RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

de les llavors, encara que es conservin en bones condicions,i per aquest motiu els pagesos utilitzen llavorde la collita anterior i només de manera ocasionalfan servir el gra de les sitges (Mi r e t 2005, 323). Lacaiguda de la germinació depèn de la temperatura isobretot del contingut d’humitat del gra. Per exemple,amb una humitat del 22% la germinació cau a zeroen poques setmanes, mentre que al 14% o per sota,la viabilitat es pot mantenir a un raonable alt nivellper un període considerable (Hy d e 1974, 403). Els experimentsduts a terme en sitges tradicionals mostrenun decrement més o menys acusat de la germinacióen funció de les condicions d’emmagatzematge. Engeneral els experiments mostren davallades notablesde la germinació causades sobretot per l’atac delsfongs: Rabat (baixada del 72 al 53% en sis mesos),Kansas (del 82 al 16,9%), Březno (del 94 al 28% endos anys, fig. 14), Harar (del 98 al 27% en 12 mesosper al sorgo i del 96 al 39% en 8 mesos per al moresc),Shambat (del 87,3 al 43,7%), Alemaya (del 95al 18% en 13 mesos, fig. 15). Ara bé, val a dir que enels experiments fets a Europa o a Amèrica en climatemperat és correcta l’afirmació de P. Reynolds que lessitges representen un sistema d’emmagatzematge quemanté la germinació del gra, sempre que la hipòtesies plantegi dins dels paràmetres que Reynolds va determinar:màxim 16% d’humitat del gra i conservaciónomés els sis mesos d’hivern amb temperatures persota dels 15° C (Re y n o l d s 1979, 74). El problema ésque alguns arqueòlegs han generalitzat les conclusionsde Reynolds com si tinguessin validesa universal ien alguns treballs arqueològics corre el tòpic que lessitges són un sistema que manté la viabilitat del gradurant llargs períodes de temps. Cal que retornema les fonts. Si us plau, llegiu atentament els treballsde Peter Reynolds.Si es donen a dins la sitja les condicions necessàriesd’humitat perquè proliferin els fongs esprodueix una degradació de les qualitats nutritivesdel gra. Cal destacar que alguns fongs causen micotoxines,que són substàncies que resulten tòxiquesper a l’organisme humà o per als animals domèstics.Algunes d’aquestes substàncies són cancerígenes ies consideren responsables, per exemple, de l’altaincidència de la cirrosi i del càncer de fetge quees produeix a Etiòpia, presumiblement a causa delconsum de sorgo atacat per fongs i conservat a lessitges (Gil l m a n 1968, citat per Dej e n e, Yu e n, Si g va l d2004, 526).Les sitges mancades d’hermetismeEm deixo per al final un punt que em sembladel màxim interès. Segurament algun lector s’hauràadonat que en les conclusions que precedeixen hepassat per alt alguns experiments en els quals esdedueix que hi ha importants intercanvis de gasosamb l’atmosfera, de tal manera que la composicióde l’aire intersticial no varia de forma significativa.I és que per tal que pugui produir-se l’empobrimentd’oxigen dins l’atmosfera intergranular cal que la sitjasigui un contenidor hermètic i no són prou estanquestotes les fosses que hem analitzat.Les úniques sitges tradicionals que podem considerarcom a raonablement hermètiques són les subterrànies.La composició argilosa de la terra suposa una barreraal pas de l’aigua i dels gasos. Però algunes deles sitges semisubterrànies que hem vist de la zonadel Sudan, d’Etiòpia i de Somàlia no tenen el comportamentd’una sitja estanca. Es dedueix que hi haintercanvis de gasos amb l’atmosfera exterior i aixòrepercuteix en els resultats de la conservació.Les sitges amb tancament de materials porososno es comporten d’una manera prou estanca. Lesanàlisis de la composició de l’atmosfera intergranularde la sitja de Březno (República Txeca), ambun recobriment de palla i de fusta (fig. 3), mostrenque no es va produir l’esperada caiguda de l’oxigen(Pl e i n e r o v á 1995).Les sitges subterrànies de petites dimensionsque hem vist als experiments de la Cova 120, deCuiry-les-Chaudardes, de Kansas, etc., també tenenun comportament no estanc, a causa tant del baixvolum del gra en relació amb la superfície de paretsde terra com de l’escassa distància de les parets dela sitja a la superfície del terra. Com més gran i mésprofunda és una sitja menys intercanvi de gasos hipot haver amb l’atmosfera.Les sitges elevades fetes amb materials tradicionalsno es poden considerar gens hermètiques, ja que hiha un intercanvi continu de gasos entre l’interior il’exterior. Tots els estudis que he consultat classifiquenles sitges tradicionals elevades com a contenidors noestancs. Potser per això els experiments fets sobresitges elevades no es plantegen l’anàlisi dels gasosde l’interior de la sitja. 6Les tenalles de ceràmica i els contenidors d’argilacrua o de femta de vaca també es comporten coma contenidors no hermètics. Peter Reynolds explicaque va provar d’analitzar l’aire d’una tenalla plenade gra amb la boca segellada i gairebé no va trobardiferències amb l’exterior (Re y n o l d s 1974, 125).Això no vol dir que no es pugui conservar el graadequadament en condicions no estanques, sinó queen aquests casos no actua cap atmosfera protectora.El gra s’haurà de conservar per altres factors, quepoden ser, per exemple, les baixes temperatures ola sequedat.Josep Miret i MestreArqueòleg i viticultorc/ Jaume Balmes 70-72, 1, 108810 Sant Pere de Ribesjosepmiretmestre@eresmas.com6. Excepte les que utilitzen una làmina de plàstic derecobriment, que cauen fora dels objectius d’aquest treball.Són els experiments de Samaru (O’Do w d 1971, 23-26) i de laUniversitat d’Alemaya (De j e n e 2004).235