RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

Fig. 32. Proba experimental amb plastilina sobre roba de sac de com es podrien haver fet les tapadores. Foto: Josep IgnasiRodríguez. Servei d’Audiovisuals de l’IEI.Com hem vist en l’apartat dels paral·lels, els pocsque hem pogut localitzar s’han trobat en els poblatsde la Pedrera, Carretelà i el Tossal de les Tenalles.Pel que fa a aquest aspecte, el primer que sobta ésaquest, per ara unicum, que representen les tapadoresde guix de la Pedrera en el context de les necròpolisque a més a més és gairebé extensible als hàbitats.Per altra banda, crida també molt l’atenció el fetque en el poblat de la Pedrera s’hagin localitzat únicamentdos fragments de tapadora de guix, quan encanvi aquest tipus està tan a bastament documentaten la necròpolis.Si bé és cert que les dues intervencions al poblatde la Pedrera foren puntuals, ens costa pensar queaquesta sigui l’única explicació a aquesta diferènciade proporció entre hàbitat i necròpolis. Hem pensattambé en la possibilitat que la baixa presència detapadores de guix en el poblat pogués estar relacionadaamb les diferents condicions de conservació, ifins i tot en la incidència dels nivells de destrucciódel poblat, ja que els incendis corresponents haurienpogut destruir les tapadores. Recordem que l’escalforafecta el guix provocant la calcinació i per tant laconversió d’aquest en pols. Tanmateix, havent consultatamb Màrius Vendrell i Pilar Giráldez sobre aquestapossibilitat, la descarten, i tot i que hauria pogutpassar en algun supòsit, si més no s’haurien trobatles masses de guix, no creuen que sigui explicativad’aquesta diferència.Així doncs, ens trobem que l’única necròpolisconeguda fins al moment que presenta tapadores deguix, i a més a més en un percentatge important, téuna presència testimonial d’aquest tipus de materialen el seu hàbitat associat. Què ens pot estar indicantaquest fet? És possible que ens trobem al davant d’unaproducció destinada en bona mesura a usos funeraris?No seria desgavellat pensar això si, de fet, un altretipus de tapadora, els opercles, els trobem exclusivamenten necròpolis. Per altra banda Mateo, desprésd’haver realitzat l’estudi comparatiu dels materialsdel poblat i de la necròpolis de la Pedrera, conclouque si bé s’aprofiten peces de caràcter quotidià comles tapadores de ceràmica o les olles globulars ambdecoració de cordons, pot admetre’s l’existència dedues produccions ceràmiques diferenciades al poblati la necròpolis (Mat e o 1993, 251-252).Des del nostre punt de vista, hi ha més argumentsa favor de pensar que es tracta d’una producció, sibé no exclusiva de la necròpolis, sí destinada més ausos funeraris que domèstics, donada la diferència deproporció en què apareixen al poblat (dos individusmínims) i a la necròpolis (seixanta-tres individusmínims), i a la mateixa naturalesa del guix, que enlimitaria l’ús, com a molt, a tapadores de recipientsd’emmagatzematge, però no d’ús culinari.Per altra banda, aquestes peces serien realitzadesen l’àmbit familiar, segons les necessitats, o bé hihauria un artesà encarregat de fabricar-les? Si bé nopodem dir que les tapadores tinguin una factura gaireacurada, ans al contrari, ens decantem per aquestadarrera possibilitat, donada la uniformitat del conjunt,tot i les variacions que s’observen, i perquè tenimindicis per pensar que es realitzaven diverses peces ala vegada, com ara el fet que algunes peces presentinempremtes de tela solament en una part de la carainferior, com si aquesta peça hagués estat la darrerad’una sèrie i la superfície de treball no hagués estatcoberta del tot, cosa que es reflecteix en la presència/absència d’empremtes al límit de la tela.Fetes aquestes consideracions inicials sobre lestapadores de guix, centrem-nos ara en les característiquesd’aquests materials.Pel que fa a la seva composició, es tracta de pecesrealitzades a partir de guix. Si bé sempre s’havia donatper fet que aquest era el seu component, ara haquedat demostrat per l’anàlisi realitzada per Vendrelli Giráldez (Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008a i b).Les tapadores es realitzaven amb el modelat manuald’aquesta massa de guix sobre un suport. Per tal queen la reacció d’enduriment no s’adherís el guix a lasuperfície de treball i la peça es desprengués ambfacilitat, la massa de guix es treballava col·locant unseparador entre ambdós (Gi r á l d e z, Ve n d r e l l 2008b).En la majoria dels casos estudiats aquests elements195