RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

segle v i i i una perdurabilitat al llarg de tot el seglev i arribant fins i tot al segle v aC, tal i com testimoniarial’exemplar del Tossal de les Tenalles.Quan ens endinsàrem en l’estudi d’uns materialstan desconeguts com poc atractius com eren les tapadoresde guix de la necròpolis de la Pedrera, noens imaginàvem la quantitat de noves dades que ensaportaria el treball de recerca i que ens ha atansatun xic més a la gent que va viure al jaciment fa uns2.600 anys. Sense cap dubte a part d’experimentaramb plastilina com podrien fer-se aquelles peces“lletjotes” i entendre com l’artesà o artesana podiafer aquell objecte, allò que més ens ha agradat és elconeixement d’un material no conservat com era elteixit o la cistelleria; l’eficaç participació de l’equipGiráldez-Vendrell ha estat clau per al desenvolupamentd’aquest aspecte suggestiu. No ens podem estarde comentar l’emoció experimentada en descobrir elprimer sargit documentat indirectament en l’empremtad’una tapadora; el fet de pensar en les mans que favint-i-sis segles tingueren cura de reparar un foratque produeix l’ús quotidià de la roba, seguint unatècnica que és idèntica a la que encara han practicati practiquen les nostres mares i àvies, la qual creiemperò que ja està tristament en vies d’extinció davantla voràgine consumista de la nostra societat actual.Aquesta emotiva i interessant reflexió ens atansa unamica a la societat de l’època; resulta evident que nopodem concloure a quin gènere pertanyia l’ésser humàque va fer les tapadores, tant podia ser d’un sexecom d’un altre. Probablement estaria en el mateix casd’ambigüitat la cistelleria, ja que els artesans actualssón d’ambdós sexes. Però el teixit de les teles semblaque ja ha de correspondre més a l’univers femení, simés no la cura en sargir els forats de les robes ensfa pensar més en una mà femenina, això ho creiemsense por a equivocar-nos o... potser sí?No podem cloure aquest estudi sense insistir altravegada en la singularitat de la necròpolis de la Pedrera,i en la necessitat d’intentar arribar fins on siguitècnicament possible en la investigació. Són moltesles qüestions que resten obertes. Com ja hem dit, lesdesgraciades circumstàncies que acompanyaren lalocalització de la necròpolis fan que moltes de lesdades es perdessin de manera irreversible. Tanmateix,la troballa de nova documentació ens esperona percontinuar treballant en aquesta recerca, sabedorsperò que algunes de les vies que hem iniciat finalitzaranen un atzucac. Creiem, malgrat tot, que pagala pena i que més enllà de la investigació, serà unpetit i merescut reconeixement a tots aquells que facinquanta anys, en un context cultural molt diferent idifícil, feren tot el que estigué en les seves mans pertal que la pèrdua de la informació no fos total.Maria Pilar Vàzquez FalipArqueòloga del Servei d’Arqueologiade l’Institut d’Estudis Ilerdencs.mpvazquez@diputaciolleida.catJosep Medina MoralesArqueòleg del Servei d’Arqueologiade l’Institut d’Estudis Ilerdencs.jmedina@diputaciolleida.catJoan-Ramon González PérezCap del Servei d’Arqueologiade l’Institut d’Estudis Ilerdencs.jrgonzalez@diputaciolleida.cat198