RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

More documents

Recommendations

Info

de les llavors, encara que es conservin en bones condicions,i per aquest motiu els pagesos utilitzen llavorde la collita anterior i només de manera ocasionalfan servir el gra de les sitges (Mi r e t 2005, 323). Lacaiguda de la germinació depèn de la temperatura isobretot del contingut d’humitat del gra. Per exemple,amb una humitat del 22% la germinació cau a zeroen poques setmanes, mentre que al 14% o per sota,la viabilitat es pot mantenir a un raonable alt nivellper un període considerable (Hy d e 1974, 403). Els experimentsduts a terme en sitges tradicionals mostrenun decrement més o menys acusat de la germinacióen funció de les condicions d’emmagatzematge. Engeneral els experiments mostren davallades notablesde la germinació causades sobretot per l’atac delsfongs: Rabat (baixada del 72 al 53% en sis mesos),Kansas (del 82 al 16,9%), Březno (del 94 al 28% endos anys, fig. 14), Harar (del 98 al 27% en 12 mesosper al sorgo i del 96 al 39% en 8 mesos per al moresc),Shambat (del 87,3 al 43,7%), Alemaya (del 95al 18% en 13 mesos, fig. 15). Ara bé, val a dir que enels experiments fets a Europa o a Amèrica en climatemperat és correcta l’afirmació de P. Reynolds que lessitges representen un sistema d’emmagatzematge quemanté la germinació del gra, sempre que la hipòtesies plantegi dins dels paràmetres que Reynolds va determinar:màxim 16% d’humitat del gra i conservaciónomés els sis mesos d’hivern amb temperatures persota dels 15° C (Re y n o l d s 1979, 74). El problema ésque alguns arqueòlegs han generalitzat les conclusionsde Reynolds com si tinguessin validesa universal ien alguns treballs arqueològics corre el tòpic que lessitges són un sistema que manté la viabilitat del gradurant llargs períodes de temps. Cal que retornema les fonts. Si us plau, llegiu atentament els treballsde Peter Reynolds.Si es donen a dins la sitja les condicions necessàriesd’humitat perquè proliferin els fongs esprodueix una degradació de les qualitats nutritivesdel gra. Cal destacar que alguns fongs causen micotoxines,que són substàncies que resulten tòxiquesper a l’organisme humà o per als animals domèstics.Algunes d’aquestes substàncies són cancerígenes ies consideren responsables, per exemple, de l’altaincidència de la cirrosi i del càncer de fetge quees produeix a Etiòpia, presumiblement a causa delconsum de sorgo atacat per fongs i conservat a lessitges (Gil l m a n 1968, citat per Dej e n e, Yu e n, Si g va l d2004, 526).Les sitges mancades d’hermetismeEm deixo per al final un punt que em sembladel màxim interès. Segurament algun lector s’hauràadonat que en les conclusions que precedeixen hepassat per alt alguns experiments en els quals esdedueix que hi ha importants intercanvis de gasosamb l’atmosfera, de tal manera que la composicióde l’aire intersticial no varia de forma significativa.I és que per tal que pugui produir-se l’empobrimentd’oxigen dins l’atmosfera intergranular cal que la sitjasigui un contenidor hermètic i no són prou estanquestotes les fosses que hem analitzat.Les úniques sitges tradicionals que podem considerarcom a raonablement hermètiques són les subterrànies.La composició argilosa de la terra suposa una barreraal pas de l’aigua i dels gasos. Però algunes deles sitges semisubterrànies que hem vist de la zonadel Sudan, d’Etiòpia i de Somàlia no tenen el comportamentd’una sitja estanca. Es dedueix que hi haintercanvis de gasos amb l’atmosfera exterior i aixòrepercuteix en els resultats de la conservació.Les sitges amb tancament de materials porososno es comporten d’una manera prou estanca. Lesanàlisis de la composició de l’atmosfera intergranularde la sitja de Březno (República Txeca), ambun recobriment de palla i de fusta (fig. 3), mostrenque no es va produir l’esperada caiguda de l’oxigen(Pl e i n e r o v á 1995).Les sitges subterrànies de petites dimensionsque hem vist als experiments de la Cova 120, deCuiry-les-Chaudardes, de Kansas, etc., també tenenun comportament no estanc, a causa tant del baixvolum del gra en relació amb la superfície de paretsde terra com de l’escassa distància de les parets dela sitja a la superfície del terra. Com més gran i mésprofunda és una sitja menys intercanvi de gasos hipot haver amb l’atmosfera.Les sitges elevades fetes amb materials tradicionalsno es poden considerar gens hermètiques, ja que hiha un intercanvi continu de gasos entre l’interior il’exterior. Tots els estudis que he consultat classifiquenles sitges tradicionals elevades com a contenidors noestancs. Potser per això els experiments fets sobresitges elevades no es plantegen l’anàlisi dels gasosde l’interior de la sitja. 6Les tenalles de ceràmica i els contenidors d’argilacrua o de femta de vaca també es comporten coma contenidors no hermètics. Peter Reynolds explicaque va provar d’analitzar l’aire d’una tenalla plenade gra amb la boca segellada i gairebé no va trobardiferències amb l’exterior (Re y n o l d s 1974, 125).Això no vol dir que no es pugui conservar el graadequadament en condicions no estanques, sinó queen aquests casos no actua cap atmosfera protectora.El gra s’haurà de conservar per altres factors, quepoden ser, per exemple, les baixes temperatures ola sequedat.Josep Miret i MestreArqueòleg i viticultorc/ Jaume Balmes 70-72, 1, 108810 Sant Pere de Ribesjosepmiretmestre@eresmas.com6. Excepte les que utilitzen una làmina de plàstic derecobriment, que cauen fora dels objectius d’aquest treball.Són els experiments de Samaru (O’Do w d 1971, 23-26) i de laUniversitat d’Alemaya (De j e n e 2004).235
BibliografiaAb d a l l a et al. 2001A. T. Abdalla, C. J. Stigter, H. A. Mohamed, A. E. Mohammedi M. C. Gough, “Effects of wall linings onmoisture ingress into traditional grain storage pits”,International Journal of Biometeorology, 45 (2), 2001,75-80.Ab d a l l a et al. 2002aA. T. Abdalla i altres, “Impact of soil types on sorghumgrain stored in underground pits in Central Sudan”,International Agricultural Engineering Journal, 11,2002, 219-229.Ab d a l l a et al. 2002bA. T. Abdalla i altres, “Traditional underground grainstorage in clay soils in Sudan improved by recentinnovations”, Tropicultura (Brussel·les), 20 (4), 2002,170-175.Ad r i a n, Dr a p o n, Ga s t 1979J. Adrian, R. Drapon, M. Gast, “Caracteristiquesbiochimiques d’un grain de sogho conservé pendantcinc ans dans un silo souterrain, au Yemen”, a M. Gasti F. Sigaut (eds.), Les techniques de conservation desgrains à long terme. Leur rôle dans la dynamique dessystèmes de cultures et des sociétés. París, 1979, I,41-47.Ag u s t í et al. 1987B. Agustí i altres, Dinàmica de la utilització de lacova 120 per l’home en els darrers 6000 anys, Girona,1987.Al c a l d e, Bu x ó 1989G. Alcalde i R. Buxó, “Almacenamiento y explotacióndel trigo espelta”, Boletín Agropecuario (Barcelona),13, julio-setiembre 1989, 12-14.Al c a l d e, Bu x ó 1991G. Alcalde i R. Buxó, “Experimentació d’emmagatzematgei explotació de Triticum dicoccum Sch. ala vall del Llierca (La Garrotxa)”, Cypsela, 9, 1991,87-94.As a n g a, Mi l l s 1985C. T. Asanga i R. B. Mills, “Changes in environment,grain quality and insect populations in pearl milletstored in underground pits”, Underground Space (NovaYork, Oxford), 9, 1985, 316-321.Ay o u b 1985A. Ayoub, “Les moyens de conservation des produitsagricoles dans le nord-ouest de la Jordanie actuelle”,a M. Gast, F. Sigaut i C. Beutler (eds.), Les techniquesde conservation des grains à long terme. Leur rôle dansla dynamique des systèmes de cultures et des sociétés,París, 1985, III, 1, 155-169.Ba k h e l l a, Ka a n a n a, Ba b a 1993M. Bakhella, A. Kaanana i M. Baba, “Effect ofunderground storage on some chemical and rheologicalproperties of wheat”, Al-Awamia, Revue Marocaine dela Recherche Agronomique, 83, desembre 1993, 5-28.Ba rta l i 1987E. H. Bartali, “Underground storage pits in Morocco”,Tunnelling and Underground Space technology (NovaYork, Oxford), 2 (4), 1987, 381-383.Ba rta l i 1995E. H. Bartali, “Systèmes de stockage traditionnels‘matmoras’ et ‘sellas’”, Hommes, Terre et Eaux, RevueMarocaine des Sciences et Techniques du DevéloppementRural, vol. 25, núm. 98, març de 1995, 16-22.236
Page 4:
Pasado, presente y futuro de la eco
Page 9 and 10:
La contribución que se propone con
Page 11 and 12:
Todas estas características las en
Page 13 and 14:
como la boda de una eminencia o el
Page 15 and 16:
consecución de comida y que es la
Page 17 and 18:
tras que los bienes de alto estatus
Page 19 and 20:
El caso de SetefillaEl segundo caso
Page 21 and 22:
No estamos de acuerdo con estas cr
Page 23 and 24:
local/no local a la hora de tratar
Page 25 and 26:
incluso la alta cantidad de horas p
Page 27 and 28:
BibliografíaAl c i n a Fr a n c h
Page 29 and 30:
Ho m e rHomer, Odyseja, traducción
Page 32 and 33:
Raúl Balsera MorañoJoan-Manuel Co
Page 34 and 35:
Fig. 2. Planta general donde se mue
Page 36 and 37:
Fig. 5. Marco físico del territori
Page 38 and 39:
SILO 301 NFR NFR NFR NMI NMI NMI NB
Page 40 and 41:
Fig. 9. Est. 301: cerámica gris de
Page 42 and 43:
Fig. 10. Contera de hierro pertenec
Page 44 and 45:
informe (fig. 13, 2), además de un
Page 46 and 47:
Cronología e interpretaciónsocioe
Page 48 and 49:
hispánicas fabricadas a mano donde
Page 50 and 51:
dentro de contextos del Ibérico An
Page 52 and 53:
SILO 346 NFR NFR NFR NMI NMI NMI NB
Page 54 and 55:
Fig. 23. Est. 346: cerámica ibéri
Page 56 and 57:
Cronología e interpretaciónsocioe
Page 58 and 59:
Fig. 26. Est. 346: cerámica obrada
Page 60 and 61:
unas relaciones comerciales ligeram
Page 62 and 63:
sar la cronología de esta amortiza
Page 64 and 65:
con arquitectura y urbanismo conser
Page 66 and 67:
estas áreas subperiféricas o dire
Page 68 and 69:
Fr a n c è s et al. 2002J. Francè
Page 70:
Za m o r a 2001D. Zamora, J. Pujol,
Page 73 and 74:
En el año 1908 se iniciaban oficia
Page 75 and 76:
pentélico, busto y brazo izquierdo
Page 77 and 78:
fig. 19) y correspondientes a calip
Page 79 and 80:
se mencionan “una pieza de un fin
Page 81 and 82:
3a, b, c. Fragmentos de una “Venu
Page 83 and 84:
sólo longitudinal sino también so
Page 85 and 86:
Fig. 10a. Lápida greco-latina IRC
Page 87 and 88:
específico al uso de la técnica
Page 89 and 90:
88Fig. 15. Imágenes virtuales trid
Page 91 and 92:
Fig. 17. Comparación de la escultu
Page 93 and 94:
del fervor de los devotos al acerca
Page 95 and 96:
Fig. 21c. Detalle de la mano izquie
Page 97 and 98:
traslados de la escultura y su rest
Page 99 and 100:
98Fig. 27c i d. Cabezas de Serapis
Page 101 and 102:
Fig. 30. Terracotas helenísticas (
Page 103 and 104:
que recogieron todo el fasto y la s
Page 105 and 106:
Fig. 34. Pequeña imagen entronizad
Page 107 and 108:
Fig. 37. Restitución de la gran es
Page 109 and 110:
saqueo de la isla provocado por las
Page 111 and 112:
Fig. 43. Museu d’Arqueologia de C
Page 113 and 114:
Una posibilidad diversa para interp
Page 115 and 116:
Fig. 46. Nápoles. Santuario alejan
Page 117 and 118:
Fig. 50. Museu d’Arqueologia de C
Page 119 and 120:
epresentando a su paredra Agathe Ty
Page 121 and 122:
la amapola del delirio místico, te
Page 123 and 124:
Fig. 58. Pintura del zócalo del ec
Page 125 and 126:
El perirrhanterion y el agua lustra
Page 127 and 128:
Fig. 64. Planta de la Neápolis emp
Page 129 and 130:
gran fiesta que conmemoraba la aper
Page 131 and 132:
piter, por su poder omnímodo, pero
Page 133 and 134:
Hat z f e l d 1919J. Hatzfeld, Les
Page 135 and 136:
Ro d à 1992I. Rodà, “L’Asclep
Page 140 and 141:
Juan Carlos GuixPàgs. 139-145Iron,
Page 142 and 143:
Fig. 2. Roman villa of Sant Hilari
Page 144 and 145:
Fig. 3. Adhesive fruiting body of X
Page 146:
Ma n z a n o et al. 2005P. Manzano,
Page 149 and 150:
Fig. 1. Situació del poblat i necr
Page 151 and 152:
allargassat i en esperó segons la
Page 153 and 154:
Fig. 3. Situació de la distribuci
Page 155 and 156:
é el guix és un material més emp
Page 157 and 158:
Fig. 5. Tapadora de guix amb emprem
Page 159 and 160:
Fig. 7. Tapadora de guix sense empr
Page 161 and 162:
Fig. 9. Tapadora de guix amb emprem
Page 163 and 164:
Fig. 11. Tapadora de guix restaurad
Page 165 and 166:
Fig. 13. Tapadora de guix amb empre
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Fig. 17. A dalt, tapadora cònica.
Page 171 and 172:
Fig. 19. Tapadora de guix sense emp
Page 173 and 174:
L-10165 (A40)Tapadora de forma circ
Page 175 and 176:
174Fig. 22. Fragments de tapadores
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
178Fig. 25. Fragments de tapadores
Page 181 and 182:
localitzat a 47 cm de profunditat a
Page 183 and 184:
s’observen les marques del teixit
Page 185 and 186: ques incises que no presenten empre
Page 187 and 188: Fig. 29. Tipologia de les vores de
Page 189 and 190: quatre fragments amb vora bisellada
Page 191 and 192: (Pl e n s 1986, 84-85, fig. 48; Pl
Page 193 and 194: 192Fig. 31. Fragments de tapadores
Page 195 and 196: i Pita Mercé (Go n z á l e z 2003
Page 197 and 198: eren teles i/o estores (71,43%), qu
Page 199 and 200: segle v i i i una perdurabilitat al
Page 201 and 202: Ga l l a rt, Ju n y e n t 1989J. Ga
Page 203 and 204: Ri p o l l 1959E. Ripoll, “El pob
Page 205 and 206: fundamentados en que todo movimient
Page 207 and 208: El Sentido de Circulación del Agua
Page 209 and 210: Vasos de VicarelloVaso 1 Vaso 2 Vas
Page 211 and 212: Fig. 5. Comparación entre el camin
Page 213 and 214: Fig. 7. Simulaciones aplicando el f
Page 215 and 216: de la Quintana, a unos 20 kilómetr
Page 218 and 219: Josep Miret i MestrePàgs. 217-240L
Page 220 and 221: condicions de conservació del gra
Page 222 and 223: Fig. 1. Secció de diverses sitges
Page 224 and 225: de 1990, i els grans no van sofrir
Page 226 and 227: Fig. 3. Sitja experimental de Břez
Page 228 and 229: de diàmetre superior i 1,50 m de p
Page 230 and 231: afectat els cinc anys de conservaci
Page 232 and 233: 5201510500 5010 0150200353025201510
Page 234 and 235: gra eren més altes que en els altr
Page 238 and 239: Ba rta l i, Af i f 1988E. H. Bartal
Page 240 and 241: Le m e s s a, Bu lt o s a , Wa k g
Page 244 and 245: Núria Rafel FontanalsIgnacio Monte
Page 246 and 247: El área minerometalúrgicadelBaix
Page 248 and 249: Cova dels XaragallsTurons de Riudab
Page 250 and 251: Fig. 3. Poblamiento de la primera E
Page 252 and 253: Fig. 7. Cálculo de caminos óptimo
Page 254 and 255: EraCasetaÀreaExcavadaN.C.sobre la
Page 256 and 257: el Barranc d’en Bas constituye un
Page 258 and 259: Fig. 13. El Calvari del Molar, estr
Page 260 and 261: 10 cmFig. 15. El Calvari del Molar:
Page 262 and 263: AB1B2A5 cm.3 cm.435 cm.Fig. 16. El
Page 264 and 265: Fig. 17. Selección de piezas de pl
Page 266 and 267: Fig. 20. Vista, desde el este, del
Page 268 and 269: 2? 31?47659810?111213?Plomo:PlataIb
Page 270 and 271: lo contrario, el estudio realizado
Page 272 and 273: Fig. 23. Vista general de la ciudad
Page 274 and 275: Fig. 25. Plano general del yacimien
Page 276 and 277: AMugaRhodeFluviàPontósEmporionTer
Page 278 and 279: 3.1. EmporionPor lo que se refiere
Page 280 and 281: femenino destinado a la frente, sob
Page 282 and 283: Fig. 34. Aplique discoidal de cobre
Page 284 and 285: - Muestra 5828: Divisor (tritartemo
Page 286 and 287:
del siglo iv o inicios del siglo ii
Page 288 and 289:
- Muestra PA12523: Nódulo metálic
Page 290 and 291:
4.2. UllastretPor lo que se refiere
Page 292 and 293:
y se intensifican sobre todo en la
Page 294 and 295:
Para la fluorescencia de rayos X se
Page 296 and 297:
Análisis Mineral Mina Prov Fe Ni C
Page 298 and 299:
Fig. 52. Análisis por ED-XRF de ga
Page 300 and 301:
Fig. 54. Escorias de cobre PA12416
Page 302 and 303:
Fig. 60. Materiales de plomo de El
Page 304 and 305:
4.6. Objetos de plataDebidos a las
Page 306 and 307:
y brazalete trenzado de 3 cabos. Su
Page 308 and 309:
La moneda PA12278 presenta además
Page 310 and 311:
208Pb/206Pb2,132,122,112,12,092,082
Page 312 and 313:
Vialas en Mont Lozère, en concreto
Page 314 and 315:
2,1218,92,11518,8518,82,1118,75208P
Page 316 and 317:
Yacimiento Objeto Inventario Cronol
Page 318 and 319:
se documenta, ya sea en estado mine
Page 320 and 321:
BibliografíaAb e l l a et al. 2001
Page 322 and 323:
Br u g u e r a 2004F. Bruguera, Min
Page 324 and 325:
Hu n t 2003M. A. Hunt Ortiz, Prehis
Page 326 and 327:
Po n s et al. 1989E. Pons, J. M. Ll
Page 328 and 329:
St o s-Ga l e et al. 1995Z. Stos-Ga
Page 332 and 333:
Memòria del’activitatportada a t
Page 334 and 335:
Fig. 3a i b: fre de cavall de ferro
Page 336 and 337:
des sobre el terra rocós de la cov
Page 338 and 339:
Modern12. Zo n a s u d-o e s t d’
Page 340 and 341:
47. Pa r c e ò l i c d e Mo n t o
Page 342 and 343:
Edat del Bronze80. C t r a. Té r m
Page 344 and 345:
116. Ca s t e l l d e Ma l g r at (
Page 346 and 347:
Període: Medieval.Dates intervenci
Page 348 and 349:
Llista d’intervencions de l’any
Page 350 and 351:
33. Re g a d i u Se g r i à Su d,
Page 352 and 353:
Ibèric66. A n t o n a (Artesa de S
Page 354 and 355:
101. Ca s t e l l d e Ma l d à (Ma
Page 356 and 357:
Pressupost: 1.716,00 €.Subvenció
Page 358 and 359:
Pressupost: 0,00 €.Subvenció Cul
Page 360 and 361:
Fig. 7. Quadre resum de les interve
Page 362 and 363:
omanes a la Tarraconense. Implantac
Page 364 and 365:
La REVISTA D’ARQUEOLOGIA DE PONEN
Page 366:
COL·LECCIÓ MONOGRAFIES D’ARQUEO
show all

RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

Create successful ePaper yourself

Delete template?

Save as template?