxima que altres potencials usuarisestarien disposats a pagar per aquesta aigua. Ésprecisament aquesta gran diferència –especialmenten moments de molta escassetat– la que ha donatlloc a les experiències dels “bancs públics d’aigua”(Arrojo y Naredo, 1997). En llenguatge econòmic,97

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyas’entén que es dóna una ineficiència econòmicaquan l’aigua no va a aquells usos que generen mésbeneficis econòmics. Cal, però, aplicar amb cautelaaquest criteri ja que als beneficis econòmics hauríemde restar-hi els costos ambientals associatsa cada ús, que ja hem vist que no sabem bé commesurar monetàriament ni fins i tot si n’és legítimala valoració monetària, i, a més, hauríem de considerarels efectes socials de les desviacions d’unsusos a uns altres.Per alguns autors la pròpia idea del cost del recurshauria d’associar-se directament a la ineficiència enel seu ús. El “cost del recurs” sorgeix d’una assignacióineficient del recurs (en quantitat i/o qualitat)en el temps i entre usuaris, i es produeix quan elsusos de l’aigua alternatius generen un valor econòmicmajor que l’ús present o previst en el futur(Andreu et al., 2004). Aquest és també l’enfocamentde Heinz (2005), tot i que no és clar que aquest fosel sentit del concepte a la DMA i tot i que el càlculdel concepte sembla extremadament complex.3. La distribució de costosentre els diferents sectorsUn altre dels punts clau de l’article 9 de la DMAés la idea que cal “una contribució adequada delsdiversos usos de l’aigua, desglossats, com a mínim,en indústria, llars i agricultura, a la recuperació delscostos dels serveis relacionats amb l’aigua, etc...,tenint en compte el principi qui contamina paga.Aquesta contribució s’hauria de donar, el més tard,l’any 2010 a tots els Estats membres. Aquesta especificacióestà dirigida, com la comunicació COM(2000) precisa, especialment al fet que el sectoragrari –i particularment als països del Sud d’Europa–“paga uns preus molt inferiors en comparacióamb altres sectors, tant per les subvencions directescom per les subvencions creuades mitjançantles transferències financeres dels sectors domèstici industrial cap al sector agrari”.El mateix article 9 suavitza molt l’anterior exigènciaen dir que es poden tenir en compte efectes socialsi econòmics i afirmar, fins i tot, que els Estats membresno incompliran la directiva si no apliquen elcriteri per a una determinada activitat d’ús de l’aigua“sempre que això no comprometi ni els objectiusni l’assoliment dels objectius de la present directiva”.Tot i això, és important –i adequat, al nostreentendre– que com a criteri general es plantegi queels diferents sectors paguin globalment en relacióamb els costos que generen tenint en compte, entred’altres coses, que els que generin més costosambientals han de pagar més per aquest concepte,fins i tot si no sabem bé com mesurar monetàriamentaquests costos.Els treballs d’estudi sobre recuperació de costos alsdiferents sectors, requerits per la DMA i endegatsper l’ACA, aviat ens donaran molta més informaciósobre la situació a Catalunya, però sens dubte potpreveure’s que el sector agrari contribueix ben poca la recuperació de costos fins i tot si ens limitema considerar els costos financers. Aquesta situaciós’hauria de qüestionar ja que, en termes generalsi si més no als països rics, no sembla que hi hagijustificació social perquè de forma permanent elsagricultors paguin globalment una proporció inferiorals costos relatius que generen.Malauradament, el principal instrument fiscal quegrava l’aigua a Catalunya –el cànon de l’aigua– exclouamb caràcter general l’agricultura del pagamentd’aquest impost. L’aplicació del cànon, quecomportaria comptabilitzar els usos de l’aigua agrària,encara que fos amb uns coeficients inicialmentmolt petits seria una mesura que induiria molt a unús més eficient. Sí és òbviament justificat ser prudentsi, com assenyala Maeztu (2000), “en aplicarel principi de recuperació de costos a l’agriculturacal tenir en compte la situació generalitzada depreus baixos pagats per l’agricultura associats auns drets consuetudinaris d’ús de l’aigua. Aquestasituació de preus baixos està integrada en els costosde producció utilitzats per l’agricultor per la qualcosa un canvi en aquests costos pot alterar el margede beneficis amb els efectes socioeconòmicsi els problemes de viabilitat institucional indicatsanteriorment”. Aquest fet, que els drets no podencanviar-se d’un dia a un altre, és un dels argumentsque fan atractiva la idea de permetre –si més no enèpoques de sequera i de forma públicament controlada–els intercanvis d’aigua entre agricultors ialtres usuaris.Pel que fa al conjunt dels sectors, ja es coneix–encara que tot això està en procés de quantificació–que globalment no es recuperen tots elscostos monetaris de la gestió de l’aigua, atès queels ingressos de l’ACA –el principal dels quals ésel cànon– són insuficients per fer front a totes lesdespeses, la qual cosa es cobreix en una part ambsubvencions, i el desequilibri resultant incremental’endeutament.Finalment, s’afegeixen dues consideracions sobreel principi de la recuperació de costos. Una primeraconsideració és que un aspecte polèmic és quina98

5. La Directiva Marc de l’Aigua, el principi de la recuperació integral de costos i la política de preusés l’escala a la qual s’ha d’aplicar el principi. LaDMA considera la conca o demarcació hidrogràfica(formada pel conjunt de petites conques) com aunitat de planificació i a aquesta unitat es refereixtambé quan parla d’anàlisi econòmica. En el cas deCatalunya, tindríem dues unitats: la conca de l’Ebre–amb usos majoritàriament agraris– i les conquesinternes de Catalunya –amb usos majoritàriamenturbans i industrials. Es planteja, però, la qüestió decom s’han d’introduir els criteris d’equitat entre consumidorsde diferents àrees d’una mateixa demarcacióo, fins i tot, entre les diverses demarcacions(en el primer cas sembla clar que això no contradiula DMA però en el segon cas podria interpretar-seque sí). Tal com assenyala Massarutto (1999), enuna reflexió sobre les diverses experiències europees,“el problema que veiem en totes les situacionsés el de trobar alguna forma de compromísentre l’aplicació rigorosa del principi “qui usa, paga”–segons el qual la tarifa de cada usuari s’hauria decalcular sobre la base del cost marginal que ell imposaa la infraestructura col·lectiva– i la necessitatd’aplicar alguna forma de solidaritat per tal de temperarles desigualtats a les quals aquest principidonaria lloc”.Una segona consideració és que hi ha tota una sèriede costos lligats a la gestió i conservació deles aigües que no poden associar-se –si més nodirectament– als usuaris del recurs aigua i que,d’acord amb la filosofia de la internalització de costos,podrien justificar pagaments no lligats a l’úsde l’aigua. Per exemple, la contaminació difusa perús de fertilitzants està lligada a l’activitat agrària;això justificaria fer pagar per aquesta contaminacióperò la forma adequada no seria en funció del’ús de l’aigua sinó de la quantitat i tipus de fertilitzants(per exemple, mitjançant un impost sobreaquests productes). Un altre exemple rellevant ésel de l’augment de risc d’inundacions derivat delsprocessos d’urbanització, cost que podria recauresobre els que promouen els processos d’urbanització(en aquest sentit, s’ha parlat d’un possibleimpost sobre la “impermeabilització del sòl”).4. El principi “qui contaminapaga” i el cànon de l’aiguaper a usos no domèsticsa CatalunyaEl cost de l’aigua per a les empreses depèn –comper als consumidors domèstics– de dos components:el preu que cobra la companyia subministradora(o, en el seu cas, el cost d’explotar les fontspròpies) més els tributs que s’han de pagar.Ja hem vist que un dels principis clau de la DMAés el de “qui contamina paga”, principi que orientateòricament la política ambiental de la UE des de famolts anys però que avança molt poc a poc. Afortunadament,i en el cas de l’aigua, a Catalunya moltesindústries paguen en funció de la contaminació quegeneren. Per veure-ho explicarem el funcionamentdel cànon de l’aigua, principal tribut sobre l’ús del’aigua que va ser creat, unificant altres tributs, l’any1999. Les característiques del cànon són molt diferentsegons afecti els usos domèstics o els usosno domèstics. En aquest apartat explicarem comfunciona en aquest segon cas.La base imposable del cànon de l’aigua és el volumd’aigua consumit, que preferentment ha de mesurar-sedirectament mitjançant comptadors i, en elseu defecte, ha d’estimar-se. En el cas dels usosno domèstics està format per dos components. Elprimer és l’anomenat component general, que fixaun mateix preu per unitat de volum (0,1022 euros/m 3l’any 2005) tot i que cal destacar l’exempció pràcticadels usos agraris i ramaders (que tenen un coeficient0). Pel que fa a l’aigua utilitzada per produirenergia en centrals hidroelèctriques, o per les centralstèrmiques amb un consum anual superior a1.000 Hm 3 , des d’aquest any 2005 estan per primercop afectades pel cànon tot i que amb un coeficienthiperreduït: del 0,00053 (les hidroelèctriques podenoptar per acollir-se a una determinació objectiva basadaen la quantitat d’electricitat generada). Tambéés el cas de l’aqüicultura, afectada per un coeficientdel 0,0005. Pel que fa la diferenciació geogràfica,en el cas de la conca de l’Ebre s’aplica un coeficientzero, és a dir, es deixa de pagar aquest component.Una altra reducció és la que transitòriament afectales empreses que utilitzen més aigua (consumanual superior a 50.000 m 3 ) i que esdevé totalmentregressiva atès que és més important com majorsigui el volum d’aigua utilitzada.En sentit contrari, de penalització dels consumsambientalment problemàtics, ara s’aplica un coeficientde l’1,2 (és a dir, incrementat un 20%) al cànonque paguen les empreses embotelladores d’aigua(atenent al fet que es tracta de captacions normalmenten capçalera de conca, on la detracció ésmés problemàtica) i es preveu aplicar el mateix a lesestacions d’esquí per consums destinats a innivacióartificial (atenent a la particular incidència directa iindirecta de les estacions d’esquí a les zones demuntanya), tot i que això darrer està condicionat alfutur Pla director de la neu a Catalunya.99

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaEl segon component del cànon industrial, anomenatespecífic, té a veure amb la contaminaciója que s’estableix “que qui més contamina ha desatisfer un gravamen específic major”. Tanmateix,existeixen dues modalitats de pagament: una queestableix un tipus específic per m 3 general (0,4005euros/m 3 l’any 2005) i una altra que estableix un tipusindividualitzat segons els valors de determinatsparàmetres de contaminació que s’han de mesurarde forma directa per fer una declaració de càrregacontaminant. El cànon estableix un “preu unitari”(Pu i) per a cada unitat de cada un dels paràmetresde contaminació. Així, si la magnitud del paràmetreés C i, el tipus impositiu individual o quantitat apagar per m 3 és (si deixem de banda els possiblescoeficients aplicats):P = (Pu ix C i)ion i correspon als diferents paràmetres de contaminació,que actualment són sis. Aquests paràmetresamb el seu preu unitari són els següents:Concepte Tipus (2005) UnitatsMatèries en suspensió 0,3095 euros/kgMatèries oxidables 0,6190 euros/kgSals solubles 4,9524 Euros/Sm 3 /cmMatèries inhibidores 7,3416 euros/equitoxNitrogen 0,4699 euros/kgFòsfor 0,9400 euros/kgper determinats paràmetres –sals solubles, nitrogeni potassi. El coeficient de salinitat redueix en un80% el pagament en concepte de sals solubles pelsabocaments fets en aigües superficials continentalsel cabal mínim de les quals, en èpoques d’estiatge,sigui superior a 100 metres cúbics per segon.Les empreses obligades a fer una “declaració del’ús i la contaminació de l’aigua” (DUCA) han defer, segons els casos, un dels següents tipus dedeclaració: bàsica quan es declaren els paràmetresde contaminació, o abreujada quan es fa unpagament en funció només de l’aigua utilitzada.Bàsicament són les empreses que més aigua consumeixeni dels sectors més problemàtics pel quefa a la contaminació les que necessàriament hand’aplicar el primer sistema; a més, qualsevol empresaamb consums superiors als 1.000 m 3 /any pot serrequerida a fer la declaració bàsica a instàncies del’ACA, la qual cosa amplia la possibilitat d’utilitzarel tractament tributari individualitzat com a eina depolítica ambiental.En resum, Catalunya compta amb un potent instrumentper aplicar el principi “qui contamina paga”que està funcionant des de fa bastants anys (l’any1992 el desaparegut tribut de sanejament ja vaser reformat per introduir la declaració de càrregacontaminant com a forma de fer pagar més alsque més contaminen). Aquest instrument pot millorar-setenint en compte l’experiència prèvia toti que existeixen pocs estudis sobre l’efecte que elcànon ha tingut en els diferents abocaments contaminants.Taula 5.1. Paràmetres de contaminació i preu unitari.El tipus impositiu resultant està afectat, però, peruna sèrie de coeficients, com són el coeficientd’abocament, que incrementa el gravamen quanl’abocament s’efectua a xarxes de clavegueram,col·lectors generals o emissaris públics corresponentsa sistemes públics de sanejament; o el coeficientpunta, que incrementa el gravamen quan elsvalors màxims de concentració s’allunyen significativamentdels valors mitjans.Uns altres coeficients, com el de dilució i el de salinitat,tenen l’interès de prendre en consideracióel potencial impacte dels abocaments segons lescaracterístiques del medi receptor (com aconsellala teoria dels impostos ambientals sempre que ladiferenciació sigui possible sense molts costos degestió). Així, el coeficient de dilució fa que els abocamentsal mar no hagin de pagar (coeficient zero)5. Principis tarifaris i incentiusa l’estalvi: el cas de l’aiguadomèstica a CatalunyaL’article 9 de la DMA planteja com a objectiu a assolirl’any 2010 “que la política de preus de l’aiguaproporcioni incentius adequats per tal que els usuarisutilitzin de forma eficient els recursos hídrics”.En aquest apartat es presenten algunes reflexionssobre aquest objectiu en el cas dels usos domèsticsa Catalunya, on el preu que les famílies paguendepèn bàsicament de les tarifes establertes per lescompanyies subministradores i del cànon de l’aiguaper a usos domèstics.La primera consideració és que la pròpia idea dedefinir una política de preus incentivadora de l’eficiènciacomporta que podem allunyar-nos de la mera100

5. La Directiva Marc de l’Aigua, el principi de la recuperació integral de costos i la política de preusrepercussió de costos financers família a família queportaria, com a primera aproximació, a cobrar unapart fixa per període i una part variable proporcionalal consum que reflectís els costos fixos i variablesque suporten empreses i administracions públiques(ACA, 2004). Aquesta estructura tarifaria és sovintdefensada per les companyies subministradores ité com a principal avantatge que pot garantir ambmés seguretat la recuperació de costos; tot i aixòno explota al màxim les possibilitats de generar incentiusa l’estalvi.L’únic element que indueix econòmicament a l’estalviés la part de la factura que ens podem estalviaren reduir el consum, i ho fa més com més estem pagantper les darreres unitats de consum. Si afegimel fet que uns nivells mínims de consum d’aigua sónabsolutament necessaris i que el seu encarimentés un tema especialment sensible (fins i tot als païsosrics on la factura de l’aigua representa per laimmensa majoria de gent una part molt petita de laseva despesa total), podem concloure que, tant permotius socials (que han de tenir-se molt en comptesegons la pròpia DMA) com d’eficiència ambiental,una estructura de preus que té molts avantatges ésla que cobra només pels consums efectius i cobraquantitats per m 3 més elevades a mesura que ensallunyem dels consums més bàsics.L’experiència de la “guerra de l’aigua” dels anys 90a l’àrea metropolitana de Barcelona és una mostrade com la qüestió distributiva ha de posar-se enprimer pla si es vol que les reformes tarifàries siguinacceptades socialment. Com assenyala Barraqué(1999): “el problema de l’equitat distributiva i de l’acceptabilitatsocial i política de l’augment del preu del’aigua... esdevé el factor principal que condicionatot el que es pot fer per augmentar les tarifes i perfinançar les intervencions necessàries que garanteixinles dues primeres dimensions (econòmica iambiental). I és segurament l’element sobre el queés més important reflexionar, perquè en aquestmoment a cap país europeu la “tecnocràcia” corresponentestà preparada culturalment per afrontaraquesta situació”.Una bona estructura de preus podria adoptar laforma d’un preu marginalment creixent de formacontínua a partir d’uns nivells de consum molt bàsics,però normalment adopta la forma d’una tarifaper blocs –més fàcil d’entendre pels usuaris–.Certament, les variacions de consum no previstespoden comportar majors diferències entre ingressosi costos que una estructura amb una part fixai una part variable proporcional al consum, peròles demandes són de fet bastant previsibles a curttermini, per la qual cosa això no suposa una granobjecció. Per aprofundir sobre les diferents opcionsd’estructures tarifàries és molt recomanable l’estudirealitzat per l’ACA amb l’assistència tècnica d’AQAIngenieros Consultores (ACA, 2004) on, considerantels diferents criteris socials, ambientals i econòmicsde valoració, tendeix a pronunciar-se per les tarifesper blocs.En termes de recuperació de costos, aquesta opciócomporta una deliberada subvenció creuadaentre consumidors, ja que aquells que tenen unsconsums més baixos paguen –en relació amb elscostos que generen– menys que els que tenen unsconsums més elevats. Aquesta subvenció creuada,que creiem perfectament justificable per motiusambientals i socials, està en la línia de les propostesde diversos informes de l’OCDE (1999, 2002) on esrecomana “moure’s cap a tarifes basades en elsvolums consumits en lloc de càrregues fixes, pertal d’evitar les pautes de consum malbaratadoresque aquelles propicien. Les tarifes amb blocs progressius,que encareixen el preu amb cada unitataddicional d’aigua consumida, envien un missatged’estalvi més explícit i cada cop s’adopten més alspaïsos de l’OCDE ” (OCDE, 2002).Pensem també que aquest tipus d’estructura depreus és perfectament compatible amb els principisde la DMA, que requereix la recuperació dels costossector a sector, però no de cada consumidor individual,i que dóna importància als efectes socialsde les mesures; de fet, a la mateixa comunicacióCOM (2000) es planteja que “per a alguns sectors ousuaris podran proposar-se règims de tarifació específics,com la tarificació progressiva (rising blockpricing), que concilia els objectius d’assequibilitat ieficàcia econòmica, combinant per exemple un volumde base gratuït amb uns preus unitaris elevatsper incitar a la reducció dels usos excessius i queno són bàsics, mantenint la recaptació d’ingressosen el nivell necessari per finançar els serveis relacionatsamb l’aigua”.Vistes aquestes consideracions vegem la situacióa Catalunya començant pel cànon de l’aigua perusos domèstics.La situació actual estableix tres trams que prenencom a referència el “consum bàsic” o volum d’aiguamínim que es considera “suficient per cobrir les necessitatsordinàries de tipus higiènic i sanitari d’unapersona en un context social determinat”. Aquestconsum bàsic s’avalua en 100 litres per persona idia, més un 1 m 3 mensual addicional. El segon tramafecta als consums que no superin els 200 litres per101

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyapersona i dia, i està gravat amb un tipus impositiuque és aproximadament el doble que el del primertram. En darrer lloc hi ha un tercer tram, molt penalitzador,que afecta els consums superiors als 400litres per persona i dia, i que és el doble de l’anterior,és a dir, aproximadament quatre vegades el cànondels consums bàsics. Com a criteri pràctic, simplificador,es considera que les llars estan constituïdesper 3 persones a menys que notifiquin –donant permísa l’ACA perquè pugui comprovar-ho consultantles dades padronals– un nombre superior. A més, atothom se li factura un mínim de 6 m 3 mensuals. Elstrams aplicats amb els tipus vigents pel 2005 són:PersonesPrimer tram(m 3 mensuals)Segon tram(m 3 mensuals)Tercer tram(m 3 mensuals)0 a 3 184 245 306 36n 6nEuros/m 3 0,3167 0,6456 1,2912Taula 5.2. Preu del canon de l’aigua en funció del nombre de personesa la llar i del consum.També existeixen diferenciacions segons les característiquesdemogràfiques dels municipis amb certesreduccions per a municipis petits. Una altra diferenciaciógeogràfica és que els municipis de la conca del’Ebre tenen una discriminació positiva ja que la sevaquota es multiplica per un coeficient de 0,7.Aquest disseny que penalitza molt amb un tercertram –introduït per primer cop l’any 2005– i dónaun tracte favorable als consum més bàsics, és moltadequat tot i que caldria “afinar” molt més en ladiferenciació entre usos més o menys bàsics teninten compte la grandària de la unitat domèstica ambmajor precisió. Idealment, cada família hauria de sertractada de manera diferent atenent al seu nombrede membres. Ja existeixen algunes experiènciesinternacionals en aquest sentit (com a Flandes, onla quota fixa dóna dret a un consum equivalent a 41litres diaris per persona sense pagament addicional)que han estat considerades en diversos informes del’OCDE com innovacions molt interessants en la políticatarifària (vegeu OCDE, 1999 i 2002). No és justni incentivador que, per exemple, una família de tresmembres amb un consum total de 300 litres diarispagui el mateix per metre cúbic que una personaque viu sola i té aquest mateix consum diari.Pel que fa a les tarifes cobrades per les companyiessubministradores, la situació és molt diversa nonomés pel que fa als nivells mitjans de preus (vegeul’Observatori de Preus de l’ACA) sinó també a lesestructures de preus com mostren les taules 5.3,5.4 i 5.5 obtingudes a partir de l’anàlisi d’una amplamostra de municipis de Catalunya que inclou a la immensamajoria de la població (Roca et al., 2004).Nombre demunicipisPoblació (nombred’habitants)Percentatgede municipisde la mostraPercentatgede poblacióde la mostra1 sol bloc 3 6.508 1,66 0,152 blocs, canvi a menys de 12 m 3mensuals34 387.189 18,78 8,842 blocs, canvi a 12 m 3 mensuals 9 105.960 4,97 2,422 blocs, canvi a més de 12 m 3mensuals10 70.000 5,52 1,603 blocs 108 3.628.467 59,67 82,804 blocs 13 130.188 7,18 2,975 blocs 4 49.670 2,21 1,13Total 181 4.382.212 100,00 100,00Taula 5.3. Característiques dels municipis analitzats pel que fa a l’existència de blocs (2004).Font: Roca, Tello i Padilla (2004)102

5. La Directiva Marc de l’Aigua, el principi de la recuperació integral de costos i la política de preusNombre demunicipisPoblació afectada(nombred’habitants)Percentatgede municipisde la mostraPercentatgede poblacióde la mostraSense quota ni facturaciómínima4 15.689 2,21 0,36Quota fixa 93 3.880.360 51,38 88,55Mínim de facturació 84 486.163 46,41 11,09Total 181 4.382.212 100,00 100,00Taula 5.4. Característiques dels municipis analitzats pel que fa a l’existència o no de quota o mínim de facturació (2004).Font: Roca, Tello i Padilla (2004)Mínims de consum(x m 3 /mes)Nombre demunicipisPercentatgede municipisde la mostraPoblació(nombred’habitants)Percentatgede poblacióde la mostraX = 2 o X = 5 5 2,76 12.566 0,29X = 6 15 8,29 119.389 2,726 < X < 10 11 6,08 73.344 1,67X = 10 33 18,23 163.490 3,73X = 12 9 4,97 46.806 1,07X = 14 o X = 15 11 6,08 69.625 1,59Total 84 46,41 486.163 11,09Taula 5.5. Característiques dels municipis amb mínim de facturació pel que fa a la quantitat de consum mínim facturat (2004).Font: Roca, Tello i Padilla (2004)A la taula 5.3 observem, com a dada positiva, quela situació de blocs tarifaris creixents és totalmentdominant a Catalunya tot i que el nombre de blocs iels nivells de consum als quals es produeix el canvide tarifa és molt divers. La situació més habitual, ennombre de municipis i sobretot en població afectada,és la de tres blocs tarifaris.La taula 5.4 dóna, però, una altra dada rellevant: apràcticament tots els municipis analitzats existeixuna quota de servei o un mínim de facturació. Laquota de servei encareix la factura sense crear capincentiu a l’estalvi i de vegades representa una partimportant de la factura, mentre que el mínim de facturacióés molt desincentivador sempre que aquestmínim representi una quantitat elevada de consum,una situació habitual com demostra la taula 5.5. Enmolts casos es paga un mínim de facturació de 10,12 o fins i tot 15 m 3 mensuals (és a dir, 333, 400o 500 litres diaris) de forma que en molts casosla família paga sempre el mateix a la companyiasubministradora tant si consumeix més com si consumeixmenys.La figura 5.2 mostra quina era (l’any 2003) la situacióde preus mitjans a Catalunya (s’hi inclou el cànon)i a les diferents províncies per diferents nivellsde consum.euros/m 31,401,201,000,800,600,400,2000BarcelonaGironaTarragonaLleidaCatalunya510 15m 3 /mesFigura 5.2. Preus mitjans de l’aigua domèstica a Catalunya per adiferents nivells de consum.Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori de preusde l’ACA (2004)2025103

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaS’observa que el preu per metre cúbic presenta unaforma d’U: decreix fins que s’assoleix un consumde 12 m 3 i després augmenta. És a dir, la majoriade consumidors es troben que si aconsegueixenestalviar, per exemple, un 10% d’aigua, la seva facturadisminueix en menys d’un 10%. Tot i que lademanda segur que és bastant inelàstica respecteal preu (si més no als preus actuals i per a la majoriade consumidors), creiem que no s’ha de renunciar aestablir estructures de preus més progressives quedonin “senyals” més adequats a favor de l’estalvi,estructures que també resulten més desitjables desdel punt de vista social.Si no fos pel cànon, la situació encara seria pitjori és possible que la recent reforma hagi millorat lasituació: probablement el creixement de preus mitjanses doni ara a partir dels 10 m 3 , tot i que caldriaestudiar-ho. En qualsevol cas, una estructura depreus més incentivadora requeriria canvis en lestarifes que apliquen les entitats subministradores.L’ACA no té competències directes en aquest camp,però les seves recomanacions –i el seu exemple–poden tenir una influència important. A més, calno oblidar que existeix una regulació: la provisiód’aigua és un monopoli natural que obliga a intervenirper evitar abusos de preus. Els preus han deser aprovats en primera instància pels municipis i,en segona instància, per la Comissió de Preus deCatalunya; tot i que fins ara la intervenció ha estatorientada exclusivament a evitar augments de preusinjustificats, les directrius de la DMA permetrien unaregulació orientada a aconseguir que l’estructura depreus no tingues característiques indesitjables desdel punt de vista de garantir l’accessibilitat al recursi d’incentivar l’estalvi.6. ConclusionsEl principi de la recuperació de costos de la DMAés important perquè exigeix una anàlisi econòmicadels usos de l’aigua i considera els costos ambientalscom un element fonamental dels costoslligats als usos de l’aigua. En aquest sentit, és unrevulsiu front a les tradicionals polítiques d’ofertaon les grans infraestructures tendeixen a justificarseen base a un suposat interès general sense capanàlisi de racionalitat econòmica i considerant quel’aigua no utilitzada per usos humans és un aiguadesaprofitada.Tanmateix, seria ingenu pensar que la DMA pot donaruna recepta senzilla que solucioni el problemade quins han de ser els preus de l’aigua. Podriapensar-se que només cal calcular els costos persaber quin ha de ser el preu que pagui cada usuari.En realitat, no hi ha metodologies generalment acceptadesper calcular quins són els costos ambientals–i, per tant, la seva determinació està subjecte amolts debats– i encara més difícil de precisar –finsi tot conceptualment– és què s’entén pel cost delrecurs. La DMA parla d’aquests components delscostos com si fossin conceptes tan precisos comels costos financers, però no és així.A més, com la pròpia DMA estableix, el principi derecuperació de costos no pot aplicar-se de formamecànica i es plantegen multitud de qüestions querequereixen decisions polítiques: possibles excepcionso aplaçaments en l’aplicació del principi,major o menor aplicació de criteris d’equitat entrediferents territoris, elecció entre diferents estructurestarifàries, etc. L’equitat social i l’estímul a l’estalvihan de guiar, segons la pròpia DMA, la resposta aaquestes qüestions sense que es pugui donar unafórmula simple per respondre-les i comptant ambla participació social en les decisions.A Catalunya hi ha un instrument fiscal potent –elcànon de l’aigua– que ha ajudat molt a avançar enuna política de preus que aplica a moltes empresesindustrials el criteri “qui contamina paga” i quediscrimina a nivell domèstic entre consums bàsics iconsums elevats. La regulació pública dels preus deles entitats subministradores podria millorar tambéels incentius. Caldria avançar en la definició d’unapolítica de preus que estimulés un ús eficient del’aigua a l’agricultura, un tema socialment sensibleperò que cal abordar. La DMA obliga a estudiar i informarsobre la contribució de costos dels diferentssectors i aquesta és la primera condició per millorarla situació actual.7. ReferènciesAgència Catalana de l’Aigua (2004). Assessoriaals serveis públics de l’aigua. Establiment de sistemestarifaris, ACA/AQA Ingenieros Consultores(manuscrit).ANDREU, J. et al. (2004). “Metodologías y herramientaspara el análisis económico de sistemas derecursos hídricos. Aplicación a la DMA”, IV CongrésIbèric de Gestió i Planificació de l’Aigua, Tortosa,8-12 desembre.ARROJO, P. i NAREDO, J.M. (1997). La gestión delagua en España y California. Bilbao: Babeaz.104

5. La Directiva Marc de l’Aigua, el principi de la recuperació integral de costos i la política de preusASSIMACOPOULOS, D. et al. (2005). “Estimationof the level of cost recovery of different scenari ofwater allocation in a arid areas/ a proposition foran easy –to– implement approach”, Second InternationalWorkshop on Implementing EconomicAnalysis in the Water Framework Directive, Paris,17-18 febrer.BARRAQUÉ, B. (1999). “Sostenibilitat i gestió delsrecursos hídrics: El projecte Eurowater”. A: ES-QUERRÀ, J., OLTRA, E., ROCA, J. i TELLO, E. (coord.),La Fiscalitat ambiental a l`àmbit urbà: aigua iresidus a l’Àrea Metropolitana de Barcelona. ÀreaMetropolitana de Barcelona, Entitat del Medi Ambienti Edicions de la Universitat de Barcelona.COM (2000). Comunicación de la Comisión al Consejo,al Parlamento Europeo y al Comité Económicoy Social. Política de tarificación y uso sostenible delos recursos hídricos. COM/2000/0477 final.European Commission (2002). SERIEE (EuropeanSystem for the collection of economic informationonthe environment–1994 Version), Eurostat:Methods and nomenclatures, Office for OfficialPublications of the European Communities, Luxembourg,2002.de HAAN, M. i KEUNING, S.J. (1996). “Taking theenvironment into account. The NAMEA approach”,Review of Income and Wealth 42 (2), p. 131-148.HEINZ, I. (2004). “How can the WFD cost categoriesmade more feasible?”. Second International Workshopon Implementing Economic Analysis in the WaterFramework Directive, París, 17-18 febrer.HENRIQUES, António G. i WEST, Cristina A. (2000).“Instrumentos económicos e financeiros para agestäo da água. Parte I – Aspectos conceptuais eobrigações estabelecidas pela Directiva – Quadroda Água”. Congresso da Água Ano 2000. AssociaçaoPortuguesa dos Recursos Hídricos. LisboaFondo de Cultura Económica. (2a ed., corregida iacrescuda).MASSARUTO, A. (1999). “La situació tarifària delsserveis hídrics a Europa”. A: ESQUERRÀ, J., OL-TRA, E., ROCA, J. i TELLO, E. (coord.). La Fiscalitatambiental a l`àmbit urbà: aigua i residus a l’ÀreaMetropolitana de Barcelona. Àrea Metropolitana deBarcelona, Entitat del Medi Ambient i Edicions de laUniversitat de Barcelona.OECD (1999). Household Water Pricing in OECDCountries, ENV/EPOC/GEEI (98)12 FINAL, París.OECD (2002). Social Issues in the Provision and Pricingof Water Services. París: OECD PublicationsService.PEARCE, D.W. i TURNER, K. (1995). Economía delos Recursos Naturales y del Medio Ambientes.Madrid: Celeste ediciones.ROCA, J., TELLO, E. i PADILLA, E. (2004). “Lasestructuras de los precios del agua para consumodoméstico en Cataluña, desde el punto de vista dela equidad y el estímulo al ahorro”. IV Congrés Ibèricde Gestió i Planificació de l’Aigua, Tortosa, 8-12desembre.VÁZQUES COBOS, C. (2004). “La fiscalidad de lasaguas en España”. A: BUÑUEL, M. (dir.). Tributaciónmedioambiental: Teoría, práctica y propuestas.Madrid: Deloitte i Thomson - Civitas.WATECO (2002). Economics and the Environment.The implementation of the Water Framework Directive.A Guidance Document. Working group for theeconomic studies of the WFD.HUETING, R. (1991). “Correcting National Incomefor Environmental Losses”. A: CONSTANZA, R. (ed.)1991. Ecological Economics. New York: ColumbiaUniversity Press.MAESTU, J. (2002). “La directiva-marco del aguay el papel del análisis económico: limitaciones yoportunidades”. III Congreso Ibérico sobre gestióny planificación del agua, Sevilla, 13-17 noviembre.MARTÍNEZ ALIER, J. i ROCA JUSMET, J. (2001).Economía ecológica y política ambiental. México:105

6. La participació ciutadana en la Directiva Marc de l’AiguaCapítol 6La participació ciutadanaen la Directiva Marc de l’AiguaMeritxell Costejà i Núria FontDepartament de Ciència Política i de Dret PúblicUniversitat Autònoma de BarcelonaMeritxell CostejàInvestigadora i doctoranda de l’Institut deGovern i Polítiques Públiques de la UniversitatAutònoma de Barcelona. Ha participat endiversos projectes de recerca d’àmbit nacionali europeu en temes de política ambiental,règim institucionals de gestió de l’aigua i participacióciutadana: Euwareness (EuropeanRegimes and the Notion of a SustainableStatus); HarmoniCOP (Harmonising CollaborativePlanning) i NewGov (New Modes ofGovernance).Núria FontDoctora en Ciència Política per la UniversitatAutònoma de Barcelona. Actualment és professoratitular de Ciència Política a la UniversitatAutònoma de Barcelona, on fa classesd’anàlisi de polítiques públiques i institucionseuropees, entre d’altres. Ha participaten diversos projectes europeus i nacionalsde recerca sobre política ambiental, institucionsde la UE i participació pública. A mésa més, és autora d’un seguit de llibres i articlessobre aquests temes en l’àmbit català,espanyol i europeu. És membre de l’Institutde Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA) dela UAB.Síntesi ..................................................................................................................... 108Introducció ...................................................................................................... 1081. Participació ciutadana:legitimitat, representació i eficàcia .......................... 1091.1. Participació i legitimitat ............................................... 1091.2. Participació i igualtat política .............................. 1091.3. Participació i eficàcia ..................................................... 1102. La participació en la Directiva Marcde l’Aigua ..................................................................................................... 1102.1. L’objecte de la participació ..................................... 1102.2. El subjecte de la participació .............................. 1102.3. El tipus de participació .................................................. 1122.4. El calendari de la participació ............................ 1143. La implementació de la Directiva Marcde l’Aigua a Catalunya ................................................................. 1163.1. La Nova Cultura de l’Aigua:un nou marc de gestiói planificació de l’aigua ................................................. 1163.2. L’aplicació de la DMA a Catalunya ............... 1173.3. Experiències de participacióen la gestió de l’aigua a Catalunya .............. 1174. Una mirada al futur:cap a una estratègia de participacióen l’aplicació de la DMA a Catalunya ................... 1194.1. Els elements bàsics en el dissenydels processos de participació ........................ 1195. Conclusions ............................................................................................. 1236. Referències ............................................................................................... 123107

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaSíntesiEl darrer capítol d’aquest estudi aborda la qüestióde la participació pública i explora les diferentsvies que han de fer possible la participació delsciutadans en el marc de la Directiva Marc de l’Aigua(DMA) a Catalunya. Ens centrarem en quatreaspectes principals: primer, les qüestions relativesa la legitimitat, la representació i l’eficàcia de laparticipació; segon, les diferents vies que inclou laDMA per tal de fer possible la implicació dels ciutadansen la gestió i planificació de l’aigua; tercer,el context de la gestió i la planificació de l’aiguaa Catalunya; i, finalment, es fan algunes propostesper articular una estratègia de participació aCatalunya.Els beneficis que s’atribueixen a la participació activadels ciutadans en la política són nombrosos.Des d’afegir legitimitat a les decisions públiques,millorar la confiança de la societat envers la políticai els seus representants, fins a poder exerciruna funció d’educació democràtica. Malgrat que enels països democràtics la participació està obertaa tothom, no tots els ciutadans utilitzen vies departicipació per expressar els seus interessos i lesseves opinions sobre temes concrets. A la pràctica,la participació és molt desigual a causa, en part, dela manca d’uniformitat en la distribució de temps,motivació, energies i capacitats participatives entreels ciutadans.La participació dels ciutadans en la gestió i planificacióde l’aigua és un dels eixos vertebradors dela DMA. La correcta aplicació i l’assoliment delsobjectius que es planteja la directiva requereix ques’informi, es consulti i s’impliqui activament, no nomésels usuaris o parts interessades, sinó el conjuntdels ciutadans en la definició dels plans de concai els programes de mesures. En aquest sentit, laDMA dóna algunes directrius sobre quins hauriende ser el subjecte i el tipus de participació; però, endarrer terme, deixa a mans dels Estats membres,i més concretament de les administracions ambcompetències en matèria de gestió de l’aigua, ladecisió final de com es durà a terme la participacióen cada conca hidrogràfica.L’aplicació de la DMA a les conques internes deCatalunya és un procés en marxa, l’èxit del qualpassa per posar en pràctica mesures i mecanismesde gestió complexos que necessiten de la participaciói implicació de molts agents socials. Es per aixòque un dels reptes més immediats és el de desenvoluparuna estratègia de participació que facipossible l’aplicació d’aquestes mesures. Aquest capítoles planteja aquest repte com un procés obert iflexible, i ofereix algunes propostes per mobilitzar laciutadania i escollir aquells mecanismes que millorpuguin canalitzar la participació en cada etapa.IntroduccióLa participació ciutadana és un element central endemocràcia. Pot definir-se com aquell conjunt d’activitatsmitjançant les quals els ciutadans influeixenen la vida política, ja sigui amb la finalitat d’elegirels seus representants o d’orientar, directament oindirecta, les decisions polítiques. La participacióciutadana abasta tots aquells processos que connectenels ciutadans amb les institucions polítiques,des de les formes de participació convencionals,com ara el vot o la militància partidista, fins les formesclàssiques o innovadores de democràcia directa,que fan possible que els ciutadans esdevinguinsubjectes actius en la política (Font, 1998 i 2001).Totes aquestes fórmules conformen un ampli ventallde mecanismes de participació dels ciutadans. Arabé, la qüestió relativa al grau i el tipus d’implicaciódel ciutadà en la política és lluny de generar consensentre els acadèmics. Alguns autors considerenque les democràcies funcionen millor amb nivellsbaixos de participació ciutadana. Críticament, assenyalenque nivells elevats de participació ciutadanageneren una sobrecàrrega als governs que, en nopoder satisfer-la, acaben provocant frustració i desconfiançaentre els ciutadans. També donen suporta la tesi que baixos nivells de participació ciutadanasón un indicador de bona salut democràtica, mentreque alts nivells de participació expressen nivells elevatsd’insatisfacció dels ciutadans. A nivell normatiu,aquesta perspectiva posa l’accent en reforçar lesinstitucions de democràcia representativa. En canvi,els partidaris de la democràcia participativa considerenque les democràcies exclusivament representativesromanen mancades de mecanismes quepermetin als governs conèixer àmpliament els interessosdels ciutadans en relació amb els problemessocials i als diferents àmbits d’intervenció pública,sobretot a mesura que les societats es tornen méscomplexes i la política estén la seva àrea d’influència.Des d’un punt de vista normatiu, aquests autorsproposen millorar el procés democràtic mitjançantla promoció de fórmules que impliquin activamentels ciutadans. A més, la participació ciutadana mésenllà de les fórmules d’elecció de representants,contribueix a donar més espai a la ciutadania, acrear capital social i a desenvolupar un sentimentde comunitat entre els ciutadans.108

6. La participació ciutadana en la Directiva Marc de l’AiguaAl llarg dels darrers anys, el debat públic, polític iacadèmic sobre el paper del ciutadà en la vida políticasembla haver-se decantat en favor d’enfortir laparticipació ciutadana. Dos tipus d’arguments estanal darrera d’aquest nou èmfasi. D’una banda,les societats actuals són cada cop més complexes,dinàmiques i diversificades. En pocs anys s’haproduït una extensió de l’àmbit de la política capa nous temes que van incorporant-se a l’agendapública, com ara la sostenibilitat, la interculturalitato les noves tecnologies. Aquests nous temesdemanden noves respostes de la política. De l’altra,sovint trobem que el funcionament de moltesdemocràcies no és d’allò més saludable i que elseu diagnòstic no és gaire prometedor: alts nivellsd’abstencionisme, creixent desconfiança política icreixent desafecció democràtica. Si bé no es potparlar de receptes polítiques ideals, sembla cadacop més compartida la idea de que els polítics nopoden viure d’esquenes als ciutadans i necessitenescoltar-los i dialogar-hi.Aquest capítol comparteix bona part d’aquests argumentsnormatius, tot i que això no significa quevulgui estalviar esforços en identificar aquells aspectesde la participació que resultin més problemàtics.Així, des d’aquesta perspectiva partidàriade promoure nous mecanismes de participació ciutadanaperò no cega als aspectes més controvertitsque se’n poden derivar, el capítol aborda la participacióciutadana en relació a una de les qüestionsque, al nostre país, ha estat des de sempre font decontrovèrsia política i social: l’ús i la gestió de l’aigua(Costeja et al., 2004). Concretament, el capítolexplora les diferents vies que han de fer possible laparticipació en el marc de la Directiva Marc de l’Aigua(DMA). El capítol s’estructura en quatre apartats:el primer introdueix una breu reflexió sobre lalegitimitat, la representació i la eficàcia de la participació;el segon explora les diferents vies que hande fer possible la implicació dels ciutadans i grupssocials en els processos de la DMA; el tercer situael marc de gestió i planificació a Catalunya; finalment,el darrer apartat presenta algunes propostesde cara a l’elaboració d’una estratègia de participacióen la implementació de la DMA a Catalunya.1. Participació ciutadana:legitimitat, representaciói eficàciaAbans d’explorar les potencialitats participatives dela DMA, aquest apartat vol fer una mirada molt generala tres aspectes relacionats amb la participacióciutadana que estan clarament interconnectats: lalegitimitat, la representació i l’eficàcia (figura 6.1).Lluny de fer una anàlisi exhaustiva, vol simplementapuntar algunes de les potencialitats i limitacions dela participació en relació a aquestes tres qüestionsde fons.1.1. Participació i legitimitatLa participació activa dels ciutadans en la políticapot afegir un plus de legitimitat a les decisionspúbliques al donar als ciutadans i els grups de lasocietat l’oportunitat de deliberar cara a cara sobreqüestions d’interès polític i d’acostar-se alsseus representants. A més, a banda dels beneficispotencials de cada procés participatiu, la pràcticaparticipativa sistemàtica pot millorar la confiançade la societat envers la política i els polítics, reforçarel sentiment de pertinença a una comunitatpolítica i complir una funció d’educació democràtica.Ara bé, l’assoliment d’aquestes funcions sovintdepèn de la capacitat dels governs de no privilegiaruns interessos per davant d’uns altres i de donarrespostes als interessos dels ciutadans i la societaten general.1.2. Participació i igualtat políticaQuan es pensa en les raons que porten els ciutadansa participar activament en la política–en processos que van més enllà de l’acte de votar–,es poden identificar diversos tipus de motivacions.En alguns casos, decideixen implicar-se enla política perquè creuen que és una via per donara conèixer un problema, fer sentir la seva opinió ointentar canviar algun aspecte o fenomen de la realitatsocial. Participen, en darrer terme, perquè tenenl’esperança que els seus actes influiran d’algunamanera en les decisions polítiques.En els països democràtics, la participació està al’abast de tothom, ja sigui a títol individual o collectivament.D’això podria deduir-se que pràcticamenttothom té raons per implicar-se activamenten política, si bé la realitat és lluny de confirmaraquest supòsit, ja que la participació és molt desigual.Ho és degut en part als problemes que plantejal’acció col·lectiva i a la desigual distribució detemps, interès, energies i capacitats participativesentre els ciutadans. Aquesta desigual distribucióde motivacions i recursos participatius entre elsciutadans es trasllada a l’arena participativa i potgenerar desigualtats polítiques. A més, no tots els109

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyaprocessos participatius són oberts a tothom. Enmolts casos els processos de consulta estan dirigitsprincipalment a entitats i grups organitzats dela societat, i són els representants de l‘administracióels que controlen qui participa i qui no. Darrerament,alguns dels mecanismes més innovadorsde participació que s’han portat a la pràctica hantractat de resoldre aquest problema mitjançant laselecció aleatòria dels participants. No obstantaixò, la participació política sempre és un actevoluntari, i com a tal, la decisió final sempre és enmans de l’individu.1.3. Participació i eficàciaEn general, els ciutadans i els grups de la societatpoden trobar vies de participació política per expressarels seus interessos i les seves motivacionsrelacionats amb un ventall molt ampli de temes, jasiguin de caràcter molt específic –com ara la oposicióa la construcció d’una infraestructura– o moltgenèric –com ara un programa governamental.Malgrat això, les possibilitats d’influir en les decisionspúbliques poden variar en funció de diferentsaspectes: el caràcter institucional o no del procésparticipatiu; el caràcter tècnic i la complexitat delsproblemes a tractar; la voluntat política i la capacitatde resposta de les institucions polítiques; laintensitat del procés participatiu; el debat públic i elressò mediàtic que es generi al voltant dels problemessocials corresponents; el caràcter anticipatiu oreactiu de la participació, o el caràcter puntual de laparticipació o la continuïtat en el temps.RepresentativitatIgualtat políticaLegitimitatEnfortimentdemocràticParticipacióCiutadanaEficàciaInfluència enles polítiquesFigura 6.1. Tres dimensions de la participació ciutadana.2. La participació en laDirectiva Marc de l’AiguaLa Directiva Marc de l’Aigua representa un acordampli a nivell europeu sobre aquells principis quehan de guiar les accions de la Unió Europea en matèriade gestió de l’aigua. Aquesta norma europeaes proposa vetllar per la protecció dels recursos hídricsd’Europa i aconseguir-ne un ‘bon estat’ d’aquíal 2015. Per tal d’assolir aquest objectiu, la directivademana a tots els Estats membres que emprenguinaccions en diversos sentits. Entre ells els de elaborari publicar un pla de gestió de l’aigua per a cadaconca hidrogràfica i posar en pràctica els objectiusi les mesures incloses en aquest pla. Per fer-ho, laDMA promou un enfocament que enforteixi la participacióde la ciutadania en les decisions sobre l’ús ila gestió de l’aigua. En aquest sentit, la participacióapareix com un dels aspectes més centrals i innovadorsque introdueix la directiva. Per tal d’entendremillor quin és aquest marc i situar-lo en relació ambel concepte més ampli de la participació, hi ha tresaspectes a considerar: l’objecte, el subjecte i el tipusde participació.2.1. L’objecte de la participacióLa DMA planteja l’obertura d’espais de participacióper tal d’oferir oportunitats per conèixer millor elsproblemes relacionats amb la planificació i gestióde l’aigua i, en definitiva, millorar el procés d’implementacióde la directiva. La idea que es vol promoureés la de treballar en la recerca de solucionsàmpliament acceptades sobre la gestió de l’aiguaen cada conca hidrogràfica perquè les decisionses prenguin tenint en compte, i incorporant en lamesura del possible, les opinions, experiències ipropostes dels principals implicats. Es tracta, enúltima instància, d’augmentar el consens social sobreles decisions que es prenen i, per tant, reduirel nivell de conflicte entre interessos contraposats,incrementar el grau de consciència social sobre elsproblemes ambientals en la conca hidrogràfica, imillorar la qualitat dels plans de conca i programesde mesures. Per articular aquest objectius, la DMAfa referència als protagonistes de la participació ial tipus d’implicació que seria desitjable que tinguessin.2.2. El subjecte de la participacióEls considerants 14 i 46 de la DMA destaquen laimportància de la participació en la nova norma co-110

6. La participació ciutadana en la Directiva Marc de l’AiguaÀmbitPOLÍTIC I INSTITUCIONALAdministració estatal, regionali local (representants políticsi tècnics)ÀmbitCIUTADÀorganitzacions ecologistesassociacions de veïns,entitats culturals, esportivesi de lleureciutadans no organitzatsÀmbitSOCIOECONÒMICempreses hidroelèctriquesassociacions de pescadors,agricultors, ramaders i comerciantssindicats, indústriesescoles i universitatscol·legis i associacionsde professionals i expertsFigura 6.2. Els protagonistes de la participació.munitària, si bé és l’article 14 de la directiva, dedicata “Informació Pública i Consulta”, el que abordaespecíficament aquests temes. La idea central apartir de la qual es desenvolupa aquest capítol ésque l’èxit de la directiva depèn, en gran mesura, dela implicació dels ciutadans en general, i que, per talde garantir la seva participació en l’elaboració delsplans de conca i fer-ne el seguiment cal implicarhiels ciutadans abans que les mesures previstescomencin a aplicar-se.Els termes que utilitza la directiva per referir-se alsprotagonistes de la participació varien en funció deles diferents formes de participar-hi que preveu:l’accés a la informació, els processos de consultai la implicació activa dels ciutadans. Com a subjectesen els processos d’informació i consulta laDMA es refereix al públic, és a dir, als ciutadans engeneral. Mentre que, quan parla d’implicació activa,l’associa a les “parts interessades”, concretamentaquells ciutadans o grups socials o organitzacionsque tenen un interès particular en els aspectesrelacionats amb la gestió de l’aigua o que hi estanrelacionats d’alguna forma, ja sigui perquè elsafecten de manera més o menys directa o perquètenen capacitat d’influir en els processos de decisióo en els seus resultats. Per exemple, els municipisque estan inclosos a la conca hidrogràfica i quenecessiten aigua per al consum urbà, les associacionsde pescadors o agricultors, les organitzacionsecologistes que vetllen per la protecció delrius, les empreses que necessiten l’aigua per alsseus sistemes de producció, entre d’altres. Quanla DMA es refereix al públic, en canvi, fa referènciaa tots els ciutadans, tinguin un interès específic enels temes de l’aigua o no. Tant en un cas com enl’altre, es pot tractar de persones o organitzacionsque pertanyen als diferents sectors de la societat.Això inclou actors de l’àmbit político-institucional,de l’àmbit econòmic o el ciutadà. La figura 6.2 incloutot el ventall de possibles participants dins decada àmbit de la societat.La DMA promou una participació àmplia, oberta icontinuada. Ara bé, moltes vegades, per raons detemps, de pressupost i de dificultats organitzatives,una participació àmplia pot resultar no gaire viable.A més, no tots els ciutadans se senten motivatso estan disposats a invertir part del seu temps enparticipar. Tenint en compte això, cal fer una selecciódels participants i fer servir algun mètode deselecció. Un dels més habituals, que també recomanael Document Guia per a la implementació dela DMA (CIS, 2003), consisteix en dur a terme unaanàlisi prèvia d’actors. Es tracta d’identificar a l’inicidel procés els actors relacionats amb la gestió del’aigua dins de cada àmbit social per posar-s’hi encontacte i convidar-los a participar.Un altre aspecte del que es fa ressò la directivaés que no tots els participants contribuiran de lamateixa manera al procés. El tipus d’aportacionsque faci cada un d’ells dependrà d’almenys tres factors:primer, la seva relació amb la gestió de l’aigua111

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya(usuari, expert, decisor, afectat per una determinadaactuació pública, propietari d’un terreny o d’unaexplotació agrícola); segon, la seva disponibilitat derecursos (informació, idees i coneixement, recursosfinancers, temps); tercer, el seu perfil i la sevavoluntat participativa. Així, el perfil que tinguin elsparticipants, doncs, determinarà en gran mesurala manera com contribueixin al procés. En aquestsentit alguns aportaran idees i propostes, altres podranaportar la visió dels interessos afectats, altresho faran facilitant el procés de debat o aportantconeixements tècnics. Per tots aquests motius, laDMA recomana que hi hagi una pluralitat d’interessosrepresentats, és a dir, que el perfil i les característiques(nivell de formació, proporció d’homes idones, edats, perfil laboral) de les persones i grupsque participen en el procés siguin diversos.2.3. El tipus de participacióCom s’ha avançat en l’apartat anterior, l’article 14de la DMA preveu tres formes d’incorporar la participaciódels ciutadans en l’aplicació de la directiva:la informació, la consulta i la implicació activa.Pel que fa a la informació, la DMA obliga els Estatsmembres que donin accés al públic a tots aquellsdocuments de treball i informacions de referènciaque s’utilitzin. Pel que fa a la consulta, els Estatsmembres hauran de garantir que es consulta el públic,incloent-hi els usuaris de l’aigua, especialmentsobre tres tipus de documents durant l’elaboraciódels plans de conca. I ho hauran de fer en uns terminisde temps concrets: detallant el calendari iprograma de treball sobre com s’elaborarà el plade conca; especificant com es consultarà la ciutadania(abans de la fi del 2006); recollint les particularitatsde la gestió de l’aigua a la conca (abans dela fi del 2007), i presentant un pla de conca (el 2008com a molt tard). Per tal que tots els interessatspuguin respondre a aquesta consulta, la directivarequereix als Estats que estableixin un període d’almenyssis mesos perquè tots aquells interessatspuguin donar la seva opinió i fer comentaris sobreel contingut d’aquests documents. Finalment, pelque fa a la implicació activa, la DMA especificaque els Estats membres han de promoure la participacióefectiva de totes les parts interessades enla implementació de la directiva, i en especial enl’elaboració i revisió dels plans de conca. La taula6.1 ofereix un resum dels principals requerimentsde la DMA pel que fa a la participació.2.3.1. Accés a la informacióL’article 14 de la DMA subratlla la importància queels ciutadans tinguin accés a la informació i els documentsde treballs que s’utilitzen en les diferentsfases del procés. En general, els objectius de laTipus de Participació Participants Àmbit CalendariInformacióPrimer nivell de participacióRelació unidireccional ambel ciutadàCiutadans en general(s’hi inclouen els usuaris)Accés a documents detreball i informacions dereferència utilitzats en lesetapes del procésd’aplicació de la DMAAl llarg de tot el procésd’aplicació de la DMAConsultaSegon nivell de participacióRelació bidireccional amb elciutadàCiutadans en general(s’hi inclouen els usuaris)Elaboració del pla de conca(a) calendari i programa detreball de l’elaboració delpla(b) temes més rellevants pelque fa a la gestió de l’aiguaa la conca(c) còpies de l’esborrany delpla de concaPeríode de 6 mesosd’al·legacions(a) Abans de la fi del 2006(b) Abans de la fi del 2007(c) Abans de la fi del 2008Implicació activaTercer nivell de participacióRelació bidireccional amb elciutadàTotes les parts interessadesElaboració, revisió i posadaal dia dels plans de concaAl llarg de tot el procésd’aplicació de la DMATaula 6.1. Tipus de participació en la DMA.112

6. La participació ciutadana en la Directiva Marc de l’Aiguainformació en cada fase del procés poden ser diferents:millorar la conscienciació social sobre unproblema, donar informació sobre un tipus de mesuraque es vulgui aplicar, promoure un canvi enalguna activitat o en les percepcions dels usuarisen són algunes. Més concretament, en l’elaboraciódels plans de conca requereix que es doni accésa la informació i als documents de treball utilitzatsper fer l’esborrany d’aquest pla. Aquests documentshan d’incloure almenys aquells que es detallen enel contingut dels plans (els informes sobre pressionsi impactes, els programes de mesures, entred’altres). Ara bé, la DMA només requereix que esposi a disposició pública la informació de referènciai en cap cas exigeix que es faci un esforç per adifondre-la. La directiva no especifica per quinesvies s’ha de facilitar la informació i a qui s’ha dedirigir. En aquest sentit deixa que en cada concahidrogràfica es decideixi quins centres són els quetindran accés a la informació i als documents dereferència i els posaran a disposició del públic, iquins procediments s’establiran per fer-ho.La informació no només té un paper rellevant enel procés de planificació. Al llarg de tot el procésd’aplicació de la directiva, cal que es faciliti informaciósuficient en cada una de les fases de lesque consta aquest procés per tal de fer possiblela implicació activa de totes les parts interessadesque tracta de promoure la DMA. Una informaciósuficient implica que aquesta és, en primer lloc,diversa. Cobreix diferents aspectes sobre un mateixtema i prové de diverses fonts (documentsoficials, informes de l’administració, dades aportadespels usuaris, informes i opinions d’experts,entre d’altres). En segon lloc, es fa arribar a travésde canals diferents perquè pugui arribar a tots elsinteressats (poden ser cartes o circulars informatives,conferències, articles premsa o fins i totpàgines web). En tercer lloc, s’adreça a tothom,tant a aquelles persones i grups més implicatsdirectament en la gestió de l’aigua com al públicen general.2.3.2. ConsultaLa DMA requereix a les autoritats competentsen matèria de gestió de l’aigua l’articulació deprocessos de consulta amb els interessats i elsciutadans en general sobre els documents que esvagin elaborant en relació amb l’ús dels recursoshídrics a la conca (informes sobre l’estat actualde les aigües, principals problemes ambientals,i les mesures que es proposen per pal·liar-los).Els processos de consulta haurien de tenir unadoble finalitat. D’una banda, recollir informaciói idees sobre els temes que es tracten. De l’altra,aprendre de les percepcions, experiències,coneixements dels ciutadans per desenvoluparsolucions basades en aquestes aportacions. Noobstant això, no cal oblidar que la informació i lesopinions que les administracions recullen a travésde la consulta els poden servir per enriquir lesmesures que finalment es prenguin, però que noestan obligades a incorporar-les. En última instànciapoden decidir no fer-ho.El tipus de consulta que requereix la directiva ésl’escrita, és a dir, aquella en què les autoritats fanpúblics una sèrie de documents o informes i obrenun període de consultes durant el qual els ciutadansfan arribar les seves opinions per escrit. En aquestsprocessos els ciutadans expressen les seves opinionsja sigui responent a un qüestionari, escrivintper carta o un informe, o bé utilitzant el correu electrònic.Sigui quin sigui el procediment utilitzat, elsprocessos de consulta es caracteritzen per permetreque hi participi tothom que vulgui manifestar elseu punt de vista.2.3.3. Implicació activaImplicar activament els ciutadans en tot el procésde la posada en pràctica de la Directiva voldir convidar-los a contribuir activament en les diferentsetapes i donar-los l’oportunitat que aportininformació, facin propostes i tinguin veu i vot en lesdecisions que es prenen. Aquest tipus de participacióva més enllà de l’accés a la informació o laconsulta, i atorguen als ciutadans un paper actiu enel procés, no només debatent els problemes sinótambé a l’hora de buscar solucions. La implicacióactiva, doncs, a diferència de les altres dues formesde participació, preveu que els participants puguininfluir en el procés de presa de decisions. Tot i queno és obligatòria, la directiva emplaça els Estatsmembres que facin un clar esforç per incloure-latant com sigui possible.Totes tres formes de participació (informació, consultai implicació activa) estan estretament relacionades.Els ciutadans no podran expressar lesseves visions quan siguin consultats si no disposend’informació sobre els temes que es tracten,de la mateixa manera que difícilment s’implicaranen l’elaboració de propostes i solucions si prèviamentno s’han establert espais i mecanismes deconsulta que permetin conèixer els interessos i lespreferències dels ciutadans. No obstant, tot i queel text de la Directiva posa especial èmfasi en diferenciarles tres formes participació, el que no quedatan clar són els detalls de com s’han de portar a113

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyala pràctica les diferents formes de participació. LaDMA no especifica quin mínim de consultes s’hande fer, o quanta informació s’ha de donar, ni tampocconcreta en què i com s’ha d’implicar les parts interessadesen la gestió del recurs. Més aviat, deixaa mans dels Estats membres, i més concretamentde les administracions que tinguin la competènciaen matèria de gestió de l’aigua, la decisió final decom s’organitzarà la participació a nivell de cadaconca hidrogràfica.2.4. El calendari de la participacióEn quin moment és més important comptar amb laparticipació dels ciutadans? La DMA estableix queno cal esperar el 2009, un cop ja s’hagin elaborat elsplans de conca, per iniciar processos participatius.Com s’ha esmentat, un dels beneficis més importantsque pot aportar comptar amb la participacióde la ciutadania és el fet que pot millorar la qualitatde les decisions que es prenen. Com s’ha esmentatabans, la directiva subratlla que cal organitzarprocessos participatius abans que es prenguin lesprincipals decisions.La posada en pràctica de la DMA podria comparar-sea una cursa per etapes que té com a metafinal assolir el bon estat de les aigües el 2015. LaDirectiva fixa un calendari per a cada una d’aquestesfases i recomana que s’introdueixen les tresformes de participació que preveu el més que siguipossible.Cada una de les fases d’aplicació de la directivaofereix oportunitats diferents a la participació. Elpaper que juguin els ciutadans variarà en cada unade les fases. En les primeres fases serà més importantpotenciar l’accés i la divulgació d’informacióper tal que els ciutadans coneguin i es familiaritzinamb aquesta norma comunitària. Durant les fasesde caracterització i anàlisi, l’objectiu serà recollir lavisió dels ciutadans per tal d’identificar els principalsproblemes en relació amb l’estat de les aigüesa la conca. Un cop identificats els problemes seràel moment d’involucrar els ciutadans en la definicióde les mesures i la seva posada en pràctica. Lataula 6.2 identifica els requeriments de participaciód’acord amb les diferents fases que estableixla directiva.La directiva també requereix que es faci un seguimenti una avaluació de com es van desenvolupantels processos de participació. També recomanaque no s’esperi al 2015 per fer-ho sinó que a mesuraque vagin finalitzant les activitats que es duena terme per involucrar els ciutadans es faci unadescripció de com ha anat i de quins han estat elsresultats obtinguts. Això permetrà anar incorporantprogressivament les aportacions dels ciutadans alprocés de planificació i introduir millores de cara ales etapes següents.Fases Objectius i tasques Informació Consulta Implicació activaFase 1Final 2003Establir el marcgeneralExplicar els continguts dela directiva, objectius i elpaper de les conqueshidrogràfiques. Informarel major nombre d’actorspossibleDirigit a ciutadans engeneralPrimer contacte amb elpúblic i parts interessadesper interpretar icomprendreconjuntament elsrequeriments de la DMAConsultar actors varis(a través de mecanismesexistents a nivell nacional)Iniciar el disseny delprocés de participaciói d’avaluacióFase 2Final 2004Caracterització ianàlisiAccés a informacions dereferència i documents detreballDirigit a ciutadans engeneralRecollir dades, informaciói la visió de grupsdiferents per identificarels principals problemesde la concaConsultar el majornombre d’actors possibleCompletar disseny procésde participacióRecollir dades, informaciói la visió de grups diferentsper identificar elsprincipals problemes de laconca, i establir objectiusde milloraImplicar representants del’administració, experts(tècnics i acadèmic),principals usuaris a nivellnacional, regional i local114

6. La participació ciutadana en la Directiva Marc de l’AiguaFases Objectius i tasques Informació Consulta Implicació activaFase 3Final 2006Planificació per al’establiment deprogrames demesuresAccés a informacions dereferència i documents detreball utilitzats en la sevaelaboracióDirigit a ciutadans engeneralConsulta sobre mesurespossiblesInvolucrar els ciutadans enla proposta de les mesuresper millorar l’estat de lesaigües a la concaImplicar representants del’administració, experts(tècnics i acadèmic),principals usuaris, ONG iconsumidors. Tant a nivellnacional, regional com localCalendari iprograma de treballper l’elaboració delPla de ConcaAccés al calendari iprograma de treballelaboratsConsulta (per escrit)sobre el calendari iprograma de treballPeríode de 6 mesosper a aportacionsdels ciutadans(no es preveuexplícitament)Fase 42007Visió general delsprincipals temes enrelació a al gestió del’aiguaAccés a informacions idocuments de treballConsulta (per escrit)sobre els temes mésimportants a nivell deconca. Període de6 mesos(no es preveuexplícitament)Fase 52008Esborrany del pla deconcaPosar a disposició delsciutadans còpies del’esborrany del pla deconca i dels documentsutilitzats en la sevaelaboracióConsulta (per escrit)sobre els contingutsde l’esborrany del plaPeríode de 6 mesosImplicar els ciutadans enel disseny de les mesuresper millorar l’estat de lesaigües a la concaImplicar representantsde l’administració, experts(tècnics i acadèmic),principals usuaris, ONG iconsumidors. Sobretot anivell regional i de concaFase 62009Publicació del plade concaPosar a disposició delsciutadans còpies del pla idocumentació de treball(no es preveuexplícitament)(no es preveu)Fase 72012ImplementacióInformar sobre lesmesures contingudes alsprogrames, informacionsde referència i documentsde treballConsulta sobre l’aplicaciói el desenvolupament delpla de concaImplicar els ciutadans enla posada en pràctica delsprogrames de mesuresOportunitat de contribuira la seva implementacióefectivaAdministracionscompetents, empresesdel sector (distribució itractament de l’aigua),principals usuaris(agricultors, indústria...),consumidorsFase 82015Avaluació iactualització delsplans de concaInclou tambéavaluació delsprocessos departicipació enrelació a objectiusinicialInformació sobre eldesenvolupament iresultats dels processosde participacióConsulta sobre eldesenvolupament generaldel procés i possiblesmillores a introduirAvaluar els resultats ques’han obtingut en relacióals objectius inicials iprogrames de mesuresInclou els actors que hanintervingut en el disseny iposada en pràctica de lesmesuresTaula 6.2. La participació en les diferents fases d’aplicació de la DMA.Font: Elaboració pròpia a partir de WFD GIS Guidance document n. 8115

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya3. La implementació de laDirectiva Marc de l’Aiguaa CatalunyaLa implementació de la Directiva Marc de l’Aigua enel cas de les Conques Internes de Catalunya s’had’emmarcar en el context polític, social i institucionalque envolta l’ús i la gestió dels recursos hídrics. Elscanvis ocorreguts més recentment en aquest contexta l’Estat espanyol i també a Catalunya han contribuïtal desenvolupament d’un mou marc de gestiói planificació de l’aigua, els principis del qual estanestretament vinculats a aquesta directiva europea.3.1. La Nova Cultura de l’Aigua: un noumarc de gestió i planificació de l’aiguaUn dels discursos que va emergir amb més forçadurant el debat sobre el Pla Hidrològic Nacional(PHN), aprovat pel govern espanyol el 2001, va serel de la Nova Cultura de l’Aigua (NCA). Els argumentsd’aquells qui la defensen (la gent de les terresde l’Ebre i nombrosos experts, amb el suportd’un sector important de la ciutadans de diferentscomunitats autònomes) reivindiquen que un altramanera de gestionar l’aigua és possible. Contrarisal transvasament de l’Ebre, i a totes aquelles mesuresque suposin mantenir un model de gestió basaten promoure la construcció de pantans i altresgrans infrastructures hidràuliques (Naredo, 2003),els defensors de la Nova Cultura proposen que l’úseficient dels recursos, la protecció dels rius i delsecosistemes aquàtics, la millora de la qualitat deles aigües i la transparència en la planificació delsrecursos siguin els principis que guiïn un nou modeld’ús i gestió de l’aigua, d’acord amb els requerimentsde la DMA (Prat, 2004; Estevan i Naredo,2004; Martínez Gil i Jiménez Torrecillas, 2003).Els autors que encapçalen aquest moviment considerenque la traducció a la pràctica d’aquestsprincipis implicaria una sèrie de canvis en el marcinstitucional de gestió i planificació de l’aigua existentque s’hauria de dotar de nous instruments, estructuresi polítiques de d’actuació. Entre les principalspropostes per una nova política de l’aiguadestaquen:• Reformar l’administració de l’aigua i reforçar lesestructures de participació existents en matèriad’aigua.• Flexibilitzar el sistema de concessions, instauraruna política de preus, i crear bancs i mercats del’aigua (Aguilera Klink, 2002).• Revisar els plans hidrològics de conca i els seuscatàlegs d’obres.• Analitzar i resoldre els problemes a escala local ode subsistema hidrològic, evitant les transferènciesd’aigua entre conques.• Integrar la planificació hidrològica a la políticad’ordenació del territori (Estevan i Naredo, 2004;Arrojo, 2003, 2004).En aquest canvi profund en la manera tradicionald’enfocar els problemes relacionats amb la gestióde l’aigua (Prat i Estevan, 2004), la informació i laparticipació dels ciutadans hi tenen un paper clau(Arrojo et al., 2005). Per una banda, per garantir quela gestió dels recursos que es faci des de l’administraciósigui el més clara i transparent possiblei, per l’altra, per arribar a solucions consensuadesamb tots els implicats i poder aplicar-les de maneramés eficaç.Des de la derogació de la llei del PHN el juny del2004, i a partir d’alguns dels arguments i propostesfets des de la NCA, tant a nivell de Catalunyacom del conjunt de l’Estat s’està treballant perconstruir un nou escenari de gestió i ús de l’aiguad’acord amb els principis de la NCA i de la DMA. ACatalunya, l’acord pres pel govern el 14 desembrede 2003 inclou un apartat de política de gestió delcicle de l’aigua on, entre altres punts, es comprometa aplicar la DMA i a elaborar un Pla Nacional deGestió de l’Aigua. Aquest acord deriva de les eleccionsal Parlament de Catalunya de 16 de novembrede 2003, i va ser signat per les següents forces polítiques:Partit Socialista de Catalunya (PSC)-Ciutadanspel Canvi, Esquerra Republicana de Catalunya(ERC), i Iniciativa per Catalunya-Verds (ICV). Méstard, la voluntat del govern català d’incorporar elscriteris de la DMA s’ha traduït en la signatura d’unconveni entre l’Agència Catalana de l’Aigua i la Fundacióper a la Nova Cultura de l’Aigua, que té entreels seus objectius el d’establir criteris per una gestióalternativa de l’aigua a Catalunya.Una de les conclusions de l’estudi que s’ha realitzaten el marc d’aquest conveni que planteja alternativesper a la gestió de l’aigua a Catalunya és que “lamajor part de les mesures identificades preveuenmecanismes de gestió complexos que necessiten laparticipació i implicació de molts agents” i que aixòrequereix que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)desenvolupi un sistema de participació i mediacióque faci possible que aquestes mesures es desenvolupinen un termini breu (Prat i Estevan, 2004).Igualment requereix una major interdisciplinarietattècnica i reforçar els mecanismes de transversalitatentre àrees.116

6. La participació ciutadana en la Directiva Marc de l’Aigua3.2. L’aplicació de la DMA a CatalunyaDe cara a l’aplicació de la DMA, l’ACA ha elaboratun document intitulat Accions i tasques a realitzari desenvolupar per la futura implementació de laDirectiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE). Al llarg del2003 i fins l’actualitat, l’ACA ha elaborat diversostreballs tècnics per tal de caracteritzar i avaluarl’estat de les masses d’aigua a Catalunya, i ha creatuna comissió tècnica (CTIDMA) integrada pelsdiferents departaments de l’ACA, dedicada a guiari coordinar els treballs d’implementació de la DMAa Catalunya.Però encara queda força camí per recórrer. Segonsel calendari de treball que estableix la DMA, el 2006ha de començar el procés de planificació per a l’establimentde programes de mesures per tal de millorarl’estat de les masses d’aigua a nivell de conca.Això inclou l’elaboració d’un calendari i programa detreball per a l’elaboració del pla de conca, oferir unavisió general dels principals temes en relació ambla gestió de l’aigua i elaborar l’esborrany del pla. ElPla de Gestió (o nou Pla Hidrològic de la DemarcacióHidrogràfica), inclou el programa de mesuresper aconseguir el bon estat ecològic de les aigües,que requereix la DMA, de cara al 2015, i s’hauràd’aprovar a finals del 2009 (Munné et al., 2004). Totsaquests passos requereixen, com s’ha apuntat enapartats anteriors, que s’informi i es consulti puntualmentels ciutadans sobre els documents que esvagin elaborant i que se’ls impliqui activament en lamesura del possible. Un dels reptes més immediatsés, doncs, l’elaboració i posada en marxa d’una estratègiaper a la participació ciutadana en l’aplicacióde la DMA a les conques internes de Catalunya.3.3. Experiències de participació en lagestió de l’aigua a CatalunyaTot i que la demarcació hidrogràfica de les conquesinternes encara no disposa d’una estratègia de participacióglobal per introduir de manera efectiva laparticipació en la gestió de l’aigua, sí que podemparlar d’algunes experiències a Catalunya que hanendegat processos participatius. En destacaremdues. D’una banda, Projecte Rius, una organitzaciósense ànim de lucre que promou la participació enla protecció dels espais fluvials, i, de l’altra, el procésd’informació i consulta a la Conca del riu Muga.3.3.1. Projecte RiusProjecte Rius és una iniciativa de l’Associació Hàbitatsque va començar a funcionar el 1997 ambl’objectiu d’estimular la participació activa de lasocietat en la conservació i millora de l’estat delsrius de Catalunya. Projecte Rius desenvolupa laseva activitat al voltant de tres eixos principals: laparticipació, estimulant la implicació directa delsciutadans en la gestió de l’aigua d’acord amb lesdirectrius de la DMA; el voluntariat, promovent lacreació de grups de ciutadans que s’interessen perla conservació de la natura i volen treballar-hi demanera desinteressada; i les xarxes socials, establintuna dinàmica de treball entre els grups quepromou i facilitat l’intercanvi d’informació, idees iexperiències. En l’actualitat, un total de 810 grupsformats per centres d’ensenyament, grups d’amicsi famílies i associacions diverses (ecologistes, deveïns, de pescadors, de gent gran), així com administracionspúbliques i ciutadans a títol individual,participen a Projecte Rius.Hi ha tres nivells d’implicació possibles amb el projectei són els grups els que decideixen voluntàriamenten quins d’ells volen participar. El primer esconeix com el formulari de compromís. Els grupsque es posen en contacte amb Projecte Rius imostren el seu interès per participar-hi tenen unatrobada amb els coordinadors en la que reben informaciósobre què és i com funciona projecte. A partird’aquí, la signatura del formulari per part del nougrup deixa constància de la seva decisió de vincular-seal projecte i de la seva motivació per conèixermillor el tram de riu que han escollit. El segon nivellés el de la inspecció del riu. Consisteix en què cadaun dels grups faci dues sortides l’any al riu (una ala primavera i l’altra a la tardor) per recollir dadessobre les característiques fisicoquímiques del tramde riu que han escollit i fer un estudi de l’ecosistemaaquàtic. Amb les dades de tots els grups devoluntaris, el projecte elabora un informe anual del’estat dels rius a Catalunya que es distribueix entretots els participants, se’n fa difusió als mitjans decomunicació i es posa a disposició de tots els ciutadans.El tercer i darrer nivell és l’adopció de rius.L’equip de Projecte Rius facilita als grups que volendonar un pas més en la protecció del riu el Manuald’Adopció de Rius, a través del qual els grups escomprometen a implicar-se més directament en laprotecció del tram de riu que han escollit i reben tottipus d’informacions i materials per dur a terme lesseves tasques de conservació i millora.Per facilitar la tasca dels grups i promoure el seutreball en xarxa, s’han creat diversos mecanismes:primer, un fòrum a la pàgina web de Projecte Rius,on els membres del diferents grups poden fer aportacionso plantejar les seves qüestions relacionadesamb quatre subàrees: grups i territori, funcionament117

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyade projecte, inspeccions, adopcions, avenços i actuacions.Segon, les sortides formatives i reunionsque s’organitzen amb els grups a nivell de conca.I, tercer la trobada anual que es fa amb tots elsgrups i que inclou visites i passejades pel riu o taulesrodones, entre altres activitats. A l’actualitat, elsrius catalans que concentren major participació degrups són el Ter (20%), seguit del Llobregat (18%)i el Besòs (17%). Tot i que Projecte Rius va néixercom una organització que centrava la seva activitaten l’àmbit català avui també té grups actius al PaísValencià, Aragó o Andalusia.La iniciativa més recent de Projecte Rius és la dedur a terme una prova pilot a la conca del riu Besòsper integrar els 35 municipis i els més de 100 grupsde Projecte Rius que treballen al la conca del Besòsen una xarxa que utilitzarà Internet per comunicarsei coordinar les tasques de protecció del riu (www.projecterius.org).3.3.2. Informació i participació a la Concadel Riu MugaLa conca del riu Muga és un territori on conviuenuna agricultura intensiva, un important desenvolupamentturístic i d’ocupació del territori per part desegones residències, i la presència d’importantsàrees naturals protegides, com és el cas dels Aiguamollsde l’Empordà. La conca del riu Mugacomprèn 52 municipis a l’Alt Empordà i el Vallespir,entre els quals destaca Figueres com a nucli urbàmés important.En el marc del projecte de recerca europeu HarmoniCOP(Harmonising COllaborative Planning)finançat pel Vè Programa Marc per a la Recerca i elDesenvolupament, i per la Comissió Europea, ambl’objectiu de generar informació i coneixement sobrela participació pública en la gestió i planificaciódels recursos hídrics a nivell de conca hidrogràfica(www.harmonicop.info) es va dur a terme un procésd’informació i consulta a diferents entitats i ciutadansper tal de conèixer les visions dels ciutadans iagents del territori pel que fa al present i el futur dela gestió de l’aigua a la conca del riu Muga. Unes40 persones van participar-hi a través de tres tipusde mecanismes. El primer va consistir en realitzaruna sèrie d’entrevistes a usuaris o representantsd’associacions implicats directament en la gestióde l’aigua a la conca: un membre de l’organitzacióUnió de Pagesos, el director del Parc Natural delsAiguamolls de l’Empordà, dos membres de l’organitzacióecologista IAEDEN, dos membres del Consorcide la Costa Brava (entitat encarregada de lesplantes de tractament d’aigua), un representant del’empresa de subministrament d’aigua FISERSA, elpresident de la Societat de Pesca de l’Alt Empordà,i un representant de la Comunitat de Regants delmarge esquerre del riu Muga.L’objectiu era preguntar als participants com creienque seria l’evolució de la conca (d’aquí a l’any2010) en diversos aspectes com el clima, la població,els usos del sòl, el desenvolupament urbanístic,l’agricultura de regadiu, la indústria i els serveis, elconsum i la demanda d’aigua, la qualitat dels recursos,o els problemes d’abastament d’aigua a laconca, entre d’altres. El segon dels mecanismes departicipació utilitzats va consistir en l’organitzacióde visites guiades amb professionals i experts dediferents àmbits per conèixer millor els problemesprincipals relacionats amb l’ús de l’aigua. Els organitzadorsdel procés participatiu van visitar, de lamà dels agents més directament implicats, el pantàde Boadella-Darnius, els sistemes i tècniques dedistribució de l’aigua de regadiu del marge esquerredel riu, i les zones del tram mitjà del riu dedicadesa la pesca esportiva. Finalment, la darrera de lestècniques participatives utilitzades va consistir enorganitzar Grups de Discussió d’Avaluació Integrada(Integrated-Assessment Focus Groups) (Kasemiret al., 2003 i Tàbara, 2003). Els grups, formats perunes 5-8 persones, estaven integrats per expertsi persones directament vinculades a la gestió del’aigua, però també per ciutadans a títol individualper tal d’afavorir que els diferents interessos, valorsi coneixements que existeixen al voltant del recursquedessin representats en els debats. Es va organitzarun total de 4 grups, cada un dels quals es vareunir en una sessió de debat d’unes 2-2,30 hores.A tall d’exemple de la composició dels FocusGroup, en el segon que s’organitzà hi participavenun inspector de l’Agència Catalana de l’Aigua; unresponsable de l’Oficina de Turisme de Castellód’Empúries; un pediatre del municipi de Rabósd’Empordà; un biòleg del Paratge Natural de l’Albera;un professor d’història de Figueres; un geògrafde l’Ajuntament de Vilafant; l’exalcalde de Castellód’Empúries, i el director de la planta de tractamentd’aigües d’Empuriabrava.L’objectiu dels grups era no només conèixer les visionsdels participants sobre els problemes de laconca sinó també oferir un espai per a la reflexió il’aprenentatge mutu sobre les possibles mesuresa emprendre per implementar la DMA des d’unaperspectiva local (Tàbara, 2004b). Per tal de facilitarel debat, els participants, prèviament a la reunió, rebienun dossier amb dades i informació sobre l’estati l’evolució dels recursos hídrics a la conca que podienutilitzar per donar suport a les seves opinions.118

6. La participació ciutadana en la Directiva Marc de l’AiguaLes discussions dels grups estaven guiades per unmoderador i s’estructuraven al voltant de quatre temes:primer, la identificació dels principals problemesrelacionats amb l’ús i la gestió de l’aigua, aixícom de les seves causes i conseqüències; segon,la proposta de mesures polítiques que es podrienadoptar per millorar-los; tercer, l’anticipació delsobstacles i oportunitats amb què es podrien trobarles mesures proposades; i, finalment, les implicacionsde la participació ciutadana en la planificació igestió de l’aigua a la conca del riu Muga en el marcde la DMA (Tàbara, 2004b). Al final del procés esva celebrar una sessió conjunta amb tots els participants,en què també van participar alcaldes de lazona i representants de l’administració, on es vanexplicar els detalls del procés i es van presentar elsresultats obtinguts.Pel que fa al primer dels punts de debat, els principalsproblemes identificats pels participants feien referènciaa aspectes relacionats tant amb la quantitatde recursos disponibles com amb la seva qualitat.Les causes identificades eren, per una banda, d’origennatural (cabal escàs i elevada estacionalitat delriu, incendis forestals que intensifiquen els efectes deles inundacions) i humà (sobreexplotació dels recursosper a usos agrícoles i ineficiència dels sistemesde distribució, contaminació de les aigües subterrànies,increment de la demanda d’aigua per a consumturístic i urbà, manca d’una gestió integrada dels recursosa nivell de conca, entre d’altres). En relacióamb les possibles mesures a adoptar, algunes de lespropostes recollides plantejaven la fixació d’un preude l’aigua per promoure l’estalvi en l’ús del recurs,l’establiment de programes per millorar l’eficiènciadels sistemes de distribució de l’aigua en l’agricultura,la millora del tractament de les aigües residualsurbanes i la seva reutilització, i també l’establimentde certs límits al creixement urbanístic. Finalment, ien relació amb la participació ciutadana en la aplicacióde la DMA, els participants van destacar laimportància de crear una plataforma o un altre tipusd’institució que integrés les diverses associacions iagents socials implicats en la gestió de l’aigua i quetingués capacitat per prendre part i influir en els decisionsque es prenen sobre la matèria.Tot i que la DMA era vista pels participants comuna oportunitat per canalitzar les diferents visionsen relació amb la gestió i la planificació de l’aigua ala conca, la seva aplicació efectiva tampoc estavaexempta de dificultats. En l’opinió d’alguns participants,algunes provisions previstes per la directivano es consideraven una novetat sinó que esreconeixien com una sèrie de mesures i criteris jaconegudes per part de gestors i usuaris, però queno s’havien posat mai en pràctica a causa de l’existènciade visions contraposades respecte a quinesautoritats haurien d’assumir les responsabilitats enmatèria de gestió de l’aigua, quin pes s’hauria dedonar als diferents interessos que hi ha a la concaen el si d’aquestes institucions, o quins instrumentsde política de preus s’haurien d’aplicar i com perquèfossin acceptats i tinguessin els efectes desitjats.I eren, precisament, els obstacles i desacords quehavien frenat aquest procés fins ara els que generavendubtes entre els participants sobre el potencialde la DMA com el marc adient per aplicar les mesuresproposades de manera efectiva.4. Una mirada al futur:cap a una estratègia departicipació en l’aplicacióde la DMA a CatalunyaLes diferents experiències de participació ques’han posat en marxa tant a Catalunya com enmolts altres països amb major o menor proximitatgeogràfica han anat confirmant la dificultat dedonar receptes per a la participació. No obstant,tot i que no existeixin fórmules rígides a les qualspuguin emmotllar-se les múltiples realitats naturalsi humanes que engloba la gestió de l’aigua, aquestapartat planteja i explora una sèrie d’elements quepoden contribuir a guiar el disseny d’una estratègiade participació en el marc de l’aplicació de la DirectivaMarc de l’Aigua.4.1. Els elements bàsics en el dissenydels processos de participacióLes característiques d’un procés participatiu vénendeterminades en gran mesura pels temes o les situacionsque es vulguin tractar, el perfil dels ciutadans,o les característiques del seu entorn polític isocial. En aquest sentit, el disseny d’una estratègiade participació es pot plantejar com un procés queinclou diversos elements estretament relacionats.En primer lloc, identificar quins objectius es preténassolir; segon, conèixer l’entorn polític i social en elque s’ha de desenvolupar el procés; tercer, tenir encompte una sèrie de criteris a seguir; quart, valorarquins mecanismes poden ser els més adients perorganitzar la participació i mobilitzar la ciutadania;i cinquè, fer el seguiment del procés. La figura 6.3recull aquests elements que influeixen en el dissenyd’un procés de participació i a continuació s’exploraamb més detall cada un d’ells.119

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaOBJECTIUSDEL PROCÉSCRITERISfactors de procésfactors de contingutACORDS BÀSICS(polític, tècnic, social)CONTEXT POLÍTICI SOCIALDISSENY del procésde participacióMOBILITZACIÓqui participa?sobre què?quan?com?MECANISMES DEPARTICIPACIÓEXECUCIÓI AVALUACIÓDELS RESULTATSFigura 6.3. Elements en el disseny d’una estratègia de participació.Font: Adaptat de Blanco i Costejà (2004)4.1.1. Definició dels objectiusDefinir els objectius de la participació implica plantejar-sequins temes relacionats amb la gestió del’aigua es volen tractar; si es vol comptar amb unaparticipació de caràcter permanent (al llarg de totel procés d’aplicació de la DMA) o es vol restringirla participació a una fase determinada del procés(per exemple, l’elaboració del Pla de Conca); ambqui es compta i per a què; o fins a quin punt s’estàdisposat a obrir la participació i, per tant, quingrau de control institucional es vol mantenir sobreel procés. En síntesi, es tracta de definir què espretén aconseguir amb el procés i quines en seranles regles del joc.Tenir uns objectius clars i realistes, i construir unasèrie d’acords bàsics sobre el disseny i el desenvolupamentdel procés poden ser un bon fonamentsobre el qual construir el procés de participació.D’una banda, que els participants se sentint informatsi tinguts en compte en la definició de com esdesenvoluparà el procés i dels efectes que tindràla seva participació en les decisions finals que esprenguin pot evitar que es generin falses expectativesi sentiments de frustració al voltant del procés(Blanco i Costejà, 2004). De l’altra, un cert grau decompromís amb el procés per part dels políticsd’impulsar la participació i donar força política ales decisions que es prenguin; dels tècnics, per reforçarla coordinació entre les diferents àrees del’administració implicades; i dels ciutadans i elsdiferents grups de la societat com els principalsprotagonistes de la participació, contribuiran a millorarla confiança en el procés i dotar-lo de majorlegitimitat. No obstant, aconseguir aquests compromisosno sempre és fàcil. En ocasions les culturesorganitzatives predominants dins de l’administraciópoc obertes a la participació, la fragmentació en lescompetències i responsabilitats en temes de participació,els desacords entre grups polítics, o les reticènciesa participar d’alguns agents socials podendificultar en gran mesura la posada en marxa delprocés. Identificar els possibles obstacles a temps,i dedicar un temps a reforçar aquests acords previsamb tots aquells que prendran part en el procésés una inversió inicial que en pot determinar el bonfuncionament posterior.4.1.2. Conèixer el context de la participacióLa participació també es pot veure condicionadaper alguns aspectes relacionats amb la realitat políticai social d’un territori. Les característiques quedefineixen aquest entorn variaran en cada concahidrogràfica, en funció variables com l’estat delsrecursos hídrics a la conca; el tipus d’agents socials120

6. La participació ciutadana en la Directiva Marc de l’Aiguapresents en el territori i els interessos que representen;les estructures polítiques i administrativesamb competències en la matèria, o les experiènciesprèvies de participació que s’hagin dut a termeen temes relacionats amb l’aigua. En aquest sentit,identificar a priori els aspectes més rellevantsd’aquest entorn pot ser molt útil, tant per adaptar eldisseny de participació a les condicions del medi i ales característiques dels agents socials que hi operen,com per anticipar-se a possibles contratempsque se’n puguin derivar. Per fer-ho caldrà fer unaanàlisi prèvia de quines són les característiques delteixit associatiu i empresarial a la conca, com és elperfil dels ciutadans que hi viuen i quina ha estat,tradicionalment, la relació que s’ha establert entreaquests, les entitats i grups socials i els responsablespolítics de l’administració.És possible que un cop reconegut el terreny creguemconvenient introduir alguns canvis en aquestcontext per facilitar l’organització de la participació.Crear o dotar de noves funcions determinadesestructures organitzatives o departaments de l’administració,invertir en la formació i experiència delpersonal de l’administració en temes participatius,habilitar canals per afavorir la comunicació entreadministració i agents socials, o adequar els pressupostosper dotar de prou recursos els processosde participació poder ser algunes de les iniciativesa considerar.4.1.3. Criteris per a la participacióCom s’ha apuntat anteriorment, no hi ha fórmulesque garanteixin l’èxit d’un procés participatiu.No obstant, es poden tenir en compte una sèriede criteris que guiïn el disseny del procés i la sevaposada en pràctica. Aquests criteris poden ser dedos tipus: de procés i de contingut. Els criteris deprocés fan referència a la manera com els ciutadansparticipen. És a dir, donen pautes de com hauriade ser el procés que permeti als ciutadans posaren comú les seves visions i experiències, i discutirsobre possibles mesures i accions a emprendre pera una aplicació més efectiva de la DMA.Alguns dels criteris de procés més importants sónels següents:• Implicar els ciutadans el més aviat possible perquè,com a participants, se sentin part del procésdes del començament.• Facilitar als participants informació que siguicomprensible, diversa (que inclogui les diferentsperspectives sobre els temes que es tracten) i rigorosa.Donar temps suficient per considerar-la,per tal de garantir que els ciutadans se senten‘preparats’ per participar i que es troben en igualtatde condicions per fer-ho.• Garantir el respecte mutu entre els participants,perquè es pugui arribar a acords sense que s’imposinopinions més o menys majoritàries, o interessosmolt particulars.• Generar les condicions necessàries perquè el debatsigui equilibrat i plural, per garantir que tothomes pugui expressar en condicions d’igualtat.• Establir una dinàmica de debat que sigui ‘engrescadora’per als diferents tipus de participants. Espot incorporar la figura d’un moderador o dinamitzadorque orienti el debat i faciliti l’intercanvid’opinions.• Fer un disseny participatiu obert i flexible. Difícilmentpodrem preveure d’entrada tots els detallsdel procés de participació, i per això és importantdeixar espais perquè es pugui adaptar el procésa les situacions que ens anem trobant, i inclourehioportunitats per a l’aprenentatge mutu entreparticipants i organitzadors.• Donar força política als resultats del procés perevitar la sensació entre els participants que laseva participació no ha servit de res. Igualmentés important deixar clar d’entrada quines són leslimitacions del procés (organitzatives, econòmiques,de temps), per evitar malentesos (Blanco iCostejà, 2004).• Fer un seguiment i una avaluació de forma continuada.No cal esperar al final del procés per ferbalanç de com ha anat la participació. Pot ser mésútil anar-se aturant sobre la marxa per valorar coms’està desenvolupant els procés, quins problemeses presenten i com es poden solventar.Els criteris de contingut fan referència als aspectesformals del procés de participació. N’assenyalaremtres. En primer lloc, disposar d’una informació rigorosa,completa i fiable com a eina per a la presade decisions. Malgrat tot, no sempre és possibletenir certesa científica sobre les causes dels problemes,o sobre els efectes que tindran les mesuresque plantegem per resoldre’ls (WFD CIS Guidancedocument nº 8). A més, pot haver-hi col·lectius,administracions o altres grups socials que disposind’informació molt valuosa però que no estiguindisposats a compartir-la. En segon lloc, integrar ladiversitat de coneixement expert (científic o tècnic)i no-expert. La millora de la qualitat de les decisionsque es prenen passa no només per assolir consensostècnics i/o científics sobre els temes quees tracten sinó també per integrar el coneixementde les persones i entitats que viuen i treballen en elterritori. I, en tercer lloc, establir canals i mecanismesde comunicació perquè els participants pu-121

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyaguin anar seguint com es desenvolupa el procési quins resultats es van obtenint. El contacte ambla ciutadania i les entitats no hauria de ser noméspuntual; mantenir-los informats al llarg del procéscontribuirà a reforçar la confiança dels participantsen el procés, així com en futures experiències departicipació.4.1.4. Mecanismes de mobilització i participacióciutadanaUna participació àmplia i representativa de la societatés desitjable en la mesura que pot afavorir unamajor acceptació del procés per part dels ciutadansi incrementar la legitimitat dels resultats quese n’obtinguin. Ara bé, aconseguir una participacióàmplia requereix utilitzar estratègies per mobilitzarla ciutadania i escollir aquells mecanismes oinstruments que millor resposta puguin donar alsobjectius del procés. Aconseguir que els ciutadansparticipin és una tasca que requereix la inversió detemps i recursos, i és convenient planificar-la ambantelació. A més, tal i com apunten alguns dels argumentsque s’utilitzen en contra d’ampliar els canalsde participació dels ciutadans en les decisionspúbliques, els ciutadans no sempre estan motivatsper participar: compromisos de treball, familiars,escepticisme, manca d’interès pels temes que estracten, o de confiança en les institucions organitzadoresdel procés, en poden ser algunes raons(Font, 2001; Subirats, 2001). Així, abans de posar enmarxa el procés es poden utilitzar estratègies peridentificar la diversitat de col·lectius i agents socialsdel territori per començar a familiaritzar els ciutadansamb el procés. Es tracta que els ciutadans coneguinmillor els continguts de la DMA, convidar-losa participar i aconseguir que se sentin incentivatsper fer-ho. Les estratègies de publicitat, les campanyesde divulgació, els processos d’invitació i demotivació personalitzats, els telèfons d’informacióo les pàgines web són alguns dels instruments dedifusió més utilitzats.Per tal que les visions reflectides al llarg del procéssiguin representatives dels diferents interessos presentsen el territori, el procés haurà d’incloure nonomés una representació dels principals interessosafectats en els temes de gestió i planificacióde l’aigua sinó donar l’oportunitat de participar alconjunt dels ciutadans. El teixit social d’un territoriel formen entitats i grups que representen els interessosd’un col·lectiu més ampli i que juguen unpaper més actiu en la vida política i estan més avesatsa les dinàmiques participatives perquè tradicionalmenthan tingut un paper com a interlocutorsamb l’administració sobre temes diversos. Però abanda d’aquest teixit associatiu, la societat tambéestà integrada per grups i ciutadans no organitzatsque normalment no participen en la vida pública jasigui per manca de motivació o de recursos (dones,persones de la tercera edat, grups de joves, osenzillament persones que no formen part de capcol·lectiu determinat) però que no per això hauriende quedar exclosos. Per incorporar-los al procéscaldrà desenvolupar mecanismes específics complementarisper arribar a aquests col·lectius.Un cop hem identificat els participants i ens hi hemposat en contacte, caldrà pensar en incloure la participacióen les diferents fases que preveu l’aplicacióde la DMA. Per fer-ho haurem d’escollir els mecanismesmés adequats en funció del tipus de participantsen cada fase i els temes que es vulguin tractar.En primer lloc, en la fase de diagnòstic, que inclou lacaracterització de masses d’aigua i dels principalsproblemes en relació amb la gestió de l’aigua a laconca es podrien utilitzar enquestes, fer entrevistesa determinats agents clau del territori o organitzarfòrums informatius o de consulta a nivell sectorialamb tots aquells grups o ciutadans. Es tracta enaquesta fase d’establir mecanismes per assegurarun flux d’informació amb els participants per a larecollida d’informació, per conèixer les seves visionsi experiències, i per establir i consolidar canals decomunicació que segueixin en funcionament al llargdel procés. Durant l’elaboració dels programes demesures, mecanismes com els grups de discussió(Focus Groups) o els pressupostos participatius,que estan més orientats a la presa de decisions id’acords concrets poden ser els més adients percanalitzar la participació dels ciutadans a l’hora dedefinir les mesures concretes que haurà d’incloure elpla de conca. I finalment, en la fase d’implementaciói seguiment, en què caldrà portar a terme les mesuresincloses en el pla de conca, fer un seguimentde com s’estan aplicant, i reforçar els espais departicipació creats per donar continuïtat al procés,es poden utilitzar entrevistes, enquestes, un fòrumgeneral que inclogui tots els ciutadans que han participaten el procés, o bé comissions de treball quanvulguem abordar aspectes més concrets del procésen grups més reduïts de participants.El ventall d’instruments que es poden utilitzar és moltampli, i l’estructura i característiques de funcionamentde cada un d’ells porten associats avantatges iinconvenients. La seva idoneïtat en una fase concretadel procés dependrà en gran mesura, com ja s’haapuntant anteriorment, del tipus de participants queestiguin involucrats, de la relació que existeixi entreells, i també de la complexitat dels temes i el tempsque vulgui dedicar a tractar-los (Font, 1998; Font i122

6. La participació ciutadana en la Directiva Marc de l’AiguaBlanco, 2003; Blanco i Costejà, 2004). En definitiva,l’estratègia de participació en la implementació dela DMA passa per dissenyar amb suficient antelacióuna combinació de metodologies participatives queutilitzin en cada fase del procés aquells instrumentsque millor puguin canalitzar el debat dels temes quees volen tractar i la seva resolució.5. ConclusionsAquest capítol ha fet un recorregut pels principalselements a tenir en compte a l’hora de plantejar unprocés de participació en la aplicació de la DMA. Hacomençat exposant el concepte general de la participaciói els seus potencials efectes legitimadorsi de millora de l’eficàcia i la qualitat dels processosde decisió. En el camí, s’han examinat els requerimentsde la DMA en relació amb la informació,consulta i implicació activa dels ciutadans de caraa l’any 2015. S’han posat de relleu algunes de lesprincipals limitacions del text de la directiva pel quefa a la participació, com el fet que la DMA no dónapautes concretes de com s’haurien d’organitzar ala pràctica els processos d’informació i consulta,especialment per al cas de la implicació activa delsciutadans en la gestió i planificació de l’aigua.Partint de la consideració d’una sèrie de criterisgenerals i d’elements que conformen l’estructurabàsica dels processos participatius, s’han suggeritalgunes pautes per a l’elaboració d’una futuraestratègia de participació per a l’aplicació de laDMA a Catalunya. Tenir en compte el context polítici cultural, generar acords previs i plantejar ambantelació els mecanismes que utilitzarem per mobilitzarels ciutadans, per una banda, i concebreun procés dinàmic i flexible que deixi espai per alseguiment i l’autoavaluació, per l’altra, són algunesde les propostes que s’han anat desgranant al llargd’aquestes pàgines.Experiències com Projecte Rius o el procés d’informaciói participació a la conca del riu Muga reforcenles tesis que defensen la participació ciutadana comun element que contribueix a trobar millors solucionsals problemes de gestió hidrològica. Apostarper una major obertura dels espais tradicionals degestió i planificació de l’aigua, com planteja la DMA,requereix que tant les administracions competentscom els ciutadans en general treballin plegats enel disseny d’un procés que permeti desenvoluparaquestes potencialitats. Es tracta, en definitiva, quepolítics, tècnics, ciutadans i experts acceptin el reptede voler aprendre com fer participació i assumeixinel compromís de posar en pràctica tot allò queels pugui ensenyar.6. ReferènciesAGUILERA KLINK (2002). Los Mercados del Aguaen Tenerife. Bilbao: Bakeaz.ARROJO, P. (2003). El Plan Hidrológico Nacional.Una cita frustrada con la historia. RBA-Integral.ARROJO, P. (coord.) (2004). El Agua en España.Propuestas de Futuro. Ediciones del Oriente y delMediterráneo.ARROJO, P. (2005). Lo público y lo privado en lagestión del agua. Ediciones del Oriente y del Mediterráneo.BLANCO, I. i COSTEJÀ, M. (2004). Guía para la puestaen marcha de mecanismos de participación.Gobierno Vasco, IHOBE Sociedad Pública de GestiónAmbiental. (Serie Programa Marco Ambiental,33).Commissió Europea (2003). WFD CIS GuidanceDocument n. 8.Common Implementation Strategy (CIS) (2003).Guidance Document No 8. Public Participation inRelation to the Water Framework Directive.COSTEJÀ, M., FONT N. i SUBIRATS, J. (2004). Redistributingwater uses and living with scarcity. TheMatarraña and the Mula in Spain. A: BRESSERS, H.i KUKS, S. (eds.). Integrated Governance and WaterRiver Basin Management. Conditions for RegimeChange towards sustainability. Kluwer AcademicPublishers.ESTEVAN, A. i NAREDO, J.M. (2004). Ideas y propuestaspara una nueva política del agua en España.Bakeaz.European Declaration for a “New Water Culture”FONT, J. i BLANCO, I. (2003). “Polis, la ciutat participativa.Participar en els municipis: qui, com i perquè?” Barcelona: Diputació de Barcelona. (Papersde Participació Ciutadana, 9).FONT, N. i SUBIRATS, J. (ed.). Local y sostenible.Barcelona: Icària.123

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaFONT, N. (1998). Democràcia i participació ciutadana.Algunes experiències innovadores. FundacióJaume Bofill.FONT, J. (ed.) (2001). Ciudadanos y Decisiones Públicas.Ariel Ciencia Política.HERAS, F. (2002). EntreTantos. Guía pràctica paradinamizar procesos participativos sobre problemasambientales y sostenibilidad. Gea scl.KASEMIR, B., JÄGER, J., JAEGER, C. i GARDNER,M.T. (eds.) 2003. Public Participation in SustainabilityScience. A Handbook. Cambridge University Press.MARTÍNEZ GIL, F.J. i JIMÉNEZ TORRECILLAS, N.(2003). “La Nueva Cultura del Agua: hacia un modelosostenible de gestión hídrica”. ROLDE, Revistade Cultura Aragonesa, 105-106. Juliol-Desembre2003.TÀBARA, J.D. (2003). Participación cualitativa yevaluación integrada del Medio Ambiente. Aspectosmetodológicos en cuatro estudios de caso. Documentsd’Anàlisi Geogràfica, 42, p. 183-213.TÀBARA, J.D., ZAHORÍ, D., RIBAS, A., BAYÉS, C.,PAVON, D. i MAESTU, J. (2004a). The Muga RiverBasin Case Study Catalonia, Spain. HarmoniCOPversion 1.2, October 2004. HarmoniCOP projectdocument.TÀBARA, J.D. i SAURÍ, D., eds. (2004b). Stakeholdersreport on: The Muga river basin. Catalonia, Spain.October 2004. HarmoniCOP project document.YOUNG, S.R. (1996). Promoting participation andCommunity-based Partnerships in the context ofLocal Agenda 21: A report for practitioners. ManchesterUniversity.NAREDO, J.M. (2003). “La encrucijada de la gestióndel agua en España”. Archipiélago 57, p. 17-33,(Dossier: El agua: un despilfarro interesado).PRAT, N. i ESTEVAN, A. (2004). ‘Alternatives per auna gestió sostenible de l’aigua a Catalunya’. ConveniFNCA-ACA. Barcelona. (Informe inèdit).Projecte Rius. ‘Projecte Rius. Un projecte obert a laparticipació’. Dossier de premsa. Document intern.Projecte Rius (2004). Projecte Rius. Informe 2004SUBIRATS, J. (1997). Democràcia: Participació iEficiència. Revista CIFA, 6.SUBIRATS, J. (2001). ‘Nuevos mecanismos participativosy democracia: promesas y amenazas’. A:FONT, J. (ed.). Ciudadanos y Decisiones Públicas.Ariel Ciencia Política.SUBIRATS, J. (2001). Experiències de ParticipacióCiutadana en els Municipis Catalans. Barcelona:Generalitat de Catalunya, Escola d’AdministracióPública de Catalunya.SUBIRATS, J. (2004). “Ciencia y ciudadanía en lanueva cultura del agua. Proceso de cambio y participaciónsocial”. IV Congreso Ibérico sobre Gestióny Planificación de Aguas. Tortosa, desembre 2004.TÀBARA, J.D. (1999). Acció ambiental. Aprenentatgei participació vers la sostenibilitat. Monografiesd’Educació ambiental, 4. Di7 edició.124

GlossariGlossariAccés a la informacióMecanismes per posar a l’abast dels ciutadans elsdocuments de treball (informes de tècnics, d’experts,documents de l’Administració) que s’utilitzinen les diferents fases del procés d’aplicació de laDirectiva Marc de l’Aigua.Agents socialsTipus d’entitats, grups i organitzacions presents enla societat. Poden formar part tant de l’àmbit administratiucom de l’econòmic o el ciutadà.Aigües costaneresAigües superficials situades cap a terra des d’unalínea la totalitat de punts de la qual es troba a unadistància d’1 milla nàutica mar endins des del puntmés pròxim de la línea de base que serveix per mesurarl’amplada de les aigües territorials i que arriba,en el seu cas, fins el límit exterior de les aigües detransició (art. 2.7).Aigües costaneres interiorsSegons l’article 7 de la Llei 27/1992, de 24 de novembre,de ports de l’estat i de la marina mercant,són les aigües situades en el interior de les línies debase del mar territorial.Aigües de transicióSegons la DMA corresponen a masses d’aigua dolçapròximes a la desembocadura dels rius que sónparcialment salines per la proximitat de les aigüescostaneres, però que reben una notable influènciade fluxos d’aigua dolça (art. 2.6).AlguesGrup de plantes inferiors autotròfiques, generalmentaquàtiques, caracteritzades per la presència de pigmentsassimiladors de coloracions diverses.Anàlisi cost-beneficiTècnica de decisió per avaluar projectes. Consisteixen calcular en termes actuals els guanysi costos en termes monetaris, de tota la vida delprojecte, i comparar-los. El mètode és força polèmicquan es tracta de projectes amb implicacionsambientals, ja que no hi ha consens sobre els mètodesde valoració monetària dels actius i danysambientals.Anàlisi d’actorsMetodologia de participació que consisteix aidentificar, previ a l’inici de tot el procés, aquellsciutadans i grups socials dins de cada àmbit socialper posar-s’hi en contacte i convidar-los aparticipar.AqüíferFormació geològica amb capacitat per emmagatzemaraigua i deixar-la fluir, que en permet l’extracciód’una manera eficient i econòmicament rendible.AqüitardFormació geològica amb capacitat limitada per emmagatzemaraigua i deixar-la fluir.AutòtrofOrganisme que tan sols incorpora del medi productesinorgànics per tal de satisfer les necessitats metabòliques,que extreu l’energia a partir d’elementsexterns per tal de créixer i generar molècules méscomplexes.BentosConjunt d’organismes que habiten sobre fons marinso d’aigües dolces, fixos, que es desplacen perla superfície o viuen colgats en el substrat.BiocenosiComunitat d’organismes mútuament condicionatsque ocupen un territori definit.BiòtopEspai ocupat per una biocenosi.CabalVolum d’aigua per unitat de temps que travessa lasecció d’un riu.Cabal de mantenimentCabal mínim necessari per permetre un correctedesenvolupament de la dinàmica ecològica en unriu. També sol anomenar-se cabal ecològic.Cànon de l’aiguaPrincipal impost sobre l’aigua a Catalunya. Creatper llei l’any 1999, afecta tant els usos domèsticscom els industrials.125

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaCàrsticReferit o relacionat amb el carst. En hidrogeologia, fareferència als aqüífers en els quals la porositat es deua la dissolució de les roques, habitualment calcàries.Cicle de l’aiguaConjunt de transferències de massa i energia quedefineixen el moviment de l’aigua entre l’oceà, l’atmosferai els continents.Ciutat compactaModel urbà en el qual predomina la construcció “envertical” i una elevada densitat edificatòria. La ciutatcompacta presenta principalment edificis de blocsde pisos.Ciutat difusaModel urbà en el qual predomina la construcció en“horitzontal” i una escassa densitat edificatòria. Laciutat difusa presenta principalment cases unifamiliarsaïllades i/o en filera.Conca hidrogràficaSuperfície de terreny drenada per un riu i els seusafluents.ConsultaTipus de participació destinat a recollir informació iopinions dels ciutadans. El pot utilitzar l’Administracióper demanar als ciutadans el seu parer sobre determinatsdocuments o informes. Els ciutadans responende manera oral o escrita (a través d’una carta,un informe, o el correu electrònic). Els processos deconsulta són oberts a tothom, però no obliguen aquellque consulta a incorporar les opinions recollides.ConsumQuantitat d’aigua enregistrada als comptadors (casque n’hi hagi). La diferència entre dotacions i consumsreals correspon al que s’anomenen pèrduesen el sistema. A la seva vegada, aquestes pèrduesinclouen no només les fuites de xarxes sinó tambéels comptadors en mal estat i els fraus.Cost d’oportunitatValor de la millor alternativa sacrificada per l’opcióque escollim.Costos de depreciacióValoració monetària del desgast dels actius durantun període determinat.Demanda agrícolaCategoria de demanda d’aigua que a Catalunyacomprèn l’aigua utilitzada per l’agricultura (regadiu),per la ramaderia i pels camps de golf.Demanda consumptivaDemanda que utilitza efectivament part o tota l’aiguasubministrada i que en redueix la qualitat. Algunsexemples d’usos consumptius serien el regadiu o elconsum a les indústries i a les llars familiars.Demanda no consumptivaDemanda que retorna al sistema la pràctica totalitatde l’aigua utilitzada (encara que amb possibles variacionsde qualitat). Alguns exemples de demandano consumptiva serien la generació d’energia hidroelèctrica,el refredament de centrals tèrmiques decombustibles fòssils o nuclears, o les piscifactoriesd’aigua dolça.Demanda urbanaCategoria de demanda d’aigua que a Catalunyacomprèn els usos industrials i els usos domèstics.DiatomeesAlgues del grup dels crisòfits que colonitzen els llitsdels rius i pedres submergides, les aigües d’embassamentsi sistemes aquàtics en general.DotacióQuantitat d’aigua subministrada a l’entrada dels sistemesde rec o dels sistemes d’abastament urbà oindustrial. En aquest darrer cas també es parla dedotació en “alta” en contraposició a dotació en “baixa”,que correspon a l’aigua que arriba als comptadorsde les llars o de les empreses. Les dotacionses poden expressar, per exemple, en litres/persona/dia (àmbit domèstic) o en metres cúbics/hectàrea/any (àmbit agrícola).Dret consuetudinariConjunt de normes derivades de fets que s’han produïtrepetidament en el temps en un territori concret.Tenen força vinculant i s’hi recorre quan noexisteixen normes jurídiques aplicables a un fet.EcoregióExtensió de territori caracteritzada per característiqueshomogènies i comunes de clima, vegetació,topografia, etc., i amb la presencia d’ecosistemessimilars o estretament interrelacionats.EcosistemaUnitat funcional i d’interrelació comuna constituïdaper un o diversos biòtops i els organismes associats.Elements fisicoquímicsFactors de caràcter físic (temperatura) i químic (conductivitat,pH, concentracions de substàncies...)que defineixen la qualitat de l’aigua.126

GlossariElements hidromorfològicsFactors de caràcter hidrològic i geomorfològic quedeterminen la dinàmica fluvial, la geometria de lallera i la seva eficiència per drenar les aigües superficials.Espècie invasoraOrganisme exòtic que es troba en un indret diferentdel de procedència i que atesa la seva proliferació alterao pot alterar el funcionament de l’ecosistema.Flux subterraniMoviment de l’aigua subterrània en el subsòl, definitper les diferències de nivell hidràulic i la permeabilitatdel terreny.FreàticRelatiu o pertanyent a les aigües subterrànies.HàbitatMedi en què viu i es desenvolupa un organisme.HidromorfodinàmicaProcés d’evolució d’un espai i els seus hàbitats associats,els quals depenen del règim hídric i de latipologia i magnitud dels processos hidrològics.HidromorfologiaForma i geometria d’un espai i estructura dels hàbitatsassociats, dependent sobretot del règim hídric i de latipologia i magnitud dels processos hidrològics.HigròfitOrganisme vegetal d’ambients molt humits.Implicació activaTipus de participació que dóna als participantsl’oportunitat d’influir en el procés de presa de decisions,ja sigui aportant informació, expressantopinions o fent propostes concretes.Índex biològicNombre que expressa la relació entre dues o mésmagnituds a partir de combinacions de mètriques ivalors, emprat per avaluar la qualitat del medi mitjançantl’ús de les comunitats biològiques presents.Índex fisicoquímicNombre que expressa la relació entre dues o mésmagnituds a partir de combinacions de valors deconcentracions, emprat per avaluar la qualitat delmedi mitjançant l’ús d’elements fisicoquímics.Índex hidromorfològicNombre que expressa la relació entre dues o mésmagnituds a partir de combinacions de mesures,emprat per avaluar la qualitat del medi mitjançantl’ús de paràmetres i elements hidromorfològics.IndicadorVariable emprada per comparar i valorar l’estat d’unprocés o un hàbitat.Intrusió marinaPenetració natural de l’aigua de mar a l’interior delcontinent a les zones litorals, causada principalmentper la diferència de densitats entre l’aigua saladamarina i l’aigua dolça continental.MacroalguesAlgues pluricel·lulars amb formacions filamentoseso agregats, generalment bentòniques, visiblesa simple vista.Macròfits aquàticsOrganismes vegetals aquàtics que viuen parcialmento totalment submergits en l’aigua.MacroinvertebratOrganisme sense estructura òssia o cartilaginosainterna, de pocs centímetres de longitud, visible asimple vista.Nivell freàticElevació del nivell hidràulic en un aqüífer lliure.Nivell hidràulicElevació que assoleix el nivell freàtic, en aqüíferslliures, o el nivell piezomètric, en aqüífers confinats,respecte un datum de referència, com el nivell delmar. Representa l’energia de l’aigua en un puntdel sistema, essent la suma de l’energia potencial(definida per l’elevació del punt de mesura) i per lapressió hidrostàtica de la columna d’aigua damuntd’aquest punt (equació de Bernouilli). El componentcinètic (és a dir, la velocitat del flux) sol ser negligibleen aigües subterrànies.Nivell piezomètricElevació del nivell hidràulic en un aqüífer confinat.Participació ciudadanaConjunt d’activitats a través de les quals els ciutadansinflueixen en la vida política, ja sigui amb la finalitatd’escollir els seus representants o d’orientar,directament o indirecta, les decisions polítiques.Parts interessadesCiutadans, grups socials o organitzacions que tenenun interès particular en els aspectes relacionatsamb la gestió de l’aigua o que hi estan vinculats, jasigui perquè els afecten de manera més o menys127

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunyadirecta, o bé perquè tenen capacitat d’influir en elsprocessos de decisió o els seus resultats.Perfil ciutadàConjunt de característiques d’una mostra de ciutadans,obtingut per la integració de variables coml’edat, el sexe, el nivell de formació o els ingressos.Recàrrega artificialInfiltració d’aigua per mètodes artificials, ja sia pergravetat en basses o zones d’inundació, o forçada através de captacions, amb la finalitat d’incrementarl’emmagatzemament d’aigua en el subsòl.Recursos hidrològicsVolum d’aigua recarregada anualment en una concahidrogràfica, disponible per satisfer la demandaambiental i antròpica.Relació riu-aqüíferBescanvis d’aigua que s’estableixen entre el cabalsuperficial (riu) i el flux subterrani (aqüífer) en zonesamb una geologia apropiada (és a dir, amb terrenyspermeables que permetin aquest bescanvi, com perexemple zones al·luvials).Reserves hidrològiquesVolums d’aigua superficial emmagatzemada enembassaments i d’aigua subterrània als aqüífers,resultants de les aportacions superficials i la recàrregaen períodes anteriors. En el cas de les reservessubterrànies, el seu ritme de renovació pot ser dedesenes a milers d’anys.RibaVora d’un riu o sistema hídric inundat freqüentmentper crescudes o canvis de nivell de l’aigua de tipusordinari.RiberaEspai o zona adjacent als cursos fluvials o sistemeshídrics, amb capacitat per suportar espèciesvegetals higròfites estretament dependentsdel freàtic fluvial, i esporàdicament inundades percrescudes o canvis de nivell de l’aigua de tipusextraordinari.Sistema eutròficConjunt d’elements materials inorgànics i d’organismesvius relacionats entre ells, subjecte a determinadescondicions d’elevada concentració dematèria orgànica al medi on habiten.Sistema oligotròficConjunt d’elements materials inorgànics i d’organismesvius relacionats entre ells, subjecte a determinadescondicions de baixa concentració de matèriaorgànica al medi on habiten.Tarifació de l’aiguaPreu que s’ha de pagar per una unitat d’aigua. És importantdistingir entre el preu que s’ha de pagar peruna unitat addicional (preu marginal) i el preu que espaga de mitjana per cada unitat (preu mitjà).TaxóNom que es dóna a cada entitat o unitat d’organismesamb caràcters comuns, reconeguda pels codisinternacionals de nomenclatura botànica, zoològicao bacteriològica.Usos ambientalsVolums d’aigua destinats a satisfer les necessitatsde la natura, que són bàsicament les definides perla dinàmica ecològica, i també aquelles necessàriesper mantenir una recàrrega adient del nivell freàtic,una dinàmica fluvial equilibrada, etc.Usos antròpicsVolums d’aigua destinats a satisfer les necessitatscreades per l’home de tipus domèstic, industrial iagrícola, principalment.Usos domèsticsVolums d’aigua destinats a satisfer les necessitatsd’aigua de les llars privades, dels comerços i delsector serveis en general, i dels usos públics urbans(jardineria, neteja de carrers i clavegueram, etc.).Valoració contingentMètode de valoració, a partir d’una enquesta,d’actius, beneficis i costos ambientals. En el casde beneficis i actius es pregunta a l’usuari sobrela seva disposició a pagar per gaudir o conservarl’actiu o bé obtenir aquell guany. En el cas de costosambientals, quant estaria disposat a cobrar persuportar-lo.Valoració monetàriaFet de traduir a unitats monetàries guanys o pèrduesque, en principi, no s’expressen en aquestes unitats.Vegetació helofíticaOrganismes vegetals amb elevada dependència delssistemes hídrics permanents o temporals, que viuenparcialment i/o temporalment submergits en l’aigua ique romanen amb la part no radicular fora de l’aigua.Zona vadosaNivell superior del subsòl, per damunt del nivellfreàtic, en el qual els porus del terreny es trobenparcialment saturats d’aigua.128

AcrònimsAcrònimsACAAgència Catalana de l’AiguaACCOAbundància de Cladòcers, Copèpodes i OstràcodesATLLAigües Ter-LlobregatBMWPCBiological Monitoring Working Party (versió Catalana)CAComunitat(s) Autònoma(es)CATConsorci d’Aigües de TarragonaCCEConques Catalanes de l’EbreCEAB-CSICCentre d’Estudis Avançats de Blanes, Consell Superiord’Investigacions CientífiquesCEDEXCentro de Estudios y Experimentación del Ministeriode Medio Ambiente y el Ministerio deFomentoCEEÍndex biològic basat en l’estudi de les diatomees(Descy i Coste, 1990)CICConques Internes de CatalunyaCISCommon Implementation Strategy (Estratègia d’ImplementacióConjunta)CPUECaptures Per Unitat d’EsforçCTIDMAComissió Tècnica per a la implementació de laDirectiva Marc de l’Aigua. Agència Catalana del’AiguaDMADirectiva Marc de l’AiguaEACEstatut d’Autonomia de CatalunyaECELSEstat de Conservació d’Ecosistemes Lenítics SomsECOBILLECOlogical status de les conques del Besòs i elLlobregatEQREcological Quality Ratio (Índex de Qualitat Ecològica)FISERSAFISERSA AIGÜES, SA. Empresa de abastamentd’aigua a Figueres i nuclis urbans pròximsHELCOMConveni sobre la protecció del medi marí de la zonade la mar Bàltica, 1992IAEDENInstitut Alt-Empordanès per a la Defensa i Estudide la NaturaIBDIndex Biològic de DiatomeesIBICATIntegrity Biotic Index (versió CATalana)IBMWPIberian Biological Monitoring Working PartyIDESCATInstitut d’Estadística de CatalunyaIHFIndex d’Hàbitat FluvialIPSIndex Pollution SensibilityIVFÍndex de Vegetació Fluvial129

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaLPDLitres/Persona/DiaLPHNLlei del Pla Hidrològic NacionalMIMAMMinisterio de Medio AmbienteNAMEANational Accounting Matrix including EnvironmentalAccountsNCANova Cultura de l’AiguaOCDEOrganització per a la Cooperació i el DesenvolupamentEconòmicOSPARConveni sobre la protecció del medi marí del nordestatlànticPEINPla d’Espais d’Interès NaturalPHNPla Hidrològic NacionalTRNACText Refós de la legislació en matèria d’aigües aCatalunyaTUETractat de la Unió EuropeaUABUniversitat Autònoma de BarcelonaUBUniversitat de BarcelonaUdGUniversitat de GironaUdLUniversitat de LleidaWATECOGrup de Treball per a l’Estrategia d’ImplementacióConjunta en Economia i Medi Ambient de la DirectivaMarc de l’AiguaZECZona d’Especial ConservacióZEPAZona d’Especial Protecció per a les AusPTGCPla Territorial General de Catalunya.QAELSQualitat de l’Aigua en Ecosistemes Lenítics SomsQBRQualitat del Bosc de RiberaRICRiquesa d’Insectes i CrustacisSRPSoluble Reactive Phosphorus (Fósfor soluble reactiu)TNTotal Nitrogen (Nitrogen total)TOCTotal Organic Carbon (Carboni orgànic total)TPTotal Phosphorus (Fósfor total)TRLAText Refós de la Llei d’Aigües (Estat espanyol)130

Índex de figuresÍndex de fi guresFigura 2.1. Esquema del cicle hidrològic, on s’aprecia la relació entre aigües superficialsi subterrànies. Modificat de Todd i Mays (2005) ....................................................................................................................................... 30Figura 2.2. Variabilitat estacional de la precipitació, evapotranspiració (estimada per la fórmulade Thornthwaite) i cabal superficial a la conca del riu Onyar ................................................................................................. 31Figura 2.3. Esquema de la relació riu-aqüífer: a) Influent; b) Efluent. Adaptat de Todd i Mays (2005) ............ 32Figura 2.4. Esquema del fenòmen d’intrusió marina. Adaptat de Todd i Mays (2005) .......................................................... 32Figura 2.5. Conques hidrogràfiques de Catalunya ................................................................................................................................................................... 34Figura 2.6. Distribució mensual del cabal mitjà i de diversos percentils a l’estació d’aforamentde Sant Celoni, a la conca del riu Tordera ........................................................................................................................................................ 37Figura 2.7. Mapa dels aqüífers de Catalunya segons el substrat litològic.Simplificat de la cartografia original de l’ICC (1992) ........................................................................................................................... 40Figura 2.8. Distribució de la concentració de nitrats als aqüífers sedimentaris profundsde la depressió de la Selva (Menció, 2006) ..................................................................................................................................................... 44Figura 2.9. Distribució de la precipitació i evolució del nivell hidràulic a l’al·luvial del riu Daró.Dades del Servei Meteorològic de Catalunya i de l’Agència Catalana de l’Aigua ...................................... 48Figura 3.1. Resum esquemàtic del calendari de les principals actuacions que cal dur a termesegons la Directiva Marc de l’Aigua (2000/60/CE) ................................................................................................................................ 56Figura 3.2. Tipus fluvials definits a les conques internes de Catalunya (Munné i Prat, 2002;Munné i Prat, 2004), i a les conques catalanes de l’Ebre i Garona (Munné i Prat, 2000) ................ 58Figura 3.3. Combinació de mètriques i indicadors de qualitat dels sistemes fluvialsper a l’establiment de l’estat ecològic als rius catalans ................................................................................................................. 62Figura 3.4. Anàlisi de la qualitat biològica integrada (utilitzant macroinvertebrats bentònics,algues diatomees i peixos) a les conques internes de Catalunya. Dades del’Agència Catalana de l’Aigua (Document IMPRESS, 2005) ..................................................................................................... 63Figura 3.5. Qualitat del bosc de ribera mitjançant l’ús de l’índex QBR a les conques internesde Catalunya. Es mostren les estacions analitzades amb el color identificatiu decada nivell de qualitat. Dades recopilades a partir de diverses fonts (AgènciaCatalana de l’Aigua, 2005) ....................................................................................................................................................................................................... 64Figura 3.6. Estat ecològic dels estanys alpins i càrstics (> 0,5 ha) de Catalunya (dades 2002)(Ventura i Catalan, 2003) ............................................................................................................................................................................................................ 66Figura 3.7. Potencial ecològic dels embassaments analitzats (dades 2002-2003) a Catalunya(Armengol et al., 2003). Els tipus d’embassament corresponen als descritsa la taula 3.5 ................................................................................................................................................................................................................................................. 68131

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaFigura 3.8. Trams fluvials (masses d’aigua) amb risc d’incompliment d’objectius de la DMAa partir de l’anàlisi de pressions i impactes sobre les masses d’aigua fluvials ales conques catalanes. (Agència Catalana de l’Aigua, 2005) ................................................................................................. 70Figura 3.9. Risc d’incompliment segons l’anàlisi de pressions (a) i l’anàlisi d’impactes (b) ........................................... 70Figura 5.1. Components del cost total de l’aiguaElaboració pròpia a partir de la DMA i WATECO (2002) ................................................................................................................ 95Figura 5.2. Preus mitjans de l’aigua domèstica a Catalunya per a diferents nivells de consumFont: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori de preus de l’ACA (2004) .................... 103Figura 6.1. Tres dimensions de la participació ciutadana ........................................................................................................................................... 110Figura 6.2. Els protagonistes de la participació ......................................................................................................................................................................... 111Figura 6.3. Elements en el disseny d’una estratègia de participacióFont: Adaptat de Blanco i Costejà (2004) ........................................................................................................................................................ 120132

Índex de taulesÍndex de taulesTaula 3.1. Elements que cal considerar en la definició de l’estat ecològic de les diferentsmasses d’aigua (per exemple, rius) definides a la DMA (Annex V) ................................................................................. 57Taula 3.2. Tipus fluvials a les conques internes de Catalunya (Munné i Prat, 2002;Munné i Prat, 2004), i conques catalanes de l’Ebre i Garona (Munné i Prat, 2000) ................................ 59Taula 3.3. Tipus de llacs (> 0,5 ha de superfície) definits a les conques catalanes(Ventura i Catalan, 2003) ............................................................................................................................................................................................................ 60Taula 3.4. Tipus de zones humides definits a les conques catalanes (Quintana et al., 2004) .................................. 60Taula 3.5. Tipus d’embassaments definits a les conques catalanes (Armengol et al., 2003) ................................... 61Taula 3.6. Qualitat del bosc de ribera mitjançant l’ús de l’índex QBR a les conques internesde Catalunya. S’indica el nombre d’estacions dins de cada nivell de qualitat, aixícom els respectius percentatges. Dades recopilades a partir de diverses fonts ...................................... 64Taula 3.7. Elements d’anàlisi i indicadors utilitzats per al càlcul de l’estat ecològic als llacsde Catalunya (Ventura i Catalan, 2003) ................................................................................................................................................................. 65Taula 3.8. Relació entre la qualitat de l’aigua i l’estat de conservació de les massesd’aigua estudiades. S’ha considerat com a “acceptable” les categories I i II,i com a “deficient” les categories III, IV i V ....................................................................................................................................................... 67Taula 3.9. Elements d’anàlisi i indicadors utilitzats per al càlcul del potencial ecològicals embassaments de Catalunya (Armengol et al., 2003) ............................................................................................................ 69Taula 4.1. Unitats Hidrogràfiques de les Conques Internes de CatalunyaFont: ACA (2002a) ............................................................................................................................................................................................................................... 81Taula 4.2. Distribució de la demanda d’aigua a les CIC per sectorsFont: ACA (2002a) ............................................................................................................................................................................................................................... 81Taula 4.3. Distribució territorial de la demanda d’aigua a les CICFont: ACA (2002a) ............................................................................................................................................................................................................................... 82Taula 4.4. Dotacions unitàries en hm 3 /any per àmbits de consum a les CICFont: ACA (2002a) ............................................................................................................................................................................................................................... 82Taula 4.5. Creixement de la població i consums domèstics d’aigua en municipis seleccionatsde la Regió Metropolitana de BarcelonaFont: Saurí (2003) i IDESCAT (població 2003) ............................................................................................................................................. 84Taula 4.6. Escenaris de demanda d’aigua (en hm 3 ) a les Conques Internes de Catalunya. Any 2025Font: ACA (2002a) ............................................................................................................................................................................................................................... 85Taula 4.7. Unitats Hidrogràfiques de les Conques Catalanes de l’EbreFont: ACA (2002b) ............................................................................................................................................................................................................................... 86133

La Directiva Marc de l’Aigua a CatalunyaTaula 4.8. Distribució de la demanda d’aigua a les CCE per sectorsFont: ACA (2002b) ............................................................................................................................................................................................................................... 86Taula 4.9. Distribució territorial de la demanda d’aigua a les CCEFont: ACA (2002b) ............................................................................................................................................................................................................................... 87Taula 4.10. Dotacions unitàries en hm 3 /any per àmbits de consum a les CCEFont: ACA (2002b) ............................................................................................................................................................................................................................... 87Taula 4.11. Escenaris de demanda d’aigua (en hm 3 ) a les Conques Catalanes de l’Ebre. Any 2025Font: ACA (2002b) ............................................................................................................................................................................................................................... 88Taula 4.12. Distribució de la demanda d’aigua a Catalunya per sectorsFont: Elaboració pròpia a partir d’ACA (2002a i 2002b) ................................................................................................................. 88Taula 4.13. Escenaris de demanda d’aigua (en hm 3 ) a Catalunya. Any 2025Font: Elaboració pròpia a partir d’ACA (2002a i 2002b) ................................................................................................................. 89Taula 5.1. Paràmetres de contaminació i preu unitari ................................................................................................................................................... 100Taula 5.2. Preu del canon de l’aigua en funció del nombre de persones a la llar i del consum .......................... 102Taula 5.3. Característiques dels municipis analitzats pel que fa a l’existència de blocs (2004)Font: Roca, Tello i Padilla (2004) .................................................................................................................................................................................. 102Taula 5.4. Característiques dels municipis analitzats pel que fa a l’existència o no de quotao mínim de facturació (2004)Font: Roca, Tello i Padilla (2004) .................................................................................................................................................................................. 103Taula 5.5. Característiques dels municipis amb mínim de facturació pel que fa a la quantitatde consum mínim facturat (2004)Font: Roca, Tello i Padilla (2004) .................................................................................................................................................................................. 103Taula 6.1. Tipus de participació en la DMA .................................................................................................................................................................................. 112Taula 6.2. La participació en les diferents fases d’aplicació de la DMAFont: Elaboració pròpia a partir de WFD GIS Guidance document n. 8 ............................................................... 115134

Publicacions del CADSPublicacions del CADS 1Amb l’objectiu de difondre el coneixement i la sensibilitzaciósobre el desenvolupament sostenible,el CADS disposa d’un pla editorial que consta dediverses col·leccions:Monografies del CADSDifusió d’informes periòdics i altres documents derellevància, elaborats pel CADS.• Aportacions a l’Agenda 21 de Catalunya. El compromísde Catalunya per a un futur sostenible.Fase d’informació (febrer-juny 2001).• Informe sobre l’evolució de l’estat del medi ambienta Catalunya. 1 (Aire, Aigües continentals iResidus).• Informe sobre l’evolució de l’estat del medi ambienta Catalunya. 2 (Litoral, Biodiversitat, Sòl iterritori).Papers de SostenibilitatDifusió de documents de referència sobre desenvolupamentsostenible.• Núm. 1. Governança sostenible. Aspectes institucionalsi de procediment de la sostenibilitat ala Unió Europea. Fòrum Consultiu Europeu sobreMedi Ambient i Desenvolupament Sostenible.• Núm. 2. Governance for Sustainable Development.Barcelona Workshop, April 18-19, 2002.• Núm. 3. Estratègia de la Unió Europea per a unDesenvolupament Sostenible.• Núm. 4. D’una Terra a un món. Recapitulació dela Comissió Mundial sobre el Medi Ambient i elDesenvolupament.• Núm. 5. Strategies for Sustainable Development.Roles & Responsabilities along the Global-localAxis. Barcelona Workshop. June 12-13, 2003.• Núm. 6. Principis directors per al desenvolupamentterritorial sostenible del continent europeu.Consell d’Europa.• Núm. 7. Institutions for Sustainable Development.Institucions per al Desenvolupament Sostenible.Barcelona Workshop. June 14-14, 2004.• Núm. 8. CONSELL D’EUROPA. Conveni Europeudel Paisatge.• Núm. 9. Documents de la Conferència sobre elConveni Europeu del Paisatge en ocasió de laseva entrada en vigor. Estrasburg, 17 de juny de2004.• Núm. 10. Orientacions bàsiques per a la sostenibilitatdel turisme europeu. Comunicació de la Comissióal Consell, al Parlament Europeu, al ComitèEconòmic i Social i al Comitè de les Regions.• Núm. 11. Directiva marc de l’aigua de la UnióEuropea.Documents de recercaSíntesi d’alguns dels estudis encarregats pelCADS.• Núm. 1. Els Consells nacionals per al desenvolupamentsostenible.• Núm. 2. La governança per al desenvolupamentsostenible a Catalunya. Conceptes, requerimentsinstitucionals i elements d’anàlisi.• Núm. 3. L’avaluació ambiental estratègica. Aspectesintroductoris.1. CADS: Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya. www.cat-sostenible.org. Llista actualitzada el mes de juny de2006.137

La Directiva Marc de l’Aigua a Catalunya• Núm. 4. Interrelació entre variables demogràfiquesi variables ambientals. Demografia, poblament,mobilitat i modes de vida: Variables d’interès per almedi ambient i el desenvolupament sostenible.• Núm. 5. Governance for Sustainable Developmentin Catalonia. Concepts, institutional requirementsand analytic elements. La gobernanza para el desarrollosostenible. Conceptos, requerimientos institucionalesy elementos de análisis.• Núm. 6. PRATS i CATALÀ, Joan. Estratègies per aldesenvolupament sostenible. Lliçons de l’experiènciainternacional. Estrategias para el desarrollosostenible. Lecciones de la experiencia internacional.Strategies for Sustainable Development.Lessons from the International Experience.• Núm. 7. MAYOR FARGUELL, Xavier; QUINTANALOZANO, Vanesa; BELMONTE ZAMORA, Ricard.Aproximació a la petjada ecològica de Catalunya.Aproximación a la huella ecológica de Catalunya.An Approximation to the Ecological Footprint ofCatalonia.• Núm. 8. CAMPILLO i BESSES, Xavier; FONT iFERRER, Xavier. Avaluació de la sostenibilitat delturisme a l’Alt Pirineu i Aran.• Núm. 9. LERGA FELIP, Maura. Resolució de conflictessocials de component ambiental. Elementsintroductoris.Mundial sobre Desenvolupament Sostenible. Declaracióde Gauteng.• Núm. 11. Declaració de la Conferència de les NacionsUnides sobre el Medi Ambient Humà. Estocolm,juny de 1972.• Núm. 12. Medi Ambient 2010: el futur és a les nostresmans. Programa d’acció per al medi ambienta Europa a començaments del segle XXI.• Núm. 13. Canvi climàtic 2001. III Informe del GrupIntergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic(IPCC).• Núm. 14. Un món sostenible és possible. Fòrumglobal dels pobles. Declaració de la societat civil.Johannesburg, 24 d’agost – 3 de setembre de2002.Informes especials• Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. (Textíntegre).• Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. Resumexecutiu (Text en català, castellà i anglès).• Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya. CD-ROM amb el text íntegre i el resum executiu.Documents internacionalsTextos rellevants en matèria de medi ambient i desenvolupamentsostenible a escala internacional. L’any2001, el CADS va reprendre l’edició d’aquesta collecció,iniciada pel Departament de Medi Ambient dela Generalitat, en la qual s’havien publicat 7 volums.• Núm. 8. Els reptes de l’aplicació de la Directivasobre avaluació ambiental estratègica. Les regionseuropees davant de la Directiva 2001/42/CE delParlament Europeu i del Consell, relativa a l’avaluaciódels efectes de determinats plans i programessobre el medi ambient.• Núm. 9. CONSELL D’EUROPA. Conveni Europeudel Paisatge.Memòria del CADSMemòria institucional del Consell Assessor per alDesenvolupament Sostenible de Catalunya• Memòria 2001-2003• Memòria 2004-2005Coedicions• Informe Planeta Viu (coeditat amb Unescocat iAngle Edicions).• Núm. 10. Els acords de Johannesburg. Declaracióde Johannesburg sobre Desenvolupament Sostenible.Pla d’aplicació de les decisions de la Cimera138

Publicacions del CADSSi teniu interès en alguna d’aquestes publicacions,podeu consultar-ne el text al nostre web: http://www.cat-sostenible.orgo bé podeu posar-vos en contacte amb nosaltres:Consell Assessor per alDesenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS)Avinguda Sarrià 30, 1r 3a08029 BarcelonaTel. (+34) 93 363 38 67Fax (+34) 93 410 09 39a/e: cads.presidencia@gencat.net139

Generalitat de CatalunyaConsell Assessorper al Desenvolupament Sostenible