NUCLI ANTIC La recuperació de la Vilanova Vella - Ajuntament de ...

LA TRANSFORMACIÓ DE LAVILANOVA VELLAReforç de la identitat i delpatrimoni històricLa gran transformació urbanística que s’ha produït a Vilanova i la Geltrú en els darrersanys ha estat possible, en bona part, pel desenvolupament del Projecte d’IntervencióIntegral del Nucli Antic (Llei de Barris) impulsat pel Govern de la Generalitat i l’Ajuntamentde la ciutat, i que actualment ha arribat a la fi de la reurbanització prevista.La feina realitzada mà a mà entre ambdues administracions ha quedat ben reflectida iben visible a peu de carrer en diferents indrets del Nucli Antic. Passejar ara per aquí suposadescobrir de nou aquesta part de la ciutat, on espais, edificis i places han viscut unagran transformació. Parlem de la plaça de les Neus i de la plaça del Pou; de la Sala i delCap de Creu; dels carrers de la Vilanova Vella i la seva reconversió en zones per a vianants,amb nou enllumenat i nou mobiliari urbà; de la construcció del nou Auditori...Parlem, en definitiva, d’una nova Vilanova més a mida dels veïns i veïnes que la viuen ide la ciutadania que la gaudeix.Aquest gran projecte del 2006 s’ha convertit l’any 2011 en una realitat que es fa evidentamb la reurbanització de 23 carrers, la millora i rehabilitació de cinc places o les obresque han pogut fer els particulars d’un centenar d’edificis que han estat rehabilitats ambles subvencions que ha aportat el Projecte d’Intervenció Integral del Nucli Antic.Però la Llei de Barris no ha estat només una eina de transformació urbanística del NucliAntic de VNG. Mitjançant aquesta llei, s’han realitzat accions de millora i de cohesiósocial, com el Pla d’Acció Comunitària, amb l’objectiu d’aturar la degradació socioeconòmicai cultural que havia patit el barri i posar les bases per al reforç de la identitat d’aquestindret de la ciutat. Les millores realitzades han donat un nou valor a la VilanovaVella com a punt atractiu per residir-hi però també per ubicar-hi nous centres d’activitateconòmica.A continuació us convidem a fer un passeig per la nova Vilanova Vella, des de la plaça deles Neus fins a la plaça Llarga, passant pels carrers de Mossèn Cots i de Sant Pere, o desde la plaça de les Neus fins al carrer dels Horts, passant pel carrer de la Bomba i el carrerde Josep Anton Marquès. En definitiva, us convidem a conèixer, primer sobre el paper idesprés trepitjant el carrer, la manera com s’ha modernitzat la part més vella de la ciutat.3

DOSSIER DE PREMSAPlaça de les Casernes. Foto: A. GoulaInaugurada eldesembre de 2007,la nova plaça deles Casernesdisposa ara d’unasuperfície de 7.680metres quadrats ité instal·lada en undels seus extremsuna escultura del’artista bascJuanjo NovellaLa plaça de les Casernes icarrers Casernes i Olesa deBonesvallsAmb la reurbanització i millorade la plaça de les Casernes,la ciutat ha recuperat un espaiemblemàtic i força degradatper a la seva activitat social ilúdica. Ara la plaça disposad’una superfície de 7.680 m2 ité instal·lada en un dels seusexterms una escultura delbasc Juanjo Novella, guanyadordel concurs públic convocatper aquest motiu.L’escultura és una porta d’acerde sis metres d’alçada.La plaça també compta ambun nou espai de jocs infantils,zones de repòs i d’ombra. Amés a més, s’hi han plantatmés de 100 arbres d’una desenad’espècies diferents i 15tipus d’arbustos. L’actuació hainclòs l’adequació de canalitzacionsde serveis i l’ampliacióde les voreres dels carrersque l’envolten, a més de laconstrucció d’un nou aparcamentsoterrat.Juntament amb la reforma dela plaça s’ha dut a terme laintervenció en els carrers delseu voltant, d’Olesa deBonesvalls i de les Casernes, ique ha servit per ampliar lesvoreres, renovar l’asfalt isubstituir-lo per un de tipussonoreductor. El paviment utilitzatper a la calçada redueixl’impacte acústic del pas delspneumàtics dels vehicles. Esprioritza l’atenció als transeüntsamb l’ampliació de lesvoreres i en els passos de vianantss’han fet rampes perfacilitar l’accessibilitat. Alllarg del carrer s’ha incorporatarbrat.10

La Gibson modello SG, dettaanche comunemente Diavoletto,è la prima chitarra veramente seriache ho potuto permettermi e, guardacaso, è successo subito dopo il Festivaldi Sanremo e i Delirium nel ’72.La trovai in un negozio vicinoa Losanna, è una chitarra moltoaggressiva come suono, facilmentericollegabile agli AC/DC, potentequindi teoricamente poco adattaa me. È prettamente rock e per questol’ho amata per molti anni e l’houtilizzata non a caso con un poco diironia in La mia banda suona il rock(per esempio, la linea melodica in“Il cane d’argento”). L’avevo portatacon me a Miami e l’ho suonata inquasi tutto il disco. Poi si trova inPanama e dintorni, tanto è vero chenella copertina c’è una fotografia in cuila sto addirittura abbracciando.Ci ho registrato anche “Vola” per MiaMartini. Negli anni successivi l’houtilizzata un po’ meno perché anche glistrumenti come gli esseri umani hannoil loro periodo, però in ogni caso restala prima. È la numero uno delle miechitarre, come la famosa monetina diPaperon de’ Paperoni.I MIEI STRUMENTIGIBSON SGSì, mi sono sempre definito così perché dai quattordici aivent’anni, fino ai Delirium e oltre, non ho avuto altre passioniné altri interessi. Gli adolescenti come me non aspettavanoaltro che avere diciotto anni per prendere la patente e avere lamacchina, la moto, la Vespa. Io alla patente ci sono arrivato aventicinque anni perché me ne ero dimenticato. Non è una battuta,è vero. Ero talmente immerso nel voler imparare la musica,nel voler suonare, che mi interessavo solo a quello. Il restomi toccava poco o niente. Quindi certi desideri mi sono passaticompletamente davanti agli occhi. Molto più tardi, un giorno,ho pensato: forse anch’io potrei prendere la patente come glialtri, e l’ho presa.E per corteggiare le ragazze? A piedi o con l’autobus. C’erauna giovane impiegata che lavorava in un ufficio in via Cesareae abitava oltre Marassi, a Quezzi o ancora più su, sulle alture diGenova. Era inverno e l’aspettavo tutte le sere al portone. Poiprendevamo l’autobus per accompagnarla a casa e, quando arrivavamoal capolinea, ancora a piedi su per quelle salite sfiancanti.E questo per un inverno intero, freddissimo. Una sera miricordo che andai a prenderla e avevo con me la mia prima chitarraelettrica, molto economica. L’avevo con me perché doposarei andato a provare. Accompagno questa ragazza, la lascio alsuo portone – allora si facevano quelle cose un po’ ottocenteschee molto garbate – e nello scendere di fretta durante il ritornoscivolo perché c’era neve e ghiaccio. E cado sulla chitarra.Dalla rabbia non mi sono mai più presentato all’appuntamento,perché in qualche modo ho collegato la povera ragazza incolpevolea quello che era accaduto. D’altra parte nemmeno lei mi hapiù cercato.Alla chitarra è andata anche peggio. Mi ci sono praticamenteseduto sopra e si è spezzata in due. Era una chitarra olandeseeconomicissima, una Egmond. Mia madre me l’aveva comprataperché non ne poteva più di sentire le mie continue richieste. Misono sempre accontentato di questa chitarra, perché per permettersiquelle “vere” ci volevano sacrifici. Quindi mi andava benecosì. Quando si è rotta in due mi è dispiaciuto, però l’ho sempreconsiderata una chitarra da poco della quale non ho mai parlato,finché ho scoperto, leggendo qualcosa a proposito dei Beatles,che quel modello era lo stesso che i genitori avevano regalato aGeorge Harrison e sul quale aveva cominciato a muovere le dita.Da quel momento l’ho rivalutata e che si fosse rotta in quel modomi è dispiaciuto ancora di più.Una delle foto che mi sono più care è quella del secondo complessinoin cui ho suonato, I Poeti. C’è da dire che a Genova dicomplessi che si chiamavano I Poeti ce n’erano almeno tre, questoera uno, ed eravamo tutti amici. Il mio sogno già allora eraquello di mettere in piedi una formazione a tre, in assoluto lapiù difficile da reggere musicalmente. Con uno di questi ragazzi,Pino Marinaro, che allora era il bassista del gruppo, sono rimastoin grande amicizia. Un fratello. Lo vedo spesso. Partecipavamoa tanti concorsi che si tenevano in tutte le periferie, nellesale da ballo, ovunque. Un po’ in centro oppure nel ponente, aSampierdarena. Con questa formazione alla peggio arrivavamosecondi. Ci piaceva molto, ci riempiva di orgoglio, facevamoun baccano d’inferno. Tutti e tre eravamo molto disinibiti perquei tempi, mentre gli altri ragazzini che suonavano avevano unmodo un po’ più educato di stare sul palco, per bene, timido, maera comprensibile. Per qualche motivo insondabile invece, noiavevamo un atteggiamento molto più aggressivo. Alla fine nonso come suonassimo, credo malissimo, ma il fatto di essere cosìdirompenti e sfacciati funzionava sempre. È durata un anno opoco più. Prima suonavo in un altro gruppo, The Winners, maallora avevamo quattordici anni, ed eravamo talmente inespertiche a malapena riuscivamo ad accordare le chitarre.Forse l’origine della passione musicale che ha attraversato lamia famiglia nasce con Elio, cugino di mia madre. Questo ragazzosarebbe diventato direttore d’orchestra sulle grandi navi dacrociera, quando la Compagnia Italia, negli anni ’50, non ingaggiavacomplessini ma vere orchestre. Cominciò a quindici anni,studiando la fisarmonica, poi per molti anni ha fatto avanti eindietro dagli Stati Uniti. Elio aveva un grande talento musicale.Oltre alla fisarmonica suonava il pianoforte, si era diplomato0050.capitolo1.indd 32 31/08/11 09.35

Fins a 66 nous exemplars d’arbres s’hanplantat en l’àmbit de la Vilanova VellaNous arbres i plantesLa vegetació també juga unpaper important en la remodelaciódel Nucli Antic, ja queés un element directamentrelacionat amb la prioritat dela figura del vianant respecteel trànsit rodat. En aquestsentit, la nova vegetació escentra en “prunus”, presents ala plaça Arxiprest LlorençGarriga, carrer de Sant Pere, iplaça Llarga; palmeres, plantadesa la plaça de les Neus,carrer de Sant Pere i plaçaLlarga; til·lers, al carrer deSant Josep.A més a més, en indrets comla plaça Llarga i el carrer deSant Josep s’ha mantingutl’arbrat existent abans de lareforma.potenciat la prioritat invertidaa tots els carrers, és a dir,s’ha afavorit especialment l’úsde l’espai públic per a vianantsi bicicletes.Cal tenir en compte que elscarrers del Nucli Antic deVilanova i la Geltrú, compassa en moltes altres ciutats,no van ser dissenyatsper al trànsit amb motor, sinóque són estrets i amb radis degir petits. Per impulsar la convivènciadel seu veïnat i ladinamització comercial s’haoptat per atorgar als vianantsla màxima preferència.En aquest sentit, totes lesobres de reurbanització delscarrers del Nucli Antic hananat dirigides a potenciar l’úsper part dels vianants, demanera que s’han convertit envies de calçada única i s’hansuprimit les pilones.Després deles obres, elNucli Anticcompta ambquatreilles decontendidorssoterratsLa prioritat per alsvianants i les bicicletesL’ordenació de la mobilitat alNucli Antic ha seguit la filosofiaque marca el PINA, basadaen la importància d’un centrede ciutat global i fàcilmentaccessible pels vianants pertal de revitalitzar el barri anivell social, cultural i comercial.En aquest sentit, s’haNova pavimentacióQuant a l’enllumenat, s’han posat 134 nousfanals i aplics i 79 punts de llum amb Leds15

DOSSIER DE PREMSAL’altra cara de l’urbanisme: l’acció socialPlaça de les CasernesEl Nucli Antic deVilanova i la Geltrúhavia experimentaten els darrers anysun procés dedegradacióurbanística,econòmica i socialmolt important.Alguns delsprocessos queestaven afectant elbarri a nivell sociali econòmic eren,entre d’altres, elcreixent abandonamentdel barri tantde residents comd’activitatseconòmiques,l’envelliment de lapoblació, l’altpercentatge denouvinguts, l’altíndex d’atur, elbaix nivell educatiuo l’escassetat deserveis per a laciutadania16Però en el marc del delProjecte d’Intervenció Integraldel Nucli Antic no tan solss’han dut a terme treballs enl’àmbit de l’urbanísme, sinóque també s’ha desenvolupatun programa d’acció socialmolt destacable i important.Per millorar aquesta situació,dins del PINA s’han dut a termediverses mesures que han derivaten un major desenvolupamentsocial gràcies a l’enfortimentdel teixit ciutadà i culturalque ha afavorit la cohesió delNucli Antic a tots els nivells.

Explicar cada projecte,clau per implicar aveïns i veïnesUn dels mecanismes de treballque ha fet servir el Projected’Intervenció Integral delNuclia Antic per explicar cadaun dels projectes previstos alsveïns i veïnes de cada un delspunts afectats i a la ciutadaniaen general ha estat lestrobades de presentació.En aquestes trobades, regidorsde l’equip de Govern,acompanyats per tècnicsmunicipals i pels arquitectesredactors explicaven els diferentsprojectes de reurbanització.Les trobades tambéservien per fer partíceps alsciutadans per tal de fer palèsqualsevol dubte que els generésla intervenció.ties a la ciutadania, així comel seguiment de tots els processosde treball.Un dels objectius que s’haviamarcat en el Pla de Mandat2007-2011 de l’Ajuntament deVNG era la creació delConsell Assessor del NucliAntic i del Paisatge Urbà,amb la finalitat d’analitzar,discutir i consensuar projectesde ciutat com el Pla deMillora Urbana, el propi PINA iel Pla de Catàleg i delPaisatge Urbà de Vilanova i laGeltrú. La intenció era que elsmembres del Consell aportessinvisions plurals i diferents al’hora de dissenyar un noumosaic de ciutat, de maneraque aquesta creixés a travésdel consens i la cohesiósocial.Així doncs, aquest ha esdevingutcom a instrument fonamentalde participació ciutadanaen el marc del nucliantic i el paisatge urbà de laciutat. A més, compta amb lesEl ConsellAssessor delNucli Antic s’hareunit 12vegades des quees va crear el2007Així mateixs’han fet diversesassembleesde veïns i veïnesper presentar lareurbanitzaciódels diferentscarrersTambé servien per explicar alsveïns i veïnes les mesures quees prenien des del’Ajuntament per tal d’evitaral màxim possible les molèsfacultatsnecessàries per talque aquesta participació siguiactiva i no resti reduïda a unapresencia merament testimonial.Els membres que formen elConsell són:- entitats i associacions- representants del Comitèd’avaluació i seguiment delPINA- sectors professionals-personal tècnic municipal- representants sindicals-sectors empresarials- equip de gestors del projecte-ciutadans interessats- govern- grups polítics municipalsTrobada amb veïns i veïnes a l’Orfeó Vilanoví19

DOSSIER DE PREMSANeteja de pintadesNetejar grafits perfomentar el civisme ila convivènciaEn aquest sentit, durant elsmesos de gener a març de2010 es va posar en funcionamentun servei extraordinaride neteja de pintades en façanesi parets d’immobles ubicatsdins de l’àmbit delProjecte d’IntervencióIntegral del Nucli. Per a desenvoluparel servei, es vacomptar amb 3 peons deneteja que van entrar a formarpart de la Unitat deServeis Municipals (USM) ivan estar en tot moment tutelatsper un coordinador de labrigada. Respecte la metodologiade treball, a finals del2009 els serveis municipalsvan elaborar un inventari delsgrafits que hi havia en el NucliAntic de la ciutat tant en edificisde titularitat privada comedificis públics. Concretamentse’n van detectar 262 dins delperímetre d’actuació queequivalien a 801 m2 de paretper pintar. Durant la campanyade neteja es van eliminarun total de 136 grafits entreels edificis públics i privats,que representa un 52% delsque es van detectar a l’inicide l’actuació.També es va dur a terme lacampanya Cada cosa al seulloc, en la qual dues informadoresrepartien i explicaven apeu de carrer diversos materialsinformatius sobre tinençaresponsable d’animals, lagestió de residus i la netejaviària.Una altra de les accions adreçadesa millorar la convivènciaés el Banc del Temps.Aquest projecte promou l’intercanvigratuït de serveisParal·lelament ales accionsadreçades alscol·lectius mésvulnerables, esdesenvolupenprogrames per afomentar lesactituds cíviquescap al barri i elsseus veïns i veïnes,millorar lescondicions deneteja de l’entorndel Nucli Antic i laconvivènciaciutadanaentre persones, fomentantl’oportunitat de conèixer iconfiar en els altres per tal deresoldre necessitats de la vidaquotidiana. Cada persona ofereixuns serveis o activitats i,a canvi, pot demanar serveisd’altres socis i sòcies. Cadapersona adscrita disposa d’unllistat dels serveis que espoden intercanviar i d’un talonaride temps que utilitzaràen cada moment que usi elseu temps a favor d’una altrapersona.En aquest sentit, els serveisque s’intercanvien els proposenels mateixos socis, demanera que n’hi ha de tantdiversos com practicar idiomes,acompanyar gent gran acomprar, reparacions domèstiques,passejar gossos, passartextos a l’ordinador, tasquesde jardineria, assessoramentlaboral, etc.20Durant la campanya de neteja es vaneliminar un total de 136 grafits

El Banc del Temps compta amb 68 participantsque ofereixen més de 60 serveis diferentsMemòria històrica del barriUn dels principals objectius del PINA ha estat la revitalitzaciócultural i del patrimoni. En aquest sentit, a banda derealitzar diversos treballs urbanístics per millorar l’estatdel patrimoni de la zona, també s’han dut a terme unasèrie d’activitats de caire cultural com exposicions fotogràfiques,conferències o la publicació d’un llibre, que donen aconèixer la història del Nucli Antic.Capta el Nucli Antic és el nom de l’exposició resultant dequatre tallers participatius, dirigits per diferents fotògrafslocals de la ciutat, amb l’objectiu de captar, mitjançant l’artde la fotografia digital, els espais més interessants, elsracons més encantadors i els moments més quotidians,entre d’altres aspectes, del Nucli Antic de Vilanova i laGeltrú. El material realitzat al llarg d’aquests tallers vaconforma una mostra, que es va poder veure entre juny ijuliol al Centre d’Art contemporani La Sala, que va permetreconèixer alguns aspectes del passat, descobrir la situaciódel present i poder participar en que sigui millor en elfutur.Els carrers de Vilanova i la Geltrú, la Vilanova Vella,és una publicació que descriu la història dels carrers deVilanova i la Geltrú inclosos en el Projecte d’IntervencióIntegral del Nucli Antic. Els textos han estat elaborats perJosep Maria Sabater i Alfred Castells i han comptat amb elsuport tècnic de Vicenç Carbonell.Cicle Fem memòria! Quan a Vilanova sonaven lessirenes (1938-1939). És un cicle que pretén donar aconèixer la història d’un dels elements patrimonials méscaracterístics del nucli antic de la ciutat, els refugis antiaerisde sota l’església de Sant Antoni Abat, així com altresaspectes relacionats amb els bombardejos que va patir laciutat entre 1938 i 1939.S’han dut a terme diverses conferències, visites guiades alsrefugis de sota l’església de Sant Antoni Abat i una exposicióon es reprodueix, a partir de documents i fotografies del’època, la història dels refugis antiaeris que es varencomençar a construir a partir de 1937 a la nostra ciutat aixícom la dels bombardejos que va patir la vila entre 1938 i1939.21

DOSSIER DE PREMSAEn els tres primers anys s’hanrehabilitat 75 façanesLa convocatòriade l’any 2010ha rebut 69sol·licitudsLa previsió afinals delprojecte és demés de 100façanesrehabilitadesConcessió d’ajuts enl’actuació del NucliAnticDintre del Projecte d’IntervencióIntegral del NucliAntic, però també en l’àmbitdel Cap de Creu, l’Ajuntamentde Vilanova i la Geltrú haobert cada any una convocatòriade sol·licitud d’ajutsdestinats a revitalitzar iactualitzar aquesta zona de laciutat. Els conceptes pelsquals es podien sol·licitar lessubvencions econòmiqueseren la reparació de façanes ialtres elements col·lectius(cobertes, terrats, elementsinteriors, patis, escales, etc.),la instal·lació d’ascensors enedificis residencials situatsdins l’àmbit del Nucli Antic,amb una alçada mínima deplanta baixa i dues plantes ila instal·lació d’infraestructurescomunes de telecomunicacions(telefonia, cable o televisió).En la convocatòria de subvencions,l’octubre de 2009l’Ajuntament de Vilanova i laGeltrú signava un conveni decol·laboració amb ‘la Caixa’per tal de facilitar l’obtencióde finançament a aquellsveïns i veïnes del Nucli Anticque s’acullien a aquests ajuts.D’aquesta manera els sol·licitantsde les subvencionspodien disposar de facilitatsfinanceres per poder tirarendavant la rehabilitació.Convocatòria 2007Es van rebre un total de 23sol·licituds subvencionables,amb un pressupost total de177.924,84 euros:• 21 sol·licituds de reparacióde façanes i altres elementscomuns• 4 sol·licituds per instal·laciód’ascensors• 4 sol·licituds per instal·laciód’infraestructures comunes detelecomunicacionsConvocatòria 2008:Es van rebre un total de 31sol·licituds subvencionables,amb un pressupost total de265.197,06 euros:• 28 sol·licituds de reparacióde façanes i altres elementscomuns• 1 sol·licitud per instal·laciód’ascensors• 4 sol·licituds per instal·laciód’infraestructures comunes detelecomunicacionsConvocatòria 2009:Es van rebre un total de 28sol·licituds subvencionables,amb un pressupost total de603.638,95 euros:• 26 sol·licituds de reparacióde façanes i altres elementscomuns• cap sol·licitud perinstal·lació d’ascensors• 4 sol·licituds per instal·laciód’infraestructures comunes detelecomunicacions22Façana rehabilitada gràcies a la convocatòria del 2007Convocatòria 2010:La quarta i última convocatòriad’ajuts tenia un pressupostde 500.000 euros• s’han rebut un total de 69sol·licituds que ara caldràvalorar.

La millora de les instal·lacionscomunsd’aiguaLa Companyia d’Aigües deVilanova i la Geltrú ha realitzat,i ho segueix fent, la instal·laciód’un nombre moltimportant de comptadorsgenerals i boies als dipòsitsgenerals i individuals delsabonats.Aquest fet ha suposat el podereliminar el sistema d’aforamenti aconseguir un estalvid’aigua. Tot i que aquestapràctica es fa a tota la ciutat,el Projecte d’IntervencióIntegral del Nucli Antic assumeixeconòmicament el seuàmbit.Any 2007:161 comptadorsAny 2008:82 comptadorsAny 2009:232 comptadorsAny 2010:69 comptadors23

DOSSIER DE PREMSAUn pla dinamitzador per enfortir elcomerç de la zonaA través del Projected’Intervenció Integral delNucli Antic s’ha treballatintensament per dinamitzar elcomerç de proximitat delbarri. En aquest sentit, laVilanova Vella combina dosconceptes cabdals: el passejaramb tranquil·litat i gaudird'un bon ambient i disposar, ala vegada, de comerços singularsamb productes tradicionals.En el marc del projecte Treballals barris del Serveid'Ocupació de Catalunya de laGeneralitat de Catalunya,l'Ajuntament va porta a termediferents accions per tal depromocionar i dinamitzar elteixit econòmic de la VilanovaVella, i que s’han reforçatamb activitats diverses desenvolupadesen el marc delPINA.Els objectius eren contribuir aaportar un valor afegit a lesactivitats econòmiques existentper tal de dotar-les desingularitat i distinció; donara conèixer els comerços i elsserveis que ofereix el barri ala resta de la ciutat, dinamitzarels establiments comercialsinactius per tal d'incentivarel barri, afavorir el consensentre els diferentsagents del barri, incentivar laimplantació de nous comerçosi de noves activitats econòmiquesa la Vilanova Vella.En aquest sentit, s’han realitzatdiferents accions per promocionarl’activitat comerciald’aquesta part de la ciutat,amb sessions de treball ambexperts i agents socials i econòmicsdel territori per concretari consensuar actuacionsde futur, amb campanyes depromoció i difusió dels comerçosi serveis, fomentant unamarca única del barri i elaborantestudis i anàlisis de lesactivitats econòmiques existent.Aquestes accions anavendirigides als comerciants,empresaris i emprenedors delNucli Antic i, de forma indirecta,a totes les personesque fan vida al barri i totesaquelles que viuen a la ciutat.24

Però també s’ha dut a terme una àmplia varietat d’activitats diverses.Visites guiades per la Vilanova VellaRecorregut per la Vilanova Vella més comercial i històrica, amb la visita de llocs emblemàtics delbarri i comerços tradicionals.Recuperem la història comercialExposició de fotografies antigues dels comerços de la zona, on es va fer una crida a la ciutadaniaperquè hi col·laborés. La mostra es va realitzar a La Sala.Campanyes de comunicació i difusió dels comerços de Vilanova Vella.La promoció és una de les principals estratègies per al desenvolupament d'una activitat comercial.Els comerços de la Vilanova vella. La tranquil·litat d'un barriCampanya de promoció dels comerços existents traduida en un plànol de butxaca. L'objectiu centralés fer visible la tipologia d'establiments comercials i donar-los a conèixer.Els nostres establiments continuen oberts.S'està treballant per millorar l'entorn i la qualitat els establiments comerciants.Suport als comerciants per minimitzar els efectes de les obresLaboratoris estratègics de ciutatSessions de treball on es tractaven temes relacionats amb l'àmbit comercial i econòmic del barri pertal de dissenyar estratègies per al desenvolupament econòmic de Vilanova Vella. Les sessions esfeien entre professionals, tècnics municipals i empresaris locals.25