RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

cereal era emmagatzemat en sitges. Pel que fa alsexperiments, tan sols en els de Lahav, al desert delNegev, s’ha de considerar que el factor principal deconservació és l’aridesa del clima.I en el darrer lloc dels factors de conservació esmentaréels productes d’acció repel·lent o tòxica enrelació amb les plagues que afecten el gra, utilitzadesper moltes societats tradicionals. Aquests producteshan estat recollits i inventariats en alguns treballsentre els quals destaquen els de Luca (1979, 1981a,1981b), Beutler (1981), Golob i altres (1999) i Bolens(1979, 110). Entre els productes més utilitzats a laMediterrània s’esmenten els següents: sorra, cendresvegetals o procedents de la crema de fems, banyesde cérvol o de gasela, tabac, alls, coriandre, espígol,fulles d’olivera, de figuera, de llentiscle, etc.Efectes de la conservació del gra ensitgesOn es troba el límit per a la conservació del gra?Quins resultats s’obtenen quan es guarda el gra ensitges subterrànies durant un període més o menysllarg? En relació amb aquestes preguntes ens trobemamb els resultats següents:— Augmenta la humitat del gra a causa del traspàsde la humitat de la terra al gra i de les reaccionsbioquímiques que produeixen aigua en forma devapor (com la respiració).— Puja la temperatura de resultes de l’activitatmetabòlica del gra i dels altres microorganismesacompanyants.— Augmenten els fongs com a conseqüència de l’augmentde la humitat.— S’incrementen les pèrdues causades pels corcs enalgunes sitges que no es tanquen de manera prouhermètica.— Baixa la taxa de germinació a causa de la pujadade la humitat i de l’atac dels fongs.— Es deterioren algunes qualitats nutritives en elsgrans atacats pels fongs.Amb el pas del temps el gra absorbeix humitatde les parets i del terra de la sitja. 5 Aquest és undels factors limitants de les sitges que motiva quenomés s’utilitzin en zones àrides, almenys en laconservació a llarg termini. Quan plou de formacontinuada, l’aigua omple els porus que deixen lesdiferents partícules del sòl i en pot provocar la saturació.La humitat pot traspassar les capes de pallaque tradicionalment es posen al voltant del gra, quefrenen però no eviten el traspàs. Lentament el gra esva humitejant i quan arriba a l’entorn del 14%, si latemperatura és prou alta, comença l’atac de fongs ibacteris que en provoquen la degradació. Si el graes troba molt sec, li costarà més d’absorbir prouhumitat com perquè el puguin atacar els fongs. Toti amb això, l’experimentació demostra que la pujadad’humitat es pot produir en poques setmanes i, per5. De fet es produeix un equilibri entre la humitat del gra,la humitat de l’atmosfera intersticial i la capacitat de retenciód’aigua del subsòl. Si el terra de la sitja es trobés en un estatmolt sec en el moment d’omplir-se la sitja, el gra traspassariala humitat al terra, però aquest no és el cas més freqüent, nitan sols en zones desèrtiques.tant, es necessiten climes secs on la humitat de laterra sigui baixa.La temperatura dins la sitja subterrània sempre ésuna mica més alta que la terra que l’envolta. Aixòes deu al metabolisme del gra, que respira i desprèncalor. Si a més es produeix un atac d’insectes, latemperatura s’enfilarà uns graus pel damunt. Al seglex i x Louis Doyère ja va veure que la temperatura delgra d’una sitja d’Extremadura era més alta que lade la terra del voltant. A la part alta de la sitja latemperatura pujava probablement a causa de l’atac delcorc, mentre que a la meitat inferior era pròxima a latemperatura del terra a la mateixa profunditat. El fetd’estar excavades al sòl suposa que les temperaturessón molt més constants al llarg de l’any, més fresquesa l’estiu i més calentes a l’hivern, la qual cosa contribueixa una bona conservació. Altres experiències mésrecents confirmen les deduccions del genial agrònomfrancès. Per exemple, Bartali i Debbarh expliquenque la pujada de temperatures va lligada al fet quela capa de palla no protegeix prou bé el gra de lesinfiltracions de les aigües subterrànies. L’augment dela humitat afavoreix l’activitat metabòlica del gra idels microorganismes que l’acompanyen i comportauna certa producció de calor dins la massa del gra.La dissipació d’aquesta calor fora de la massa del graés reduïda pel llit de palla que actua com a aïllanttèrmic (Ba rta l i, De b b a r h 1991, 7).En els experiments que han comportat un estudidels fongs i bacteris presents a dins la sitja es detectaun creixement espectacular d’aquests microorganismesdins les sitges tradicionals. El motiu és l’increment delcontingut d’humitat del gra en les sitges subterrànies,com ja he comentat. Si la sitja no és gaire estanca iel dispositiu de tancament permet una certa entradad’aire exterior, la flora inicial de fongs i llevats esdesenvoluparà en funció del contingut d’humitat iles diverses espècies entraran en competència entreelles. Però si la sitja és acceptablement estanca larespiració del gra i dels microorganismes presents adins la sitja portarà en poques setmanes a la quasidesaparició de l’oxigen i per tant a la desaparició detota aquella flora que necessita oxigen per sobreviure.Només els llevats i els bacteris làctics són capaços desobreviure en una atmosfera pobra en oxigen.La dinàmica de la població d’insectes en qualsevolsitja probablement ve influenciada per l’espectre deles espècies presents a l’inici de l’ensitjat (Sh a z a l i,e l Ha d i, Kh a l i fa 1996, 191). En principi els insectespoden tenir dos orígens diferents: o es troben presentsdins dels camps de conreu abans de la collita o ja estroben dins la sitja procedents d’un ensitjat anterior.A les regions de clima temperat generalment aquestsinsectes no es mouen dels llocs d’emmagatzematge decereals. A les regions de clima mediterrani o tropicalels insectes poden viure indiferentment dins dels magatzemso dins dels conreus. I en el cas extrem delclima equatorial, les estacions són indistintes i pertant els insectes poden passar en qualsevol momentdel conreu al lloc d’emmagatzematge (Fl e u r at -Le s s a rt1982, 395).Un dels efectes més importants de la conservacióde cereals en sitges és la caiguda de la germinació.En general amb el pas del temps decau la viabilitat234