RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

durar fins a mil dies. A la majoria de les sitges esvan posar uns sensors per supervisar la temperaturai el contingut d’humitat del gra en diversos puntsde la sitja (normalment a dalt, al centre, a baix i alcostat nord). També es prenien mostres del gra cadavegada que s’obria una sitja.El gra es mantenia en bones condicions especialmenten les sitges menys profundes i amb el curull méspronunciat, en les recobertes amb palla i en els sòlsno gaire argilosos. Amb la supervisió del contingutd’humitat es veu com aquesta anava pujant del 8 o9% inicial a valors més alts que podien superar el13,5%, que és el percentatge que es considera “segur”per al sorgo en zones tropicals. Sobretot als costats ia la part baixa de la sitja els percentatges d’humitatpodien superar aquests valors (fig. 12) (Ab d a l l a et al.2001, 2002a, 2002b).Observacions a la regió de Hararghe,EtiòpiaVers l’any 1994 la Universitat d’Alemaya va fer unsexperiments en sis sitges de la regió de Hararghe(est d’Etiòpia) en col·laboració amb els pagesos,tres en un poble a 1.500 m snm anomenat Kille iles altres tres en un altre poble situat més amunt,a 2.000 m snm, anomenat Tinike. Totes les sitgeseren troncocòniques, de 2 m de profunditat, 0,50 mde diàmetre al coll, 1,50 m de diàmetre a la base iuns 500 kg de capacitat.Per assecar les parets els pagesos cremaven herbesseques durant unes 12 hores. Al fons de les sitgeshi posaven 5 cm de panícules de sorgo seques. Elbocatge se segellava amb una barreja de fang ibuina i al damunt hi posaven una pila de 20 cmde terra.En els experiments es mesurava la humitat ila temperatura del gra, la germinació, les pèrduescausades pels corcs (Sitophilus zeamais), es feienanàlisis químiques i s’identificaven els fongs presents.L’experiment es va fer coincidir amb l’estació seca. Esprenien mostres del gra de dalt, del centre, de baixi del costat de cada sitja amb una barra de 2 m dellargada. Es van prendre mostres al començament icada 60 dies, fins al final dels 180 dies d’emmagatzematge.Els experiments van mostrar que es produïaun increment de la humitat del gra, dels fongs i dela temperatura, una baixada de la taxa de germinaciói a més s’observaven diferències en les anàlisisbioquímiques, que suposaven un detriment en lesqualitats nutritives del sorgo. Es va observar que lessitges normalment no estaven ben segellades i nose solien fer gaires inspeccions. Per aquest motiu elgra solia patir una deterioració important (Le m e s s a,Bu lt o s a , Wa k g a r i 2000).Experiments amb sitges elevades aKazgail (el Sudan)A la regió de Kordofan, al W del Sudan, s’utilitzentradicionalment uns graners (o sitges elevades) fetsamb fang i femta de vaca anomenades “sweiba”. Estracta de graners cilíndrics posats al damunt d’unaplataforma de troncs i coberts amb una teulada cònicade material vegetal, amb una capacitat de 300-500kg, on es diposita el gra de sorgo. Els experimentses van fer a Kazgail, estat de Kordofan, gràcies ala col·laboració de quatre pagesos (dos homes idues dones) als quals es va facilitar un lot compostd’un sweiba tradicional de 400 kg, un altre sweibaamb algunes millores proposades pels agrònoms iquatre sacs de 90 kg cadascun que es guardavendins d’un magatzem, per així poder comparar elstres sistemes.Els millors resultats es van obtenir amb els granersmillorats, on la pèrdua després de vuit mesosva ser de només d’un 2,23%, en els tradicionals esva incrementar al 4,42% i en sacs les pèrdues vanarribar al 8,34% (Sh a z a l i, Ah m e d 1998).Treball de camp de la Universitat deMaiduguri (Nigèria)La Universitat de Maiduguri, al NW de Nigèria, vafer un estudi de camp l’any 1997-1998 en el qual vatreure informació i mostres de gra dels pagesos dela zona. El conreu més important de la zona és elmill perlat (Pennisetum glaucum (L.) R. Br.). Es vaveure que la forma d’emmagatzematge més importanteren els sacs de plàstic (65,6% de les mostres),seguit dels graners o sitges elevades (18,8%), de lesceràmiques (9,4%) i de les sitges subterrànies (6,3%).Les sitges subterrànies es troben en franca regressióen aquesta zona sobretot si es considera que en unestudi similar fet els anys 1993-1994 el percentatgede gra guardat a les sitges era del 21,4%. La causasembla ser la incompatibilitat de les sitges per alsusos comercials.En aquest estudi es comparava el percentatge degra malmès segons la procedència de les mostres.Precisament el més malmès procedia de les sitgessubterrànies, amb un 80,1% del gra atacat pelsinsectes, si bé cal tenir en compte que es tractavade mostres extretes de sitges amb més de tres anysd’antiguitat, ja que el sistema en el qual es conservael gra més temps és el de les sitges subterrànies(La l e, Yu s u f 2000).Experiments a la Universitatd’Alemaya, EtiòpiaCom ja he comentat, la majoria de pagesos deHararghe, a Etiòpia, conserven el seu gra de sorgoen sitges subterrànies. Per això recentment s’hanfet alguns experiments al campus de la Universitatd’Alemaya, a la regió de Hararghe, en els quals esvan provar quatre tipus diferents de sistemes de conservaciódel gra: 1) Sitja elevada recoberta amb unalàmina de plàstic, 2) Sitja subterrània recoberta deciment i plàstic, 3) Sitja subterrània recoberta ambfemta de vaca i plàstic, 4) Sitja subterrània sense capmena de material d’aïllament.Els tractaments suposaven tres repeticions. Hihavia un termòmetre per comprovar les temperaturestres cops al dia. Es prenien mostres de gra cada dosmesos i en total l’experiment va durar 17 mesos, del’any 2000 al principi de 2002.En les fosses sense recobriment, que són les queaquí m’interessen, la temperatura i la humitat del230