RAP 18.1.indd - Revista d'Arqueologia de Ponent

i Pita Mercé (Go n z á l e z 2003, 184-187, 201), els qualstingueren en aquest jaciment el seu primer contacteamb una intervenció arqueològica, la qual d’algunamanera marca el colofó a la intensa i exclusiva tascaprospectiva realitzada per la zona del curs inferiordel Segre, que precisament va portar a descobrir,juntament amb molts d’altres jaciments, el mateixpoblat de la Pedrera.La Pedrera és un jaciment força singular. Enprimer lloc el jaciment està format per dos espaisde funcions clarament diferenciades però plenamentvinculats entre si, la qual cosa no és un fenomen gairehabitual en el panorama de la prehistòria recent deles terres de Lleida; la Pedrera està formada per unlloc d’hàbitat, amb una seqüència llarga d’ocupació, iun indret funerari amb una àmplia cronologia també,si bé no coincideix plenament amb la del poblat. Ensegon lloc la singularitat del jaciment rau sobretoten les característiques peculiars de la necròpolis, elfet de ser del tipus dels camps d’urnes en contra dela pràctica més habitual a la vall inferior del Segred’encerclar amb petits túmuls els enterraments, noés precisament l’únic aspecte atípic. Resulta evident,en tercer lloc, que la categoria d’alguns dels materialslocalitzats en els treballs de 1958 impliquen unsrituals funeraris dels quals desconeixem paral·lels pelterritori; com és el cas d’acompanyar les restes deldifunt amb un aixovar tan especial com la “famosa”falcata o l’emblemàtic casc, sense oblidar els caps decavall provistos de fre i morrió entre d’altres objectesque si més no mostren una riquesa notable d’algunsdels habitants del poblat. Finalment el conjunt detapadores de guix que hem estudiat aquí de maneraexhaustiva per primera vegada són una mostra mésde la “raresa” d’un extraordinari jaciment malaguanyatper les circumstàncies de la seva documentaciói estudi.Per als investigadors que hem estudiat els materialsi l’escadussera documentació sobre la intervenció desalvament que s’efectuà al seu dia, la Pedrera representaun fabulós trencaclosques ple d’interrogants queens esperona a cercar respostes, però que alhora ensrecorda insistentment que bona part de les dades esperderen sobre el terreny i que són irrecuperables.Tanmateix, això no ens impedeix intentar avançaren el coneixement d’aquest jaciment, conscients quefalten moltes peces del trencaclosques, però amb lavoluntat de dur la investigació fins on sigui tècnicamentpossible.És en aquest context que ens plantejàrem l’estudide les tapadores de guix de la Pedrera. Aquestsmaterials havien passat pràcticament desapercebutsen els estudis realitzats fins al moment, i tret deles dues peces que havien estat exposades a la Salad’Arqueologia de l’IEI, de les quals se’n publicà unabreu fitxa en el catàleg de l’exposició, res més se’nconeixia (Pl e n s 2002, 288 i 300).Tanmateix, el conjunt de tapadores era prou significatiuper merèixer un estudi individualitzat, i tot i ambles limitacions que comporta qualsevol treball sobrela Pedrera, els resultats han estat prou satisfactorisi fins i tot la troballa de documentació inèdita ensha fet plantejar seguir amb la recerca sobre aquestemblemàtic i desconegut jaciment.Com a novetat important, a més a més de lesconclusions finals sobre les tapadores, hem presentatla localització del poblat i la necròpolis sobrefotografia aèria d’un vol encarregat l’any 1954 per laDiputació de Lleida i més encara, la troballa d’unaplanimetria inèdita amb la situació de part de lestombes realitzada per un tècnic de la Diputació quehem ubicat sobre cartografia actual. Aquesta informació,afegida a les fitxes de Martín, ens obre unavia d’investigació interessantíssima, sobre la que jahem començat a treballar, pel que fa a la distribucióespacial dels enterraments i dels aixovars dels qualstenim referències, i esperem, tot i les moltes mancancesaixí com buits d’informació impossibles desalvar, que ens permeti fer un decisiu pas endavanten el coneixement de la necròpolis.Pel que fa a les tapadores, el conjunt estudiates compon de vint peces senceres restituïdes o perfilssencers i de setanta fragments corresponents aquaranta-tres individus mínims; per tant el nombretotal d’individus mínims és de seixanta-tres tapadoresde guix, que representen el 47,73% del total deles tapadores de la necròpolis, mentre que la restacorresponen en un 50% a tapadores de ceràmica ien un 2,27% a opercles.El primer que destaca d’aquestes dades és l’elevatpercentatge de tapadores ceràmiques i de guix,respecte als opercles. Els opercles o tapadores depedra són molt representatius de les necròpolis dela vall del Segre i en gairebé totes elles podem dirque són el sistema de tapadora majoritari. Així perexemple en el Fons Arqueològic de l’IEI (Me d i n aet al. 2002), veiem que en el cas de la necròpolisde Pedrós, tret d’algun fragment ceràmic, es documentenvint-i-un opercles; pel que fa a Roques deSant Formatge, es conserven exclusivament tambévint-i-un opercles; a la Colomina s’ha conservatúnicament un opercle i un fragment de tapadoraceràmica. Pel que fa a altres intervencions, veiemque a l’excavació efectuada l’any 1987 a la Colomina(Fe r r á n d e z et al. 1991, 123-124) la totalitat de lesurnes aparegueren amb coberta de pedra; igualmenta la intervenció efectuada a Roques de Sant Formatgel’any 2001, totes les tapadores recuperades sónde pedra (Co l e t et al. 2006a, 159) i a la necròpolisde la Vall de la Clamor, dels tres túmuls excavats,l’únic que no havia estat saquejat presentava l’urnaprotegida per un opercle (Co l e t et al. 2006b, 169).A la necròpolis destruïda del Colomer de Pallerols,l’únic enterrament del qual ha quedat constànciapresentava també un opercle (Ga l l a rt, Lóp e z 1991,191). A la necròpolis d’Almenara, en el túmul 2 esdocumentà també un opercle (Ma l u q u e r 1973, 189).També es documentaren a la necròpolis de TorreFilella (Pi ta , Dí e z-Co r o n e l 1965, 254).El cas de la Pedrera és, doncs, dins el panoramaconegut, i pel que fa a aquest aspecte, peculiar, jaque el percentatge d’opercles és testimonial. Peraltra banda, és l’única necròpolis de la qual tenimconstància que s’hi han documentat tapadores deguix. Ens plantegem si aquesta presència testimoniald’opercles podria tenir alguna connotació cronològicai que fos tal vegada un signe de “modernitat” de lanecròpolis la utilització preferent de tapadores deceràmica i guix.194