RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

More documents

Recommendations

Info

5201510500 5010 0150200353025201510500 50 100 150Fig. 4. Evolució de l’oxigen (línia contínua) i del diòxidde carboni (discontínua) a la sitja 42 de Malta. S’observaun comportament invers de l’O 2i del CO 2durant els 180dies (sis mesos) que va durar l’experiment.Font: Hy d e, Da u b n e y 1960, 124.Fig. 5. Evolució del diòxid de carboni a la sitjaMAXBUNLUNC de la Butser Ancient Farm, Regne Unit.S’observa com el CO 2supera el 21% que es podria haverproduït en la respiració i per tant aquests elevats valors dediòxid de carboni han de ser produïts per la fermentació delgra humit. Font: Re y n o l d s 1988, 109, taula 9.25201510500 20 40 60 80 100 120292827262524232221200 20 40 60 80 100 120 140Fig. 6. Evolució de l’oxigen (línia contínua) i del diòxidde carboni (discontínua) a la sitja 4 de Wisconsin, alsEstats Units, durant l’hivern de 1997-1998. A causa de lesbaixes temperatures no es va produir l’esperada caiguda de1’O 2, substituït per CO 2, fins al final de l’experiment, ambl’arribada de la primavera. Font: Ma r t i n e k 1998, 99.Fig. 7. Evolució de les temperatures en una sitjaexperimental a Rabat, el Marroc, durant els primers 140 diesd’emmagatzematge. Línia contínua, temperatura al centre delgra; línia discontínua, temperatura de la terra a la mateixaprofunditat. Font: Ba rta l i et al. 1990, 305, fig. 5.35302520252015105151050D G F M A M J J A S O00-550 100 150 200-10-15-20Fig. 8. Evolució de les temperatures de la sitja 2 del’Esquerda, Catalunya, durant 11 mesos d’emmagatzematge.Línia contínua, temperatura al centre del gra, líniadiscontínua, temperatura de la terra a la mateixaprofunditat. Font: Re y n o l d s 1998, 137.Fig. 9. Evolució de les temperatures a la sitja 1 deWisconsin, als Estats Units, l’hivern i primavera de1996-1997. Observeu com la temperatura del gra (líniadiscontínua) es manté estable, mentre que la temperaturaexterior (línia contínua) fluctua considerablement.Font: Ma r t i n e k 1998, 98.231
20181614121080 100 200 300 400 500Fig. 10. Evolució de la humitat del gra en una sitjaexperimental de Settat, el Marroc, després de 16,5 mesos(500 dies) d’emmagatzematge. Als primers tres mesos el blatincrementa notablement la seva humitat, s’estabilitza propdels set mesos (210 dies) i a partir d’aquí inicia un lentcreixement fins al final de l’experiment.Font: Ba k h e l l a, Ka a n a n a, Ba b a 1993, 12, fig. 2.1716,51615,51514,5140 100 200 300 400 500 600 700 800Fig. 11. Evolució de la humitat a la sitja de Březno,República Txeca. Els primers nou mesos el gra es mantéamb una humitat acceptable, però després puja a valorsexcessivament alts que repercuteixen en la bona conservaciódel gra i finalment torna a baixar a valors més modestos.Font: Pl e i n e r o v á 1995, 61, fig. 3,3.15171416,513161215,511151014,59814713,50 200 400 600 800 1000 1200J A O D F A JFig. 12. Evolució de la humitat en una sitja al Sudan, en laqual el sorgo es va mantenir durant tres anys (més de mildies). Lentament el sorgo es va humitejant fins a superarvalors considerats segurs per a la conservació. Font: Ab d a l l aet al. 2001, 79, fig. 7, sitja U.Fig. 13. Evolució de la humitat en una sitja experimental delcampus de la Universitat d’Alemaya, Etiòpia. Les mesures esprenen cada dos mesos. S’observa una evolució sinusoïdalamb un màxim a l’estació humida i un mínim a l’estacióseca. Font: De j e n e, Yu e n, Si g va l d 2004, 519, fig. 4.10090807060504030201000 100 200 300 400 500 600 700 8001009080706050403020100J A O D F A JFig. 14. Taxa de germinació del blat a la sitja de Březno,República Txeca, durant els dos anys que va durarl’experiment. Amb l’arribada del primer estiu creixen lestemperatures i la humitat i es produeix una davalladaimportant de la germinació. Font: Pl e i n e r o v á 1995, 61,fig. 3,2.Fig. 15. Taxa de germinació en una sitja experimental delcampus de la Universitat d’Alemaya, Etiòpia. Les mesures esprenen cada dos mesos. S’observa una caiguda progressivade la taxa de germinació del sorgo. Font: De j e n e, Yu e n,Si g va l d 2004, 518, fig. 3.232
Page 4:
Pasado, presente y futuro de la eco
Page 9 and 10:
La contribución que se propone con
Page 11 and 12:
Todas estas características las en
Page 13 and 14:
como la boda de una eminencia o el
Page 15 and 16:
consecución de comida y que es la
Page 17 and 18:
tras que los bienes de alto estatus
Page 19 and 20:
El caso de SetefillaEl segundo caso
Page 21 and 22:
No estamos de acuerdo con estas cr
Page 23 and 24:
local/no local a la hora de tratar
Page 25 and 26:
incluso la alta cantidad de horas p
Page 27 and 28:
BibliografíaAl c i n a Fr a n c h
Page 29 and 30:
Ho m e rHomer, Odyseja, traducción
Page 32 and 33:
Raúl Balsera MorañoJoan-Manuel Co
Page 34 and 35:
Fig. 2. Planta general donde se mue
Page 36 and 37:
Fig. 5. Marco físico del territori
Page 38 and 39:
SILO 301 NFR NFR NFR NMI NMI NMI NB
Page 40 and 41:
Fig. 9. Est. 301: cerámica gris de
Page 42 and 43:
Fig. 10. Contera de hierro pertenec
Page 44 and 45:
informe (fig. 13, 2), además de un
Page 46 and 47:
Cronología e interpretaciónsocioe
Page 48 and 49:
hispánicas fabricadas a mano donde
Page 50 and 51:
dentro de contextos del Ibérico An
Page 52 and 53:
SILO 346 NFR NFR NFR NMI NMI NMI NB
Page 54 and 55:
Fig. 23. Est. 346: cerámica ibéri
Page 56 and 57:
Cronología e interpretaciónsocioe
Page 58 and 59:
Fig. 26. Est. 346: cerámica obrada
Page 60 and 61:
unas relaciones comerciales ligeram
Page 62 and 63:
sar la cronología de esta amortiza
Page 64 and 65:
con arquitectura y urbanismo conser
Page 66 and 67:
estas áreas subperiféricas o dire
Page 68 and 69:
Fr a n c è s et al. 2002J. Francè
Page 70:
Za m o r a 2001D. Zamora, J. Pujol,
Page 73 and 74:
En el año 1908 se iniciaban oficia
Page 75 and 76:
pentélico, busto y brazo izquierdo
Page 77 and 78:
fig. 19) y correspondientes a calip
Page 79 and 80:
se mencionan “una pieza de un fin
Page 81 and 82:
3a, b, c. Fragmentos de una “Venu
Page 83 and 84:
sólo longitudinal sino también so
Page 85 and 86:
Fig. 10a. Lápida greco-latina IRC
Page 87 and 88:
específico al uso de la técnica
Page 89 and 90:
88Fig. 15. Imágenes virtuales trid
Page 91 and 92:
Fig. 17. Comparación de la escultu
Page 93 and 94:
del fervor de los devotos al acerca
Page 95 and 96:
Fig. 21c. Detalle de la mano izquie
Page 97 and 98:
traslados de la escultura y su rest
Page 99 and 100:
98Fig. 27c i d. Cabezas de Serapis
Page 101 and 102:
Fig. 30. Terracotas helenísticas (
Page 103 and 104:
que recogieron todo el fasto y la s
Page 105 and 106:
Fig. 34. Pequeña imagen entronizad
Page 107 and 108:
Fig. 37. Restitución de la gran es
Page 109 and 110:
saqueo de la isla provocado por las
Page 111 and 112:
Fig. 43. Museu d’Arqueologia de C
Page 113 and 114:
Una posibilidad diversa para interp
Page 115 and 116:
Fig. 46. Nápoles. Santuario alejan
Page 117 and 118:
Fig. 50. Museu d’Arqueologia de C
Page 119 and 120:
epresentando a su paredra Agathe Ty
Page 121 and 122:
la amapola del delirio místico, te
Page 123 and 124:
Fig. 58. Pintura del zócalo del ec
Page 125 and 126:
El perirrhanterion y el agua lustra
Page 127 and 128:
Fig. 64. Planta de la Neápolis emp
Page 129 and 130:
gran fiesta que conmemoraba la aper
Page 131 and 132:
piter, por su poder omnímodo, pero
Page 133 and 134:
Hat z f e l d 1919J. Hatzfeld, Les
Page 135 and 136:
Ro d à 1992I. Rodà, “L’Asclep
Page 140 and 141:
Juan Carlos GuixPàgs. 139-145Iron,
Page 142 and 143:
Fig. 2. Roman villa of Sant Hilari
Page 144 and 145:
Fig. 3. Adhesive fruiting body of X
Page 146:
Ma n z a n o et al. 2005P. Manzano,
Page 149 and 150:
Fig. 1. Situació del poblat i necr
Page 151 and 152:
allargassat i en esperó segons la
Page 153 and 154:
Fig. 3. Situació de la distribuci
Page 155 and 156:
é el guix és un material més emp
Page 157 and 158:
Fig. 5. Tapadora de guix amb emprem
Page 159 and 160:
Fig. 7. Tapadora de guix sense empr
Page 161 and 162:
Fig. 9. Tapadora de guix amb emprem
Page 163 and 164:
Fig. 11. Tapadora de guix restaurad
Page 165 and 166:
Fig. 13. Tapadora de guix amb empre
Page 167 and 168:
Page 169 and 170:
Fig. 17. A dalt, tapadora cònica.
Page 171 and 172:
Fig. 19. Tapadora de guix sense emp
Page 173 and 174:
L-10165 (A40)Tapadora de forma circ
Page 175 and 176:
174Fig. 22. Fragments de tapadores
Page 177 and 178:
Page 179 and 180:
178Fig. 25. Fragments de tapadores
Page 181 and 182: localitzat a 47 cm de profunditat a
Page 183 and 184: s’observen les marques del teixit
Page 185 and 186: ques incises que no presenten empre
Page 187 and 188: Fig. 29. Tipologia de les vores de
Page 189 and 190: quatre fragments amb vora bisellada
Page 191 and 192: (Pl e n s 1986, 84-85, fig. 48; Pl
Page 193 and 194: 192Fig. 31. Fragments de tapadores
Page 195 and 196: i Pita Mercé (Go n z á l e z 2003
Page 197 and 198: eren teles i/o estores (71,43%), qu
Page 199 and 200: segle v i i i una perdurabilitat al
Page 201 and 202: Ga l l a rt, Ju n y e n t 1989J. Ga
Page 203 and 204: Ri p o l l 1959E. Ripoll, “El pob
Page 205 and 206: fundamentados en que todo movimient
Page 207 and 208: El Sentido de Circulación del Agua
Page 209 and 210: Vasos de VicarelloVaso 1 Vaso 2 Vas
Page 211 and 212: Fig. 5. Comparación entre el camin
Page 213 and 214: Fig. 7. Simulaciones aplicando el f
Page 215 and 216: de la Quintana, a unos 20 kilómetr
Page 218 and 219: Josep Miret i MestrePàgs. 217-240L
Page 220 and 221: condicions de conservació del gra
Page 222 and 223: Fig. 1. Secció de diverses sitges
Page 224 and 225: de 1990, i els grans no van sofrir
Page 226 and 227: Fig. 3. Sitja experimental de Břez
Page 228 and 229: de diàmetre superior i 1,50 m de p
Page 230 and 231: afectat els cinc anys de conservaci
Page 234 and 235: gra eren més altes que en els altr
Page 236 and 237: de les llavors, encara que es conse
Page 238 and 239: Ba rta l i, Af i f 1988E. H. Bartal
Page 240 and 241: Le m e s s a, Bu lt o s a , Wa k g
Page 244 and 245: Núria Rafel FontanalsIgnacio Monte
Page 246 and 247: El área minerometalúrgicadelBaix
Page 248 and 249: Cova dels XaragallsTurons de Riudab
Page 250 and 251: Fig. 3. Poblamiento de la primera E
Page 252 and 253: Fig. 7. Cálculo de caminos óptimo
Page 254 and 255: EraCasetaÀreaExcavadaN.C.sobre la
Page 256 and 257: el Barranc d’en Bas constituye un
Page 258 and 259: Fig. 13. El Calvari del Molar, estr
Page 260 and 261: 10 cmFig. 15. El Calvari del Molar:
Page 262 and 263: AB1B2A5 cm.3 cm.435 cm.Fig. 16. El
Page 264 and 265: Fig. 17. Selección de piezas de pl
Page 266 and 267: Fig. 20. Vista, desde el este, del
Page 268 and 269: 2? 31?47659810?111213?Plomo:PlataIb
Page 270 and 271: lo contrario, el estudio realizado
Page 272 and 273: Fig. 23. Vista general de la ciudad
Page 274 and 275: Fig. 25. Plano general del yacimien
Page 276 and 277: AMugaRhodeFluviàPontósEmporionTer
Page 278 and 279: 3.1. EmporionPor lo que se refiere
Page 280 and 281: femenino destinado a la frente, sob
Page 282 and 283:
Fig. 34. Aplique discoidal de cobre
Page 284 and 285:
- Muestra 5828: Divisor (tritartemo
Page 286 and 287:
del siglo iv o inicios del siglo ii
Page 288 and 289:
- Muestra PA12523: Nódulo metálic
Page 290 and 291:
4.2. UllastretPor lo que se refiere
Page 292 and 293:
y se intensifican sobre todo en la
Page 294 and 295:
Para la fluorescencia de rayos X se
Page 296 and 297:
Análisis Mineral Mina Prov Fe Ni C
Page 298 and 299:
Fig. 52. Análisis por ED-XRF de ga
Page 300 and 301:
Fig. 54. Escorias de cobre PA12416
Page 302 and 303:
Fig. 60. Materiales de plomo de El
Page 304 and 305:
4.6. Objetos de plataDebidos a las
Page 306 and 307:
y brazalete trenzado de 3 cabos. Su
Page 308 and 309:
La moneda PA12278 presenta además
Page 310 and 311:
208Pb/206Pb2,132,122,112,12,092,082
Page 312 and 313:
Vialas en Mont Lozère, en concreto
Page 314 and 315:
2,1218,92,11518,8518,82,1118,75208P
Page 316 and 317:
Yacimiento Objeto Inventario Cronol
Page 318 and 319:
se documenta, ya sea en estado mine
Page 320 and 321:
BibliografíaAb e l l a et al. 2001
Page 322 and 323:
Br u g u e r a 2004F. Bruguera, Min
Page 324 and 325:
Hu n t 2003M. A. Hunt Ortiz, Prehis
Page 326 and 327:
Po n s et al. 1989E. Pons, J. M. Ll
Page 328 and 329:
St o s-Ga l e et al. 1995Z. Stos-Ga
Page 332 and 333:
Memòria del’activitatportada a t
Page 334 and 335:
Fig. 3a i b: fre de cavall de ferro
Page 336 and 337:
des sobre el terra rocós de la cov
Page 338 and 339:
Modern12. Zo n a s u d-o e s t d’
Page 340 and 341:
47. Pa r c e ò l i c d e Mo n t o
Page 342 and 343:
Edat del Bronze80. C t r a. Té r m
Page 344 and 345:
116. Ca s t e l l d e Ma l g r at (
Page 346 and 347:
Període: Medieval.Dates intervenci
Page 348 and 349:
Llista d’intervencions de l’any
Page 350 and 351:
33. Re g a d i u Se g r i à Su d,
Page 352 and 353:
Ibèric66. A n t o n a (Artesa de S
Page 354 and 355:
101. Ca s t e l l d e Ma l d à (Ma
Page 356 and 357:
Pressupost: 1.716,00 €.Subvenció
Page 358 and 359:
Pressupost: 0,00 €.Subvenció Cul
Page 360 and 361:
Fig. 7. Quadre resum de les interve
Page 362 and 363:
omanes a la Tarraconense. Implantac
Page 364 and 365:
La REVISTA D’ARQUEOLOGIA DE PONEN
Page 366:
COL·LECCIÓ MONOGRAFIES D’ARQUEO
show all

RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

You also want an ePaper? Increase the reach of your titles

Delete template?

Save as template?