RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

Fig. 2. Sitges experimentals de Lahav (Tell Halif), Palestina.Font: Cu r r i d, Nav o n 1989, 72, fig. 3 i 73, fig. 4.adequadament el gra. Els participants en el projectevan provar quatre rèpliques de sitges de l’edat del ferroper a l’emmagatzematge del gra. Aquests experimentsvan utilitzar informacions dels beduïns del desert delNegev, dels quals consta que van utilitzar sitges peremmagatzemar cereals almenys fins l’any 1983.Com hem dit, es van construir quatre sitges aLahav, dues de troncocòniques i dues de cilíndriques,la número 2 amb un recobriment de cendra al fonsi la 3 amb pedres a les parets, les 1 i 4 sense recobriment(fig. 2). Els experiments es van fer l’estiu de1985. Les sitges 1, 2 i 3 van estar tancades durant3 mesos, mentre que la 4 es va preveure que s’obririaal cap de quatre anys, el juliol de 1989 (Cu r r i d,Nav o n 1989).S’observa que a totes les sitges hi ha un incrementde la humitat del gra malgrat que l’experiment es vadur a terme en una zona desèrtica, segons es comprovaa la taula següent:Sitja 1 Sitja 2 Sitja 3 Sitja 4Inici 14,4 13,9 13,2 13,6Final 15,6 14,9 15,2 -Contingut d’humitat en percentatge.Les pèrdues del gra s’estimen només en un 2,5%,exclosa la sitja 3, que va ser malmesa per l’acció d’unanimal salvatge (potser una guineu).Experiments al Campo Ceresole, Vhòdi Piadena, ItàliaProp del jaciment neolític de Campo Ceresole, a lavall del Po, es va fer la reconstrucció d’una cabananeolítica i d’una sitja cilíndrica d’1 m de diàmetre i0,60 m de profunditat. A les parets es va posar unrevestiment d’argila per aïllar de la humitat del terrai després es va encendre un foc a l’interior de la sitjaa fi d’endurir l’argila.L’estiu de 1988 es va reomplir la sitja amb 100 kgd’ordi modern. Al damunt s’hi va posar una làminade plàstic per evitar l’entrada d’aigua de pluja i aldamunt un nivell d’argila. La sitja es va mantenirtancada durant uns nou mesos fins que es va obrirel 29 d’abril de 1989 amb motiu de la celebració delseminari sobre arqueologia experimental de Milà. Lesinfiltracions d’aigua van fer que l’ordi s’inflés peròes creu que la manca d’oxigen el va protegir. Aixòsí, l’ordi va perdre la seva capacitat per germinar(Ca l e g a r i, Si m o n e, Ti n è 1990).En aquest experiment no es va prendre cap mostraper analitzar al laboratori ni abans ni després de laprova. Per tant no hi ha cap dada sobre la humitatdel gra, sobre les pèrdues, etc. A més els autors diuenque van utilitzar una llavor d’ordi comercial a laqual se li havia fet un tractament químic contra elsfongs, tal com és habitual en l’agricultura moderna.Resulta difícil de dir si aquest tractament fungicidapodria haver modificat els resultats.Experiments a la cova 120 (Sadernes,la Garrotxa)La cova 120 és una cova de la vall del Llierca (laGarrotxa) que contenia nivells d’ocupació i d’enterramentdel neolític i de l’edat del bronze. Al nivell delneolític final es van descobrir dotze fosses cilíndriquesde poca profunditat algunes de les quals podienhaver emmagatzemat cereals (Ag u s t í et al. 1987, 44).L’equip d’excavació va voler contrastar el seu ús coma sitges per conservar cereals. Per això, l’agost de1988 es va excavar als sediments de la cova una fossade 130 litres de capacitat en la qual es va dipositarnomés 12 kg d’espigues d’espelta bessona (Triticumdicoccum) envoltades de palla i recobertes amb unacapa d’argila al damunt, que es va mantenir tancadadurant tres mesos i mig. Les primeres setmanesalguns rosegadors van foradar algunes galeries propde la fossa sense arribar a perforar la paret però elgra es va mantenir en bones condicions.No es va mesurar la temperatura a l’interior de lafossa, però sí a dins de la cova. La temperatura va sermolt estable i sembla que aquest és un dels avantatgesque té l’emmagatzematge del gra en coves.Al final de l’estiu de 1989 s’inicia una nova campanyad’emmagatzematge amb la construcció de tressitges noves amb una capacitat compresa entre els 65i els 113 litres. La primera contenia espelta bessona(Tr. dicoccum), la segona espelta comuna (Tr. spelta)i la tercera blat comú (Tr. aestivum). Tots tres tipusde blats estaven batuts i ventats a mà. L’emmagatzematgeva durar uns quinze mesos, fins al desembre222