RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

eren teles i/o estores (71,43%), que deixaren la sevaempremta en la cara inferior de les tapadores.S’havia afirmat que les empremtes eren productede la deposició de les tapadores sobre les teles i lesestores per tal que s’assequesin (Pl e n s 1986, 138; 2002,288). Tanmateix, nosaltres considerem que la simpleubicació de les peces ja acabades sobre aquests materialsno hauria estat suficient perquè es produïssinles empremtes, sinó que hauria estat necessària unapressió sobre la massa de guix per tal que quedessinles marques. Aquesta pressió només hauria pogutrealitzar-se durant el procés de fabricació de la peça(fig. 32). A la mateixa conclusió han arribat Giráldezi Vendrell (Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008b), que a més amés, com ja hem dit, justifiquen l’ús de teles i estoresper facilitar la separació entre la tapadora i la superfíciesobre la qual s’ha realitzat un cop finalitzada lapeça. Aquesta observació queda també justificada enel percentatge de tapadores que presenten empremtescorresponents als elements emprats per separar guixi base de treball (tela, estores, elements vegetals),que s’eleva a un 77,78% del total. Per altra banda,hem descrit fins a tretze individus en els quals nohem observat empremtes de tela ni de cistelleria nid’elements vegetals, i sí en canvi empremtes quepodrien correspondre a una superfície de fusta, alpaviment dels mateixos habitatges o a la superfíciede suport sense cobrir, també la tapadora en forma debol, que tot i presentar empremtes en el gruix de lapasta per modelar-la, no presenta empremtes enla part de la peça que tocaria amb la superfície detreball. És a dir que en un 22,22% de les peces elmodelat es realitzà directament sobre la superfíciede treball nua. Per tant, tot i que preferentment lestapadores es realitzaven cobrint la superfície de treballper tal d’evitar adherències, també tècnicamentes podia realitzar la mateixa operació sense cobrirla superfície de suport.Pel que fa al tipus de cobertura de la superfíciede treball i per tant a l’empremta que ha deixat,predominen amb un 69,39% les teles, seguides ambun 20,41% per les estores, un 8,16% per les fulles,i un 1,59% les corresponents a tela i estora. Veiemdoncs un ús predominant de les teles com a elementseparador.Cal pensar que les teles que es devien utilitzareren robes velles, utilitzades únicament amb la finalitatde cobrir la superfície de treball. Ens ratifica enaquesta observació la documentació de dues pecesamb empremtes de tela amb un sargit. Pensem, però,que el sargit estaria fet en el primer ús de la tela,ja que no creiem que perdessin el temps a fer unpedaç d’aquestes característiques en un tros de robaemprada per a un treball artesanal. Tampoc creiemque fos qualsevol tipus de tela vella, sinó que probablementes correspondria al que ara denominem“roba blanca” pel tipus de sargit documentat, moltdiferent del que podríem trobar en roba destinadaa vestimenta.La superfície de treball es devia cobrir amb diversosbocins de tela, que en algunes ocasions deviensobreposar-se, tal i com s’ha pogut constatar en algunsfragments analitzats, mentre que en altres, deixarienpart de la superfície de treball sense cobrir i així enstrobem peces amb empremtes de tela només en unapart de la tapadora. Aquest aspecte ens fa pensartambé que es devien realitzar diverses tapadores ala vegada i sense tenir una cura excessiva.Per altra banda, les empremtes de tela que hanestat analitzades per Giráldez i Vendrell, en sis casospresenten lligament de tafetà, el més senzill de tots,mentre que en els tres casos on se sospita un possibletafetó, les marques són menys clares o el fil tépoca torsió (Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008b). La densitatdel teixit ronda els 10 x 10, és a dir, deu fils de tramai deu d’ordit per centímetre. Tot i que la torsióés difícil de veure en la majoria de casos, semblaobservar-se indistintament tant la torsió en S (a ladreta) com la torsió en Z (a l’esquerra) (Gi r á l d e z,Ve n d r e l l 2008b).El fet de trobar-se, amb aparent seguretat, fibrade cotó a la tapadora L-10181, planteja la possibilitatque el cotó fos una fibra utilitzada a la prehistòria.Cas de confirmar-se aquesta opció en les analítiquesque resten pendents, això ens obriria una nova líniad’investigació sobre la procedència d’aquesta primeramatèria o de les mateixes teles.Pel que fa a les empremtes de cistelleria, pensemque el material emprat per a teixir les estores ésl’espart o algun tipus de planta similar, tal com espot observar encara en les diverses mostres existentsd’aquest tipus de productes artesanals (fig. 33).Els fragments analitzats per Giráldez i Vendrellhan estat elaborats amb la tècnica de l’escacat, on latrama i l’ordit són de la mateixa amplada i formenun angle de 90º; i en diagonal, que és similar peròamb un angle de 120º. La tècnica del teixit és lamés senzilla i per tant la més utilitzada per elaborarestores (Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008b).Respecte a la superfície de treball, a partir deles empremtes, tant si la superfície de treball estrobava recoberta com si no ho estava, hem arribata la conclusió que el modelatge de les tapadores esrealitzada sobre diversos tipus de superfície: fusta,terra (paviments de les cases) i fins i tot en un casanalitzat per Giráldez i Vendrell, pedra llisa (Gi r á l d e z,Ve n d r e l l 2008b), que podria haver estat tal vegadaun molí barquiforme.De la morfologia de les tapadores, podem dir quela majoria són circulars, de secció plana, de vora desecció mixta, predominant la de semicercle. Més d’unatercera part presenten agafador, el qual en una micamés de la meitat dels casos és funcional. La majoriade les peces no presenten cap element decoratiu.Pel que fa a la cronologia, únicament disposemde dues tapadores de les quals ens ha arribat lareferència de l’enterrament a què anaven associades,que en ambdós casos ens situen en un horitzó de laprimera meitat del segle v i aC. Atesa la uniformitattipològica de les tapadores i el fet que la major partdels materials provinents dels camps A i ABC, queés d’on suposem que són la majoria de les peces estudiades,es daten entre finals del segle v i i i el seglev i aC (Pl e n s 1986, 229-230) creiem que la datacióproposada per a les dues tapadores de les quals coneixeml’enterrament a què anaven associades es potfer extensible a la resta del conjunt estudiat, sensedescartar però la possibilitat d’un inici a finals del196