RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

4). La temperatura es va mantenir força estable al’interior de la fossa. Quan es va obrir la sitja, l’airefeia una olor “de formatge passat”. En l’anàlisi químicade les mostres de gra es van trobar variacionsen el contingut de proteïnes, en els àcids grassos i enels sucres, que afectaven la qualitat de la farina quese’n podia treure.En general es reconeix que la palla va absorbir unabona part de la humitat de les parets, malgrat que elrecobriment modern va donar millors resultats.Experiments a Lahav, PalestinaAl nord del desert del Negev, a Palestina, ungrup d’agrònoms del Kibbutz Lahav van fer una sèried’experiments a principis dels anys seixanta. Esva reomplir una sitja tradicional amb ordi i es vamantenir tancada durant dotze mesos. La infestaciód’insectes es va mantenir a un nivell baix i es vacomprovar que només afectava les zones superficials.Les pèrdues, degudes principalment als fongs, erende l’ordre de l’1,3% (Ca l d e r o n, Do n a h ay e 1963, citatper Gi l m a n, Bo x a l l 1974, 20).Aquest va ser l’inici d’una sèrie llarga d’experimentsde conservació de l’ordi en zones àrides que continuaencara avui dia, ja que Lahav s’ha convertit en uncentre d’experimentació agronòmica important, peròles tècniques emprades són modernes i per tant no lesdescriuré en aquest treball (Nava r r o et al. 2000).Els experiments de Rabat, el MarrocAls anys mil nou-cents vuitanta al Marroc es vaveure que no es disposava de prou infraestructurescentralitzades d’emmagatzematge de cereals i això vafer que alguns agrònoms es plantegessin que caliamillorar l’emmagatzematge tradicional a les petitesexplotacions agràries. L’Institut Agronòmic i VeterinariHassan II va construir dues sitges al campus de laUniversitat de Rabat, en un sòl argilós sota una capasuperficial de sorres d’1,1 m de gruix. La pluviometrianormal és superior als 800 mm de pluja anual.Es van assajar dues hipòtesis: una la sitja tradicionalamb un recobriment de les parets amb 10 cm depalla tal com es fa en diverses regions del Marroc, il’altra amb un recobriment de làmina de plàstic queoferia una millor impermeabilització de les parets. Enaquest treball em centraré en les dades procedentsde la sitja amb recobriment de palla.Les fosses es van omplir amb 4 tones d’ordi cadascunaels dies 27 i 28 d’abril de 1987 i els granss’hi van mantenir 200 dies, fins al 20 de novembre.Es va posar un sistema de sensors de temperaturesen diversos punts de les sitges i es varen analitzarmostres del gra abans i després de l’ensitjat a fi deveure les diferències. Durant tota l’experiència lestemperatures dins la massa dels grans estotjats vanser més elevades que les enregistrades prop de lesparets (fig. 7), se’n dedueix que la principal fontde calor és biològica i que les parets participen enel refredament del gra de les seves proximitats. Laconducció tèrmica entre el gra i el sòl és dificultadaper l’aïllament tèrmic del revestiment intern de lesparets. La contaminació de l’estoc per la humitat delsòl augmenta la humitat relativa i el contingut d’humitatdels grans, que passen d’un 9,6% a un 14,7%.Aquesta humitat afavoreix el creixement dels fongsdins la palla i el gra així com el desenvolupamenti la reproducció dels insectes. El diòxid de carbonipuja fins a un 16% en volum al final de l’experiment,i malgrat que no es va mesurar el contingut d’oxigen,es dedueix que devia ser baix però no suficient permatar tots els insectes, ja que tot i que la taxa demortalitat era molt important encara se’n va trobaralgun de viu a la part alta de la sitja. A causa dela humitat, la taxa de germinació va baixar considerablement,del 72% inicial a un 53% al cap de sismesos (mitjana aritmètica de les quatre mostres quefaciliten els autors). Es calcula que la pèrdua de pessec va ser del 6,27% al final de l’emmagatzematge(Ba rta l i, Af i f 1988; Ba rta l i, Af i f, Pe r s o o n s 1989;Ba rta l i et al. 1990).Els experiments de Settat, el MarrocEl mateix any 1987 es va iniciar un altre conjuntd’experiències de l’Institut Agronòmic i VeterinariHassan II, amb una bateria de 16 sitges de tipustradicional en la qual s’assajava la diferència entreles sitges amb recobriment de palla i les recobertesamb làmina de plàstic a les parets. L’experiment esva dur a terme a prop de Settat, regió de Chaouia,a uns 70 km al sud de Casablanca (Ba rta l i, De b b a r h1991).Les sitges tenien una capacitat cadascuna d’unes1,3 tones i es van omplir amb blat de la varietat OuetZenati. Eren d’un tipus corrent al Marroc, de formatroncocònica amb una cambra superior (fig. 1, 1). Esva comprovar la temperatura i la humitat relativa endiversos punts de les sitges. La meitat d’elles tenienun recobriment de plàstic i l’altra meitat de palla. Esvan dividir en quatre grups de quatre: el primer grupera format per dues sitges idèntiques amb plàstic ialtres dues amb palla, que es van obrir als tres mesosi es van prendre mostres de gra en quatre posicionsdiferents (dalt, centre, baix i costat). Als sis i alsnou mesos es va fer el mateix amb altres grups ifinalment als 16,5 mesos (és a dir, aproximadamentals 500 dies) es van obrir les quatre darreres.Totes les mostres es van enviar al laboratori i esvan sotmetre a unes anàlisis detallades per saber comhavia afectat l’estada en sitges a la conservació delproducte. En les sitges amb recobriment de palla esva observar que el blat que havia estat estotjat ambuna humitat inicial de l’11,2% va passar als tresmesos a valors superiors al 16% (fig. 10). La humitatde l’aire intergranular era alta i va determinarel desenvolupament dels fongs, sobretot a les paretsde la sitja, on es va produir una degradació de lesqualitats del gra, que va afectar alguns paràmetresnutricionals i la capacitat del gra per fer farina panificable(Ba k h e l l a, Ka a n a n a, Ba b a 1993). Les pèrduesdel gra varen ser d’un 20% calculades en pes sec(Ba rta l i, De b b a r h 1991, 18).Més experiments a Lahav, PalestinaEl Projecte per a la Conservació del Gra de Lahavpretenia determinar si les sitges subterrànies construïdesa l’edat del ferro de Palestina podien conservar220