RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

afectat els cinc anys de conservació a les qualitatsnutritives del sorgo. En resum, en l’anàlisi bioquímicaes detecten pèrdues de vitamines malgrat queaquestes es consideren febles i poc significatives. Lesproteïnes van sofrir una certa degradació, tot i que esconsidera força acceptable tenint en compte els cincanys d’emmagatzematge. Finalment, varia la composiciódels àcids grassos, que en opinió dels entesospodria ser causada per l’atac de fongs.Experiments de Baidoa, SomàliaA Somàlia bona part del pagesos conservaven elgra de sorgo en unes sitges semisubterrànies de formacilíndrica conegudes localment amb el nom de “bakar”.L’any 1985 el Complex de Recerca Agrícola dela BRADP va fer alguns experiments de conservacióa llarg termini en quatre sitges a la localitat de Baidoa.Les parets es van cremar i es van recobrir ambtiges de sorgo. Un pilar en forma d’Y aguantava unaestructura de troncs i tiges de sorgo recobert ambuna capa d’argila i terra. Aquesta superestructuratenia un forat tapat amb una tapadora.Les quatre sitges es van omplir parcialment elsetembre de 1985 amb diverses varietats de sorgo ies van mantenir tancades disset mesos fins al febrerde 1987. Quan es van obrir es va veure que gairebétot el gra estava atacat pels insectes (entre un 82 iun 100% dels grans de les mostres). Es van identificarels gèneres i espècies d’insectes que atacaven elgra, entre els quals destacaven Tribolium castaneum(Herbst), Rhizopertha dominica (Fabricius) i Cryptolestesferrugineus (Stephens).Aquesta investigació es va completar amb un estudisobre l’ús que feien els pagesos somalis de les sitges(Lav i g n e 1991).Experiments a la regió de Gedaref, elSudanA la plana central del Sudan prop del 50% del sorgoque es collia s’emmagatzemava en sitges, segons untreball de camp fet l’any 1987 a la regió de Gedaref(Sh a z a l i, El Ha d i, Kh a l i fa 1996).Relacionades amb aquesta regió em consten duesexperimentacions distintes. La primera va ser ambmotiu de la tesi doctoral d’Anne Itto a la Universitatde l’Estat de Kansas, als Estats Units. L’any 1987 esvan excavar sis sitges cilíndriques de 0,80 m de profunditat,que van conservar el sorgo durant 3 mesos.Es mesurava: la humitat de la terra, del recobriment,del gra, la temperatura i la taxa de germinació. Duessitges no tenien recobriment de les parets i es vanreomplir amb sorgo net del corc de l’arròs (Sitophilusoryzae). Altres dues sitges tenien les parets recobertesamb tiges de sorgo i també estaven lliures de corc.Finalment el darrer parell de sitges tenien recobrimenta les parets i es van infectar expressamentamb set adults de corc de l’arròs per quilo de gra(It t o 1988).Les principals conclusions a què es va arribar enaquesta tesi van ser:Creixien els fongs del gènere Penicillium i declinavenels del gènere Alternaria.La presència de corcs provocava una pujada detemperatures que suposava la migració de la humitatcap a les parets i a l’atmosfera exterior. Baixava lataxa de germinació.La concentració de CO 2en les sitges sense recobrimentera 5 cops més alta que en les recobertes.L’oxigen tenia un comportament invers.Experiments a Shambat, Gedaref, elSudanUn altre grup d’experiments es va fer a l’Estacióde Recerca de Shambat, on es van excavar 12 sitgessemisubterrànies a la manera tradicional, de 3 mde diàmetre i 1,5 m de profunditat, amb un curulld’un metre d’alçada recobert amb una capa de terrai amb una capacitat de prop de 10 tones (fig. 1, 6).Es van agrupar en grups de tres i s’assajaven quatrerecobriments de les parets: amb ciment, amb làminade plàstic, amb fang i palla i un quart de controlsense cap recobriment. Aquí ens centrarem en els dosdarrers ja que són els únics que podem classificarcom a tradicionals.Es va prendre la temperatura, la concentraciód’oxigen i el contingut d’humitat del gra un cop almes en quatre posicions dins de cada sitja. A més, esvan analitzar mostres dels grans abans i després del’emmagatzematge a fi d’estudiar altres paràmetres.El gra de sorgo es va ensitjar durant 11 mesos,des del maig de 1987 fins al març de l’any següent.La temperatura mitjana durant aquest període va serde 38,1° C a l’exterior, mentre que en les sitges ambrecobriment de fang i palla va ser de 42,1° C i en lessense recobriment 40,0° C. La pluja durant el períodede juliol a octubre va ser de 371,9 mm.La concentració d’oxigen es va mantenir gairebésempre per sobre del 15%, la qual cosa indica quees van produir intercanvis de gasos amb l’atmosfera.Recordem que aquests nivells d’O 2no són letals perals insectes i això va fer que les pèrdues de gransatacats pels insectes pugessin al 5,18% (fang i palla)i al 5,45% (sense recobriment).El contingut d’humitat inicial era de 6,8%, que vapujar pel damunt del 10% a la part alta i al centre,però als costats de la sitja amb recobriment de fangi palla va pujar fins al 14,5% i a les sitges senserecobriment fins al 13,7%.La taxa de germinació va caure d’un 87,3% iniciala un 43,7% al centre de les sitges amb recobrimentde fang i palla, i a un 14,3% a les que no estavenrecobertes. Cal dir que als costats la germinació erade només un 2% (Sh a z a l i, El Ha d i, Kh a l i fa 1996).Altres experiments a la plana centraldel SudanAquest treball de camp es va dur a terme els anys1993, 1994 i 1995 en tres poblats de la zona centraldel Sudan, seleccionats per tenir tres sòls diferents:molt argilosos, argilosos i sorrencs. En total es vaexperimentar amb 44 sitges diversos, en les qualss’estudiaven els diferents tipus de sòls, el recobrimentde les parets i diferents mides de les sitges. En algunesfosses el període de conservació va arribar a229